Tag Archives: romano

Setmana Santa 2019 a Múrcia

Aquesta Setmana Santa tardana, era a mitjans abril, vam decidir anar a la platja i, per això, vam escollir Múrcia. A més, en aquesta desconeguda capital llevantina hi fan unes processons molt divertides que ja havíem viscut abans. Sortírem de Barcelona i paràrem a dinar a l’Ametlla de Mar, al gastrobar Sal Moreno, un bar de tapes d’autor al costat de la cala S’Alguer, al centre del poble. Molt bé. Feia dia de platja. I la de l’Ametlla estava guapíssima.

Seguírem fins a València on dormírem, com sempre, al Holiday Inn Express Bonaire, al centre comercial. Senzill, barat i convenient. Tarda de botigues. Sopar al restaurant Sorsi e Morsi, al mateix centre comercial Bonaire. Bona pasta i bones pizzes. No falla. L’endemà continuàrem cap a Múrcia via Yecla i Jumilla. Arribàrem a la ciutat a mig matí, i anàrem a dinar a la Imperial, un restaurant italià molt bo. Tarda de turisme, amb una primera processó. La catedral, preciosa. El Casino mudéjar guapíssim, teatre Romea, carrers… tot bonic!

Ens allotjarem a l’Hotel Siete Coronas, molt bé, el millor de Múrcia. I la primera processó, molt xula. Sopar a la Taberna La Parranda, la petita, no la gran de la plaça de Sant Joan. Bé, el primer dia, malament el segon. De tornada, una petita visita a la ciutat de nit.

L’endemà sortim cap a Elx, que no visitem, per anar cap a Santa Pola i embarcar per l’illa de Tabarca. No habvíem tornat a aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant des de feia molts anys. Val a dir que està igual de maca o més. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, passem vora el mar i les salines de Torrevella, on hi havia flamencs, per anar fins Guardamar. I tornem a Múrcia. Visitem el pati del palau episcopal que estava obert, la catedral de nou i veiem passar la processó. Per sopar anem al restaurant Taberna La Parranda, per segona nit consecutiva. Aquesta vegada no va anar bé. Van trigar molt a servir-nos.

El dia següent, dimarts sant, anem fins a Águilas, i passem a Almería, cap a Pulpí per anar a la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. Ens banyem a la cala Carolina, just al costat. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

En acabar la banyada anem a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, tornem a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente, on tornem a banyar-nos.

Tornem a Múrcia, per veure la processó que surt de Sant Joan, al costat de l’hotel i la de Sant Joan de Déu, no gaire més lluny. Sopar a la pizzeria la Imperial. Fantàstic com sempre. Volta per Múrcia de nit i tornada a l’hotel.

Darrer dia a Múrcia i decidim fer una visita a Cartagena. No fa bon dia com els anteriors i no podrem banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Seguim per anar fins el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que fa pinta de ser molt bonica. Però avui no fa bon dia, el vent bufa fort i l’aigua està remenada. La manga aixeca el nas al fons.

Abans de dinar treiem el nas en un altre paratge natural impressionant, Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià. Fa molt mal temps i el mar està revoltat de veritat.

Anem a dinar al Cabo de Palos, al petit port d’aquest poblet. Ho fem al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegem pel port i per la mar de ponent.

Abans de tornar ala cotxe fem una petita caminada vora la mar de Llevant, molt esverada. Veiem, a la dreta, el far del Cap de Palos. A l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Tornem a Múrcia a temps de veure la processó de dimecres sant. Sopem al restaurant La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Dijous Sant, dia de marxa. Sortim amb cel amenaçador. Plourà tot el dia a partir de Yecla, i a Múrcia s’acabaran les processons per aquest any, sota una forta pedregada. L’autopista està tallada i fem una hijuela per l’horta d’Alberic. Arribem plovent a València, on dinem a la Tagliatella del Centre Comercial Bonaire. Ens allotgem de nou al Holiday Inn Express. A la tarda, tot i plovent, agafem el bus 160 cap a València. Per sort del destí feien portes obertes al palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art.

Sortim i, nova sort, una coral canta angelicalment a la Basílica dels Desemparats… fantàstic!.

Travessem la plaça i entrem a la catedral, on sort del destí, hi ha ofici solemne presidit pel cardenal Cañizares i processó amb el Sant Grial.

Tornem a l’hotel amb bus. Diluvia. Xops anem al restaurant, molt bo de nou. És el Sorsi e Morsi, un valor segur. L’endemà retorn a casa. El cotxe d’uns amics punxa una roda. La Guàrdia Civil l’auxilia. Perdem unes hores, en una tornada lenta a Barcelona, a 80 per hora. Dinem a l’Ametlla de Mar. Tot ple. Anem a un bar de tapes, anomenat Pica-Pica, fabulós, una troballa. molt recomanable.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Espanya, Europa, murcia

Croàcia i Eslovènia, estiu 2017

L’estiu de 2017 vam fer un viatge fins Croàcia i Eslovènia. Vam sortir de Barcelona cap a Montpellier on vam fer nit i sopar a l’hotel Novotel d’aquesta ciutat, a peu d’autopista. Seguírem cap a Grenoble, als Alps francesos, on hi ha un Novotel al mig del camp, a Voreppe. Hotels tots ells molt barats i familiars. Vam sopar al restaurant italià, molt bo, anomenat Carmelina. Molt recomanable. D’allà cap a Milà, a Itàlia, passant pel coll del Mont Cenis, espectacular pas alpí del que no tenim fotos perquè plovia. Dinem en un restaurant d’un hotel xinès d’Avigliana, poble proper a Torí. És diu Vittoria i està davant de l’estació del tren. No vam menjar malament. Menjar xinès, pizza i pasta. Seguim cap a Milà, i ens allotgem i sopem al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. No visitem ni Montpeller, ni Grenoble, ni Milà, viles totes molt xules però molt conegudes. L’endemà marxem cap a Venècia, arribant al migdia a Mestre, on hi ha un bon hotel Novotel. Per dinar anem a un petit restaurant casolà proper a l’hotel. Es diu l’Osteria de Mariano. Menú del dia cantat, pasta fresca sempre, qualitat a preu raonable. Un veritable museu on parlareu amb els amos de què i com voleu menjar i veure. El recomanem. L’endemà recorrem Venècia una altra vegada. I aquesta vegada no hem visitat el pont de Rialto, ni el pont dels sospirs, ni la plaça de Sant Marc perquè era la enèsima vegada que hi anàvem. Ens hem allunyat voluntàriament de la massa humana que deambula seguint la ruta de formiguer entre Piazzale Roma, on us deixen els busos i el modern tram, (una novetat interessant), i hem recorregut coses que no havíem vist, i d’altres que no es veuen gaires vegades. Així la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Acabat de dinar hem anat al Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano. I anar aleshores cap a la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I hem vist també Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, i l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. Venècia ens encanta.

La Basílica Gloriosa dei Frari està repleta d’obres d’art i és poc coneguda i visitada. L’altar major és obra de Tiziano i les capelles laterals acullen talles de diversos artistes, com ara el Sant Joan de Donatello.

A la nit tornem a l’hotel i a sopar anem a un restaurant molt divertit, casual, instal·lat en una antiga fábrica, servit per gent jove: Ae Oche 4 Cantoni. Genial. El dia següent começa l’aventura croata. Croàcia, la península d’Istria, és presenta com una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. Dominen un paisatge verd com ara Escòcia, amb boscos frondosos sota un cel blau. Motovun és un d’aquests pobles.  Travessem Triestre i Eslovènia per arribar-hi. Primera frontera!. Ens allotgem en una casa rural fantástica que hem llogat sencera: Motovun House. Molt maca. Típica, equipada. Dinem en un restaurant abans d’instal·lar-nos: La Kanoba Mondo, al centre del poble, i a la nit ho vam fer sempre al restaurant Pod Voltom, al mirador damunt la vall, sopar amb vistes… molt romàntic. El poble és peatonal però ens van deixar pujar amb cotxe. Dona gust recórrer els carrerons empedrats amb lloses blanques, polides pel pas dels anys. Fer el tomb a la muralla i veure caure la tarda damunt dels camps mentre sopes a la fresca.

Des de Motovun vam anar a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, el temple d’August… i la catedral.

Amfiteatre romà a Pula

Arc dels Sergis

Porta d’Hèrcules i mosaic romà a Pula.

També vam anar a Rovinj, bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. On vam dinar a la Pizzeria da Sergio, només pizzes, però molt bones, al carrer peatonal del poble antic, Grisia.

I a la tarda vam acabar a Porec, a una trentena de kms. de Motovun, a veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO.

El dia següent marxàrem de Motovun camí de Zadar. En el camí paràrem a la ciutat d’Ogulín, en els boscos i muntanyes del nord de Croàcia, on vam veure el castell Francopan. Vam dinar al restaurant de l’hotel Francopan, molt bé i bé de preu.

Seguírem la ruta cap a Zadar on vam allotjar-nos als apartaments Lavandula, molt moderns i molt bonics, a tocar de la platja i a 10 minuts del centre. Encara vam poder anar a la platja, i veure la famosa posta de sol de Zadar, per arribar-nos a sopar al centre, al restaurant 2 Ribara, fantàstic.

La porta d’entrada recorda que Zadar fou també veneciana

La basílica de Sant Donat és una joia pre-romànica bastida damunt del fòrum romà fent servir bases de columnes i temples romans.

L’endemà, des de Zadar vam fer una excursió a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja.

De tornada a Zadar vam dinar al costat dels apartaments en un restaurant típic amb aires de taverna grega: el Kuzina. Molt bo i barat. Tarda de platja i nit a Zadar. Nova passejada pels carrers d’aquesta bella ciutat, entrada a l’església de Sant Donat, guapíssima, visió de la posta de sol i sopar, de nou, al 2 Ribara.

L’endemà marxem de Zadar amb destinació Dubrovnik. L’aduana ens fa perdre una bona estona, i les cues per travessar Naum, un petit enclavament de Bòsnia, encara més. Sortint del mal pas ens dona temps d’anar fins la petita ciutat fortificada de Mali Ston, a dinar al port. Ho fem en el restaurant Kapetanova Kuca, que pertany a l’Hotel Ostrea. Bo, sofisticat, bona relació qualitat preu. Acabat de dinar passegem pel poblet pescador de cases de pedra.

Continuem camí de Dubrovnik on arribem a la tarda. Ens allotgem a l’Hotel Àdria, molt bé. Luxe. Piscina coberta. Tenim mitja pensió. Sopar buffet molt arreglat. Cau el vespre i baixem a la ciutat murallada de Dubrovnik. Aparquem al pàrquing públic, car, i baixem a peu les escales. És Disneylandia. Bonic però massa turístic.

L’endemà intentem entrar a Bòsnia per visitar Mostar. L’aduana estava impracticable. Girem cua, travessem Naum prou bé i arribem a dinar a Baska Voda, un bonic poble de la costa. Ho fem a la konoba Toni, barateta i bon servei. Després anem a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat a tocar de la platja. Bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. La platja de pedres de Baska Voda és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

L’endemà toca una de les perles del viatge, la ciutat de Split, ubicada tota ella en un fastuós i immens palau imperial de Dioclecià. La porta nova o aurea dona accés a l’entramat de carrers medievals bastits dins de les estances del palau. Al peristil convertit en plaça, al mausoleu imperial fet catedral, als soterranis fets basar. Increïble!.

       

A Split dinem prop de la porta aurea a la pizzeria Portas. Bona teca, a bon preu. Bon servei.

Acabem el dia a Trogir, on arribem a la tarda, sempre pendents d’un incendi forestal que ens ha acompanyat des que vam sortir de Baska Voda. Anem de pet a Villa Tudor, on hem llogat unes habitacions amb vistes a la magnífica ciutat amurallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofitem la tarda per anar a la platja de l’illa de Ciovo, a uns kms. de Trogir, molt amable i maca.

Image00001Image00002

El dia següent vam sortir de Trogir cap a Zagreb, per l’interior, per poder visitar els llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on vam passar pràcticament tot el dia fent senderisme, muntats en trens i en vaixells, parc amunt, parc avall. Vam dinar a Korenica, prop de la frontera, en una zona devastada per la guerra. Ho vam fer al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Després, a la tarda, arribàrem a Zàgreb.

Com ja hem dit, havent vist els llacs de Plivitze, seguírem fins a Zagreb, la capital croata, on vam dormir a l’hotel Internacional, allunyat del casc històric, però ben comunicat. Clàssic.

Zagreb te districtes que recorden encara el realisme socialista de Tito, amb blocs per obrers. Però el seu casc antic és bonic, amb la catedral i el castell.

L’endemà vam fer una sortida per visitar la Croàcia interior, més desconeguda. Vam anar a Belec per veure la meravella barroca de l’església de Santa Maria de les Neus. Demaneu la clau a la casa de pagès del davant si la trobeu tancada.

Vista l’església continuem cap a Varazdin, ciutat barroca per excel·lència, plena de palaus i esglésies, amb una catedral bellíssima i un castell molt evocador. Val la pena fer una parada a Varazdin en un viatge a Croàcia. Allà vam dinar a la pizzeria Àngelus, un lloc molt recomanable. Bon menjar pec pocs diners.

A la tarda tornada a Zagreb, amb nova visita a la ciutat antiga. L’endemà abandonem Zagreb per anar cap a Eslovènia. Parem un moment a veure el poble encantador de Somobor abans de creuar la ratlla.

A Eslovènia ens allotjàrem a l’Hotel Radisson Blue de Ljubljana, la capital. Situat lluny del centre però molt luxós. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. A Ljuljana vam dinar, tard i de patacada, en un restaurant d’un centre comercial proper a l’hotel. Per sortir del pas i prou. Es diu Al Capone, una típica pizzeria de cadena. Aquella tarda nit, i l’endemà, visitàrem Ljuljana. A la nit tornàrem a l’hotel a sopar, al bar, gens malament.

Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell, quatre carrers medievals, un riu, uns ponts, el dragó de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó.

Tocava ara descobrir una mica els Apls Julians d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on ens vam banyar, i on vam dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco.

A la tarda tornada a Ljuljana, i sopar al restaurant Marley & Me, l’únic que tenia lloc i que no va estar pas gens malament. El dia següent tocava tornar cap a casa. ho vam fer via Vicenza, on vam parar a visitar la ciutat, renaixentista, preciosa, amb la basílica palladiana, la catedral i les esglésies. Vam dinar, molt bé de veritat, al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

Seguim cap a Milà, i ens allotgem i sopem al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa, on ja vam fer-ho a l’anada. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. L’endemà marxem cap a Grenoble, travessant el Mont Cenís, magnífic pas alpí, de nou amb pluja. I baixem a Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès.

Dinem a Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

Anem a dormir a Grenoble, als Alps francesos, al mateix Novotel que hi ha al mig del camp, a Voreppe. Vam sopar al mateix Novotel. Bé. El nostre preferit, el Carmelina, restaurant molt recomanable, estava tancat aquell dia. I d’allà, l’endemà, cap a casa, amb parada a Figueres per dinar al millor restaurant i hotel de la ciutat, el Can Duran.

Deixa un comentari

Filed under 2017, Europa, França, Itàlia

Madrid, Nadal 2009

madrid

El Nadal de 2009 vam anar de viatge a Madrid amb uns amics. Vam sortir de casa i vam arribar a Madrid a les 18.00 hores, amb una parada a Calatayud per dinar a l’Hotel Fornós, un lloc que mai no defrauda. Vam allotjar-nos a l’Hotel Novotel Campo de las Naciones, als afores de Madrid, a tocar de l’aeroport, però ben comunicat amb metro. Allà vam sopar al restaurant Claravia, del mateix hotel.

A l’endemà vam anar a visitar Toledo, la seva catedral, el convent de San Juan de los Reyes o la sinagoga de Santa Maria la Blanca, entre altres monuments que vam veure per fora, com ara el Alcázar, o els típics carrers medievals de la ciutat.

IMG_0193IMG_0195IMG_0197IMG_0198

A Toledo vam dinar a l’Asador Palencia de Lara, situat a l’antic palau d’aquesta família. Molt bonic, bon menjar, luxós.

A la tarda tornada a l’hotel a Madrid, una volta pel mercat de Nadal de la plaza Mayor, molt divertit, i pels carrers del barri antic. Sopar a l’hotel, al restaurant Claravia, molt bé.

I l’endemà sortida cap a El Escorial per veure aquest superb monestir renaixentista, herrerià, que Felip II va fer construir, una autèntica meravella.

A El Escorial vam dinar al restaurant de la Fonda Genara, decorat vintage, amb posters antics, ceràmiques, mobles isabelins… una passada!. Tornada a Madrid, passejada per la ciutat de nit, palau reial, mercat de Nadal… sopar i dormir a l’hotel.

L’endemà anem cap a Segovia. Parem primer a visitar el palau de la Granja de San Ildefonso, magnífic barroc en mig de boscos i muntanyes.

Després seguim cap a la ciutat de l’aqüeducte, el primer que veiem en aparcar. Visitem també les esglésies romàniques, la catedral, els carrers i palaus medievals… Dinem al restaurante El Sitio, prop de la plaça major. Molt bé. Bé de preu, bon menú, bones tapes i racions per pocs diners. Ara ja és més car i més exclusiu.

A la tarda una visita a l’ermita de la Fuencisla, a la sortida de la ciutat, amb meravelloses vistes de l’Alcázar. Plou però podem parar a fer una foto. Continuem a Madrid, volta per la ciutat ambientada de Nadal, sopar i dormir a l’hotel.

El dia de tornada fem una parada al bonic monestir cistercenc de Santa Maria de la Huerta, a prop de Medinaceli. Bonic, tot i que una mica deixat, ara bé… quin refetor!. Parem a dinar a Calatayud, al Fornós evidentment i continuem cap a casa.

 

Deixa un comentari

Filed under 2009, Espanya

Torino i Aosta pel Nadal

Pel Nadal de 2010 vam fer una sortida a la Vall d’Aosta i Torino, molt bonica. La Vall d’Aosta és una regió autònoma italiana, que toca a França i que està situada al cor dels Alps més alts i potents, al peu del Montblanc. Tot i que sembli estrany, només està a 770 kms. de Barcelona. Vam sortir la tarda de Sant Esteve, després d’un dinar familiar, i vam arribar a dormir a Montpellier, al Novotel, on també vam sopar. L’endemà sortírem cap a Torino parant a Orange una estona per veure el seu fantàstic arc romà.

Vam continuar ruta per una carretera panoràmica, per Nyons, Serres, Gap, Briançon i passant el coll de Montgenevre, arribar fins a Torino travessant els Alps. A Gap, on vam dinar al Petit Casino del supermercat Geant, cosa que fèiem habitualment llavors. Seguírem cap a Briançon, i passàrem la frontera pel pas de Montgenevre, totalment gelat.

Arribàrem a la ciutat de Torí, ja fosc. Ens hostajarem al Novotel Giulio Cesare, a l’entrada de Torino. No feien sopars, aquells dies tenien el restaurant tancat. Per això vam anar al centre de Torí, al restaurant Spada Reale, un bon lloc, amb pizzes i altres menjars. La nit accentua la linealitat, les perspectives d’aquesta vila de carrers rectes, neoclàssics.

L’endemà varem pujar cap al Vall d’Aosta. En entrar-hi vam dirigir-nos cap a Breuil-Cervinia, per la quantitat de neu que s’acumula en aquesta estació d’esquí, i per les vistes del Cervino. Si la vall principal és magnífica, ens mancaran les paraules per descriure les valls secundàries, com la de Cervinia, que s’endinsen per atanyer les sobiranes capçaleres del Mont Rosa, del Cerví, o del Montblanc, gegants d’Europa, amb més de 4000 mts. d’alçada. Son valls precioses, escarpades i rialleres, menys severes que la vall mare, més asolellades. N’hi ha una dotzena, totes fantàstiques, ideals per passar un Nadal a la neu.

Seguidament anàrem a la capital de la Vall d’Aosta, Aosta, al mig del vall, que és una capital jove i dinàmica, amb un passat romà esplendorós, amb arc de triomf inclòs, i nombrosos temples medievals, com Sant Orso o el Duomo, una església romànica amb un campanar xulo.

Vam dinar al poble de La Salle, en un restaurant diferent: Pizzeria da Gigi. No us espanteu per la pinta del lloc. Cuina sarda de tota la vida. Demaneu-li a la Valeria quins plats ha fet la seva mare aquell dia. De tornada tornàrem a parar a Aosta, quan ja queia la tarda.

L’endemà sortim ben aviat de l’hotel per anar a la basílica de la Superga, en un matí clar, sec i fred. Vistes fabuloses de la ciutat de Torino i dels Alps nevats.

Acabada la petita excursió a la Superga, continuem de nou cap a la Vall d’Aosta, aquesta vegada per arribar fins  Courmayeur, on vam visitar el poble, gaudir de la neu i vam veure el pavelló olímpic.

Per dinar anàrem fins el restaurant de l’hotel Maison Tissiere, al poblet d’Antey-Saint André, fantàstic. I tot seguit ens endinsàrem a la Vall de Cogne, al cor del parc nacional del Grand Paradiso, reserva d’Europa. Cogne, al final de la seva vall, és un poblet de conte de fades, amb restaurants i hotels maravellosos, paisatges idil·lics i una natura verge.

  

Tornada a Torino, sopar al restaurant de cada nit, dormir al Novotel i despedir-se d’aquesta bella ciutat del nord d’Itàlia.

El dia següent agafem el camí de tornada. Parada a Briançon per veure la ciutat amurallada per Vauban, l’església i les portes defensives.

Continuem cap a Mont Dauphin, una altra vila amurallada per Vauban, plena de neu, on vam dinar a l’estació, en un hotel i restaurant de carretera, però pas mal, Hotel Lacour, on havíem dormit de joves.

Continuem carretera avall, seguint el riu Durance, i parem de nou a Sisteron, ciutat en un congost del riu, amb un castell i església interessants, i un casc antic que està prou bé.

Seguim cap a casa, ja de nit, travessant la Provença, fins arribar a Nîmes on vam dormir al Novotel Atria, al centre, davant mateix del fabulós amfiteatre romà de la ciutat, i no lluny del temple, també romà, magnífic.

Continuem l’endemà cap a Barcelona, amb una parada a Narbonne per veure el seu petit mercat de Nadal, i la Catedral, sempre tancada quan hi arribem. Per dinar, com sempre, a Can Duran, a Figueres. Excel·lent!.

Deixa un comentari

Filed under 2010, Europa, França, Itàlia

Portugal per Nadal 2012

portugal

Pel Nadal del 2012 decidírem anar a Portugal. Sortírem de Barcelona cap a Madrid, on dormírem al Novotel Puente de la Paz. Molt bé. Metro una mica lluny. Sopàrem allà mateix. Visitàrem la fira de nadal de la plaça major, xula, com sempre. L’ambient de Madrid, molt divertit. L’endemà anàrem cap a la bellíssima vila de Trujillo, a Cáceres, plena de cases pairals amb escuts, esglésies, un castell i una plaça major molt escenogràfica. Dinàrem a la mateixa plaça, en un bar de tapes, anomenat La Victòria, força bé.

IMG_1531IMG_1517

Seguírem cap a Cáceres. La ciutat és preciosa, amb un casc antic medieval immens, ple de monuments, declarat patrimoni de la humanitat. Estava de festes de Nadal, i hi havia una pista de gel instal·lada a la plaça. Férem una visita nocturna, encara és més maca de nit!. Dormírem a l’hotel Barceló V Centenario, fantàstic, un xic allunyat del centre, però molt bé. Dues habitacions comunicades, una passada. Sopàrem allà mateix, molt bé.

IMG_1551IMG_1573IMG_1581IMG_1582

L’endemà travessàrem la frontera, parant abans en un centre comercial als afores de Badajoz, i dinàrem a Évora, ciutat medieval i barroca, esplèndida, de les més boniques de Portugal. Carrers blancs, finestres i portes de tons pastel, una catedral guapa, un temple romà, esglésies amb criptes inquietats plenes d’ossos…

IMG_1601IMG_1625IMG_1615

Dinàrem al Café Alentejo. No hi ha paraules per descriure el bé que vam menjar aquí. Un local típic, acollidor, servei amable, plats portuguesos, regionals de l’Alentejo, boníssims!. Molt recomanable per quatre cèntims tot plegat. Seguirem ruta cap a Lisboa, on arribàrem al caure de la tarda. Quina emoció veure la ciutat blanca des del pont que creua el Tejo, amb la posta. Bellíssim!. Ens allotjarem al Novotel. Molt bé. Als afores però prop del metro. Sopàrem allà mateix, però abans baixàrem a Lisboa, a veure-la de nit. No ens podíem estar!.

IMG_1631IMG_1640

Elevador de Santa Justa, la Baixa… L’endemà fou l’hora de veure-la de dia: tramvia antic, monestir del Jerònims, mar de palla… Quanta bellesa!.

IMG_1650IMG_1655IMG_1666IMG_1674

Dinàrem a la Casa regional do Alentejo, al centre de Lisboa, a la Baixa. Mai no dinareu tan bé a Lisboa com aquí. A més és un edifici rònec, un museu. Només cal veure els lavabos!. Aneu-hi abans que ho reformin!. Un teatre polsos, del XIX, un menjador de fusta, antiquíssim, on tot grinyola… Ara bé, quin menjar… pura delícia!.  Per la tarda pujàrem a Alfama, per veure-la des del mirador, amb el riu Tejo rodejant-la. I baixàrem fins la riba del riu pels seus carrers. El sol es ponia, quina meravella.

IMG_1694

Sopar i dormir al Novotel i, l’endemà, cap a veure els monestirs del nord de Portugal. Primer Alcobaça fita de l’art cistercenc, patrimoni de la humanitat.

IMG_1732IMG_1716IMG_1728IMG_1727

Després el monestir de Batalha, gòtic exuberant, amb les seves famoses capelles incomplertes. Dinàrem a Burro Velho, un restaurant de categoria, a preus molt ajustats, molt bo, el recomanem sense cap mena de dubte.

IMG_1736IMG_1749IMG_1751

Tornàrem a Lisboa, però no sense abans passar per Òbidos, un encantador poblet amurallat, molt pintoresc, on fan un mercat de nadal molt maco.

IMG_1768

El dia següent fou una jornada marítima. Pujàrem a Sintra, plena de palaus. Baixàrem a la costa, per veure el Cabo da Roca, extrem europeu davant l’Atlàntic, i les platges suaus de Cascais i Estoril.

IMG_1779

Dinàrem de nou a Lisboa, al Casal do Alentejo. A la tarda férem cap a l’oceanari, regal de la Expo a la ciutat. Magnífic. Ideal per a la canalla.

IMG_1792IMG_1801IMG_1806

El dia següent tocava tornar cap a casa. Sortírem de Lisboa i paràrem a dinar a Mérida, on vàrem visitar el fantàstic museu romà, obra de Moneo.

IMG_1828

Dinàrem a un restaurant proper al teatre romà, sense gaire pedigrí, anomenat La Lonja, que ens va agradar. Servicials, baratet, de qualitat i el menú estava molt bé. I d’allà a Madrid, al Novotel Puerta de la Paz, ja de tornada. Sopar a l’hotel, i cap a Barcelona havent dormit.

Deixa un comentari

Filed under 2012, Espanya, Portugal

Setmana Santa a Castella 2014

valladolid

La Setmana Santa del 2014 la vam passar a Valladolid, fent excursions per tota Castella. Vam sortir de Barcelona per anar a dinar a Calatayud, com sempre al restaurant de l’Hotel Fornos. Menú diari bo, barat i de qualitat, no es pot demanar més. Continuàrem cap a Almazán, el Burgo de Osma i Aranda de Duero. Paràrem a visitar Peñaranda de Duero, un bonic poblet medieval molt i molt maco.

IMG_1459IMG_1463IMG_1453

Finalment arribàrem a Valladolid, on ens allotjàrem al Novotel. Molt bé. Aquella mateixa tarda ja vàrem poder veure sortir la primera processó. Molt guapa i emotiva.

IMG_1477IMG_1474

L’endemà primera ruta des de Valladolid cap a Ávila, poderosa ciutat murallada, preciosa, amb els seus temples romànics, la seva catedral, els palaus…

IMG_1509IMG_1531IMG_1513IMG_1532

Dinàrem al restaurant de l’Hotel Arco de San Vicente, un bon dues estrelles, amb molt d’encant. Es diu la Taverna del Verdugo, i és un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. De tornada paràrem a la “mi villa de Arévalo” que deia la reina Isabel la Católica. Impressionant la seva riquesa en monuments, esglésies precioses i diferents, un castell potent, però tot un xic descuidat, lamentablement.

IMG_1542IMG_1538IMG_1540IMG_1554

I abans de tornar a Valladolid encara quedà una mica de temps per una parada a la villa de Olmedo, amb una església bonica i unes cigonyes juganeres.

IMG_1563IMG_1560IMG_1562IMG_1565

En arribar a Valladolid ens esperava una altra de les solemnes procesons de Castella, severes, silencioses i punyents.

IMG_1568IMG_1579

L’endemà férem ruta cap a Lleó, ciutat moderna i dinàmica, però amb una catedral gòtica fabulosa, de regust francès i uns vitralls meravellosos, amb San Isidoro, fantàstic. Dinàrem al Cenador Rua Nova, molt bé. Menú molt bo per pocs calers.

IMG_1590IMG_1596IMG_1607

De tornada vam fer una petita desviació per treure el nas per Urueña, la villa del libro d’Espanya, molt bonica però molt abandonada. I seguidament veure la meravella visigoda de San Cebrián de Mazote. I, finalment el castell gloriós  de Torrelobatón, bressol de les llibertats de Castella.

IMG_1626IMG_1636IMG_1646

L’endemà tocava un plat fort, Segóvia, però abans paràrem en una altra destinació ineludible, la villa romana de Almenara-Puras. Quina esplendor de mosaics, i quina pedagogia la casa romana reconstruïda!.

IMG_1668IMG_1715

Seguírem cap a Segóvia, visitant l’aqüeducte, la catedral, els palaus, les esglésies romàniques, l’alcázar, la fuensanta… carrers i places… Dinàrem al restaurant El Patio de la Catedral, local petit, una mica contracultural, però amb bona teca informal, tapes, amanides…

IMG_1672IMG_1682IMG_1685IMG_1691

De tornada a Valladolid encara vam poder parar a visitar el castell de Coca, obra mestra de l’arquitectura mudejar a Castella. Imprescindible.

IMG_1697

Però per meravelles mudèjars les que vam veure el dia següent a Cuellar, ciutat amb altiu castell i bellíssimes esglésies àrabs.

IMG_1762IMG_1763

De Cuellar a la impressionant Sepúlveda, vila medieval penjada damunt les Hoces del riu Duratón, reserva natural, paradís dels voltors i les àguiles, natura en estat pur, al·lucinant!. Dinàrem al restaurant Palacio de Sepúlveda, un antic palau reconvertit, on fan unes tapes de luxe.

IMG_1796IMG_1837

Tornàrem a Valladolid seguint el riu Duratón fins Peñafiel, on desemboca al Duero, i aprofitàrem per visitar l’abadia de Santa Maria de Valbuena de Duero, císter bonic.

IMG_1853IMG_1852IMG_1861

La tarda i nit, a Valladolid, fou pròdiga en processons de Setmana Santa, que tant ens agraden.

IMG_1871IMG_1887

Divendres Sant ens quedarem a la capital de Castella i Lleó per veure els seus monuments, fabulosos, con ara el museu nacional d’escultura, el convent de San Pablo, Santa Maria la Antígua… i per assistir al sermón de las 7 palabras.

IMG_1941IMG_1950IMG_1960IMG_1964IMG_1932IMG_1923IMG_1977IMG_1982

De tornada a Barcelona paràrem un moment, abans de deixar les boniques terres de Castella, a Morón de Almazán per admirar la seva plaça i l’església, i el rotllo de la justícia. I també al poble medieval de Monteagudo de las Vicarias, per veure’n la seva església i el castell. Dinar al restaurant de l’Hotel Fornós, a Calatayud, igual que férem a l’anada, i cap a casa.

IMG_2050IMG_2056IMG_2059 IMG_2060

Deixa un comentari

Filed under 2014, Espanya

Estiu 2014: Països Baixos

holanda1holanda2

L’estiu de 2014 férem un viatge a França, Bèlgica i Holanda. El primer dia anàrem fins Montpellier, on ens allotjàrem al Ibys Styles de la Place de la Comedie. El mal fat, però, determinà que un accident a l’autopista ens tingues tres hores retinguts. Ens n’escapàrem con poguérem, anant a sopar a Pézenas, on hi havia una fira gastronòmica d’estiu. Continuàrem fins Montpellier on, després de moltes aventures nocturnes arribàrem a l’hotel a quarts de dues de la matinada. L’endemà sortírem cap a Clermont Ferrand, dinant a Severac le Chateau, a una pizzeria just a tocar de l’estació de tren, anomenada Croqu’o pizza. Molt bé, molt barat!. En ruta paràrem a Issoire, per veure l’abadia romànica de Saint Austremoine d’Issoire, de la que només queda l’església amb unes interessants pintures murals que la recobreixen totalment.

IMG_2748

A la fi arribàrem al Novotel de Clermont Ferrand. A la tarda visitàrem aquesta ciutat, amb la seva magnífica catedral de lava volcànica, negra, amb bonics vitralls, i les esglésies romàniques auverneses. Sopàrem al Pizza dell’Arte a tocar de l’hotel. Molt bé.

IMG_2751

L’endemà seguirem cap al nord, parant a La Charité Sur Loire per veure’n la fantàstica església abacial, impressionant. Dinàrem allà mateix, a la Brasserie du Centre, pas mal, però al poble n’hi ha de millors, que estaven plens.

IMG_2760IMG_2762

Finalment arribàrem a París on ens hostatjarem al Novotel Saclay, molt bé. Un parell de nits per fer una ullada a París, que de fet ja coneixiem. Tot i aixì el Louvre sempre atrau!.

IMG_2798IMG_2800IMG_2806

Continuàrem nord enllà parant a Senlis per veure la seva bonica catedral.

IMG_2818IMG_2820

I continuàrem cap a Laon, on veiérem una altra catedral ben bonica. Dinàrem al restaurant La Dolce Vita, una fantàstica pizzeria no lluny de la catedral.

IMG_2822IMG_2824

Seguidament continuàrem viatge i passarem la frontera belga, anant cap a Brussel·les. Ens hostatjàrem al Novotel proper a l’aeroport. Bé. L’endemà férem una de les excursions típiques des de Brussel·les, la que porta a les fabuloses viles medievals de Bruges i Gant. No hi ha paraules per descriure tanta bellesa. Primer Brugge, on dinàrem a la Trattoria Trium, al mateix centre. Us la recomanem.

IMG_2855IMG_2832IMG_2870IMG_2830IMG_2861

I a la tarda Gant, potser no tan maca com Brugge… però esplèndida també.

IMG_2874IMG_2878IMG_2881

El dia següent el vàrem dedicar el matí a visitar Brussel·les, la capital i la ciutat on residíem. L’ajuntamet, la Grande Place… el nen que fa pipí… l’Atòmium…

IMG_2883IMG_2885IMG_2903IMG_2900IMG_2908

A mig matí començàrem una escapada a Anvers, la ciutat de l’Escalda, on vam dinar al restaurant La Ruche, una mena de bar de tapes, proper a un parking, proper al centre. Força bé.

IMG_2911IMG_2912IMG_2916

El dia següent anàrem cap a Malines, bellíssima ciutat medieval, seu de l’arquebisbat i capital religiosa de Flandes.

IMG_2940

I a la tarda a la bellíssima Lovaina, amb el seu ajuntament preciós… el beginatge tranquil que ara és residència universitària. Dinàrem al restaurant Casa Mia, al carrer quiet que hi ha just al darrere de l’ajuntament.

IMG_2956IMG_2960IMG_2962

L’endemà deixàrem Brussel·les per anar encara més al nord, camí d’Holanda. La primera ciutat holandesa on recalàrem fou La Haya, Den Haag, on dinàrem en el restaurant Pastanini, molt bé, excel·lent, recomanable. Hi vam dinar i sopar tots els dies que vam ser a Den Haag. Després de dinar vam anar a veure la platja de la ciutat: senzillament pútrida, bruta, asquerosa i plena de gent. Un fàstic. Aparcament impossible, a més!.

IMG_2979

Decebuts cercàrem la bellesa de la ciutat de Delft i els seus meravellosos canals, una fita que mai falla.

IMG_2985IMG_2990

L’endemà, fent base a Den Haag, visitàrem Amsterdam, la capital del país. Amb el famós Rijksmuseum, ple de pintures meravelloses.

IMG_2994IMG_2999

I els canals del centre, i el seu barri vermell on les dones de companyia i la droga campen pels carrers… Dinàrem a Pastabar, un italià prou bo, hi tornaríem.

IMG_3028IMG_3030

Abandonàrem Den Haag per anar ja de tornada cap a Barcelona. La primera ciutat visitada fou Utrecht, capital religiosa d’Holanda.

IMG_3037IMG_3041IMG_3053

Seguirem cap a la vora del gran riu Rhin, a la ciutat de Nimega, amb el seu ajuntament i la plaça del mercat, en un restaurant de la qual dinàrem, a la terrassa del café de l’Hotel Atlanta. Ni fu ni fa.

IMG_3057IMG_3073

A la tarda continuem cap a Maastricht, la ciutat que domina el riu Mosa, on dormirem dos nits a l’hotel Novotel. Per sopar anàrem al centre de la vila, prop de l’estació de tren, al restaurant Cucina 50, menjars italians, molt bons, recomanable.

IMG_3077IMG_3141

Des de Maastricht, el dia següent, férem una incursió en terres alemanyes per visitar la capital de Carlemany, la medieval Aquisgrà, Aachen, amb la capella i el palau palatins, i de tornada un poblet preciós, molt bonic i ben típic: Monschau, i dinàrem al restaurant Flosdorff, cuina alemanya molt ben cuidada. El poblet és molt bonic. No us perdeu la Rotten Haus, la casa roja.

IMG_3088IMG_3092IMG_3109IMG_3121

L’endemà continuem el camí cap a casa, ara via Trèveris, la gran ciutat romana d’Alemanya, la Trier actual. Que bella la Porta Nigra, la catedral, el casc antic medieval, la basílica, les restes romanes. Que bé que vam menjar a la pizzeria Pellolito, fantàstica, quin art culinari!.

IMG_3173IMG_3156IMG_3151

I d’allà, pujant el riu Mosela, entre vinyes daurades de riesling, varem fer cap a la ciutat francesa de Metz, amb una catedral espectacular, altíssima, amb uns vitralls fabulosos.

IMG_3213IMG_3215

Ens allotjarem a l’Hotel Novotel Saint Georges, en ple centre, molt bé. I sopàrem a la trattoria Toscana, clàssica, pizza de llenya, molt bé també. Tot i que en altres viatges hem dinat i sopat al costat, a la pizzeria La Storia, fantàstica de veritat. De Metz anàrem a veure els memorial de Verdún, on en la primera guerra mundial tingué lloc la batalla més famosa de la història.

IMG_3221

I continuarem cap al sud, anat a dinar a Bar le Duc, bonica població renaixentista a la col·legiata de la qual hi ha el famós sepulcre de l’esquelet. Dinàrem al restaurant Bernanos, eviteu-lo, no el recomanaríem pas a ningú.

IMG_3226IMG_3228

A la tarda visitàrem l’Abadia de Fontenay, Císter bellíssim, patrimoni de la humanitat.

IMG_3241IMG_3249

Passàrem per Samur en Auxois, poble medieval guapíssim que us recomanem que visiteu amb qualsevol excusa, ens perdérem pels camps de la Borgonya i, finalment arribarem a Beaune, al Novotel, on teníem reserva per dormir. Sopàrem al mateix hotel.

semur

L’endemà continuàrem ruta cap al sud, parant a Tournus per veure la bonica abadia romànica, molt bonica.

IMG_3279

Entrant a Lyon gran cua a l’autopista, bouchon monumental. Ens desviem, ens perdem, voltem i anem a petar a un petit poble, Saint Jean de Bournay, on vam dinar de petacada, i encara gràcies, a la Ferme a André. Tenim una foto de record de l’ajuntament del poble.

IMG_3282

Seguirem sud avall, cap a Montpellier, no sense abans perdre’ns per culpa d’un altre “bouchon” descomunal pels voltants d’Avignon. Finalment arribàrem al Novotel de Montpellier, on anàvem. L’endemà, cap a casa, de Montpellier a Barcelona, dinant, com sempre, al boníssim restaurant de l’Hotel Duran, a Figueres.

Deixa un comentari

Filed under 2014, Alemanya, Bèlgica, Europa, França, Holanda

Andalucia, Setmana Santa 2015

andalucia

La Setmana Santa del 2015 varem anar a Anadalucia, en concret a les ciutats d’Úbeda, Baeza i Jaén. El primer dia dormirem a València, al Melià, un bon hotel, i sopàrem  en una bona pizzeria propera, de la cadena Piazza. L’endemà de bon matí sortírem en direcció Madrid per agafar a Requena la carretera d’Albacete per Casas Ibáñez que ens permeté una aturada al bellíssim poble blanc d’Alcalà de Xúquer, fabulós amagat dins el seu penya-segat amb el riu voltant-lo, les cases blanquíssimes i el castell al cap de munt.

IMG_0543

D’allà, seguint els canyons fins sortir de la vall, anàrem a Albacete a dinar, al restaurant de l’Hotel Beatriz, que podia haver estat molt millor, però també molt pitjor. Continuàrem carretera avall cap a Alcaraz, bella població d’aires medievals, amb una de les places més boniques d’Espanya, amb les torres de l’església i del Tardón. Un bon punt on aturar-se.

IMG_0544

Arribàrem a la bellíssima vila d’Úbeda a punt per veure passar la primera processó. Úbeda és una de les ciutats més maques d’Andalucia, d’Espanya i d’Europa. Ens estàvem a l’hotel El Postigo, en un carrer blanc del casc antic. Us el recomanem. Senzill, agradable, amb piscina en un pati encalat.

IMG_0560IMG_0568IMG_0572

L’endemà anàrem a la Sierra de Cazorla, parc natural molt interessant, on neix el pare Guadalquivir, riu Serpis de la Bètica. Bonic, com mig alpí en ple sur de la península. Dinàrem a tocar del riu acabat de néixer en un xiringuito anomenat Cerrada del Utrero, al poblet de Vadillo Castril, en ple no res, al costat de la carretera: bé.

IMG_0601IMG_0610

A la tarda i nit, més Úbeda, més processons, i una visió de la bellíssima ciutat andalusa, patrimoni de la humanitat de la Unesco. Palaus, l’església del Salvador, places i carrers… tanta bellessa!.

IMG_0585IMG_0587IMG_0589IMG_0594

El dia següent ens desplaçarem a Jaén, guapíssima ciutat renaixentista, amb la seva esplèndida catedral, els banys àrabs… Dinàrem a Mangas Verdes, una típica tasca, boníssima, prop de la catedral, encara que ella es defineixi com atípica. Molt recomanable!.

IMG_0720IMG_0721

A la tarda, de nou, processons a Úbeda, i una darrera visita a la fabulosa església del Salvador.

IMG_0680IMG_0697IMG_0637

L’endemà sortirem cap a Linares per veure el jaciment romà, encara en excavació, de Cástulo, amb uns mosaics que treuen la respiració de bonics que son. I per dinar anàrem a Baeza, a El Arcediano, un bar de tapes, amagat, molt amagat, al centre. Petit, però boníssim. Aprofitàrem, naturalment, per tornar a degustar les meravelles que ofereix aquesta ciutat joia del renaixement.

IMG_0826IMG_0837