Tag Archives: França

Empordà, Cap d’any 2021

Tot just acabava l’any que ja tornàvem a ser camí de l’Empordà. Aquesta vegada no hi anàrem de pet, sinó que vam fer una parada a Girona, per veure aquesta ciutat vestida de Nadal. Girona sempre enamora i aquesta vegada més amb el seu típic mercat nadalenc a la plaça dels cinemes. En aquesta mateixa plaça dinàrem, molt bé, com sempre, a Casa Marieta, un valor segur. Acabat el dinar passejàrem pel barri vell, per la força, pel call. Un regal en temps de pandèmia!

Sortim de Girona camí dels petits poblets amagats de l’Alt Empordà. Visitem Sant Mori, amb el seu castell i palau renaixentista, els seus estrets carrers medievals i l’església de Sant Maurici, que dona nom a la vila.

I continuem cap a Sant Miquel de Fluvia, que conserva les restes del seu gran cenobi, l’església romànica poderosa, i unes columnes d’un evocador claustre, malauradament destruït.

I acabem la ruta a Sant Tomàs de Fluvia, petit lloc on una església romànica guarda unes pintures que no vam poder veure, perquè obre només els primers diumenges de cada mes, per la missa.

El final del nostre perible fou, de nou, el magnífic Hotel Ibis Styles Ronda de Figueres, on vam poder sopar, i dormir, molt bé. Net, polit, còmode i molt bé de preu, necessiteu quelcom més?

L’endemà gran ruta: anar a França, a Cotlliure. Ningú a la frontera. Ningú en lloc. Pobles morts, Cervera, Banyuls, Port-Vendres. Cotlliure a mig gas. Bars i restaurants tancats. Però la vila marinera, amb les seves postals, intacta. L’església, el calvari, el port, el castell… i un mercat dominical, molt mediterrani. I al cementiri la tomba de Machado, una parada “inconturnable”.

Abans de dinar una parada a pendre el sol a la platja de Grifeu, una de les més boniques de la Costa Brava.

El dinar el fèrem a Llançà, al restaurant Can Rafa, un dels millors del poble. Que bé que s’hi menja! La tarda la acabàrem al Port de la Selva, gaudint de la llum de la posta, daurada i acaronadora. Fantàstic poble blanc, mariner i quiet en aquesta tarda blana d’hivern.

Tornada a Figueres, a l’hotel Ronda, sopar i dormir. El dia següent tocava muntanya i semblava que faria fred de veritat. I així fou. El dia era gris, havia nevat la nit anterior a Figueres, i a Maçanet de Cabrenys feia molt fred. Vam poder veure aquest poble de muntanya de l’Alt Empordà, els seus carrers medievals, la plaça on un avantpassat nostre, en Baltasar Molar, feu bastir un local social, la maça d’en Rotllan, l’església romànica.

Pujàrem al poble de La Vajot, petit però interessant, amb una curiosa escala exterior que puja al campanar.

I d’allà uns kilòmetres de pujada fins al Coll de la Manrella, amb el monument a Companys, i als milers d’exil·liats que travessaren la carena per aquest pas, camí de França. Molt emotiu.

Des d’allà dalt vam veure que a Roses, vora el mar, hi tocava el sol. I vam baixar corrent cap al meravellós golf de Roses, on vam passejar vora la platja de l’amplíssima badia, gaudint de la calor amable d’aquest cru hivern. Per dinar anàrem a la pizzeria Marechiaro, un bon italià. Bona teca a preu convenient.

A la tarda anàrem fins l’Almadrava i les Canyelles petites, dues cales que mai no havíem vist. Malgrat l’excesiva edificació de muntanya i mar, encara conserven aquell aire mediterrani que busquem a la nostra Costa Brava.

Encara ens va quedar temps per fer una petita aturada a Fortià, poble de la reina Sibil·la, i al Far d’Empordà, l’església del qual senyoreja l’Empordà des del seu turó fortificat.

Per acabar la jornada tornada a l’hotel Ronda de Figueres, sopar i dormir.

El darrer dia tocava retorn a casa i ho aprofitàrem per fer una ruta pel Empordà, el de dalt i el de baix. La primera parada fou als Aiguamolls, que estaven plens d’aigua i de fauna. Ocells a desdir, braus, cavalls…

Seguírem cap al bellíssim poble medieval de Pals, inabastable en ple estiu, curull de gent i badocs, buit i desolat ara, però sempre fantàstic.

I dinàrem, amb vistes al mar, impagables, al restaurant Can Gelpí, un dels únics que estava obert aquests dies. No és el millor de Calella de Palafrugell, però la seva ubicació, al Port-Bo, davant la platja, ho perdona tot. La passejada prèvia, i posterior, per aquest racó privilegiat de la Costa Brava va ser inoblidable. Més encara sabent que l’endemà passat tornaríem al confinament municipal.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Catalunya, Europa, familia, hotel, ruta

Carcassonne, Puríssima 2019

El pont de la Puríssima d’aquest any 2019 el vam passar a Carcassonne, viatjant amb la família i una amiga amb la seva filla. Vam sortir de Barcelona, una mica tard, cosa que ens obligà a parar a dinar a Catalunya, just a la frontera, a la vila de La Jonquera. Vam menjar molt bé, i bé de preu, al restaurant De Angeli. Bona teca. Molt recomanable, al carrer Carles Bosch de la Trinxeria, 15. Reserveu: 972 55 48 79. Tot seguit vam passar la ratlla de França i, a les 18 hores ja estàvem molt còmodament instal·lats a l’Hotel Ibys Styles de Carcassonne. Un molt bon hotel, que també us recomanem. Vam fer, aquella mateixa nit, una escapada per veure la ciutat medieval il·luminada. La Cité, resplandia, preciosa. 

En acabar la visita a aquesta part de la ciutat vam decidir baixar a la vila nova per veure l’ambient de Nadal, que no ens va defraudar. Tot estava ple de llum, amb boniques casetes a la plaça Carnot, atraccions i una pista de patinatge sobre gel. Molt bon ambient. 

 

De tornada a l’hotel, sopar al restaurant del mateix Ibis, força bo, i dormir en una habitació familiar que donava a la piscina. L’endemà, de bon matí, s’imposava veure de dia la ciutat medieval fortificada, que, perquè no dir-ho, perdia a la llum del dia bona part de la seva màgia. Però en contrapartida vam poder gaudir de la bonica basílica gòtica i dels detalls d’un mercat medieval molt interessant.

Seguim cap a la vila nova de Carcassonne, on hi havia un mercat molt acolorit, cercant restaurant per dinar. Vam passar pel carrer del Pont, tot pintoresc, fins la bastida del XVI.

Finalment vam dinar, molt bé, al restaurant Le 37, situat just al número 37 de la Rue Trivalle. Molt bona adreça. Recomanable. A la tarda migdiada a l’hotel i, en acabat, nova pujada a La Cité per veure la marxa de torxes amb motiu de Sant Nicolau, una festa bonica. Una processó de torxes que baixa de la vila medieval a la moderna, travessant l’Aude pel Pont Vieux. Molt xulo.

Sopar i dormir, de nou, molt bé, a l’hotel Ibis Styles. L’endemà agafem el cotxe, d’hora al matí, per passar de nou a Catalunya i poder parar a dinar a Girona, que estava magnífica, com sempre. Vam poder visitar el barri antic, veure els diferents mercats de Nadal i dinar a Casa Marieta, un clàssic. Cuina cuidada, bona relació qualitat preu. Fabulós aquest restaurant de tota la vida.

Finalment, a la tarda, vam tornar a Barcelona!

Deixa un comentari

Filed under 2019, Europa, França, hotel

Navarra, pont de novembre 2005

Pel pont de novembre vam anar a Navarra. Vam sortir de Barcelona per anar fins a Binéfar, on vam dinar al restaurant Ordesa, perquè la Lonja, on sempre anem, estava tancada. Vam seguir, havent dinat, fins al monestir de Leyre, on vam visitar la seva església romànica, preciosa, i la seva cripta.

Continuem fins la propera Lumbier on anem fins la Foz, un congost del riu, molt maco.

Anem cap a Roncesvalles tot remuntant la vall d’Artzi, o Arce, plena d’arbres tardorals, en tons grocs, vermells i marrons, i un riu saltant entre les pedres. Molt bucòlic!

Al final arribem a Roncesvalles, on ens allotgem a l’Hostal La Posada de Roncesvalles, bé, típica. Visitem la colegiata i el poble, xulo. Sopem al mateix hotel, tapes i plats navarresos, molt bé.

El diumenge sortim aviat de Roncesvalles per anar a veure la Selva d’Irati, que esperem plena de color. Anem primer per Orbaitzeta, fins la fàbrica i el pantà. Una passada.

Continuem remuntant colls i valls d’alta muntanya, travessant pobles de Navarra, fins Otsagavia, un bonic poble on dinem a l’asador sidreria Kixkia, una passada. Carns a la brasa, fabulós i recomanable.

Tornada a Roncesvalles, sopar a la Posada i dormir. El dilluns anem al Puerto de Ibañeta, a Valcarlos i a Sant Jean Pied de Port, a França. Bonic poble pirinenc i del camí de Sant Jaume. De tornada parem a dinar a Valcarlos, a la Benta Azkena a peu de carretera. De tornada a Roncesvalles el nostre fill es va trencar el braç, fet que ens obligà a anar fins Pamplona, ja de nit, i tornar a la matinada. Però a la Posada, molt amables, ens van fer sopar i van restar oberts fins que vam tornar.

L’endemà, darrer dia que estàvem per Navarra, vam tornar a refer la carretera fins Pamplona per visitar la ciutat. Plaça del Castillo, carrer Estafeta, catedral… i l’ajuntament. Volta complerta!.

El dimarts 1 de novembre era dia de tornada. Vam refer el camí fins a casa, però baixant pel vall de Salazar i dinant a la Lonja, que ara ja estava oberta.

 

Deixa un comentari

Filed under 2005, Anglaterra, Europa

Setembre 2001: castells càtars

El mes de setembre de 2001, amb el nostre fill ben petit, vam aprofitar un petit pont per fer una ruta de tres dies pels castells càtars. Vam sortir de Barcelona, camí de Puigcerdà. Com sempre vam parar a dinar a l’Hostal Rusó de Llívia, senzill i bo. Vam continuar passant el port de Puimorens fins arribar a Ax les Termes, on vam remullar els peus a la famosa piscina medieval d’aigua calenta.

Seguim carretera avall fins arribar a Foix, bonica ciutat medieval, amb el castell de Gastó Febus, que serà el nostre centre de viatge. Dormim i sopem a l’Hotel Lons, un clàssic, molt d’estètica i gust francès.

L’endemà sortim per anar a veure el primer castell. Les ruines de Rocafixada, en un petit poblet isolat al que arribem per una carretera molt estreta, amb bones vistes damunt la vall.

Seguim cap al fons de la vall cercant la carretera que porta a Montsegur, entre boscos espesos. Arribem al prat dels cremats, però no pugem a la fortalesa. Massa camí per una criatura petita.

Baixem cap a poblet de Montsegur i seguim cap a Belesta, parant abans al curiós fenomen natural de la font de Fontestorbes, una deu d’aigua intermitent, un riu subterrani fascinant.

Continuem cap al castell de Puiverd, bonica fortalesa ben conservada, amb una torre de l’homenatge preciosa. Al poble dinem al restaurant du Lac, amb vistes al llac de Puiverd.

A la tarda retornem a Foix, on passegem per la vila, visitem el castell i tornem a sopar a l’Hotel Lons. L’endemà, dia de tornada, marxem cap a Perpinyà, parant a veure el castell de Puilaurens, bellíssim dalt del seu turó. No baixem del cotxe, admirem de lluny la seva penya.

Seguim cap a Sant Pau de Fenollet i, en aquest poble, abandonem la carretera general per travessar les imponents Gorges de Galamús, per una carretera estreta i penjada a mig aire del barranc. Fa por.

Arribem tot seguit al poblet de Cucugnan, res a veure-hi. Dinem al restaurant de l’Hotel l’Auberge du Vigneron, l’únic obert aquell dia. Molt bé.

Continuem cap a Perpinyà remuntant el coll de Queribus on ens aturem a veure el castell, des de fora, no el visitem.

Seguim fins Perpinyà, deixant altres castells que visitarem més endavant o que ja hem visitat abans. No hi ha temps per a més. Agafem l’autopista i anem cap a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2001, Europa, França

Estiu de 1996: una volta per França

L’estiu de 1996 vam anar de viatge al nord de França. Vam sortir de Barcelona el 12 d’agost, parant a dinar a Agullana, en un restaurant que va tancar posteriorment. Vam travessar la frontera i vam anar fins Montpeller, ciutat que vam visitar. Vam dormir a l’hotel Ulysse, molt maco, molt bé.

D’allà vam marxar el dia 13 d’agost cap a Grenoble, bonica ciutat al peu dels Alps. Vam parar a dinar a Avignon, la ciutat dels papes, i vam anar a dormir precisament a Grenoble, en concret a l’Hotel des Alpes, al centre. Avui dia és un hotel de la cadena Kyriad.

El dia 14 sortírem de Grenoble en direcció nord, cap a Albertville, on vam fer un volt pel poble antic, medieval, i on vam dinar. Tot seguit vam fer via cap a Annecy, fabulosa ciutat amb un casc antic fantàstic i un llac molt xulo. Finalment vam arribar a Bonneville sur Arve, a tocar de Ginebra i Chamonix. Vam sopar i dormir allà, a l’hotel de l’Arve.

El dia 15 vam entrar a Suïssa i vam visitar Ginebra, amb el llac i el casc antic. Vam dinar allà, en una pizzeria. Després vam tornar a entrar a França i vam baixar pel vall del riu Doubs, parant a Ornans, per anar a dormir a Besançon, a l’hotel du Nord. Vam sopar prop de l’hotel.

El dia 16 vam continuar la ruta, camí d’Alsàcia. Vam anar a Basilea, Suïssa de nou, on vam dinar. Tornant a entrar a territori francés anat a Colmar, bellíssima vila alsaciana. Vam dormir a l’Hotel du Cerf, avui dia tancat, on també vam sopar. Un lloc magnífic, on vam estar-nos 3 nits.

El dia següent vam fer una ruta pels petits pobles medievals alsacians: Eguisheim, Murbach, Turckheim, Riquewihr…

El darrer dia vam travessar la frontera alemana per anar a veure la ciutat de Friburg in Bresgau, preciosa, amb el seu casc antic i la seva catedral. Vam pujar fins el llac Titisee, on vam remar, i vam dinar a la vora del llac en un bonic restaurant. Vam estar a punt de comprar un rellotge de cucut a la Selva Negra. De tornada a l’Hotel du Cerf vam parar a Neuf Brisach, ciutat fortificada.

L’endemà deixàrem Colmar i ens endinsàrem a Alemanya per anar fins Trier, Trèveris, bella ciutat medieval amb un gran passat romà. De tornada passàrem per Luxemburg, on vam parar a la capital, que no val gaire la pena, i arribàrem a Strasbourg, una altra gran ciutat europea, amb un barri fluvial preciós i una catedral fabulosa. Allà anàrem a dormir a l’Hotel Vendome, davant l’estació, que encara hi és i funciona.

La Petite France, Estrasbourg, França. A sota la catedral d’Estrasbourg

El dia següent, ja era 20 d’agost, vam marxar cap a Metz. Pel camí vam parar a Luneville, on hi ha un palau barroc gran però no gaire bonic, Nancy, amb la seva brillant i espectacular place Stanislas i, finalment Metz, amb la catedral i el casc antic. En aquesta darrera ciutat ens va fer molta gràcia sopar al restaurant Flo, bessó del que hi ha a Barcelona, i dormir a l’hotel Metropole, altra cop a l’estació, avui dia tancat.

De Metz vam sortir per anar a veure els escenaris de la primera guerra mundial, Verdún, les trinxeres, la voie sacrée… impressionant. Els cementiris molt corprenedors. Acabàrem a Reims, on vam poder gaudir de la catedral, una joia del gòtic. Vam dormir a l’hotel Porte Mars, molt bé.

De Reims vam marxar cap a Provins, per veure la Tour de Cèsar, meravellós castell dins el poble murallat. D’allà vam marxar vers Auxerre, amb una catedral molt maca. Havent dinat marxàrem cap a Avallon, un poble medieval molt bonic, per acabar la ruta a Semur en Auxois, un encantador poblet parat en el temps, joia de la Borgonya. Allà vam dormir i sopar a l’Hotel Cymaises, molt bé.

Sortírem de bon matí per anar a veure la capital de la Borgonya, Dijon. Seguírem cap a Beaune, amb el seu esplèndid hospital de pobres, per seguir cap a Autún i la seva catedral romànica i acabar el dia al poble balneari de Bourbon-Lancy, on vam dormir en el Grand Hotel Thermal, un balneari, en una habitació d’època, moblada amb gust francés i  d’anticuari. Vam sopar al poble mateix, al restaurant La Grignotte du Vieux-Bourbon, que encara existeix.

Seguírem el nostre viatge, ja de tornada a casa, baixant cap a Moulins, on visitàrem la bella catedral, Vichy, la ciutat balneària, Clermont Ferrand, amb la catedral de lava negra i, per acabar, Le Puy en Velay, amb un casc antic fabulós. Allà vàrem dormir a l’Hotel Brivas i vam sopar en un restaurant encantador, anomenat el Nom de la Rosa, ara tancat malhauradament.

 

Des de Le Puy en Velay vam baixar cap a Pradelles, un bonic poblet inscrit entre els més bonics de França, i continuar cap a Mende, La Canourgue i parar a dinar a La Covertoirade, un poblet medieval murallat preciós. Seguim cap a la costa i parem a dormir a Prada de Conflent, a l’hotel Pradotel, un clàssic de sempre per a nosaltres, que ara es diu Le Vauban. Abans, però, visitem l’abadia de Cuixà i sopem en un petit restaurant proper a l’abadia, a Codalet, que es diu Nogarols.

Retornem a casa, parant a Girona, de nou al Museu del vi, a dinar.

 

Deixa un comentari

Filed under 1996, Alemanya, Europa, França

França pel pont de maig 1995

Vam sortir de casa el dia 10 de maig de 1995, a la tarda i vam seguir fins arribar a Port la Nouvelle, no lluny de Narbonne, un poble portuari, d’encant limitat, on vam sopar i dormir a l’Hotel du Port, senzill però molt renovat i net.

Vista de l’hotel del Port, a Port la Nouvelle

L’endemà, dia de Sant Anastasi, 11 de maig, vam pujar cap a la vall del Tarn, on vam dinar a l’Hotel Chateau de La Malène, Manoir de Montesquiou, un hotel amb caràcter en un edifici que és un castell renaixentista. Està situat al poble del mateix nom, a les superbes gorges del riu. Vam seguir riu amunt fins a Sainte Enimie, un altre poblet encantador del Tarn, per anar després cap a La Canourgue, on vam baixar per la vall del riu Lot, plena de paisatge i poblets d’ensomni.

Dues vistes del Chateau de la Malène, que és el castell del poble i un hotel

A la tarda arribàrem a la bella vila d’Espalion, al cor de la vall del riu Lot, una vila amb un pont medieval evocador i unes cases renaixentistes a flor d’aigua. Aquí vam sopar i dormir anar a l’Hotel l’Eau Vive, preciós, encantador, però tancat lamentablement hores d’ara.

El dia 12 vam sortir de Espalion, cap a Estaing, un altre preciós poble del Lot, i encara Entreaygües sur Truyère, un altre poble bonic. D’allà vam anar cap a Conques, per veure la seva abadia romànica, fantàstica. Vam dinar all restaurant Le Parvis, molt bé.

A dalt el poble medieval d’Estaing. A sota Entreaygues sur Tryuère.

A sota, el poblet i l’abadia de Conques.

Seguirem cap a Villefranche de Rouergue, encantadora bastida medieval, i després cap a Najac, amb el seu castell i el poblet als seus peus. Acabàrem a la impressionant Cordes sur Ciel, dormint en un hotel amb encant, ara ja tancat també, anomenat Le Grand Ecuyer.

A dalt la plaça del Mercat a Villefranche de Rouergue. A sota Najac i el seu castell.

Cordes sur Ciel, vila medieval d’aspecte italià.

L’endemà, dissabte, vam veure la magnífica catedral d’Albi i, travessant la Muntanya Negra, vam anar fins Carcasonne, que vam visitar. A la tarda vam anar a sopar i dormir a Quillan, a l’Hotel La Chaumière.

Exterior i interior de la superba catedral de Santa Cecília d’Albí.

Vista exterior de l’hotel La Chaumière de Quillan.

El darrer dia, diumenge 14 de maig, vam fer la ruta fins a Perpinyà, que vam visitar, i travessàrem de nou la frontera per anar a dinar a Girona, al restaurant el Museu del Vi, senzill, carn i botifarra amb patates, que aquells anys freqüentàvem sovint.

D’allà, cap a Barcelona, final de trajecte!

Deixa un comentari

Filed under 1995

Londres, Cap d’any 2019

El Nadal 2018, i Cap d’any 2019, vam fer una ruta fins a Londres. Vam sortir de Barcelona en direcció Narbonne, on vam dinar al Bella Napoli, pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. Seguírem cap a Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Vam sopar, fantàstic, allà mateix. Aquella tarda visitàrem el seu mercat de Nadal, petit i bonic, al peu de la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. També vam passejar per la ciutat medieval i la moderna, gaudint de les llums de Nadal i les atraccions ibstal·lades a la place Jaude.

L’endemà vam seguir cap a París, amb parada a Orleans per dinar. Vam fer-ho en un petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Es diu “Les pieds dans le plat”, i és molt recomanable. Havent dinat, una passejada.

A la tarda vam arribar a París. Vam hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Vam anar a veure dos mercats de Nadal. El que estava parat a La Defense, immens, i el més coquetó que estava als peus de la torre Eiffel. Molt bonic. Boira i fred, però no pluja. Vam sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

El dia següent tocava anar a Anglaterra. Vam sortir de París en direcció Calais per agafar el tren, el tren sota el canal de la Manega. Cosa de ciència ficció. Com 2001!. El cotxe dins d’una mena de nau espacial.

En arribar a Folkestone, territori anglès ja, vam baixar al port per dinar en el millor restaurant del poble: “The Harbour Inn”. Fabulós!. I el poblet una monada. Bonic de veritat.

Havent dinat seuim cap a Londres. Ens allotgem a Plumstead, un barri dels afores, tranquil. En una casa que hem llogat al carrer Alabama, molt bé. Un autobús, el 53, ens porta en una hora a Westminster o Whitehall, tot un luxe. Sopem a la mateixa casa. Res de restaurants aquesta vegada!.

Matí a Londres. Visita turistica estàndard, amb guàrdia a cavall, Trafalgar Square, Westminster i la National Gallery, plena de pintures increibles.

img_5913_resultado

Sortint del museu veiem els preparatius i l’animació prèvia a la gran desfilada de cap d’any. Xulo. Dinem en un pub molt divertit i conegut: el Silver Cross, a Whitehall. A la tarda travessem Londres en bus pels carrers més ben il·luminats: Oxford Street, Regent’s Street, i pugem a Hyde Park on hi ha el gran mercat de Nadal de Winter Wonderland, una passada, amb atraccions, parades i pista de gel.

L’endemà, una altra vegada cap a Londres amb el bus 53. Ara toca el British Museum, amb les seves col·leccions increïbles d’art antic.

Anem a dinar a un restaurant turc, molt bo, de gran categoria, anomenat TAS. En sortir una passejada pels animats carrers del Soho, plens de teatres, amb una parada especial al petit i encantador mercat de Nadal de Leicester Square. Després agafem metro i bus per anar a Mayfair, Bon Street i Oxford Street, a veure magatzems de grans marques i comprar alguna cosa. Tornada a la nostra casa del carrer Alabama havent passat pel tradicional i pintoresc Xinatown, el barri xinès de Londres.

Començava el primer dia de l’any a Plumstead. Carrers deserts. Parcs sense públic. El darrer dia a Londres vam anar a veure la parada de Cap d’Any. Vam baixar abans del bus 53. Tot estava tallat!. Caminat vam arribar al London Eye, la gran roda, i vam visitar el petit mercat de Nadal de Southbank. En sortir travessàrem el pont Victòria fins a Trafalgar Square. Tot estava ple de gent. Massa públic per a nosaltres. Vam decidir anar a veure el Covent Garden amb el seu mercat, molt bonic. I seguírem fins Somerset House on hi havia una esplèndida pista de gel.

Per dinar vam anar a un pub molt maco i acollidor, el Welligton, a tocar de la Somerset House. A la tarda vam voler anar a veure la casa del detectiu Sherlok Holmes. A la porta hi havia un policia amb males puces, que ordenava la gent. Interessant. De tornada una passejada de nit per Westminster i Sant James Park fins a Buckingham palace i tornada a Trafalgar Square per agafar el bus 53 fins a Plumstead.

L’endemà era el dia de dir adeu a Londres i agafar el tren cap a Calais.  En aquest poble francès vam haver de dinar en un bar d’un polígon comercial, anomenat “Au Calais”. Bé dins la senzillesa. Retorn a Paris, al nostre hotel Ibis Styles Marcel Sembat. Sopar a “Le Belvedere”, bona pasta i bona pizza. A la tarda vam anar a veure el mercat de Nadal a les Tulleries, gran, molt gran, a l’alçada de la capital de França.

El dia següent anem ja de tornada cap a Barcelona. Parem a dinar a Nevers, bella vila ducal, amb el palau dels Gonzaga, la catedral i un barri antic molt xulo. Dinem a la pizzeria Sant Remo, molt bé.

De Nevers anem cap a Moulins, una altra vila històrica amb una catedral i un barri gòtic impressionant. Destaquen els vitralls renaixentistes de la seu, i el “Jaquemart” de la plaça.

Continuem cap a Souvigny, una abadia cistercenca on estan enterrats diversos membres de la família Bourbon. El mal gust ha fet pintar de groc i blanc una nau preciosa del císter més pur. Increïble.

Acabem el dia a Clermont Ferrand de nou. No hi ha mercat de Nadal i la seva esplèndida catedral de lava negra està tancada, però el barri antic i la plaça Jaude, amb els llums nadalencs continua al seu lloc. Dormim i sopem, molt bé, a l’Ibis Styles Republique de Clermont.

L’endemà, darrer dia de la nostra ruta per França i Anglaterra, baixem cap al Mediterràni en mig de bonic boscos nevats i gebrats, travessant l’Auvèrnia. Parem a dinar a Lodève, una vila medieval amb una catedral bonica, gòtica meridional. Ho fem al restaurant “Le Minuscule”, molt bo i acollidor, tota una troballa.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Anglaterra, Europa, França

Avignon, desembre 2018

Pel pont de la Puríssima del 2018 vam decidir anar a Avignon amb una família amiga. La primera parada fou a Narbonne, a dinar. Feia calor i bon dia. Hi havia una fira de Nadal petita, amb quatre casetes vora el canal de Midi. La torre dels Vescomtes estava decorada amb un gran llaç vermell de gust francès. Vam dinar a la Bella Itàlia, una pizzeria força bona. Pasta ben feta també. Preus moderats.

Vam continuar cap a Avignon, on vam arribar a darrera hora de la tarda. L’hotel escollit era el Novotel del centre, molt bé. Una volta per la ciutat engalanada de Nadal i sopar al restaurant l’Osteria, pizza i pasta molt bones. Molt recomanable.

El dia següent, malgrat els piquets de les Gilets Jaunes, que protestaven per diverses bones raons, i tallaven autopistes i carreteres, vam arribar sense problemes a la Fontaine de Vaucluse, magnífic fenòmen natural. L’aigua de la Sorgue surt del fons del seu canyó de forma molt espectacular. Bonic poblet provençal, ara molt calmat, a l’estiu impossible de turistes, bars i botigues de records.

Continuem per veure el típic poblet provençal de cases baixes pintades de colors d’ocre i terrosos amb finestres de color pastel. A l’estiu impossible ni tan sols pensar en aparcar. Al sol de l’hivern, buit i desert, Preciós. Vam fer un volt admirant cada racó.

Per dinar anem fins a Gordes, un altre bonic poble provençal, enlairat dalt son penyal, amb el castell presidint les cases de pedra i els carrers costeruts. Una delícia. Dinem al restaurant La Bastide des Pierres. Un italià fabulós. Un lloc molt recomanable. Cuina d’alta qualitat.

Tornada a Avignon on passem la tarda descobrint els racons més amagats d’aquesta ciutat patrimoni de la humanitat. Per desgràcia el palau dels papes estava ja tancat, però els carrers i l’ambient de Nadal no tanquen. Sopar a l’Osteria, molt bé, i dormir al Novotel.

L’endemà tocava visitar Avignon de dia. Museus, esglésies i el palau dels papes. Ara si!.

El palau dels papes mereix una referència a banda. Quin edifici més fantàstic!

Dinar al restaurant La Maison Nani, carns i plats francesos. Pas mal du tout!. I, a la tarda, una volta per l’Avignon més recòndit, sense tenir por de les manifestacions dels Gilets Jaunes, uns cavallers, ni de la policia francesa, totalment democràtica.