Per les festes de maig vam anar un cap de setmana fins a Jaca per gaudir del Pirineu Aragonès. Vam sortir de Barcelona, amb parada a Vilabella, en un ambient que amenaçava tempesta i molts pronòstics meteorològics perquè es fes real. Però no va ploure. Acabats de dinar vam seguir cap a Lleida, Osca, Sabiñánigo i Jaca, ciutat a la que vam arribar força tard, a quarts de nou. Per sort teníem hotel reservat, el magnífic imodern Eurostars Reina Felicia, als afores de Jaca, molt bé, i també restaurant reservat, el bar L’Acherito al casc antic. Fantàstic! L’endemà vam sortir cap a San Juan de la Peña, volíem tornar a visitar aquest magnífic cenobi romànic, amb cel clar i molt de fred. Vam veure primer Santa Cruz de la Serós amb les seves esglésies de Santa Maria, gran i bonica, i San Carpasio, una petita joia. Després el monestir vell, increïble, i el nou, amb la seva magnífica pradera al voltant.
Tot seguit vam tornar a Jaca on vam dinar al restaurant de l’Hotel Jaqués, pas mal. Tornada a l’hotel, una migdiada i anada de nou a Jaca per visitar el museu diocesà, fabulós, ple d’art per tot arreu, pintura romànica de primer ordre. A la tarda, a l’esplanada de la Ciutadella de Jaca, esperem una recreació històrica que es va endarrerir massa. A la nit, de nou, l’Archerito y el hotel Reina Felicia. Molt bé!
El diumenge tocava tornar a casa. Parada a Vilabella, encara amb sol, refent la ruta del divendres, i anada cap a Barcelona, amb ganes de més!
Recreació històrica de les guerres napoleòniques a la Ciutadella de Jaca. Maig 2023
El dia 1 de maig s’esqueia l’any 2023 en dilluns i donava pas a un pont interessant. Vam escollir l’Hotel Bielsa, a la població aragonesa d’aquest mateix nom, per anar a passar uns dies. Ja hi havíem estat feia molts anys, en concret el 2009 i és un hotel que sempre ens ha agradat. Hi havia risc de pluja i per això anàvem preparats pel pitjor, cosa que no va passar. La primera parada fou a Vilabella del Camp, per dinar. Seguirem fins Lleida i després fins Barbastre, per pujar cap a l’Ainsa i arribar a Bielsa. L’hotel estava molt poc reformat, però era ben net i polit. Vam sopar al mateix hotel, un menú prou bo. Res a dir. A la tarda, i a la nit, passejada per la població pirinenca, que no és gaire bonica, tot i que te un palau notable, ara ajuntament i una església interessant.
L’endemà vam pujar a veure el magnífic vall de Pineta, amb el massís imponent del Mont Perdut. Poca aigua i poca neu, molta sequera, però preciós. Vam tenir temps també per fer una volta pel vall de Chistau, visitant Plan, Sant Chuan de Plan i Gistain. Ben bonic tot plegat. Per dinar fèrem cap al poble de A Buerba, no lluny de l’Ainsa. Allà menjàrem a la Fonda Carrera, una fonda de tota la vida, amb bona teca aragonesa. Esplèndit dinar! A la tarda, feia molta calor, vam voler anar al Canyó d’Añísclo. Però la carretera estava tallada i vam haver de donar una gran volta fins a Buerba i Vió. Paisatges increibles i molt torturats. L’església romànica de Vió una cucada. I el mirador damunt del canyó d’Añísclo una passada. Llàstima la volta i la carretera, pèsima. En acabat, tornada a l’hotel i passejada de tarda cap al bosc de Parzán i el poble de Javierre. Sopar a l’hotel i passeig nocturn per un Bielsa mort.
L’endemà baixada cap a casa, amb parada a Vilabella, procurant no anar massa tard perquè l’operació tornada prometia. Per això vam acabar per agafar els túnels del Garraf, molt menys congestionats. Una bella sortida de tres dies.
Per Carnestoltes teníem un dilluns lliure. Ho vam aprofitar per anar fins Zaragoza, al nostre hotel de sempre, l’Exe WTC, fantàstic. Vam parar a dinar a Vilabella, maca com sempre, ametllers florits i margarides per primavera, i a la capital aragonesa vam sopar a la Garnacha, el nostre restaurant de sempre, magnífic, com sempre. A Zaragoza hi havia un carnaval senzill, com de poble gran, però divertit.
L’endemà vam anar en direcció Daroca, una meravellosa vila medieval, plena de palaus i esglésies, la majoria romàniques, i amb una juderia i una moreria. Però ens interessava molt veure per dins la basílica de los Santos Corporales. I la vam veure i no ens va decebre pas. Plena d’obres d’art, tot i que molt oblidada, com la resta de Daroca, que no sembla una ciutat del segle XXI.
Vista Daroca vam continuar cap a la llacuna de Gallocanta, on hi havia molts ànecs però cap altre volàtil. Ni flamencs, ni grues ni res més. Això sí, el dia era esplèndid! Continuem camí i fem una parada al petit poble d’Embid, que posseeix un castell, restaurat el 2021, molt bonic. L’exemple típic de castell medieval que tots esperem. Una nevera i una petita església, quatre cases velles, completen el quadre. Val la pena aturar-s’hi.
Finalment arribem a la imponent Molina d’Aragón, una altra vila medieval poderosa, coronada pel seu altiu castell. Dinem, molt bé, a la Taverna Catacaldos. Molt bon menjar. Una volta pel poble, quan ja cau la tarda i amenaça tempesta i retorn a Zaragoza. Allà dormim a l’Exe, però sopem a la pizzeria Sorrentoz, perquè la Garnacha està tancada els diumenges. Gran descoberta. Molt bé.
L’endemà toca tornar a casa, parant de nou a Vilabella. Una petita escapada però molt aprofitada.
Ruta del Nadal i Cap d’any 2022Església de Sant Pere de Figueres
Per Nadal i Cap d’Any, per primera vegada amb el cotxe nou i conduint la nostra filla, vam anar a fer una ruta clàssica per Europa. En sortir tard vàrem parar a dinar a Figueres, com sempre a Can Duran, que aquesta vegada ja no ens va agradar tant. Ha canviat molt. Seguírem cap a França i vam viatjar tota la tarda fins a arribar a Aix en Provença, la capital històrica d’aquelles terres, on encara hi havia un bonic mercat de Nadal, que dura fins al dia de Reis. al gener. Ens allotjarem en l’hotel apartaments Adagio, fantàstics. Per sopar anàrem a Le Four sous le Platane, una trattoria, bistrot, pizzeria, un lloc molt recomanable.
Plaça del Fòrum d”Aix en Provença.
L’endemà decidirem seguir la ruta de la costa, més assolellada, i deixar els Alps per la tornada. Férem tota la Costa Blava, la Ribera dei Fiori, fins parar a dinar a Arma di Taggia, a Itàlia, un poblet a la muntanya però amb una marina prop de l’estació i una platja bonica. Dinàrem al restaurant O Marechiaro, molt bé.
Platja d’Arma di Taggia
Continuem viatge cap a l’interior, cap a Milà. La pluja i la boira fan acte de presència. Arribem a Milà a mitja tarda. En allotgem a l’hotel Ibis Ca Granda. Molt millorable. Per dinar anàrem al ristorante Il Faro, a tocar de l’hotel. Gens malament. Molt familiar. Tarda voltant per Milà, primer contacte amb la ciutat, ambient de Nadal.
Duomo de Milà, amb mercat de Nadal
L’endemà dedicàrem tot el dia a veure Milà. Castell Sforza i museus, carrers del centre, catedral i, per dinar, anàrem a un restaurant molt divertit: l’Orgànic, una pizzeria i trattoria molt diferent, jove i divertida. A la tarda basílica de Sant Ambrosi, nova volta pel mercat de Nadal i, per pura sort, la magnífica galeria i pinacoteca de Brera, molt maca. Sopar a Il Faro i dormir a l’Ibys Ca Granda.
Desposoris de la verge de Rafael a la Pinacoteca de Brera, Milano
L’endemà tocava marxar cap a Innsbruck. Vam trobar moltes cues a l’autopista, tràfic fatal. Vam acabar parant a Vò Sinistro, al poble de Avio, a l’Antica Trattoria Bar Alla Stazione, familiar, menú cantat, molt bé. Seguirem cap a Innsbruck on havíem reservat l’Hotel MEININGER Hotel Innsbruck Zentrum. No ens havien reservat l’habitació. Fatal!. Vam haver de continuar camí fins a Munic, on vam arribar a les nou de la nit, a l’hotel Ibis Muenchen City Arnulfpark. Bon hotel! Varem sopar al restaurant de l’hotel Novotel del costat: The Flave of Munich. Força bé!
Ajuntament de Munic. Autòmats donant les hores.
L’endemà vam fer el dia a la ciutat. Vam comprar un bitllet de grup al metro, va costar!, i vam anar a veure la catedral, Sant Pere, les altres esglésies de Munic i vam acaronar el morró del porc senglar. Vam dinar al mercat, al restaurant Berni’s Nudelbrett, un italià bé de preu. A la tarda vam anar a la Alta Pinacoteca, però estava tancada!. A la nit voliem sopar al mateix restaurant però ens van fallar! Vam acabar en un restaurant bavarès, el Zum Stiftl – am Marienplatz, en una terrassa de la Marienplatz, a l’aire lliure, perquè no feia gens de fred. De tornada a l’hotel Ibis, ja tard, celebració del nou any 2023.
Catedral de Munic
L’endemà vam deixar Munic per anar tornant cap a casa, a Barcelona. Vam arribar-nos fins a Innsbruck per visitar la ciutat on no havíem pogut dormir. Vam visitar el petit mercat de Nadal, la catedral, la capella del palau amb la tomba de Maximilià I, la Residenz, i tot el casc antic amb els carrers de pedra i les cases medievals i renaixentistes. Vam dinar a la Gasthof Goldener Adler, un restaurant d’especialitats tiroleses on han menjat molts famosos i que fa anys que funciona. Molt bonic!
Tomba de l’emperador Maximilià I.
Seguim camí cap a Brescia, ciutat italiana molt poc coneguda, on arribem a la tarda nit. Ens allotgem a l’hotel Novotel Brescia 2, a l’entrada de la ciutat. Anem a sopar a la Osteria L’Oste Sobrio. Fantàstica!
L’endemà seguirem viatge cap a casa, passant el túnel de Frejús i baixant cap a Grenoble, per uns Alps sense neu. Parada a dinar al poble de Montmelian, a la Savoia Francesa. Ho vam fer al restaurant La Glycine, força bé malgrat ser un bar de patacada. Seguirem autopista avall fins arribar a Montpellier. Vam dormir a l’hotel Ibis Styles Comedie, al centre, molt millorable. Vam sopar al restaurant Casa di Giorgio, ja ho havíem fet abans, rue de la Loge. Pot millorar encara. L’endemà, cap a casa, amb parada a Ca la Marieta, a Girona, fantàstic com sempre!
Ruta des de Barcelona a Civitaveccia, en vaixell, i posteriorment a Roma, Palermo i Nàpols.
L’estiu de 2022, ja sense restriccions, vàrem anar a Itàlia, a Calabria, Sicília i Nàpols. Era el segon estiu que hi anàvem però aquesta vegada volíem veure allò que no vam visitar el primer viatge. Sortírem de Barcelona amb un vaixell de Grimaldi i arrivàrem a Civitaveccia l’endemà a la tarda-nit. Continuàrem ruta fins Roma on ens hostatjarem, molt bé, a l’hotel Rome Airport Inn, un petit B&B, un hotelet amb molt d’encant. Per sopar anàrem al restaurant l’osteria DER Pajata, a la Via del Faro, 234, a Fiumicino mateix. Un local senzill i molt casolà, sense luxes, però on es menja molt bé. Pizza i pasta. Al matí següent iniciàvem una de les etapes més llargues del viatge. Deixant de banda Roma, ja visitada moltes vegades, avancem cap a Salerno on arrivem a l’hora de dinar. Ho fem al centre de la ciutat, en una pizzeria de cadena, anomenada Enrico Porzio. Tot i ser un establiment de cadena, com hem dit, pas mal! En acabat un bany a la platja lliure de la sortida de Salerno… i cap a l’hotel. El nostre hotel a Salerno, com sempre, el Novotel Arechi, molt bé. L’endemà continuem ruta per arribar a Calabria. Dinem, de nou, a Falerna Marina, a l’estació del tren, en un restaurant familiar molt bo: Alla Stazione. Continuem camí cap a Tropea, una vila que ens va encantar. Ens va recordar Ciutadella de Menorca. Carrers estrets de pedra, amb esglésies i palaus. Una platja d’ensomni, amb sorra blancas i aigües turquesa, transparents. Situada damunt un penyal, dominant el mar, amb vsites a Stromboli. Rodejada d’una costa fabulosa, la Riviera de Capo Vaticano, amb cales i platjes de gran luxe, poc visitades.
Tropea platja. Foto: joanmolar
A Tropea vam dormir al B&B Don Carlo, al mig de la ciutat, molt bon lloc. I per sopar vam anar al Ristorante Pizzeria Porta Nova, també una molt bona opció. Allà ens varem quedar un parell de dies, necessaris per recòrrer els carrers amb encant del casc antic, visitar la catedral, o banyar-nos en aquelles platges cristal·lines.
Seguirem el nostre viatge cap al sur anat fins Villa San Giovanni per agafar el vaixell i passar a Sicília. Varem parar a dinar a la platja de Taormina. Vam obviar la ciutat i el seu teatre, bellissima, perquè feia uns anys la vàrem veure de dalt a baix. Optàrem per baixar a la platja de Mazzarò, banyar-nos a la seva zona lliure, petita fins a ser ridícula, i dinar al Lido La Pigna, molt digne per ser un lloc de platja. Continuem fins a Noto, bellíssima vila barroca que haviem vist de passada. Aquí ens allotjem tres nits a l’hotel Netum, un lloc fantàstic! S’imposava una visita nocturna a la ciutat, bellament il·luminada, i sopar al carrer, romántic,, a la Trattoria La Carretteria, la primera nit, o davant l’escenogràfic convent de Sant Francesco alla Immacolata, a la trattoria Giufà, les altres nits, A tots dos llocs bon menjar, molt recomanables.
Noto de nit. Foto: joanmolar
El matí següent vam fer una volta per les ciutats barroques del sud de Sicília: Ispica, Mòdica i Scicli. A Ragusa Ibla ja hi havíem anat uns anys abans. La que més ens va agradar fou Mòdica. Al migdia vam fer una banyada a la platja de Cava d’Aliga, preciosa. I per dinar, a la mateixa platja, al xiringuito Maracaibo, força bé. Nit a Noto, sopar a la Giufà, perfecte.
Mòdica. Foto: joanmolar
L’endemà anem cap a Siracusa. Ja l’havíem visitat però és una ciutat tan maca que val la pena veure-la diverses vegades. Vam dinar a la trattoria Il Cenacolo, al bell mig d’Ortígia, casc antic de Siracusa. No és el millor lloc però tampoc el pitjor. Tornada a Noto, sopar al Giufà i hotel.
Siracusa platja greco-romana. Foto: joanmolar
Tot seguit vam continuar el nostre viatge anant cap a Agrigento, per visitar els seus temples, preciosos. Aquell dia vam poder dinar i banyar-nos a la platja de San Leone. I allà mateix vam dinar al Xiringuito Bellavista, molt bé. Continuem la ruta fins arribar a Sciacca, el nostre destí. Per dormir hem escollit l’hotel Vittorio Emmanuelle. Molt bé, molt maco. Sciacca també és preciós, molt rural, antic, vintage. Per sopar vam anar a La Trattoria Vecchia Conza. Increiblement bona. Una passada.
Temple d’Agrigento. Foto: joanmolar
Des d’Sciacca vam decidir baixar fins Selinunte, per veure les restes arqueològiques… error greu. Allunyades, cares… vam marxar cap a la platja de la Pineta, bonica platja i bon restaurant a la mateixa sorra, del mateix nom. Vam intentar-ho per la costa. Massa lluny. Per l’interior, massa pols… al final ho vam aconseguir per la zona natural Foce Belice. Molt bé. El restaurant Pineta molt bo també. A la tarda tornada a Sciacca, amb llarga visita a la vila, esglèsies, museus…
Selinunte, platja de la Pineta. Foto: joanmolar
Deixem Sciacca el dia següent per anar a la capital de Sicília, Palermo. Ja hi havíem estat abans però no ens fa res tornar-hi una i altra vegada. És una ciutat que enganxa. Al matí vam anar a banyar-nos a la bonica platja urbana de Mondello. Fàcil aparcament en els garatges a l’aire lliure, pagant per dia. Dinar a un restaurant proper a la platja, a la zona antiga de pescadors, que es diu Marino. A Palermo ens allotjàrem a l’hotel Mercure.
Nàpols, quatro canti. Foto: joanmolar
Tots els dies següents els dedicarem a visitar aquesta bellíssima ciutat. Catedral, Martorana, Eremiti… un no acabar de fantàstiques esglésies, palaus, places, convents, oratoris… Vam dinar, i sopar, al restaurant Il Mirto e la Rosa. Fabulós!
En deixar Palerm fem via cap a Cefalú, una bellíssima ciutat medieval, amb una platja encantadora, y una catedral normanda amb mosaics molt bonics. Ens banyem i anem a dinar al restaurant Al Gabbiano, a peu de platja, molt bo! Continuem per anar cap a Messina i passar l’estret camí de Calabria i la seva capital Reggio.
Cefalu´ platja. Foto: Joan Molar
A Reggio Calabria vam reservar l’Hotel Mendiblu. Un gran encert. Al mig de la ciutat. Un encant. Després de visitar la ciutat vam anar a sopar a una pizzeria molt xula, Fratelli la Bufala Reggio, pizza boníssima. Havíem reservat un altre lloc, prop del mar, però feia molt vent i ens van donar una taula horribe. L’endemà vam fer una sortida a visitar la bonica ciutat medieval de Scilla, magnífica, on ja havíem estat i dormit, amb una platja guapíssima, de picons. Però estava tot petat. No hi havia aparcament. Per això vam continuar fins el petit poblet de Favazzina, a tocar. Vam aparcar, ens vam banyar en una platja molt neta i vam dinar, bé, en un xiringuito de platja, el Lido Nausica. Tornada a Reggio, a l’hotel, al restaurant Fratelli…
Spiaggia di Favazzina. Foto: Joan Molar
El dia següent calia anar retornant cap al nord. Vam agafar l’autopista, amb molta calor, i vam pujar fins arribar a prop de Salerno, a Battipaglia, a la platja, a banyar-nos i dinar al restaurant del Lido El Sombrero. De patacada, de platja, però acceptable. Vam seguir cap a Nàpols, on havíem encarregat una habitació a la Dimora El Duomo, un B&B, bonic i cuidat, al bell mig de la ciutat.
Després d’aparcar el cotxe lluny, i de passejar per la ciutat, vam acabar sopant en una pizzeria fantàstica, Imperatore 1906. Tant ens va agradar que hi vam tornar cada nit.
Pròcida port. Foto: Joan Molar
L’endemà vam anar d’excursió a les illes. Primer a Pròcida, i després a Ischia. Pròcida és bellíssima, amb les seves cases de colors. Petita i assequible. Vam banyar-nos en una platja no gaire bonica. Per dinar vam anar a Ischia. Ho vam fer al port, al Ristorante Pizzeria Fratelli La Bufala by Giardini di Enzo. Força bé. En acabat vam voler agafar un bus per anar a veure el bonic Castello Aragonese d’Ischia. No vam baixar on tocava i vam fer una volta en bus. Tornada a Nàpols, estada a la Dimora Duomo y sopar a l’Imperatore 1906.
Carrer a Spacca Nàpoli. Foto: Joan Molar
L’endemà tocava Nàpols mateix, que no te l’acabes. Museu Arqueològic, una passada, esglésies, convents… Vam dinar al famós restaurant Januarius, que a nosaltres no ens va agradar gaire. Tarda de continuar visites fins esgotar-nos. Dormir al Dimora, sopar al Imperatore.
Spiaggia di Sant Agostino a Gaeta. Foto: Joan Molar
Sortim de Nàpols camí del Port de Civittaveccia. El viatge s’ha acabat. Però encara volem fer una darrera banyada en terres italianes. Fa molta calor. Parem, prop de Roma, a la magnífica platja de Sant Agostino, ja passat Fòrmia i Gaeta. Allà vam aparcar el cotxe sota l’ombra dels pins del Pinea Park i vam banyar-nos a les aigües ben netes de Sant Agostino. Per dinar, a la mateixa platja, davant el mar, vam escollir un xiringuito vingut a més: Usodimare & Mino on The Beach. Tornada al pàrking Pinea Park, una dutxa calenta i cap al port a cercar el vaixell. Escollim la ruta més llarga, pels Castelli Romani. Hi ha temps. Carreteres suggerents i bonics pobles. L’any que hi haura un altre estiu!
Aquest petit cap de setmana de Tots Sants 2021, en que dilluns era festa, vam aprofitar per anar fins la Vall de Boí, on feia temps que no havíem estat. Primer vam parar a dinar a Vilabella, donat que vam sortir una mica tard.
Església de Sant Pere, Vilabella del Camp, Tarragona
El dia següent, tot i que la nit va ploure, va començar amb un cel amb clarianes. Això ens donà ànims de pujar a Aigües Tortes, un indret meravellós dins el Parc Nacional, on no havíem estat des de feia molts anys. Vam anar fins Boí per agafar un dels taxis que surten de la plaça del poble. No feia fred, ni a dalt del parc tampoc. Una volta inoblidable per aquells indrets de somni. Natura en estat pur.
Tornats a Boí encara donà temps de visitar les esglésies de Boí i de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. La de Boí no és la més lletja de la Vall, declarada patrimoni de la humanitat pels seus monuments romànics, sinó que compta amb unes pintures d’estil bizantí molt guapes. Ens vam deixar pujar al campanar!
Sant Climent de Taüll, amb els seu famós campanar, als afores del poble, i Santa Maria de Taüll, a la plaça Major, son dues de les esglésies capitals de la zona. A Santa Maria les pintures han estat reproduïdes i a Sant Climent les recreen amb l´’us d’un màping de llum molt potent.
Encara va quedar temps d’anar fins el Balneari de Caldes de Boí, quants records d’infància, i recòrrer en silenci els seus bonics jardins plens dels colors de la tardor.
En acabat vam anar a dinar al restaurant Treio, el local de l’hotel Pey, a Boí mateix. Molt bo. Recomanable. A la tarda vam visitar Erill la Vall, un poblet de conte de fades, amb la seva fabulosa església de Santa Eulàlia.
S’anava fent de nit però el magnífic paisatge de tardor amb tota mena de tons de groc, vermell i marró, convidava a seguir la ruta. Per això vam arribar-nos fins el túnel de Vielha, a l’Hospitau de Sant Nicolau on, de petit, havia passat els estius. Estava millor que mai, però sense vida. Una llàstima.
Tornem a l’hotel i fem una passejada quan ja fosqueja per Pont de Suert. Per sopar de nou l’Albergue de Pas. Per dormir, de nou, el Cotori. Com a casa.
El dilluns era el darrer dia. Volíem haver anat a Roda d’Isábena i al monestir d’Obarra, però estava tancat per obres i ho avisaven amb antel·lació. Per això vam desisitir i vam baixar cap a Benavarri per la carretera per on havíem vingut. Vam parar al monestir d’Alaón, que mai no està obert però es molt bonic, romànic, sota una penya, a Sopeira. Després vam parar a Areny de Noguera un poblet amb un casc antic medieval interessant.
Però el millor estava per arribar. Uns kilòmetres més avall vam agafar la desviació cap al poble medieval de Montañana. La millor decisió del viatge. Un poble medieval autèntic, pedra viva, sense artifici. Amb un pont petit i bonic, una torre altenerosa, una ermita romànica molt maca, un riu, carrers costeruts i una església romànica, amb castell adosat, al capdemunt del poble. Increible i meravellós. Una passada. La porta te capitells historiats. Dins hi ha pintures que no vam veure perquè no vam parar a l’oficina de turisme. El millor poble de la Ribagorça aragonesa.
Va acabar el dia a Cervera, on vam dinar al Bar Marinada, molt interessant. En acabat de dinar un volt pel carrer Major fins la plaça de la Paeria i l’església de Santa Maria. I cap a casa amb ganes de tornar a sortir.
A finals d’agost de 2021 vam anar amb una amiga de la família i la seva filla a Menorca. Feia 24 anys que no havíem tornat a trepitjar aquesta meravellosa illa que, d’altra banda, era el nostre destí preferit de vacances durant el anys 80 i 90. Hi arribàrem a anar dues vegades l’any. Sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”. Vam entrar al port de Ciutadella al vespre, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també.
L’endemà, passeig matinal per Ciudatella, carrers buits a les vuit del matí. Visitem la catedral, la capella del Sant Crist, Seminari, Ses Voltes, el Roser… Esmorzar a l’hotel i decidim anar fins la platja de Santo Tomás, que es fantástica, tot i no ser una cala. Les cales del sur de Ciutadella estaven petades. No s’hi podia accedir. En canvi Santo Tomás te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte!
A Santo Tomás ens banyem, matí i tarda, en una aigua paradisíaca, i dinem al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja que està força bé. Molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.
A la tarda tornem a Ciutadella. Voltem pels carrers més amagats de Santa Clara fins el port, fugint de les aglomeracions. Sopar al nostre restaurant Don Giacomo, que havíem reservat per totes les nits, donat que Menorca estava absolutament plena i desbordada, i el centre de Ciutadella pitjor.
L’endemà anem a Cala Galdana, amb la intenció de caminar fins Mitjana o Macarella. Però el pàrquing de Cala Mitjana estava sobresaturat. Feina vam tenir de trobar un forat al final del riu de Galdana. Ens vam quedar en aquesta dolça petxina d’aïgues netes i càlides, destrossada per l’hotel que la presideix. Vam dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!
Tarda de passejada a Ciutadella, visitant el palau Olives, el palau Saura-Miret i rondant els carrers més solitaris de la part de Sa Murada, a tocar des Pla del Port. Sopar a Don Giacomo y dormir a l’Hostal Ciutadella…
El dia següent, vist que no hi havia manera que els pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella, Talaier i altres fossin accessibles, decidim anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal repetir sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.
De tornada, com sempre, passeig calmat per Ciutadella, sopar a Don Giacomo i dormir al nostre Hostal Ciutadella.
El dia següent anàrem a Son Bou, travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina.
A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant. A la tarda ens tornarem a banyar en la mateixa platja. En acabat tornada a Ciutadella. Posta de sol al port i a sa murada. Fabulosa. Sopar a Don Giacomo i dormir a l’hostal.
El darrer dia, per aclamació popular, vam decidir repetir la meravellosa platja de Son Xoriguer. Molt aparcament en una illa desbordada per la gentada i el restaurant Ciao Belli, amb la seva esplendorosa cuina italiana, ens van convencer.
Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.
La tarda, la darrera, va ser com sempre. Passejada per Ciutadella i sopar al nostre Don Giacomo i a l’Hostal.
De bon matí, amb la sortida de sol acaronant el teulats de Ciutadella, marxàrem cap al port on, a les 10,30 hores sortia el vaixell de Balearia que ens retornava a Barcelona.
L’estiu de 2021, encara amb algunes restriccions Covid19, vam decidir anar de viatge a Portugal, travessant el Cantàbric a l’anada i Castella a la tornada. Vam sortir de Barcelona i vam fer nit a l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic amb Spa, on sempre hem estat de fàbula. No tenien obert el seu deliciós restaurant i per això vam sopar, fantàstic, al restaurant del davant, propietat dels pares de la Virgínia, a l’Hotel Mi Casa.
L’endemà vam continuar la ruta cap a Vitòria, on vam dinar, molt bé, al restaurant Erdizka taberna bar&grill, al carrer Cuchilleria 11, al centre de la ciutat. Un lloc on menjar bé, qualitat i quantitat, per un preu ridícul.
Carrer Cuchilleros a Vitoria
En acabat vam fer un tomb per la vila. Plaça de la Virgen Blanca, catedral… Bonica sense ser esplèndida.
Plaça de la Virgen Blanca
Continuarem viatge fins a Santander, on ens allotjarem al Gran Hotel del Sardinero, a la platja del mateix nom, un bon hotel amb una situació magnífica, al mateix costat del mar. Una experiència decadent i vintage.
Platja del Sardinero amb el Gran Hotel al fons.
Anàrem a sopar a casa d’en Vittorio, de Salerno, no lluny de l’hotel. El senzill establiment amaga una de les millors pizzeries de Santander. Fabulosa!.
El dia següent sortim de Santander en direcció Oviedo. Parem a banyar-nos els peus, feia una mica de fred i estava núvol, a la platja del Merón, fabulosa, a San Vicente de la Barquera, un bonic poble amb una ria molt maca. Bon aparcament pagant.
Platja del Merón
Després de la banyada anem a dinar al restaurant La Tertúlia, al poble de Celorio, als peus de la bonica platja de la Palombina. Un lloc on el peix i marisc fresc son la norma, molt recomanable.
Playa de la Colombina a Celorio, Cantábria
Seguim viatge a Oviedo, capital d’Astúries, on ens allotgem al Gran Hotel La Reconquista, un establiment tipus parador nacional, situat en un bonic palau del XVIII. Pas mal. A la tarda visitem la ciutat, el seu barri vell, la catedral, la cámara santa… i sopem al restaurant el Fondín, un lloc d’alta qualitat, fantástic, molt recomanable.
Catedral de Oviedo
Barri de tapes a Oviedo
Seguim la nostra ruta, al matí següent, anant a Galicia, a Ribadeo, a la seva espectacular platja de “As Catedrais”. Bona organització, párquing gratuït, paratge increible, no es pot deixar de veure.
Platja de les Catedrals, a Ribadeo
Continuant camí de Lugo parem a dinar a Mondoñedo, un pobe antic, de pedra picada, on hi ha una catedral molt bonica. Dinem a un bar del poble, menú del dia, generós: Bodegón A Catedral. A la tarda visitem la catedral, que ens va agradar molt.
Catedral de Mondoñedo
Per dormir hem triat Lugo, ciutat romana que conserva les muralles, amb una bonica catedral y un barri antic molt interessant. L’Hotel Eurostars Lugo está al afores, però no molt allunyat del centre. És convenient.
Catedral de Lugo
Per sopar vam anar de tapes, al restaurant Las Cinco Vigas al centre de Lugo. Molt bo.
El dia segënt vam anar camí de Santiago erò fent la costa nord de Galicia. Feia molta calor i vam anar a la platja de Razo, espectacular!. Aigua fresca i molta calor: dia d’estiu!
Platja de Razo
Allà vam dinar al restaurant “O Cordobés”, un bar de platja típic i tòpic, però amb racions de qualitat. Molt bé.
L’endemà, abans de marxar de Santiago, vam poder visitar finalment la catedral, plena a vessar els dies anteriors. I enfilàrem cap a Vigo, no sense abans fer una visita a la illa d’Arousa, preciosa, amb poc sol i gens de ganes de bany.
Illa d’Arousa
Seguírem per dinar a Pontevedra. Ho vam fer al restaurant Nonna Clara Trattoria, un italià molt xulo. En acabat vàrem fer un recorregut per la ciutat, molt interessant tota ella, en especial la escenogràfica esglèsia de La Peregrina.
La Peregrina a Pontevedra
Continuàrem la ruta cap a Vigo, on ens vam hostatjar a l’hotel Occidental d’aquesta ciutat. Molt bé. Per sopar baixàrem al centre, prop de la catedral, on hi havia ambient de tapes. Vam sopar al restaurant El Capitan. Pas mal du tout!
Ambient de nit a la zona de tapes de Vigo
El dia següent tocava vaixell a les illes Cies, des de Vigo. Día núvol, amb fred. Viatge molt agradable i en arribar a l’illa paisatge espectacular. Platges de somni, però ni pensament de banyar-se, ni en broma. Vam dinar al restaurant de càmping, al self-service, molt bé. A la tarda tornada a Vigo, i sopar en un restaurant encantador i fantàstic: Tapas Areal. No només tapes, un veritable restaurant!
Pltja de Rodes a les Illes Cies
El dia seguüent anàrem fins la bonica vila marinera de Sanxenxo per agafar el vaixell cap a la Illa d’Ons. Plovia lleugerament quan hi vam arribar, però es va anar obrint, lentament. Platges i paisatges de maravella pero no vam poder gaudir-los. Feia fred. Vam dinar al poblet de l’illa, quatre cases, al únic restaurant disponible, Casa Acuña, molt normalet. De tornada a Vigo vam repetir amb les Tapas Areal, fenomenal i tornàrem al nostre hotel de la ciutat: l’Occidental Vigo.
Platja a l’illa d’Ons
Tocava ja marxar de Vigo, d’Espanya i de Galicia, camí de Portugal. Vam agafar l’autopista i vam arribar a Braga, encantadora ciutat medieval portuguesa, amb una catedral fantàstica, plena “d’azulejos”, carrers amb cases de pedra, convents i esglésies a dojo.
Catedral de Braga
També vam visitar, en una escapada, la impresionant i escenogràfica església del Bom Jesús do Monte, barroca, als afores de la ciutat. Una passada.
Bom Jesús do Monte
Tornats a Braga, dinàrem al restaurant La Piola, una pizzeria i ristorante que estava molt bé. A la tarda vam anar cap a Guimaraes, una bonica ciutat més al sur de Braga, on diuen que va nèixer Portugal. Com la seva veïna està plena d’esglésies, convents i palaus, plens dels típics azulejos.
Plaça principal de Guimaraes
Seguirem cap a Porto quan la tarda avançava. Ens allotjarem a l’hotel Eurostars Porto Douro, una cucada, davant del riu Douro, amb vistes impagables sobre el pont Lluís I. Encantador.
Vista nocturna del Douro i el Pont lluís I des de l’hotel Porto Douro
Per sopar anarem a la propera Ribera del Douro, molt animada y turística, on trobarem el fantàstic restaurant Postigo do Carvão, un local luxós i vintage, gastronomia portuguesa pura. Molt bo!
Vista de Porto des de Vilanova de Gaia
L’endemà tocava fer la ciutat de Porto, la seva catedral, el palau episcopal, els Clerigos, les esglésies, els convents… Tots fabulosos, plens d’art, en una ciutat decadent, romàntica. Vam passar el pont sobre el Douro i vam dinar a Vilanova de Gaia. Vam dinar a la Taberninha Do Manel. Molt ben puntauada, a nosaltres no ens va acabar de fer el pes.
Vilanova de Gaia vista des de Porto
A la tarde, després de dinar, ens va venir molt de gust agafar un tramvia antic fins la desembocadura del Douro, un passeig molt divertit en una baluerna que semblava preparada per sortir de la via en qualsevol moment.
Tramvia de la línia 1 de Porto
De tornada a la ciutat, havent visitat el meravellós convent de Sant Francesc, ple de mosaics “azulejos”, vam anar a sopar al lloc més entranyable de tota l’excursió. Un local de tapes magnífic: A Bolina!
Catedral d’Oporto. Claustre.
El dia seguënt vam fer una petita excursió pels voltants d’Oporto. De primer Amarante, una encantadora vila amb un pont bonic i una església tancada per obres, mala sort.
Vista d’Amarante sobre el riu Támega
Després baixada a la Vall del Douro, amb les seves vinyes, cases senyorials, pagos i poblets. Paisatge humà grandiós en la seva senzilla utilitat. I, més endavant, cap a Viseu, ciutat episcopal, amb esglésies molt maques, on vam dinar al restaurant Porta 64. Molt bé!
La Misericordia de Viseu
De Viseu varem anar fins Aveiro, petita població marinera situada en una depressió que fou famosa per les seves salines. Els vaixells “Moliceiros” li donen un aire de petita Venecia.
Moliceiros navegant pels canals de Aveiro
A Aveiro vam poder gaudir de la maravella artística del convent de Jesús, un cenobi barroc magnífic.
Refetor del convent de Jesús
De tornada a Porto, anem a l’hotel i tornem a sopar a O Bolina, com sempre fantàstic.
L’endemà és dia de marxa i deixem Portugal. Tenim com a destí León. Passem per Chaves i Verín per acabar dinant a Benavente. Deixem les brumes i boires atlàntiques per passar a l’aire sec i calent de la meseta castellana. Però tenim sort, no fa gaire calor. Benavente te un casc antic medieval bonic i un parell d’esglésies que val la pena veure, d’un romànic pur. En aquesta vila històrica de Castella dinem al restaurant La Taberna de Bode, molt bé, casolà.
Església de Santa Maria del Mercado
Sortim de Benavente i en una hora som a León, on ens allotgem a l’hotel Alfonso V, un clàssic reconvertit, prou bé. Visitarem la capella sixtina romànica de San Isidor, una passada i, per descomptat la seva fabulosa catedral gòtica, amb els vitralls. Els millors d’Espanya, equiparables a Reims o Chartres. Per sopar anàrem al Four Lions Brewery, una cerveseria molt guapa, moderna i informal.
Catedral de Lleó a la nit
El dia següent teníem una cita amb l’art. Vam fer la ruta programada per “Las Edades del Hombre” que aquest any estava dedicada al 800 anys de la primera pedra de la catedral gòtica de Burgos l’any 1221. L’exposició, la XXVena edició, s’anomenava “Lux” i tenia seus a Sahagún, Carrión i Burgos. Així que vam anar fins Sahagún on vam visitar “Lux” a les esglésies de San Tirso i la Peregrina. Xulo de veritat.
Església de San Joan a Sahagún
Seguidament fèrem via cap a La Olmeda, una esplèndida vila romana, perfectament museitzada, als afores de Saldaña, a Palència. Una passada!
Mosaics del segle IV a la villa romana de l’Olmeda
Continuàrem el camí cap a Carrión de los Condes, visitant les esglésies de Santiago i Santa Maria, també seus de “Lux”. Allà dinàrem a l’Hostal Restaurant La Corte, molt bé però molta gent.
Detall del pantocràtor a l’església de Santiago a Carrión de los Condes
Seguim ruta a Burgos on arribem a l’hotel Silken Gran Teatro, perfectament ubicat prop del centre històric. Visitem la darrera etapa de “Lux”, però no la catedral, que està tancada. Tenim hora per l’endemà, dilluns, perquè avui, diumenge, dia de Sant Jaume, estava tancada per un concert. Anem a sopar, de tapes, a un restaurant clàssic: Casa Pancho. Molt bo!
Catedral de Burgos
A Burgos vam passar dos días perquè el diumenge estava tot tancat, menys la catedral, que ho estava el diumenge. I aquell dilluns només quedava oberta la extraordinària Cartuja de Miraflores, i el recòndit i amagat monestir trapenc de San Pedro de Cardeña. Allà vam anar.
Retaure i tomba de Joan II a la Cartoixa de Miraflores
Visita lliure de la Cartuja, impressionant! I visita guiada per un monjo molt xamós del que es pot visitar de San Pedro. Guai!
Ascètica nau cistercenca de San Pedro de Cardeña
Per dinar anàrem fins la bellíssima vila medieval de Covarrubias, kilòmetre zero de la naixença de Castella, a una distància raonable de Burgos. Paisatges fantàstics! Allà dinàrem, de nou, a Casa Galín, a la plaça Major. Un restaurant dels de tota la vida!
Restaurant Casa Galín a la Plaça Major de Covarrubias, Burgos.
Seguim, de tornada a Burgos, el rio Arlanza, que s’engorja en un paisatge típic de Castella. Apareixen les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, avui tancades, al ser dilluns. Continuem fins la carretera general i ens desviem per veure la joia visigòtica de l’església de Quintanilla de las Viñas, sola, isolada, amb la seva extraordinària decoració en pedra.
Detall de la decoració de Quintanilla de las Viñas
Continuem fins Burgos per anar a la visita programada de la catedral, fantàstic edifici gòtic, ple d’art. En acabat tornem a Casa Pancho i al nostre hotel.
Cimborri gòtic del creuer de Burgos, una maravella en pedra.
L’endemà toca ruta. La iniciem anant a Lerma, prodigiosa mostra d’urbanisme del segle XVII a España per gentilessa del Duc de Lerma, valido de Felip III. Visitem el palau ducal però la colegiata estava tancada, tot i ser dimarts a les 11 del matí.
Plaça Major i palau ducal de Lerma
Seguim cap a Santo Domingo de Silos per admirar el fastuós claustre romànic i els seus capitells, filigrana del romànic europeu.
Claustre de Santo Domingo de Silos amb el xiprer que cantà Gerardo Diego.
En acabat anem a Ucero, poble medieval a la boca del fabulós canyó del Rio Lobos, on mai ens cansem de tornar. Tot ple per dinar. Vam acabar en hostal que no coneixíem: El Balcón del Cañón. Pas mal! El millor: les vistes del riu.
Vistes del riu Ucero des del Balcón de Ucero, hostal i restaurant.
La tarda la vam ocupar visitant el canyó del Rio Lobos, un enclau privilegiat que encara estava en plena primavera, ple de flors i papallones, tot i ser ja estiu.
Ermita de San Bartolomé dins el Cañon del Rio Lobos, a Soria.
Caient ja la tarda visitàrem la bonica ciutat del Burgo de Osma, amb la seva magnífica catedral. Estava buida de gent, tot tancat. Feia una mica de pena.
Plaça de la Catedral a El Burgo de Osma, Soria.
Finalitzarem la ruta d’aquell dia a la capital, Soria, una ciutat entranyable on ens agrada sempre tornar. Aquesta vegada dormírem a l’hotel Alfonso VIII, un clàssic de la vila, que ens agradà. Per sopar fèrem cap a Casa Augusto, a la plaça Major, que ha viscut temps millors. S’imposava un passeig per les vores del Duero, que sempre enganxa.
El riu Duero al seu pas per Soria
I una visita al enigmàtic cenobi de San Juan de Duero amb les seves estranyes columnes romàniques.
Columnes romàniques d’influència bizantina a San Juan de Duero, Soria
El dia següent volíem recòrrer una mica la fantàstica serra de Soria. Vam anar primer a Vinuesa i vam pujar fins la Laguna Negra. Paisatge bellíssim, tot i que la laguna, ara, és verda!
La Laguna Negra, Soria
Baixarem a Vinuesa de nou i fèrem ruta a Duruelo de la Sierra, per pujar a Castroviejo, un lloc encantat, amb grans pins i pedres gegantines, una mena de ciutat encantada a Soria.
Castroviejo, Duruelo de la Sierra, Soria
Sense gasolina buscàvem un lloc on repostar i acabàrem a Quintanar de la Sierra, camí de Burgos altra cop. Allà dinàrem al restaurant El Cenador, un lloc bo, estrany… A la tarda pujàrem en cotxe a la llacuna de Niela, encara més estranya… i al naixement del riu Arlanza, un lloc encantador per fer un bon pícnic
Nacimiento del Rio Arlánza, Quintanar de la Sierra, Burgos
De tornada a Soria, un passeig fins San Saturio s’imposava. Sempre reanima i recomforta aquesta ruta machadiana i gerardiana fins l’ermita. En acabat, sopar al bar Herradores, un bar de tapes de tota la vida. I dormir a l’hotel Alfonso VIII, cap problema.
La petita ermita de San Saturio, a Soria, penjada damunt del Duero
El dia de tornada, el darrer dia, al final del viatge, agafarem la carretera de Saragossa, parant al petit i bonic monestir de Veruela, una parada que fem sempre. Podíem haver anat a Tarazona, bonica ciutat, però vam preferir aquest cenobi cistercenc. Per dinar nova parada a Fraga, al bar Borau, un restaurant que no serà la darrera vegada que tindrem en compte per menjar.
Tot just acabava l’any que ja tornàvem a ser camí de l’Empordà. Aquesta vegada no hi anàrem de pet, sinó que vam fer una parada a Girona, per veure aquesta ciutat vestida de Nadal. Girona sempre enamora i aquesta vegada més amb el seu típic mercat nadalenc a la plaça dels cinemes. En aquesta mateixa plaça dinàrem, molt bé, com sempre, a Casa Marieta, un valor segur. Acabat el dinar passejàrem pel barri vell, per la força, pel call. Un regal en temps de pandèmia!
Sortim de Girona camí dels petits poblets amagats de l’Alt Empordà. Visitem Sant Mori, amb el seu castell i palau renaixentista, els seus estrets carrers medievals i l’església de Sant Maurici, que dona nom a la vila.
I continuem cap a Sant Miquel de Fluvia, que conserva les restes del seu gran cenobi, l’església romànica poderosa, i unes columnes d’un evocador claustre, malauradament destruït.
I acabem la ruta a Sant Tomàs de Fluvia, petit lloc on una església romànica guarda unes pintures que no vam poder veure, perquè obre només els primers diumenges de cada mes, per la missa.
El final del nostre perible fou, de nou, el magnífic Hotel Ibis Styles Ronda de Figueres, on vam poder sopar, i dormir, molt bé. Net, polit, còmode i molt bé de preu, necessiteu quelcom més?
L’endemà gran ruta: anar a França, a Cotlliure. Ningú a la frontera. Ningú en lloc. Pobles morts, Cervera, Banyuls, Port-Vendres. Cotlliure a mig gas. Bars i restaurants tancats. Però la vila marinera, amb les seves postals, intacta. L’església, el calvari, el port, el castell… i un mercat dominical, molt mediterrani. I al cementiri la tomba de Machado, una parada “inconturnable”.
Abans de dinar una parada a pendre el sol a la platja de Grifeu, una de les més boniques de la Costa Brava.
El dinar el fèrem a Llançà, al restaurant Can Rafa, un dels millors del poble. Que bé que s’hi menja! La tarda la acabàrem al Port de la Selva, gaudint de la llum de la posta, daurada i acaronadora. Fantàstic poble blanc, mariner i quiet en aquesta tarda blana d’hivern.
Tornada a Figueres, a l’hotel Ronda, sopar i dormir. El dia següent tocava muntanya i semblava que faria fred de veritat. I així fou. El dia era gris, havia nevat la nit anterior a Figueres, i a Maçanet de Cabrenys feia molt fred. Vam poder veure aquest poble de muntanya de l’Alt Empordà, els seus carrers medievals, la plaça on un avantpassat nostre, en Baltasar Molar, feu bastir un local social, la maça d’en Rotllan, l’església romànica.
Pujàrem al poble de La Vajot, petit però interessant, amb una curiosa escala exterior que puja al campanar.
I d’allà uns kilòmetres de pujada fins al Coll de la Manrella, amb el monument a Companys, i als milers d’exil·liats que travessaren la carena per aquest pas, camí de França. Molt emotiu.
Des d’allà dalt vam veure que a Roses, vora el mar, hi tocava el sol. I vam baixar corrent cap al meravellós golf de Roses, on vam passejar vora la platja de l’amplíssima badia, gaudint de la calor amable d’aquest cru hivern. Per dinar anàrem a la pizzeria Marechiaro, un bon italià. Bona teca a preu convenient.
A la tarda anàrem fins l’Almadrava i les Canyelles petites, dues cales que mai no havíem vist. Malgrat l’excesiva edificació de muntanya i mar, encara conserven aquell aire mediterrani que busquem a la nostra Costa Brava.
Encara ens va quedar temps per fer una petita aturada a Fortià, poble de la reina Sibil·la, i al Far d’Empordà, l’església del qual senyoreja l’Empordà des del seu turó fortificat.
Per acabar la jornada tornada a l’hotel Ronda de Figueres, sopar i dormir.
El darrer dia tocava retorn a casa i ho aprofitàrem per fer una ruta pel Empordà, el de dalt i el de baix. La primera parada fou als Aiguamolls, que estaven plens d’aigua i de fauna. Ocells a desdir, braus, cavalls…
Seguírem cap al bellíssim poble medieval de Pals, inabastable en ple estiu, curull de gent i badocs, buit i desolat ara, però sempre fantàstic.
I dinàrem, amb vistes al mar, impagables, al restaurant Can Gelpí, un dels únics que estava obert aquests dies. No és el millor de Calella de Palafrugell, però la seva ubicació, al Port-Bo, davant la platja, ho perdona tot. La passejada prèvia, i posterior, per aquest racó privilegiat de la Costa Brava va ser inoblidable. Més encara sabent que l’endemà passat tornaríem al confinament municipal.
A l’estiu del 2020 vam anar de vacances a Sardenya, aprofitant la línia de Grimaldi que va a Roma. Vàrem sortir del port de Barcelona amb molt retard, cap a les 12 de la nit, una cosa força típica dels vaixells de Grimaldi que enllacen la nostra ciutat amb Civitaveccia.
Això va provocar que l’arribada a Porto Torres fora, no a les 10 del matí, com estava previst, sinó a les dues del migdia. Vam haver de dinar al vaixell, que no està malament però no era el que volíem. Un clàssic de Grimaldi.
En arribar, només desembarcats, varem anar cap a l’hotel Carlo Felice, a la ciutat de Sàssari, que seria el nostre centre d’activitats al nord de l’illa. És un hotel una mica vell, amb habitacions desgastades pel pas del temps, però la neteja és fantàstica i el personal molt amable. Sempre hi ha lloc i no és gens car. Molt recomanable. En acabar d’instal·lar-nos varem baixar a fer un volt per la ciutat. És bonica però sense grans atractius. Places i carrers típics, i una catedral barroca, petita.
A la nit vam sopar, molt bé, en un restaurant de cuina sarda, molt bé, molt bo. Recomanable. Es diu Le 2 Lanterne i està en una plaça molt animada del centre de Sàssari, amb animació musical. En acabat cap a l’hotel per afrontar en nou dia!
L’endemà sortim cap a l’Alguer, la vila catalana de Cerdenya. Abans, però, ens parem a fer una remullada a la platja de Maria Pia, de les millors de l’illa. Aigües transparents, darrera unes dunes cuidades i bon aparcament, lliure o de pagament.
Des de la platja es veu l’Alguer a l’horitzó i fem camí cap a la ciutat quan la calor apreta.
Aparquem a sota la plaça del mercat i anem fins el restaurant Al Reffetorio, que no va resultar ser el millor de l’Alguer. Però estava sota un arc, amb bona sombra. En acabar de dinar fem una volta per la part antiga, que és molt bonica. Catedral, muralles, port, carrets estrets… la millor ciutat de Sardenya.
Tornem a tenir ganes de veure l’illa i anem cap a Capo Caccia, un mirador excepcional sobre la costa oest de Sardenya. Des d’allà podeu visitar la famosa grotta de Neptuno, una cova molt interessant però que requereix baixar 645 escalons des de l’aparcament del Capo Caccia, i tornar a pujar-los. No teniem vocació ni de herois ni de màrtirs i vam decidir anar a la platja!
La cala escollida va ser la meravellosa spiagga di Mugoni, pàrquing de pagament a l’ombra i tota mena de facilitats per un racó de paradís. Sorra blanca i aigües turquesa, cristal·lines i molt fredes.
El dia acabava i tornem a Sàssari, a sopar, aquesta vegada a la pizzeria Il Terzo Tempo, un lloc excepcional. Pizzes d’alta qualitat, forn de llenya, i preus super baixos. Increïble. Tornada a l’hotel Carlo Felice per començar una nova aventura. El dia següent anàvem a veure una de les millors platges del món: La Pelosa. I vam poder veure-la, però no banyar-nos-hi. Estava tot el pàrquing ple. Un munt de gent.
Realment bonica!. Però per pura sort, reculant uns kilòmetres, vam descobrir una petita platja, amb bon aparcament: Les Salines. Res a envejar a la Pelosa. Aigua fantàstica, sorra blanquíssima i grans de quars blancs com perles. Quasi ningú a la vista. Una passada!
A l’hora de dinar vam decidir arribar-nos fins la propera Porto Torres, el port on havíem desembarcat, per menjar al restaurant San Gavino, a tocar de la basílica d’aquest mateix nom. Fantàstic! A la tarda vam fer una visita a l’església romànica de Sant Gavino, una preciositat. Patrimoni de la humanitat!
I com que encara apretava la calor vam seguir cap a la platja de Marina di Sorso, al bell mig del golf de l’Asinara, Una platja llarga, neta i bonica, però molt remoguda pel vent que bufava.
Tornada a Sàssari, dutxa a l’hotel i sopar de nou a la magnífica pizzeria Terzo Tempo!
L’endemà vam sortir en direcció a Castelsardo, una mena de Penyíscola sarda, un poble fortificat dalt d’un turó batut pel mar. Molt bonic!. Difícil trobar una platja allà. Ho vam acabar fent a la cala de l’entrada del poble, que no era la més bonica de l’illa, com podeu imaginar.
A Castellsardo vam dinar al restaurant La Schizzula, pas mal. En acabar una passejada pel poble, que és molt autèntic i bonic, i a la tarda a la platja, a Platamona, de nou remoguda pel vent del nord, però neta.
Tornada a Sàssari, hotel i sortida a sopar. Donat que era diumenge estaven tancats la majoria de restaurants de la ciutat i vam anar a parar al Tola Bistrot, un restaurant alternatiu, amb una carta molt especial. El dia següent varem anar a la ciutat de Bosa, una vila molt maca, molt típica, realment sarda de veritat. En arribar anàrem directament a la platja de Bosa Marina, situada a 4 km. de Bosa ciutat. Una bonica platja d’aigües molt netes, bon aparcament i molta sorra.
Per dinar tornàrem a Bosa, i menjàrem al restaurant Típico, en una plaça ben típica, al centre de la ciutat. En acabat fèrem una volta per Bosa, amb els seus carrers típis, el riu, el pont, la catedral, el castell i els magatzems.
De tornada a Sàssari escollírem la carretera costanera de Bosa a l’Alguer, amb fabuloses vistes de tota la costa occidental de Sardenya. Paràrem a fer una banyada a la cala Poglina, una bella platja d’aigua neta i blanca.
Passàrem de nou per l’Alguer i cap a l’hotel. A la nit sopar a Sàssari, vam tornar a la pizzeria Terzo Tempo, que no decepciona mai.
El dia següent calia deixar l’hotel i la ciutat de Sàssari per anar a Cagliari, al sud de Sardenya. Vam sortir i ens encaminàrem a la platja de As Arutas, propera a Oristano. Aquesta platja és increible amb la seva sorra de quars blanc i les aigües d’un blau estratosfèric. Hi ha dutxes i un parell de xiringuitos, també un càmping. I molt d’aparcament. Això la fa un lloc molt recomanable per pendre un bon bany sense massa preocupacions, fins i tot a l’agost!
Per dinar vam anar fins la propera població de Sant Joan de Sinis, on vam dinar al restaurant Tharrae, prop de la platja, bon aparcament, bon peix i marisc, preus molt raonables. A la tarda varem fer una banyada a la platja de Sinis, a tocar de les ruïnes de la ciutat púnica de Tharros. Bona platja!
L’endemà primera excursió per la costa sud. Anàvem a Turredda, una de les millors platges d’Europa, segons diuen. Estava plena, petada, impossible possar-hi un peu. Aconsellats per gent de l’illa seguim uns 5 kms. més cap a Teulada, a l’Oest. I arribem a Piscinì, una cala genial, amb aigües transparents, bon aparcament i poca gent, una passada!
Per dinar refem una mica de camí, fins Chia, on hi ha el restaurant Crar’e Luna, fantàstic! A la tarda banyada a l’espectacular platja anomenada Spiaggia Su Giudeu, una cinta de sorra carbassa amb un mar maragda, increïble.
Nit a Cagliari, hotel T i restaurant la Grotta di Marcello, com totes les nits a aquesta ciutat. Passeig pel bastió!
El dia següent tocava explorar la costa Sud-Est camí de Villasimius, una costa amb platges de fàbula. Vam anar al final a Cala Sinzias, bon aparcament i poca gent. Una platja molt bonica.
Dinàrem a Villasimius, al restaurant Il Salvagente, l’únic obert aquell dia, senzill però bé. A la tarda vam arribar-nos a una altra platja mítica, la famosa Spiaggia di Porto Giunco, amb bon aparcament. Llàstima d’onatge i vent de tarda, que havien remogut l’aigua.
Nit a la Grotta i al T-hotel i preparats per començar una nova jornada amb la visita matinal a Cagliari. Carrers estrets, muralles i bastions, pujades, placetes, una catedral magnífica amb una cripta impressionant, palaus vinguts a menys… atractiva en la seva relativa decadència.
El dia va continuar amb una banyada a la Spiaggia di Nora, a tocar de les ruïnes d’aquesta vila púnica. No era la millor platja possible, però se’ns feia tard!. A la tarda nova anada a posar-nos en remull a la cala Piscinì, ens vam fer fans d’aquesta platja, i un nou dinar al restaurant Crar’e Luna, de nou fantàstic! Tornada a Cagliari. Sopar a la Grotta i dormir al T Hotel.
L’endemà era dia de retorn a Sàssari, cap al nord de nou, per anar preparant l’embarcament cap a Barcelona des de Porto Torres. Vam refer la ruta. Parada de nou a Is Arutas, que ara estava més moguda però igual de meravellosa, dinar a al restaurant Tharrae de Sant Joan de Sinis. Però amb unes parades noves en la ruta: el nuraghe de Santu Antine, preciosa construcció prehistòrica de l’edat del ferro. Una ciutadella increïble de pedra, i l’església romànica de la Santíssima Trinità de Saccargia, fastuosa edificació. A la nit sopar a Sàssari, tornada a la pizzeria Terzo Tempo, que ens va acollir tot i que estava tot resrervat!
L’endemà vàrem decidir tornar a les belles platges que s’obren al nord de l’Alguer, cap al capo Caccia. Vam escollir la cala del Lazzareto, una platja fantàstica, d’aigües blau turquesa, transparents.
A la tarda decidírem fer una ullada a Porto Ferro, una platja verge del nord, darrer reducte dels hippies de l’illa. Feia molt vent i estava remenada, però era bonica.
Amb la pizzeria Terzo Tempo tancada perquè era festiu, la Mare de Déu d’Agost, vam haver d’investigar nous llocs per fer el darrer sopar a Sàssari. Vam acabar en una braseria i pizzeria gens dolenta, que es diu Gallura, en un carreró de la ciutat, força bé! I d’aquí al port de Porto Torres per agafar el vaixell cap a Barcelona.
Grans rutes i viatges 