Tag Archives: francia

Nadal 2021 i Cap d’any 2022 a París

Ruta fins París: Figueres – Carcassonne – Suillac – Limoges – Orleans – París

Aquest Nadal del 2021, en plena onada de l’Omicron Covid19, vam decidir anar a París a passar les festes de Cap d’Any. Vam sortir de Barcelona, molt tard, i vam fer parada a dinar al restaurant Can Duran, a Figueres, un clàssic de tota la vida, magnífic. A la tarda continuem viatge cap a Carcassonne, on ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles. Una mica apartat del centre de la ciutat però proper a la vila medieval, “La Cité”, i bé de preu. Personal amable i habitacions bàsiques però còmodes. Per sopar anem a la Divina Comedia, una pizzeria molt interessant, a la ciutat nova. Bona gent i bon menjar.

Imatge de la vila medieval de Carcassonne, La Cité”.

A Carcassonne hi anem sovint per veure el seu bonic mercat de Nadal que dura molts dies, fins passat Cap d’Any, amb atraccions com pistes de gel, roda o paradetes de vi calent. Molt xulo!

Imatge del Marché de Noel de Carcassonne

El dia següent marxem cap a Limoges, la nova etapa del viatge. Plou. Plou tot el dia. No donen gaires ganes de parar enlloc. De tota manera cal dinar i escollim la bonica ciutat de Souillac, a la Dordogne. Tot tancat. Només estava obert “Le Quercy”, pas mal du tout! Continuem ruta fins Llemotges, plovent, i arribem al nostre hotel. És un Ibis vermell, sense pàrquing. Per sort descarreguem davant l’establiment i trobem plaça en un aparcament a l’aire lliure, no lluny de l’hotel. Bones habitacions, estretes, petites però bé. Visitem, plovent, el mercat de Nadal i la pista de gel. Ens xopem però la ciutat medieval és molt bonica i hi ha un màping guai a la façana de l’església de Sant Pere. Llàstima de pluja…. moltes parades estan tancades i ningú no va pel carrer. Vam sopar a la Firenza, una pizzeria molt maca i recomanable, a tocar de l’hotel.

Màping de Nadal a l’església de Sant Pere de Llemotges.
Casc antic medieval de Llemotges: rue de la Boucherie… preciós!

L’endemà, plovent encara, deixem Llemotges i anem camí de París de nou. Parada obligada a Orleans per gaudir del seu casc medieval, la catedral i la seva bona gastronomia. Aparcament fàcil a les Halles. Vam anar aquesta vegada al restaurant l’Escalier. Molt bé. Ja no plovia i vam poder tornar a visitar la meravellosa catedral.

Interior de la catedral d’Orleans

La tarda es va anar obrint i vam arribar a París, a l’hotel Exe Panorama, molt bé, molt cèntric, a tocar del metro i de la rue Lafayette. La primera vegada que ens allotjavem al mig de la ciutat de la llum! Per sopar vam desobrir un italià genial i una mica excèntric, divertit i canalla: la trattoria Libertino, que fa honor al seu nom! Vam fer el primer volt per la ciutat: el gran mercat de Nadal de la Defense, que estava tancant aquell mateix dia.

L’endemà tocava Louvre, el gran museu de París, desordenat, caòtic… però ple d’antiguitats fastuoses.

Detall d’una tomba egípcia al Louvre.

Sortint del museu anem a fer un volt per les ribes de la Seine i a dinar al quartier Latin, a la trattoria i pizzeria Marinara, a la rue Dauphiné. Fantàstic.

Vaixells als quai del Sena

A la tarda una passejada pel París de sempre: Notre Dame, Conciergerie… per acabar als grans magatzems Samaritane, a la Rue de Rivoli i a les botigues de moda del Faubourg Saint Honoré…. Gucci, Versace, Chanel…. I davant del Ritz, a place Vendome!

Interior dels magatzems La Samaritane, per Nadal.

I no oblidar una volta pel bonic mercat de Nadal de les Tulleries, amb les seves atraccions i les casetes de vi calent… A la nit no havíem pogut reservar El Libertino i vam anar a una pizzeria propera a l’hotel: Vittoria, molt familiar i tradicional.

Un parell de convidats especials en un café de la Rue Saint Honoré.

El darrer dia de l’any 2021 vam treure el cotxe del garatge Indigo Montholon, per cert molt bé de preu, molt recomanable, per anar fins a Versailles. El palau i els seus jardins ens van impressionar, com sempre. Feia bon dia.

Jardins de Versailles

Per dinar vam decidir allunyar-nos una mica del turisme internacional i vam acabar al petit poble de Guyancourt, on vam visitar la petita església gòtica de Sant Víctor, i vam dinar al restaurant portuguès Rio Lima, una passada de bo, recomanable!

Església gòtica de Sant Víctor de Guayancourt

La tarda vam tornar a París i vam pujar fins Montmartre, refugi d’artistes, per veure caure la tarda del darrer dia de l’any. Vam passejar pel petit mercat de nadal i pel gran mercat de pintures. Vam comprar els típics macarons i records variats. I vam visitar el Sacré Coeur, dalt del seu turó.

Mercat d’artistes a Montmartre.

A la nit, la darrera de l’any, vam anar al restaurant Vittoria, molt bé. Els focs d’artifici dels Champs Elysées es van suspendre i la policia va tallar el metro a la zona. Veniem de la torre Eiffel i vam caminar llarg per tornar a l’hotel!

La torre Eiffel el darrer dia de l’any 2021 a París

El primer dia de l’any vam anar al Museu Pompidou d’art modern. Era l’únic que acceptava visites sense reserva.

Centre d’art Pompidou

En acabat vam intentar tornar a Pizza Marinara però estava tancat. Vam seguir a peu fins Saint Germain des Pres i vam trobar una pizzeria italiana molt bona: Vesuvio. Sortint vam visitar de nou París, especialment el mercat de Nadal davant l’ajuntament.

Mercat de Nadal a l’ajuntament de París.

A la tarda nit vam arribar-nos fins el museu de Ciències Naturals, on no teníem entrada. Vam haver-nos de conformar amb una visita als jardins, que eren plens d’uns animals del cretaci i del devonià, fets de plàstic a mida natural.

Bitxo prehistòric amb cara d’histèric!

Vam continuar caminant, passant per les vores del Sena, fins al nostre hotel. Aquell dia vam poder tornar a sopar al Libertino. Tan divertit com la primera vegada.

Vista de Notre Dame des d’un pont sobre la Seine.

El darrer dia a París era primer diumenge de mes i tots els museus obrien sense reserva i de forma gratuïta. Ho vam aprofitar per visitar el millor museu de Paris: L’Orsay. Cezanne, Degas, Monet, Manet, Van Gogh, Millet, Renoir… Grans mestres, grans obres.

Les ballarines blaves de Degas.

En sortir vam tornar a dinar al Vesuvio, perfecte. I a la tarda vam intentar visitar el Museu de Ciències Naturals, pensant que ara sí entraríem… però no. Ens vam conformar amb la Galeria d’Anatomia Comparada, del segle XIX, un museu clàssic per on no ha passat el temps.

El dia 3 de gener calia anar tornant. Plovia una mica i vam anar a dinar a la Vall del Loira, al poblet de Romorantin, a un italià anomenat La Scaleta. Familiar, prou bé… A la tarda arribàrem a Sarlat la Caneda, fantàstic poble medieval molt ben conservat. Ens allotjarem a l’hotel Ibis de Sarlat. Molt bé. Vam fer un volt pels carrers deserts. Tot tancat. Dilluns passat festes. Vam sopar al restaurant L’Esprit Sarlat, un francès de certa categoria, obert sempre, a costat de l’hotel on vam dormir, l’Ibis Sarlat, un hotel econòmic molt i molt recomanable.

Ciutat medieval de Sarlat la Caneda

El darrer dia de viatge vam travessar una França tancada, era un dimarts feiner, per anar a dinar, de nou i com sempre, a Can Duran de Figueres, el nostre restaurant a la ciutat.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Carcassonne, Puríssima 2019

El pont de la Puríssima d’aquest any 2019 el vam passar a Carcassonne, viatjant amb la família i una amiga amb la seva filla. Vam sortir de Barcelona, una mica tard, cosa que ens obligà a parar a dinar a Catalunya, just a la frontera, a la vila de La Jonquera. Vam menjar molt bé, i bé de preu, al restaurant De Angeli. Bona teca. Molt recomanable, al carrer Carles Bosch de la Trinxeria, 15. Reserveu: 972 55 48 79. Tot seguit vam passar la ratlla de França i, a les 18 hores ja estàvem molt còmodament instal·lats a l’Hotel Ibys Styles de Carcassonne. Un molt bon hotel, que també us recomanem. Vam fer, aquella mateixa nit, una escapada per veure la ciutat medieval il·luminada. La Cité, resplandia, preciosa. 

En acabar la visita a aquesta part de la ciutat vam decidir baixar a la vila nova per veure l’ambient de Nadal, que no ens va defraudar. Tot estava ple de llum, amb boniques casetes a la plaça Carnot, atraccions i una pista de patinatge sobre gel. Molt bon ambient. 

 

De tornada a l’hotel, sopar al restaurant del mateix Ibis, força bo, i dormir en una habitació familiar que donava a la piscina. L’endemà, de bon matí, s’imposava veure de dia la ciutat medieval fortificada, que, perquè no dir-ho, perdia a la llum del dia bona part de la seva màgia. Però en contrapartida vam poder gaudir de la bonica basílica gòtica i dels detalls d’un mercat medieval molt interessant.

Seguim cap a la vila nova de Carcassonne, on hi havia un mercat molt acolorit, cercant restaurant per dinar. Vam passar pel carrer del Pont, tot pintoresc, fins la bastida del XVI.

Finalment vam dinar, molt bé, al restaurant Le 37, situat just al número 37 de la Rue Trivalle. Molt bona adreça. Recomanable. A la tarda migdiada a l’hotel i, en acabat, nova pujada a La Cité per veure la marxa de torxes amb motiu de Sant Nicolau, una festa bonica. Una processó de torxes que baixa de la vila medieval a la moderna, travessant l’Aude pel Pont Vieux. Molt xulo.

Sopar i dormir, de nou, molt bé, a l’hotel Ibis Styles. L’endemà agafem el cotxe, d’hora al matí, per passar de nou a Catalunya i poder parar a dinar a Girona, que estava magnífica, com sempre. Vam poder visitar el barri antic, veure els diferents mercats de Nadal i dinar a Casa Marieta, un clàssic. Cuina cuidada, bona relació qualitat preu. Fabulós aquest restaurant de tota la vida.

Finalment, a la tarda, vam tornar a Barcelona!

Deixa un comentari

Filed under 2019, Europa, França, hotel

Navarra, pont de novembre 2005

Pel pont de novembre vam anar a Navarra. Vam sortir de Barcelona per anar fins a Binéfar, on vam dinar al restaurant Ordesa, perquè la Lonja, on sempre anem, estava tancada. Vam seguir, havent dinat, fins al monestir de Leyre, on vam visitar la seva església romànica, preciosa, i la seva cripta.

Continuem fins la propera Lumbier on anem fins la Foz, un congost del riu, molt maco.

Anem cap a Roncesvalles tot remuntant la vall d’Artzi, o Arce, plena d’arbres tardorals, en tons grocs, vermells i marrons, i un riu saltant entre les pedres. Molt bucòlic!

Al final arribem a Roncesvalles, on ens allotgem a l’Hostal La Posada de Roncesvalles, bé, típica. Visitem la colegiata i el poble, xulo. Sopem al mateix hotel, tapes i plats navarresos, molt bé.

El diumenge sortim aviat de Roncesvalles per anar a veure la Selva d’Irati, que esperem plena de color. Anem primer per Orbaitzeta, fins la fàbrica i el pantà. Una passada.

Continuem remuntant colls i valls d’alta muntanya, travessant pobles de Navarra, fins Otsagavia, un bonic poble on dinem a l’asador sidreria Kixkia, una passada. Carns a la brasa, fabulós i recomanable.

Tornada a Roncesvalles, sopar a la Posada i dormir. El dilluns anem al Puerto de Ibañeta, a Valcarlos i a Sant Jean Pied de Port, a França. Bonic poble pirinenc i del camí de Sant Jaume. De tornada parem a dinar a Valcarlos, a la Benta Azkena a peu de carretera. De tornada a Roncesvalles el nostre fill es va trencar el braç, fet que ens obligà a anar fins Pamplona, ja de nit, i tornar a la matinada. Però a la Posada, molt amables, ens van fer sopar i van restar oberts fins que vam tornar.

L’endemà, darrer dia que estàvem per Navarra, vam tornar a refer la carretera fins Pamplona per visitar la ciutat. Plaça del Castillo, carrer Estafeta, catedral… i l’ajuntament. Volta complerta!.

El dimarts 1 de novembre era dia de tornada. Vam refer el camí fins a casa, però baixant pel vall de Salazar i dinant a la Lonja, que ara ja estava oberta.

 

Deixa un comentari

Filed under 2005, Anglaterra, Europa

Setembre 2001: castells càtars

El mes de setembre de 2001, amb el nostre fill ben petit, vam aprofitar un petit pont per fer una ruta de tres dies pels castells càtars. Vam sortir de Barcelona, camí de Puigcerdà. Com sempre vam parar a dinar a l’Hostal Rusó de Llívia, senzill i bo. Vam continuar passant el port de Puimorens fins arribar a Ax les Termes, on vam remullar els peus a la famosa piscina medieval d’aigua calenta.

Seguim carretera avall fins arribar a Foix, bonica ciutat medieval, amb el castell de Gastó Febus, que serà el nostre centre de viatge. Dormim i sopem a l’Hotel Lons, un clàssic, molt d’estètica i gust francès.

L’endemà sortim per anar a veure el primer castell. Les ruines de Rocafixada, en un petit poblet isolat al que arribem per una carretera molt estreta, amb bones vistes damunt la vall.

Seguim cap al fons de la vall cercant la carretera que porta a Montsegur, entre boscos espesos. Arribem al prat dels cremats, però no pugem a la fortalesa. Massa camí per una criatura petita.

Baixem cap a poblet de Montsegur i seguim cap a Belesta, parant abans al curiós fenomen natural de la font de Fontestorbes, una deu d’aigua intermitent, un riu subterrani fascinant.

Continuem cap al castell de Puiverd, bonica fortalesa ben conservada, amb una torre de l’homenatge preciosa. Al poble dinem al restaurant du Lac, amb vistes al llac de Puiverd.

A la tarda retornem a Foix, on passegem per la vila, visitem el castell i tornem a sopar a l’Hotel Lons. L’endemà, dia de tornada, marxem cap a Perpinyà, parant a veure el castell de Puilaurens, bellíssim dalt del seu turó. No baixem del cotxe, admirem de lluny la seva penya.

Seguim cap a Sant Pau de Fenollet i, en aquest poble, abandonem la carretera general per travessar les imponents Gorges de Galamús, per una carretera estreta i penjada a mig aire del barranc. Fa por.

Arribem tot seguit al poblet de Cucugnan, res a veure-hi. Dinem al restaurant de l’Hotel l’Auberge du Vigneron, l’únic obert aquell dia. Molt bé.

Continuem cap a Perpinyà remuntant el coll de Queribus on ens aturem a veure el castell, des de fora, no el visitem.

Seguim fins Perpinyà, deixant altres castells que visitarem més endavant o que ja hem visitat abans. No hi ha temps per a més. Agafem l’autopista i anem cap a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2001, Europa, França

Estiu de 1996: una volta per França

L’estiu de 1996 vam anar de viatge al nord de França. Vam sortir de Barcelona el 12 d’agost, parant a dinar a Agullana, en un restaurant que va tancar posteriorment. Vam travessar la frontera i vam anar fins Montpeller, ciutat que vam visitar. Vam dormir a l’hotel Ulysse, molt maco, molt bé.

D’allà vam marxar el dia 13 d’agost cap a Grenoble, bonica ciutat al peu dels Alps. Vam parar a dinar a Avignon, la ciutat dels papes, i vam anar a dormir precisament a Grenoble, en concret a l’Hotel des Alpes, al centre. Avui dia és un hotel de la cadena Kyriad.

El dia 14 sortírem de Grenoble en direcció nord, cap a Albertville, on vam fer un volt pel poble antic, medieval, i on vam dinar. Tot seguit vam fer via cap a Annecy, fabulosa ciutat amb un casc antic fantàstic i un llac molt xulo. Finalment vam arribar a Bonneville sur Arve, a tocar de Ginebra i Chamonix. Vam sopar i dormir allà, a l’hotel de l’Arve.

El dia 15 vam entrar a Suïssa i vam visitar Ginebra, amb el llac i el casc antic. Vam dinar allà, en una pizzeria. Després vam tornar a entrar a França i vam baixar pel vall del riu Doubs, parant a Ornans, per anar a dormir a Besançon, a l’hotel du Nord. Vam sopar prop de l’hotel.

El dia 16 vam continuar la ruta, camí d’Alsàcia. Vam anar a Basilea, Suïssa de nou, on vam dinar. Tornant a entrar a territori francés anat a Colmar, bellíssima vila alsaciana. Vam dormir a l’Hotel du Cerf, avui dia tancat, on també vam sopar. Un lloc magnífic, on vam estar-nos 3 nits.

El dia següent vam fer una ruta pels petits pobles medievals alsacians: Eguisheim, Murbach, Turckheim, Riquewihr…

El darrer dia vam travessar la frontera alemana per anar a veure la ciutat de Friburg in Bresgau, preciosa, amb el seu casc antic i la seva catedral. Vam pujar fins el llac Titisee, on vam remar, i vam dinar a la vora del llac en un bonic restaurant. Vam estar a punt de comprar un rellotge de cucut a la Selva Negra. De tornada a l’Hotel du Cerf vam parar a Neuf Brisach, ciutat fortificada.

L’endemà deixàrem Colmar i ens endinsàrem a Alemanya per anar fins Trier, Trèveris, bella ciutat medieval amb un gran passat romà. De tornada passàrem per Luxemburg, on vam parar a la capital, que no val gaire la pena, i arribàrem a Strasbourg, una altra gran ciutat europea, amb un barri fluvial preciós i una catedral fabulosa. Allà anàrem a dormir a l’Hotel Vendome, davant l’estació, que encara hi és i funciona.

La Petite France, Estrasbourg, França. A sota la catedral d’Estrasbourg

El dia següent, ja era 20 d’agost, vam marxar cap a Metz. Pel camí vam parar a Luneville, on hi ha un palau barroc gran però no gaire bonic, Nancy, amb la seva brillant i espectacular place Stanislas i, finalment Metz, amb la catedral i el casc antic. En aquesta darrera ciutat ens va fer molta gràcia sopar al restaurant Flo, bessó del que hi ha a Barcelona, i dormir a l’hotel Metropole, altra cop a l’estació, avui dia tancat.

De Metz vam sortir per anar a veure els escenaris de la primera guerra mundial, Verdún, les trinxeres, la voie sacrée… impressionant. Els cementiris molt corprenedors. Acabàrem a Reims, on vam poder gaudir de la catedral, una joia del gòtic. Vam dormir a l’hotel Porte Mars, molt bé.

De Reims vam marxar cap a Provins, per veure la Tour de Cèsar, meravellós castell dins el poble murallat. D’allà vam marxar vers Auxerre, amb una catedral molt maca. Havent dinat marxàrem cap a Avallon, un poble medieval molt bonic, per acabar la ruta a Semur en Auxois, un encantador poblet parat en el temps, joia de la Borgonya. Allà vam dormir i sopar a l’Hotel Cymaises, molt bé.

Sortírem de bon matí per anar a veure la capital de la Borgonya, Dijon. Seguírem cap a Beaune, amb el seu esplèndid hospital de pobres, per seguir cap a Autún i la seva catedral romànica i acabar el dia al poble balneari de Bourbon-Lancy, on vam dormir en el Grand Hotel Thermal, un balneari, en una habitació d’època, moblada amb gust francés i  d’anticuari. Vam sopar al poble mateix, al restaurant La Grignotte du Vieux-Bourbon, que encara existeix.

Seguírem el nostre viatge, ja de tornada a casa, baixant cap a Moulins, on visitàrem la bella catedral, Vichy, la ciutat balneària, Clermont Ferrand, amb la catedral de lava negra i, per acabar, Le Puy en Velay, amb un casc antic fabulós. Allà vàrem dormir a l’Hotel Brivas i vam sopar en un restaurant encantador, anomenat el Nom de la Rosa, ara tancat malhauradament.

 

Des de Le Puy en Velay vam baixar cap a Pradelles, un bonic poblet inscrit entre els més bonics de França, i continuar cap a Mende, La Canourgue i parar a dinar a La Covertoirade, un poblet medieval murallat preciós. Seguim cap a la costa i parem a dormir a Prada de Conflent, a l’hotel Pradotel, un clàssic de sempre per a nosaltres, que ara es diu Le Vauban. Abans, però, visitem l’abadia de Cuixà i sopem en un petit restaurant proper a l’abadia, a Codalet, que es diu Nogarols.

Retornem a casa, parant a Girona, de nou al Museu del vi, a dinar.

 

Deixa un comentari

Filed under 1996, Alemanya, Europa, França

França pel pont de maig 1995

Vam sortir de casa el dia 10 de maig de 1995, a la tarda i vam seguir fins arribar a Port la Nouvelle, no lluny de Narbonne, un poble portuari, d’encant limitat, on vam sopar i dormir a l’Hotel du Port, senzill però molt renovat i net.

Vista de l’hotel del Port, a Port la Nouvelle

L’endemà, dia de Sant Anastasi, 11 de maig, vam pujar cap a la vall del Tarn, on vam dinar a l’Hotel Chateau de La Malène, Manoir de Montesquiou, un hotel amb caràcter en un edifici que és un castell renaixentista. Està situat al poble del mateix nom, a les superbes gorges del riu. Vam seguir riu amunt fins a Sainte Enimie, un altre poblet encantador del Tarn, per anar després cap a La Canourgue, on vam baixar per la vall del riu Lot, plena de paisatge i poblets d’ensomni.

Dues vistes del Chateau de la Malène, que és el castell del poble i un hotel

A la tarda arribàrem a la bella vila d’Espalion, al cor de la vall del riu Lot, una vila amb un pont medieval evocador i unes cases renaixentistes a flor d’aigua. Aquí vam sopar i dormir anar a l’Hotel l’Eau Vive, preciós, encantador, però tancat lamentablement hores d’ara.

El dia 12 vam sortir de Espalion, cap a Estaing, un altre preciós poble del Lot, i encara Entreaygües sur Truyère, un altre poble bonic. D’allà vam anar cap a Conques, per veure la seva abadia romànica, fantàstica. Vam dinar all restaurant Le Parvis, molt bé.

A dalt el poble medieval d’Estaing. A sota Entreaygues sur Tryuère.

A sota, el poblet i l’abadia de Conques.

Seguirem cap a Villefranche de Rouergue, encantadora bastida medieval, i després cap a Najac, amb el seu castell i el poblet als seus peus. Acabàrem a la impressionant Cordes sur Ciel, dormint en un hotel amb encant, ara ja tancat també, anomenat Le Grand Ecuyer.

A dalt la plaça del Mercat a Villefranche de Rouergue. A sota Najac i el seu castell.

Cordes sur Ciel, vila medieval d’aspecte italià.

L’endemà, dissabte, vam veure la magnífica catedral d’Albi i, travessant la Muntanya Negra, vam anar fins Carcasonne, que vam visitar. A la tarda vam anar a sopar i dormir a Quillan, a l’Hotel La Chaumière.

Exterior i interior de la superba catedral de Santa Cecília d’Albí.

Vista exterior de l’hotel La Chaumière de Quillan.

El darrer dia, diumenge 14 de maig, vam fer la ruta fins a Perpinyà, que vam visitar, i travessàrem de nou la frontera per anar a dinar a Girona, al restaurant el Museu del Vi, senzill, carn i botifarra amb patates, que aquells anys freqüentàvem sovint.

D’allà, cap a Barcelona, final de trajecte!

Deixa un comentari

Filed under 1995

Avignon, desembre 2018

Pel pont de la Puríssima del 2018 vam decidir anar a Avignon amb una família amiga. La primera parada fou a Narbonne, a dinar. Feia calor i bon dia. Hi havia una fira de Nadal petita, amb quatre casetes vora el canal de Midi. La torre dels Vescomtes estava decorada amb un gran llaç vermell de gust francès. Vam dinar a la Bella Itàlia, una pizzeria força bona. Pasta ben feta també. Preus moderats.

Vam continuar cap a Avignon, on vam arribar a darrera hora de la tarda. L’hotel escollit era el Novotel del centre, molt bé. Una volta per la ciutat engalanada de Nadal i sopar al restaurant l’Osteria, pizza i pasta molt bones. Molt recomanable.

El dia següent, malgrat els piquets de les Gilets Jaunes, que protestaven per diverses bones raons, i tallaven autopistes i carreteres, vam arribar sense problemes a la Fontaine de Vaucluse, magnífic fenòmen natural. L’aigua de la Sorgue surt del fons del seu canyó de forma molt espectacular. Bonic poblet provençal, ara molt calmat, a l’estiu impossible de turistes, bars i botigues de records.

Continuem per veure el típic poblet provençal de cases baixes pintades de colors d’ocre i terrosos amb finestres de color pastel. A l’estiu impossible ni tan sols pensar en aparcar. Al sol de l’hivern, buit i desert, Preciós. Vam fer un volt admirant cada racó.

Per dinar anem fins a Gordes, un altre bonic poble provençal, enlairat dalt son penyal, amb el castell presidint les cases de pedra i els carrers costeruts. Una delícia. Dinem al restaurant La Bastide des Pierres. Un italià fabulós. Un lloc molt recomanable. Cuina d’alta qualitat.

Tornada a Avignon on passem la tarda descobrint els racons més amagats d’aquesta ciutat patrimoni de la humanitat. Per desgràcia el palau dels papes estava ja tancat, però els carrers i l’ambient de Nadal no tanquen. Sopar a l’Osteria, molt bé, i dormir al Novotel.

L’endemà tocava visitar Avignon de dia. Museus, esglésies i el palau dels papes. Ara si!.

El palau dels papes mereix una referència a banda. Quin edifici més fantàstic!

Dinar al restaurant La Maison Nani, carns i plats francesos. Pas mal du tout!. I, a la tarda, una volta per l’Avignon més recòndit, sense tenir por de les manifestacions dels Gilets Jaunes, uns cavallers, ni de la policia francesa, totalment democràtica.

Sopar a l’Osteria i dormir a l’hotel. El dia següent tornada cap a casa, amb parada a dinar de nou a Narbonne, a la Bella Nàpoli.

Deixa un comentari

Filed under 2018, Europa, França

França, estiu de 2007

Aquell estiu vam anar a França. La primera parada va ser la ciutat de Narbonne, on no vam arribar a entrar ni a visitar res. Només hi vam dinar, com sempre ho feiem en un Casinó Caféteria a la sortida Sud de l’autopista A9. Vam continuar fins la Vall del Tarn, on el riu fa les seves famoses gorges, un indret espectacular. Vam gaudir de l’espectacle de les canoes baixant pel riu, i vam sopar i dormir a l’Auberge du Moulin, un bonic hotel al poble medieval, encantador, de Sainte Enimie.

L’endemà vam seguir camí per Clermont-Ferrand cap el bell monestir de Noirlac, un cenobi cistercenc de bellíssimes i pures línies gòtiques primitives. Allà vam sopar i dormir en un hotel al costat mateix del cenobi: Le Noirlac.

Monestir de Noirlac

Seguim cap a Bourges, on visitem la seva magnífica catedral.

La Catedral de Bourges

Passem per Sully sur Loire, amb un bonic castell, per seguir i dinar a Bellegarde du Loiret, a l’Hotel Restaurant de l’Agriculture. Un lloc molt bo, i molt recomanable.

Seguim la ruta i passem per Fontainebleau, on anem a visitar, per fora, el palau. Passegem pel jardins.

Fontainebleau, jardins i palau.

Arribem finalment a París on ens hostatgem a l’Hotel de la porte Dorée, prou maco. L’endemà visitem París: Notre Dame, Toue Eiffel… Dinem a la Brasserie aux deux Palais, al centre de París. El dia següent el dediquem a anar a Disneyland, on dinem.

Continuem la ruta, deixant París, cap al Mont Saint Michel. Fem nit a la Chambre d’Hotes “Vent des Greves”. Molt bé, un parell de nits. Sopem a l’Auberge de la Baie, bon restaurant i bon hotel. Aprofitem el dia per veure l’Abadia de Saint Michel i fer una volta pel cap Frehel, amb el far i les vistes magnífiques, i per veure el castell de la Lattre, tan cinematogràfic. Dinem al restaurant Le Biniou, a la platja, 0n després vam collir petxines. N’hi havia a milers a


L’endemà sortim cap a Vitré, ciutat murallada, que visitem. Continuem Vall del Loira amunt fins el castell i palau de Villandry, on  veiem els bonics jardins. Continuem a Fontevraud l’Abbaye, on dinem. Arribem a Chinon, bella vila medieval. Dormim a l’Hotel Le Plantagenet, molt bé. Sopem a la Bonne France, ara ja tancat. Molt bé també.

Sortim l’endemà en ruta de tornada a casa, a Barcelona. Parem a la petita vila de Richelieu. Arribem a Futuroscope, on dormim a l’hotel Ibis Butget, en unes lliteres. Sopem al restaurant de l’Hotel Mercure, just al davant. Visitem Futuroscope i dinem allà. L’endemà seguim camí passant pel poble de Chauvigny, per Saint Savin, amb la seva abadia plena de pintures murals i la Gartempe, el riu encisador llepant-ne les parets. Aquell dia dormim a Perigeux en un B&B dels afores. Anem a sopar al cafe de la place a Perigueux centre. L’edemà seguim ruta, travessant el Vall de la Dordogne, amb magnífiques viles medievals com ara Sarlat la Caneda, passem per Rocamadour i Figeac per acabar dormint a Vilefranche de Rouergue, a l’Hotel de l’Univers, però en un apartament a peu de carrer, un xic lluny del propi hotel. El dia següent anem a Cordes, bellíssima vila medieval elevada tocant el cel. Dinem al Hotel de France a Villefranche de Lauragais, ara ja tancat. D’allà directes cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2007, Europa, França

Toscana, estiu 2018

L’agost de 2018, amb una amiga de la família i la seva filla, vam fer la Toscana. Vam sortir de Barcelona i la primera parada va ser a Narbonne, una bonica ciutat del sud de França que no està malament. El palau dels Vescomtes, la catedral inacabada, el canal del Midi son petites fites que fan de bon veure.

A Narbonne vam dinar, a prop del mercat i a tocar del canal de Midi en un Bistrot de gust típicament francès, una mica car però amb qualitat. Vam continuar cap a Avignon, la ciutat dels papes, on havíem de dormir al Ibis Styles, una mica allunyat del centre. L’hotel estava en obres, i el tramvia que hi ha de portar també. Malgrat això, quan acabin, serà una bona opció familiar per allotjar-se a la ciutat. Vam sopar al restaurant La Boucherie, que està al costat de l’hotel. Força bé. A la tarda visita a Avignon, ciutat antiga, palau dels papes, pont… Tot bonic.

L’endemà sortim cap a Torino, a Itàlia, tot travessant els Alps. La primera parada, per dinar, un cop passat Grenoble, serà al petit poble de Domene, al restaurant pizzeria De Napoli. Fantàstic!.

A la tarda continuem viatge i passem el Coll del Mont-Cenis, Alps en estat pur, camí de Torino. En aquesta ciutat ens allotgem a l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació de Porta Nova. Molt bé, magnífic!. Fem un volt per la ciutat, que sense ser bonica és prou graciosa, amb les seves places escenogràfiques, com ara la de San Carlo, els palaus, com el reial, el duomo o les seves avingudes rectilínies. Anem a sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, proper a l’hotel, molt bé també, recomanable.

El dia següent agafem l’autopista cap a Bolonya i Florència, per arribar a Siena, al cor de la Toscana. Pel camí parem a Parma, bella ciutat padana, amb un duomo magnífic, el baptisteri ple d’art, esglésies i palaus. Dinem allà, al restaurant Al Corsaro, boníssim!.

Continuem la ruta a la tarda, cap a Siena, on arribem a la tarda. Ens hostatgem a l’Hotel Itàlia, no lluny del centre, molt bé. Ja hi havíem estat el passat Nadal i Cap d’any. Fem una visita ràpida a la ciutat, ja de nit, i anem a sopar al restaurant Fonte Giusta, molt recomanable.

L’endemà anada a Florencia per visitar la ciutat i el museu dels Uffizi. Dinar al restaurant La Fettunta, a la Via dei Neri, prop de la signoria. Perfecte.

Tornada a Siena. Visita de tarda, carrers medievals des d’una altra perspectiva, nova, diferent. Trobem una cercavila del barri de Lupa. Han guanyat el palio aquest any. Acabat el passeig, sopar al nostre restaurant de sempre i dormir a l’hotel Italia.

El dia següent toca San Giminianno, la bella vila medieval toscana. Admirem de nou els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels Agustins, les torres, la plaça… impressionant. Tornem a dinar a Siena, al Fonte Giusta.

Després de dinar toca una visita a la catedral de Siena, amb el seu terra de marbre espectacular i la magnífica biblioteca Piccolomini. Fastuós. Nova passejada fins que arriba l’hora de sopar, al Fonte Giusta, i de dormir a l’Hotel Itàlia.

L’endemà abandonem Siena. És dia de tornada. Anem a dinar a Mòdena, bella ciutat padana que no coneixíem i que ens va agradar molt. Vam dinar en un restaurant estrany, diferent. Es diu la Sosta Emiliana i fan unes menes de petits entrepans. En acabar vam veure la catedral, romànica, preciosa. I ens va ploure, molt!.

La jornada va acabar a Torino, altre cop a l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació, magnífic!. Vam tornar a sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, molt proper a l’hotel, molt recomanable. Al matí vam visitar el museu egipci, preciós, molt modern.

Sortim de Torino a les 12 del migdia, i parem a Susa, ciutat alpina, per dinar. Ho fem, molt bé, al restaurant Cantine Meana. Ens va agradar. Travessem de nou el pas de muntanya del Mont Cenis, per arribar a Grenoble, on tenim reservat el Novotel dels afores, a Voreppe. Bé. Anem a sopar al restaurant Le Grillon, a Moirans, un poblet als afores de la ciutat. Molt bé.

L’endemà seguim la ruta cap a casa, a Barcelona, via Montpellier, on ens aturem a dinar. Ho fem al restaurant Casa di Giorgio. Estava molt ple. El menjar va ser bo.

IMG_4513_resultadoIMG_4514_resultadoIMG_4515_resultadoIMG_4517_resultadoIMG_4519_resultado

Deixa un comentari

Filed under 2018, França, Itàlia

Setmana Santa a Extremadura i Castella

Aquest any 2018 vam anar a fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, un viatge molt bonic. Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara, però aquesta vegada estava ple.

Per això vam acabar a Casa Emilio, bé sense més. Vam continuar camí de Guadalajara, en un dia molt plujós, des de la sortida. A Guadalajara ens vam hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. Vam sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats. L’endemà vam continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on vam arribar al migdia. Vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la plaça major, molt bonica, abans d’anar a dinar, vam veure passar la processó del diumenge de rams, “la borriquilla”.

Aquella tarda vam visitar la ciutat, la plaça major molt bonica, els palaus i concents.

I, més tard, les catedrals de Plasencia, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’anava menjant com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, ple de bonics palaus, l’eclesiàstic amb les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia.

A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

L’endemà vam anar cap al parc nacional de Monfragüe, on vam poder gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant, al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Seguidament vam anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. No vam poder dinar allà perquè no vam poder aparcar.

Finalment, al migdia, vam arribar a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Vam dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

A la tarda, tornada a Plasencia i passeig per les vores del riu Jerte, que baixava molt ple, sopar al restaurant Español, a la plaça major, i processó, molt bonica, a la nit.

Després d’esmorzar a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que te una bona vista damunt la catedral de Plasencia, agafem el cotxe per pujar el vall del Jerte. Però els cirerers no estaven florits, faltaven deu dies o més.

Arribem al Barco de Ávila, anem a Bejar, i pugem cap a La Alberca, bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, fet tot el de pedra granítica, impactant.

 

Des de La Alberca anem cap a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Allà ens allotgem al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

La catedral, des del riu Tormes.

La plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

La façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!.

L’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuites.

A Salamanca vam sopar tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Havent sopat visitem la ciutat de nit i veiem passar una processó, molt solemne, com totes les de Castella.

Dormir a l’Hotel Tryp Montalvo i, l’endemà, una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques i una catedral xula, tancada perquè feien missa.

El bonic palau dels “Monos”

Seguim cap a la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma, que no vam poder admirar aquesta vegada, perquè estava tancada. Dinem al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

A la tarda tornada a Salamanca, on aprofitem per veure les dues catedrals, la romànica, preciosa, amb el seu retaure major de Nicolau Florentí, les pintures i tombes murals… I la catedral nova, plateresca.

     

A la nit tornem a sopar a I pan I vino, que ens va agradar molt. I de nou veiem una altra bonica processó i podem gaudir de la nit il·luminada a la nit.

El dia següent marxem de Salamanca cap a Guadalajara, ja de tornada a casa. Aprofitem per parar, passar el matí, i dinar a Ávila, on visitem les muralles, la catedral, preciosa, i per fer un volt per la ciutat.

Dinem a la pizzeria la Barcaccia, que no estava del tot malament tampoc. I, en acabar, travessem la sierra de Guadarrama, baixem a Madrid i anem a Guadalajara, on ens tornem a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé.

A la ciutat fem un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

Aquí vam poder veure una bonica processó de tarda.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara va donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Ho vam intentar al Meli del Tubo, ple per poc, i vam anar a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En sortir encara vam tenir temps de veure passar una bonica processó, a l’estil d’Aragó, amb tambors com els de Calanda. Impactant!. En acabar, carretera i cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, castella, Espanya, Extremadura