Tag Archives: vaixell

Menorca, estiu 2021

A finals d’agost de 2021 vam anar amb una amiga de la família i la seva filla a Menorca. Feia 24 anys que no havíem tornat a trepitjar aquesta meravellosa illa que, d’altra banda, era el nostre destí preferit de vacances durant el anys 80 i 90. Hi arribàrem a anar dues vegades l’any. Sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”. Vam entrar al port de Ciutadella al vespre, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també.

L’endemà, passeig matinal per Ciudatella, carrers buits a les vuit del matí. Visitem la catedral, la capella del Sant Crist, Seminari, Ses Voltes, el Roser… Esmorzar a l’hotel i decidim anar fins la platja de Santo Tomás, que es fantástica, tot i no ser una cala. Les cales del sur de Ciutadella estaven petades. No s’hi podia accedir. En canvi Santo Tomás te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte!

A Santo Tomás ens banyem, matí i tarda, en una aigua paradisíaca, i dinem al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja que està força bé. Molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.

A la tarda tornem a Ciutadella. Voltem pels carrers més amagats de Santa Clara fins el port, fugint de les aglomeracions. Sopar al nostre restaurant Don Giacomo, que havíem reservat per totes les nits, donat que Menorca estava absolutament plena i desbordada, i el centre de Ciutadella pitjor.

L’endemà anem a Cala Galdana, amb la intenció de caminar fins Mitjana o Macarella. Però el pàrquing de Cala Mitjana estava sobresaturat. Feina vam tenir de trobar un forat al final del riu de Galdana. Ens vam quedar en aquesta dolça petxina d’aïgues netes i càlides, destrossada per l’hotel que la presideix. Vam dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!

Tarda de passejada a Ciutadella, visitant el palau Olives, el palau Saura-Miret i rondant els carrers més solitaris de la part de Sa Murada, a tocar des Pla del Port. Sopar a Don Giacomo y dormir a l’Hostal Ciutadella…

El dia següent, vist que no hi havia manera que els pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella, Talaier i altres fossin accessibles, decidim anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal repetir sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.

De tornada, com sempre, passeig calmat per Ciutadella, sopar a Don Giacomo i dormir al nostre Hostal Ciutadella.

El dia següent anàrem a Son Bou, travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina.

A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant. A la tarda ens tornarem a banyar en la mateixa platja. En acabat tornada a Ciutadella. Posta de sol al port i a sa murada. Fabulosa. Sopar a Don Giacomo i dormir a l’hostal.

El darrer dia, per aclamació popular, vam decidir repetir la meravellosa platja de Son Xoriguer. Molt aparcament en una illa desbordada per la gentada i el restaurant Ciao Belli, amb la seva esplendorosa cuina italiana, ens van convencer.

Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.

La tarda, la darrera, va ser com sempre. Passejada per Ciutadella i sopar al nostre Don Giacomo i a l’Hostal.

De bon matí, amb la sortida de sol acaronant el teulats de Ciutadella, marxàrem cap al port on, a les 10,30 hores sortia el vaixell de Balearia que ens retornava a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Espanya, Europa, hotel, Menorca, ruta, rutes, Uncategorized

Delta de l’Ebre, pont de febrer 2020

Aquest pot de febrer vam decidir anar un parell de dies al Delta de l’Ebre. Vam sortir de Barcelona, en direcció a Sant Carles de la Ràpita, on havíem reservat a l’Hotel Can Batiste, tot un encert!. També vam sopar al mateix hotel, que disposa d’un restaurant de campanetes, molt bo. Una volta pel poble, mentre queia la nit i a dormir.

L’endemà vam sortir cap al Delta de l’Ebre, anant a l’Encanyissada on vam veure flamencs. I, tot seguit, vam fer cap al centre d’interpretació de la casa de fusta, molt xulo.

Tornant al Poble Nou del Delta vam continuar fins el Trabucador, molt bonic. Feia un dia molt calmat, sense vent.

Del Trabucador vam anar cap a Deltebre, i al port fluvial per agafar la barca que baixa fins la gola de l’Ebre. Una excursió agradable en un dia radiant, sense vent i amb molt sol.

Per dinar ho vam fer allà mateix, a peu de l’embarcador, al restaurant Casa Nuri, que tot i ser molt gran, i molt típic, ofereix producte de qualitat. S’hi menja molt bé. La tarda la vam passar a la platja de Riumar, solitària aquests dies de febrer, i molt bonica.

 

En tornar vàrem passar per la platja de la Marquesa, molt malmesa per la tempesta Glòria. Allà hi havia arrossars inundats fora de temporada per treure’n l’aigua salada marina. En alguns camps pasturaven els ibis negres d’Egipte, i els flamencs.

Tornada a Sant Carles, sopar i dormir a l’hotel Cal Batiste, diví. L’endemà sortim cap a Tortosa per visitar aquesta bonica ciutat medieval i renaixentista. Comencem per la catedral, gòtica, molt maca, amb un claustre xulo també.

Sortint vam poder fer una ullada al magnífic palau gòtic dels bisbes de Tortosa

Ens encaminarem tot seguit cap al Col·legi dels Sants Metges, una obra mestra del Renaixement a Tortosa, a Catalunya i a Espanya. Impressionant. Vam quedar bocabadats! Pel camí no deixàrem d’admirar el portal barroc de la capella de la Verge de la Cinta, patrona de la ciutat.

Acabàrem per fer una volta per la part baixa, la que toca el riu, amb el pont, el monument de Franco damunt l’Ebre, que te els dies comptats, i la façana barroca, inacabada de la catedral. Una experiència ben reeixida!

Per dinar vam anar a l’Ametlla de Mar, bonic poble mariner, on vam poder banyar-nos els peus en les aigües turquesa de la Cala S’Alguer. Per menjar vam tornar al Sal Moreno, un bar de tapes que els diumenges fa un menú que no està gens malament. I d’allà, tornada a Barcelona!

 

Deixa un comentari

Filed under 2020, Catalunya, Espanya, familia, hotel

Scotland 2019

L’estiu de 2019 vam sortir de Barcelona amb destinació Escòcia. La primera parada fou Narbonne. Vam dinar al Bella Napoli, pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus.

Seguírem cap a Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Vam sopar, fantàstic, allà mateix. Vam tornar a veure, per fora, la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. També vam passejar per la ciutat medieval i la moderna: la place Jaude.

El dia següent vam continuar la ruta cap a París, amb parada a Orleans per dinar. Vam fer-ho en un restaurant italià del casc antic, a tocar de l’aparcament. Es diu Volpone i és una pizzeria. No és el millor restaurant on haguem estat però va fer el fet. Vam visitar de nou el casc antic, i la bonica catedral gòtica.

Per dormir ho vam fer a l’Hotel Ibis Styles a Massy, prop de París, en un barri amb molta immigració que feia una mica de basarda. Vam anar a passar la tarda a la capital de França fent servir el RER. Vam caminar un munt, de Notre Dame, cremada, a les Invalides, i la Tour Eiffel, i tornada!. Sopar al mateix hotel, gens malament.

L’endemà sortim de París cap a Calais on van agafar el vaixell fins a Dover. Dinar al mateix vaixell. Molta cua per arribar al nostre hotel, l’Ibis Styles london Excel, un hotel de la cadena francesa, molt ben situat davant del metro. Tarda de passeig a Londres. Sopar a l’hotel, al seu pub, que està molt bé.

El dia següent continuem la ruta cap a Peterborough, una bonica vila medieval amb una catedral preciosa. Vam dinar a la pizzeria Pizza Parlour, molt bé. Molt recomanable.

A la tarda seguim viatge cap a Lincoln, bella ciutat medieval anglesa amb un casc antic preciós i una altra catedral de somni. Assistim a les vespres, Evensong, cantades pel cor de la catedral. La pell de gallina. Quanta bellessa! Dormim als afores en un Ibis de colo vermell, molt bé. Bon hotel. Sopem al costat en un típic pub anglés, fantástic. Es diu Windmill farm i també és un hotel.

L’endemà continuem la ruta cap a York, un dels nostres destins estrella. Vam arribar a la ciutat amb molt de temps per visitar-la. Ho vam fer a consciència. Catedral, molt impressionant i molt maca, castell, carrers medievals, muralles… No us perdeu The Samples, el carrer de les carnisseries. Una passada! Vam dinar a la pizzeria Caesar’s, al darrera mateix de la catedral. Molt bé. A la tarda vam anar a veure el museu del ferrocarril d’Anglaterra, molt maco.

Per dormir vam continuar uns kilòmetres fins a Darlington on haviem reservat l’hotel Mercure de la ciutat. Vam sopar al mateix hotel, força malament. Mal servei aquell dia! Darlington estava molt mort, i no és una vila bonica, però te una església que no està malament.

El dia següent vam anar cap a Carlisle, tot travessant del mar del Nord a l’oceà Atlàntic per poder veure el mur d’Adrià. Vam parar abans a Durham per admirar la seva imponent i bellíssima catedral. la sort va voler que fessin una festa cívica i religiosa molt important que vam poder gaudir, desfilada històrica amb bisbe inclosa. La catedral una passada de bonica. I el poble medieval, amb carrers estrets, cases d’entramats de fusta i una plaça del mercat, plena d’edificis gòtics, molt guapa. Vam dinar al restaurant Uno Momento, un italià fabulós.

Vam continuar resseguint el mur d’Adrià, i vam parar a Chesters, unes restes del que fou un gran campament romà de cavalleria. Amb termes, domus, muralles… Molt interessant.

Arribada a Carlisle on vam dormir a l’Ibis vermell. Abans però vam fer una volta per aquesta ciutat anglesa visitant el casc antic, amb el seu castell i la catedral. Per sopar férem cap al restaurant italià anomenat Gianni’s Pizzeria. Molt bo i bé de preu.

L’endemà vam entrar a Escòcia per primera vegada, seguint la carretera rural amb encant i vistes que passa pel costat de la cascada que es diu Grey Mare’s Tail. Tota aquesta àrea és un parc natural encantador i sorprenent. Vam anar seguint després pel vall del riu Tweed. Vam dinar a la pizzeria Franco’s al poble de Peebles, fantàstic lloc, molt cassolà.

Seguírem fins a Queensferry, un poble molt bonic, meravellós, a l’estuari del riu Forth. Aquí ens vam allotjar en un pis preciós, al segon pis d’un edifici antic, del segle XVII. El lloc es diu Crawsteps i és tot un somni. Aquell dia, i els tres següents vam esmorzar i sopar al nostre apartament.

Edimburgh fou la destinació lógica del primer dia a Queensferry. Hi vam anar amb un bus de dos pisos, divertit i còmode, que en mitja hora escassa ens va situar al centre de la capital escocesa. La ciutat és bonica però no ens va agradar tant com York o Durham. És molt severa. Vam veure la Royal Mille, amb els seus edificis, la catedral, que no és gaire gran cosa, el castell i els museus nacional d’Escòcia i la National Gallery. El Museu Nacional és molt divertit, una mena de museu científic i cultural barrejat. La National Gallery te algunes obres interessants. A Edimburgh vam dinar al restaurant Civerino’s, molt divertit i contracultural, a base de pasta i pizza. Força bé. Dormir i sopar a Crewsteps.

El dia següent va ser l’hora d’agafar un vaixell i fer una excursió per l’estuari del Forth, fins la bonica illa de Inchcolm, amb la seva abadia. Però nosaltres el que volíem era veure foques, lleons marins i ocells. I en vam poder veure moltes!

Per dinar vam anar al proper poble de Dunfermline, per veure la seva abadia, normanda, preciosa.

Vam dinar, molt bé, en un altre restaurant italià, anomenat Carlucci. Molt recomanable. Vam menjar molt bé! Tornant vam parar a un petit poble de pecadors, molt ben conservat. Es diu Killross i és molt bonic. La nit de nou a Queensferry, sopar i dormir a Crewsteps.

L’endemà era dia de marxa. Anàvem cap a Inverness, capital de les Higlands. Vam parar a visitar la catedral de Dunkeld, que és molt bonica.

Per dinar vam escollir l’estació d’esquí d’Aviemore, situada en un parc natural. Aquesta vegada menjàrem en un buffet lliure italià, molt bo. Selecció d’amanides, pizzes i pasta. Excel·lent. És diu La Taverna d’Aviemore. Vam continuar camí cap a Inverness on havíem reservat una bonica casa als afores, en una urbanització residencial plena de parcs i flors. La casa, maca i molt neta, es diu 168 Heather House Holiday. Hi vam estar tres dies, molt bé.

El primer dia a les Highlands tocava fer una volta pels espais naturals més bonics, i per la salvatge costa escocesa. Vam anar fins la Corrieshalloch Gorge National Nature Reserve. Un engorjat espectacular, en mig d’una natural verge.

Tota la ruta va ser paisatge fabulós, inèdit per a nosaltres. En sortir d’allà vam fer cap a la Gruinard beach, una platja molt bonica, esplèndida, on vam passar una bona estona recollint petxines i gaudint del sol. Perquè feia un bon sol aquells dies a les Highlands!

Continuàrem la ruta per arribar-nos fins el poblet pescador de Gairloch, on vam dinar al restaurant Shieling, un lloc autènticament escocès. Era tan típic que ens vam trobar un convit funeral!

De tornada a Inverness encara vam poder parar una bona estona al Loch Maree, un llac molt bonic, amb uns paisatges encantadors. De fet tota la ruta va travessant llacs, costes retallades, collades verdes sense vegetació i boscos feréstecs. La natura és la reina dels llocs. Sopar i dormir a la nostra casa llogada.

L’endemà tocava llac Ness i la illa de Skie. Tot estava ple de turistes. El llac no és gran cosa. Com hem dit molt turístic. Els castells de la vora el llac impossibles, ni aparcar. Vam continuar cap a la illa de Skie. És una illa molt bonica, amb pobles de pescadors, llacs i muntanyes molt altes. Hi ha unes vaques molt divertides, llanudes. Vam dinar al Red Skye restaurant, un escocès molt recomanat. Estava molt bé, però va resultar car. El menjar però, era molt casolà i molt bo.

De tornada vam poder parar i veure el Castell Eilean Donan Castle, que a l’anada tenia el pàrquing ple. Molt evocador i bonic paisatge. Vam comprar uns records.

Tornada a Inverness, ciutat que vam aprofitar per visitar. Catedral, nova i vella, riu i pont, casc antic, castell. No és espectacular però no està malament. Dormir i sopar a la nostra casa.

El dia següent tocava marxar. Vam anar cap a Glasgow passant pels millors paisatges possibles a les Higlands. Vam fer de nou el llac Ness, aquesta vegada vam poder veure el castell de Urquarth que el dia anterior estava complert.

Vam continuar cap a Fort Augustus, Fort Williams per poder travessar l’espectacular i corprenedor pas de Glen Coe. Es difícil explicar la bellesa d’aquest lloc, les condicions extremes, les muntanyes antigues com dinosaures, els llacs, turberes, flors…

De baixada més paisatge. Ara el magnífic Loch Lomond, parc natural, preciós. Vam dinar a Tarbet, al restaurant Slanj, un escocès molt típic, amb els cambrers amb faldilla. Està situat en una antiga església reconvertida en pub. Tot molt al·lucinant!

A partir d’aquí va començar a ploure, cosa que ens va impedir visitar Glasgow. vam continuar de dret cap a Ayr, una bonica població turística costanera, amb belles platges de sorra, que no vam poder aprofitar. Va ploure tota la tarda. Malgrat tot vam decidir anar a fer un tomb pel casc antic del poble. Plovia a bots i barrals. Una part de la família es va quedar al petit hotel familiar amb encant on teniem la nostra habitació. Van fer bé. Es diu Vito’s, i és un italià molt recomanable. L’endemà ja no plovia i vam baixar cap a Anglaterra de nou, deixant Escòcia. Volíem fer una ruta pels llacs de Cúmbria, una regió molt maca i un parc natural reputat. Però una errada en la direcció en un nus d’autopistes ens va acabar portant a Kendal, una bonica ciutat medieval on vam dinar al restaurant turc l’Oliva café. Molt bé. Bona teca.

A la tarda vam aprofitar per anar a passejar per l’únic llac possible de visitar fàcilment des de Kendal. Per sort era el més gran i bonic. És el llac Windermere. Vam anar al centre de visitants, on hi ha un parc d’aventura molt interessant.

Continuarem el camí cap a Liverpool, la ciutat dels Beatles, on ens allotjarem a l’hotel Ibis Styles, dues nits. Molt bé per cert. Tarda per visitar la ciutat, el port, els docks, reconvertits en un atractiu turístic poderós. Tot molt xulo. Ens va agradar molt. Vam sopar en un italià molt bo, típic i concorregut. Es diu La Casa Itàlia.

Vam dedicar l’endemà a visitar la bonica vila medieval de Chester i a rondar per la costa del país de Gales. A Chester vam poder admirar la catedral, el casc antic amb les cases d’entramat de fusta, els atractius The Rows, unes galeries penjades a mig carrer, l’amfiteatre romà i l’església normanda de Sant Joan. Possiblement la ciutat medieval més maca del Regne Unit.

Vam anar a dinar a un poble costaner anomenat Conwy, amb les seves muralles, el port, el castell i el casc antic molt ben conservat. Una veritable ciutat fortificada. Ho vam fer en un fish and chips anomenat el Galeón, no gaire bo, però ja sabíem on anàvem!

A la tarda, havent dinat, vam continuar fins un altre poble murallat preciós: Caernarfon. Amb el seu port, carrers estrets i castell al costat del mar. Molt maco.

Tornada a Liverpool, amb visita a la catedral catòlica, moderna, molt bonica, centre comercial espectacular i barri de Chinatown. Tocava marxar de Liverpool cap a Gloucester. Vam parar primer a Coventry, la ciutat màrtir de la segona guerra mundial, on vam poder veure la catedral destruïda i la nova. Impressionant, molt impressionant. Vam dinar al pub Golden Cross, un pub britànic de cap a peus. Recomanable.

Deixem Coventry i anem a Stratford upon Avon el poble natal de Shakespeare. No ens va acabar d’agradar, era molt turístic.

Finalment vam arribar al nostre hotel a Gloucester. Estava situat en mig del bosc, en una zona rural de granges antigues, i rodejat d’un parc molt bonic. És el Mercure Gloucester Bowden Hall Hotel. Va viure temps millors, però no estava gens malament. Aquella tarda vam visitar Gloucester, els docks, molt bonics, i el casc antic. La nostra filla es trobava malament i per això vam quedar-nos a sopar a l’hotel. Pas mal du tout!

L’endemà vam començar per Gloucester de nou. Vam veure la catedral, preciosa, amb un claustre que van escollir per rodar les pel·lícules de Harry Potter.

Vam deixar Gloucester per anar a Wells, petit poble amb una gran i preciosa catedral, molt maca, una passada. Allà vam dinar al restaurant ASK Italian, un italià molt bé de preu i amb bona teca.

De tornada a Gloucester vam poder parar a Bath, fabulosa ciutat noucentista amb uns banys romans perfectament conservats, increïbles!

 

De nou a l’hotel Mercure, sopar allà i dormir. El dia següent era el darrer a Anglaterra. Vam sortir de Gloucester i vam arribar al port de Dover a l’hora d’agafar el vaixell, però portava retard… dues hores. Vam embarcar a quarts de quatre, dinant al mateix vaixell.

Desembarcament a Calais i temps just per anar al nostre hotel a França, l’Ibis Styles de Bruay la Broussiere, molt bé, i molt bé de preu. Per sopar vam anar fins la veïna població de Bethune, que te una bonica plaça major i un beffroi com els de les ciutats flamenques. Guapo. Vam sopar al restaurant Le Vesuvio, un altre italià molt recomanable.

Anem ja de tornada, passem per París i, en sortir de la capital francesa parem, justos de temps a Milly la Foret, un bonic poblet amb unes halles de fusta molt xules. Dinem per pura misericordia del propietari al restaurant italià Nonna Lina, fantàstic, molt recomanable.

Continuem la ruta de tornada a Barcelona, però parant al meravellós monestir de Noirlac, una abadia cistercenca de línies pures i simples, una joia poc coneguda.

Acabada la visita arribem a Clermont Ferrand on hem de dormir al Mercure de la place Jaude. Sabíem perfectament on era, al centre peatonal de la ciutat, però no com aparcar per allà, va costar un horror i se’ns feu tard. Sort que vam encarregar el sopar al restaurant Terres Latines, un italo-espanyol molt divertit, amb una proposta de tapes força original. Molt bé. El darrer dia de ruta encara vam poder parar a dinar a La Covertoirade, un preciós poblet medieval, perfectament conservat, que ja coneixíem de moltes altres rutes. Vam dinar, molt bé per cert, al restaurant Auberge du Chat Perché.

Ja només quedava retornar a Barcelona per donar per conclosa aquesta ruta.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Anglaterra, Europa

Setmana Santa 2019 a Múrcia

Aquesta Setmana Santa tardana, era a mitjans abril, vam decidir anar a la platja i, per això, vam escollir Múrcia. A més, en aquesta desconeguda capital llevantina hi fan unes processons molt divertides que ja havíem viscut abans. Sortírem de Barcelona i paràrem a dinar a l’Ametlla de Mar, al gastrobar Sal Moreno, un bar de tapes d’autor al costat de la cala S’Alguer, al centre del poble. Molt bé. Feia dia de platja. I la de l’Ametlla estava guapíssima.

Seguírem fins a València on dormírem, com sempre, al Holiday Inn Express Bonaire, al centre comercial. Senzill, barat i convenient. Tarda de botigues. Sopar al restaurant Sorsi e Morsi, al mateix centre comercial Bonaire. Bona pasta i bones pizzes. No falla. L’endemà continuàrem cap a Múrcia via Yecla i Jumilla. Arribàrem a la ciutat a mig matí, i anàrem a dinar a la Imperial, un restaurant italià molt bo. Tarda de turisme, amb una primera processó. La catedral, preciosa. El Casino mudéjar guapíssim, teatre Romea, carrers… tot bonic!

Ens allotjarem a l’Hotel Siete Coronas, molt bé, el millor de Múrcia. I la primera processó, molt xula. Sopar a la Taberna La Parranda, la petita, no la gran de la plaça de Sant Joan. Bé, el primer dia, malament el segon. De tornada, una petita visita a la ciutat de nit.

L’endemà sortim cap a Elx, que no visitem, per anar cap a Santa Pola i embarcar per l’illa de Tabarca. No habvíem tornat a aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant des de feia molts anys. Val a dir que està igual de maca o més. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, passem vora el mar i les salines de Torrevella, on hi havia flamencs, per anar fins Guardamar. I tornem a Múrcia. Visitem el pati del palau episcopal que estava obert, la catedral de nou i veiem passar la processó. Per sopar anem al restaurant Taberna La Parranda, per segona nit consecutiva. Aquesta vegada no va anar bé. Van trigar molt a servir-nos.

El dia següent, dimarts sant, anem fins a Águilas, i passem a Almería, cap a Pulpí per anar a la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. Ens banyem a la cala Carolina, just al costat. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

En acabar la banyada anem a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, tornem a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente, on tornem a banyar-nos.

Tornem a Múrcia, per veure la processó que surt de Sant Joan, al costat de l’hotel i la de Sant Joan de Déu, no gaire més lluny. Sopar a la pizzeria la Imperial. Fantàstic com sempre. Volta per Múrcia de nit i tornada a l’hotel.

Darrer dia a Múrcia i decidim fer una visita a Cartagena. No fa bon dia com els anteriors i no podrem banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Seguim per anar fins el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que fa pinta de ser molt bonica. Però avui no fa bon dia, el vent bufa fort i l’aigua està remenada. La manga aixeca el nas al fons.

Abans de dinar treiem el nas en un altre paratge natural impressionant, Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià. Fa molt mal temps i el mar està revoltat de veritat.

Anem a dinar al Cabo de Palos, al petit port d’aquest poblet. Ho fem al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegem pel port i per la mar de ponent.

Abans de tornar ala cotxe fem una petita caminada vora la mar de Llevant, molt esverada. Veiem, a la dreta, el far del Cap de Palos. A l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Tornem a Múrcia a temps de veure la processó de dimecres sant. Sopem al restaurant La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Dijous Sant, dia de marxa. Sortim amb cel amenaçador. Plourà tot el dia a partir de Yecla, i a Múrcia s’acabaran les processons per aquest any, sota una forta pedregada. L’autopista està tallada i fem una hijuela per l’horta d’Alberic. Arribem plovent a València, on dinem a la Tagliatella del Centre Comercial Bonaire. Ens allotgem de nou al Holiday Inn Express. A la tarda, tot i plovent, agafem el bus 160 cap a València. Per sort del destí feien portes obertes al palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art.

Sortim i, nova sort, una coral canta angelicalment a la Basílica dels Desemparats… fantàstic!.

Travessem la plaça i entrem a la catedral, on sort del destí, hi ha ofici solemne presidit pel cardenal Cañizares i processó amb el Sant Grial.

Tornem a l’hotel amb bus. Diluvia. Xops anem al restaurant, molt bo de nou. És el Sorsi e Morsi, un valor segur. L’endemà retorn a casa. El cotxe d’uns amics punxa una roda. La Guàrdia Civil l’auxilia. Perdem unes hores, en una tornada lenta a Barcelona, a 80 per hora. Dinem a l’Ametlla de Mar. Tot ple. Anem a un bar de tapes, anomenat Pica-Pica, fabulós, una troballa. molt recomanable.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Espanya, Europa, murcia

Camí a Grècia, estiu 2018

Aquest estiu vam decidir anar a Grècia, en cotxe, travessant el mar. Vam sortir de Barcelona, en el vaixell Cruise Barcelona, i vam arribar a Civittaveccia, port de Roma, l’endemà a la tarda. Aquesta vegada la piscina era oberta i el viatge es va fer més divertit!

No vam reservar hotel a la ciutat eterna. Vam anar a Frascati, una gran elecció… Està prop de Roma, a 10 km. y molt ben comunicat. A més es troba en una zona muntanyosa, dominant la ciutat papal. Allà fa molta menys calor, es molt més soportable. En el centre d’aquesta vila medieval i renaixentista hi ha l’Hotel Colonna, on vam dormir, just al costat de la catedral. L’estació del tren a Roma está propera i en surt un tren cada hora. Vam sopar a la Trattoria Piave, local senzill, però amb molt bona cuina, que te una terrassa exterior en una plaça. Ideal!. A Frascati no hi ha grans cosesa a veure, però el casc antic te gràcia, amb la catedral, els palaus i els jardins de Vila Torlonia.

L’endemà vam agafar el tren per fer una volta per Roma. Calorosa però gratificant. Vam dinar, una altra vegada, en el restaurant Miscellania, molt bé, i bé de preu. Santa Maria Maggiore, San Pietro in Víncoli, amb el Moises de Miquel Àngel, Coliseu, Arc de Constantí, Columna Trajana, la Roma Barroca també: Piazza Navona…

Tornada a Frascati, sopar a la Trattoria Piave i dormir a l’Hotel Colonna. L’endemà sortirem de Frascati cap a la Puglia. Paràrem a dinar a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguirem fins a la ciutat medieval de Conversano, on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, com tota la regió. Amb una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

A la tarda encara tinguerem temps de baixar fins a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Feia vent i mala mar, llàstima.

Sopàrem a Conversano, al mateix restaurant de l’hotel, a la terrassa, amb vistes. L’endemà sortírem cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos.

Seguirem cap a la platja, feia molta calor i acabàrem a San Petro in Bevagna, al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

Seguidament tornàrem a Conversano, a sopar i dormir al nostre hotel. L’endemà era dia de marxa cap al port de Bríndisi per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa, a Grècia. Sortírem a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi ens va preparar un senzill i suculent sopar grec, quan passaven de les onze. L’allotjament era molt familiar, sense luxes, però net i ens vam sentir com a casa. L’endemà vam decidir explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, on ens vam banyar. El matí va acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia.

Aquí vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. Tornada a la tarda, després d’un altre bany, als apartaments Paradosi, sopar allà mateix. El dia següent marxem cap a Corfú. Agafem el vaixell, sense el cotxe. Arribem al port de l’illa al migdia. Prenem un bus i ens perdem pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure més. A la tarda, havent dinat en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

De tornada a Igoumenitsa vam anar a acabar el dia, i a veure’s pondre el sol, a la magnífica platja de Drepanos. Sopar a l’hotel i dormir.

El dia que seguia era el del comiat del senyor Pablo i els seus fills. L’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Vam travessar la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, i vam dinar a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travessàrem el pont de Antirio i vam arribar al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

Vam sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. L’endemà vam anar a l’illa de Zakynthos, Zante i vam cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar-hi. Els esforços vam ser recompensats amb la troballa de la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge. I era des d’aquesta cala des d’on surten els vaixells al naufragi, però no va fer cap falta anar-hi. Era el paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar, així com la catedral de Zante.

De tornada encara ens va donar temps de fer una remullada a la platja llarga de Loutra Killinis, espai natural verge, on la sorra és tan fina que vaig poder fer un “mómio”.

Dormir al resort Ionion Beach i sopar a la taberna del càmping veï. L’endemà tocava un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. No ens va decebre. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles.

Per dinar vam buscar lloc al pintoresc port de Katakolo, on atraquen els creuers per anar a Olímpia, però estava sobresaturat de gent, i era molt turístic. Vam allunyar-nos d’allà i, finalment, trobarem un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Vam banyar-nos abans i després de dinar.

I de tornada, abans de sopar i dormir, una nova banyada a la platja del Ionian Beach mentre el sol anava a la posta, pura fantasia!.

Tornava a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Vam creuar-lo per anar a Loutra Elenis, prop de Corint. Però abans vam desviar-nos una mica per visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. Feia molta calor, 39 graus, però es va suportar i ens va meravellar.

Vam arribar a destí a l’hora de dinar. Ho ferem a la platja del poble, al restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

A la tarda vam anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Banyada a la petita cala, sopar al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant els peus i dormir. El dia següent marxàvem cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre i cap a l’illa de Poros. El teatre valia la pena. Cal veure’l. També hi ha un petit museu, molt antiquat en les formes!.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. Vam banyar-nos en una platgeta petitona i vam agafar el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar vam fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Arribats a l’hotel encara va donar temps d’una nova capbusada en les aigües cristal·lines.

Sopar al mateix restaurant de sempre, dormir al Mirella Studios i pensar que, l’endemà, havíem d’anar a Atenes!. I vam anar en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa. Vam intentar pujar a l’Acròpolis però hi havia molta cua per treure els tiquets i vam renunciar. Vam veure l’església de la Metamòrfosi. En passar per l’antiga àgora, al museu, vam veure un bitllet combinat i el vam comprar. Així ens vam estalviar la cua!. L’Acròpolis, com sempre, impressionant.

Per dinar vam baixar a Plaka. Vam agafar taula al restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki!. A la tarda visita al Theseion, bonic temple grec ben conservat i a Plaka: mercat, mesquita, esglésies i catedral. Tornada en tren.

Ens banyarem de nou a la nostra cala, baixarem al poble a sopar arran de mar, i ens acomiadàrem de Loutra Elenis. Marxàvem cap a Igoumenitsa de nou, a cercar el vaixell d’Itàlia.

El dia següent creuàrem de nou Grècia, travessàrem el canal de Corint i el pont de Rio per anar a Ioanina, bella ciutat, en mig de muntanyes, a tocar d’un llac, capital de l’Èpir. Dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Havent dinat visita a la ciutadella turca, amb la mesquita d’Aslan Patxà.

Abans d’anar a Igoumenitsa va donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

I també vam poder tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Embarcarem cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i vam arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

Acabats de desembarcar ens dirigim cap a Lecce, meravellosa ciutat barroca de la Puglia. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Anem ara cap al mar, a banyar-nos una mica i a dinar. Ho fem a la platja del Canne, bellíssima, a Gallípoli. Anem a menjar a l’Ulivo Bianco, bonic restaurant. A la tarda repetim remullada abans de marxar cap a la vila de Matera, a la Basilicata, el nostre destí.

A Matera ens esperaven ja els propietaris del Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, vam tornar a recòrrer els carrers de la vila.