Per les festes de maig vam anar un cap de setmana fins a Jaca per gaudir del Pirineu Aragonès. Vam sortir de Barcelona, amb parada a Vilabella, en un ambient que amenaçava tempesta i molts pronòstics meteorològics perquè es fes real. Però no va ploure. Acabats de dinar vam seguir cap a Lleida, Osca, Sabiñánigo i Jaca, ciutat a la que vam arribar força tard, a quarts de nou. Per sort teníem hotel reservat, el magnífic imodern Eurostars Reina Felicia, als afores de Jaca, molt bé, i també restaurant reservat, el bar L’Acherito al casc antic. Fantàstic! L’endemà vam sortir cap a San Juan de la Peña, volíem tornar a visitar aquest magnífic cenobi romànic, amb cel clar i molt de fred. Vam veure primer Santa Cruz de la Serós amb les seves esglésies de Santa Maria, gran i bonica, i San Carpasio, una petita joia. Després el monestir vell, increïble, i el nou, amb la seva magnífica pradera al voltant.
Tot seguit vam tornar a Jaca on vam dinar al restaurant de l’Hotel Jaqués, pas mal. Tornada a l’hotel, una migdiada i anada de nou a Jaca per visitar el museu diocesà, fabulós, ple d’art per tot arreu, pintura romànica de primer ordre. A la tarda, a l’esplanada de la Ciutadella de Jaca, esperem una recreació històrica que es va endarrerir massa. A la nit, de nou, l’Archerito y el hotel Reina Felicia. Molt bé!
El diumenge tocava tornar a casa. Parada a Vilabella, encara amb sol, refent la ruta del divendres, i anada cap a Barcelona, amb ganes de més!
Recreació històrica de les guerres napoleòniques a la Ciutadella de Jaca. Maig 2023
Aquest pont de la Castanyada, o de Tots Sants, vam sortir de Barcelona i vam fer cap a l’Ametlla de Mar, un poblet mariner que ens agrada visitar sovint i on sovint parem, a dinar o a banya-nos. Aquesta vegada vam fer ambdues coses, tot i que el dia era ben rúfol. Vam dinar al restaurant La Serra. Bona cuina, molt bé.
Platja de S’Alguer a l’Ametlla de Mar. Foto: Joan Molar
Després de dinar vam seguir cap a Terol, on vam arribar, ja de nit, al nostre hotel, el Botánicos, que està molt bé. Volta per la ciutat nocturna, on vam trobar una mena d’auto sacramental, caça de bruixes la nit de Halloween. Vam sopar, molt bé, al restaurant La Torre del Salvador, al costat d’aquesta església. molt bé. L’endemà tancava per ser festiu.
Halloween a Terol. Foto: Joan Molar
El dia següent vam anar a Albarrasí, sense parar en aquesta ciutat, per travessar la Serrania d’Albarrasí o de Conca. No vam parar fins arribar a Tragacete, on vam anar a fer un cafè i continuar fins al naixement del rio Cuervo, un lloc magnífic, amb aigua arreu, però aquesta vegada completament sec. Quina pena que feia!
Naixement del rio Cuervo. Foto: Joan Molar
Vam baixar a Cuenca, on vam dinar només arribar, al restaurant Nazareno y Oro, molt bé. En acabat vam pujar a peu fins el casc antic, per visitar la catedral, molt maca, renovada, y las casas colgantes. Una meravella.
Cuenca. Carrer d’Alfons VIII. Foto: Joan MolarCuenca. Catedral. Foto: Joan MolarCuenca. Casas colgantes. Foto: Joan Molar
Tornada a Terol per la nacional. Arribem de nit. Visitem la ciutat, animada, però sense cap museu o església oberta. Anem a sopar a un bar de tapes, molt interessant, que es diu Pura Cepa Vermú, molt bo!
Torre mudèjar de la catedral. Nit a Terol. Foto: Joan Molar
L’endemà marxem, ara sí, a veure i visitar Alabarracín. Estava petat, a tope, ple de gom a gom. Intentem aparcar al párking municipal. Es necessita ser enginyer per obtenir el tiquet de la màquina expenedora. Aparquem finalment a la “quinta forca” al costat d’una gasolinera.
Carrer medieval d’Albarrassí. Foto: Joan Molar
Visitem la magnífica ciutat medieval, la catedral, guapíssima, i marxem de nou a Teruel, a dinar, incapaços de trobar un restaurant, decent i amb places.
Catedral d’Albarrassí. Foto: Joan Molar
A Terol dinem al restaurant Portal de Guadalaviar, molt bé. Bon lloc. En acabar tenim tota la tarda per a veure, ara sí, Terol, la catedral, fantàstic sostre, el seu museu, i el museu provincial, una joia!. Veiem caure la nit i repetim la taberna Pura Cepa vermú, que ens va agradar molt la nit anterior. Hotel i dormir.
Torre mudèjar de San Esteban a Teruel. Foto: Joan MolarLa catedral, vista nocturna des de la Loggia del Museu Provincial a Teruel. Foto: Joan Molar
El darrer dia hem de tornar, molt a pesar nostre. Parem a fer una banyada a Peníscola. Fa una tardor que és un estiu allargat: 23 graus a 1 de novembre, increible! A Peníscola només trobem un restaurant obert amb places per dinar, mai no l’hauríem triat: El Portón. Però vam menjar acceptablement bé. En acabat, cap a casa!
La platja gran de Peníscola el dia 1 de novembre de 2022. Calor i banyada. Foto: Joan Molar
A finals d’estiu de 2022 vam agafar el vaixell de Balearia que va a Alcúdia, prèvia parada a Ciutadella de Menorca. Fàcil, ràpid, amb el propi cotxe. Vam arribar al port d’Alcúdia, on teníem l’hotel i ens hi vam allotjar. Era el JS Sol de Alcúdia, un hotel molt bo, buffet fantàstic, molt bé de preu. Tot i que fora d’hores, era molt tard a la nit, amb el menjador tancat, ens van fer un sopar fred, molt bo.
Cap de Formentor. Foto: Joan Molar
L’endemà vam sortir cap a Formentor. Multa per pujar sense demanar hora, amb el cotxe, condonada per haver fet una consumició en un bar de la zona. (Gràcies a la senyora del xiringuito del mirador). Baixada amb cua cap al pàrquing de la platja de Formentor, una hora llarga.
Platja de Formentor. Foto: Joan Molar
Aparcar i gaudir de l’aigua blava, cristal·lina, de Formentor. Dinar a l’Espigó Beach Bar, segons Tripadvisor el pitjor restaurant de Pollença. Però l’únic a la platja. Pagar per menjar de patacada.
Alcúdia. Foto: Joan Molar
A la tarda vam anar a fer un volt pel poble antic d’Alcúdia, amb les seves muralles i carrers de cases baixes de pedra, plens de botigues. Molt bonic! Tornada a Port de Pollença, sopar a l’hotel i passeig fins la platja de nit.
Cala Mesquida. Foto: Joan Molar
L’endemà marxàvem cap a Cala Mesquida, una de les més boniques de Mallorca, prop de Capdepera. Aigües fantàstiques. Dinem en el xiringuito de platja anomenat Mirablau. Llarga cua però es menja bé. De tornada, ja tard, passejada per la vora del mar a Alcúdia, sopar i dormir.
Port d’Alcúdia, platja. Foto: Joan Molar
L’endemà decidim quedar-nos a la platja mateix del Port d’Alcúdia, on hi havia l’hotel. Platja sorrenca, neta, però poc lluïda. Dinem al restaurant S’Amfora, allà mateix. Bé.
Tarda de passeig per Ciutat de Palma, la capital, a veure monuments. Passeig pel centre. Gelat i granissat a la plaça de l’ajuntament. Visita al palau de l’Almudaina, de miracle. Catedral tancada. Tornada al Port d’Alcúdia. Sopar i dormir a l’hotel.
Catedral de Palma de Mallorca. Foto: Joan Molar
El dia següent anem fer la típica volta per la costa nord de l’Illa: Valldemossa, que estava totalment petada, Deià, impossible parar, pàrquings plens i una cua bestial a la carretera. Finalment Soller, i el Port de Soller, on ens vam banyar, molt bé, aigua molt neta, poca gent, on vam dinar a la pizzeria Sirocco. De tornada, passejada pel port d’Alcúdia.
Port de Soller. Foto: Joan Molar
Continuem el viatge per Mallorca anant a Cala Sant Vicenç. Al matí varem banyar-nos a Cala Molins, un dels sectors d’aquesta platja. Molt bé. Per dinar vam anar al restaurant Marinas. Casolà. Bé. Tarda a Pollença, visitant aquesta meravellosa població. Pujada al calvari obligatòria. Piló d’escalons.
Calvari de Pollença. Foto: Joan Molar
L’endemà agafar el vaixell cap a Barcelona. Dinar al mateix vaixell, bocates preparats al desdejuni de l’hotel. Arribada a la tarda, una mica caòtica. Molts camions.
L’estiu de 2021, encara amb algunes restriccions Covid19, vam decidir anar de viatge a Portugal, travessant el Cantàbric a l’anada i Castella a la tornada. Vam sortir de Barcelona i vam fer nit a l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic amb Spa, on sempre hem estat de fàbula. No tenien obert el seu deliciós restaurant i per això vam sopar, fantàstic, al restaurant del davant, propietat dels pares de la Virgínia, a l’Hotel Mi Casa.
L’endemà vam continuar la ruta cap a Vitòria, on vam dinar, molt bé, al restaurant Erdizka taberna bar&grill, al carrer Cuchilleria 11, al centre de la ciutat. Un lloc on menjar bé, qualitat i quantitat, per un preu ridícul.
Carrer Cuchilleros a Vitoria
En acabat vam fer un tomb per la vila. Plaça de la Virgen Blanca, catedral… Bonica sense ser esplèndida.
Plaça de la Virgen Blanca
Continuarem viatge fins a Santander, on ens allotjarem al Gran Hotel del Sardinero, a la platja del mateix nom, un bon hotel amb una situació magnífica, al mateix costat del mar. Una experiència decadent i vintage.
Platja del Sardinero amb el Gran Hotel al fons.
Anàrem a sopar a casa d’en Vittorio, de Salerno, no lluny de l’hotel. El senzill establiment amaga una de les millors pizzeries de Santander. Fabulosa!.
El dia següent sortim de Santander en direcció Oviedo. Parem a banyar-nos els peus, feia una mica de fred i estava núvol, a la platja del Merón, fabulosa, a San Vicente de la Barquera, un bonic poble amb una ria molt maca. Bon aparcament pagant.
Platja del Merón
Després de la banyada anem a dinar al restaurant La Tertúlia, al poble de Celorio, als peus de la bonica platja de la Palombina. Un lloc on el peix i marisc fresc son la norma, molt recomanable.
Playa de la Colombina a Celorio, Cantábria
Seguim viatge a Oviedo, capital d’Astúries, on ens allotgem al Gran Hotel La Reconquista, un establiment tipus parador nacional, situat en un bonic palau del XVIII. Pas mal. A la tarda visitem la ciutat, el seu barri vell, la catedral, la cámara santa… i sopem al restaurant el Fondín, un lloc d’alta qualitat, fantástic, molt recomanable.
Catedral de Oviedo
Barri de tapes a Oviedo
Seguim la nostra ruta, al matí següent, anant a Galicia, a Ribadeo, a la seva espectacular platja de “As Catedrais”. Bona organització, párquing gratuït, paratge increible, no es pot deixar de veure.
Platja de les Catedrals, a Ribadeo
Continuant camí de Lugo parem a dinar a Mondoñedo, un pobe antic, de pedra picada, on hi ha una catedral molt bonica. Dinem a un bar del poble, menú del dia, generós: Bodegón A Catedral. A la tarda visitem la catedral, que ens va agradar molt.
Catedral de Mondoñedo
Per dormir hem triat Lugo, ciutat romana que conserva les muralles, amb una bonica catedral y un barri antic molt interessant. L’Hotel Eurostars Lugo está al afores, però no molt allunyat del centre. És convenient.
Catedral de Lugo
Per sopar vam anar de tapes, al restaurant Las Cinco Vigas al centre de Lugo. Molt bo.
El dia segënt vam anar camí de Santiago erò fent la costa nord de Galicia. Feia molta calor i vam anar a la platja de Razo, espectacular!. Aigua fresca i molta calor: dia d’estiu!
Platja de Razo
Allà vam dinar al restaurant “O Cordobés”, un bar de platja típic i tòpic, però amb racions de qualitat. Molt bé.
L’endemà, abans de marxar de Santiago, vam poder visitar finalment la catedral, plena a vessar els dies anteriors. I enfilàrem cap a Vigo, no sense abans fer una visita a la illa d’Arousa, preciosa, amb poc sol i gens de ganes de bany.
Illa d’Arousa
Seguírem per dinar a Pontevedra. Ho vam fer al restaurant Nonna Clara Trattoria, un italià molt xulo. En acabat vàrem fer un recorregut per la ciutat, molt interessant tota ella, en especial la escenogràfica esglèsia de La Peregrina.
La Peregrina a Pontevedra
Continuàrem la ruta cap a Vigo, on ens vam hostatjar a l’hotel Occidental d’aquesta ciutat. Molt bé. Per sopar baixàrem al centre, prop de la catedral, on hi havia ambient de tapes. Vam sopar al restaurant El Capitan. Pas mal du tout!
Ambient de nit a la zona de tapes de Vigo
El dia següent tocava vaixell a les illes Cies, des de Vigo. Día núvol, amb fred. Viatge molt agradable i en arribar a l’illa paisatge espectacular. Platges de somni, però ni pensament de banyar-se, ni en broma. Vam dinar al restaurant de càmping, al self-service, molt bé. A la tarda tornada a Vigo, i sopar en un restaurant encantador i fantàstic: Tapas Areal. No només tapes, un veritable restaurant!
Pltja de Rodes a les Illes Cies
El dia seguüent anàrem fins la bonica vila marinera de Sanxenxo per agafar el vaixell cap a la Illa d’Ons. Plovia lleugerament quan hi vam arribar, però es va anar obrint, lentament. Platges i paisatges de maravella pero no vam poder gaudir-los. Feia fred. Vam dinar al poblet de l’illa, quatre cases, al únic restaurant disponible, Casa Acuña, molt normalet. De tornada a Vigo vam repetir amb les Tapas Areal, fenomenal i tornàrem al nostre hotel de la ciutat: l’Occidental Vigo.
Platja a l’illa d’Ons
Tocava ja marxar de Vigo, d’Espanya i de Galicia, camí de Portugal. Vam agafar l’autopista i vam arribar a Braga, encantadora ciutat medieval portuguesa, amb una catedral fantàstica, plena “d’azulejos”, carrers amb cases de pedra, convents i esglésies a dojo.
Catedral de Braga
També vam visitar, en una escapada, la impresionant i escenogràfica església del Bom Jesús do Monte, barroca, als afores de la ciutat. Una passada.
Bom Jesús do Monte
Tornats a Braga, dinàrem al restaurant La Piola, una pizzeria i ristorante que estava molt bé. A la tarda vam anar cap a Guimaraes, una bonica ciutat més al sur de Braga, on diuen que va nèixer Portugal. Com la seva veïna està plena d’esglésies, convents i palaus, plens dels típics azulejos.
Plaça principal de Guimaraes
Seguirem cap a Porto quan la tarda avançava. Ens allotjarem a l’hotel Eurostars Porto Douro, una cucada, davant del riu Douro, amb vistes impagables sobre el pont Lluís I. Encantador.
Vista nocturna del Douro i el Pont lluís I des de l’hotel Porto Douro
Per sopar anarem a la propera Ribera del Douro, molt animada y turística, on trobarem el fantàstic restaurant Postigo do Carvão, un local luxós i vintage, gastronomia portuguesa pura. Molt bo!
Vista de Porto des de Vilanova de Gaia
L’endemà tocava fer la ciutat de Porto, la seva catedral, el palau episcopal, els Clerigos, les esglésies, els convents… Tots fabulosos, plens d’art, en una ciutat decadent, romàntica. Vam passar el pont sobre el Douro i vam dinar a Vilanova de Gaia. Vam dinar a la Taberninha Do Manel. Molt ben puntauada, a nosaltres no ens va acabar de fer el pes.
Vilanova de Gaia vista des de Porto
A la tarde, després de dinar, ens va venir molt de gust agafar un tramvia antic fins la desembocadura del Douro, un passeig molt divertit en una baluerna que semblava preparada per sortir de la via en qualsevol moment.
Tramvia de la línia 1 de Porto
De tornada a la ciutat, havent visitat el meravellós convent de Sant Francesc, ple de mosaics “azulejos”, vam anar a sopar al lloc més entranyable de tota l’excursió. Un local de tapes magnífic: A Bolina!
Catedral d’Oporto. Claustre.
El dia seguënt vam fer una petita excursió pels voltants d’Oporto. De primer Amarante, una encantadora vila amb un pont bonic i una església tancada per obres, mala sort.
Vista d’Amarante sobre el riu Támega
Després baixada a la Vall del Douro, amb les seves vinyes, cases senyorials, pagos i poblets. Paisatge humà grandiós en la seva senzilla utilitat. I, més endavant, cap a Viseu, ciutat episcopal, amb esglésies molt maques, on vam dinar al restaurant Porta 64. Molt bé!
La Misericordia de Viseu
De Viseu varem anar fins Aveiro, petita població marinera situada en una depressió que fou famosa per les seves salines. Els vaixells “Moliceiros” li donen un aire de petita Venecia.
Moliceiros navegant pels canals de Aveiro
A Aveiro vam poder gaudir de la maravella artística del convent de Jesús, un cenobi barroc magnífic.
Refetor del convent de Jesús
De tornada a Porto, anem a l’hotel i tornem a sopar a O Bolina, com sempre fantàstic.
L’endemà és dia de marxa i deixem Portugal. Tenim com a destí León. Passem per Chaves i Verín per acabar dinant a Benavente. Deixem les brumes i boires atlàntiques per passar a l’aire sec i calent de la meseta castellana. Però tenim sort, no fa gaire calor. Benavente te un casc antic medieval bonic i un parell d’esglésies que val la pena veure, d’un romànic pur. En aquesta vila històrica de Castella dinem al restaurant La Taberna de Bode, molt bé, casolà.
Església de Santa Maria del Mercado
Sortim de Benavente i en una hora som a León, on ens allotgem a l’hotel Alfonso V, un clàssic reconvertit, prou bé. Visitarem la capella sixtina romànica de San Isidor, una passada i, per descomptat la seva fabulosa catedral gòtica, amb els vitralls. Els millors d’Espanya, equiparables a Reims o Chartres. Per sopar anàrem al Four Lions Brewery, una cerveseria molt guapa, moderna i informal.
Catedral de Lleó a la nit
El dia següent teníem una cita amb l’art. Vam fer la ruta programada per “Las Edades del Hombre” que aquest any estava dedicada al 800 anys de la primera pedra de la catedral gòtica de Burgos l’any 1221. L’exposició, la XXVena edició, s’anomenava “Lux” i tenia seus a Sahagún, Carrión i Burgos. Així que vam anar fins Sahagún on vam visitar “Lux” a les esglésies de San Tirso i la Peregrina. Xulo de veritat.
Església de San Joan a Sahagún
Seguidament fèrem via cap a La Olmeda, una esplèndida vila romana, perfectament museitzada, als afores de Saldaña, a Palència. Una passada!
Mosaics del segle IV a la villa romana de l’Olmeda
Continuàrem el camí cap a Carrión de los Condes, visitant les esglésies de Santiago i Santa Maria, també seus de “Lux”. Allà dinàrem a l’Hostal Restaurant La Corte, molt bé però molta gent.
Detall del pantocràtor a l’església de Santiago a Carrión de los Condes
Seguim ruta a Burgos on arribem a l’hotel Silken Gran Teatro, perfectament ubicat prop del centre històric. Visitem la darrera etapa de “Lux”, però no la catedral, que està tancada. Tenim hora per l’endemà, dilluns, perquè avui, diumenge, dia de Sant Jaume, estava tancada per un concert. Anem a sopar, de tapes, a un restaurant clàssic: Casa Pancho. Molt bo!
Catedral de Burgos
A Burgos vam passar dos días perquè el diumenge estava tot tancat, menys la catedral, que ho estava el diumenge. I aquell dilluns només quedava oberta la extraordinària Cartuja de Miraflores, i el recòndit i amagat monestir trapenc de San Pedro de Cardeña. Allà vam anar.
Retaure i tomba de Joan II a la Cartoixa de Miraflores
Visita lliure de la Cartuja, impressionant! I visita guiada per un monjo molt xamós del que es pot visitar de San Pedro. Guai!
Ascètica nau cistercenca de San Pedro de Cardeña
Per dinar anàrem fins la bellíssima vila medieval de Covarrubias, kilòmetre zero de la naixença de Castella, a una distància raonable de Burgos. Paisatges fantàstics! Allà dinàrem, de nou, a Casa Galín, a la plaça Major. Un restaurant dels de tota la vida!
Restaurant Casa Galín a la Plaça Major de Covarrubias, Burgos.
Seguim, de tornada a Burgos, el rio Arlanza, que s’engorja en un paisatge típic de Castella. Apareixen les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, avui tancades, al ser dilluns. Continuem fins la carretera general i ens desviem per veure la joia visigòtica de l’església de Quintanilla de las Viñas, sola, isolada, amb la seva extraordinària decoració en pedra.
Detall de la decoració de Quintanilla de las Viñas
Continuem fins Burgos per anar a la visita programada de la catedral, fantàstic edifici gòtic, ple d’art. En acabat tornem a Casa Pancho i al nostre hotel.
Cimborri gòtic del creuer de Burgos, una maravella en pedra.
L’endemà toca ruta. La iniciem anant a Lerma, prodigiosa mostra d’urbanisme del segle XVII a España per gentilessa del Duc de Lerma, valido de Felip III. Visitem el palau ducal però la colegiata estava tancada, tot i ser dimarts a les 11 del matí.
Plaça Major i palau ducal de Lerma
Seguim cap a Santo Domingo de Silos per admirar el fastuós claustre romànic i els seus capitells, filigrana del romànic europeu.
Claustre de Santo Domingo de Silos amb el xiprer que cantà Gerardo Diego.
En acabat anem a Ucero, poble medieval a la boca del fabulós canyó del Rio Lobos, on mai ens cansem de tornar. Tot ple per dinar. Vam acabar en hostal que no coneixíem: El Balcón del Cañón. Pas mal! El millor: les vistes del riu.
Vistes del riu Ucero des del Balcón de Ucero, hostal i restaurant.
La tarda la vam ocupar visitant el canyó del Rio Lobos, un enclau privilegiat que encara estava en plena primavera, ple de flors i papallones, tot i ser ja estiu.
Ermita de San Bartolomé dins el Cañon del Rio Lobos, a Soria.
Caient ja la tarda visitàrem la bonica ciutat del Burgo de Osma, amb la seva magnífica catedral. Estava buida de gent, tot tancat. Feia una mica de pena.
Plaça de la Catedral a El Burgo de Osma, Soria.
Finalitzarem la ruta d’aquell dia a la capital, Soria, una ciutat entranyable on ens agrada sempre tornar. Aquesta vegada dormírem a l’hotel Alfonso VIII, un clàssic de la vila, que ens agradà. Per sopar fèrem cap a Casa Augusto, a la plaça Major, que ha viscut temps millors. S’imposava un passeig per les vores del Duero, que sempre enganxa.
El riu Duero al seu pas per Soria
I una visita al enigmàtic cenobi de San Juan de Duero amb les seves estranyes columnes romàniques.
Columnes romàniques d’influència bizantina a San Juan de Duero, Soria
El dia següent volíem recòrrer una mica la fantàstica serra de Soria. Vam anar primer a Vinuesa i vam pujar fins la Laguna Negra. Paisatge bellíssim, tot i que la laguna, ara, és verda!
La Laguna Negra, Soria
Baixarem a Vinuesa de nou i fèrem ruta a Duruelo de la Sierra, per pujar a Castroviejo, un lloc encantat, amb grans pins i pedres gegantines, una mena de ciutat encantada a Soria.
Castroviejo, Duruelo de la Sierra, Soria
Sense gasolina buscàvem un lloc on repostar i acabàrem a Quintanar de la Sierra, camí de Burgos altra cop. Allà dinàrem al restaurant El Cenador, un lloc bo, estrany… A la tarda pujàrem en cotxe a la llacuna de Niela, encara més estranya… i al naixement del riu Arlanza, un lloc encantador per fer un bon pícnic
Nacimiento del Rio Arlánza, Quintanar de la Sierra, Burgos
De tornada a Soria, un passeig fins San Saturio s’imposava. Sempre reanima i recomforta aquesta ruta machadiana i gerardiana fins l’ermita. En acabat, sopar al bar Herradores, un bar de tapes de tota la vida. I dormir a l’hotel Alfonso VIII, cap problema.
La petita ermita de San Saturio, a Soria, penjada damunt del Duero
El dia de tornada, el darrer dia, al final del viatge, agafarem la carretera de Saragossa, parant al petit i bonic monestir de Veruela, una parada que fem sempre. Podíem haver anat a Tarazona, bonica ciutat, però vam preferir aquest cenobi cistercenc. Per dinar nova parada a Fraga, al bar Borau, un restaurant que no serà la darrera vegada que tindrem en compte per menjar.
Per aquest dissortat Nadal de l’any 2020, el de la pandèmia, haguèrem de deixar de banda un viatge a París o una volta per Madrid. El confinament dins Catalunya ens obligà a revisar comarques belles que teniem un xic oblidades. Per això, abandonada la idea del Pallars, on nevava seriosament, decidírem marxar cap a Figueres, la capital de l’Alt Empordà, lloc ideal per visitar aquestes terres fantàstiques.
La primera parada fou Empúries, les platges suaus on els grecs desembarcaren a la nostra terra, i on fundaren la seva bonica ciutat, les ruïnes que admiràrem només arribar.
Tot seguit continuàrem viatge fins Sant Martí d’Empúries, petita joia medieval amagada darrera les seves dunes, amb la seva església gòtica, com un far o un castell, damunt la mar.
Tot seguit, caient ja la tarda, fèrem cap a Castelló d’Empúries, capital altanera del comtat antic, dominada per la imponent catedral gòtica de Santa Maria. Un didal de carrers, amb places plenes de palaus, una ciutat preciosa.
Finalment vam arribar al destí, l’hotel Ronda de Figueres, un Ibis Styles bonic, net i polit, amb gent amable, un bon restaurant i habitacions a bon preu. Visitàrem Figueres, la basílica de Sant Pere, el Museu Dalí, i el poc conegut Museu de l’Empordà, amb uns quants quadres, pocs, de mèrit: un Dalí, un Nonell i un parell de Mir.
L’endemà agafarem la carretera cap al monestir de Sant Pere de Rodes, penjat dalt del Cap de Creus, una meravella del romànic català, un monestir agreste, de pedra sense polir, amb vistes damunt el mar.
De Sant Pere baixàrem al Port de la Selva, quiet i reposat enmirallat en la seva badia perfecta. Dormit al sol càlid de l’hivern mediterrani.
Seguírem cap a Cadaqués, la magnífica vila pescadora i pirata, arraulida al final de l’ampla badia. Dinàrem a la Gritta, un italià que ens enamora des de fa temps, i recorreguèrem els carrers tranquils i lluminosos amb calma. Donàrem la volta a les Ribes d’en Pitxot i el camí de Caials gaudint de les vistes damunt el poble blanc.
Tornada a Figueres caient la tarda. Plovisqueja mentre passegem per la capital de l’Empordà. Botigues obertes, gent als carrers, l’ajuntament i el castell de Sant Ferran, imponent, ja a les fosques.
El nou dia ofereix la possibilitat de veure l’admirada Canònica de Santa Maria de Vilabertran, fastuosa obra del romànic i el primer gòtic català, poc coneguda, poc visitada. Recorrem amb delit contingut les estances pures, de línies precises i clares.
Seguirem la ruta cap al bonic poble de Peralada, capital del Vescomtat rebel dels Rocabertí. Carrers i places tortuosos. Covents arruinats, decadència d’un passat esponeròs.
Continuem navegant pels camps plans i infinits de l’Empordà, fitant les Alberes que s’estenen al nostre davant, passant petits llocs, fins arribar a Rabós i d’allà, pujant per un camí rural, fem cap a la Vall de Sant Quirze, que senyoregen les ruïnes potents, pedra viva, de l’antic Cenobi de Sant Quirze de Colera.
Seguint la nacional 260 arribem a la Costa Brava més del nord, a tocar de França. Llançà, Garbet, Colera i, finalment, Portbou, amb la badia closa, ferèstega.
Anem a dinar a Llancà, al restaurant de Can Rafa, una troballa de les que cal compartir. Cuina de qualitat a bons preus, tracte amable i familiar. En acabat donàrem una volta pel poble alt, allunyat de la mar, i també pel port de Llançà, abans de tornar a casa, a Barcelona.
Aquest cap de setmana llarg del pont de tardor de l’octubre vam decidir recórrer Catalunya. El dissabte vam sortir de Barcelona, en un dia ben rúfol i vam anar fins el Brull, magnífica plana del Montseny, amb una església romànica molt bonica, tancada, i una oficina de turisme.
També hi ha un bar a peu de carretera, un molt bon restaurant, al costat de les restes del castell, ambdós ben oberts. Camp per còrrer, boscos i un poblat ibèric interessant i desconegut, ara mateix tancat per la Covid.
Des de El Brull vam anar cap al poble veí de Seva, una petita població que passa desapercebuda i que mereix una visita pel seu casc antic medieval i coquetó, i pel campanar romànic de l’església parroquial.
I de Seva a Viladrau, per una de les carreteres més boniques que travessen el Montseny. A Viladrau vam anar a la font de l’Oreneta, a tocar de la vila, molt bucòlica, mentre feiem temps per dinar.
Havent dinat marxàrem camí de Sant Marçal del Montseny, un dels indrets més bells del massís, amb la seva església, l’hostal amb bon restaurant i hotel amb encant, centre de bones excursions, com ara la pujada al cim del Mata-galls pel Coll Pregó. El dia, que havia estat prou assolellat fins llavors, s’ompli d’una misteriosa boira.
Sota l’ermita, baixant per una pista, a escassos cent metres trobareu la Font Bona, un indret màgic, on neix el riu Tordera, rodejat per una fageda de somni.
Seguirem endavant cap a la Vall de Santa Fe, parant abans a l’indret anomenat Passavets, des d’on baixa de les Agudes un torrent saltiró i on trobareu una font regalada. Aquí de nou la fageda senyoreja acompanyada, aquí i allà, per avetosa. En un racó, entre la fullaraca, una salamandra treia el cap.
Acabàrem el dia a Santa Fe, fent l’itinerari fins a Can Lleonart, amb el centre de visitants i el seu magnífic audiovisual tancat, l’hotel caient a trossos i la natura regnant arreu. Hora de tornar a casa!
L’endemà tocava la Garrotxa, els seus poblets, els volcans i el paisatge encisador d’aquesta comarca del nord. Vam anar-hi per Anglès i Amer, arribant fins a la Vall d’en Bas. Tots els restaurants coneguts eren ben plens, però vam tenir la sort de poder dinar al bar l’Estrada, a tocar del pavelló municipal i camp de futbol de Sant Esteve d’en Bas. Quin gran encert! Cuina de cinc estrelles en un local senzill, un bar de piscina. Chapeau!
Acabat de dinar, i un cop esvaïda la congestió de tràfic, anàrem a veure la fageda d’en Jordà i els volcans. Missió impossible. No vam poder aparcar enlloc, tot ple, tot ocupat, munts de gent arreu! Seguírem cap a Castellfollit de la Roca per admirar la columnata basàltica on s’assenta el poble. Molt millor.
I endavant cap a Besalú, la bellíssima vila medieval, amb les seves esglésies i monestirs romànics, els carrers plens d’art, els palaus, la cúria, els banys jueus i el seu mític pont. Vam poder aparcar i passejar sense angunies, tot i que hi havia molta gent.
I per finir el dia i la ruta visitarem Porqueres, al costat del llac de Banyoles, amb la seva església d’un romànic puríssim.
Una passejada per la riba de l’estany, amb les seves famoses pesqueres, mentre el sol anava a la posta, va cloure una jornada meravellosa.
El darrer dia del pont vam anar a la Costa Brava. Abans de res vam parar a Peratallada, poble bellíssim de l’Empodanet, que estava ple de gent, però no sobresaturat. Admiràrem els seus carrers i cases de pedra, el palau dels Cruïlles, l’església i muralles.
En acabat anàrem a Tamariu, dolça cala de Palafrugell. Costà trobar aparcament però ho aconseguírem. Férem cap al nostre restaurant preferit, El Clot dels Mussols, davant del mar. Pertany a l’hotel Tamariu, un bon establiment. No ens vàrem banyar perquè vam ser poc agosarats, perquè el dia era esplèndid i l’aigua no estava freda, tot i ser plena tardor.
A la tarda visita al far de Sant Sebastià, amb les seves magnífiques vistes damunt el mar, l’Empordà, Llafranc i Calella de Palafrugell. Allà acomiadàrem el pont i el dia. Un cap de setmana llarg i fabulós!
L’estiu de 2020, a pesar del coronavirus, van fer un viatge a Eivissa. Vam sortir des de Vilabella, en direcció a València, amb unes amigues de la família.
Església parroquial de Sant Pere de Vilabella
Vam banyar-nos a la cala l’Alguer, perquè la de Pixavaques estava molt bruta. S’Alguer no estava gaire millor però vam poder remullar-nos. En acabat vam dinar a l’Ametlla de Mar. Tots els restaurants eren ben plens i per això vam anar a l’Ancla, un bar on, en principi, mai no haguéssim anat. Però no va estar gens malament. Des d’allà vam anar a València, on ens vam allotjar a l’hotel Hotel Malcom and Barret, un bon hotel, una mica als afores. Per sopar vam decidir anar fins el proper barri de Ruzafa, una caminadeta de mitja hora, i probar una pizzeria argentina anomenada Malamia Ruzafa. Fantàstica. Carns i pizzes, fabuloses. Del millor de València.
El dia següent continuem camí cap a Dènia, des d’on surten els vaixells cap a Eivissa. Ens banyem i dinem al mateix port, en un restaurant amb bones vistes, anomenat Pa Picar Algo, menjar correcte, sense més. A la tarda agafem el vaixell i en arribar a l’illa, anem ràpidament cap el nostre hotel, Els Pins Resort & Spa, molt maco, ben situat, a la badia de Sant Antoni de Portmany, amb esplèndides instal·lacions. Aquella nit va ser la primera, però no la darrera, que vam sopar al restaurant Pyrenees, tot un encert.
L’endemà vam anar a banyar-nos a Cala Comta, no lluny de l’hotel, una de les millors platges d’Eivissa, i potser del món. Bon aparcament, aigües turquesa, transparents i roques de formes capricioses.
Per dinar vàrem pujar fins Sant Josep de sa Talaia, un bell poble de l’interior de l’illa. Allà menjàrem al restaurant Es Galliner, al costat de l’ajuntament. Molt bé, molt car.
A la tarda baixarem a fer un bany a la cala Molins, molt maca, un pel salvatge. Aquella nit anàrem a sopar al restaurant Es Virot, a la mateixa platja, a tocar de l’hotel. Força bé.
El dia següent vam anar a Cala Bassa, feia una mica de núvol i quedava un xic deslluïda. Però va anar millorant. Bon aparcament de pagament que inclou una cervesa de regal. Al migdia tornem a dinar de nou a Sant Josep, aquesta vegada en una pizzeria realment italiana anomenada Pizzico di Pepe. Molt bé!
A la tarda tornada a la platja, de nou a gaudir de Cala Comta. Una posta de sol inoblidable.
L’endemà fou el dia de visitar una de les platges més maques del món, una platja que enllaça Eivissa i Formentera, Ses Salines. Aigua de primera, gran pàrquing, bons restaurants.
Per dinar vam anar a Eivissa ciutat amb ganes de visitar el Dalt la Vila. Feia molta calor i tot estava tancat. Vam acabar al bar Mariano, que nos us recomanem sota cap concepte. Preus altíssims per un menjar horrible i una atenció nefasta.
A la tarda, havent dinat, vam fer una volta pel Dalt la Vila d’Eivissa, amb pujada fins la catedral i el mirador. Molta calor però valia la pena. I, tot seguit vam tornar a Ses Salines, a remullar-nos de nou una estona. Tornada a Sant Antoni, sopar al Pyrenees i dormir a l’hotel.
El dia següent anàrem, tot creuant els magnífics camps del nord de l’illa, plens de petits poblets de noms ben evocadors, fins la mítica cala de Benirràs, que al matí estava totalment deserta. Aparcament gran i buit.
A la tarda baixàrem a banyar-nos a la cala petita de Portinax, bonica tot i que molt humanitzada i urbanitzada. Bon aparcament.
Retorn a l’hotel, sopra al Pyrenees i a preparar-se per la tornada a casa.
L’endemà anàrem al port d’Eivissa on vam agafar el vaixell cap a Dènia. Arribada al migdia, a temps per dinar al restaurant Deniarròs del Port. Fantàstic, bé de preu, servei impecable. Molt recomanable. En acabat de dinar fèrem un bany a la platja de Dènia, que estava molt calenta. En acabat sortírem cap a Castelló de la Plana on teniem reservat l’hotel NH Turcosa, al port, una mica envellit, però encara correcte. Vam fer una volta pel port i vam sopar al restaurant Il Solito Posto, al passeig marítim mateix. Molt bones pizzes.
Port de Castelló
El dia següent era dia de tornada. Vam anar de Castelló fins Penyíscola, una vila on sempre ens agrada tornar, i ens vam banyar en la seva platja llarga i càlida, amb vistes al penyal dins el mar.
Aquesta Setmana Santa tardana, era a mitjans abril, vam decidir anar a la platja i, per això, vam escollir Múrcia. A més, en aquesta desconeguda capital llevantina hi fan unes processons molt divertides que ja havíem viscut abans. Sortírem de Barcelona i paràrem a dinar a l’Ametlla de Mar, al gastrobar Sal Moreno, un bar de tapes d’autor al costat de la cala S’Alguer, al centre del poble. Molt bé. Feia dia de platja. I la de l’Ametlla estava guapíssima.
Seguírem fins a València on dormírem, com sempre, al Holiday Inn Express Bonaire, al centre comercial. Senzill, barat i convenient. Tarda de botigues. Sopar al restaurant Sorsi e Morsi, al mateix centre comercial Bonaire. Bona pasta i bones pizzes. No falla. L’endemà continuàrem cap a Múrcia via Yecla i Jumilla. Arribàrem a la ciutat a mig matí, i anàrem a dinar a la Imperial, un restaurant italià molt bo. Tarda de turisme, amb una primera processó. La catedral, preciosa. El Casino mudéjar guapíssim, teatre Romea, carrers… tot bonic!
Ens allotjarem a l’Hotel Siete Coronas, molt bé, el millor de Múrcia. I la primera processó, molt xula. Sopar a la Taberna La Parranda, la petita, no la gran de la plaça de Sant Joan. Bé, el primer dia, malament el segon. De tornada, una petita visita a la ciutat de nit.
L’endemà sortim cap a Elx, que no visitem, per anar cap a Santa Pola i embarcar per l’illa de Tabarca. No habvíem tornat a aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant des de feia molts anys. Val a dir que està igual de maca o més. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…
En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, passem vora el mar i les salines de Torrevella, on hi havia flamencs, per anar fins Guardamar. I tornem a Múrcia. Visitem el pati del palau episcopal que estava obert, la catedral de nou i veiem passar la processó. Per sopar anem al restaurant Taberna La Parranda, per segona nit consecutiva. Aquesta vegada no va anar bé. Van trigar molt a servir-nos.
El dia següent, dimarts sant, anem fins a Águilas, i passem a Almería, cap a Pulpí per anar a la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. Ens banyem a la cala Carolina, just al costat. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.
En acabar la banyada anem a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, tornem a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente, on tornem a banyar-nos.
Tornem a Múrcia, per veure la processó que surt de Sant Joan, al costat de l’hotel i la de Sant Joan de Déu, no gaire més lluny. Sopar a la pizzeria la Imperial. Fantàstic com sempre. Volta per Múrcia de nit i tornada a l’hotel.
Darrer dia a Múrcia i decidim fer una visita a Cartagena. No fa bon dia com els anteriors i no podrem banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.
Seguim per anar fins el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que fa pinta de ser molt bonica. Però avui no fa bon dia, el vent bufa fort i l’aigua està remenada. La manga aixeca el nas al fons.
Abans de dinar treiem el nas en un altre paratge natural impressionant, Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià. Fa molt mal temps i el mar està revoltat de veritat.
Anem a dinar al Cabo de Palos, al petit port d’aquest poblet. Ho fem al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegem pel port i per la mar de ponent.
Abans de tornar ala cotxe fem una petita caminada vora la mar de Llevant, molt esverada. Veiem, a la dreta, el far del Cap de Palos. A l’esquerra, els edificis alts de la Manga.
Tornem a Múrcia a temps de veure la processó de dimecres sant. Sopem al restaurant La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.
Dijous Sant, dia de marxa. Sortim amb cel amenaçador. Plourà tot el dia a partir de Yecla, i a Múrcia s’acabaran les processons per aquest any, sota una forta pedregada. L’autopista està tallada i fem una hijuela per l’horta d’Alberic. Arribem plovent a València, on dinem a la Tagliatella del Centre Comercial Bonaire. Ens allotgem de nou al Holiday Inn Express. A la tarda, tot i plovent, agafem el bus 160 cap a València. Per sort del destí feien portes obertes al palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art.
Sortim i, nova sort, una coral canta angelicalment a la Basílica dels Desemparats… fantàstic!.
Travessem la plaça i entrem a la catedral, on sort del destí, hi ha ofici solemne presidit pel cardenal Cañizares i processó amb el Sant Grial.
Tornem a l’hotel amb bus. Diluvia. Xops anem al restaurant, molt bo de nou. És el Sorsi e Morsi, un valor segur. L’endemà retorn a casa. El cotxe d’uns amics punxa una roda. La Guàrdia Civil l’auxilia. Perdem unes hores, en una tornada lenta a Barcelona, a 80 per hora. Dinem a l’Ametlla de Mar. Tot ple. Anem a un bar de tapes, anomenat Pica-Pica, fabulós, una troballa. molt recomanable.
Pel pont de la segona pasqua, el maig de 2018, vam anar a fer una altra volta pel Pirineu aragonès. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Sempre que podem mengem a la Lonja, bon lloc i bé de preu. Aquesta vegada també ho vam fer. Llàstima que tanquen per obres un any o més. O bé al Di Marco. A la tarda vam continuar fins Sabiñánigo, fins l’Hotel Villa Virgínia, fantàstic, com sempre, amb el seu spa, amb piscina olímpica d’aigua calenta i jacuzzi. Molt recomanable. Sopar al mateix hotel, qualitat extra. Boníssim. Una volta pel poble que no te gaire cosa a veure, el riu Gállego, i a dormir.
L’endemà sortim camí de Jaca i del Pirineu, cap a l’estació d’esquí d’Astún, tancada però encara amb força neu.
Seguim, tot passant el port de Somport, entrant a França. Un espectacle formidable. Boscos tendres i muntanyes plenes de neu.
Seguim fins el poblet d’Urdos, graciós però sense res destacable.
Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.
Tornem per anar a dinar en territori espanyol i acabem a Jaca, al bar de tapes Casa Fau. Vam dinar molt bé. Molt recomanable.
En sortir de dinar vam anar a la catedral, aprofitant que era el dia Europeu dels museus i estava tot obert.
A més del temple vam poder tornar a admirar les meravelloses pintures romàniques del museu diocesà.
I retornem a Sabiñánigo, a l’hotel, on fem tarda a l’spa, nedant. Sopar i dormir. L’endemà toca tornada. Sortim cap a Fiscal, camí del parc natural d’Ordesa, que estava preciós aquesta època de l’any.
Per dinar parem a El Grado, a l’hotel Las Acacias. Menú del dia de patacada, però bo, bé de preu. Finalment tornem cap a Barcelona.
Pel pont del desembre de 2017, que era un pont llarg, vam decidir anar a veure uns quants mercats de Nadal a França, en concret els de Montpeller i Niça. Vam sortir camí de la Junquera però hi havia molta retenció. Per això vam decidir passar per Port-Bou, sense problemes. A dinar vam parar a Cotlliure, preciosa població marinera de la Costa Vermella de la Catalunya Nord, ja dins França. Ho vam fer al Café Solà, un lloc molt casual, senzill, amb no gaire glamour, una mica desbordats per la feina que tenien, però on vam menjar prou bé, i bé de preu per ser França. Plats de patacada sense gaire manies. Cotlliure, però continua essent tan màgica i encantadora com sempre.
Vam continuar cap a Montpellier i ens vam allotjar a l’Hotel Citadines Antigone, en aquest complex d’habitatges del centre, obra de Ricard Bofill. Son uns apartaments molt monos, que no estan gens malament. Vam sopar al restaurant Les Anses d’Arlet, proper a l’hotel. Bon lloc, menjar molt bo. Vam visitar, molt poc, no estàvem gaire fins, el mercat de Nadal, amb el seu “patinoire”.
L’endemà sortiem camí de Niça, amb parada a la mítica Saint-Tropez, a la Costa Blava. A l’hiver estava encantador, buit, fàcil aparcar, fàcil menjar, fàcil passejar. Un racó bellíssim de la Mediterrània. Vam dinar al port, en un restaurant italià, el café de la Madeleine, molt bé. Fantàstic.
Vam seguir cap a Niça, on estàvem allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà mateix vam sopar, de tapes. De fàbula!. El dia següent vam anar a descobrir Niça. El casc antic, preciós, el Cours Saleya, amb el mercat de flors, la platja, els carrerons italians amb cases de colors pastel, les esglésies barroques, el port…
Vam dinar al restaurant Acqua e Farina, una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. I en acabar vam anar a veure el mercat de Nadal. Un mercat de Nadal, petitó, que no ens va agradar del tot. De tornada a l’hotel, per sopar, la ciutat il·luminada. Era xula.
L’endemà retorn cap a casa. Parada a Arles, per dinar, al restaurant Le Bistrot des Artistes, un bar café informal, amb bon menjar. I nit a Montpellier. De nou al Citadines Antigone. De nou sopar a Les Anses d’Arlet. I una vistita al mercat de Nadal de Montpellier, molt bonic, a la seva pista de gel i als carrers i places molt ben decorats. Ens va agradar, ara sí, la màgia de Nadal a Montpellier.
L’endemà tornada a Barcelona, amb parada a Girona, per dinar. Ho fem al restaurant Nibble, a la plaça dels cinemes. Local modern, alegre, molt desenfadat. Menjar ràpid de qualitat. Personal super amable, tornarem!. I aquí s’acabà el viatge.
Grans rutes i viatges 