Tag Archives: far

Pont de tardor per Catalunya

Aquest cap de setmana llarg del pont de tardor de l’octubre vam decidir recórrer Catalunya. El dissabte vam sortir de Barcelona, en un dia ben rúfol i vam anar fins el Brull, magnífica plana del Montseny, amb una església romànica molt bonica, tancada, i una oficina de turisme.

També hi ha un bar a peu de carretera, un molt bon restaurant, al costat de les restes del castell, ambdós ben oberts. Camp per còrrer, boscos i un poblat ibèric interessant i desconegut, ara mateix tancat per la Covid.

Des de El Brull vam anar cap al poble veí de Seva, una petita població que passa desapercebuda i que mereix una visita pel seu casc antic medieval i coquetó, i pel campanar romànic de l’església parroquial.

I de Seva a Viladrau, per una de les carreteres més boniques que travessen el Montseny. A Viladrau vam anar a la font de l’Oreneta, a tocar de la vila, molt bucòlica, mentre feiem temps per dinar.

Menjàrem a Can Bofill, un hostal dels de sempre, en un edifici modernista preciós. Cuina casolana, ambient familiar, lloc molt recomanable, bé de preu, plats senzills.

Havent dinat marxàrem camí de Sant Marçal del Montseny, un dels indrets més bells del massís, amb la seva església, l’hostal amb bon restaurant i hotel amb encant, centre de bones excursions, com ara la pujada al cim del Mata-galls pel Coll Pregó. El dia, que havia estat prou assolellat fins llavors, s’ompli d’una misteriosa boira.

Sota l’ermita, baixant per una pista, a escassos cent metres trobareu la Font Bona, un indret màgic, on neix el riu Tordera, rodejat per una fageda de somni.

Seguirem endavant cap a la Vall de Santa Fe, parant abans a l’indret anomenat Passavets, des d’on baixa de les Agudes un torrent saltiró i on trobareu una font regalada. Aquí de nou la fageda senyoreja acompanyada, aquí i allà, per avetosa. En un racó, entre la fullaraca, una salamandra treia el cap.

Acabàrem el dia a Santa Fe, fent l’itinerari fins a Can Lleonart, amb el centre de visitants i el seu magnífic audiovisual tancat, l’hotel caient a trossos i la natura regnant arreu. Hora de tornar a casa!

L’endemà tocava la Garrotxa, els seus poblets, els volcans i el paisatge encisador d’aquesta comarca del nord. Vam anar-hi per Anglès i Amer, arribant fins a la Vall d’en Bas. Tots els restaurants coneguts eren ben plens, però vam tenir la sort de poder dinar al bar l’Estrada, a tocar del pavelló municipal i camp de futbol de Sant Esteve d’en Bas. Quin gran encert! Cuina de cinc estrelles en un local senzill, un bar de piscina. Chapeau!

Acabat de dinar, i un cop esvaïda la congestió de tràfic, anàrem a veure la fageda d’en Jordà i els volcans. Missió impossible. No vam poder aparcar enlloc, tot ple, tot ocupat, munts de gent arreu! Seguírem cap a Castellfollit de la Roca per admirar la columnata basàltica on s’assenta el poble. Molt millor.

I endavant cap a Besalú, la bellíssima vila medieval, amb les seves esglésies i monestirs romànics, els carrers plens d’art, els palaus, la cúria, els banys jueus i el seu mític pont. Vam poder aparcar i passejar sense angunies, tot i que hi havia molta gent.

I per finir el dia i la ruta visitarem Porqueres, al costat del llac de Banyoles, amb la seva església d’un romànic puríssim.

Una passejada per la riba de l’estany, amb les seves famoses pesqueres, mentre el sol anava a la posta, va cloure una jornada meravellosa.

El darrer dia del pont vam anar a la Costa Brava. Abans de res vam parar a Peratallada, poble bellíssim de l’Empodanet, que estava ple de gent, però no sobresaturat. Admiràrem els seus carrers i cases de pedra, el palau dels Cruïlles, l’església i muralles.

En acabat anàrem a Tamariu, dolça cala de Palafrugell. Costà trobar aparcament però ho aconseguírem. Férem cap al nostre restaurant preferit, El Clot dels Mussols, davant del mar. Pertany a l’hotel Tamariu, un bon establiment. No ens vàrem banyar perquè vam ser poc agosarats, perquè el dia era esplèndid i l’aigua no estava freda, tot i ser plena tardor.

A la tarda visita al far de Sant Sebastià, amb les seves magnífiques vistes damunt el mar, l’Empordà, Llafranc i Calella de Palafrugell. Allà acomiadàrem el pont i el dia. Un cap de setmana llarg i fabulós!

Deixa un comentari

Filed under 2020, Catalunya, familia, rutes, Uncategorized

Setmana Santa 2019 a Múrcia

Aquesta Setmana Santa tardana, era a mitjans abril, vam decidir anar a la platja i, per això, vam escollir Múrcia. A més, en aquesta desconeguda capital llevantina hi fan unes processons molt divertides que ja havíem viscut abans. Sortírem de Barcelona i paràrem a dinar a l’Ametlla de Mar, al gastrobar Sal Moreno, un bar de tapes d’autor al costat de la cala S’Alguer, al centre del poble. Molt bé. Feia dia de platja. I la de l’Ametlla estava guapíssima.

Seguírem fins a València on dormírem, com sempre, al Holiday Inn Express Bonaire, al centre comercial. Senzill, barat i convenient. Tarda de botigues. Sopar al restaurant Sorsi e Morsi, al mateix centre comercial Bonaire. Bona pasta i bones pizzes. No falla. L’endemà continuàrem cap a Múrcia via Yecla i Jumilla. Arribàrem a la ciutat a mig matí, i anàrem a dinar a la Imperial, un restaurant italià molt bo. Tarda de turisme, amb una primera processó. La catedral, preciosa. El Casino mudéjar guapíssim, teatre Romea, carrers… tot bonic!

Ens allotjarem a l’Hotel Siete Coronas, molt bé, el millor de Múrcia. I la primera processó, molt xula. Sopar a la Taberna La Parranda, la petita, no la gran de la plaça de Sant Joan. Bé, el primer dia, malament el segon. De tornada, una petita visita a la ciutat de nit.

L’endemà sortim cap a Elx, que no visitem, per anar cap a Santa Pola i embarcar per l’illa de Tabarca. No habvíem tornat a aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant des de feia molts anys. Val a dir que està igual de maca o més. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, passem vora el mar i les salines de Torrevella, on hi havia flamencs, per anar fins Guardamar. I tornem a Múrcia. Visitem el pati del palau episcopal que estava obert, la catedral de nou i veiem passar la processó. Per sopar anem al restaurant Taberna La Parranda, per segona nit consecutiva. Aquesta vegada no va anar bé. Van trigar molt a servir-nos.

El dia següent, dimarts sant, anem fins a Águilas, i passem a Almería, cap a Pulpí per anar a la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. Ens banyem a la cala Carolina, just al costat. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

En acabar la banyada anem a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, tornem a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente, on tornem a banyar-nos.

Tornem a Múrcia, per veure la processó que surt de Sant Joan, al costat de l’hotel i la de Sant Joan de Déu, no gaire més lluny. Sopar a la pizzeria la Imperial. Fantàstic com sempre. Volta per Múrcia de nit i tornada a l’hotel.

Darrer dia a Múrcia i decidim fer una visita a Cartagena. No fa bon dia com els anteriors i no podrem banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Seguim per anar fins el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que fa pinta de ser molt bonica. Però avui no fa bon dia, el vent bufa fort i l’aigua està remenada. La manga aixeca el nas al fons.

Abans de dinar treiem el nas en un altre paratge natural impressionant, Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià. Fa molt mal temps i el mar està revoltat de veritat.

Anem a dinar al Cabo de Palos, al petit port d’aquest poblet. Ho fem al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegem pel port i per la mar de ponent.

Abans de tornar ala cotxe fem una petita caminada vora la mar de Llevant, molt esverada. Veiem, a la dreta, el far del Cap de Palos. A l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Tornem a Múrcia a temps de veure la processó de dimecres sant. Sopem al restaurant La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Dijous Sant, dia de marxa. Sortim amb cel amenaçador. Plourà tot el dia a partir de Yecla, i a Múrcia s’acabaran les processons per aquest any, sota una forta pedregada. L’autopista està tallada i fem una hijuela per l’horta d’Alberic. Arribem plovent a València, on dinem a la Tagliatella del Centre Comercial Bonaire. Ens allotgem de nou al Holiday Inn Express. A la tarda, tot i plovent, agafem el bus 160 cap a València. Per sort del destí feien portes obertes al palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art.

Sortim i, nova sort, una coral canta angelicalment a la Basílica dels Desemparats… fantàstic!.

Travessem la plaça i entrem a la catedral, on sort del destí, hi ha ofici solemne presidit pel cardenal Cañizares i processó amb el Sant Grial.

Tornem a l’hotel amb bus. Diluvia. Xops anem al restaurant, molt bo de nou. És el Sorsi e Morsi, un valor segur. L’endemà retorn a casa. El cotxe d’uns amics punxa una roda. La Guàrdia Civil l’auxilia. Perdem unes hores, en una tornada lenta a Barcelona, a 80 per hora. Dinem a l’Ametlla de Mar. Tot ple. Anem a un bar de tapes, anomenat Pica-Pica, fabulós, una troballa. molt recomanable.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Espanya, Europa, murcia

Cap de Creus a l’hivern 2019

Vam decidir fer un pont d’hivern al Cap de Creus. Poca cosa, sortir dissabte i tornar diumenge. El primer dia vam anar fins a Cadaqués. Estava magnífic. Vam haver d’aparcar fora el poble, a la platja del Ros.

Erem lluny però caminant per la riba vam obtenir vistes impagables de Cadaqués sota el sol de març.

Dinar a la Gritta, un italià molt recomanable, pizza i pasta, però també carn o peix. Barat, molt ple. Visita de la vila, carrers estrets, cases blanques.

Descobrim una cosa que no havíem vist mai: les tapes de l’entrada d’aigua de les cases tenen petits quadres mariners. Una cucada.

A la tarda anem fins a Port Lligat, un entorn molt bonic, amb la casa de Dalí. El port, les barques, el mar quiet… un paradís.

Seguim cap a far de Cap de Creus, paisatge esplèndid, en diuen mineral.

A la nit fem cap a Figueres, on sopem i dormim a l’Hotel Duran, molt bé. Molt recomanable. Fem un volt per la ciutat: museu teatre Dalí, carrers comercials…


L’endemà sortim cap a Sant Pere de Rodes, meravellós monestir romànic penjat damunt Port de la Selva.

Per dinar baixem a Port de la Selva, bonic poble blanc mariner obert a la seva àmplia badia. Fem una estona per la vila i per la seva platja.

Dinem al Port mateix, al restaurant Bellavista. Esperàvem quelcom millor. A la tarda anem a Platja de Garbet, a remullar-nos el peus i ressolar a la sorra. Magnífic.

Al capvespre, tornada a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Catalunya, Espanya, Europa

França, estiu de 2007

Aquell estiu vam anar a França. La primera parada va ser la ciutat de Narbonne, on no vam arribar a entrar ni a visitar res. Només hi vam dinar, com sempre ho feiem en un Casinó Caféteria a la sortida Sud de l’autopista A9. Vam continuar fins la Vall del Tarn, on el riu fa les seves famoses gorges, un indret espectacular. Vam gaudir de l’espectacle de les canoes baixant pel riu, i vam sopar i dormir a l’Auberge du Moulin, un bonic hotel al poble medieval, encantador, de Sainte Enimie.

L’endemà vam seguir camí per Clermont-Ferrand cap el bell monestir de Noirlac, un cenobi cistercenc de bellíssimes i pures línies gòtiques primitives. Allà vam sopar i dormir en un hotel al costat mateix del cenobi: Le Noirlac.

Monestir de Noirlac

Seguim cap a Bourges, on visitem la seva magnífica catedral.

La Catedral de Bourges

Passem per Sully sur Loire, amb un bonic castell, per seguir i dinar a Bellegarde du Loiret, a l’Hotel Restaurant de l’Agriculture. Un lloc molt bo, i molt recomanable.

Seguim la ruta i passem per Fontainebleau, on anem a visitar, per fora, el palau. Passegem pel jardins.

Fontainebleau, jardins i palau.

Arribem finalment a París on ens hostatgem a l’Hotel de la porte Dorée, prou maco. L’endemà visitem París: Notre Dame, Toue Eiffel… Dinem a la Brasserie aux deux Palais, al centre de París. El dia següent el dediquem a anar a Disneyland, on dinem.

Continuem la ruta, deixant París, cap al Mont Saint Michel. Fem nit a la Chambre d’Hotes “Vent des Greves”. Molt bé, un parell de nits. Sopem a l’Auberge de la Baie, bon restaurant i bon hotel. Aprofitem el dia per veure l’Abadia de Saint Michel i fer una volta pel cap Frehel, amb el far i les vistes magnífiques, i per veure el castell de la Lattre, tan cinematogràfic. Dinem al restaurant Le Biniou, a la platja, 0n després vam collir petxines. N’hi havia a milers a


L’endemà sortim cap a Vitré, ciutat murallada, que visitem. Continuem Vall del Loira amunt fins el castell i palau de Villandry, on  veiem els bonics jardins. Continuem a Fontevraud l’Abbaye, on dinem. Arribem a Chinon, bella vila medieval. Dormim a l’Hotel Le Plantagenet, molt bé. Sopem a la Bonne France, ara ja tancat. Molt bé també.

Sortim l’endemà en ruta de tornada a casa, a Barcelona. Parem a la petita vila de Richelieu. Arribem a Futuroscope, on dormim a l’hotel Ibis Butget, en unes lliteres. Sopem al restaurant de l’Hotel Mercure, just al davant. Visitem Futuroscope i dinem allà. L’endemà seguim camí passant pel poble de Chauvigny, per Saint Savin, amb la seva abadia plena de pintures murals i la Gartempe, el riu encisador llepant-ne les parets. Aquell dia dormim a Perigeux en un B&B dels afores. Anem a sopar al cafe de la place a Perigueux centre. L’edemà seguim ruta, travessant el Vall de la Dordogne, amb magnífiques viles medievals com ara Sarlat la Caneda, passem per Rocamadour i Figeac per acabar dormint a Vilefranche de Rouergue, a l’Hotel de l’Univers, però en un apartament a peu de carrer, un xic lluny del propi hotel. El dia següent anem a Cordes, bellíssima vila medieval elevada tocant el cel. Dinem al Hotel de France a Villefranche de Lauragais, ara ja tancat. D’allà directes cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2007, Europa, França