El cor de Catalunya

Si Catalunya te un cor, geogràfic, físic i sentimental, aquest es situa a Pinòs, un poblet diminut del Solsonès, no lluny de Cardona, Manresa, Tora o Solsona. Nosaltres, la tardor del 2010 vam fer-hi una volta, només un dia, per conèixer-lo. Varem sortir de Barcelona, cap a Manresa, i d’allà per la carretera de Cardona i Súria, que vam deixar per internar-nos en la serra de Verntallat, camí del poble de Saló, i després de Vallmanya, per arribar finalment a Pinòs. Res no hi ha a Pinòs, excepte una església, un hostal i una taula d’orientació que indica que sou al centre geogràfic de Catalunya.

De Pinòs cap a Ardèvol, petit poble medieval on vam admirar la seva torre del castell, impresionant.

Però el més impressionant encara havia de venir i nosaltres no ho sabíem… D’Ardèvol vam anar a Torà i d’aquest poble tan simpàtic, vam fer camí fins l’antic despoblat de Vallferosa que conserva la única torre medieval catalana que encara manté la doble capa defensiva. S’hi pot accedir, es pot visitar, i pujar fins dalt per una escala que va encaixonada entre els dos murs, l’exterior i l’interior. No tenim paraules per descriure aquesta meravella.

De Vallferosa cap a dinar. Naturalment a l’Hostal Nou de Llobera, anomenat també, Ca L’avi forner, orgull gastronòmic d’aquestes terres. Molt recomanable!. I, a la tarda, havent dinat, anem a visitar el Santuari del Miracle, magnífic monestir amb una església barroca que conté un dels millors retaules barrocs de Catalunya.

Des del Miracle, cap a Cardona, amb petita parada al poblet de Su i, tot seguit, avall a Barcelona.

Piacenza, Tots Sants 2010

Pel pont de Tots Sants de l’any 2010 vam anar a recórrer els voltants de Milà, aprofitant un concert de la Coral del Conservatori. Van agafar l’avió al Prat i vam volar fins Malpensa, aeroport de Milà, on teniem un Novotel reservat. Vam sopar al mateix Novotel. L’endemà vam emprendre el camí de Cremona, fabulosa ciutat medieval, molt poc coneguda, amb una fantàstica catedral romànica, el seu baptisteri i els seus carrers plens de palaus. A Cremona fabriquen violins, son luthiers. Al museu tenen una pila de violins Stradivarius que podeu escoltar sonar. Allà vam dinar a Latte Lier, una estranya barreja de saló de te i botiga de disseny, que ens va encantar la primera vegada però decepcionar ara.

De Cremona, havent dinat, vam fer cap a Piacenza, la ciutat dels Farnese, amb el seu palau gòtic, magnífic. Allà vam sentir cantar els nois i noies del cor del Conservatori, a la nit, i vam sopar en un restaurant molt recomanable. S’anomena Taverna In. I està situada a la Piazza di Sant Antonino, 8. Tel: 0523 335785.

Tornada a Milà, a dormir. L’endemà tocava visitar la bellíssima ciutat de Milà, amb el seu duomo, impresionant, els palaus i esglésies, les galeries comercials cobertes, teatre della Scala, castello Sforza… molt maco tot. Vam dinar a la Terrazza Aperol, informal, cèntric, caret… Dormir al nostre Novotel Malpensa, on vam sopar també.

El darrer dia, aprofitant que el vol de tornada era a la tarda, vam anar a fer una volta pel llac Maggiore, preciós, ben hivernal, i tornada pel llac d’Orta, petit, íntim. Dinar a l’hotel Novotel Malpensa i anada cap a l’aeroport per tornar a casa.

Les Corberes, pont de desembre 2010

Pel pont de la Puríssima del desembre de 2010 vam anar fins la Catalunya Nord, a fer un recorregut per les Corberes. Sortírem de Barcelona en direcció a Puigcerdà. Vam dinar a Alp, com sempre a Cal Eudald, el restaurant de l’Aero Hotel La Cerdanya, que ens agrada.  Acabat el dinar seguírem a Puigcerdà i, un cop allà, entràrem en territori francès per baixar per la vall del riu Tet fins a Vilafranca de Conflent, preciós poble murallat. Encara ens quedà temps després per visitar el preciós monestir de Cuixà, joia del romànic català i universal, llastimosament mutilat.

Quan el sol ja queia trobàrem temps per fer un volt pel poblet d’Eus, un dels més bonics de França, amb els seus carrers estrets i cases de pedra. Bucòlic.

Seguírem, ja de nit, fins a Perpinyà on ens hostatjarem a l’Hotel Suites Novotel, que estava molt bé, però amb un desdejuni molt justet, per no dir pràcticament inexistent. Per sopar anàrem a la pizzeria Le Nàpoli, molt bona, tot i ser cuina francesa. En tornar a l’hotel una volta pels carrers il·luminats de Nadal de Perpinyà.

L’endemà deixàrem Perpinyà per anar cap al castell de Queribús, un dels castells càtars més bonics de la regió, i endinsar-nos en les Corberes, territori molt poc conegut però molt bonic.

Baixàrem cap a Lagrasse per visitar el poblet medieval, amb la seva abadia. El paratge és idíl·lic, amb el riu, el pont i les cases i la torre del cenobi aixecant-se entre la boira.

A Lagrasse vam dinar en un bon restaurant de cuina regional que també ofereix boniques habitacions. Es tracta de l’Hostellerie des Corbières. Molt bé. De tornada vam parar al castell de Vilaroja de Termens, molt bonic, com tot el poble.

En caure la nit, tornada a Perpinyà, sopar a Le Nàpoli, dormir al Suites Novotel. L’endemà tornada cap a casa parant, això sí, a la magnífica catedral romànica d’Elna, meravellosa.

D’Elna, i el seu romànic, anàrem a una altra joia romànica: l’església de Sant Andreu de Sureda, i a la seva veïna, Sant Genís les Fonts.

Art en el seu esplendor màxim. Passada la frontera acabàrem el viatge amb un bon dinar a l’Hotel Duran, a Figueres, tot un clàssic, on vam aprofitar per veure el Museu Dalí. A la tarda, retorn a casa, a Barcelona.

Vallter pel gener de 2011

Pel gener de 2011 vam anar a passar un dia a la neu. Vam pujar fins Ripoll, i d’allà cap a Camprodón per remuntar la vall del Ter. Vam anar fins l’estació d’esquí de Vallter, per poder tocar la neu i, en acabar, vam baixar a dinar a Setcases, a Cal Músiques, bona fonda. Molt bé.

A la tarda, abans que es fes fosc, encara vam tenir temps de visitar el molt pintoresc poblet d’Abella, amb la seva església i les cases enganxades a la penya.

I, abans de tornar a casa, una parada a Llanars per veure la seva església romànica.

Una bonica excursió per gaudir de la neu en un sol dia. 140 kms. des de Barcelona.

Torino i Aosta pel Nadal

Pel Nadal de 2010 vam fer una sortida a la Vall d’Aosta i Torino, molt bonica. La Vall d’Aosta és una regió autònoma italiana, que toca a França i que està situada al cor dels Alps més alts i potents, al peu del Montblanc. Tot i que sembli estrany, només està a 770 kms. de Barcelona. Vam sortir la tarda de Sant Esteve, després d’un dinar familiar, i vam arribar a dormir a Montpellier, al Novotel, on també vam sopar. L’endemà sortírem cap a Torino parant a Orange una estona per veure el seu fantàstic arc romà.

Vam continuar ruta per una carretera panoràmica, per Nyons, Serres, Gap, Briançon i passant el coll de Montgenevre, arribar fins a Torino travessant els Alps. A Gap, on vam dinar al Petit Casino del supermercat Geant, cosa que fèiem habitualment llavors. Seguírem cap a Briançon, i passàrem la frontera pel pas de Montgenevre, totalment gelat.

Arribàrem a la ciutat de Torí, ja fosc. Ens hostajarem al Novotel Giulio Cesare, a l’entrada de Torino. No feien sopars, aquells dies tenien el restaurant tancat. Per això vam anar al centre de Torí, al restaurant Spada Reale, un bon lloc, amb pizzes i altres menjars. La nit accentua la linealitat, les perspectives d’aquesta vila de carrers rectes, neoclàssics.

L’endemà varem pujar cap al Vall d’Aosta. En entrar-hi vam dirigir-nos cap a Breuil-Cervinia, per la quantitat de neu que s’acumula en aquesta estació d’esquí, i per les vistes del Cervino. Si la vall principal és magnífica, ens mancaran les paraules per descriure les valls secundàries, com la de Cervinia, que s’endinsen per atanyer les sobiranes capçaleres del Mont Rosa, del Cerví, o del Montblanc, gegants d’Europa, amb més de 4000 mts. d’alçada. Son valls precioses, escarpades i rialleres, menys severes que la vall mare, més asolellades. N’hi ha una dotzena, totes fantàstiques, ideals per passar un Nadal a la neu.

Seguidament anàrem a la capital de la Vall d’Aosta, Aosta, al mig del vall, que és una capital jove i dinàmica, amb un passat romà esplendorós, amb arc de triomf inclòs, i nombrosos temples medievals, com Sant Orso o el Duomo, una església romànica amb un campanar xulo.

Vam dinar al poble de La Salle, en un restaurant diferent: Pizzeria da Gigi. No us espanteu per la pinta del lloc. Cuina sarda de tota la vida. Demaneu-li a la Valeria quins plats ha fet la seva mare aquell dia. De tornada tornàrem a parar a Aosta, quan ja queia la tarda.

L’endemà sortim ben aviat de l’hotel per anar a la basílica de la Superga, en un matí clar, sec i fred. Vistes fabuloses de la ciutat de Torino i dels Alps nevats.

Acabada la petita excursió a la Superga, continuem de nou cap a la Vall d’Aosta, aquesta vegada per arribar fins  Courmayeur, on vam visitar el poble, gaudir de la neu i vam veure el pavelló olímpic.

Per dinar anàrem fins el restaurant de l’hotel Maison Tissiere, al poblet d’Antey-Saint André, fantàstic. I tot seguit ens endinsàrem a la Vall de Cogne, al cor del parc nacional del Grand Paradiso, reserva d’Europa. Cogne, al final de la seva vall, és un poblet de conte de fades, amb restaurants i hotels maravellosos, paisatges idil·lics i una natura verge.

  

Tornada a Torino, sopar al restaurant de cada nit, dormir al Novotel i despedir-se d’aquesta bella ciutat del nord d’Itàlia.

El dia següent agafem el camí de tornada. Parada a Briançon per veure la ciutat amurallada per Vauban, l’església i les portes defensives.

Continuem cap a Mont Dauphin, una altra vila amurallada per Vauban, plena de neu, on vam dinar a l’estació, en un hotel i restaurant de carretera, però pas mal, Hotel Lacour, on havíem dormit de joves.

Continuem carretera avall, seguint el riu Durance, i parem de nou a Sisteron, ciutat en un congost del riu, amb un castell i església interessants, i un casc antic que està prou bé.

Seguim cap a casa, ja de nit, travessant la Provença, fins arribar a Nîmes on vam dormir al Novotel Atria, al centre, davant mateix del fabulós amfiteatre romà de la ciutat, i no lluny del temple, també romà, magnífic.

Continuem l’endemà cap a Barcelona, amb una parada a Narbonne per veure el seu petit mercat de Nadal, i la Catedral, sempre tancada quan hi arribem. Per dinar, com sempre, a Can Duran, a Figueres. Excel·lent!.

Lleida, cap de setmana

Vam anar a Lleida, perquè la mare hi feia una conferència, els primers dies de febrer del 2011. Ens acompanyava una amiga i la seva filla. Van ser un parell de dies, dissabte i diumenge, i ens vam allotjar a l’Hotel AC. Vam aprofitar el cap de setmana per veure les meravelles que la ciutat conserva, com ara l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Seu neoclàssica, la gran i bonica Seu gòtica, dalt del turó de la Suda, o el museu diocesà, ple d’obres d’art romàniques i gòtiques. També vam pujar fins el castell de Gardeny, a veure la fortalesa templera. Per sopar vam anar a la pizzeria Aggio, al carrer dels Templers, 3. Estava molt bé, propera a l’hotel. L’endemà, a l’hora de dinar, ja a punt de començar la ruta de tornada, vam dinar al restaurant Piñana.

Salerno 2011

El curs escolar 2010-2011 el govern va decretar una setmana de festa durant el mes de febrer de 2011. Era la Setmana Blanca. La única que hi ha hagut a Catalunya. Els nens tenien festa i vam marxar a la Campània, a Itàlia, per veure Nàpols i Pompeia. Vam agafar el vaixell de la linia Grimaldi fins a Roma. En arribar vam dormir a l’hotel Novotel Roma La Rústica, a les afores de la ciutat eterna, un bon hotel per a les famílies. L’endemà vam sortir camí de Nàpols. Pel camí vam parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc. I també a Caserta, on vam dinar i vam visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs. Vam dinar al Jolly Hotel, que avui dia és l’Hotel Royal Caserta. S’hi menja bé, amb un menú molt arreglat, preu per qualitat.

De seguida vam arribar a Salerno, una ciutat diferent, moguda, divertida, una mica canalla, que ens encanta. Ens vam allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, modern, bé de preu, habitacions familiars. Vam sopar al mateix hotel. Era fosc i tard. El dia següent el vam dedicar a visitar la meravellosa costiera amalfitana, que és realment tan bonica com diuen. Ciutats com Ravello, amb la catedral normanda i el palau, deliciós per les vistes. O Amalfi, ciutat marinera medieval, amb la seva catedral, el claustre del paradís, romànic exòtic, i el seu casc antic.

Catedral de Ravello. Normanda.

Palau de Ravello. Vistes damunt la Costiera Amalfitana.

Amalfi: catedral, claustre del paradís i vista de la ciutat. A Amalfi vam dinar en una divertida pizzeria i trattoria del poble antic, en un dels carrers blancs de calç, amb voltes i túnels. Es diu Al Teatro. Ens va agradar.

El dia següent vam anar a Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, molt ben conservades, som més que unes simples ruines, com si acabessin de ser destruides pel Vesubi. Vam dinar a Herculano, en una trattoria propera a les excavacions, anomenada Tubba Cattuba, molt bona!.

A la tarda vam anar a Nàpols, una ciutat que enganxa, encara que és plena de brutícia, amb un ambient sòrdit, fins i tot perillòs. Però, a canvi, si sou valents, coneixereu una ciutat molt festiva, mediterrània, diferent, molt original, plena de grans monuments, palaus, esglésies…

Un cop vist Nàpols retornem a l’hotel, al Novotel de Salerno, on vam sopar.

L’endemà marxem camí de Sorrento, on agafem una barca cap a la illa de Capri. Una illa molt maca, amb paisatges d’ensomni. Vam dinar a la mateixa plaça del poble principal, prop de la parada del bus, al restaurant Casa Isidoro, a Capri centre, a tocar de la plaça, a Via Roma, 17.  Per tornar al port vam baixar a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Una delicia!.

De tornada fem, de nou, la costiera amalfitana, des de Sorrento a Salerno, parant una estona al bell poble de Positano, amb unes platges molt boniques. Sopar i dormir al Novotel de Salerno.

Arribem al darrer dia. Abans d’abandonar Salerno fem una darrera visita a la ciutat, a la seva catedral, i veiem també unes excavacions arqueològiques molt guapes.

Sortim cap a Roma, cap al port de Civittaveccia, per prendre el vaixell cap a Barcelona. Parem un moment a dinar a Montecassino, l’abadia benedictina. Edifici barroc, molt restaurant, interessant però no bonic. Vam dinar al poble de Cassino, al restaurant de l’Hotel Alba, a l’Antica Trattoria de Mario, a la Via Vagni, just a l’entrada.

Continuem ruta cap al port de Roma però tornant a parar a la bellíssima ciutat medieval d’Anagni, amb una catedral romànica i una cripta plena de frescos, impresionant!.

A la nit vam agafar el vaixell de Grimaldi i, a la tarda del dia següent ja erem a Barcelona!.

Espot 2017

Pel pont de Maig del 2017, vam fer una sortida a Espot. Vam sortir divendres 11 al matí, i vam parar a dinar, com sempre, esplèndit menú de 12 €, al restaurant Casa Xalets, al bonic poble medieval d’Àger. A la tarda continuàrem camí cap a Espot, on vam allotjar-nos a l’Hotel Roca Blanca, perfecte, com sempre. Familiar, net, bé de preu… molt recomanable. No es pot demanar més.

A la tarda encara va donar temps de pujar fins el meravellós estany de Sant Maurici, pel camí de somni que segueix el riu Escrita, amb la pasarel·la, els ponts, les pletes, el bosc… I vam veure unes daines, unes cèrvoles joves…

El sopar, a Espot, acostumats a anar a Cal Juquim, boníssim restaurant, que estava tancat per vacances aquests dies, el vam fer al Cafe Bistró È Bo, un simpàtic bar de tapes, bé de preu i amb bona teca. Tornarem!.  L’endemà, amb molt bon temps, vam fer una descoberta del Port de la Bonaigua, pas per carretera a més de 2.000 metres d’alçada. Des del port la vista sobre el circ de Saboredo és guapíssima.

Seguírem ruta cap a Baquèira i, d’allà, cap al Pla de Beret, formosa extensió de gespa totalment plana, plena de neu a l’hivern, on neix el riu Garona i la Noguera Pallaressa, a més de 1850 mts.

Des del Pla de Beret ens vam atrevir amb els 9 kms. de pista forestal, prou ample i ben condicionada, que hi ha fins Montgarri, poblet abandonat que no coneixíem. Vam deixar el cotxe en un aparcament habilitat a 1 km. del lloc, i vam caminar a través del bosc, ple de flors, fins arribar a Montgarri. Potser és la manera més bonica de veure’l, amb el campanar de l’església treient el cap entre els arbres. La vista del llogarret, la primera vegada que l’admires, no s’oblida. Com no s’oblida el bosc, les flors, el riu, els prats, la natura o les velles pedres de Montgarri.

Tornem a Beret, a Baquèira, per agafar la carretera cap a Salardú, i cap a Unha, bonics poblets on cerquem alguna cosa per dinar. Tot tancat!. Aprofitem per veure la bonica església romànica d’Unha i baixem cap a Arties.

Arties és un poble gran, fins i tot monumental. Amb la casa forta on va néixer Gaspar de Portolà, l’església fortificada, les cases de pedra amb estranyes escultures a la façana, el riu, o bé cases de colors, que semblen irlandeses!.

A Arties vam dinar al restaurant Taverna Urtau, que sense ser molt bo, no estava malament. En acabar vam baixar fins Vielha per fer una volta, en plan nostàlgic. L’església de Sant Miquel, amb el cap de Crist, romànic, la casa antiga de la Vall…

De tornada, passada de nou la Bonaigua, paràrem al bonic bosc de Gerber. Avets centenaris, bellíssim.

A la tarda, ja ha Espot, fèrem el camí de Roca Blanca, 4km. sense pujada ni baixada, fins arribar al tub que porta l’aigua del riu Escrita a Escaló. Vam veure cavalls i bones vistes, peró no cal fer aquesta excursió. Espot te racons tant o més macos sense caminar tant.

El berenador, indicava la tornada al poble. Sopar al Bar Bistró é Bo, dormir al Roca Blanca i, l’endemà, diumenge, tornada a Barcelona, dinant a Tarragona.

Bergueda, juny 2011

El juny de 2011 vam aprofitar un bon dia d’un cap de setmana per fer una sortida al Berguedà. Sortirem de Barcelona cap a Berga i Bagà. Aquest poble te un casc antic interessant i una bonica església.

D’allà remuntàrem la vall del riu Bastareny fins els Empedrats per una bona pista de muntanya, ample. Anàvem a veure les fonts del Gliscareny però no les vam saber trobar. En el seu lloc vam visitar els bullidors de la llet, que també eren molt xulos.

Retornats a Bagà, pujàrem fins les fonts del Llobregat, bonica surgència del riu en néixer.

En tornar, pararem a l’església de Sant Vicenç de Rus, i visitàrem el monestir de Santa Maria de la Pobla de Lillet, lamentablement tancat.

Continuàrem per la pista que va a Sant Jaume de Frontanyà, un petit poblet amb una església romànica fabulosa, del millor romànic d’Europa. Allà varem dinar a Can Marxandó, un bon restaurant, casolà, molt recomanable.

De tornada, camí de Borredà, encara va donar temps d’anar a veure la preciosa església romànica de Sant Sadurní de Rotgers. Aquesta petita meravella està perduda entre els boscos, però és fàcil arribar-hi en cotxe, per una pista en bon estat. I d’allà, tornada cap a casa.

Setmana Santa a Castella 2011

La Setmana Santa de 2011 vam anar a Castella, a Valladolid, per explorar la regió i veure les boniques processons d’aquestes terres. Vam sortir de Barcelona i vam anar cap al monestir de Veruela, als peus del Moncayo, no lluny de Saragossa. Allà vam visitar aquest cenobi cistercenc, una meravella, i vam dinar al restaurant El Molino de Berola, un asador típic, que podia haver estat millor, però que no estava del tot malament.

Seguírem després camí a Sória, que vam deixar enrrera per internar-nos en els boscos i paisatges verges dels pics d’Urbión, on neix el Duero. Vam dormir a l’Hostal Virgen de las Nieves, a Salduero. Habitacions amb llits antics, esmorzar molt pobre. No hi tornarem. Ara bé, el poble molt maco, molt rural. El riu Duero, recién nascut, el travessa i baixa cap a Molinos de Duero, a un parell de kms. Molinos també l’heu de veure, i fer el camí de l’humilladero vora el riu.

L’endemà matí vam deixar la Serrania de Soria per baixar cap a El Burgo de Osma, capital poderosa medieval, amb una catedral impresionant, carrers, places, portes, muralles de postal.

Seguírem cap a Peñafiel, ciutat medieval també, amb un castell roquer esplèndit dalt del seu turó, fortalessa que fou de Don Juan Manuel, poderós cortesà castellà i poeta. Allà vam dinar al bar restaurant Chicopa, un bon lloc. Tapes fabuloses a l’entrada i un menjador amb menú de la terra dins. Hi tornaríem sense dubtar. Vam veure passar la processó, vam visitar el castell, el poble i la plaça de toros, quadrada.

A la tarda, camí de Valladolid, vam parar al bonic monestir de Vallbuena de Duero, seu permanent de las Edades del Hombre, bellíssim exemplar del gòtic més pur. Continuàrem cap a l’Hotel Novotel de Valladolid, on vam sopar i dormir.

L’endemà anàrem a Salamanca, gran ciutat monumental, on vam visitar les dues catedrals, la romànica i la gòtica, molt boniques, amb la seva torre del gall, joia del romànic.

Vam dinar al restaurant “El Pecado”. Molt bé. I vam continuar la visita: plaça major, ajuntament, casa de las conchas, universitat… Molt guapo tot!.

Tornada a Valladolid on, a la tarda, vam poder gaudir de les processons magnífiques que desfilen pels carrers d’aquesta ciutat durant la Setmana Santa. Son moltes i molt interessants, amb imagineria de Juan de Juni, Montañés… dels millors escultors barrocs de Castella.

L’endemà sortim cap a Toro, inigualable vila medieval amb un casc antic fantàstic i una catedral romànica de primer ordre. Us la recomanem. Vam dinar al restaurant La Esquina de Colas, tapes molt bones!.

A la tarda, havent dinat a Toro, ens vam arribar a Zamora, on vam visitar la catedral i el casc antic. De tornada a Valladolid, unes quantes procesons més, molt boniques, sopar, a l’hotel, i dormir.

L’endemà va ser el dia de visita de Valladolid mateix. Joies tan xules del renaixement com ara l’església de San Pablo, amb la seva increible façana, o el pati del museu nacional d’escultura, o el museu mateix, farcit d’obres d’art renaixentistes i barroques, fascinant. També la catedral i altres racons d’aquesta ciutat castellana.

El següent dia vàrem anar cap a Medina de Rioseco, en una ruta de castells. Vam veure els de Fuensaldaña i el de Montealegre de Campos, abans d’arribar a la vila dels Almirantes de Castilla.

A Medina de Rioseco vam dinar al restaurante Santamaria, que estava molt bé. A la tarda, de tornada a Valladolid, encara vam parar al castell de Torrelobatón.

La tornada va ser per Calatayud, on vam parar a dinar al nostre restaurant preferit allà, el del Hotel Fornós, bona teca a bon preu!.