Zaragoza, Daroca i Molina, Carnaval 2023

Per Carnestoltes teníem un dilluns lliure. Ho vam aprofitar per anar fins Zaragoza, al nostre hotel de sempre, l’Exe WTC, fantàstic. Vam parar a dinar a Vilabella, maca com sempre, ametllers florits i margarides per primavera, i a la capital aragonesa vam sopar a la Garnacha, el nostre restaurant de sempre, magnífic, com sempre. A Zaragoza hi havia un carnaval senzill, com de poble gran, però divertit.

L’endemà vam anar en direcció Daroca, una meravellosa vila medieval, plena de palaus i esglésies, la majoria romàniques, i amb una juderia i una moreria. Però ens interessava molt veure per dins la basílica de los Santos Corporales. I la vam veure i no ens va decebre pas. Plena d’obres d’art, tot i que molt oblidada, com la resta de Daroca, que no sembla una ciutat del segle XXI.

Vista Daroca vam continuar cap a la llacuna de Gallocanta, on hi havia molts ànecs però cap altre volàtil. Ni flamencs, ni grues ni res més. Això sí, el dia era esplèndid! Continuem camí i fem una parada al petit poble d’Embid, que posseeix un castell, restaurat el 2021, molt bonic. L’exemple típic de castell medieval que tots esperem. Una nevera i una petita església, quatre cases velles, completen el quadre. Val la pena aturar-s’hi.

Finalment arribem a la imponent Molina d’Aragón, una altra vila medieval poderosa, coronada pel seu altiu castell. Dinem, molt bé, a la Taverna Catacaldos. Molt bon menjar. Una volta pel poble, quan ja cau la tarda i amenaça tempesta i retorn a Zaragoza. Allà dormim a l’Exe, però sopem a la pizzeria Sorrentoz, perquè la Garnacha està tancada els diumenges. Gran descoberta. Molt bé.

L’endemà toca tornar a casa, parant de nou a Vilabella. Una petita escapada però molt aprofitada.

Pont de la Puríssima 2022: Saragossa

Mapa de la ruta

Aquest any vàrem fer el pont de la Puríssima escollint-lo més aviat que el de la Constitució, i això ens va portar a un temps meteorològic advers. Plovent vam sortir de casa i plovent vam arribar a Vilabella del Camp, on vam dinar. Seguidament, vam continuar fins a Saragossa, on no plovia. Ens vam allotjar a l’hotel EXE WTC, situat als afores, però en una zona ben comunicada, al costat del centre comercial “Gran Casa”.

Vam anar caminant al centre de Saragossa, a la plaça del Pilar, on hi havia un bonic mercat de Nadal, amb una pista de gel i moltes activitats per a tothom. De tornada vam agafar el tramvia. Per sopar anàrem al restaurant la Garnacha, prop de l’hotel, un asador típic, molt bo. Hi vam acabar sopant totes tres nits.

L’endemà vam sortir en direcció al bonic monestir de Veruela, a la zona del parc natural del Moncayo. Parem sovint en aquest cenobi amb una església cistercenca preciosa.

En acabar la visita vàrem enfilar cap al parc del Moncayo, i vam fer una passejada pels boscos de roure i pi, encara tardorals. No plovia encara.

Seguidament, baixarem a dinar a Tarazona, una bella ciutat medieval amb cases penjades, un nucli històric bonic, una plaça de braus del segle XVIII i una catedral mudèjar molt maca. Aquí vam dinar al restaurant La Merced de la Concordia, situat a l’hotel del mateix nom. Força bé. Menú del dia.

A la tarda, plovent, vam anar a veure la bonica catedral de Santa Maria de la Huerta de Tarazona, meravella del gòtic mudèjar. Una passada de maca. Tornada a Saragossa, plovent, i una volta pel centre de la ciutat, Basílica del Pilar, Museu Goya Ibercaja, la Lonja amb una exposició de Zuloaga… Sopar a La Garnacha, dormir a l’hotel Exe.

El següent dia vam anar pel camí de Tudela, a Navarra, per veure les Barcenas Reales. Increïble espai natural. Feia un sol esplèndid, però totes les Bardenas regalimaven aigua dels dies anteriors. Fang arreu.

Després una visita a Tudela i a dinar al restaurant Pichorradicas, molt bé! Tornada a Saragossa, no plovia, perquè la catedral de Tudela estava tancada els dissabtes a la tarda. Aprofitem per visitar la Seo de Saragossa, espectacular i el museu de la ciutat, amb bones obres d’art. Ambient de Nadal a la plaça, i tramvies que no van perquè Marroc s’ha classificat i han tallat el trànsit. Sopar al mateix lloc de sempre i al nostre hotel Exe.

L’endemà, ja de tornada, parem de nou a Vilabella a dinar i… viatge acabat!

Navarra, pont de novembre 2005

Pel pont de novembre vam anar a Navarra. Vam sortir de Barcelona per anar fins a Binéfar, on vam dinar al restaurant Ordesa, perquè la Lonja, on sempre anem, estava tancada. Vam seguir, havent dinat, fins al monestir de Leyre, on vam visitar la seva església romànica, preciosa, i la seva cripta.

Continuem fins la propera Lumbier on anem fins la Foz, un congost del riu, molt maco.

Anem cap a Roncesvalles tot remuntant la vall d’Artzi, o Arce, plena d’arbres tardorals, en tons grocs, vermells i marrons, i un riu saltant entre les pedres. Molt bucòlic!

Al final arribem a Roncesvalles, on ens allotgem a l’Hostal La Posada de Roncesvalles, bé, típica. Visitem la colegiata i el poble, xulo. Sopem al mateix hotel, tapes i plats navarresos, molt bé.

El diumenge sortim aviat de Roncesvalles per anar a veure la Selva d’Irati, que esperem plena de color. Anem primer per Orbaitzeta, fins la fàbrica i el pantà. Una passada.

Continuem remuntant colls i valls d’alta muntanya, travessant pobles de Navarra, fins Otsagavia, un bonic poble on dinem a l’asador sidreria Kixkia, una passada. Carns a la brasa, fabulós i recomanable.

Tornada a Roncesvalles, sopar a la Posada i dormir. El dilluns anem al Puerto de Ibañeta, a Valcarlos i a Sant Jean Pied de Port, a França. Bonic poble pirinenc i del camí de Sant Jaume. De tornada parem a dinar a Valcarlos, a la Benta Azkena a peu de carretera. De tornada a Roncesvalles el nostre fill es va trencar el braç, fet que ens obligà a anar fins Pamplona, ja de nit, i tornar a la matinada. Però a la Posada, molt amables, ens van fer sopar i van restar oberts fins que vam tornar.

L’endemà, darrer dia que estàvem per Navarra, vam tornar a refer la carretera fins Pamplona per visitar la ciutat. Plaça del Castillo, carrer Estafeta, catedral… i l’ajuntament. Volta complerta!.

El dimarts 1 de novembre era dia de tornada. Vam refer el camí fins a casa, però baixant pel vall de Salazar i dinant a la Lonja, que ara ja estava oberta.

 

Pirineu d’Aragó i Navarra, tots sants.

Pel pont de Tots Sants del 2018 vam anar a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, a Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Tot estava ple i vam haver d’anar al bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar, ocupar l’habitació i tarda a l’spa, relaxant. L’endemà remuntem la Vall d’Hecho fins la Selva de Oza, una meravella, una simfonia de colors de tardor.

Seguim cap a la Vall d’Anso, remuntant el riu Veral fins el circ glaciar de Zuriza, on pastaven els cavalls sota una fina pluja, bucòlic a més no poder.

Dinar a Isaba, al restaurant Tapia, fantàstic com sempre, i tornada a l’hotel per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

L’endemà sortim en direcció Pamplona per girar cap a Lumbier, Aoiz i acabar a Ochagavia. La Selva d’Irati, que era el nostre destí, tenia el pàrquing tancat degut a la gran afluència de públic. Vam visitar el poble.

En acabat vam continuar cap a Isaba, perquè no hi havia cap restaurant amb taules lliures. En vam trobar al restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. Havent dinat vam fer un volt pel poble.

Con que ens havia agradat molt vam refer la ruta del dia anterior, ara ja sense pluja, pujant fins el circ natural de Zuriza, amb sol i sense cavalls, i baixant el riu Veral cap a Ansó. Tarda a l’spa de l’hotel Villa Virginia i sopar al seu restaurant.

El dia de tornada no volíem tornar gaire tard. Vam desestimar Ordesa, que havíem vist feia poc, i vam baixar ràpid cap a Lleida, per visitar el bonic poble medieval de Guimerà, que feia uns anys que no veiem. Vam visitar-lo.

Per dinar anem cap a Ciutadilla, un altre bonic poble medieval de la zona, on mengem a Ca l’Avi Ciscu, magnífic restaurant, amb cuina casolana molt cuidada. Molt recomanable. Tornem a Barcelona passant cap a Montblanc per agafar l’autopista, sense contratemps.

Volta als Pirineus, estiu 2008

Per l’estiu de 2008 vam fer una volta als Pirineus, amb anada per Espanya i tornada per França. Sortirem de Barcelona cap a Lleida i després cap a Monzón i Barbastro, fins arribar a Torreciudad, el gran santuari aragonés de l’Opus Dei, on vam dinar al restaurant Las Acacias, bon lloc per menjar, recomanable, després de visitar la gran església de Torreciudad i tot el complexe.

A la tarda visita al bonic casc antic medieval del poble d’Ainsa, preciós.

Després continuem la ruta pujant el vall del riu Ara camí de Broto i de Torla, poble que és porta d’entrada al Vall d’Ordesa, on vam dormir i sopar a l’hotel Bujaruelo, fantàstic, en una habitació familiar.

Església del poble de Torla

L’endemà vam anar, en un autobús municipal obligatori a l’estiu, fins el parc d’Ordesa, que estava magnífic.

Tornada a Torla a dinar. Tarda al riu, sopar i dormir.

El dia següent continuem la ruta cap a Jaca, on visitem el monestir de San Juan de la Peña. El romànic de baix i el barroc de dalt.

Dinem a l’Hosteria del mateix monestir nou de San Juan de la Peña. Baixant visitem també l’esplèndida església romànica de Santa Cruz de la Serós.

A la tarda pugem la vall d’Hecho, cap a Hecho i Siresa. Visitem l’església de San Pedro de Siresa i remuntem el riu fins la meravellosa Selva de Oza, on passem la tarda banyant-nos al riu. A la nit sopem i dormim a l’Hotel Castillo de Acher, que podia estar millor.

L’endemà al matí continuem ruta cap a Navarra, passant pel vall d’Ansó, cap a Zuriza, magnífic amfiteatre natural, i baixant després cap al Roncal. Parada a dinar a Ochagavia, a l’asador Kixkia. Molt bé. Seguim ruta per pujar a Roncesvalles, on vàrem visitar el santuari, i vam pujar fins el port de muntanya.

Dormim i sopem a tocar de Roncesvalles, al poble veï de Auritz o Burguete, a l’Hotel Loizu, molt bé.

Seguim ruta cap a Estella, bonica ciutat, on visitem el casc antic. Dinem a La Cepa, bonic restaurant, molt recomanable, i continuem ruta per arribar a San Millán de Yuso, passant per Logroño i Nájera, tot i que sense aturar-nos-hi aquesta vegada.

A Yuso, a banda de visitar el monestir, sopem i dormim en una casa rural molt maca, la Posada de San Millán, deliciosa.

El dia següent sortim cap a Cañas, un encantador petit monestir de monges, un bombonet. Molt bonic.

Continuem cap a Burgos, parant a Santo Domingo de la Calzada, amb la seva imponent catedral, i travessant els Montes de Oca.

A Burgos ens instal·lem a l’Hotel Rice, millor oblidar-lo, en una habitació antiga que donava a un pati de llums amb sortida de fum de la cuina. Horrible. Visitem molt bé la ciutat. Barri antic medieval, catedral, monestir de les Huelgas, Cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña…

Sortírem de Burgos en direcció als Picos de Europa. Pujàrem cap a Aguilar de Campoo, per anar després cap a Cervera de Pisuerga i baixar cap al vall de Lièbana, on vam visitar Santo Toribio de Lièbana.

Seguírem cap a Potes. En un poblet proper paràrem a dinar en un hotel molt xulo, anomenat Hotel del Oso, i vam anar a dormir a l’hotel Cosgaya, a Camaleño. A la tarda vam visitar Fuente Dé, i vam pujar en telefèric fins Àliva, alta muntanya. També vam visitar Potes, magnífic poblet medieval i Santa Maria de Lebeña, romànic meravellós.

El dia següent vam anar cap al mar, cap a Cantàbria, per veure el bonic poble medieval de Santillana del Mar, amb la seva famosa colegiata romànica. La vila estava invadida de gent, plena de turistes. Vam dinar, molt malament, en un restaurant de patacada.

 

Havent dinat anem cap al país Basc, parant a Castro-Urdiales i Bilbao. A la tarda cerquem lloc on dormir a tocar de la capital Basca. Ho fem a Bakio, al Gaztelu Begi, una pensió de carretera a tocar de San Juan de Gaztelugatxe. Una mica tètric, però ben situada per visitar aquest atractiu enclavament de la costa basca. Sopem a Bakio, al port, en un restaurant de peix, l’Itsasargi, molt bé.

L’endemà seguim la costa cap a Bermeo, Ondàrroa, Lekeitio cap a Sant Sebastià. Vam parar a dinar a Guetaria, al restaurant Itxas-Etxe.

Continuem la ruta entrant a França, anem cap al bonic poblet d’Ainhoa, per tornar a passar la frontera de nou i dormir a Elizondo, la capital del Valle del Baztan. Sopem i dormim a l’Hotel Elizondo, molt bé.

Al despertar-nos reprenem la ruta entrant a França per visitar la banda nord del Pirineu. Baixem cap a Sant Jean Pie de Port, molt bonic, per seguir cap a Sauvaterra de Bearn, poblet també molt xulo, i dinem a la bastida de Navarrex,

Havent dinat a Navarrex, (foto de dalt) continuem la visita cap a l’Hospital de Saint Blaise, bonica capella romànica, la catedral romànica d’Oloron Sainte Marie i el poblet de Betharram a tocar de Lourdes. No parem a Lourdes sinó que continuem cap a Argeles Gazost, on sopem i dormim a l’Hotel Printania.

L’endemà, amb base al mateix hotel, explorem els Prineus Francesos d’aquest sector, molt bonics, pujant fins cap a Cauterets, bonic poble de muntanya, el Pont d’Espagne i, amb un telefèric, el llac de Gaube. Preciós.

També vam voltar per Gavarnie, amb el seu espectacular circ.

A la tarda pugem cap a Aucun, un poblet proper amb una bonica esglèsia romànica, a sentir un concert. En sortir sopem a Les Mille et une Epices, un restaurant asiàtic, molt bo. Tornada a l’hotel Printania i dormir.

El dia següent continuem la ruta cap a Sant Bertrand de Comi¡enges, bellíssim poble medieval amb una bonica catedral. Als seus peus visitem també Sant Just de Vallcabrera, preciosa ermita romànica, molt maca..

Seguim cap a la Vall d’Aran, on dormim a Viella, a l’hotel Fontfreda, llavors molt maco, i sopem al restaurant El Molí. Visitem Vielha.

L’endemà baixem a la Vall de Boí, on visitem les magnífiques esglésies romàniques. Dinem, sopem i dormim a l’Hostal Pey, al poble mateix de Boí. Molt bé.

L’excursió s’acaba al càmping La Noguera, a Sant Llorenç de Montgai, on dinem a tocar de l’embassament, al restaurant del mateix càmping. Menú molt econòmic, gens dolent.

Setmana Santa a La Rioja

La Setmana Santa del 2009 la vam passar a Tudela i fent voltes per Navarra i La Rioja. Vam sortir de Barcelona, amb parada per dinar a Saragossa, a una pizzeria del centre, prop del Pilar, que ara ja està tancada i que pertanyia a la cadena Gino’s. Globus pels nens i nenes, molt bé. Bé de preu. Petita passejada pel centre de Saragossa i seguírem cap a Tudela.

El Pilar a Saragossa

Arribats a Tudela ens hostatjarem a l’Hotel AC Ciudad de Tudela, fantàstic, en un antic palau.  Encara hi hagué temps de fer una volta pel casc antic i veure la fabulosa portada de la catedral. Anàrem a sopar al restaurant de l’Hostal Remigio, tot un clàssic. Boníssm. Verdures de l’horta!.

Portada de la catedral de Tudela

L’endemà una primera volta per la zona. D’inici al monestir de Tulebras, que ja no guarda quasi bé res del seu art i la seva glòria passades. Una petita decepció!.

A dalt i a baix imatges del monestir de Tulebras

Seguim camí del monestir de Veruela, passant per Tarazona, bella ciutat que ja coneixíem. Prop del monestir dinem al restaurant El Molino de Berola, que podia estar millor. 

Monestir de Veruela.

Continuem la ruta cap al monestir de Fítero, tancat i barrat, i cap a la bella vila de Corella, amb els seus palaus i església.

Imatges del monestir romànic de Fítero

Corella: església, interior i exterior

Corella

Palau a Corella.

Tornada cap a Tudela, dormir al AC i sopar a Casa Remigio. El dia següent sortim cap al nord, camí de Navarra. Primera parada el monestir cistercenc de la Oliva, preciós, amb vida monacal encara.

Façana, a dalt, i claustre, a sota.

Dinem en un restaurant, un bar de fet, molt senzill, al poblet de Mélida: es deia Melide Asador, i ara ja han tancat. A la tarda visitem el poble medieval abandonat de Rada, una gran vila de l’edat mitjana que va quedar deserta, com fòssil, fa 500 anys. Increible. Estava tancada i sense visita però amb la tanca oberta vam poder passejar-hi. Xula.

Vila medieval de Rada

A la tornada aprofitem per una parada a las Bardenas Reales, per admirar un dels famosos “cabezos”.

Cabezo a las Bardenas Reales

En arribar a Tudela vam fer una volta nocturna per la ciutat, vam veure passar una processó i vam anar a sopar a un restaurant nou: El Treinta y Tres, molt a prop de l’església on sortia la processó.

Plaça Major, o de los Fueros,

DIGITAL CAMERA

Processó amb tambors a Tudela

L’endemà, potser el dia més bonic de tota l’excursió, ens adentrem en La Rioja buscant rastres dels dinosaures que van dominar aquestes terres fa milions d’anys. Petjades i reproduccions en fibra de vidre d’aquells animals, tot plegat molt bonic. Vam anar primer cap a Calahorra, on vam parar a veure la catedral.

Catedral de Calahorra

Tot seguit anem cap a Arnedo, i fins a Enciso, on hi ha un bonic museu i moltes petjades de dinosaures pels voltants. Enciso te un casc antic bonic i una església fortificada.

Enciso, el riu.

Reproducció de dinosaure

El riu

Església d’Enciso

A aquest poble dinem al restaurant La Fábrica de Harinas, un vell moli fariner, vora el riu, que conserva tota la maquinària original. Era molt bo, ara sembla haver decaigut una mica.

De tornada a Tudela, aprofitem que hem arribat aviat per fer una visita a la catedral, guapíssima, el museu, increible i a la ciutat. Baixem al riu a veure passar l’Ebre. Sopar al Remigio.

Catedral, portada

Catedral, interior barroc.

Absis principal romànic

Portada.

El dia següent era dia de tornada. Parem al monasterio de Rueda, bellíssim exemple d’art del Císter a Aragó, no lluny de Saragossa. Dinem al restaurant del Club Naútic d’Escatrón, bé.

Monestir cistercenc de Rueda, façana, a dalt, i claustre, a sota.

Esplèndida església cistercenca de Rueda

La roda de molí fluvial que dona nom al cenobi de Rueda

Continuem cap a Tarragona. Ens allotgem en una casa de Vilabella del Camp, un poblet aixerit a tocar de Valls i de Tarragona ciutat. El camp està ple de margarides silvestres. L’endemà anem a veure la processó de Divendres Sant a la vila romana de Tàrraco. Molt maca. Sopar, dormir a la casa rural. Tornada a Barcelona. S’ha acabat la ruta!.

Camp d’ametllers amb margarides silvestres florides

Catedral de Tarragona

Processó de Divendres Sant

Processó a Tarragona

Processó.

 

Madrid, Nadal 2009

El Nadal de 2009 vam anar de viatge a Madrid amb uns amics. Vam sortir de casa i vam arribar a Madrid a les 18.00 hores, amb una parada a Calatayud per dinar a l’Hotel Fornós, un lloc que mai no defrauda. Vam allotjar-nos a l’Hotel Novotel Campo de las Naciones, als afores de Madrid, a tocar de l’aeroport, però ben comunicat amb metro. Allà vam sopar al restaurant Claravia, del mateix hotel.

A l’endemà vam anar a visitar Toledo, la seva catedral, el convent de San Juan de los Reyes o la sinagoga de Santa Maria la Blanca, entre altres monuments que vam veure per fora, com ara el Alcázar, o els típics carrers medievals de la ciutat.

A Toledo vam dinar a l’Asador Palencia de Lara, situat a l’antic palau d’aquesta família. Molt bonic, bon menjar, luxós.

A la tarda tornada a l’hotel a Madrid, una volta pel mercat de Nadal de la plaza Mayor, molt divertit, i pels carrers del barri antic. Sopar a l’hotel, al restaurant Claravia, molt bé.

I l’endemà sortida cap a El Escorial per veure aquest superb monestir renaixentista, herrerià, que Felip II va fer construir, una autèntica meravella.

A El Escorial vam dinar al restaurant de la Fonda Genara, decorat vintage, amb posters antics, ceràmiques, mobles isabelins… una passada!. Tornada a Madrid, passejada per la ciutat de nit, palau reial, mercat de Nadal… sopar i dormir a l’hotel.

L’endemà anem cap a Segovia. Parem primer a visitar el palau de la Granja de San Ildefonso, magnífic barroc en mig de boscos i muntanyes.

Després seguim cap a la ciutat de l’aqüeducte, el primer que veiem en aparcar. Visitem també les esglésies romàniques, la catedral, els carrers i palaus medievals… Dinem al restaurante El Sitio, prop de la plaça major. Molt bé. Bé de preu, bon menú, bones tapes i racions per pocs diners. Ara ja és més car i més exclusiu.

A la tarda una visita a l’ermita de la Fuencisla, a la sortida de la ciutat, amb meravelloses vistes de l’Alcázar. Plou però podem parar a fer una foto. Continuem a Madrid, volta per la ciutat ambientada de Nadal, sopar i dormir a l’hotel.

El dia de tornada fem una parada al bonic monestir cistercenc de Santa Maria de la Huerta, a prop de Medinaceli. Bonic, tot i que una mica deixat, ara bé… quin refetor!. Parem a dinar a Calatayud, al Fornós evidentment i continuem cap a casa.

 

Final d’estiu al Pirineu de Navarra

Al final de l’estiu de 2010 vam anar de ruta pel Pirineu de Navarra amb una amiga i al seva filla. Vam sortir de Barcelona i vam enfilar cap a Lleida i Osca, per dinar, com sempre, a l’Hotel Mi Casa de Sabiñánigo. Bona teca i habitacions que estan prou bé. A la tarda una banyadeta a la Selva de Oza, tan bonica com de costum, visita a l’església romànica de Siresa i arribada a Isaba, on vam allotjar-nos en uns apartaments de l’Hostal Lola, molt recomanable, tant per dinar com per dormir. Vam sopar a Casa Tapia, un restaurant molt casolà, amb molt d’encant.

L’endemà vam sortir camí d’Otxagàbia, on vam dinar a l’asador i sidreria Kixkia, un restaurant típic navarrés de brasa i xuletó. Increible. A la tarda vam continuar cap a la Selva de Irati, preciós bosc de faig.

Tornada a Isaba, dormir a l’apartament, sopar a Casa Tàpia.

El dia següent gran ruta travessant els principals valls del Pirineu de Navarra fins arribar a Roncesvalles on vam dinar a Casa Sabina, un hostal amb restaurant. Gens malament. Visita a la Colegiata i baixada fins Sant Jean Pie de Port, bonic poblet de la banda francesa. Remuntem la carretera cap al naixement de riu Irati, pel cantó francés, en uns paratges increibles, un entorn idíl·lic.

Finalment retornem cap a Isaba remuntant el port de muntanya de Larrau, vistes impressionants.

A la tarda, abans de sopar, una visita a Isaba, el poble on dormim, amb un casc antic de caràcter.

L’endemà sortim cap a França pujant el port de Larra, per bonic vall de Belagua, preciós.

Entrats de nou a França baixem cap a Sainte Engrace, a les Gorges del riu Kakuetta, impressionants, increibles, bellíssimes. Retornem cap a Espanya per dinar en territori espanyol. Ho fem al restaurant situat al mateix Port de Larra, al centre d’esquí Roncalia.

A la tarda tot baixant cap a Isaba, fem una escapada cap a la bonica vall glaciar de Zuriza, al Vall d’Ansó. Un lloc paradisíac, fabulós.

Seguidament baixem de nou a Isaba per dormir i sopar com sempre a Casa Lola i Casa Tapia, i tornar a Barcelona, amb parada a Binèfar per dinar al restaurant de la Lonja de Binèfar, bon lloc, recomanable, barat i de qualitat.