Tag Archives: valencia

Estiu de 2020 a Eivissa

L’estiu de 2020, a pesar del coronavirus, van fer un viatge a Eivissa. Vam sortir des de Vilabella, en direcció a València, amb unes amigues de la família.

Església parroquial de Sant Pere de Vilabella 

Vam banyar-nos a la cala l’Alguer, perquè la de Pixavaques estava molt bruta. S’Alguer no estava gaire millor però vam poder remullar-nos. En acabat vam dinar a l’Ametlla de Mar. Tots els restaurants eren ben plens i per això vam anar a l’Ancla, un bar on, en principi, mai no haguéssim anat. Però no va estar gens malament. Des d’allà vam anar a València, on ens vam allotjar a l’hotel Hotel Malcom and Barret, un bon hotel, una mica als afores. Per sopar vam decidir anar fins el proper barri de Ruzafa, una caminadeta de mitja hora, i probar una pizzeria argentina anomenada Malamia Ruzafa. Fantàstica. Carns i pizzes, fabuloses. Del millor de València.

El dia següent continuem camí cap a Dènia, des d’on surten els vaixells cap a Eivissa. Ens banyem i dinem al mateix port, en un restaurant amb bones vistes, anomenat Pa Picar Algo, menjar correcte, sense més. A la tarda agafem el vaixell i en arribar a l’illa, anem ràpidament cap el nostre hotel, Els Pins Resort & Spa, molt maco, ben situat, a la badia de Sant Antoni de Portmany, amb esplèndides instal·lacions. Aquella nit va ser la primera, però no la darrera, que vam sopar al restaurant Pyrenees, tot un encert.

L’endemà vam anar a banyar-nos a Cala Comta, no lluny de l’hotel, una de les millors platges d’Eivissa, i potser del món. Bon aparcament, aigües turquesa, transparents i roques de formes capricioses.

Per dinar vàrem pujar fins Sant Josep de sa Talaia, un bell poble de l’interior de l’illa. Allà menjàrem al restaurant Es Galliner, al costat de l’ajuntament. Molt bé, molt car. 

A la tarda baixarem a fer un bany a la cala Molins, molt maca, un pel salvatge. Aquella nit anàrem a sopar al restaurant Es Virot, a la mateixa platja, a tocar de l’hotel. Força bé.

El dia següent vam anar a Cala Bassa, feia una mica de núvol i quedava un xic deslluïda. Però va anar millorant. Bon aparcament de pagament que inclou una cervesa de regal. Al migdia tornem a dinar de nou a Sant Josep, aquesta vegada en una pizzeria realment italiana anomenada Pizzico di Pepe. Molt bé!

A la tarda tornada a la platja, de nou a gaudir de Cala Comta. Una posta de sol inoblidable.

L’endemà fou el dia de visitar una de les platges més maques del món, una platja que enllaça Eivissa i Formentera, Ses Salines. Aigua de primera, gran pàrquing, bons restaurants.

Per dinar vam anar a Eivissa ciutat amb ganes de visitar el Dalt la Vila. Feia molta calor i tot estava tancat. Vam acabar al bar Mariano, que nos us recomanem sota cap concepte. Preus altíssims per un menjar horrible i una atenció nefasta.

A la tarda, havent dinat, vam fer una volta pel Dalt la Vila d’Eivissa, amb pujada fins la catedral i el mirador. Molta calor però valia la pena. I, tot seguit vam tornar a Ses Salines, a remullar-nos de nou una estona. Tornada a Sant Antoni, sopar al Pyrenees i dormir a l’hotel. 

El dia següent anàrem, tot creuant els magnífics camps del nord de l’illa, plens de petits poblets de noms ben evocadors, fins la mítica cala de Benirràs, que al matí estava totalment deserta. Aparcament gran i buit.

Per dinar escollirem el poble de Sant Joan de Lebritja, quatre cases blanques i una bonica església fortalesa. Dinàrem al restaurant Vista Alegre, recomanable, senzill i bo.

A la tarda baixàrem a banyar-nos a la cala petita de Portinax, bonica tot i que molt humanitzada i urbanitzada. Bon aparcament. 

Retorn a l’hotel, sopra al Pyrenees i a preparar-se per la tornada a casa.

L’endemà anàrem al port d’Eivissa on vam agafar el vaixell cap a Dènia. Arribada al migdia, a temps per dinar al restaurant Deniarròs del Port. Fantàstic, bé de preu, servei impecable. Molt recomanable. En acabat de dinar fèrem un bany a la platja de Dènia, que estava molt calenta. En acabat sortírem cap a Castelló de la Plana on teniem reservat l’hotel NH Turcosa, al port, una mica envellit, però encara correcte. Vam fer una volta pel port i vam sopar al restaurant Il Solito Posto, al passeig marítim mateix. Molt bones pizzes. 

Port de Castelló

El dia següent era dia de tornada. Vam anar de Castelló fins Penyíscola, una vila on sempre ens agrada tornar, i ens vam banyar en la seva platja llarga i càlida, amb vistes al penyal dins el mar. 

Penyíscola


Platja de Penyíscola

Per dinar vam anar al restaurant Tio Pepe, com sempre, qualitat sense parangó. Molt recomanable. I d’allà, a casa!

Deixa un comentari

Filed under 2020, Espanya, hotel, restaurant, Uncategorized

Setmana Santa 2019 a Múrcia

Aquesta Setmana Santa tardana, era a mitjans abril, vam decidir anar a la platja i, per això, vam escollir Múrcia. A més, en aquesta desconeguda capital llevantina hi fan unes processons molt divertides que ja havíem viscut abans. Sortírem de Barcelona i paràrem a dinar a l’Ametlla de Mar, al gastrobar Sal Moreno, un bar de tapes d’autor al costat de la cala S’Alguer, al centre del poble. Molt bé. Feia dia de platja. I la de l’Ametlla estava guapíssima.

Seguírem fins a València on dormírem, com sempre, al Holiday Inn Express Bonaire, al centre comercial. Senzill, barat i convenient. Tarda de botigues. Sopar al restaurant Sorsi e Morsi, al mateix centre comercial Bonaire. Bona pasta i bones pizzes. No falla. L’endemà continuàrem cap a Múrcia via Yecla i Jumilla. Arribàrem a la ciutat a mig matí, i anàrem a dinar a la Imperial, un restaurant italià molt bo. Tarda de turisme, amb una primera processó. La catedral, preciosa. El Casino mudéjar guapíssim, teatre Romea, carrers… tot bonic!

Ens allotjarem a l’Hotel Siete Coronas, molt bé, el millor de Múrcia. I la primera processó, molt xula. Sopar a la Taberna La Parranda, la petita, no la gran de la plaça de Sant Joan. Bé, el primer dia, malament el segon. De tornada, una petita visita a la ciutat de nit.

L’endemà sortim cap a Elx, que no visitem, per anar cap a Santa Pola i embarcar per l’illa de Tabarca. No habvíem tornat a aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant des de feia molts anys. Val a dir que està igual de maca o més. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, passem vora el mar i les salines de Torrevella, on hi havia flamencs, per anar fins Guardamar. I tornem a Múrcia. Visitem el pati del palau episcopal que estava obert, la catedral de nou i veiem passar la processó. Per sopar anem al restaurant Taberna La Parranda, per segona nit consecutiva. Aquesta vegada no va anar bé. Van trigar molt a servir-nos.

El dia següent, dimarts sant, anem fins a Águilas, i passem a Almería, cap a Pulpí per anar a la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. Ens banyem a la cala Carolina, just al costat. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

En acabar la banyada anem a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, tornem a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente, on tornem a banyar-nos.

Tornem a Múrcia, per veure la processó que surt de Sant Joan, al costat de l’hotel i la de Sant Joan de Déu, no gaire més lluny. Sopar a la pizzeria la Imperial. Fantàstic com sempre. Volta per Múrcia de nit i tornada a l’hotel.

Darrer dia a Múrcia i decidim fer una visita a Cartagena. No fa bon dia com els anteriors i no podrem banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Seguim per anar fins el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que fa pinta de ser molt bonica. Però avui no fa bon dia, el vent bufa fort i l’aigua està remenada. La manga aixeca el nas al fons.

Abans de dinar treiem el nas en un altre paratge natural impressionant, Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià. Fa molt mal temps i el mar està revoltat de veritat.

Anem a dinar al Cabo de Palos, al petit port d’aquest poblet. Ho fem al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegem pel port i per la mar de ponent.

Abans de tornar ala cotxe fem una petita caminada vora la mar de Llevant, molt esverada. Veiem, a la dreta, el far del Cap de Palos. A l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Tornem a Múrcia a temps de veure la processó de dimecres sant. Sopem al restaurant La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Dijous Sant, dia de marxa. Sortim amb cel amenaçador. Plourà tot el dia a partir de Yecla, i a Múrcia s’acabaran les processons per aquest any, sota una forta pedregada. L’autopista està tallada i fem una hijuela per l’horta d’Alberic. Arribem plovent a València, on dinem a la Tagliatella del Centre Comercial Bonaire. Ens allotgem de nou al Holiday Inn Express. A la tarda, tot i plovent, agafem el bus 160 cap a València. Per sort del destí feien portes obertes al palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art.

Sortim i, nova sort, una coral canta angelicalment a la Basílica dels Desemparats… fantàstic!.

Travessem la plaça i entrem a la catedral, on sort del destí, hi ha ofici solemne presidit pel cardenal Cañizares i processó amb el Sant Grial.

Tornem a l’hotel amb bus. Diluvia. Xops anem al restaurant, molt bo de nou. És el Sorsi e Morsi, un valor segur. L’endemà retorn a casa. El cotxe d’uns amics punxa una roda. La Guàrdia Civil l’auxilia. Perdem unes hores, en una tornada lenta a Barcelona, a 80 per hora. Dinem a l’Ametlla de Mar. Tot ple. Anem a un bar de tapes, anomenat Pica-Pica, fabulós, una troballa. molt recomanable.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Espanya, Europa, murcia

Penyíscola 2004, pont de Carnestoltes

Pel pont de Carnestoltes, el mes de febrer de 2004, vam anar amb el nostre fill a Penyíscola. Vam fer nit a Vilabella del Camp, al Tarragonès, en la casa rural. L’endemà vam seguir fins la bella ciutat on vam passar el dia, per tornar a la tarda a Vilabella. Vam dinar, com sempre, a Casa Vicent, ara tancat de manera definitiva, on feien un suquet de rap boníssim. Vam veure el port i poble vell. De Vilabella, passada la segona nit, retornàrem a Barcelona

Deixa un comentari

Filed under 2004, Espanya, valencia

Penyíscola, març de 2019

Un altre cap de setmana inventat en ple hivern. Ara descobrim en dos dies les delícies del sud: La Mora i Penyíscola. Sortim de Barcelona en direcció La Mora, una bella cala on l’aigua és sempre transparent.

Dinem a Vilabella del Camp, un graciós poble proper a Tarragona.

Seguim cap a Penyíscola, on arribem a l’hora de la posta. Passejada per aquesta ciutat murallada enfilada en la seva penya damunt del mar.

Sopar, molt bé, al Tio Pepe. Dormir en aquest mateix hotel. Passejada a la nit.

L’endemà, amb la llum del dia, Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Carrers blancs, racons llevantins, mar, sol esbatanant.

De tornada, al migdia, parem una altra vegada a la cala de la Mora, prop de Tarragona. Allà, aquesta vegada, si que ens banyem en les aigües cristal·lines. I, en acabar la banyada, anem cap al restaurant Moramar, a la mateixa platja, on dinem bona teca. Peix fresc, arròs i fideuà boníssims. Recomanable.

I de la Mora a Barcelona, contents d’un altre cap de setmana preciós.

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2019, Catalunya, Espanya, Europa

Setmana Santa a Granada

La Setmana Santa del 2010 la vam passar a Granada. Sortírem de Barcelona cap a València, amb aturada a dinar a l’Ametlla de Mar, al restaurant Plaça Nova, bé. Continuem fins València, on ens allotgem a l’Hotel Barceló, molt bé. Per sopar anem a una mega pizzeria recomanada per l’hotel, Molt bé, bona teca i molt abundant: Pizzeria Casa de Roma. L’endemà continuem camí cap a Andalucia, parant a dinar a l’Hotel Executive, un hotel proper a l’autopista a l’alçada de Totana. No passarà a la història, ni per bé, ni per mal. A mitja tarda arribem a Guadix, on parem a veure el poble, amb la seva catedral.

Continuem cap a Granada, on ens allotgem a l’Hotel AC Granada, una mica als afores, que avui és un hotel de la cadena ABBA. Molt bé. Vam sopar en un restaurant de la Carrera del Darro, vam veure caure la nit damunt l’Alhambra i vam tornar caminant a l’hotel per l’Albaicín i el carrer Elvira.

L’endemà visita a Granada. Primer la catedral i, en acabat, pujada fins l’Alhambra per veure aquest palau àrab i els jardins del Generalife.

Vam dinar a una cadena de restaurants vegetarians que ja no existeix a la Gran Via. A la nit un parell de processons ben boniques.

El dia següent ens va venir de gust fer una escapada per veure la Mezquita de Córdoba, preciosa, i l’Alcázar de los Reyes Cristianos, que no és l’Alhambra ni el Generalife, però està força bé. Vam dinar al Caballo Rojo, restaurant de luxe, que en aquells anys tenia, a baix, a l’entrar, un local de tapes i racions.

De tornada a Granada vam veure un parell de processons sortir de la seva església, la més important i imponent la del Cristo de los Gitanos que surt de la catedral.

Tornada a l’hotel i, l’endemà, una excursió a les Alpujarras, una zona sota Sierra Nevada plena de pobles blancs, tan bonics com Pampaneira o Capileira. Després de dinar vam anar a Sierra Nevada, l’estació d’esquí, on vam tenir un altercat al caure-li un pèl de processionària a l’ull a un membre de l’expedició.

Tornada a Granada, per veure sortir les processons a la carrera del Darro, i gaudir-les tot passant pels estrets carrers del barri de l’Albaicín, camí del Sacromonte.

El darrer dia vam despedir-nos de Granada i vam tornar cap a València. Vam parar a Villena, per veure la magnífica fortalesa dels Pacheco, i també a Xàtiva, per admirar la col·legiata i el bressol de la família Borja (Borgia), amb la plaça, la façana renaixentista amb la torre, i la font medieval. Allà vam dinar just a la mateixa plaça, al costat de l’església, al restaurant Borja, avui lamentablement tancat. Força bé.

En arribar a on de nou tocava dormir al Barceló, com a l’anada, i l’endemà tornar a casa. Vam visitar València, mentre queia la nit. Miquelet, basílica dels Desamparats, Catedral, llotja… Fi de la ruta de Setmana Santa 2010.

Deixa un comentari

Filed under 2010, andalucia, Espanya

Setmana Santa Almeria 2017

almeria

Aquest any 2017 vàrem anar de viatge de Setmana Santa a Almeria, per veure les costes verges del parc natural de Nijar i Cabo de Gata, i també les processons. Vàrem sortir a la tarda i vàrem fer nit a València, a l’Hotel Holiday Inn Express del parc comercial de Bonaire, a Aldaia. Un hotel baratet però interessant, amb bona relació qualitat preu. Vàrem sopar al restaurant la Tagliatella de Bonaire mateix, car, ple de gent i servei deficient. Menjar massa senzill. L’endemà seguírem camí cap a Múrcia.

A Múrcia vam veure la primera processó de Setmana Santa del viatge, molt divertida, amb una mena de trompetes tibetanes.

Vam entrar al Casino, famós edifici neoàrab molt maco.

La Catedral de Múrcia és una joia del barroc, amb una torre molt maca.

Espectacular, darrera la catedral, per dins i per fora, la capella major dels Fajardo, marquesos de los Vélez, gótica florida.

Les portades, gótica la lateral i barroca la principal, son fantàstiques.

Dins la catedral trobareu la capella de la Virgen de la Fuensanta, amb inscripcions en llatí molt interessants.

A Múrcia vam dinar a la pizzeria Imperial, molt bé. Bones pizzes i bones pastes!.

Seguidament vam continuar camí cap a Almeria on ens vam allotjar a l’Hotel NH Ciudad de Almeria, una mica car però amb unes habitacions molt grans, un desdejuni fabulós i ben situat, tot i que no al centre de la ciutat.

A la tarda i la nit primeres processons a Almeria. Sopar en un bar de tapes fantàstic, el Cyrano del Carrer de Méndez Núñez.

L’endemà primera visita a la Costa de Cabo de Gata, a San José i les seves cales meravelloses: Mónsul i los Genoveses, una passada!.

Paisatges extrems, desèrtics, lava a tocar del mar, platges fabuloses, geologia a cel obert…

Dinàrem a la geladeria i pizzeria Vittoria, al passeig marítim de San José. Força bé, malgrat que és un lloc senzill.

A la tarda una visita a Los Escullos, increibles paisatges, i a la Isleta del Moro, el més bonic poblet mariner de la zona.

A la nit, una altra vegada a sopar al Cyrano, ja n’erem addictes, i dormir a l’Hotel NH. I, per descomptat, unes quantes processons més.

El dia següent anàrem a Níjar, bellíssim poble blanc interior, on vam comprar unes típiques jarapes de cotó, alfombres fetes a mà.

Anàrem a les platges del nord d’aquesta població: Las Negras, El Playazo, Rodalquilar, la Isleta del Moro, on vam dinar a La Ola, restaurant de peix, molt bo, i molt bé de preu, mirant el mar.

A la nit més processons, i visita a la Catedral d’Almeria, bella portada renaixentista i torre com d’un castell.

Sopar a Cyrano, como no!.

Darrer dia reservat per les Salines del Cabo de Gata, San Miguel i el far. Banyada a la fabriquilla, aigües de cristall. Dinar a San Miguel, al bar la Playa, bé però senzill i car.

Tornada a Almeria, més processons, i de nou a sopar al Cyrano!.

 

L’endemà, dijous Sant, tocava tornar. Parada a Calpe, per banyar-nos al peu del penyal, guapíssima platja, i dinar a La Picaeta, que ja no és com era abans. No hi tornarem…

Dormir a València, al Holiday Inn Express de Bonaire, i aquesta vegada encertem amb el restaurant. Anem al Sorbi e Morbi, una pizzeria molt original al Centre Comercial.

L’endemà cap a casa, amb parada per dinar i banyar-nos a l’Ametlla de Mar. Dinar al bar Plaça Vella, molt bé.

Deixa un comentari

Filed under 2017, andalucia, Espanya, valencia

Setmana Santa a Sevilla 2013

sevilla

La setmana Santa del 2013 anàrem a Sevilla per veure les processons. Sortírem de Barcelona, camí de València, on dormirem a l’Hotel Barceló, a tocar de la ciutat de les Arts i les Ciències. Molt bé. Sopàrem a Roma Pizza, prop de l’hotel. Pizzes immenses a un preu ridícul. L’endemà sortírem cap a Baeza, parant a San Clemente, un bonic poble manxec, on hi ha una plaça major molt xula, i un museu d’art contemporani que no està gens malament.

IMG_0242IMG_0246

Seguidament paràrem al Viso del Marqués, on vam intentar veure el palau museu de la Marina sense èxit. Dinàrem al poble, al restaurant Los Leones, en un menjador, gran, fred i buit, amb una xemeneia encesa. Un plat de pernil i un de formatges de la terra. Bons i cars. Continuàrem a Baeza, magnífica ciutat monumental, barroca, on teníem reservat l’Hotel Campos de Baeza, senzill però molt correcte, sobretot bé de preu. Veiérem la processó, molt bonica i sopàrem a la Taberna del Arcediano, les millors tapes de la ciutat.

IMG_0120IMG_0146IMG_0145

L’endemà cap a Sevilla, però amb parada a Córdoba, per visitar la seva esplèndida mesquita i dinar al restaurant del Caballo Rojo.

IMG_0147

Arribàrem a Sevilla i ens instal·larem a l’hotel Novotel, molt bé, ideal per a famílies. L’endemà visita a Sevilla, catedral, reales alcázares, barrio de Santa Cruz, Venerables, Museu de Belles Arts, Torre del Oro… i la Macarena. Plovia, i algunes processons no van sortir. Dinàrem a la Cerveseria Giralda, veient la torre mudèjar. Tapes molt bones!.

IMG_0173IMG_0175IMG_0180IMG_0198

El dia següent férem via cap a Cadis. Visitàrem la catedral i l’església amb l’exposició de la Constitució de 1812. Dinàrem al café Royalty, que és un museu en ell mateix!. Sostres estucats decoració del XIX. En sortir de Cadis anàrem a Arcos de la Frontera, bonic poble blanc penjat dalt d’un turó, a passar la tarda. Bellíssim!. Sopar i dormir al Novotel, com cada dia.

IMG_0212

L’endemà sortírem cap a El Rocio per veure l’ermita de la Blanca Paloma, molt turístic.

IMG_0226

I continuàrem cap al Parc Nacional de Doñana. Interessant però poca cosa a veure. Dinàrem a la vora del mar, a Mazagón, després de contemplar una estona el mar, a Matalascañas, molt bé. De tornada a Sevilla dormir a l’hotel Novotel, no sense abans haver vist unes quantes processons més.

IMG_0232

L’endemà, de camí a València, dinàrem al restaurant La Entrada, a Argamasilla de Alba, un bar just a l’entrada de la població venint de Ciudad Real. No estava gens malament un menú del dia molt bé de preu. Per dormir férem nit a València, de nou al Barceló de les Arts i les Ciències. I encara vam tenir temps de veure una processó marinera al barri marítim del Canyaveral, després d’una odissea en tramvia. Finalment  sopàrem en una pizzeria propera, diferent de la de l’anada. Fou a La Mafia de Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. Prou bé.

Deixa un comentari

Filed under 2013, Espanya

Andalucia, Setmana Santa 2015

andalucia

La Setmana Santa del 2015 varem anar a Anadalucia, en concret a les ciutats d’Úbeda, Baeza i Jaén. El primer dia dormirem a València, al Melià, un bon hotel, i sopàrem  en una bona pizzeria propera, de la cadena Piazza. L’endemà de bon matí sortírem en direcció Madrid per agafar a Requena la carretera d’Albacete per Casas Ibáñez que ens permeté una aturada al bellíssim poble blanc d’Alcalà de Xúquer, fabulós amagat dins el seu penya-segat amb el riu voltant-lo, les cases blanquíssimes i el castell al cap de munt.

IMG_0543

D’allà, seguint els canyons fins sortir de la vall, anàrem a Albacete a dinar, al restaurant de l’Hotel Beatriz, que podia haver estat molt millor, però també molt pitjor. Continuàrem carretera avall cap a Alcaraz, bella població d’aires medievals, amb una de les places més boniques d’Espanya, amb les torres de l’església i del Tardón. Un bon punt on aturar-se.

IMG_0544

Arribàrem a la bellíssima vila d’Úbeda a punt per veure passar la primera processó. Úbeda és una de les ciutats més maques d’Andalucia, d’Espanya i d’Europa. Ens estàvem a l’hotel El Postigo, en un carrer blanc del casc antic. Us el recomanem. Senzill, agradable, amb piscina en un pati encalat.

IMG_0560IMG_0568IMG_0572

L’endemà anàrem a la Sierra de Cazorla, parc natural molt interessant, on neix el pare Guadalquivir, riu Serpis de la Bètica. Bonic, com mig alpí en ple sur de la península. Dinàrem a tocar del riu acabat de néixer en un xiringuito anomenat Cerrada del Utrero, al poblet de Vadillo Castril, en ple no res, al costat de la carretera: bé.

IMG_0601IMG_0610

A la tarda i nit, més Úbeda, més processons, i una visió de la bellíssima ciutat andalusa, patrimoni de la humanitat de la Unesco. Palaus, l’església del Salvador, places i carrers… tanta bellessa!.

IMG_0585IMG_0587IMG_0589IMG_0594

El dia següent ens desplaçarem a Jaén, guapíssima ciutat renaixentista, amb la seva esplèndida catedral, els banys àrabs… Dinàrem a Mangas Verdes, una típica tasca, boníssima, prop de la catedral, encara que ella es defineixi com atípica. Molt recomanable!.

IMG_0720IMG_0721

A la tarda, de nou, processons a Úbeda, i una darrera visita a la fabulosa església del Salvador.

IMG_0680IMG_0697IMG_0637

L’endemà sortirem cap a Linares per veure el jaciment romà, encara en excavació, de Cástulo, amb uns mosaics que treuen la respiració de bonics que son. I per dinar anàrem a Baeza, a El Arcediano, un bar de tapes, amagat, molt amagat, al centre. Petit, però boníssim. Aprofitàrem, naturalment, per tornar a degustar les meravelles que ofereix aquesta ciutat joia del renaixement.

IMG_0826IMG_0837IMG_0845IMG_0847

El dijous sant abandonàvem, amb molta pena, Úbeda i posàvem rumb al nord, cap a Ciudad Real, parant però a visitar, de camí, el fantàstic palau que, Don Álvaro de Bazán, almirall de Castella, es va fer al Viso, “porque pudo y porque quiso”. L’únic palau renaixentista d’estil italià d’Espanya. No us el podeu perdre. I, seguidament, cap a Calatrava la Nueva, un castell poderós, molt ben conservat, dalt d’una muntanya, seu de la totpoderosa orde de Calatrava.

IMG_0901IMG_0903IMG_0935IMG_0941IMG_0939

Per dinar férem cap a la bonica ciutat d’Almagro, amb la seva plaça porxada, i els seus convents… i els seus formatges manxecs… I tinguerem la sort de veure els armaos, a la plaça, mena de soldats romans que nomes surten i desfilen el Dijous Sant. Agradable i afortunada coincidència, oi?.

IMG_0948IMG_0958.JPG

Dinàrem a la mateixa plaça, tot veient la desfilada, a base de tapes, al bar Biki-Bat, bona teca. A la tarda anàrem cap a Ciudad Real on ens hostatjarem a l’Hotel Guadiana, un quatre estrelles amb piscina interior climatitzada i grans habitacions, però ja envellit, amb ganes d’una bona reforma. Però no estiguérem pas malament i l’esmorzar era molt bo!.  Tarda i nit de procesons, i més tapes, ara a El Portalón, a la plaça Major de Ciudad Real, mentre veiem passar més processons. El dia següent, des de Ciudad Real, anàrem a veure el parc natural de Las Tablas de Daimiel, feliçment recuperat i ple d’aigua i ocells.

IMG_0975.JPGIMG_0968.JPG

De tornada ja, de Ciudad Real a Barcelona, parades a València, a dinar a Bétera, al restaurant Fusió, cuina moderna, menú del dia cuidat a preu just. Parada també a Peníscola, una Peníscola melancòlica, per acomiadar el viatge.

IMG_1005

 

Deixa un comentari

Filed under 2015, Espanya