Nadal i Cap d’Any a Milà i Munic

Ruta del Nadal i Cap d’any 2022

Església de Sant Pere de Figueres

Per Nadal i Cap d’Any, per primera vegada amb el cotxe nou i conduint la nostra filla, vam anar a fer una ruta clàssica per Europa. En sortir tard vàrem parar a dinar a Figueres, com sempre a Can Duran, que aquesta vegada ja no ens va agradar tant. Ha canviat molt. Seguírem cap a França i vam viatjar tota la tarda fins a arribar a Aix en Provença, la capital històrica d’aquelles terres, on encara hi havia un bonic mercat de Nadal, que dura fins al dia de Reis. al gener. Ens allotjarem en l’hotel apartaments Adagio, fantàstics. Per sopar anàrem a Le Four sous le Platane, una trattoria, bistrot, pizzeria, un lloc molt recomanable.

Plaça del Fòrum d”Aix en Provença.

L’endemà decidirem seguir la ruta de la costa, més assolellada, i deixar els Alps per la tornada. Férem tota la Costa Blava, la Ribera dei Fiori, fins parar a dinar a Arma di Taggia, a Itàlia, un poblet a la muntanya però amb una marina prop de l’estació i una platja bonica. Dinàrem al restaurant O Marechiaro, molt bé.

Platja d’Arma di Taggia

Continuem viatge cap a l’interior, cap a Milà. La pluja i la boira fan acte de presència. Arribem a Milà a mitja tarda. En allotgem a l’hotel Ibis Ca Granda. Molt millorable. Per dinar anàrem al ristorante Il Faro, a tocar de l’hotel. Gens malament. Molt familiar. Tarda voltant per Milà, primer contacte amb la ciutat, ambient de Nadal.

Duomo de Milà, amb mercat de Nadal

L’endemà dedicàrem tot el dia a veure Milà. Castell Sforza i museus, carrers del centre, catedral i, per dinar, anàrem a un restaurant molt divertit: l’Orgànic, una pizzeria i trattoria molt diferent, jove i divertida. A la tarda basílica de Sant Ambrosi, nova volta pel mercat de Nadal i, per pura sort, la magnífica galeria i pinacoteca de Brera, molt maca. Sopar a Il Faro i dormir a l’Ibys Ca Granda.

Desposoris de la verge de Rafael a la Pinacoteca de Brera, Milano

L’endemà tocava marxar cap a Innsbruck. Vam trobar moltes cues a l’autopista, tràfic fatal. Vam acabar parant a Vò Sinistro, al poble de Avio, a l’Antica Trattoria Bar Alla Stazione, familiar, menú cantat, molt bé. Seguirem cap a Innsbruck on havíem reservat l’Hotel MEININGER Hotel Innsbruck Zentrum. No ens havien reservat l’habitació. Fatal!. Vam haver de continuar camí fins a Munic, on vam arribar a les nou de la nit, a l’hotel Ibis Muenchen City Arnulfpark. Bon hotel! Varem sopar al restaurant de l’hotel Novotel del costat: The Flave of Munich. Força bé!

Ajuntament de Munic. Autòmats donant les hores.

L’endemà vam fer el dia a la ciutat. Vam comprar un bitllet de grup al metro, va costar!, i vam anar a veure la catedral, Sant Pere, les altres esglésies de Munic i vam acaronar el morró del porc senglar. Vam dinar al mercat, al restaurant Berni’s Nudelbrett, un italià bé de preu. A la tarda vam anar a la Alta Pinacoteca, però estava tancada!. A la nit voliem sopar al mateix restaurant però ens van fallar! Vam acabar en un restaurant bavarès, el Zum Stiftl – am Marienplatz, en una terrassa de la Marienplatz, a l’aire lliure, perquè no feia gens de fred. De tornada a l’hotel Ibis, ja tard, celebració del nou any 2023.

Catedral de Munic

L’endemà vam deixar Munic per anar tornant cap a casa, a Barcelona. Vam arribar-nos fins a Innsbruck per visitar la ciutat on no havíem pogut dormir. Vam visitar el petit mercat de Nadal, la catedral, la capella del palau amb la tomba de Maximilià I, la Residenz, i tot el casc antic amb els carrers de pedra i les cases medievals i renaixentistes. Vam dinar a la Gasthof Goldener Adler, un restaurant d’especialitats tiroleses on han menjat molts famosos i que fa anys que funciona. Molt bonic!

Tomba de l’emperador Maximilià I.

Seguim camí cap a Brescia, ciutat italiana molt poc coneguda, on arribem a la tarda nit. Ens allotgem a l’hotel Novotel Brescia 2, a l’entrada de la ciutat. Anem a sopar a la Osteria L’Oste Sobrio. Fantàstica!

Brescia per Nadal

Continuem viatge, ara cap a Torino, ciutat que ja hem visitat diverses vegades i que ens encanta. En arribar dinem al Ristorante Pollastrini, on també vam sopar. Boníssim! Vam visitar la ciutat al complert: Palaus Reials i els seus museus, molt xulos, Duomo, esglésies, zona romana… tot. Fantástic! Per dormir us recomanem l’Hotel Torino Porta Susa, una passada!

Avinguda del Po a Torino

L’endemà seguirem viatge cap a casa, passant el túnel de Frejús i baixant cap a Grenoble, per uns Alps sense neu. Parada a dinar al poble de Montmelian, a la Savoia Francesa. Ho vam fer al restaurant La Glycine, força bé malgrat ser un bar de patacada. Seguirem autopista avall fins arribar a Montpellier. Vam dormir a l’hotel Ibis Styles Comedie, al centre, molt millorable. Vam sopar al restaurant Casa di Giorgio, ja ho havíem fet abans, rue de la Loge. Pot millorar encara. L’endemà, cap a casa, amb parada a Ca la Marieta, a Girona, fantàstic com sempre!

Nadal 2021 i Cap d’any 2022 a París

Ruta fins París: Figueres – Carcassonne – Suillac – Limoges – Orleans – París

Aquest Nadal del 2021, en plena onada de l’Omicron Covid19, vam decidir anar a París a passar les festes de Cap d’Any. Vam sortir de Barcelona, molt tard, i vam fer parada a dinar al restaurant Can Duran, a Figueres, un clàssic de tota la vida, magnífic. A la tarda continuem viatge cap a Carcassonne, on ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles. Una mica apartat del centre de la ciutat però proper a la vila medieval, “La Cité”, i bé de preu. Personal amable i habitacions bàsiques però còmodes. Per sopar anem a la Divina Comedia, una pizzeria molt interessant, a la ciutat nova. Bona gent i bon menjar.

Imatge de la vila medieval de Carcassonne, La Cité”.

A Carcassonne hi anem sovint per veure el seu bonic mercat de Nadal que dura molts dies, fins passat Cap d’Any, amb atraccions com pistes de gel, roda o paradetes de vi calent. Molt xulo!

Imatge del Marché de Noel de Carcassonne

El dia següent marxem cap a Limoges, la nova etapa del viatge. Plou. Plou tot el dia. No donen gaires ganes de parar enlloc. De tota manera cal dinar i escollim la bonica ciutat de Souillac, a la Dordogne. Tot tancat. Només estava obert “Le Quercy”, pas mal du tout! Continuem ruta fins Llemotges, plovent, i arribem al nostre hotel. És un Ibis vermell, sense pàrquing. Per sort descarreguem davant l’establiment i trobem plaça en un aparcament a l’aire lliure, no lluny de l’hotel. Bones habitacions, estretes, petites però bé. Visitem, plovent, el mercat de Nadal i la pista de gel. Ens xopem però la ciutat medieval és molt bonica i hi ha un màping guai a la façana de l’església de Sant Pere. Llàstima de pluja…. moltes parades estan tancades i ningú no va pel carrer. Vam sopar a la Firenza, una pizzeria molt maca i recomanable, a tocar de l’hotel.

Màping de Nadal a l’església de Sant Pere de Llemotges.

Casc antic medieval de Llemotges: rue de la Boucherie… preciós!

L’endemà, plovent encara, deixem Llemotges i anem camí de París de nou. Parada obligada a Orleans per gaudir del seu casc medieval, la catedral i la seva bona gastronomia. Aparcament fàcil a les Halles. Vam anar aquesta vegada al restaurant l’Escalier. Molt bé. Ja no plovia i vam poder tornar a visitar la meravellosa catedral.

Interior de la catedral d’Orleans

La tarda es va anar obrint i vam arribar a París, a l’hotel Exe Panorama, molt bé, molt cèntric, a tocar del metro i de la rue Lafayette. La primera vegada que ens allotjavem al mig de la ciutat de la llum! Per sopar vam desobrir un italià genial i una mica excèntric, divertit i canalla: la trattoria Libertino, que fa honor al seu nom! Vam fer el primer volt per la ciutat: el gran mercat de Nadal de la Defense, que estava tancant aquell mateix dia.

L’endemà tocava Louvre, el gran museu de París, desordenat, caòtic… però ple d’antiguitats fastuoses.

Detall d’una tomba egípcia al Louvre.

Sortint del museu anem a fer un volt per les ribes de la Seine i a dinar al quartier Latin, a la trattoria i pizzeria Marinara, a la rue Dauphiné. Fantàstic.

Vaixells als quai del Sena

A la tarda una passejada pel París de sempre: Notre Dame, Conciergerie… per acabar als grans magatzems Samaritane, a la Rue de Rivoli i a les botigues de moda del Faubourg Saint Honoré…. Gucci, Versace, Chanel…. I davant del Ritz, a place Vendome!

Interior dels magatzems La Samaritane, per Nadal.

I no oblidar una volta pel bonic mercat de Nadal de les Tulleries, amb les seves atraccions i les casetes de vi calent… A la nit no havíem pogut reservar El Libertino i vam anar a una pizzeria propera a l’hotel: Vittoria, molt familiar i tradicional.

Un parell de convidats especials en un café de la Rue Saint Honoré.

El darrer dia de l’any 2021 vam treure el cotxe del garatge Indigo Montholon, per cert molt bé de preu, molt recomanable, per anar fins a Versailles. El palau i els seus jardins ens van impressionar, com sempre. Feia bon dia.

Jardins de Versailles

Per dinar vam decidir allunyar-nos una mica del turisme internacional i vam acabar al petit poble de Guyancourt, on vam visitar la petita església gòtica de Sant Víctor, i vam dinar al restaurant portuguès Rio Lima, una passada de bo, recomanable!

Església gòtica de Sant Víctor de Guayancourt

La tarda vam tornar a París i vam pujar fins Montmartre, refugi d’artistes, per veure caure la tarda del darrer dia de l’any. Vam passejar pel petit mercat de nadal i pel gran mercat de pintures. Vam comprar els típics macarons i records variats. I vam visitar el Sacré Coeur, dalt del seu turó.

Mercat d’artistes a Montmartre.

A la nit, la darrera de l’any, vam anar al restaurant Vittoria, molt bé. Els focs d’artifici dels Champs Elysées es van suspendre i la policia va tallar el metro a la zona. Veniem de la torre Eiffel i vam caminar llarg per tornar a l’hotel!

La torre Eiffel el darrer dia de l’any 2021 a París

El primer dia de l’any vam anar al Museu Pompidou d’art modern. Era l’únic que acceptava visites sense reserva.

Centre d’art Pompidou

En acabat vam intentar tornar a Pizza Marinara però estava tancat. Vam seguir a peu fins Saint Germain des Pres i vam trobar una pizzeria italiana molt bona: Vesuvio. Sortint vam visitar de nou París, especialment el mercat de Nadal davant l’ajuntament.

Mercat de Nadal a l’ajuntament de París.

A la tarda nit vam arribar-nos fins el museu de Ciències Naturals, on no teníem entrada. Vam haver-nos de conformar amb una visita als jardins, que eren plens d’uns animals del cretaci i del devonià, fets de plàstic a mida natural.

Bitxo prehistòric amb cara d’histèric!

Vam continuar caminant, passant per les vores del Sena, fins al nostre hotel. Aquell dia vam poder tornar a sopar al Libertino. Tan divertit com la primera vegada.

Vista de Notre Dame des d’un pont sobre la Seine.

El darrer dia a París era primer diumenge de mes i tots els museus obrien sense reserva i de forma gratuïta. Ho vam aprofitar per visitar el millor museu de Paris: L’Orsay. Cezanne, Degas, Monet, Manet, Van Gogh, Millet, Renoir… Grans mestres, grans obres.

Les ballarines blaves de Degas.

En sortir vam tornar a dinar al Vesuvio, perfecte. I a la tarda vam intentar visitar el Museu de Ciències Naturals, pensant que ara sí entraríem… però no. Ens vam conformar amb la Galeria d’Anatomia Comparada, del segle XIX, un museu clàssic per on no ha passat el temps.

El dia 3 de gener calia anar tornant. Plovia una mica i vam anar a dinar a la Vall del Loira, al poblet de Romorantin, a un italià anomenat La Scaleta. Familiar, prou bé… A la tarda arribàrem a Sarlat la Caneda, fantàstic poble medieval molt ben conservat. Ens allotjarem a l’hotel Ibis de Sarlat. Molt bé. Vam fer un volt pels carrers deserts. Tot tancat. Dilluns passat festes. Vam sopar al restaurant L’Esprit Sarlat, un francès de certa categoria, obert sempre, a costat de l’hotel on vam dormir, l’Ibis Sarlat, un hotel econòmic molt i molt recomanable.

Ciutat medieval de Sarlat la Caneda

El darrer dia de viatge vam travessar una França tancada, era un dimarts feiner, per anar a dinar, de nou i com sempre, a Can Duran de Figueres, el nostre restaurant a la ciutat.

La Toscana. Nadal 2017

Aquest any 2017, per Nadal i Cap d’any hem anat a la Toscana, a la part més desconeguda. Vam començar per arribar-nos a Arles, a la Provença, ciutat romana, amb el seu teatre, l’amfiteatre i les restes escampades pel casc antic. La catedral de Sainte Trophine, romànica, és preciosa.

Vam dormir a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I vam sopar al restaurant Le comptoir d’Italia, una petita pizzeria, molt bona. L’endemà continuem camí cap a Génova, parant a dinar a Niça, a la costa blava. El restaurant escollit, de nou, va ser L’Aqua e Farina, una trattoria i pizzeria genial.

Vam continuar viatge fins a Génova, on estavem allotjats al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Vam fer una volta de nit per la ciutat, tot i que vam acabar sopant a l’hotel mateix, no gaire bé. El port, decorat per Nadal, el casc antic amb els patis dels palaus il·luminats, tot preciós.

El dia següent vam tornar a veure Gènova, ara de dia. L’esglesia de l’Annunciata, barroca, el casc antic ple de palaus, la catedral, il Gesu, el palau ducal amb un petit mercat de Nadal…

Continuàrem cap a la Toscana, amb parada a Sarzana, un poble amb un centre medieval xulo. Vam dinar al restaurant Osteria dei Sani, perfecte, molt recomanable. La vila te un castell i carrers bonics.

Finalment arribàrem a Siena, la capital de la Toscana del Sur, on ens allotjarem a l’Hotel Italia, fantàstic, i sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé. Aprofitàrem la nit per recòrrer, per primera vegada, els carrers guarnits de Nadal de la bella ciutat.

L’endemà teniem hora reservada als Uffizi de Florència, esplèndid museu. Vam veure obres d’art increïbles.

I, en sortir, dinar al popular restaurant La Fettunta, menjar ràpid de qualitat. I una volta per la fabulosa ciutat del renaixement. Obres d’art a cada cantonada.

L’endemà anada a San Gimignano, la ciutat de les torres, medieval a plaer. El primer que vam anar a veure va ser l’església de Sant Agustí, amb els frescos de la vida del bisbe d’Hipona, fets pel Benozzo Gozzoli… una passada.

Després volta pel casc antic. Increible.

Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.

Encara queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.

De nit, una nova volta per Siena, abans de sopar, de Cap d’Any, un magnífic menjar preparat que vam comprar a Te Ke Voi, menjar ràpid de qualitat. El recomanem. L’endemà ruta llarga per la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.

Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.

Tornem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…

Sortint de Montalcino anem cap a Pienza, vila renaixentista. Està tan ple que no podem aparcar i segui ruta cap a Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada. I, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

Tornem a Siena, a rondar per la vila de nit i a sopar, avui sí, a la Trattoria Fonte Giusta. L’endemà toca Siena. De dia!. La bella piazza de Il Campo, el palau comunal, els palaus…

I la catedral, superba, amb el terra de marbre, com un poema en pedra, ple de Sibíl·les…

 

I la meravella de la Biblioteca Piccolomini, amb els frescos sobre la vida del papa Silvio Eneas Piccolomini, Sixte II, pintats magistralment pel Pinturriccio.

I les de l’Hospital de l’Scala, també molt boniques, si bé no valen el que costa l’entrada.

Per dinar ens escapem al bonic poblet murallat de Monteriggioni, a tocar de Siena. Ho fem al restaurant Il Feudo. No el recomanem, n’hi ha de millors a la plaça.

Tornem a Siena per fer una darrera volta abans de marxar cap a casa, a Barcelona.

Sortim cap a Niça, on hem de dormir, no sense abans parar de nou a l’Osteria dei Seni, a Sarzana.

Arribem a Niça a la tarda, i dormim al Novotel Suites Arenas, molt bé. Sopem en un restaurant de patacada, al costat de l’hotel mateix, que es diu Horizon i no va estar malament.

L’endemà sortim cap a Montpellier. Pel camí parem al monestir del Thoronet, a la Provença, una joia de l’art cistercenc, línies imperturbables, pedra sola, nua.

Parem a dinar a Aix en Provence, una vila gran, bonica, provençal. Places, carrers i una catedral amb un triptic que no està gens malament. Dinem al restaurant pizzeria La Famiglia. Molt bé.

A Montpellier ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles Comedie, a la plaça del mateix nom, en ple centre. Anem a sopar a Ma Première Cantine. Car però bo. Passegem pel la ciutat il·luminada de Nadal.

Acabem el viatge, de retorn a Catalunya, dinant a la nostra estimada Girona, a Ca la Marieta, el nostre restaurant preferit a la capital del Ter. I el dia acompanya per unes fotos de l’Onyar.

 

 

Estiu 2014: Països Baixos

L’estiu de 2014 férem un viatge a França, Bèlgica i Holanda. El primer dia anàrem fins Montpellier, on ens allotjàrem al Ibys Styles de la Place de la Comedie. El mal fat, però, determinà que un accident a l’autopista ens tingues tres hores retinguts. Ens n’escapàrem con poguérem, anant a sopar a Pézenas, on hi havia una fira gastronòmica d’estiu. Continuàrem fins Montpellier on, després de moltes aventures nocturnes arribàrem a l’hotel a quarts de dues de la matinada. L’endemà sortírem cap a Clermont Ferrand, dinant a Severac le Chateau, a una pizzeria just a tocar de l’estació de tren, anomenada Croqu’o pizza. Molt bé, molt barat!. En ruta paràrem a Issoire, per veure l’abadia romànica de Saint Austremoine d’Issoire, de la que només queda l’església amb unes interessants pintures murals que la recobreixen totalment.

A la fi arribàrem al Novotel de Clermont Ferrand. A la tarda visitàrem aquesta ciutat, amb la seva magnífica catedral de lava volcànica, negra, amb bonics vitralls, i les esglésies romàniques auverneses. Sopàrem al Pizza dell’Arte a tocar de l’hotel. Molt bé.

L’endemà seguirem cap al nord, parant a La Charité Sur Loire per veure’n la fantàstica església abacial, impressionant. Dinàrem allà mateix, a la Brasserie du Centre, pas mal, però al poble n’hi ha de millors, que estaven plens.

Finalment arribàrem a París on ens hostatjarem al Novotel Saclay, molt bé. Un parell de nits per fer una ullada a París, que de fet ja coneixiem. Tot i aixì el Louvre sempre atrau!.

Continuàrem nord enllà parant a Senlis per veure la seva bonica catedral.

I continuàrem cap a Laon, on veiérem una altra catedral ben bonica. Dinàrem al restaurant La Dolce Vita, una fantàstica pizzeria no lluny de la catedral.

Seguidament continuàrem viatge i passarem la frontera belga, anant cap a Brussel·les. Ens hostatjàrem al Novotel proper a l’aeroport. Bé. L’endemà férem una de les excursions típiques des de Brussel·les, la que porta a les fabuloses viles medievals de Bruges i Gant. No hi ha paraules per descriure tanta bellesa. Primer Brugge, on dinàrem a la Trattoria Trium, al mateix centre. Us la recomanem.

I a la tarda Gant, potser no tan maca com Brugge… però esplèndida també.

El dia següent el vàrem dedicar el matí a visitar Brussel·les, la capital i la ciutat on residíem. L’ajuntamet, la Grande Place… el nen que fa pipí… l’Atòmium…

A mig matí començàrem una escapada a Anvers, la ciutat de l’Escalda, on vam dinar al restaurant La Ruche, una mena de bar de tapes, proper a un parking, proper al centre. Força bé.

El dia següent anàrem cap a Malines, bellíssima ciutat medieval, seu de l’arquebisbat i capital religiosa de Flandes.

I a la tarda a la bellíssima Lovaina, amb el seu ajuntament preciós… el beginatge tranquil que ara és residència universitària. Dinàrem al restaurant Casa Mia, al carrer quiet que hi ha just al darrere de l’ajuntament.

L’endemà deixàrem Brussel·les per anar encara més al nord, camí d’Holanda. La primera ciutat holandesa on recalàrem fou La Haya, Den Haag, on dinàrem en el restaurant Pastanini, molt bé, excel·lent, recomanable. Hi vam dinar i sopar tots els dies que vam ser a Den Haag. Després de dinar vam anar a veure la platja de la ciutat: senzillament pútrida, bruta, asquerosa i plena de gent. Un fàstic. Aparcament impossible, a més!.

Decebuts cercàrem la bellesa de la ciutat de Delft i els seus meravellosos canals, una fita que mai falla.

L’endemà, fent base a Den Haag, visitàrem Amsterdam, la capital del país. Amb el famós Rijksmuseum, ple de pintures meravelloses.

I els canals del centre, i el seu barri vermell on les dones de companyia i la droga campen pels carrers… Dinàrem a Pastabar, un italià prou bo, hi tornaríem.

Abandonàrem Den Haag per anar ja de tornada cap a Barcelona. La primera ciutat visitada fou Utrecht, capital religiosa d’Holanda.

Seguirem cap a la vora del gran riu Rhin, a la ciutat de Nimega, amb el seu ajuntament i la plaça del mercat, en un restaurant de la qual dinàrem, a la terrassa del café de l’Hotel Atlanta. Ni fu ni fa.

A la tarda continuem cap a Maastricht, la ciutat que domina el riu Mosa, on dormirem dos nits a l’hotel Novotel. Per sopar anàrem al centre de la vila, prop de l’estació de tren, al restaurant Cucina 50, menjars italians, molt bons, recomanable.

Des de Maastricht, el dia següent, férem una incursió en terres alemanyes per visitar la capital de Carlemany, la medieval Aquisgrà, Aachen, amb la capella i el palau palatins, i de tornada un poblet preciós, molt bonic i ben típic: Monschau, i dinàrem al restaurant Flosdorff, cuina alemanya molt ben cuidada. El poblet és molt bonic. No us perdeu la Rotten Haus, la casa roja.

L’endemà continuem el camí cap a casa, ara via Trèveris, la gran ciutat romana d’Alemanya, la Trier actual. Que bella la Porta Nigra, la catedral, el casc antic medieval, la basílica, les restes romanes. Que bé que vam menjar a la pizzeria Pellolito, fantàstica, quin art culinari!.

I d’allà, pujant el riu Mosela, entre vinyes daurades de riesling, varem fer cap a la ciutat francesa de Metz, amb una catedral espectacular, altíssima, amb uns vitralls fabulosos.

Ens allotjarem a l’Hotel Novotel Saint Georges, en ple centre, molt bé. I sopàrem a la trattoria Toscana, clàssica, pizza de llenya, molt bé també. Tot i que en altres viatges hem dinat i sopat al costat, a la pizzeria La Storia, fantàstica de veritat. De Metz anàrem a veure els memorial de Verdún, on en la primera guerra mundial tingué lloc la batalla més famosa de la història.

I continuarem cap al sud, anat a dinar a Bar le Duc, bonica població renaixentista a la col·legiata de la qual hi ha el famós sepulcre de l’esquelet. Dinàrem al restaurant Bernanos, eviteu-lo, no el recomanaríem pas a ningú.

A la tarda visitàrem l’Abadia de Fontenay, Císter bellíssim, patrimoni de la humanitat.

Passàrem per Samur en Auxois, poble medieval guapíssim que us recomanem que visiteu amb qualsevol excusa, ens perdérem pels camps de la Borgonya i, finalment arribarem a Beaune, al Novotel, on teníem reserva per dormir. Sopàrem al mateix hotel.

L’endemà continuàrem ruta cap al sud, parant a Tournus per veure la bonica abadia romànica, molt bonica.

Entrant a Lyon gran cua a l’autopista, bouchon monumental. Ens desviem, ens perdem, voltem i anem a petar a un petit poble, Saint Jean de Bournay, on vam dinar de petacada, i encara gràcies, a la Ferme a André. Tenim una foto de record de l’ajuntament del poble.

Seguirem sud avall, cap a Montpellier, no sense abans perdre’ns per culpa d’un altre “bouchon” descomunal pels voltants d’Avignon. Finalment arribàrem al Novotel de Montpellier, on anàvem. L’endemà, cap a casa, de Montpellier a Barcelona, dinant, com sempre, al boníssim restaurant de l’Hotel Duran, a Figueres.