L’estiu del 2015 varem sortir de Barcelona camí de la República d’Irlanda. La primera nit fou a Clermont Ferrand, al Novotel de la ciutat, prèvia parada a dinar al Novotel de Narbonne. L’endemà vàrem seguir camí amb parada a dinar a Blois, a la terrassa del restaurant Le Clipper.L’estada a Blois, bella vila a tocar del Loire, ens va permetre fer una visita al castell de Francesc I, renaixement pur, molt interessant.
Continuàrem viatge fins Le Mans, on tornàrem a dormir en un Novotel. D’allà férem cap a Bayeux, bellíssima ciutat de la costa de Normandia, on vàrem poder visitar el museu on es conserva el famós tapís medieval, el casc antic, molt coquetó i la seva catedral.
A la tarda fou el torn de les famoses platges del desembarcament aliat del dia “D”, Omaha beach i les altres, paisatge molt bonic, i de la visita al gran cementiri nord-americà, on estan enterrades les víctimes d’aquella carnisseria.
Arribà l’hora d’anar cap a Cherbourg on agafar el vaixell de la companyia Stena Lines que ens havia de portar a Rosslare Harbour, a Irlanda. Ben puntuals sortirem de port i l’endemà el dia, i la mar, es despertà radiant.
Cap a les tres de la tarda avistàrem la costa i poc després entràvem al port de Rosslare.
Desembarcats sense problemes prenguérem la direcció de la ciutat de Cork, per acabar dormint a la casa Westwood, una preciosa casa rural, B&B, al bonic poble de Blarney.
Els mateixos amos ens indicaren un pub proper, el Blair’s Inn, acollidor, on escoltàrem música celta en directe, menjàrem divinament i gaudírem de la bona cervesa irlandesa.
Des de Blarney, on passàrem tres nits, vàrem visitar el llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita.
Dinàrem a Kenmare, al ristorante Bella Vita, molt recomanable. A la tarda varem creuar el parc nacional Killarney, amb els seus boscos, llacs i saltants d’aigua. Natura increïble.
El dia següent era l’hora de descobrir la Dingle península, un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, seguint la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. Dinàrem a The Goat, un cafè ara lamentablement tancat. I visitàrem tota la península, inclòs l’oratori de Gallarus, a la foto. 
El quart dia a l’illa tocava canvi de residència i partírem nord enllà, camí de Limerick, ciutat cuca, amb el riu, el castell i la catedral. Bonica.
Més al nord encara trobem la inquieta Galway, la ciutat de la música, el ball i l’art, plena d’actuacions de carrer, de teatre, de vida. La ciutat que mai descansa, amb el seus carrers animats, el port boreal ple de gavines. Aquí dinàrem en un pub immens, The Front Door, una veritable cova d’Ali Babà.
Des de Galway entràrem a la natura verge de Connemara, la part més extrema de l’illa, natura en estat pur. Llacs, penya-segats, boscos, rius, fiords, platges de roca negra, fins arribar a la bella vila pescadora de Cliffden on, als afores, a tocar de l’Oceà, teniem la nostra casa per tres nits més, l’acollidora Seafield House. A tocar hi havia la illa o península de Ard More, (Armòrica) amb la seva platja màgica i misteriosa: la platja negra de les pedres fetitxe.
Per sopar baixàrem a Clifden, al restaurant Derryclare. Molt bo. L’endemà agafarem el vaixell que anava a l’illa d’Aran More, darrer reducte de les essències irlandeses.
Anàrem a veure les foques, passàrem l’estona a les belles platges, i dinàrem al Tí Joe Watty’s Bar, bé. De tornada a Clifden, ja de nit, sopàrem al Mannions Seafood Bar & Restaurant. Molt bé. Música celta cada nit, ambient acollidor. La darrera nit hi tornàrem. L’endemà sortírem cap a una de les fites més ressenyades d’Irlanda, la Kylemore Abbey, que no va ser tan espectacular com esperàvem. Està bé, i prou. Abans d’arribar-hi, però, ens agradà tornar a seguir la Wild Atlantic Road cap a l’illa d’Omey, on de vegades pots passar, i a vegades no. No ens atrevírem a ficar el cotxe per la pista de poc abandonada per les aigües.
Dinàrem, molt bé, salmó salvatge fumat de primera, a Letterfrank, al Veldons Seafarer restaurant. Fantàstic. A primera hora de la tarda una caminadeta pel Connemara National Park, amb la muntanya de Diamant.
A la tarda, una volta de tornada a Clifden passant per les muntanyes Elefant i la costa. Una delícia.
Sopar al al Mannions Seafood Bar & Restaurant, amb un nou recital de música popular. Xulo. La posta de sol damunt la platja de les pedres fetitxe i Ard More, tancava una estada meravellosa a Connemara.
L’endemà marxàvem de Clifden camí del nord, cap a Westport, Castlebar, Ballina… fins arribar a Sligo, on vàrem visitar el monestir de Sligo, la Abbey, i la casa de William Butler Yeats. Vam dinar a O’Connor Bros, bé. A la tarda férem cap a una bellíssima platja de Mullaghmore. Finalment, al vespre arribàrem al nostre destí, a Ballibofey, a l’Hotel Villa Rose. fantàstic. Bones habitacions, bon desdejuni, bon restaurant. Ens hi vam quedar tres nits.
Des de Ballibofey varem anar cap a la illa d’Arran More, travessant la vall del riu Finn. Allà agafarem un petit vaixell vermell fins l’illa. Boniques platges, encara que el temps no acompanyava, i anada fins el far de la fi del mon, enfront la costa d’Estats Units. Penya segats de vertígen. Tornada a l’hotel a la tarda.
El dia següent un plat fort: Irlanda del Nord, l’Ulster, amb Derry (Londonderry), les romàntiques ruïnes del Dunluce Castle i la Calçada dels Gegants. Tot meravellós, valia el viatge!. Dinàrem, bé, en un restaurant de menjar ràpid a Coleraine, al Bentley’s Cafe. Tornada a Ballibofey travessant els barris catòlics de Derry.
L’endemà deixàvem l’Hotel Villa Rose, amb enyorança, travessàvem Irlanda de nou, ara cap a l’est, cap a Dublin. En el camí, però, dues fites que no podíem deixar passar de llarg. El conjunt monàstic de Monasterboice, amb la seva torre, l’església petitona, les seves grans creus celtes i les seves tombes. I, per descomptat, la meravella del túmul megalític de Newgrange, a Brú Na Bóinne. Patrimoni de la humanitat de la Unesco, com la Calçada dels Gegants, per cert… Dinàrem a l’autoservei del centre de visitants de Brú Na Bóinne, no gaire bé, car i dolent. A la nit arribàrem a Dublín, el nostre destí per tres nits més, l’Hotel Crowne Plaza Northwood, bon hotel.
El primer dia a Dublín visitàrem la ciutat: Trinity College, Museu Arqueològic, Museu d’Art, el castell, oficina de correus… i dinàrem al Cafe Italiano, al sorprenent barri del Temple. Molt recomanable, menjar italià autèntic. Tornarem!.
El segon dia a Dublín fou el torn de visitar els voltants, com per exemple el conjunt del parc natural de Glendalough, amb el monestir celta de Sant Kevin, les muntanyes, els boscos i el fantàstic llac. Natura verge, fabulosa. Dinàrem al poblet de Rathdrum, al Jacob’s Well restaurant, que també és un B&B molt bonic. Molt bé. Menú del dia per ressenyar.
De tornada, una parada a la platja de Brittas Bay, xulíssima!.I la darrera volta per Dublin, ara en un bus de dos pisos!.
El dia següent sortírem de Dublin, cap al sur, per visitar la ciutat medieval de Kilkenny, amb el seu castell, l’ajuntament, la seva catedral i les esglésies. Tot preciós.
Seguidament anàrem cap a les ruïnes suggeridores de la Jerpoint Abbey, a tocar del poble de Thomastown, al Sol Bistro, al centre, molt, molt recomanable.
Finalment, i abans d’anar al vaixell que ens portaria de nou a Cherbourg, França, des de Rosslare Harbour, i que ens allunyaria de la ja nostra estimada Irlanda, vàrem recòrrer la costa sud, des de Waterford fins Durgarvan i el petit poblet pesquer de Ringville, zona gaeltach.
Aquella nit prenguérem el vaixell de la companyia Stena Lines, i l’endemà ja trepitjàvem terra de Normandia. Per aprofitar la llarga tornada a casa recalàrem al sempre espectacular Mont Saint Michel, i dormírem, i sopàrem, esplèndidament, a l’Auberge de la Baie, que us recomanem de tot cor.
El següent dia va estar destinat a fer una completa visita a aquesta abadia del Mont Saint Michel, patrimoni de la humanitat de la Unesco, el seu claustre meravellós, la seva església, el paisatge que l’envolta.
Abans d’arribar a Nantes, destí final d’aquell dia, encara vam poder parar a dos viles medievals guapíssimes, Fougeres i Vitré, castells impressionants, murs poderosos, cases i carrers de pedra, època medieval transportada al segle XXI. Dinàrem al restaurant Le Bistrot, una molt bona pizzeria i trattoria, al centre de la vila antiga de Fougeres.
A Nantes dormírem al Novotel, als afores, i continuàrem el nostre camí cap al sud, parant al Gois, estret pas per carretera cap a l’illa de Noirmoutier, que de vegades està sec, de vegades amb la marea alta, anegat d’aigua de mar. Així el vam trobar i vam partir sense tornar a veure l’illa, cap al sud. 
Dinàrem a Luçon, d’on fou bisbe Richelieu, al restaurant Le Bourdeaux, de l’hotel del mateix nom. Molt bon menú!. A més, anàvem tard, plovia i ens acolliren. Reteniu el nom d’aquest hotel!. A latarda visitàrem la ciutat romana de Saintes, amb el seu arc de triomf, l’amfiteatre i la basílica de Saint Eutrope.
De Saintes, cap a Bourdeaux, a dormir al Novotel Le lac, molt bé. Agafàrem el tramvia per anar a visitar, una vegada més, el centre clàssic de la ciutat, amb la làmina d’aigua de la place de la Bourse, i el Garona arribant al mar. I el centre vila, ple de restaurants, molt animat. L’endemà, cap a Barcelona. Amb parada a Auterive, entre Toulouse i Foix, a l’Hotel Delta. Boníssim menú. I l’hotel gens malament!. S’havia acabat el viatge a Irlanda!.
Grans rutes i viatges 
