Tag Archives: semana

Setmana Santa 2019 a Múrcia

Aquesta Setmana Santa tardana, era a mitjans abril, vam decidir anar a la platja i, per això, vam escollir Múrcia. A més, en aquesta desconeguda capital llevantina hi fan unes processons molt divertides que ja havíem viscut abans. Sortírem de Barcelona i paràrem a dinar a l’Ametlla de Mar, al gastrobar Sal Moreno, un bar de tapes d’autor al costat de la cala S’Alguer, al centre del poble. Molt bé. Feia dia de platja. I la de l’Ametlla estava guapíssima.

Seguírem fins a València on dormírem, com sempre, al Holiday Inn Express Bonaire, al centre comercial. Senzill, barat i convenient. Tarda de botigues. Sopar al restaurant Sorsi e Morsi, al mateix centre comercial Bonaire. Bona pasta i bones pizzes. No falla. L’endemà continuàrem cap a Múrcia via Yecla i Jumilla. Arribàrem a la ciutat a mig matí, i anàrem a dinar a la Imperial, un restaurant italià molt bo. Tarda de turisme, amb una primera processó. La catedral, preciosa. El Casino mudéjar guapíssim, teatre Romea, carrers… tot bonic!

Ens allotjarem a l’Hotel Siete Coronas, molt bé, el millor de Múrcia. I la primera processó, molt xula. Sopar a la Taberna La Parranda, la petita, no la gran de la plaça de Sant Joan. Bé, el primer dia, malament el segon. De tornada, una petita visita a la ciutat de nit.

L’endemà sortim cap a Elx, que no visitem, per anar cap a Santa Pola i embarcar per l’illa de Tabarca. No habvíem tornat a aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant des de feia molts anys. Val a dir que està igual de maca o més. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, passem vora el mar i les salines de Torrevella, on hi havia flamencs, per anar fins Guardamar. I tornem a Múrcia. Visitem el pati del palau episcopal que estava obert, la catedral de nou i veiem passar la processó. Per sopar anem al restaurant Taberna La Parranda, per segona nit consecutiva. Aquesta vegada no va anar bé. Van trigar molt a servir-nos.

El dia següent, dimarts sant, anem fins a Águilas, i passem a Almería, cap a Pulpí per anar a la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. Ens banyem a la cala Carolina, just al costat. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

En acabar la banyada anem a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, tornem a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente, on tornem a banyar-nos.

Tornem a Múrcia, per veure la processó que surt de Sant Joan, al costat de l’hotel i la de Sant Joan de Déu, no gaire més lluny. Sopar a la pizzeria la Imperial. Fantàstic com sempre. Volta per Múrcia de nit i tornada a l’hotel.

Darrer dia a Múrcia i decidim fer una visita a Cartagena. No fa bon dia com els anteriors i no podrem banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Seguim per anar fins el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que fa pinta de ser molt bonica. Però avui no fa bon dia, el vent bufa fort i l’aigua està remenada. La manga aixeca el nas al fons.

Abans de dinar treiem el nas en un altre paratge natural impressionant, Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià. Fa molt mal temps i el mar està revoltat de veritat.

Anem a dinar al Cabo de Palos, al petit port d’aquest poblet. Ho fem al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegem pel port i per la mar de ponent.

Abans de tornar ala cotxe fem una petita caminada vora la mar de Llevant, molt esverada. Veiem, a la dreta, el far del Cap de Palos. A l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Tornem a Múrcia a temps de veure la processó de dimecres sant. Sopem al restaurant La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Dijous Sant, dia de marxa. Sortim amb cel amenaçador. Plourà tot el dia a partir de Yecla, i a Múrcia s’acabaran les processons per aquest any, sota una forta pedregada. L’autopista està tallada i fem una hijuela per l’horta d’Alberic. Arribem plovent a València, on dinem a la Tagliatella del Centre Comercial Bonaire. Ens allotgem de nou al Holiday Inn Express. A la tarda, tot i plovent, agafem el bus 160 cap a València. Per sort del destí feien portes obertes al palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art.

Sortim i, nova sort, una coral canta angelicalment a la Basílica dels Desemparats… fantàstic!.

Travessem la plaça i entrem a la catedral, on sort del destí, hi ha ofici solemne presidit pel cardenal Cañizares i processó amb el Sant Grial.

Tornem a l’hotel amb bus. Diluvia. Xops anem al restaurant, molt bo de nou. És el Sorsi e Morsi, un valor segur. L’endemà retorn a casa. El cotxe d’uns amics punxa una roda. La Guàrdia Civil l’auxilia. Perdem unes hores, en una tornada lenta a Barcelona, a 80 per hora. Dinem a l’Ametlla de Mar. Tot ple. Anem a un bar de tapes, anomenat Pica-Pica, fabulós, una troballa. molt recomanable.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Espanya, Europa, murcia

Setmana Santa al Maestrat

Aquell any vam decidir passar la Setmana Santa al Maestrat de Castelló i Terol, una zona molt bonica i força desconeguda. Vam marxar de Barcelona cap a Vilabella, on vam dinar, i seguir cap a Gandesa i des d’allà fins a Vallderoures. Vam sopar i dormir a l’hotel El Salt, molt bé. L’endemà vam visitar Vallderoures mateix, amb el seu castell esplèndid dominant el poble, la seva església gòtica, molt maca, el pont sobre el riu Matarranya, els carrers estrets plens de cases medievals. Dinar a Vallderoures, a la Fonda la Plaza, bona teca i habitacions ben parades.

Armadura al castell de Vallderores

Castell de Vallderoures

Castell

Església de Vallderoures

Pont fortificat damunt el riu Matarranya

L’endemà vam anar a Alcanyís, una vila fortificada de Terol, capital d’un ampli territori. Vam visitar el castell, parador nacional, amb una part gòtica amb unes pintures excepcionals. També la plaça de l’Ajuntament, molt escenogràfica, i la seva immensa col·legiata. De tornada una parada al poble de La Fresneda, pintoresc, amb palaus gòtics, carrers amb arcades i ermites. Sopar i dormir a l’hotel El Salt.

Plaça Espanya d’Alcanyís

La Fresneda

Ajuntament de La Fresneda

El dia següent anem cap a Peñaroja de Tastavins, on visitem l’ermita de la Virgen de la Fuente, als afores del poble, amb la font i l’artesonat mudèjar del sostre, una preciositat. Continuem cap a Herbers i Morella, magnífica ciutat murallada, capital del Maestrat de Castelló. Admirem la seva església parroquial gòtica, amb la trona decorada, la portada i la plaça. També el seu castell i els carrers porxats, que ens transporten a una altra època.

Font

Artesonat Mudèjar

Entrada gòtica

Ermita de la Virgen de la Fuente a Peñarroya de Tastavins

Morella portada de l’església

Trona

Portada gòtica

Carrers de Morella

De tornada parem a Penyíscola, la ciutat del Papa Lluna, amb el seu penyal damunt del mar, les muralles, la platja i els carrers blancs, mediterranis. Seguim per arribar a dinar a Vilabella i ens quedem allà a passar la resta de les vacances.

Carrers de Penyíscola

Vista des del Castell

Far

Vista de Penyíscola

Deixa un comentari

Filed under 2007, aragó, Espanya, terol, valencia

Setmana Santa a Extremadura i Castella

Aquest any 2018 vam anar a fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, un viatge molt bonic. Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara, però aquesta vegada estava ple.

Per això vam acabar a Casa Emilio, bé sense més. Vam continuar camí de Guadalajara, en un dia molt plujós, des de la sortida. A Guadalajara ens vam hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. Vam sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats. L’endemà vam continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on vam arribar al migdia. Vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la plaça major, molt bonica, abans d’anar a dinar, vam veure passar la processó del diumenge de rams, “la borriquilla”.

Aquella tarda vam visitar la ciutat, la plaça major molt bonica, els palaus i concents.

I, més tard, les catedrals de Plasencia, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’anava menjant com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, ple de bonics palaus, l’eclesiàstic amb les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia.

A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

L’endemà vam anar cap al parc nacional de Monfragüe, on vam poder gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant, al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Seguidament vam anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. No vam poder dinar allà perquè no vam poder aparcar.

Finalment, al migdia, vam arribar a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Vam dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

A la tarda, tornada a Plasencia i passeig per les vores del riu Jerte, que baixava molt ple, sopar al restaurant Español, a la plaça major, i processó, molt bonica, a la nit.

Després d’esmorzar a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que te una bona vista damunt la catedral de Plasencia, agafem el cotxe per pujar el vall del Jerte. Però els cirerers no estaven florits, faltaven deu dies o més.

Arribem al Barco de Ávila, anem a Bejar, i pugem cap a La Alberca, bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, fet tot el de pedra granítica, impactant.

 

Des de La Alberca anem cap a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Allà ens allotgem al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

La catedral, des del riu Tormes.

La plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

La façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!.

L’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuites.

A Salamanca vam sopar tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Havent sopat visitem la ciutat de nit i veiem passar una processó, molt solemne, com totes les de Castella.

Dormir a l’Hotel Tryp Montalvo i, l’endemà, una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques i una catedral xula, tancada perquè feien missa.

El bonic palau dels “Monos”

Seguim cap a la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma, que no vam poder admirar aquesta vegada, perquè estava tancada. Dinem al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

A la tarda tornada a Salamanca, on aprofitem per veure les dues catedrals, la romànica, preciosa, amb el seu retaure major de Nicolau Florentí, les pintures i tombes murals… I la catedral nova, plateresca.

     

A la nit tornem a sopar a I pan I vino, que ens va agradar molt. I de nou veiem una altra bonica processó i podem gaudir de la nit il·luminada a la nit.

El dia següent marxem de Salamanca cap a Guadalajara, ja de tornada a casa. Aprofitem per parar, passar el matí, i dinar a Ávila, on visitem les muralles, la catedral, preciosa, i per fer un volt per la ciutat.

Dinem a la pizzeria la Barcaccia, que no estava del tot malament tampoc. I, en acabar, travessem la sierra de Guadarrama, baixem a Madrid i anem a Guadalajara, on ens tornem a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé.

A la ciutat fem un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

Aquí vam poder veure una bonica processó de tarda.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara va donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Ho vam intentar al Meli del Tubo, ple per poc, i vam anar a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En sortir encara vam tenir temps de veure passar una bonica processó, a l’estil d’Aragó, amb tambors com els de Calanda. Impactant!. En acabar, carretera i cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, castella, Espanya, Extremadura

Euskadi, estiu 2017

L’estiu de 2017 vam anar amb una amiga de la família i la seva filla a Bilbao, i a fer una volta pel país basc. Vam anar de Barcelona fins a Tudela, forta calor, on vam parar a dinar al restaurant Iruña, on fan un bon menú, bé de preu si el relacionem amb la qualitat. Arribem a Bilbao, a l’hotel Gran Bilbao, a la tarda. L’hotel molt bé. Modern i elegant, situat una mica als afores, bones vistes sobre la ciutat. Temps just de descarregar i baixem a viure la primera tarda de l’Aste Nagusia, la Setmana Gran de Bilbao, amb xaranges, música, folklore i les típiques barraques. Ens movem pel casc antic, la Encarnación, l’església de San Antón, la ria, el mercat de la Ribera, las siete calles… tot ple de gent, molta gent.

A la nit sopar al mateix hotel, carta curta però suficient, menjar que no està pas malament. L’endemà una volta per la costa basca. Lekeitio, que estava que no s’hi cabia!. Impossible aparcar ni anar a la platja. Seguim la costa cap a Ondarroa, bonica població pesquera, on aparquem al port i ens banyem a la seva platja. Molt bé.

Vam dinar al centre d’Ondàrroa, al restaurant Sutargi, cuina vasca casolana, productes de qualitat.

Tornada a Bilbao. Les festes de la Setmana Gran continuen. Sopar a l’hotel.

L’endemà, que amenaçava un dia de pluja vam decidir quedar-nos i fer una visita a Bilbao. Al final no va ploure. Feia una calor formidable. Vam agafar el tramvia i vam anar a veure el Gugenheim, per fora. I també el museu de belles arts, per dins. Vam dinar a una trattoria propera al museu, anomenada La Fontana. Pas mal.

A la tarda vam anar a Plentzia, un poblet pesquer, amb una platja xula. S’hi arriba amb el metro. Ens vam banyar.

El dia següent tocava ruta. Vam anar a Bakio… on ens vam banyar a la seva bonica platja.

Seguidament vam seguir cap a Sant Juan de Gaztelugatxe, amb la seva ermita en una península dins el mar. Estava ple de gent. Impossible aparcar. Fer la foto i seguir.

Parada a Gernika, per veure el roure, la casa de juntas i dinar. Tot com ho esperàvem. Dinem a Casa Boliña el viejo. Menú del dia, barat, honest i ben cuinat. Pocs calers i bon servei.

A la tarda anem fins una platja quasi verge en un paratge natural protegit molt maco. Es tracta de la platja de Laga. Penya-segats impressionants. Bon aparcament.

A la tarda, de nou, volta per Bilbao i sopar a l’hotel.

L’endemà sortim cap a Santander. Cerquem una platja que no trobem, però acabem, de nou, en una zona molt verge, amb una ria plena de corrents marines, molt divertida. Es diu Oriñón.

A dinar vam anar a Castro Urdiales. Va costar molt trobar lloc. Al final ho vam fer al restaurant Colón, al carrer Juan de la Cosa. Una mica car, però bo. A la tarda visita del poble, amb el penyal on hi ha el castell i l’església, molt xula. El port és bonic també. Després banyada a la platja de Brazomar.

A la tarda visita a Bilbao, la darrera, i sopar a l’hotel. L’endemà tornada a casa, amb parada a Saragossa, on vam dinar, per cert molt bé, al Meli del Tubo, un bar de tapes creatives, modern a rabiar, al carrer de la Libertad, al barri de les tapes, al Tubo.

Deixa un comentari

Filed under 2017, aragó, Espanya, Euskadi

Setmana Santa a La Rioja

La Setmana Santa del 2009 la vam passar a Tudela i fent voltes per Navarra i La Rioja. Vam sortir de Barcelona, amb parada per dinar a Saragossa, a una pizzeria del centre, prop del Pilar, que ara ja està tancada i que pertanyia a la cadena Gino’s. Globus pels nens i nenes, molt bé. Bé de preu. Petita passejada pel centre de Saragossa i seguírem cap a Tudela.

El Pilar a Saragossa

Arribats a Tudela ens hostatjarem a l’Hotel AC Ciudad de Tudela, fantàstic, en un antic palau.  Encara hi hagué temps de fer una volta pel casc antic i veure la fabulosa portada de la catedral. Anàrem a sopar al restaurant de l’Hostal Remigio, tot un clàssic. Boníssm. Verdures de l’horta!.

Portada de la catedral de Tudela

L’endemà una primera volta per la zona. D’inici al monestir de Tulebras, que ja no guarda quasi bé res del seu art i la seva glòria passades. Una petita decepció!.

A dalt i a baix imatges del monestir de Tulebras

Seguim camí del monestir de Veruela, passant per Tarazona, bella ciutat que ja coneixíem. Prop del monestir dinem al restaurant El Molino de Berola, que podia estar millor. 

Monestir de Veruela.

Continuem la ruta cap al monestir de Fítero, tancat i barrat, i cap a la bella vila de Corella, amb els seus palaus i església.

Imatges del monestir romànic de Fítero

Corella: església, interior i exterior

Corella

Palau a Corella.

Tornada cap a Tudela, dormir al AC i sopar a Casa Remigio. El dia següent sortim cap al nord, camí de Navarra. Primera parada el monestir cistercenc de la Oliva, preciós, amb vida monacal encara.

Façana, a dalt, i claustre, a sota.

Dinem en un restaurant, un bar de fet, molt senzill, al poblet de Mélida: es deia Melide Asador, i ara ja han tancat. A la tarda visitem el poble medieval abandonat de Rada, una gran vila de l’edat mitjana que va quedar deserta, com fòssil, fa 500 anys. Increible. Estava tancada i sense visita però amb la tanca oberta vam poder passejar-hi. Xula.

Vila medieval de Rada

A la tornada aprofitem per una parada a las Bardenas Reales, per admirar un dels famosos “cabezos”.

Cabezo a las Bardenas Reales

En arribar a Tudela vam fer una volta nocturna per la ciutat, vam veure passar una processó i vam anar a sopar a un restaurant nou: El Treinta y Tres, molt a prop de l’església on sortia la processó.

Plaça Major, o de los Fueros,

DIGITAL CAMERA

Processó amb tambors a Tudela

L’endemà, potser el dia més bonic de tota l’excursió, ens adentrem en La Rioja buscant rastres dels dinosaures que van dominar aquestes terres fa milions d’anys. Petjades i reproduccions en fibra de vidre d’aquells animals, tot plegat molt bonic. Vam anar primer cap a Calahorra, on vam parar a veure la catedral.

Catedral de Calahorra

Tot seguit anem cap a Arnedo, i fins a Enciso, on hi ha un bonic museu i moltes petjades de dinosaures pels voltants. Enciso te un casc antic bonic i una església fortificada.

Enciso, el riu.

Reproducció de dinosaure

El riu

Església d’Enciso

A aquest poble dinem al restaurant La Fábrica de Harinas, un vell moli fariner, vora el riu, que conserva tota la maquinària original. Era molt bo, ara sembla haver decaigut una mica.

De tornada a Tudela, aprofitem que hem arribat aviat per fer una visita a la catedral, guapíssima, el museu, increible i a la ciutat. Baixem al riu a veure passar l’Ebre. Sopar al Remigio.

Catedral, portada

Catedral, interior barroc.

Absis principal romànic

Portada.

El dia següent era dia de tornada. Parem al monasterio de Rueda, bellíssim exemple d’art del Císter a Aragó, no lluny de Saragossa. Dinem al restaurant del Club Naútic d’Escatrón, bé.

Monestir cistercenc de Rueda, façana, a dalt, i claustre, a sota.

Esplèndida església cistercenca de Rueda

La roda de molí fluvial que dona nom al cenobi de Rueda

Continuem cap a Tarragona. Ens allotgem en una casa de Vilabella del Camp, un poblet aixerit a tocar de Valls i de Tarragona ciutat. El camp està ple de margarides silvestres. L’endemà anem a veure la processó de Divendres Sant a la vila romana de Tàrraco. Molt maca. Sopar, dormir a la casa rural. Tornada a Barcelona. S’ha acabat la ruta!.

Camp d’ametllers amb margarides silvestres florides

Catedral de Tarragona

Processó de Divendres Sant

Processó a Tarragona

Processó.

 

Deixa un comentari

Filed under 2009, aragó, Espanya, navarra

Setmana Santa a Castella 2011

La Setmana Santa de 2011 vam anar a Castella, a Valladolid, per explorar la regió i veure les boniques processons d’aquestes terres. Vam sortir de Barcelona i vam anar cap al monestir de Veruela, als peus del Moncayo, no lluny de Saragossa. Allà vam visitar aquest cenobi cistercenc, una meravella, i vam dinar al restaurant El Molino de Berola, un asador típic, que podia haver estat millor, però que no estava del tot malament.

Seguírem després camí a Sória, que vam deixar enrrera per internar-nos en els boscos i paisatges verges dels pics d’Urbión, on neix el Duero. Vam dormir a l’Hostal Virgen de las Nieves, a Salduero. Habitacions amb llits antics, esmorzar molt pobre. No hi tornarem. Ara bé, el poble molt maco, molt rural. El riu Duero, recién nascut, el travessa i baixa cap a Molinos de Duero, a un parell de kms. Molinos també l’heu de veure, i fer el camí de l’humilladero vora el riu.

L’endemà matí vam deixar la Serrania de Soria per baixar cap a El Burgo de Osma, capital poderosa medieval, amb una catedral impresionant, carrers, places, portes, muralles de postal.

Seguírem cap a Peñafiel, ciutat medieval també, amb un castell roquer esplèndit dalt del seu turó, fortalessa que fou de Don Juan Manuel, poderós cortesà castellà i poeta. Allà vam dinar al bar restaurant Chicopa, un bon lloc. Tapes fabuloses a l’entrada i un menjador amb menú de la terra dins. Hi tornaríem sense dubtar. Vam veure passar la processó, vam visitar el castell, el poble i la plaça de toros, quadrada.

A la tarda, camí de Valladolid, vam parar al bonic monestir de Vallbuena de Duero, seu permanent de las Edades del Hombre, bellíssim exemplar del gòtic més pur. Continuàrem cap a l’Hotel Novotel de Valladolid, on vam sopar i dormir.

L’endemà anàrem a Salamanca, gran ciutat monumental, on vam visitar les dues catedrals, la romànica i la gòtica, molt boniques, amb la seva torre del gall, joia del romànic.

Vam dinar al restaurant “El Pecado”. Molt bé. I vam continuar la visita: plaça major, ajuntament, casa de las conchas, universitat… Molt guapo tot!.

Tornada a Valladolid on, a la tarda, vam poder gaudir de les processons magnífiques que desfilen pels carrers d’aquesta ciutat durant la Setmana Santa. Son moltes i molt interessants, amb imagineria de Juan de Juni, Montañés… dels millors escultors barrocs de Castella.

L’endemà sortim cap a Toro, inigualable vila medieval amb un casc antic fantàstic i una catedral romànica de primer ordre. Us la recomanem. Vam dinar al restaurant La Esquina de Colas, tapes molt bones!.

A la tarda, havent dinat a Toro, ens vam arribar a Zamora, on vam visitar la catedral i el casc antic. De tornada a Valladolid, unes quantes procesons més, molt boniques, sopar, a l’hotel, i dormir.

L’endemà va ser el dia de visita de Valladolid mateix. Joies tan xules del renaixement com ara l’església de San Pablo, amb la seva increible façana, o el pati del museu nacional d’escultura, o el museu mateix, farcit d’obres d’art renaixentistes i barroques, fascinant. També la catedral i altres racons d’aquesta ciutat castellana.

El següent dia vàrem anar cap a Medina de Rioseco, en una ruta de castells. Vam veure els de Fuensaldaña i el de Montealegre de Campos, abans d’arribar a la vila dels Almirantes de Castilla.

A Medina de Rioseco vam dinar al restaurante Santamaria, que estava molt bé. A la tarda, de tornada a Valladolid, encara vam parar al castell de Torrelobatón.

La tornada va ser per Calatayud, on vam parar a dinar al nostre restaurant preferit allà, el del Hotel Fornós, bona teca a bon preu!.

 

Deixa un comentari

Filed under 2011, Espanya

Burgos 2012

burgos2012

La setmana Santa de l’any 2012 sortírem camí de Burgos. Vam dinar al restaurant de l’àrea de Servei que hi ha a l’alçada de Gallur, a la N-232. Un restaurant de camioners, menú senzill però bé. Bon preu. Havent fet una parada a Santo Domingo de la Calzada, per veure la seva magnífica catedral i recórrer els carrers empedrats del poble, ens vam asseure una estona a veure una obra de teatre a la plaça. Vam arribar a Burgos a la tarda nit. Ens hospedàrem a l’Hotel Rice Palacio de los Blasones, que llavors es deia Palacio de los Velada. Molt bé. A la nit volta per la ciutat. Porta i Catedral il·luminades.

burgos043

Catedral de Burgos

burgos044

L’endemà començarem a visitar el territori. Anàrem cap a la ciutat de Lerma, capital del ducat del mateix nom, on es conserva el palau dels ducs i l’església colegiata. Precioses obres d’art renaixentista.

burgos041

Palau dels Ducs de Lerma

burgos042

Col·legiata de Lerma

Seguirem cap a Covarrubias, un bellíssim poble medieval, bressol de Castella, amb monuments impresionants, on vam dinar al restaurant Casa Galín, molt bé.

burgos040 burgos035

De Covarrubias és molt fàcil arribar-se a les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza. Nosaltres ho vam fer mentre esperàvem que fos hora d’anar a dinar a Covarrubias.

burgos038

Portalada de San Pedro de Arlanza

burgos037

Ruines del claustre

burgos036

Torre i nau de l’església

burgos039

Torre de defensa

Des de San Pedro de Arlanza anàrem cap a Santo Domingo de Silos, a visitar el seu magnífic monestir.

burgos028 burgos027burgos029

I no gens lluny de Silos una maravella natural, la garganta de la Yecla, increiblement bonica.

burgos030 burgos031

Abans de tornar a Burgos ens parem un moment a admirar la senzillessa romànica de l’ermita de Santa Cecilia a Santibáñez del Val.

burgos032 burgos033 burgos034

A la tornada a Burgos ens esperava una bonica processó de Setmana Santa i un bon restaurant on sopar: La Mafia se sienta a la mesa, el lloc on havíem sopat ja la nit anterior. L’endemà varem sortir cap al sur, en direcció a Palència. Primer ens varem aturar a Venta de Baños per veure l’església visigòtica de San Juan de Baños, molt maca.

burgos026burgos025

Seguidament anàrem ja a Palència per visitar la ciutat i la seva esplèndida i desconeguda catedral.

burgos024

A Palència vam dinar al restaurant La Traserilla, molt maco, molt bo, al centre de la ciutat, ocupant tot una casa.

Sortírem de Palència en direcció nord, cap a Fromista, amb una parada per veure el castell dels Sarmiento al poble de Fuentes de Valdepero, guapíssim.

burgos023

Frómista sempre impresiona per la puressa del seu romànic perfecte.

burgos020 burgos021 burgos022

No hi ha res semblant!. Seguim cap a Villalcázar de Sirga amb la seva col·legiata gòtica fastuosa, plena de sarcòfags gòtics molt bonics.

burgos018 burgos019

Acabem el dia a Carrión de los Condes, ciutat medieval plena de esglésies romàniques i amb un monestir renaixentista convertit en hotel als afores. Tornem a Burgos, processons, sopar al restaurant Casa Pancho, fantàstic.

El dia següent el passem a Burgos capital, per visitar el museu d’Atapuerca, la catedral, el monestir de las Huelgas i la Cartoixa de Miraflores. Dinem de tapes al centre de Burgos.

burgos011 burgos012 burgos013 burgos014

L’endemà sortim cap a una fita de primer ordre, si bé molt desconeguda del gran públic. La col·legiata de Santa Maria de Campos, plena d’art.

burgos008 burgos009 burgos010

Seguim cap a Castrojeriz, villa carrer medieval, on dinem, molt bé, al restaurant Mesón de Castrojeriz.

burgos007

Església de San Juan de Castrojeriz.

Continuem cap al nord, fins a Sasamon, amb la seva col·legiata fabulosa, poble on varem comprar un formatge molt bo, i cap a Olmillos de Sasamon, amb un castell una mica teatral. Tornada a Burgos, sopar a Casa Pancho i dormir.

burgos004 burgos005 burgos006

El darrer dia tornada cap a casa, anant per Soria, magnífics paisatges, amb parada per dinar a Tarazona. Al restaurant Saboya 21, un luxe increible menjar aquí. Aprofitàrem per visitar aquesta fantàstica ciutat mudejar, amb els seus increibles monuments.

burgos001 burgos002 burgos003

Per dormir varem anar a Tudela, al AC Tudela. Aquella nit també vam veure una processó i vam sopar a Casa Remigio, verdures de l’horta, boníssimes. El darrer dia tornada a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2012, Espanya

Setmana Santa a Sevilla 2013

sevilla

La setmana Santa del 2013 anàrem a Sevilla per veure les processons. Sortírem de Barcelona, camí de València, on dormirem a l’Hotel Barceló, a tocar de la ciutat de les Arts i les Ciències. Molt bé. Sopàrem a Roma Pizza, prop de l’hotel. Pizzes immenses a un preu ridícul. L’endemà sortírem cap a Baeza, parant a San Clemente, un bonic poble manxec, on hi ha una plaça major molt xula, i un museu d’art contemporani que no està gens malament.

IMG_0242IMG_0246

Seguidament paràrem al Viso del Marqués, on vam intentar veure el palau museu de la Marina sense èxit. Dinàrem al poble, al restaurant Los Leones, en un menjador, gran, fred i buit, amb una xemeneia encesa. Un plat de pernil i un de formatges de la terra. Bons i cars. Continuàrem a Baeza, magnífica ciutat monumental, barroca, on teníem reservat l’Hotel Campos de Baeza, senzill però molt correcte, sobretot bé de preu. Veiérem la processó, molt bonica i sopàrem a la Taberna del Arcediano, les millors tapes de la ciutat.

IMG_0120IMG_0146IMG_0145

L’endemà cap a Sevilla, però amb parada a Córdoba, per visitar la seva esplèndida mesquita i dinar al restaurant del Caballo Rojo.

IMG_0147

Arribàrem a Sevilla i ens instal·larem a l’hotel Novotel, molt bé, ideal per a famílies. L’endemà visita a Sevilla, catedral, reales alcázares, barrio de Santa Cruz, Venerables, Museu de Belles Arts, Torre del Oro… i la Macarena. Plovia, i algunes processons no van sortir. Dinàrem a la Cerveseria Giralda, veient la torre mudèjar. Tapes molt bones!.

IMG_0173IMG_0175IMG_0180IMG_0198

El dia següent férem via cap a Cadis. Visitàrem la catedral i l’església amb l’exposició de la Constitució de 1812. Dinàrem al café Royalty, que és un museu en ell mateix!. Sostres estucats decoració del XIX. En sortir de Cadis anàrem a Arcos de la Frontera, bonic poble blanc penjat dalt d’un turó, a passar la tarda. Bellíssim!. Sopar i dormir al Novotel, com cada dia.

IMG_0212

L’endemà sortírem cap a El Rocio per veure l’ermita de la Blanca Paloma, molt turístic.

IMG_0226

I continuàrem cap al Parc Nacional de Doñana. Interessant però poca cosa a veure. Dinàrem a la vora del mar, a Mazagón, després de contemplar una estona el mar, a Matalascañas, molt bé. De tornada a Sevilla dormir a l’hotel Novotel, no sense abans haver vist unes quantes processons més.

IMG_0232

L’endemà, de camí a València, dinàrem al restaurant La Entrada, a Argamasilla de Alba, un bar just a l’entrada de la població venint de Ciudad Real. No estava gens malament un menú del dia molt bé de preu. Per dormir férem nit a València, de nou al Barceló de les Arts i les Ciències. I encara vam tenir temps de veure una processó marinera al barri marítim del Canyaveral, després d’una odissea en tramvia. Finalment  sopàrem en una pizzeria propera, diferent de la de l’anada. Fou a La Mafia de Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. Prou bé.

Deixa un comentari

Filed under 2013, Espanya

La Manxa 2016

manxa

La Setmana Santa 2016 vam anar a La Manxa, amb una escapada de processons a Córdoba.  Sortírem de Barcelona cap a Castelló, parant a dinar al bar Toni, del poble de Cabanes. Bon lloc, menú bé de preu, amb bona teca. A la tarda continuem cap a Albacete, passant per la bonica ciutat d’Almansa amb el seu castell. A Albacete dormim a l’hotel Los Llanos, un quatre estrelles clàssic, un hotel de tota la vida, no cèntric però tampoc lluny del centre. Net, adequat. Bé. Per sopar vam anar a la pizzeria Dolomiti. Molt bé. Bones pizzes a un preu econòmic. Begudes molt fredes. Passejada per la ciutat, que no te res especialment turístic, i veiem una processó.

IMG_0404

L’endemà sortim camí de les llacunes de Ruidera, formós paratge natural. Dissortadament els llacs superiors estaven força baixos i l’aigua no saltava. No hi havia “Ruidera”. Però el lloc és tan bonic com sempre.

IMG_0409

IMG_0426

Per dinar ens aturàrem a Valdepeñas, a La Venta del Comendador. Tan maco com diuen. Un restaurant amb molt d’encant, en una antiga venta, al mig de la vila. Decoració i servei cuidats. Plats de luxe a preus molt raonables. Menú interessant. La ciutat te una plaça major porxada, pintada de blau, i l’església de l’Asunción.

IMG_0440

IMG_0438

Seguírem la ruta cap a Córdoba, on arribarem a la tarda. Ens hostatjarem a l’Hotel Center. Un quatre estrelles un xic allunyat del centre, un xic car. Ni bé, ni malament. Vàrem sopar a la Mafia Se Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. A la tarda nit passejada per la ciutat, plena de racons molt poètcs, fins el riu.

IMG_0444

IMG_0462

L’endemà comencem amb Medina Azahara, el famós palau dels califes. El saló del tron estava tancat i no havien dit res. La resta… una mica un mar de runes.

IMG_0467

De tornada a Córdoba dinem a Casa Salinas, a la juderia, fantástica taberna de tapes. Molt bé. Recomanable. A la tarda processons i passejada per Córdoba.

IMG_0592IMG_0659

L’endemà dia dedicat a la Mesquita. Mil i una vegades vista, mil vegades hi tornaríem. Ens enlluerna tanta bellesa.

IMG_0683

A dinar, ja de sortida de la ciutat en direcció a Alcázar de San Juan, dinem al restaurant Navas de Tolosa, a peu d’autopista A4. No per ser un local de carretera és dolent, ben al contrari, una senyora cuina, fins i tot cara. Arribem a Alcázar a la tarda. L’hotel, als afores del poble, és l’Intur. Molt bé. Piscina climatitzada. Net i polit, amb pàrquing gratuït i bon restaurant, on vam sopar. Molt recomanable. Passejada per Alcázar, torre del prior i estació del tren, i banyada a la piscina.

IMG_0690

IMG_0699

L’endemà sortim cap a Consuegra, per veure el turó dels molins i del castell, un clàssic, que mai no decep.

IMG_0727

Tot seguit fem via cap a Almagro, passant per les Tablas de Daimiel, que havíem visitat l’any passat per la mateixa època. La bella ciutat manxega ens rep amb els “Armaos” que desfilen a l’extraordinària plaça major. Visitem esglésies, convents i palaus. Dinem al Callejón de Germán a la Plaza Mayor.

IMG_0744IMG_0746IMG_0758IMG_0764

A la tarda, havent dinat, tornada a Alcázar… però no sense abans fer una parada al turó ple de molins de vent de Campo de Criptana. Sol ponent i llum daurada de la tarda… imagineu!.

IMG_0786IMG_0773

Abans d’anar a sopar a Alcázar encara dona temps d’arribar-nos a les llacunes que estan fora el poble. Quina sorpresa!. Eren plenes de flamencs, centenars de flamencs!. Més dels que mai hem vist enlloc!. A la nit processó i sopar a la pizzeria Las Cancelas. Increïblement bones pizzes i menjar italià. Un local que és un museu, amb un servei molt amable. El darrer dia no quedava més que tornar cap a casa. Però encara el destí ens tenia preparada una altra sorpresa agradable. En forma de restaurant. es diu el Molí, està a Puçol, al nord de València i fan uns arrossos, unes verdures, i uns postres de somni. Ara bé, no és barat!. Finalment arribàrem a casa, a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2016, Espanya

Andalucia, Setmana Santa 2015

andalucia

La Setmana Santa del 2015 varem anar a Anadalucia, en concret a les ciutats d’Úbeda, Baeza i Jaén. El primer dia dormirem a València, al Melià, un bon hotel, i sopàrem  en una bona pizzeria propera, de la cadena Piazza. L’endemà de bon matí sortírem en direcció Madrid per agafar a Requena la carretera d’Albacete per Casas Ibáñez que ens permeté una aturada al bellíssim poble blanc d’Alcalà de Xúquer, fabulós amagat dins el seu penya-segat amb el riu voltant-lo, les cases blanquíssimes i el castell al cap de munt.

IMG_0543

D’allà, seguint els canyons fins sortir de la vall, anàrem a Albacete a dinar, al restaurant de l’Hotel Beatriz, que podia haver estat molt millor, però també molt pitjor. Continuàrem carretera avall cap a Alcaraz, bella població d’aires medievals, amb una de les places més boniques d’Espanya, amb les torres de l’església i del Tardón. Un bon punt on aturar-se.

IMG_0544

Arribàrem a la bellíssima vila d’Úbeda a punt per veure passar la primera processó. Úbeda és una de les ciutats més maques d’Andalucia, d’Espanya i d’Europa. Ens estàvem a l’hotel El Postigo, en un carrer blanc del casc antic. Us el recomanem. Senzill, agradable, amb piscina en un pati encalat.

IMG_0560IMG_0568IMG_0572

L’endemà anàrem a la Sierra de Cazorla, parc natural molt interessant, on neix el pare Guadalquivir, riu Serpis de la Bètica. Bonic, com mig alpí en ple sur de la península. Dinàrem a tocar del riu acabat de néixer en un xiringuito anomenat Cerrada del Utrero, al poblet de Vadillo Castril, en ple no res, al costat de la carretera: bé.

IMG_0601IMG_0610

A la tarda i nit, més Úbeda, més processons, i una visió de la bellíssima ciutat andalusa, patrimoni de la humanitat de la Unesco. Palaus, l’església del Salvador, places i carrers… tanta bellessa!.

IMG_0585IMG_0587IMG_0589IMG_0594

El dia següent ens desplaçarem a Jaén, guapíssima ciutat renaixentista, amb la seva esplèndida catedral, els banys àrabs… Dinàrem a Mangas Verdes, una típica tasca, boníssima, prop de la catedral, encara que ella es defineixi com atípica. Molt recomanable!.

IMG_0720IMG_0721

A la tarda, de nou, processons a Úbeda, i una darrera visita a la fabulosa església del Salvador.

IMG_0680IMG_0697IMG_0637

L’endemà sortirem cap a Linares per veure el jaciment romà, encara en excavació, de Cástulo, amb uns mosaics que treuen la respiració de bonics que son. I per dinar anàrem a Baeza, a El Arcediano, un bar de tapes, amagat, molt amagat, al centre. Petit, però boníssim. Aprofitàrem, naturalment, per tornar a degustar les meravelles que ofereix aquesta ciutat joia del renaixement.

IMG_0826IMG_0837IMG_0845IMG_0847

El dijous sant abandonàvem, amb molta pena, Úbeda i posàvem rumb al nord, cap a Ciudad Real, parant però a visitar, de camí, el fantàstic palau que, Don Álvaro de Bazán, almirall de Castella, es va fer al Viso, “porque pudo y porque quiso”. L’únic palau renaixentista d’estil italià d’Espanya. No us el podeu perdre. I, seguidament, cap a Calatrava la Nueva, un castell poderós, molt ben conservat, dalt d’una muntanya, seu de la totpoderosa orde de Calatrava.

IMG_0901IMG_0903IMG_0935IMG_0941IMG_0939

Per dinar férem cap a la bonica ciutat d’Almagro, amb la seva plaça porxada, i els seus convents… i els seus formatges manxecs… I tinguerem la sort de veure els armaos, a la plaça, mena de soldats romans que nomes surten i desfilen el Dijous Sant. Agradable i afortunada coincidència, oi?.

IMG_0948IMG_0958.JPG

Dinàrem a la mateixa plaça, tot veient la desfilada, a base de tapes, al bar Biki-Bat, bona teca. A la tarda anàrem cap a Ciudad Real on ens hostatjarem a l’Hotel Guadiana, un quatre estrelles amb piscina interior climatitzada i grans habitacions, però ja envellit, amb ganes d’una bona reforma. Però no estiguérem pas malament i l’esmorzar era molt bo!.  Tarda i nit de procesons, i més tapes, ara a El Portalón, a la plaça Major de Ciudad Real, mentre veiem passar més processons. El dia següent, des de Ciudad Real, anàrem a veure el parc natural de Las Tablas de Daimiel, feliçment recuperat i ple d’aigua i ocells.

IMG_0975.JPGIMG_0968.JPG

De tornada ja, de Ciudad Real a Barcelona, parades a València, a dinar a Bétera, al restaurant Fusió, cuina moderna, menú del dia cuidat a preu just. Parada també a Peníscola, una Peníscola melancòlica, per acomiadar el viatge.

IMG_1005

 

Deixa un comentari

Filed under 2015, Espanya