Tag Archives: restaurante

Jaca per les festes de maig

Per les festes de maig vam anar un cap de setmana fins a Jaca per gaudir del Pirineu Aragonès. Vam sortir de Barcelona, amb parada a Vilabella, en un ambient que amenaçava tempesta i molts pronòstics meteorològics perquè es fes real. Però no va ploure. Acabats de dinar vam seguir cap a Lleida, Osca, Sabiñánigo i Jaca, ciutat a la que vam arribar força tard, a quarts de nou. Per sort teníem hotel reservat, el magnífic imodern Eurostars Reina Felicia, als afores de Jaca, molt bé, i també restaurant reservat, el bar L’Acherito al casc antic. Fantàstic! L’endemà vam sortir cap a San Juan de la Peña, volíem tornar a visitar aquest magnífic cenobi romànic, amb cel clar i molt de fred. Vam veure primer Santa Cruz de la Serós amb les seves esglésies de Santa Maria, gran i bonica, i San Carpasio, una petita joia. Després el monestir vell, increïble, i el nou, amb la seva magnífica pradera al voltant.

Tot seguit vam tornar a Jaca on vam dinar al restaurant de l’Hotel Jaqués, pas mal. Tornada a l’hotel, una migdiada i anada de nou a Jaca per visitar el museu diocesà, fabulós, ple d’art per tot arreu, pintura romànica de primer ordre. A la tarda, a l’esplanada de la Ciutadella de Jaca, esperem una recreació històrica que es va endarrerir massa. A la nit, de nou, l’Archerito y el hotel Reina Felicia. Molt bé!

El diumenge tocava tornar a casa. Parada a Vilabella, encara amb sol, refent la ruta del divendres, i anada cap a Barcelona, amb ganes de més!

Recreació històrica de les guerres napoleòniques a la Ciutadella de Jaca. Maig 2023

Deixa un comentari

Filed under 2023, aragó, Espanya, Europa, familia, hotel, restaurant, ruta, rutes

Primer de Maig al Sobrarbe

El dia 1 de maig s’esqueia l’any 2023 en dilluns i donava pas a un pont interessant. Vam escollir l’Hotel Bielsa, a la població aragonesa d’aquest mateix nom, per anar a passar uns dies. Ja hi havíem estat feia molts anys, en concret el 2009 i és un hotel que sempre ens ha agradat. Hi havia risc de pluja i per això anàvem preparats pel pitjor, cosa que no va passar. La primera parada fou a Vilabella del Camp, per dinar. Seguirem fins Lleida i després fins Barbastre, per pujar cap a l’Ainsa i arribar a Bielsa. L’hotel estava molt poc reformat, però era ben net i polit. Vam sopar al mateix hotel, un menú prou bo. Res a dir. A la tarda, i a la nit, passejada per la població pirinenca, que no és gaire bonica, tot i que te un palau notable, ara ajuntament i una església interessant.

L’endemà vam pujar a veure el magnífic vall de Pineta, amb el massís imponent del Mont Perdut. Poca aigua i poca neu, molta sequera, però preciós. Vam tenir temps també per fer una volta pel vall de Chistau, visitant Plan, Sant Chuan de Plan i Gistain. Ben bonic tot plegat. Per dinar fèrem cap al poble de A Buerba, no lluny de l’Ainsa. Allà menjàrem a la Fonda Carrera, una fonda de tota la vida, amb bona teca aragonesa. Esplèndit dinar! A la tarda, feia molta calor, vam voler anar al Canyó d’Añísclo. Però la carretera estava tallada i vam haver de donar una gran volta fins a Buerba i Vió. Paisatges increibles i molt torturats. L’església romànica de Vió una cucada. I el mirador damunt del canyó d’Añísclo una passada. Llàstima la volta i la carretera, pèsima. En acabat, tornada a l’hotel i passejada de tarda cap al bosc de Parzán i el poble de Javierre. Sopar a l’hotel i passeig nocturn per un Bielsa mort.

L’endemà baixada cap a casa, amb parada a Vilabella, procurant no anar massa tard perquè l’operació tornada prometia. Per això vam acabar per agafar els túnels del Garraf, molt menys congestionats. Una bella sortida de tres dies.

Deixa un comentari

Filed under 2023, aragó, Espanya, Europa, familia, hotel, ruta, Uncategorized

Setmana Santa 2023 a Castella. Ruta 110

La Setmana Santa del 2023 vam anar de viatge, només la família, i encara un bon tros sense la filla. Primer vam fer ruta cap a Saragossa, on vam dinar al magnífic asador la Garnacha, un lloc molt bo i molt recomanable. Continuarem cap a Soria, una ciutat que ens encanta. Allà ens allotjarem a l’hotel Alfonso VIII, un hotel clàssic, de sempre, antic però molt net. Desdejuni servit, a la carta. Tarda de sol i sombra, pluja a la tarda que ens va agafar a l’aire lliure. Però vam poder tornar a veure Sant Juan de Duero, i el riu. Suficient. Sopar al restaurant La Gastro Tasquita. Tot un encert. Fantàstic!

San Juan de Duero. Claustro. Soria. Castilla y León

L’endemà, amb molt bon temps, seguim la nostra ruta. Passem de llarg Catalañazor, un poblet medieval molt bonic, que ja hem visitat moltes vegades, i també El Burgo de Osma, amb la seva catedral fabulosa. Deixem allà la possibilitat de visitar el Cañon del Rio Lobos, i més aquí la de veure de nou la fortalessa califal de Gormaz. Tot increible, però ja vist abans. Passem de llarg San Esteban de Gormaz, poble medieval penjat sobre el Duero, amb unes boniques esglésies romàniques. Tenim pressa per arribar a Ayllón, ja a la província de Segovia, un bonic poble murallat, amb una plaça major molt xula, que no haviem visitat mai abans. Val la pena.

Plaza Mayor de Ayllón, a la provincia de Segovia.

Seguim ruta cap a Segovia, deixant les hoces del Duratón, Pedraza i Sepúlveda al nord. La ciutat de l’aqueducte està de setmana santa. Costa aparcar. Anem ràpid a dinar al restaurant El Sitio. Un encert, com sempre. Veiem la catedral, comprem artesania, fem una volta per la ciutat i cap a Ávila. Arribem a aquesta ciutat a mitja tarda. Tenim reservat l’hotel Exe Reina Isabel. No és el millor de la cadena. Està una mica lluny del centre. Però hi estem prou bé. Tarda de visita a Ávila i sopar al restaurant La Taberna de los Verdugo, molt bé.

Puerta de la muralla de Ávila.

El dia següent vam visitar Ávila al complert: Catedral, San Vicente, murallas, Santo Tomás… matí i tarda. Tot molt xulo. Dinar a la Taverna de los Verdugo de nou. A la nit, tancaven, vam anar al Gloria Bendita, als afores. Impressionant vista de les muralles de nit des de la taula!. La tornada, a peu, cansada, ens va permetre veure un parell de processons.

Dimarts Sant a Ávila. Trobada del Crist i la Mare de Déu de l’Esperança.

L’endemà seguim ruta cap al bonic valle del Jerte, que estava en flor. Aquest any sí! Bellíssim!. I baixem cap a Plasència, la bella capital del nord de Cáceres, amb la seva catedral, tancada a l’hora de dinar, els palaus, les places, els carrers… Dinem, com l’altra vegada que hi vam ser, al restaurant Succo, en un carrer a tocar de la Plaça Major. Fantàstic! En acabat seguim cap a Toledo, a l’estació de tren, a buscar la resta de la família. Havíem reservat l’hotel Eurostars Toledo, molt bé, lluny del centre però molt nou i net. Per sopar anem a una taberna anomenada Fábula, al centre de la ciutat vella. Molt bé! En acabat vam poder veure una única processó, molt solemne i castellana.

Porta de la muralla àrab de Toledo, a la nit.

Tot el dia següent el vam dedicar a veure Toledo y els seus monuments més importants: catedral, sinagogas, palaus, museus… i a recórrer els seus laberíntics carrers. Vam tornar, a dinar i a sopar, a la taberna Fábula. A la nit, al nostre hotel Eurostars. Aquella nit no vam poder veure cap processó. Les feien tard i lluny.

Vista del barri de San Justo de Toledo des d’una de les torres de l’Alcázar.

L’endemà tocava retornar. Vam anar cap a Barcelona passant per Madrid, Guadalajara, Alcolea, sense parar, fins arribar a la bellíssima vila de Medinaceli, on sempre que podem parem, anada i tornada a Madrid, per dinar al restaurant El Aljibe, una aposta segura sempre, y visitar la Plaça Major, amb el palau ducal y la colegiata de la Asunción, molt maca. Vam continuar la ruta cap a Calatayud, on havíem reservat l’hotel Globales Castillo de Ayub, per a passar la nit. Molt bé. Vam poder veure les fantàstiques esglésies, molt desconegudes, que te aquesta important ciutat aragonesa, i també boniques processons de Setmana Santa, amb molt de bombo i tambor, com a tot Aragó. Per sopar vam fer-ho a una fantàstica cerveseria, anomenada Antonio. Fabulosa! I de Calatayud retorn cap a Barcelona. Setmana Santa acabada.

Processó de Setmana Santa a Calatayud, a la plaça de l’església colegiata de Santa Maria la Mayor, portada plateresca.

Deixa un comentari

Filed under 2023, aragó, castella, Espanya, Extremadura, hotel, restaurant, ruta, rutes, Uncategorized

Zaragoza, Daroca i Molina, Carnaval 2023

Per Carnestoltes teníem un dilluns lliure. Ho vam aprofitar per anar fins Zaragoza, al nostre hotel de sempre, l’Exe WTC, fantàstic. Vam parar a dinar a Vilabella, maca com sempre, ametllers florits i margarides per primavera, i a la capital aragonesa vam sopar a la Garnacha, el nostre restaurant de sempre, magnífic, com sempre. A Zaragoza hi havia un carnaval senzill, com de poble gran, però divertit.

L’endemà vam anar en direcció Daroca, una meravellosa vila medieval, plena de palaus i esglésies, la majoria romàniques, i amb una juderia i una moreria. Però ens interessava molt veure per dins la basílica de los Santos Corporales. I la vam veure i no ens va decebre pas. Plena d’obres d’art, tot i que molt oblidada, com la resta de Daroca, que no sembla una ciutat del segle XXI.

Vista Daroca vam continuar cap a la llacuna de Gallocanta, on hi havia molts ànecs però cap altre volàtil. Ni flamencs, ni grues ni res més. Això sí, el dia era esplèndid! Continuem camí i fem una parada al petit poble d’Embid, que posseeix un castell, restaurat el 2021, molt bonic. L’exemple típic de castell medieval que tots esperem. Una nevera i una petita església, quatre cases velles, completen el quadre. Val la pena aturar-s’hi.

Finalment arribem a la imponent Molina d’Aragón, una altra vila medieval poderosa, coronada pel seu altiu castell. Dinem, molt bé, a la Taverna Catacaldos. Molt bon menjar. Una volta pel poble, quan ja cau la tarda i amenaça tempesta i retorn a Zaragoza. Allà dormim a l’Exe, però sopem a la pizzeria Sorrentoz, perquè la Garnacha està tancada els diumenges. Gran descoberta. Molt bé.

L’endemà toca tornar a casa, parant de nou a Vilabella. Una petita escapada però molt aprofitada.

Deixa un comentari

Filed under 2023, aragó, castella, Espanya, Europa, familia, hotel, restaurant, ruta, rutes

Cap de setmana a Lleida

Un cap de setmana de novembre decidim fer una sortida, d’una nit, a Lleida.

Sortim el matí de dissabte i anem cap a Vilabella del Camp, preciós poblet de Tarragona, on dinem. En acabat continuem cap a Lleida, on arribem a la tarda.

Església parroquial de Sant Pere de Vilabella amb l’Abadia al costat

A Lleida ens allotgem a l’hotel Real, un petit hotel de tres estrelles, senzill i còmode, al centre de Lleida. Aprofitem la resta de la tarda per anar a veure el Caixafòrum de la ciutat, on hi ha una exposició, prou interessant sobre Pixar i els seus treballs, i les pel·lícules que ha fet, amb molt material.

Edifici del Caixafòrum de Lleida a la Rambla de Ferran

Tot seguit continuem la nostra ruta visitant el casc antic i el carrer Major, típic carrer comercial de la ciutat, molt animat. Arribem ben aviat al magnífic palau gòtic on te la seva seu l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Bonic pati gòtic de la seu del Estudis Ilerdencs

Dins hi fan exposicions temporals com ara la del pintor lleidatà de Tàrrega, Jaume Minguell, amb obres molt boniques.

Jaume Minguell. Poble prop de Tàrrega.

Sortint pugem les escales de la seu nova, un edifici neoclàssic sense massa glamour ni interès.

Nau central de la Seu Nova de Lleida.

En sortir-ne agafem el carrer Cavallers amunt, parant abans a l’antic convent del Roser de Lleida, actualment parador de turisme. Podeu entrar a veure com ha quedat de bé!

Pati central de l’antic convent del Roser, actualment Parador Nacional

Tot seguit remuntem les escalinates que ens portaran al turó on s’aixeca la impressionant Seu Vella de Lleida, joia del gòtic català. També, a tocar, el castell de la Suda, recentment restaurat. Les vistes sobre la ciutat i els voltants son magnífiques.

EL campanar i un dels grandiosos finestrals del claustre de la Seu Vella de Lleida

Baixem ara cap a l’hotel passant per la plaça de Sant Joan. Per sopar decidim anar al restaurant el Celler del Roser, una gran elecció. Fantàstic!. L’endemà ja marxàvem però encara ens quedà temps de fer una visita al bonic Museu de Lleida, amb la seva esplèndida col·lecció medieval, però també ibera o romana.

Detall d’una taula medieval

De tornada, dinar a Vilabella i cap a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2022, Catalunya, Espanya, familia, hotel, ruta, Uncategorized

Pont de la Puríssima 2022: Saragossa

Mapa de la ruta

Aquest any vàrem fer el pont de la Puríssima escollint-lo més aviat que el de la Constitució, i això ens va portar a un temps meteorològic advers. Plovent vam sortir de casa i plovent vam arribar a Vilabella del Camp, on vam dinar. Seguidament, vam continuar fins a Saragossa, on no plovia. Ens vam allotjar a l’hotel EXE WTC, situat als afores, però en una zona ben comunicada, al costat del centre comercial “Gran Casa”.

Vam anar caminant al centre de Saragossa, a la plaça del Pilar, on hi havia un bonic mercat de Nadal, amb una pista de gel i moltes activitats per a tothom. De tornada vam agafar el tramvia. Per sopar anàrem al restaurant la Garnacha, prop de l’hotel, un asador típic, molt bo. Hi vam acabar sopant totes tres nits.

L’endemà vam sortir en direcció al bonic monestir de Veruela, a la zona del parc natural del Moncayo. Parem sovint en aquest cenobi amb una església cistercenca preciosa.

En acabar la visita vàrem enfilar cap al parc del Moncayo, i vam fer una passejada pels boscos de roure i pi, encara tardorals. No plovia encara.

Seguidament, baixarem a dinar a Tarazona, una bella ciutat medieval amb cases penjades, un nucli històric bonic, una plaça de braus del segle XVIII i una catedral mudèjar molt maca. Aquí vam dinar al restaurant La Merced de la Concordia, situat a l’hotel del mateix nom. Força bé. Menú del dia.

A la tarda, plovent, vam anar a veure la bonica catedral de Santa Maria de la Huerta de Tarazona, meravella del gòtic mudèjar. Una passada de maca. Tornada a Saragossa, plovent, i una volta pel centre de la ciutat, Basílica del Pilar, Museu Goya Ibercaja, la Lonja amb una exposició de Zuloaga… Sopar a La Garnacha, dormir a l’hotel Exe.

El següent dia vam anar pel camí de Tudela, a Navarra, per veure les Barcenas Reales. Increïble espai natural. Feia un sol esplèndid, però totes les Bardenas regalimaven aigua dels dies anteriors. Fang arreu.

Després una visita a Tudela i a dinar al restaurant Pichorradicas, molt bé! Tornada a Saragossa, no plovia, perquè la catedral de Tudela estava tancada els dissabtes a la tarda. Aprofitem per visitar la Seo de Saragossa, espectacular i el museu de la ciutat, amb bones obres d’art. Ambient de Nadal a la plaça, i tramvies que no van perquè Marroc s’ha classificat i han tallat el trànsit. Sopar al mateix lloc de sempre i al nostre hotel Exe.

L’endemà, ja de tornada, parem de nou a Vilabella a dinar i… viatge acabat!

Deixa un comentari

Filed under 2022, aragó, Espanya, familia, hotel, navarra, restaurant, ruta, Uncategorized

Mallorca, estiu de 2022

A finals d’estiu de 2022 vam agafar el vaixell de Balearia que va a Alcúdia, prèvia parada a Ciutadella de Menorca. Fàcil, ràpid, amb el propi cotxe. Vam arribar al port d’Alcúdia, on teníem l’hotel i ens hi vam allotjar. Era el JS Sol de Alcúdia, un hotel molt bo, buffet fantàstic, molt bé de preu. Tot i que fora d’hores, era molt tard a la nit, amb el menjador tancat, ens van fer un sopar fred, molt bo.

Cap de Formentor. Foto: Joan Molar

L’endemà vam sortir cap a Formentor. Multa per pujar sense demanar hora, amb el cotxe, condonada per haver fet una consumició en un bar de la zona. (Gràcies a la senyora del xiringuito del mirador). Baixada amb cua cap al pàrquing de la platja de Formentor, una hora llarga.

Platja de Formentor. Foto: Joan Molar

Aparcar i gaudir de l’aigua blava, cristal·lina, de Formentor. Dinar a l’Espigó Beach Bar, segons Tripadvisor el pitjor restaurant de Pollença. Però l’únic a la platja. Pagar per menjar de patacada.

Alcúdia. Foto: Joan Molar

A la tarda vam anar a fer un volt pel poble antic d’Alcúdia, amb les seves muralles i carrers de cases baixes de pedra, plens de botigues. Molt bonic! Tornada a Port de Pollença, sopar a l’hotel i passeig fins la platja de nit.

Cala Mesquida. Foto: Joan Molar

L’endemà marxàvem cap a Cala Mesquida, una de les més boniques de Mallorca, prop de Capdepera. Aigües fantàstiques. Dinem en el xiringuito de platja anomenat Mirablau. Llarga cua però es menja bé. De tornada, ja tard, passejada per la vora del mar a Alcúdia, sopar i dormir.

Port d’Alcúdia, platja. Foto: Joan Molar

L’endemà decidim quedar-nos a la platja mateix del Port d’Alcúdia, on hi havia l’hotel. Platja sorrenca, neta, però poc lluïda. Dinem al restaurant S’Amfora, allà mateix. Bé.

Tarda de passeig per Ciutat de Palma, la capital, a veure monuments. Passeig pel centre. Gelat i granissat a la plaça de l’ajuntament. Visita al palau de l’Almudaina, de miracle. Catedral tancada. Tornada al Port d’Alcúdia. Sopar i dormir a l’hotel.

Catedral de Palma de Mallorca. Foto: Joan Molar

El dia següent anem fer la típica volta per la costa nord de l’Illa: Valldemossa, que estava totalment petada, Deià, impossible parar, pàrquings plens i una cua bestial a la carretera. Finalment Soller, i el Port de Soller, on ens vam banyar, molt bé, aigua molt neta, poca gent, on vam dinar a la pizzeria Sirocco. De tornada, passejada pel port d’Alcúdia.

Port de Soller. Foto: Joan Molar

Continuem el viatge per Mallorca anant a Cala Sant Vicenç. Al matí varem banyar-nos a Cala Molins, un dels sectors d’aquesta platja. Molt bé. Per dinar vam anar al restaurant Marinas. Casolà. Bé. Tarda a Pollença, visitant aquesta meravellosa població. Pujada al calvari obligatòria. Piló d’escalons.

Calvari de Pollença. Foto: Joan Molar

L’endemà agafar el vaixell cap a Barcelona. Dinar al mateix vaixell, bocates preparats al desdejuni de l’hotel. Arribada a la tarda, una mica caòtica. Molts camions.

Deixa un comentari

Filed under 2022, Espanya, hotel, restaurant, ruta, rutes, Uncategorized

Nadal 2021 i Cap d’any 2022 a París

Ruta fins París: Figueres – Carcassonne – Suillac – Limoges – Orleans – París

Aquest Nadal del 2021, en plena onada de l’Omicron Covid19, vam decidir anar a París a passar les festes de Cap d’Any. Vam sortir de Barcelona, molt tard, i vam fer parada a dinar al restaurant Can Duran, a Figueres, un clàssic de tota la vida, magnífic. A la tarda continuem viatge cap a Carcassonne, on ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles. Una mica apartat del centre de la ciutat però proper a la vila medieval, “La Cité”, i bé de preu. Personal amable i habitacions bàsiques però còmodes. Per sopar anem a la Divina Comedia, una pizzeria molt interessant, a la ciutat nova. Bona gent i bon menjar.

Imatge de la vila medieval de Carcassonne, La Cité”.

A Carcassonne hi anem sovint per veure el seu bonic mercat de Nadal que dura molts dies, fins passat Cap d’Any, amb atraccions com pistes de gel, roda o paradetes de vi calent. Molt xulo!

Imatge del Marché de Noel de Carcassonne

El dia següent marxem cap a Limoges, la nova etapa del viatge. Plou. Plou tot el dia. No donen gaires ganes de parar enlloc. De tota manera cal dinar i escollim la bonica ciutat de Souillac, a la Dordogne. Tot tancat. Només estava obert “Le Quercy”, pas mal du tout! Continuem ruta fins Llemotges, plovent, i arribem al nostre hotel. És un Ibis vermell, sense pàrquing. Per sort descarreguem davant l’establiment i trobem plaça en un aparcament a l’aire lliure, no lluny de l’hotel. Bones habitacions, estretes, petites però bé. Visitem, plovent, el mercat de Nadal i la pista de gel. Ens xopem però la ciutat medieval és molt bonica i hi ha un màping guai a la façana de l’església de Sant Pere. Llàstima de pluja…. moltes parades estan tancades i ningú no va pel carrer. Vam sopar a la Firenza, una pizzeria molt maca i recomanable, a tocar de l’hotel.

Màping de Nadal a l’església de Sant Pere de Llemotges.
Casc antic medieval de Llemotges: rue de la Boucherie… preciós!

L’endemà, plovent encara, deixem Llemotges i anem camí de París de nou. Parada obligada a Orleans per gaudir del seu casc medieval, la catedral i la seva bona gastronomia. Aparcament fàcil a les Halles. Vam anar aquesta vegada al restaurant l’Escalier. Molt bé. Ja no plovia i vam poder tornar a visitar la meravellosa catedral.

Interior de la catedral d’Orleans

La tarda es va anar obrint i vam arribar a París, a l’hotel Exe Panorama, molt bé, molt cèntric, a tocar del metro i de la rue Lafayette. La primera vegada que ens allotjavem al mig de la ciutat de la llum! Per sopar vam desobrir un italià genial i una mica excèntric, divertit i canalla: la trattoria Libertino, que fa honor al seu nom! Vam fer el primer volt per la ciutat: el gran mercat de Nadal de la Defense, que estava tancant aquell mateix dia.

L’endemà tocava Louvre, el gran museu de París, desordenat, caòtic… però ple d’antiguitats fastuoses.

Detall d’una tomba egípcia al Louvre.

Sortint del museu anem a fer un volt per les ribes de la Seine i a dinar al quartier Latin, a la trattoria i pizzeria Marinara, a la rue Dauphiné. Fantàstic.

Vaixells als quai del Sena

A la tarda una passejada pel París de sempre: Notre Dame, Conciergerie… per acabar als grans magatzems Samaritane, a la Rue de Rivoli i a les botigues de moda del Faubourg Saint Honoré…. Gucci, Versace, Chanel…. I davant del Ritz, a place Vendome!

Interior dels magatzems La Samaritane, per Nadal.

I no oblidar una volta pel bonic mercat de Nadal de les Tulleries, amb les seves atraccions i les casetes de vi calent… A la nit no havíem pogut reservar El Libertino i vam anar a una pizzeria propera a l’hotel: Vittoria, molt familiar i tradicional.

Un parell de convidats especials en un café de la Rue Saint Honoré.

El darrer dia de l’any 2021 vam treure el cotxe del garatge Indigo Montholon, per cert molt bé de preu, molt recomanable, per anar fins a Versailles. El palau i els seus jardins ens van impressionar, com sempre. Feia bon dia.

Jardins de Versailles

Per dinar vam decidir allunyar-nos una mica del turisme internacional i vam acabar al petit poble de Guyancourt, on vam visitar la petita església gòtica de Sant Víctor, i vam dinar al restaurant portuguès Rio Lima, una passada de bo, recomanable!

Església gòtica de Sant Víctor de Guayancourt

La tarda vam tornar a París i vam pujar fins Montmartre, refugi d’artistes, per veure caure la tarda del darrer dia de l’any. Vam passejar pel petit mercat de nadal i pel gran mercat de pintures. Vam comprar els típics macarons i records variats. I vam visitar el Sacré Coeur, dalt del seu turó.

Mercat d’artistes a Montmartre.

A la nit, la darrera de l’any, vam anar al restaurant Vittoria, molt bé. Els focs d’artifici dels Champs Elysées es van suspendre i la policia va tallar el metro a la zona. Veniem de la torre Eiffel i vam caminar llarg per tornar a l’hotel!

La torre Eiffel el darrer dia de l’any 2021 a París

El primer dia de l’any vam anar al Museu Pompidou d’art modern. Era l’únic que acceptava visites sense reserva.

Centre d’art Pompidou

En acabat vam intentar tornar a Pizza Marinara però estava tancat. Vam seguir a peu fins Saint Germain des Pres i vam trobar una pizzeria italiana molt bona: Vesuvio. Sortint vam visitar de nou París, especialment el mercat de Nadal davant l’ajuntament.

Mercat de Nadal a l’ajuntament de París.

A la tarda nit vam arribar-nos fins el museu de Ciències Naturals, on no teníem entrada. Vam haver-nos de conformar amb una visita als jardins, que eren plens d’uns animals del cretaci i del devonià, fets de plàstic a mida natural.

Bitxo prehistòric amb cara d’histèric!

Vam continuar caminant, passant per les vores del Sena, fins al nostre hotel. Aquell dia vam poder tornar a sopar al Libertino. Tan divertit com la primera vegada.

Vista de Notre Dame des d’un pont sobre la Seine.

El darrer dia a París era primer diumenge de mes i tots els museus obrien sense reserva i de forma gratuïta. Ho vam aprofitar per visitar el millor museu de Paris: L’Orsay. Cezanne, Degas, Monet, Manet, Van Gogh, Millet, Renoir… Grans mestres, grans obres.

Les ballarines blaves de Degas.

En sortir vam tornar a dinar al Vesuvio, perfecte. I a la tarda vam intentar visitar el Museu de Ciències Naturals, pensant que ara sí entraríem… però no. Ens vam conformar amb la Galeria d’Anatomia Comparada, del segle XIX, un museu clàssic per on no ha passat el temps.

El dia 3 de gener calia anar tornant. Plovia una mica i vam anar a dinar a la Vall del Loira, al poblet de Romorantin, a un italià anomenat La Scaleta. Familiar, prou bé… A la tarda arribàrem a Sarlat la Caneda, fantàstic poble medieval molt ben conservat. Ens allotjarem a l’hotel Ibis de Sarlat. Molt bé. Vam fer un volt pels carrers deserts. Tot tancat. Dilluns passat festes. Vam sopar al restaurant L’Esprit Sarlat, un francès de certa categoria, obert sempre, a costat de l’hotel on vam dormir, l’Ibis Sarlat, un hotel econòmic molt i molt recomanable.

Ciutat medieval de Sarlat la Caneda

El darrer dia de viatge vam travessar una França tancada, era un dimarts feiner, per anar a dinar, de nou i com sempre, a Can Duran de Figueres, el nostre restaurant a la ciutat.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Madrid per la Constitució

Ruta Barcelona a Madrid, amb parada a Saragossa, Medinaceli i Sigüenza.

Aquest pont de la Constitució i la Puríssima vam decidir fer una visita a Madrid, villa i corte. Vam fer una primera parada a Saragossa per no fer la ruta d’una sola tirada. Allà vam dormir a l’Hotel Exe WTC, una mica als afores, molt ben comunicat. Fantàstic i bé de preu. A la nit vam fer un volt per la ciutat i vam anar a sopar a la Taberna 1941, un gallec interessant, molt bon lloc.

L’endemà matí vam seguir la ruta cap a Madrid, parant a dinar a Medinaceli. Podíem haver parat també a Calatayud, ciutat molt bonica, o al fabulós monestir cistercenc de Santa Maria de Huerta, una veritable joia, però feia poc ja les havíem vistes. A Medinaceli vam dinar a El Aljibe, un restaurant molt bo, magnífic. Bona cuina i atenció. Un plaer tornar a passejar pels seus carrers de pedra, veure la seva plaça major, el palau ducal, la colegiata de la Asunción, els convents i cases solars. Vam comprar uns dolços al convent de les Clarisses de Santa Isabel. Boníssims. Està a l’entrada del poble.

Sortírem de Medinaceli i férem els pocs kilòmetres que la separen de la medieval vila de Sigüenza per una carretera local preciosa. Sigüenza és una gran ciutat de l’edat mitjana, amb una catedral molt impressionant, plaça major, carrers costeruts plens de cases nobles i palaus, la casa del Doncel i un castell convertit en parador al cap de munt. Imprescindible parada en el camí a Madrid.

Sortírem de Sigüenza caient ja la nit i arribarem a Madrid. Ens hostatjarem a l’Hotel Claridge. Molt bé. Un molt bon hotel. I per sopar, cada nit, a una trattoria italiana fabulosa: Acqua in Boca, a tocar de l’hotel.

L’endemà, al matí, cap al Museu del Prado. El passeig era encara de tardor. El museu, com sempre, una fita artística, històrica i cultural que no es pot deixar passar. Dinar a Los Cuatro Robles, una taberna prop del carrer Major, de la Puerta del Sol y las Descalzas. Molt bé. Tarda nadalenca: plaça major, Puerta del Sol, Callao…

Els dies que vindran seran de visita cultural al matí: Museu Thyssen, Reina Sofia… i passeig a la tarda, per admirar les llums de Nadal a la capital d’Espanya, que son molt boniques. Tampoc no hi va faltar el Parque del Retiro, també tardoral avançat. Per dinar vam anar un parell de dies a un italià molt rústic i molt recomanable: La Pentola Magica. Sopar a l’Acqua in Boca, dormir al Claridge… de fàbula tot plegat.

El darrer dia fou l’hora del Museu Arqueològic Nacional. Era el brillant final d’un recorregut pels museus de Madrid. La tarda nit fou per a una altra volta entre la decoració del Nadal.

El darrer dia tornada ràpida cap a casa, a Barcelona, amb parada a Saragossa, per veure de nou el Pilar i tornar a dinar a la Taberna 1941.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Espanya i Portugal, estiu 2021

Mapa resum del viatge

L’estiu de 2021, encara amb algunes restriccions Covid19, vam decidir anar de viatge a Portugal, travessant el Cantàbric a l’anada i Castella a la tornada. Vam sortir de Barcelona i vam fer nit a l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic amb Spa, on sempre hem estat de fàbula. No tenien obert el seu deliciós restaurant i per això vam sopar, fantàstic, al restaurant del davant, propietat dels pares de la Virgínia, a l’Hotel Mi Casa.

L’endemà vam continuar la ruta cap a Vitòria, on vam dinar, molt bé, al restaurant Erdizka taberna bar&grill, al carrer Cuchilleria 11, al centre de la ciutat. Un lloc on menjar bé, qualitat i quantitat, per un preu ridícul.

Carrer Cuchilleros a Vitoria

En acabat vam fer un tomb per la vila. Plaça de la Virgen Blanca, catedral… Bonica sense ser esplèndida.

Plaça de la Virgen Blanca

Continuarem viatge fins a Santander, on ens allotjarem al Gran Hotel del Sardinero, a la platja del mateix nom, un bon hotel amb una situació magnífica, al mateix costat del mar. Una experiència decadent i vintage.

Platja del Sardinero amb el Gran Hotel al fons.

Anàrem a sopar a casa d’en Vittorio, de Salerno, no lluny de l’hotel. El senzill establiment amaga una de les millors pizzeries de Santander. Fabulosa!.

El dia següent sortim de Santander en direcció Oviedo. Parem a banyar-nos els peus, feia una mica de fred i estava núvol, a la platja del Merón, fabulosa, a San Vicente de la Barquera, un bonic poble amb una ria molt maca. Bon aparcament pagant.

Platja del Merón

Després de la banyada anem a dinar al restaurant La Tertúlia, al poble de Celorio, als peus de la bonica platja de la Palombina. Un lloc on el peix i marisc fresc son la norma, molt recomanable.

Playa de la Colombina a Celorio, Cantábria

Seguim viatge a Oviedo, capital d’Astúries, on ens allotgem al Gran Hotel La Reconquista, un establiment tipus parador nacional, situat en un bonic palau del XVIII. Pas mal. A la tarda visitem la ciutat, el seu barri vell, la catedral, la cámara santa… i sopem al restaurant el Fondín, un lloc d’alta qualitat, fantástic, molt recomanable.

Catedral de Oviedo
Barri de tapes a Oviedo

Seguim la nostra ruta, al matí següent, anant a Galicia, a Ribadeo, a la seva espectacular platja de “As Catedrais”. Bona organització, párquing gratuït, paratge increible, no es pot deixar de veure.

Platja de les Catedrals, a Ribadeo

Continuant camí de Lugo parem a dinar a Mondoñedo, un pobe antic, de pedra picada, on hi ha una catedral molt bonica. Dinem a un bar del poble, menú del dia, generós: Bodegón A Catedral. A la tarda visitem la catedral, que ens va agradar molt.

Catedral de Mondoñedo

Per dormir hem triat Lugo, ciutat romana que conserva les muralles, amb una bonica catedral y un barri antic molt interessant. L’Hotel Eurostars Lugo está al afores, però no molt allunyat del centre. És convenient.

Catedral de Lugo

Per sopar vam anar de tapes, al restaurant Las Cinco Vigas al centre de Lugo. Molt bo.

El dia segënt vam anar camí de Santiago erò fent la costa nord de Galicia. Feia molta calor i vam anar a la platja de Razo, espectacular!. Aigua fresca i molta calor: dia d’estiu!

Platja de Razo

Allà vam dinar al restaurant “O Cordobés”, un bar de platja típic i tòpic, però amb racions de qualitat. Molt bé.

A la tarda anem camí de Santiago de Compostela, preciosa ciutat barroca, on dormim a l’hotel La herradura, molt bé. Sopem de tapes al restaurant “Tapas Petiscos Do Cardeal”. Tapes i racions de nivell. Molt bo!.

Plaza del Obradoiro

L’endemà, abans de marxar de Santiago, vam poder visitar finalment la catedral, plena a vessar els dies anteriors. I enfilàrem cap a Vigo, no sense abans fer una visita a la illa d’Arousa, preciosa, amb poc sol i gens de ganes de bany.

Illa d’Arousa

Seguírem per dinar a Pontevedra. Ho vam fer al restaurant Nonna Clara Trattoria, un italià molt xulo. En acabat vàrem fer un recorregut per la ciutat, molt interessant tota ella, en especial la escenogràfica esglèsia de La Peregrina.

La Peregrina a Pontevedra

Continuàrem la ruta cap a Vigo, on ens vam hostatjar a l’hotel Occidental d’aquesta ciutat. Molt bé. Per sopar baixàrem al centre, prop de la catedral, on hi havia ambient de tapes. Vam sopar al restaurant El Capitan. Pas mal du tout!

Ambient de nit a la zona de tapes de Vigo

El dia següent tocava vaixell a les illes Cies, des de Vigo. Día núvol, amb fred. Viatge molt agradable i en arribar a l’illa paisatge espectacular. Platges de somni, però ni pensament de banyar-se, ni en broma. Vam dinar al restaurant de càmping, al self-service, molt bé. A la tarda tornada a Vigo, i sopar en un restaurant encantador i fantàstic: Tapas Areal. No només tapes, un veritable restaurant!

Pltja de Rodes a les Illes Cies

El dia seguüent anàrem fins la bonica vila marinera de Sanxenxo per agafar el vaixell cap a la Illa d’Ons. Plovia lleugerament quan hi vam arribar, però es va anar obrint, lentament. Platges i paisatges de maravella pero no vam poder gaudir-los. Feia fred. Vam dinar al poblet de l’illa, quatre cases, al únic restaurant disponible, Casa Acuña, molt normalet. De tornada a Vigo vam repetir amb les Tapas Areal, fenomenal i tornàrem al nostre hotel de la ciutat: l’Occidental Vigo.

Platja a l’illa d’Ons

Tocava ja marxar de Vigo, d’Espanya i de Galicia, camí de Portugal. Vam agafar l’autopista i vam arribar a Braga, encantadora ciutat medieval portuguesa, amb una catedral fantàstica, plena “d’azulejos”, carrers amb cases de pedra, convents i esglésies a dojo.

Catedral de Braga

També vam visitar, en una escapada, la impresionant i escenogràfica església del Bom Jesús do Monte, barroca, als afores de la ciutat. Una passada.

Bom Jesús do Monte

Tornats a Braga, dinàrem al restaurant La Piola, una pizzeria i ristorante que estava molt bé. A la tarda vam anar cap a Guimaraes, una bonica ciutat més al sur de Braga, on diuen que va nèixer Portugal. Com la seva veïna està plena d’esglésies, convents i palaus, plens dels típics azulejos.

Plaça principal de Guimaraes

Seguirem cap a Porto quan la tarda avançava. Ens allotjarem a l’hotel Eurostars Porto Douro, una cucada, davant del riu Douro, amb vistes impagables sobre el pont Lluís I. Encantador.

Vista nocturna del Douro i el Pont lluís I des de l’hotel Porto Douro

Per sopar anarem a la propera Ribera del Douro, molt animada y turística, on trobarem el fantàstic restaurant Postigo do Carvão, un local luxós i vintage, gastronomia portuguesa pura. Molt bo!

Vista de Porto des de Vilanova de Gaia

L’endemà tocava fer la ciutat de Porto, la seva catedral, el palau episcopal, els Clerigos, les esglésies, els convents… Tots fabulosos, plens d’art, en una ciutat decadent, romàntica. Vam passar el pont sobre el Douro i vam dinar a Vilanova de Gaia. Vam dinar a la Taberninha Do Manel. Molt ben puntauada, a nosaltres no ens va acabar de fer el pes.

Vilanova de Gaia vista des de Porto

A la tarde, després de dinar, ens va venir molt de gust agafar un tramvia antic fins la desembocadura del Douro, un passeig molt divertit en una baluerna que semblava preparada per sortir de la via en qualsevol moment.

Tramvia de la línia 1 de Porto

De tornada a la ciutat, havent visitat el meravellós convent de Sant Francesc, ple de mosaics “azulejos”, vam anar a sopar al lloc més entranyable de tota l’excursió. Un local de tapes magnífic: A Bolina!

Catedral d’Oporto. Claustre.

El dia seguënt vam fer una petita excursió pels voltants d’Oporto. De primer Amarante, una encantadora vila amb un pont bonic i una església tancada per obres, mala sort.

Vista d’Amarante sobre el riu Támega

Després baixada a la Vall del Douro, amb les seves vinyes, cases senyorials, pagos i poblets. Paisatge humà grandiós en la seva senzilla utilitat. I, més endavant, cap a Viseu, ciutat episcopal, amb esglésies molt maques, on vam dinar al restaurant Porta 64. Molt bé!

La Misericordia de Viseu

De Viseu varem anar fins Aveiro, petita població marinera situada en una depressió que fou famosa per les seves salines. Els vaixells “Moliceiros” li donen un aire de petita Venecia.

Moliceiros navegant pels canals de Aveiro

A Aveiro vam poder gaudir de la maravella artística del convent de Jesús, un cenobi barroc magnífic.

Refetor del convent de Jesús

De tornada a Porto, anem a l’hotel i tornem a sopar a O Bolina, com sempre fantàstic.

L’endemà és dia de marxa i deixem Portugal. Tenim com a destí León. Passem per Chaves i Verín per acabar dinant a Benavente. Deixem les brumes i boires atlàntiques per passar a l’aire sec i calent de la meseta castellana. Però tenim sort, no fa gaire calor. Benavente te un casc antic medieval bonic i un parell d’esglésies que val la pena veure, d’un romànic pur. En aquesta vila històrica de Castella dinem al restaurant La Taberna de Bode, molt bé, casolà.

Església de Santa Maria del Mercado

Sortim de Benavente i en una hora som a León, on ens allotgem a l’hotel Alfonso V, un clàssic reconvertit, prou bé. Visitarem la capella sixtina romànica de San Isidor, una passada i, per descomptat la seva fabulosa catedral gòtica, amb els vitralls. Els millors d’Espanya, equiparables a Reims o Chartres. Per sopar anàrem al Four Lions Brewery, una cerveseria molt guapa, moderna i informal.

Catedral de Lleó a la nit

El dia següent teníem una cita amb l’art. Vam fer la ruta programada per “Las Edades del Hombre” que aquest any estava dedicada al 800 anys de la primera pedra de la catedral gòtica de Burgos l’any 1221. L’exposició, la XXVena edició, s’anomenava “Lux” i tenia seus a Sahagún, Carrión i Burgos. Així que vam anar fins Sahagún on vam visitar “Lux” a les esglésies de San Tirso i la Peregrina. Xulo de veritat.

Església de San Joan a Sahagún

Seguidament fèrem via cap a La Olmeda, una esplèndida vila romana, perfectament museitzada, als afores de Saldaña, a Palència. Una passada!

Mosaics del segle IV a la villa romana de l’Olmeda

Continuàrem el camí cap a Carrión de los Condes, visitant les esglésies de Santiago i Santa Maria, també seus de “Lux”. Allà dinàrem a l’Hostal Restaurant La Corte, molt bé però molta gent.

Detall del pantocràtor a l’església de Santiago a Carrión de los Condes

Seguim ruta a Burgos on arribem a l’hotel Silken Gran Teatro, perfectament ubicat prop del centre històric. Visitem la darrera etapa de “Lux”, però no la catedral, que està tancada. Tenim hora per l’endemà, dilluns, perquè avui, diumenge, dia de Sant Jaume, estava tancada per un concert. Anem a sopar, de tapes, a un restaurant clàssic: Casa Pancho. Molt bo!

Catedral de Burgos

A Burgos vam passar dos días perquè el diumenge estava tot tancat, menys la catedral, que ho estava el diumenge. I aquell dilluns només quedava oberta la extraordinària Cartuja de Miraflores, i el recòndit i amagat monestir trapenc de San Pedro de Cardeña. Allà vam anar.

Retaure i tomba de Joan II a la Cartoixa de Miraflores

Visita lliure de la Cartuja, impressionant! I visita guiada per un monjo molt xamós del que es pot visitar de San Pedro. Guai!

Ascètica nau cistercenca de San Pedro de Cardeña

Per dinar anàrem fins la bellíssima vila medieval de Covarrubias, kilòmetre zero de la naixença de Castella, a una distància raonable de Burgos. Paisatges fantàstics! Allà dinàrem, de nou, a Casa Galín, a la plaça Major. Un restaurant dels de tota la vida!

Restaurant Casa Galín a la Plaça Major de Covarrubias, Burgos.

Seguim, de tornada a Burgos, el rio Arlanza, que s’engorja en un paisatge típic de Castella. Apareixen les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, avui tancades, al ser dilluns. Continuem fins la carretera general i ens desviem per veure la joia visigòtica de l’església de Quintanilla de las Viñas, sola, isolada, amb la seva extraordinària decoració en pedra.

Detall de la decoració de Quintanilla de las Viñas

Continuem fins Burgos per anar a la visita programada de la catedral, fantàstic edifici gòtic, ple d’art. En acabat tornem a Casa Pancho i al nostre hotel.

Cimborri gòtic del creuer de Burgos, una maravella en pedra.

L’endemà toca ruta. La iniciem anant a Lerma, prodigiosa mostra d’urbanisme del segle XVII a España per gentilessa del Duc de Lerma, valido de Felip III. Visitem el palau ducal però la colegiata estava tancada, tot i ser dimarts a les 11 del matí.

Plaça Major i palau ducal de Lerma

Seguim cap a Santo Domingo de Silos per admirar el fastuós claustre romànic i els seus capitells, filigrana del romànic europeu.

Claustre de Santo Domingo de Silos amb el xiprer que cantà Gerardo Diego.

En acabat anem a Ucero, poble medieval a la boca del fabulós canyó del Rio Lobos, on mai ens cansem de tornar. Tot ple per dinar. Vam acabar en hostal que no coneixíem: El Balcón del Cañón. Pas mal! El millor: les vistes del riu.

Vistes del riu Ucero des del Balcón de Ucero, hostal i restaurant.

La tarda la vam ocupar visitant el canyó del Rio Lobos, un enclau privilegiat que encara estava en plena primavera, ple de flors i papallones, tot i ser ja estiu.

Ermita de San Bartolomé dins el Cañon del Rio Lobos, a Soria.

Caient ja la tarda visitàrem la bonica ciutat del Burgo de Osma, amb la seva magnífica catedral. Estava buida de gent, tot tancat. Feia una mica de pena.

Plaça de la Catedral a El Burgo de Osma, Soria.

Finalitzarem la ruta d’aquell dia a la capital, Soria, una ciutat entranyable on ens agrada sempre tornar. Aquesta vegada dormírem a l’hotel Alfonso VIII, un clàssic de la vila, que ens agradà. Per sopar fèrem cap a Casa Augusto, a la plaça Major, que ha viscut temps millors. S’imposava un passeig per les vores del Duero, que sempre enganxa.

El riu Duero al seu pas per Soria

I una visita al enigmàtic cenobi de San Juan de Duero amb les seves estranyes columnes romàniques.

Columnes romàniques d’influència bizantina a San Juan de Duero, Soria

El dia següent volíem recòrrer una mica la fantàstica serra de Soria. Vam anar primer a Vinuesa i vam pujar fins la Laguna Negra. Paisatge bellíssim, tot i que la laguna, ara, és verda!

La Laguna Negra, Soria

Baixarem a Vinuesa de nou i fèrem ruta a Duruelo de la Sierra, per pujar a Castroviejo, un lloc encantat, amb grans pins i pedres gegantines, una mena de ciutat encantada a Soria.

Castroviejo, Duruelo de la Sierra, Soria

Sense gasolina buscàvem un lloc on repostar i acabàrem a Quintanar de la Sierra, camí de Burgos altra cop. Allà dinàrem al restaurant El Cenador, un lloc bo, estrany… A la tarda pujàrem en cotxe a la llacuna de Niela, encara més estranya… i al naixement del riu Arlanza, un lloc encantador per fer un bon pícnic

Nacimiento del Rio Arlánza, Quintanar de la Sierra, Burgos

De tornada a Soria, un passeig fins San Saturio s’imposava. Sempre reanima i recomforta aquesta ruta machadiana i gerardiana fins l’ermita. En acabat, sopar al bar Herradores, un bar de tapes de tota la vida. I dormir a l’hotel Alfonso VIII, cap problema.

La petita ermita de San Saturio, a Soria, penjada damunt del Duero

El dia de tornada, el darrer dia, al final del viatge, agafarem la carretera de Saragossa, parant al petit i bonic monestir de Veruela, una parada que fem sempre. Podíem haver anat a Tarazona, bonica ciutat, però vam preferir aquest cenobi cistercenc. Per dinar nova parada a Fraga, al bar Borau, un restaurant que no serà la darrera vegada que tindrem en compte per menjar.

Sala capitular del monestir de Veruela

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, castella, Espanya, Europa, familia, hotel, Portugal, ruta, rutes, Uncategorized