Setmana Santa a Granada

La Setmana Santa del 2010 la vam passar a Granada. Sortírem de Barcelona cap a València, amb aturada a dinar a l’Ametlla de Mar, al restaurant Plaça Nova, bé. Continuem fins València, on ens allotgem a l’Hotel Barceló, molt bé. Per sopar anem a una mega pizzeria recomanada per l’hotel, Molt bé, bona teca i molt abundant: Pizzeria Casa de Roma. L’endemà continuem camí cap a Andalucia, parant a dinar a l’Hotel Executive, un hotel proper a l’autopista a l’alçada de Totana. No passarà a la història, ni per bé, ni per mal. A mitja tarda arribem a Guadix, on parem a veure el poble, amb la seva catedral.

Continuem cap a Granada, on ens allotgem a l’Hotel AC Granada, una mica als afores, que avui és un hotel de la cadena ABBA. Molt bé. Vam sopar en un restaurant de la Carrera del Darro, vam veure caure la nit damunt l’Alhambra i vam tornar caminant a l’hotel per l’Albaicín i el carrer Elvira.

L’endemà visita a Granada. Primer la catedral i, en acabat, pujada fins l’Alhambra per veure aquest palau àrab i els jardins del Generalife.

Vam dinar a una cadena de restaurants vegetarians que ja no existeix a la Gran Via. A la nit un parell de processons ben boniques.

El dia següent ens va venir de gust fer una escapada per veure la Mezquita de Córdoba, preciosa, i l’Alcázar de los Reyes Cristianos, que no és l’Alhambra ni el Generalife, però està força bé. Vam dinar al Caballo Rojo, restaurant de luxe, que en aquells anys tenia, a baix, a l’entrar, un local de tapes i racions.

De tornada a Granada vam veure un parell de processons sortir de la seva església, la més important i imponent la del Cristo de los Gitanos que surt de la catedral.

Tornada a l’hotel i, l’endemà, una excursió a les Alpujarras, una zona sota Sierra Nevada plena de pobles blancs, tan bonics com Pampaneira o Capileira. Després de dinar vam anar a Sierra Nevada, l’estació d’esquí, on vam tenir un altercat al caure-li un pèl de processionària a l’ull a un membre de l’expedició.

Tornada a Granada, per veure sortir les processons a la carrera del Darro, i gaudir-les tot passant pels estrets carrers del barri de l’Albaicín, camí del Sacromonte.

El darrer dia vam despedir-nos de Granada i vam tornar cap a València. Vam parar a Villena, per veure la magnífica fortalesa dels Pacheco, i també a Xàtiva, per admirar la col·legiata i el bressol de la família Borja (Borgia), amb la plaça, la façana renaixentista amb la torre, i la font medieval. Allà vam dinar just a la mateixa plaça, al costat de l’església, al restaurant Borja, avui lamentablement tancat. Força bé.

En arribar a on de nou tocava dormir al Barceló, com a l’anada, i l’endemà tornar a casa. Vam visitar València, mentre queia la nit. Miquelet, basílica dels Desamparats, Catedral, llotja… Fi de la ruta de Setmana Santa 2010.

Portugal per Nadal 2012

Pel Nadal del 2012 decidírem anar a Portugal. Sortírem de Barcelona cap a Madrid, on dormírem al Novotel Puente de la Paz. Molt bé. Metro una mica lluny. Sopàrem allà mateix. Visitàrem la fira de nadal de la plaça major, xula, com sempre. L’ambient de Madrid, molt divertit. L’endemà anàrem cap a la bellíssima vila de Trujillo, a Cáceres, plena de cases pairals amb escuts, esglésies, un castell i una plaça major molt escenogràfica. Dinàrem a la mateixa plaça, en un bar de tapes, anomenat La Victòria, força bé.

Seguírem cap a Cáceres. La ciutat és preciosa, amb un casc antic medieval immens, ple de monuments, declarat patrimoni de la humanitat. Estava de festes de Nadal, i hi havia una pista de gel instal·lada a la plaça. Férem una visita nocturna, encara és més maca de nit!. Dormírem a l’hotel Barceló V Centenario, fantàstic, un xic allunyat del centre, però molt bé. Dues habitacions comunicades, una passada. Sopàrem allà mateix, molt bé.

L’endemà travessàrem la frontera, parant abans en un centre comercial als afores de Badajoz, i dinàrem a Évora, ciutat medieval i barroca, esplèndida, de les més boniques de Portugal. Carrers blancs, finestres i portes de tons pastel, una catedral guapa, un temple romà, esglésies amb criptes inquietats plenes d’ossos…

Dinàrem al Café Alentejo. No hi ha paraules per descriure el bé que vam menjar aquí. Un local típic, acollidor, servei amable, plats portuguesos, regionals de l’Alentejo, boníssims!. Molt recomanable per quatre cèntims tot plegat. Seguirem ruta cap a Lisboa, on arribàrem al caure de la tarda. Quina emoció veure la ciutat blanca des del pont que creua el Tejo, amb la posta. Bellíssim!. Ens allotjarem al Novotel. Molt bé. Als afores però prop del metro. Sopàrem allà mateix, però abans baixàrem a Lisboa, a veure-la de nit. No ens podíem estar!.

Elevador de Santa Justa, la Baixa… L’endemà fou l’hora de veure-la de dia: tramvia antic, monestir del Jerònims, mar de palla… Quanta bellesa!.

Dinàrem a la Casa regional do Alentejo, al centre de Lisboa, a la Baixa. Mai no dinareu tan bé a Lisboa com aquí. A més és un edifici rònec, un museu. Només cal veure els lavabos!. Aneu-hi abans que ho reformin!. Un teatre polsos, del XIX, un menjador de fusta, antiquíssim, on tot grinyola… Ara bé, quin menjar… pura delícia!.  Per la tarda pujàrem a Alfama, per veure-la des del mirador, amb el riu Tejo rodejant-la. I baixàrem fins la riba del riu pels seus carrers. El sol es ponia, quina meravella.

Sopar i dormir al Novotel i, l’endemà, cap a veure els monestirs del nord de Portugal. Primer Alcobaça fita de l’art cistercenc, patrimoni de la humanitat.

Després el monestir de Batalha, gòtic exuberant, amb les seves famoses capelles incomplertes. Dinàrem a Burro Velho, un restaurant de categoria, a preus molt ajustats, molt bo, el recomanem sense cap mena de dubte.

Tornàrem a Lisboa, però no sense abans passar per Òbidos, un encantador poblet amurallat, molt pintoresc, on fan un mercat de nadal molt maco.

El dia següent fou una jornada marítima. Pujàrem a Sintra, plena de palaus. Baixàrem a la costa, per veure el Cabo da Roca, extrem europeu davant l’Atlàntic, i les platges suaus de Cascais i Estoril.

Dinàrem de nou a Lisboa, al Casal do Alentejo. A la tarda férem cap a l’oceanari, regal de la Expo a la ciutat. Magnífic. Ideal per a la canalla.

El dia següent tocava tornar cap a casa. Sortírem de Lisboa i paràrem a dinar a Mérida, on vàrem visitar el fantàstic museu romà, obra de Moneo.

Dinàrem a un restaurant proper al teatre romà, sense gaire pedigrí, anomenat La Lonja, que ens va agradar. Servicials, baratet, de qualitat i el menú estava molt bé. I d’allà a Madrid, al Novotel Puerta de la Paz, ja de tornada. Sopar a l’hotel, i cap a Barcelona havent dormit.