Estiu 2020 a Sardenya

A l’estiu del 2020 vam anar de vacances a Sardenya, aprofitant la línia de Grimaldi que va a Roma. Vàrem sortir del port de Barcelona amb molt retard, cap a les 12 de la nit, una cosa força típica dels vaixells de Grimaldi que enllacen la nostra ciutat amb Civitaveccia.

Això va provocar que l’arribada a Porto Torres fora, no a les 10 del matí, com estava previst, sinó a les dues del migdia. Vam haver de dinar al vaixell, que no està malament però no era el que volíem. Un clàssic de Grimaldi.

En arribar, només desembarcats, varem anar cap a l’hotel Carlo Felice, a la ciutat de Sàssari, que seria el nostre centre d’activitats al nord de l’illa. És un hotel una mica vell, amb habitacions desgastades pel pas del temps, però la neteja és fantàstica i el personal molt amable. Sempre hi ha lloc i no és gens car. Molt recomanable. En acabar d’instal·lar-nos varem baixar a fer un volt per la ciutat. És bonica però sense grans atractius. Places i carrers típics, i una catedral barroca, petita.

A la nit vam sopar, molt bé, en un restaurant de cuina sarda, molt bé, molt bo. Recomanable. Es diu Le 2 Lanterne i està en una plaça molt animada del centre de Sàssari, amb animació musical. En acabat cap a l’hotel per afrontar en nou dia!

L’endemà sortim cap a l’Alguer, la vila catalana de Cerdenya. Abans, però, ens parem a fer una remullada a la platja de Maria Pia, de les millors de l’illa. Aigües transparents, darrera unes dunes cuidades i bon aparcament, lliure o de pagament.

Des de la platja es veu l’Alguer a l’horitzó i fem camí cap a la ciutat quan la calor apreta.

Aparquem a sota la plaça del mercat i anem fins el restaurant Al Reffetorio, que no va resultar ser el millor de l’Alguer. Però estava sota un arc, amb bona sombra. En acabar de dinar fem una volta per la part antiga, que és molt bonica. Catedral, muralles, port, carrets estrets… la millor ciutat de Sardenya.

Tornem a tenir ganes de veure l’illa i anem cap a Capo Caccia, un mirador excepcional sobre la costa oest de Sardenya. Des d’allà podeu visitar la famosa grotta de Neptuno, una cova molt interessant però que requereix baixar 645 escalons des de l’aparcament del Capo Caccia, i tornar a pujar-los. No teniem vocació ni de herois ni de màrtirs i vam decidir anar a la platja!

La cala escollida va ser la meravellosa spiagga di Mugoni, pàrquing de pagament a l’ombra i tota mena de facilitats per un racó de paradís. Sorra blanca i aigües turquesa, cristal·lines i molt fredes.

El dia acabava i tornem a Sàssari, a sopar, aquesta vegada a la pizzeria Il Terzo Tempo, un lloc excepcional. Pizzes d’alta qualitat, forn de llenya, i preus super baixos. Increïble.  Tornada a l’hotel Carlo Felice per començar una nova aventura. El dia següent anàvem a veure una de les millors platges del món: La Pelosa. I vam poder veure-la, però no banyar-nos-hi. Estava tot el pàrquing ple. Un munt de gent.

Realment bonica!. Però per pura sort, reculant uns kilòmetres, vam descobrir una petita platja, amb bon aparcament: Les Salines. Res a envejar a la Pelosa. Aigua fantàstica, sorra blanquíssima i grans de quars blancs com perles. Quasi ningú a la vista. Una passada!

A l’hora de dinar vam decidir arribar-nos fins la propera Porto Torres, el port on havíem desembarcat, per menjar al restaurant San Gavino, a tocar de la basílica d’aquest mateix nom. Fantàstic! A la tarda vam fer una visita a l’església romànica de Sant Gavino, una preciositat. Patrimoni de la humanitat!

I com que encara apretava la calor vam seguir cap a la platja de Marina di Sorso, al bell mig del golf de l’Asinara, Una platja llarga, neta i bonica, però molt remoguda pel vent que bufava.

Tornada a Sàssari, dutxa a l’hotel i sopar de nou a la magnífica pizzeria Terzo Tempo!

L’endemà vam sortir en direcció a Castelsardo, una mena de Penyíscola sarda, un poble fortificat dalt d’un turó batut pel mar. Molt bonic!. Difícil trobar una platja allà. Ho vam acabar fent a la cala de l’entrada del poble, que no era la més bonica de l’illa, com podeu imaginar.

A Castellsardo vam dinar al restaurant La Schizzula, pas mal. En acabar una passejada pel poble, que és molt autèntic i bonic, i a la tarda a la platja, a Platamona, de nou remoguda pel vent del nord, però neta.

Tornada a Sàssari, hotel i sortida a sopar. Donat que era diumenge estaven tancats la majoria de restaurants de la ciutat i vam anar a parar al Tola Bistrot, un restaurant alternatiu, amb una carta molt especial. El dia següent varem anar a la ciutat de Bosa, una vila molt maca, molt típica, realment sarda de veritat. En arribar anàrem directament a la platja de Bosa Marina, situada a 4 km. de Bosa ciutat. Una bonica platja d’aigües molt netes, bon aparcament i molta sorra.

Per dinar tornàrem a Bosa, i menjàrem al restaurant Típico, en una plaça ben típica, al centre de la ciutat. En acabat fèrem una volta per Bosa, amb els seus carrers típis, el riu, el pont, la catedral, el castell i els magatzems.

De tornada a Sàssari escollírem la carretera costanera de Bosa a l’Alguer, amb fabuloses vistes de tota la costa occidental de Sardenya. Paràrem a fer una banyada a la cala Poglina, una bella platja d’aigua neta i blanca.

Passàrem de nou per l’Alguer i cap a l’hotel. A la nit sopar a Sàssari, vam tornar a la pizzeria Terzo Tempo, que no decepciona mai.

El dia següent calia deixar l’hotel i la ciutat de Sàssari per anar a Cagliari, al sud de Sardenya. Vam sortir i ens encaminàrem a la platja de As Arutas, propera a Oristano. Aquesta platja és increible amb la seva sorra de quars blanc i les aigües d’un blau estratosfèric. Hi ha dutxes i un parell de xiringuitos, també un càmping. I molt d’aparcament. Això la fa un lloc molt recomanable per pendre un bon bany sense massa preocupacions, fins i tot a l’agost!

Per dinar vam anar fins la propera població de Sant Joan de Sinis, on vam dinar al restaurant Tharrae, prop de la platja, bon aparcament, bon peix i marisc, preus molt raonables. A la tarda varem fer una banyada a la platja de Sinis, a tocar de les ruïnes de la ciutat púnica de Tharros. Bona platja!

Ja cap al tard vam fer cap a Cagliari, on estavem allotjats a l’hotel T, un dels millors de la ciutat. Luxe. Bones habitacions, tot i que la piscina i l’spa estaven tancats pel coronavirus, a preus una mica cars. Varem sopar al centre de Cagliari, amb un ambient nocturn brutal, a la Grotta di Marcello, un curiós restaurant, dins unes coves sota la vila vella, que ens va agradar i que vam repetir nit darrera nit.

L’endemà primera excursió per la costa sud. Anàvem a Turredda, una de les millors platges d’Europa, segons diuen. Estava plena, petada, impossible possar-hi un peu. Aconsellats per gent de l’illa seguim uns 5 kms. més cap a Teulada, a l’Oest. I arribem a Piscinì, una cala genial, amb aigües transparents, bon aparcament i poca gent, una passada!

Per dinar refem una mica de camí, fins Chia, on hi ha el restaurant Crar’e Luna, fantàstic! A la tarda banyada a l’espectacular platja anomenada Spiaggia Su Giudeu, una cinta de sorra carbassa amb un mar maragda, increïble.

Nit a Cagliari, hotel T i restaurant la Grotta di Marcello, com totes les nits a aquesta ciutat. Passeig pel bastió!

El dia següent tocava explorar la costa Sud-Est camí de Villasimius, una costa amb platges de fàbula. Vam anar al final a Cala Sinzias, bon aparcament i poca gent. Una platja molt bonica.

Dinàrem a Villasimius, al restaurant Il Salvagente, l’únic obert aquell dia, senzill però bé. A la tarda vam arribar-nos a una altra platja mítica, la famosa Spiaggia di Porto Giunco, amb bon aparcament. Llàstima d’onatge i vent de tarda, que havien remogut l’aigua.

Nit a la Grotta i al T-hotel i preparats per començar una nova jornada amb la visita matinal a Cagliari. Carrers estrets, muralles i bastions, pujades, placetes, una catedral magnífica amb una cripta impressionant, palaus vinguts a menys… atractiva en la seva relativa decadència.

El dia va continuar amb una banyada a la Spiaggia di Nora, a tocar de les ruïnes d’aquesta vila púnica. No era la millor platja possible, però se’ns feia tard!. A la tarda nova anada a posar-nos en remull a la cala Piscinì, ens vam fer fans d’aquesta platja, i un nou dinar al restaurant Crar’e Luna, de nou fantàstic! Tornada a Cagliari. Sopar a la Grotta i dormir al T Hotel.

L’endemà era dia de retorn a Sàssari, cap al nord de nou, per anar preparant l’embarcament cap a Barcelona des de Porto Torres. Vam refer la ruta. Parada de nou a Is Arutas, que ara estava més moguda però igual de meravellosa, dinar a al restaurant Tharrae de Sant Joan de Sinis. Però amb unes parades noves en la ruta: el nuraghe de Santu Antine, preciosa construcció prehistòrica de l’edat del ferro. Una ciutadella increïble de pedra, i l’església romànica de la Santíssima Trinità de Saccargia, fastuosa edificació. A la nit sopar a Sàssari, tornada a la pizzeria Terzo Tempo, que ens va acollir tot i que estava tot resrervat!

L’endemà vàrem decidir tornar a les belles platges que s’obren al nord de l’Alguer, cap al capo Caccia. Vam escollir la cala del Lazzareto, una platja fantàstica, d’aigües blau turquesa, transparents.

Per dinar anàrem a la ciutat de l’Alguer, al restaurant Al Vecchio Mulino, un lloc on es menja de fàbula, i aprofitàrem per fer una volta pels seus carrers medievals, que enyorem.

A la tarda decidírem fer una ullada a Porto Ferro, una platja verge del nord, darrer reducte dels hippies de l’illa. Feia molt vent i estava remenada, però era bonica.

Amb la pizzeria Terzo Tempo tancada perquè era festiu, la Mare de Déu d’Agost, vam haver d’investigar nous llocs per fer el darrer sopar a Sàssari. Vam acabar en una braseria i pizzeria gens dolenta, que es diu Gallura, en un carreró de la ciutat, força bé! I d’aquí al port de Porto Torres per agafar el vaixell cap a Barcelona.

Alps, estiu 2019

L’estiu de 2019 vam fer un petit viatge als Alps francesos. Vam sortir de Barcelona per anar a dinar a Perpimyà, a la pizzeria Le Napoli, un italià molt cèntric, amb aparcament públic a la mateixa plaça de Catalunya de la bonica ciutat de la Catalunya Nord. Havent dinat vam fer un volt per la vila medieval, admirant la llotja, el castellet i el casc antic. Seguidament vam fer cap a Avignon, on vam dormir a l’hotel Ibis Styles Avignon Sud, que ja coneixiem. Sopàrem al restaurant “La Boucherie”, un establiment de cadena, però força bo i recomanable, al costat mateix de l’hotel. L’endemà seguim camí dels Alps, travessant el bonic massís de la Cartoixa, la Chartreuse, i dinant a Saint Laurent du Port, un bell poblet al cor del massís. Plovia a bots i barrals però ens en vam sortir. Vam menjar al restaurant Le Montagnard, molt recomanable.

Continuem camí cap a Chambery per arribar a Aix les Bains, bonica estació termal a la vora del llac du Bourget. Ens allotgem a l’hotel Ibis Styles dins el domini de Marlioz, un fantàstic parc amb piscina climatitzada i spa. Molt bé.

Anem a fer un volt pel centre del poble, admirant els banys, el temple de Diana i l’arc romà. Per sopar anem al Pizza Adria, no lluny de l’hotel. Un local petit, de només pizzes, però molt bones. El dia següent decidim anar a Chamonix per veure el Mont Blanc. Dia cobert de núvols, boira i sense gaire visibilitat, cap esperança de veure el pic més alt d’Europa. Però en pujar a Chamonix, superem la capa de núvols baixos i es mostra el sol i tota la carena en la seva màxima esplendor. El Mont Blanc, la mer de glace, les grandes jurasses, les aguilles vertes i les rouges… Aparquem el cotxe, amb molta sort perquè estava molt ple, i anem a agafar el telefèric del Brevent. Des de dalt vistes aèries damunt Chamonix i el Mont Blanc. Preciós!.

Tornem a Chamonix per anar a dinar a la pizzeria des Moulins, a tocar del centre històric i al costat del riu Arve. Una passada de bona. Molt recomanable.

Tornada cap a Aix, amb passejada de tarda pel centre històric d’Aix i el seu llac. Per sopar vam anar a una pizzeria i restaurant del centre, molt bona, molt interessant. Es diu L’Arbre a Palabres i es menja molt bé.

El dia següent vam decidir anar a Ginebra, a Suïssa. Vam passar mig matí recorrent el llac, les seves vores, veient els vaixells, el jet d’eau i el rellotge de flors.

Com que la vida a Ginebra és molt cara, i el menjar més, vam anar cap al poble medieval francés d’Yvoire, a pocs kms. de Suïssa, a la vora del llac Leman. Amb el seu petit port, el castell, l’església i les cases de pedra amb balcons de fusta florits, aquest poblet és un espectacle preciós. Llàstima que estava molt ple de gent. Va costar trobar lloc per dinar. Ho vam fer en un Bistrot petitó i familiar, portat per una parella de gent gran. Es diu La Terrasse i no va estar pas malament.

A la tarda tornada a Aix les Bains, passeig pel llac i sopar al mateix Arbre a Palabres. Molt bé. El darrer dia als Alps vam decidir veure Annecy, preciosa ciutat medieval, plena de canals, situada al llac del mateix nom, rodejada de muntanyes. La petita Venezia dels Alps, li diuen. Hi havia uns dibuixos fets en paper a les parets de certes cases. Molt curiós. Allà vam dinar a la pizzeria Le Sapaudia, on ja havíem estat una altra vegada a l’hivern. Fantàstica.

A la tarda vam pujar la Semnoz, fins arribar a la Cret de Chatillon, una muntanya des d’on hi ha una vista magnífica de la vall d’Aix i d’Annecy, de l’Alta Savoia en general, i fins del Mont-Blanc. Un lloc pastoral, d’alta muntanya, molt maco.

Tornada a Aix, amb una parada per sorprendre’ns davant el pont de l’Abime, unes gorges espectaculars.

Vam anar a sopar a l’Arbre a Palabres, al centre d’Aix, per tercera vegada. Vam fer una volta de nit, i cap a dormir al nostre hotel Ibis Styles. De tornada vam baixar cap a la Provença, amb ganes de continuar veient muntanyes alpines. Vam travessar el port de muntanya de la Croix Haute, vam trobar molta cua i vam acabar per dinar a Sisteron, en un lloc bo, una mica car, que es diu El Pizzaiolo. No sabem si tornaríem a parar aquí.

Vam continuar fins l’hotel Ibis Styles Avignon Sud, que ja coneixiem de l’anada i d’altres ocasions. Sopàrem al restaurant “La Boucherie”, aquell establiment de cadena, bo i recomanable, al costat mateix de l’hotel, que ja us hem citat a l’anada també. El darrer dia de ruta tocava tornar a casa. Vam parar a dinar a Figueres, a Can Duran, tot un clàssic.

Scotland 2019

L’estiu de 2019 vam sortir de Barcelona amb destinació Escòcia. La primera parada fou Narbonne. Vam dinar al Bella Napoli, pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus.

Seguírem cap a Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Vam sopar, fantàstic, allà mateix. Vam tornar a veure, per fora, la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. També vam passejar per la ciutat medieval i la moderna: la place Jaude.

El dia següent vam continuar la ruta cap a París, amb parada a Orleans per dinar. Vam fer-ho en un restaurant italià del casc antic, a tocar de l’aparcament. Es diu Volpone i és una pizzeria. No és el millor restaurant on haguem estat però va fer el fet. Vam visitar de nou el casc antic, i la bonica catedral gòtica.

Per dormir ho vam fer a l’Hotel Ibis Styles a Massy, prop de París, en un barri amb molta immigració que feia una mica de basarda. Vam anar a passar la tarda a la capital de França fent servir el RER. Vam caminar un munt, de Notre Dame, cremada, a les Invalides, i la Tour Eiffel, i tornada!. Sopar al mateix hotel, gens malament.

L’endemà sortim de París cap a Calais on van agafar el vaixell fins a Dover. Dinar al mateix vaixell. Molta cua per arribar al nostre hotel, l’Ibis Styles london Excel, un hotel de la cadena francesa, molt ben situat davant del metro. Tarda de passeig a Londres. Sopar a l’hotel, al seu pub, que està molt bé.

El dia següent continuem la ruta cap a Peterborough, una bonica vila medieval amb una catedral preciosa. Vam dinar a la pizzeria Pizza Parlour, molt bé. Molt recomanable.

A la tarda seguim viatge cap a Lincoln, bella ciutat medieval anglesa amb un casc antic preciós i una altra catedral de somni. Assistim a les vespres, Evensong, cantades pel cor de la catedral. La pell de gallina. Quanta bellessa! Dormim als afores en un Ibis de colo vermell, molt bé. Bon hotel. Sopem al costat en un típic pub anglés, fantástic. Es diu Windmill farm i també és un hotel.

L’endemà continuem la ruta cap a York, un dels nostres destins estrella. Vam arribar a la ciutat amb molt de temps per visitar-la. Ho vam fer a consciència. Catedral, molt impressionant i molt maca, castell, carrers medievals, muralles… No us perdeu The Samples, el carrer de les carnisseries. Una passada! Vam dinar a la pizzeria Caesar’s, al darrera mateix de la catedral. Molt bé. A la tarda vam anar a veure el museu del ferrocarril d’Anglaterra, molt maco.

Per dormir vam continuar uns kilòmetres fins a Darlington on haviem reservat l’hotel Mercure de la ciutat. Vam sopar al mateix hotel, força malament. Mal servei aquell dia! Darlington estava molt mort, i no és una vila bonica, però te una església que no està malament.

El dia següent vam anar cap a Carlisle, tot travessant del mar del Nord a l’oceà Atlàntic per poder veure el mur d’Adrià. Vam parar abans a Durham per admirar la seva imponent i bellíssima catedral. la sort va voler que fessin una festa cívica i religiosa molt important que vam poder gaudir, desfilada històrica amb bisbe inclosa. La catedral una passada de bonica. I el poble medieval, amb carrers estrets, cases d’entramats de fusta i una plaça del mercat, plena d’edificis gòtics, molt guapa. Vam dinar al restaurant Uno Momento, un italià fabulós.

Vam continuar resseguint el mur d’Adrià, i vam parar a Chesters, unes restes del que fou un gran campament romà de cavalleria. Amb termes, domus, muralles… Molt interessant.

Arribada a Carlisle on vam dormir a l’Ibis vermell. Abans però vam fer una volta per aquesta ciutat anglesa visitant el casc antic, amb el seu castell i la catedral. Per sopar férem cap al restaurant italià anomenat Gianni’s Pizzeria. Molt bo i bé de preu.

L’endemà vam entrar a Escòcia per primera vegada, seguint la carretera rural amb encant i vistes que passa pel costat de la cascada que es diu Grey Mare’s Tail. Tota aquesta àrea és un parc natural encantador i sorprenent. Vam anar seguint després pel vall del riu Tweed. Vam dinar a la pizzeria Franco’s al poble de Peebles, fantàstic lloc, molt cassolà.

Seguírem fins a Queensferry, un poble molt bonic, meravellós, a l’estuari del riu Forth. Aquí ens vam allotjar en un pis preciós, al segon pis d’un edifici antic, del segle XVII. El lloc es diu Crawsteps i és tot un somni. Aquell dia, i els tres següents vam esmorzar i sopar al nostre apartament.

Edimburgh fou la destinació lógica del primer dia a Queensferry. Hi vam anar amb un bus de dos pisos, divertit i còmode, que en mitja hora escassa ens va situar al centre de la capital escocesa. La ciutat és bonica però no ens va agradar tant com York o Durham. És molt severa. Vam veure la Royal Mille, amb els seus edificis, la catedral, que no és gaire gran cosa, el castell i els museus nacional d’Escòcia i la National Gallery. El Museu Nacional és molt divertit, una mena de museu científic i cultural barrejat. La National Gallery te algunes obres interessants. A Edimburgh vam dinar al restaurant Civerino’s, molt divertit i contracultural, a base de pasta i pizza. Força bé. Dormir i sopar a Crewsteps.

El dia següent va ser l’hora d’agafar un vaixell i fer una excursió per l’estuari del Forth, fins la bonica illa de Inchcolm, amb la seva abadia. Però nosaltres el que volíem era veure foques, lleons marins i ocells. I en vam poder veure moltes!

Per dinar vam anar al proper poble de Dunfermline, per veure la seva abadia, normanda, preciosa.

Vam dinar, molt bé, en un altre restaurant italià, anomenat Carlucci. Molt recomanable. Vam menjar molt bé! Tornant vam parar a un petit poble de pecadors, molt ben conservat. Es diu Killross i és molt bonic. La nit de nou a Queensferry, sopar i dormir a Crewsteps.

L’endemà era dia de marxa. Anàvem cap a Inverness, capital de les Higlands. Vam parar a visitar la catedral de Dunkeld, que és molt bonica.

Per dinar vam escollir l’estació d’esquí d’Aviemore, situada en un parc natural. Aquesta vegada menjàrem en un buffet lliure italià, molt bo. Selecció d’amanides, pizzes i pasta. Excel·lent. És diu La Taverna d’Aviemore. Vam continuar camí cap a Inverness on havíem reservat una bonica casa als afores, en una urbanització residencial plena de parcs i flors. La casa, maca i molt neta, es diu 168 Heather House Holiday. Hi vam estar tres dies, molt bé.

El primer dia a les Highlands tocava fer una volta pels espais naturals més bonics, i per la salvatge costa escocesa. Vam anar fins la Corrieshalloch Gorge National Nature Reserve. Un engorjat espectacular, en mig d’una natural verge.

Tota la ruta va ser paisatge fabulós, inèdit per a nosaltres. En sortir d’allà vam fer cap a la Gruinard beach, una platja molt bonica, esplèndida, on vam passar una bona estona recollint petxines i gaudint del sol. Perquè feia un bon sol aquells dies a les Highlands!

Continuàrem la ruta per arribar-nos fins el poblet pescador de Gairloch, on vam dinar al restaurant Shieling, un lloc autènticament escocès. Era tan típic que ens vam trobar un convit funeral!

De tornada a Inverness encara vam poder parar una bona estona al Loch Maree, un llac molt bonic, amb uns paisatges encantadors. De fet tota la ruta va travessant llacs, costes retallades, collades verdes sense vegetació i boscos feréstecs. La natura és la reina dels llocs. Sopar i dormir a la nostra casa llogada.

L’endemà tocava llac Ness i la illa de Skie. Tot estava ple de turistes. El llac no és gran cosa. Com hem dit molt turístic. Els castells de la vora el llac impossibles, ni aparcar. Vam continuar cap a la illa de Skie. És una illa molt bonica, amb pobles de pescadors, llacs i muntanyes molt altes. Hi ha unes vaques molt divertides, llanudes. Vam dinar al Red Skye restaurant, un escocès molt recomanat. Estava molt bé, però va resultar car. El menjar però, era molt casolà i molt bo.

De tornada vam poder parar i veure el Castell Eilean Donan Castle, que a l’anada tenia el pàrquing ple. Molt evocador i bonic paisatge. Vam comprar uns records.

Tornada a Inverness, ciutat que vam aprofitar per visitar. Catedral, nova i vella, riu i pont, casc antic, castell. No és espectacular però no està malament. Dormir i sopar a la nostra casa.

El dia següent tocava marxar. Vam anar cap a Glasgow passant pels millors paisatges possibles a les Higlands. Vam fer de nou el llac Ness, aquesta vegada vam poder veure el castell de Urquarth que el dia anterior estava complert.

Vam continuar cap a Fort Augustus, Fort Williams per poder travessar l’espectacular i corprenedor pas de Glen Coe. Es difícil explicar la bellesa d’aquest lloc, les condicions extremes, les muntanyes antigues com dinosaures, els llacs, turberes, flors…

De baixada més paisatge. Ara el magnífic Loch Lomond, parc natural, preciós. Vam dinar a Tarbet, al restaurant Slanj, un escocès molt típic, amb els cambrers amb faldilla. Està situat en una antiga església reconvertida en pub. Tot molt al·lucinant!

A partir d’aquí va començar a ploure, cosa que ens va impedir visitar Glasgow. vam continuar de dret cap a Ayr, una bonica població turística costanera, amb belles platges de sorra, que no vam poder aprofitar. Va ploure tota la tarda. Malgrat tot vam decidir anar a fer un tomb pel casc antic del poble. Plovia a bots i barrals. Una part de la família es va quedar al petit hotel familiar amb encant on teniem la nostra habitació. Van fer bé. Es diu Vito’s, i és un italià molt recomanable. L’endemà ja no plovia i vam baixar cap a Anglaterra de nou, deixant Escòcia. Volíem fer una ruta pels llacs de Cúmbria, una regió molt maca i un parc natural reputat. Però una errada en la direcció en un nus d’autopistes ens va acabar portant a Kendal, una bonica ciutat medieval on vam dinar al restaurant turc l’Oliva café. Molt bé. Bona teca.

A la tarda vam aprofitar per anar a passejar per l’únic llac possible de visitar fàcilment des de Kendal. Per sort era el més gran i bonic. És el llac Windermere. Vam anar al centre de visitants, on hi ha un parc d’aventura molt interessant.

Continuarem el camí cap a Liverpool, la ciutat dels Beatles, on ens allotjarem a l’hotel Ibis Styles, dues nits. Molt bé per cert. Tarda per visitar la ciutat, el port, els docks, reconvertits en un atractiu turístic poderós. Tot molt xulo. Ens va agradar molt. Vam sopar en un italià molt bo, típic i concorregut. Es diu La Casa Itàlia.

Vam dedicar l’endemà a visitar la bonica vila medieval de Chester i a rondar per la costa del país de Gales. A Chester vam poder admirar la catedral, el casc antic amb les cases d’entramat de fusta, els atractius The Rows, unes galeries penjades a mig carrer, l’amfiteatre romà i l’església normanda de Sant Joan. Possiblement la ciutat medieval més maca del Regne Unit.

Vam anar a dinar a un poble costaner anomenat Conwy, amb les seves muralles, el port, el castell i el casc antic molt ben conservat. Una veritable ciutat fortificada. Ho vam fer en un fish and chips anomenat el Galeón, no gaire bo, però ja sabíem on anàvem!

A la tarda, havent dinat, vam continuar fins un altre poble murallat preciós: Caernarfon. Amb el seu port, carrers estrets i castell al costat del mar. Molt maco.

Tornada a Liverpool, amb visita a la catedral catòlica, moderna, molt bonica, centre comercial espectacular i barri de Chinatown. Tocava marxar de Liverpool cap a Gloucester. Vam parar primer a Coventry, la ciutat màrtir de la segona guerra mundial, on vam poder veure la catedral destruïda i la nova. Impressionant, molt impressionant. Vam dinar al pub Golden Cross, un pub britànic de cap a peus. Recomanable.

Deixem Coventry i anem a Stratford upon Avon el poble natal de Shakespeare. No ens va acabar d’agradar, era molt turístic.

Finalment vam arribar al nostre hotel a Gloucester. Estava situat en mig del bosc, en una zona rural de granges antigues, i rodejat d’un parc molt bonic. És el Mercure Gloucester Bowden Hall Hotel. Va viure temps millors, però no estava gens malament. Aquella tarda vam visitar Gloucester, els docks, molt bonics, i el casc antic. La nostra filla es trobava malament i per això vam quedar-nos a sopar a l’hotel. Pas mal du tout!

L’endemà vam començar per Gloucester de nou. Vam veure la catedral, preciosa, amb un claustre que van escollir per rodar les pel·lícules de Harry Potter.

Vam deixar Gloucester per anar a Wells, petit poble amb una gran i preciosa catedral, molt maca, una passada. Allà vam dinar al restaurant ASK Italian, un italià molt bé de preu i amb bona teca.

De tornada a Gloucester vam poder parar a Bath, fabulosa ciutat noucentista amb uns banys romans perfectament conservats, increïbles!

 

De nou a l’hotel Mercure, sopar allà i dormir. El dia següent era el darrer a Anglaterra. Vam sortir de Gloucester i vam arribar al port de Dover a l’hora d’agafar el vaixell, però portava retard… dues hores. Vam embarcar a quarts de quatre, dinant al mateix vaixell.

Desembarcament a Calais i temps just per anar al nostre hotel a França, l’Ibis Styles de Bruay la Broussiere, molt bé, i molt bé de preu. Per sopar vam anar fins la veïna població de Bethune, que te una bonica plaça major i un beffroi com els de les ciutats flamenques. Guapo. Vam sopar al restaurant Le Vesuvio, un altre italià molt recomanable.

Anem ja de tornada, passem per París i, en sortir de la capital francesa parem, justos de temps a Milly la Foret, un bonic poblet amb unes halles de fusta molt xules. Dinem per pura misericordia del propietari al restaurant italià Nonna Lina, fantàstic, molt recomanable.

Continuem la ruta de tornada a Barcelona, però parant al meravellós monestir de Noirlac, una abadia cistercenca de línies pures i simples, una joia poc coneguda.

Acabada la visita arribem a Clermont Ferrand on hem de dormir al Mercure de la place Jaude. Sabíem perfectament on era, al centre peatonal de la ciutat, però no com aparcar per allà, va costar un horror i se’ns feu tard. Sort que vam encarregar el sopar al restaurant Terres Latines, un italo-espanyol molt divertit, amb una proposta de tapes força original. Molt bé. El darrer dia de ruta encara vam poder parar a dinar a La Covertoirade, un preciós poblet medieval, perfectament conservat, que ja coneixíem de moltes altres rutes. Vam dinar, molt bé per cert, al restaurant Auberge du Chat Perché.

Ja només quedava retornar a Barcelona per donar per conclosa aquesta ruta.

Cap de Creus a l’hivern 2019

Vam decidir fer un pont d’hivern al Cap de Creus. Poca cosa, sortir dissabte i tornar diumenge. El primer dia vam anar fins a Cadaqués. Estava magnífic. Vam haver d’aparcar fora el poble, a la platja del Ros.

Erem lluny però caminant per la riba vam obtenir vistes impagables de Cadaqués sota el sol de març.

Dinar a la Gritta, un italià molt recomanable, pizza i pasta, però també carn o peix. Barat, molt ple. Visita de la vila, carrers estrets, cases blanques.

Descobrim una cosa que no havíem vist mai: les tapes de l’entrada d’aigua de les cases tenen petits quadres mariners. Una cucada.

A la tarda anem fins a Port Lligat, un entorn molt bonic, amb la casa de Dalí. El port, les barques, el mar quiet… un paradís.

Seguim cap a far de Cap de Creus, paisatge esplèndid, en diuen mineral.

A la nit fem cap a Figueres, on sopem i dormim a l’Hotel Duran, molt bé. Molt recomanable. Fem un volt per la ciutat: museu teatre Dalí, carrers comercials…

L’endemà sortim cap a Sant Pere de Rodes, meravellós monestir romànic penjat damunt Port de la Selva.

Per dinar baixem a Port de la Selva, bonic poble blanc mariner obert a la seva àmplia badia. Fem una estona per la vila i per la seva platja.

Dinem al Port mateix, al restaurant Bellavista. Esperàvem quelcom millor. A la tarda anem a Platja de Garbet, a remullar-nos el peus i ressolar a la sorra. Magnífic.

Al capvespre, tornada a Barcelona.

Londres, Cap d’any 2019

El Nadal 2018, i Cap d’any 2019, vam fer una ruta fins a Londres. Vam sortir de Barcelona en direcció Narbonne, on vam dinar al Bella Napoli, pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. Seguírem cap a Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Vam sopar, fantàstic, allà mateix. Aquella tarda visitàrem el seu mercat de Nadal, petit i bonic, al peu de la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. També vam passejar per la ciutat medieval i la moderna, gaudint de les llums de Nadal i les atraccions ibstal·lades a la place Jaude.

L’endemà vam seguir cap a París, amb parada a Orleans per dinar. Vam fer-ho en un petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Es diu “Les pieds dans le plat”, i és molt recomanable. Havent dinat, una passejada.

A la tarda vam arribar a París. Vam hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Vam anar a veure dos mercats de Nadal. El que estava parat a La Defense, immens, i el més coquetó que estava als peus de la torre Eiffel. Molt bonic. Boira i fred, però no pluja. Vam sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

El dia següent tocava anar a Anglaterra. Vam sortir de París en direcció Calais per agafar el tren, el tren sota el canal de la Manega. Cosa de ciència ficció. Com 2001!. El cotxe dins d’una mena de nau espacial.

En arribar a Folkestone, territori anglès ja, vam baixar al port per dinar en el millor restaurant del poble: “The Harbour Inn”. Fabulós!. I el poblet una monada. Bonic de veritat.

Havent dinat seuim cap a Londres. Ens allotgem a Plumstead, un barri dels afores, tranquil. En una casa que hem llogat al carrer Alabama, molt bé. Un autobús, el 53, ens porta en una hora a Westminster o Whitehall, tot un luxe. Sopem a la mateixa casa. Res de restaurants aquesta vegada!.

Matí a Londres. Visita turistica estàndard, amb guàrdia a cavall, Trafalgar Square, Westminster i la National Gallery, plena de pintures increibles.

Sortint del museu veiem els preparatius i l’animació prèvia a la gran desfilada de cap d’any. Xulo. Dinem en un pub molt divertit i conegut: el Silver Cross, a Whitehall. A la tarda travessem Londres en bus pels carrers més ben il·luminats: Oxford Street, Regent’s Street, i pugem a Hyde Park on hi ha el gran mercat de Nadal de Winter Wonderland, una passada, amb atraccions, parades i pista de gel.

L’endemà, una altra vegada cap a Londres amb el bus 53. Ara toca el British Museum, amb les seves col·leccions increïbles d’art antic.

Anem a dinar a un restaurant turc, molt bo, de gran categoria, anomenat TAS. En sortir una passejada pels animats carrers del Soho, plens de teatres, amb una parada especial al petit i encantador mercat de Nadal de Leicester Square. Després agafem metro i bus per anar a Mayfair, Bon Street i Oxford Street, a veure magatzems de grans marques i comprar alguna cosa. Tornada a la nostra casa del carrer Alabama havent passat pel tradicional i pintoresc Xinatown, el barri xinès de Londres.

Començava el primer dia de l’any a Plumstead. Carrers deserts. Parcs sense públic. El darrer dia a Londres vam anar a veure la parada de Cap d’Any. Vam baixar abans del bus 53. Tot estava tallat!. Caminat vam arribar al London Eye, la gran roda, i vam visitar el petit mercat de Nadal de Southbank. En sortir travessàrem el pont Victòria fins a Trafalgar Square. Tot estava ple de gent. Massa públic per a nosaltres. Vam decidir anar a veure el Covent Garden amb el seu mercat, molt bonic. I seguírem fins Somerset House on hi havia una esplèndida pista de gel.

Per dinar vam anar a un pub molt maco i acollidor, el Welligton, a tocar de la Somerset House. A la tarda vam voler anar a veure la casa del detectiu Sherlok Holmes. A la porta hi havia un policia amb males puces, que ordenava la gent. Interessant. De tornada una passejada de nit per Westminster i Sant James Park fins a Buckingham palace i tornada a Trafalgar Square per agafar el bus 53 fin