Tag Archives: petit

Bages, juny de 2008

Aprofitant el bon temps del juny vam sortir a fer un volt per les desconegudes terres del Bages. Deixàrem Barcelona i anàrem cap a Caldes de Montbui, que ja coneixíem, i Sant Feliu de Codines, cap a Moia i, més amunt, fins arribar al bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, joia del romànic català. Visitàrem el temple, el claustre, preciós i el poble, molt bonic.



Continuem la ruta cap a Santa Maria d’Oló, fins guanyar la C-25, l’eix transversal, i aprofitem per veure la curiosa església romànica de Sant Feliu de Terrassola, integrada en una masia. Molt interessant.

Baixem ara cap a Manresa, sense arribar-hi, perquè volem veure el magnífic monestir de Sant Benet de Bages, que no decepciona gens.

Per dinar anem a Navarcles, a l’Hostal Muntané, fantàstic. Molt bé. De tornada parem a veure el castell del petit poble medieval de Talamanca, xulo, i deixem un altre poble molt bonic, Mura, que ja coneixem, travessant el Coll d’Estenalles, camí de Terrassa, cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2008, Catalunya, Espanya, Europa

Torino i Aosta pel Nadal

Pel Nadal de 2010 vam fer una sortida a la Vall d’Aosta i Torino, molt bonica. La Vall d’Aosta és una regió autònoma italiana, que toca a França i que està situada al cor dels Alps més alts i potents, al peu del Montblanc. Tot i que sembli estrany, només està a 770 kms. de Barcelona. Vam sortir la tarda de Sant Esteve, després d’un dinar familiar, i vam arribar a dormir a Montpellier, al Novotel, on també vam sopar. L’endemà sortírem cap a Torino parant a Orange una estona per veure el seu fantàstic arc romà.

Vam continuar ruta per una carretera panoràmica, per Nyons, Serres, Gap, Briançon i passant el coll de Montgenevre, arribar fins a Torino travessant els Alps. A Gap, on vam dinar al Petit Casino del supermercat Geant, cosa que fèiem habitualment llavors. Seguírem cap a Briançon, i passàrem la frontera pel pas de Montgenevre, totalment gelat.

Arribàrem a la ciutat de Torí, ja fosc. Ens hostajarem al Novotel Giulio Cesare, a l’entrada de Torino. No feien sopars, aquells dies tenien el restaurant tancat. Per això vam anar al centre de Torí, al restaurant Spada Reale, un bon lloc, amb pizzes i altres menjars. La nit accentua la linealitat, les perspectives d’aquesta vila de carrers rectes, neoclàssics.

L’endemà varem pujar cap al Vall d’Aosta. En entrar-hi vam dirigir-nos cap a Breuil-Cervinia, per la quantitat de neu que s’acumula en aquesta estació d’esquí, i per les vistes del Cervino. Si la vall principal és magnífica, ens mancaran les paraules per descriure les valls secundàries, com la de Cervinia, que s’endinsen per atanyer les sobiranes capçaleres del Mont Rosa, del Cerví, o del Montblanc, gegants d’Europa, amb més de 4000 mts. d’alçada. Son valls precioses, escarpades i rialleres, menys severes que la vall mare, més asolellades. N’hi ha una dotzena, totes fantàstiques, ideals per passar un Nadal a la neu.

Seguidament anàrem a la capital de la Vall d’Aosta, Aosta, al mig del vall, que és una capital jove i dinàmica, amb un passat romà esplendorós, amb arc de triomf inclòs, i nombrosos temples medievals, com Sant Orso o el Duomo, una església romànica amb un campanar xulo.

Vam dinar al poble de La Salle, en un restaurant diferent: Pizzeria da Gigi. No us espanteu per la pinta del lloc. Cuina sarda de tota la vida. Demaneu-li a la Valeria quins plats ha fet la seva mare aquell dia. De tornada tornàrem a parar a Aosta, quan ja queia la tarda.

L’endemà sortim ben aviat de l’hotel per anar a la basílica de la Superga, en un matí clar, sec i fred. Vistes fabuloses de la ciutat de Torino i dels Alps nevats.

Acabada la petita excursió a la Superga, continuem de nou cap a la Vall d’Aosta, aquesta vegada per arribar fins  Courmayeur, on vam visitar el poble, gaudir de la neu i vam veure el pavelló olímpic.

Per dinar anàrem fins el restaurant de l’hotel Maison Tissiere, al poblet d’Antey-Saint André, fantàstic. I tot seguit ens endinsàrem a la Vall de Cogne, al cor del parc nacional del Grand Paradiso, reserva d’Europa. Cogne, al final de la seva vall, és un poblet de conte de fades, amb restaurants i hotels maravellosos, paisatges idil·lics i una natura verge.

  

Tornada a Torino, sopar al restaurant de cada nit, dormir al Novotel i despedir-se d’aquesta bella ciutat del nord d’Itàlia.

El dia següent agafem el camí de tornada. Parada a Briançon per veure la ciutat amurallada per Vauban, l’església i les portes defensives.

Continuem cap a Mont Dauphin, una altra vila amurallada per Vauban, plena de neu, on vam dinar a l’estació, en un hotel i restaurant de carretera, però pas mal, Hotel Lacour, on havíem dormit de joves.

Continuem carretera avall, seguint el riu Durance, i parem de nou a Sisteron, ciutat en un congost del riu, amb un castell i església interessants, i un casc antic que està prou bé.

Seguim cap a casa, ja de nit, travessant la Provença, fins arribar a Nîmes on vam dormir al Novotel Atria, al centre, davant mateix del fabulós amfiteatre romà de la ciutat, i no lluny del temple, també romà, magnífic.

Continuem l’endemà cap a Barcelona, amb una parada a Narbonne per veure el seu petit mercat de Nadal, i la Catedral, sempre tancada quan hi arribem. Per dinar, com sempre, a Can Duran, a Figueres. Excel·lent!.

Deixa un comentari

Filed under 2010, Europa, França, Itàlia

Navarra, estiu 2011

L’estiu de 2011 vam fer una volta per Navarra. Vam anar fins a Tudela, on vam dinar al magnífic restaurant Remigio, cuina de l’horta, i també un bon hostal. A la tarda vam arribar a Zizur Mayor, a l’hotel AC on ens hospedàvem, bon hotel. La resta de la tarda la vam dedicar a visitar Pamplona.

Aquella nit anàrem a sopar a una pizzeria molt xula i propera a l’hotel: la Boca Pizza, una pizzeria molt bona.  L’endemà visita a San Sebastian, amb banyada inclosa a la Concha. Seguim cap a Hondarribia, on vam dinar. A la tarda visita als esplèndits jardins del Señorio de Bértiz. Tornada a l’hotel i sopar en un llloc nou, l’Hotel Casa Azcona, que te una terrassa exterior molt xula on serveixen tota mena de tapes, molt bones!.

El dia següent vam començar a la capella templaria d’Eunate, misteriosa i d’un romànic aclaparador. Una joia. Quina bellesa!.

Vam continuar cap a la meravellosa ciutat medieval de Puente la Reina, amb el seu pont del camino de Santiago, la seva església i les cases medievals.

Seguim cap al monestir de Irache, barroc molt transformat per fora, gòtic el claustre… però una església del císter més puríssim.

seguim camí cap a Estella, on vam dinar al restaurant La Cepa, un lloc increible, bo i bé de preu, menú de qualitat, molt recomanable!. Visitem Estella, amb els seus temples romànics, els seus palaus i carrers medievals, el seu castell.

A la tarda visitem Santa Maria de Iranzu, una altra joia del Císter de Navarra, un monestir preciós.

Fa molta calor i acabem la tarda al naixement del riu Urederra, a la Sierra de Urbasa. Aigües gèlides i cristal·lines.

Tornem a Zizur Mayor i sopem de nou a Casa Azcona. L’endemà sortim cap al misteriós valle del Baztan on visitem les coves de Zugarramurdi, que encara recorden les bruixes. Preciós i espectacular. Seguim en direcció França on visitem el poblet d’Ainhoa, típic basc, i intentem pujar al tren de la Ruhe, ple de gom a gom. Desistim i tornem avall, cap a Elizondo, capital del Baztan, on dinem al restaurant Santxotena, on la Maite i el seu marit ens fan xalar.

El dia següent tornada cap a casa, però fem una parada a Olite per visitar el seu bonic palau i castell.

L’església de Santa Maria la Mayor tampoc no està gens malament!.

Dinar a Tudela, de nou a l’Hostal Remigio, i cap a casa!

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2011, Espanya, navarra

Itàlia a l’estiu 2015

italia

Després de passar Perpignan, i abans d’arribar a Montpellier, vàrem dinar a la simpàtica pizzeria Sari Pizza, al 25 de l’Avenue du 8 Mai 1945, a l’entrada del poble de Bessan, a França. Tel: 33 467 94 14 23. Petita, quatre taules mal comptades, però bones pizzes, amanides a preu ridícul, senzill però amb una amable parella de gent gran que volen quedar bé. Ferem cap a Avignon, la ciutat dels Papes, superba, com sempre, amb el Palau papal, guapo, guapo. Allà dormírem al Novotel, molt bé. L’endemà cap a Briançon, ciutat de Vauban, murallada, que visitàrem. Abans però dinàrem, molt bé, a La Combe d’Or, situat a l’Avenue de la Combe d’Or del poble de Savines-le-Lac, a França. Tel:33 4 92 44 24 30. Pizzeria, trattoria, restaurant, amb servei impecable, preus justos, bona teca. Passarem la frontera, camí de Torino, a Itàlia. Allà ens hostatjarem al Novotel. Fantàstic. Torino te un museu egipci fabulòs, un palau reial bonic, carrers increïblement rectes i la fastuositat i el luxe de la plaça Sant Carles i els carrers adjacents.

IMG_5090IMG_5099IMG_5123

Descartant Milano, que ja havíem visitat, fèiem cap a Verona, bellíssima ciutat amb la seva Arena romana, el balcó de Romeo i Julieta, la fastuosa Plaça de les Herbes, amb el palau cívic, les tombes i el castell dels Scaglieri… una vila medieval com poques a Itàlia del Nord.

IMG_4883IMG_4899IMG_4900IMG_4917

A Verona vàrem dinar a la Pizzeria Pepperino, fresca, jove, boníssima, recomanable al 100%.  I contínuàrem viatge fins Venezia!. Allà dormírem al Novotel. L’endemà visita a Venezia, inoblidable… sense paraules!.

IMG_4958

IMG_4964IMG_4998

IMG_4999IMG_5047

A Venezia dinàrem a la trattoria Agli Artisti da Piero, a la Rugga Giuffa 4836, “pas mal du tout”. Difícil trobar un bon lloc a la ciutat dels canals. Marxàrem de Venezia, ja de tornada, cap a Bérgamo, vila medieval preciosa, desconeguda, molt recomanable. Carrers estrets, palaus, una catedral, plaça cívica, palau cívic, castell, muralles… de tot i força… però el millor el mausoleu del condottiero Colleoni, i la seva filla Medea. Bocatto di Cardinale!. Dinar al Ristorante da Mimmo. Increible relació qualitat i preu. Un cinc estrelles, luxe a preus assequibles.

IMG_5066IMG_5068

D’allà a Torino, una altra volta, i al Novotel de nou. L’endemà passada per la bellíssima Val d’Aosta, compra d’embotits de la terra a Villeneuve , i vista meravellosa del Mont-Blanc, poderòs.

IMG_5149

Continuem per passar el Petit Saint Bernat, coll de muntanya alpí a quasi 3000 metres, i parem a La Rosiere, al Petit Saint Bernat Hotel en concret. Dinar en una pizzeria de fàbula, servei magnífic, jove, distesa, divertida, la del mateix hotel. Baixada cap a Grenoble, capital francesa dels Alps, dormint al Novotel. L’endemà seguim cap a Barcelona, parant a dinar a Nîmes, ciutat que ja coneixem, amb el seu temple romà i l’amfiteatre. Mengem plats típics libanesos al meravellós restaurant “Le Mont Liban”, al 15 de la típica Place du Marche. Familiar.

IMG_5169IMG_5177

 

Deixa un comentari

Filed under 2015, Europa, França, Itàlia