Setmana Santa 2019 a Múrcia

Aquesta Setmana Santa tardana, era a mitjans abril, vam decidir anar a la platja i, per això, vam escollir Múrcia. A més, en aquesta desconeguda capital llevantina hi fan unes processons molt divertides que ja havíem viscut abans. Sortírem de Barcelona i paràrem a dinar a l’Ametlla de Mar, al gastrobar Sal Moreno, un bar de tapes d’autor al costat de la cala S’Alguer, al centre del poble. Molt bé. Feia dia de platja. I la de l’Ametlla estava guapíssima.

Seguírem fins a València on dormírem, com sempre, al Holiday Inn Express Bonaire, al centre comercial. Senzill, barat i convenient. Tarda de botigues. Sopar al restaurant Sorsi e Morsi, al mateix centre comercial Bonaire. Bona pasta i bones pizzes. No falla. L’endemà continuàrem cap a Múrcia via Yecla i Jumilla. Arribàrem a la ciutat a mig matí, i anàrem a dinar a la Imperial, un restaurant italià molt bo. Tarda de turisme, amb una primera processó. La catedral, preciosa. El Casino mudéjar guapíssim, teatre Romea, carrers… tot bonic!

Ens allotjarem a l’Hotel Siete Coronas, molt bé, el millor de Múrcia. I la primera processó, molt xula. Sopar a la Taberna La Parranda, la petita, no la gran de la plaça de Sant Joan. Bé, el primer dia, malament el segon. De tornada, una petita visita a la ciutat de nit.

L’endemà sortim cap a Elx, que no visitem, per anar cap a Santa Pola i embarcar per l’illa de Tabarca. No habvíem tornat a aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant des de feia molts anys. Val a dir que està igual de maca o més. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, passem vora el mar i les salines de Torrevella, on hi havia flamencs, per anar fins Guardamar. I tornem a Múrcia. Visitem el pati del palau episcopal que estava obert, la catedral de nou i veiem passar la processó. Per sopar anem al restaurant Taberna La Parranda, per segona nit consecutiva. Aquesta vegada no va anar bé. Van trigar molt a servir-nos.

El dia següent, dimarts sant, anem fins a Águilas, i passem a Almería, cap a Pulpí per anar a la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. Ens banyem a la cala Carolina, just al costat. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

En acabar la banyada anem a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, tornem a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente, on tornem a banyar-nos.

Tornem a Múrcia, per veure la processó que surt de Sant Joan, al costat de l’hotel i la de Sant Joan de Déu, no gaire més lluny. Sopar a la pizzeria la Imperial. Fantàstic com sempre. Volta per Múrcia de nit i tornada a l’hotel.

Darrer dia a Múrcia i decidim fer una visita a Cartagena. No fa bon dia com els anteriors i no podrem banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Seguim per anar fins el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que fa pinta de ser molt bonica. Però avui no fa bon dia, el vent bufa fort i l’aigua està remenada. La manga aixeca el nas al fons.

Abans de dinar treiem el nas en un altre paratge natural impressionant, Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià. Fa molt mal temps i el mar està revoltat de veritat.

Anem a dinar al Cabo de Palos, al petit port d’aquest poblet. Ho fem al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegem pel port i per la mar de ponent.

Abans de tornar ala cotxe fem una petita caminada vora la mar de Llevant, molt esverada. Veiem, a la dreta, el far del Cap de Palos. A l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Tornem a Múrcia a temps de veure la processó de dimecres sant. Sopem al restaurant La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Dijous Sant, dia de marxa. Sortim amb cel amenaçador. Plourà tot el dia a partir de Yecla, i a Múrcia s’acabaran les processons per aquest any, sota una forta pedregada. L’autopista està tallada i fem una hijuela per l’horta d’Alberic. Arribem plovent a València, on dinem a la Tagliatella del Centre Comercial Bonaire. Ens allotgem de nou al Holiday Inn Express. A la tarda, tot i plovent, agafem el bus 160 cap a València. Per sort del destí feien portes obertes al palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art.

Sortim i, nova sort, una coral canta angelicalment a la Basílica dels Desemparats… fantàstic!.

Travessem la plaça i entrem a la catedral, on sort del destí, hi ha ofici solemne presidit pel cardenal Cañizares i processó amb el Sant Grial.

Tornem a l’hotel amb bus. Diluvia. Xops anem al restaurant, molt bo de nou. És el Sorsi e Morsi, un valor segur. L’endemà retorn a casa. El cotxe d’uns amics punxa una roda. La Guàrdia Civil l’auxilia. Perdem unes hores, en una tornada lenta a Barcelona, a 80 per hora. Dinem a l’Ametlla de Mar. Tot ple. Anem a un bar de tapes, anomenat Pica-Pica, fabulós, una troballa. molt recomanable.

Piacenza, Tots Sants 2010

Pel pont de Tots Sants de l’any 2010 vam anar a recórrer els voltants de Milà, aprofitant un concert de la Coral del Conservatori. Van agafar l’avió al Prat i vam volar fins Malpensa, aeroport de Milà, on teniem un Novotel reservat. Vam sopar al mateix Novotel. L’endemà vam emprendre el camí de Cremona, fabulosa ciutat medieval, molt poc coneguda, amb una fantàstica catedral romànica, el seu baptisteri i els seus carrers plens de palaus. A Cremona fabriquen violins, son luthiers. Al museu tenen una pila de violins Stradivarius que podeu escoltar sonar. Allà vam dinar a Latte Lier, una estranya barreja de saló de te i botiga de disseny, que ens va encantar la primera vegada però decepcionar ara.

De Cremona, havent dinat, vam fer cap a Piacenza, la ciutat dels Farnese, amb el seu palau gòtic, magnífic. Allà vam sentir cantar els nois i noies del cor del Conservatori, a la nit, i vam sopar en un restaurant molt recomanable. S’anomena Taverna In. I està situada a la Piazza di Sant Antonino, 8. Tel: 0523 335785.

Tornada a Milà, a dormir. L’endemà tocava visitar la bellíssima ciutat de Milà, amb el seu duomo, impresionant, els palaus i esglésies, les galeries comercials cobertes, teatre della Scala, castello Sforza… molt maco tot. Vam dinar a la Terrazza Aperol, informal, cèntric, caret… Dormir al nostre Novotel Malpensa, on vam sopar també.

El darrer dia, aprofitant que el vol de tornada era a la tarda, vam anar a fer una volta pel llac Maggiore, preciós, ben hivernal, i tornada pel llac d’Orta, petit, íntim. Dinar a l’hotel Novotel Malpensa i anada cap a l’aeroport per tornar a casa.

París, estiu 2014

L’estiu de 2014 vàrem anar a París, a Eurodisney, tot passant per Futuroscope. Sortim de Barcelona i anem a dinar a Llívia, al restaurant Rusó, senzill i casolà, sense pretensions, bon menú, preus d’escàndol. Entrem a França creuant el port de Puymorens, camí de Toulouse, on havíem reservat l’Hotel Novotel prop de l’aeroport de Blagnac, als afores. Sopar al mateix hotel. Bé. L’endemà tornem a la carga, pujant tot dret cap a Poitiers, però amb parada a la bella ciutat medieval de Turenne, dalt el seu turó, i segona parada a la bellíssima i espectacular Collonges la Rouge, on vam dinar, molt bé per cert, en una petita pizzeria anomenada Lou Brasier.

Aquella nit ja dormírem al Novotel de Futuroscope, a tocar del parc d’atraccions, al qual dedicàrem tot el dia. Sopàrem, dues nits al mateix hotel, i dins el parc dinàrem al restaurant Saveurs du Soleil, el més mediterrà que vam trobar!.

El dia següent reprenem la marxa camí de Le Mans, però amb parada a la Vall del Loire per visitar un monestir fabulós: Fontevraud l’Abbaye, lloc on reposen les restes de, per exemple, Ricard Cor de Lleó.

Dinàrem ja a Le Mans, meravellosa ciutat medieval, amb una catedral d’infart, i un casc antic de fàbula, en una pizzeria cèntrica: la Pizzeria Capitole, excel·lent. molt recomanable. Dormírem al Novotel de Le Mans, on també sopàrem.

El següent dia passarem a visitar la catedral de Chartres, camí ja de París. La seva encantadora catedral, amb els seus vitralls, ens sedueix cada vegada que fem aquest camí.

Continuàrem, rodejant París, fins arribar a Marne-la-Vallée, Noisy le Grand, on hi havia el nostre Novotel, on vam dormir i sopar. L’endemà una part del grup va anar a Eurodisney, on va passar el dia, i l’altre va anar a visitar el Museu del Louvre i la basílica de Saint Denis, i va fer un volt per París, dinant al Pizza de l’Arte del Boulevard Saint Michel, al barri llatí. Perfecte!.

El dia següent, aquesta vegada tots plegats, vam anar a fer un tomb pels llocs més emblemàtics de París…

Dinàrem al mateix Pizza del Arte del dia anterior, tornàrem al Novotel de Noisy i, l’endemà, ja en el camí de tornada, deixàrem París. En la nostra ruta cap al Sud ens aturàrem a Bourges, on vam dinar al Pizza del Arte, als afores de la ciutat, i on vam visitar l’esplèndida catedral, la més gran de França, i els carrers antics plens de cases amb pans de fusta.

Seguidament fou el torn d’una altra joia medieval: la fantàstica abadia de Noirlac, a la Borgonya. Simplicitat aclaparadora i bella.

Dormírem a Clermont Ferrand, al Novotel, i allà mateix sopàrem. La ciutat i la seva catedral no la vam tornar a visitar, feia poc ho havíem fet. El dia següent continuàrem la ruta cap a Barcelona, parant al bonic poble medieval de La Couvertoirade, on dinàrem, molt bé, al restaurant L’Hospitalier, en una placeta dins la vila closa i murada.