Roses, març de 2008

Un cap de setmana de març de l’any 2008 vam fer una sortida de cap de setmana a Roses aprofitant els preus ben rebaixats de l’Hotel Mediterraneo Park, on ens vam allotjar. Per cert un molt bon hotel a Roses!. Vam sortir la tarda de divendres, vam sopar a l’hotel i vam veure la badia de Roses, una corba perfecte, il·luminada a la nit. Tota una escenografia!. L’endemà vam anar als Aiguamolls de l’Empordà, que estaven molt macos i plens de vida, amb les cigonyes, els ànecs, cavalls…

Al migdia vam pujar al monestir de Sant Pere de Rodes, obra meravellosa del romànic català, amb unes vistes de somni damunt Port de la Selva, i el cap de Creus en general.

Vam baixar a dinar a Port de la Selva. Ho vam fer al restaurant Bellavista, que no sabem si encara existeix. Molt bé. Tornada a Roses, passeig de tarda fins el port pel passeig marítim, piscina termal, jacuzzi i sopar a l’hotel i passejada nocturna.

L’endemà, dia de tornada, aprofitem per passar prop de l’Escala i treure el nas a Empúries, per veure les ruïnes gregues i romanes.

Seguim a Girona, una ciutat on sempre ens agrada parar per veure’n el barri medieval, amb els carrers de pedra, els palaus i la catedral. També per dinar a Ca La Marieta, un molt bon restaurant, i passejar vora l’Onyar amb les cases de colors reflexant-se a l’aigua. Tot s’acaba, i tornem a Barcelona.

 

 

Salerno 2011

El curs escolar 2010-2011 el govern va decretar una setmana de festa durant el mes de febrer de 2011. Era la Setmana Blanca. La única que hi ha hagut a Catalunya. Els nens tenien festa i vam marxar a la Campània, a Itàlia, per veure Nàpols i Pompeia. Vam agafar el vaixell de la linia Grimaldi fins a Roma. En arribar vam dormir a l’hotel Novotel Roma La Rústica, a les afores de la ciutat eterna, un bon hotel per a les famílies. L’endemà vam sortir camí de Nàpols. Pel camí vam parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc. I també a Caserta, on vam dinar i vam visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs. Vam dinar al Jolly Hotel, que avui dia és l’Hotel Royal Caserta. S’hi menja bé, amb un menú molt arreglat, preu per qualitat.

De seguida vam arribar a Salerno, una ciutat diferent, moguda, divertida, una mica canalla, que ens encanta. Ens vam allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, modern, bé de preu, habitacions familiars. Vam sopar al mateix hotel. Era fosc i tard. El dia següent el vam dedicar a visitar la meravellosa costiera amalfitana, que és realment tan bonica com diuen. Ciutats com Ravello, amb la catedral normanda i el palau, deliciós per les vistes. O Amalfi, ciutat marinera medieval, amb la seva catedral, el claustre del paradís, romànic exòtic, i el seu casc antic.

Catedral de Ravello. Normanda.

Palau de Ravello. Vistes damunt la Costiera Amalfitana.

Amalfi: catedral, claustre del paradís i vista de la ciutat. A Amalfi vam dinar en una divertida pizzeria i trattoria del poble antic, en un dels carrers blancs de calç, amb voltes i túnels. Es diu Al Teatro. Ens va agradar.

El dia següent vam anar a Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, molt ben conservades, som més que unes simples ruines, com si acabessin de ser destruides pel Vesubi. Vam dinar a Herculano, en una trattoria propera a les excavacions, anomenada Tubba Cattuba, molt bona!.

A la tarda vam anar a Nàpols, una ciutat que enganxa, encara que és plena de brutícia, amb un ambient sòrdit, fins i tot perillòs. Però, a canvi, si sou valents, coneixereu una ciutat molt festiva, mediterrània, diferent, molt original, plena de grans monuments, palaus, esglésies…

Un cop vist Nàpols retornem a l’hotel, al Novotel de Salerno, on vam sopar.

L’endemà marxem camí de Sorrento, on agafem una barca cap a la illa de Capri. Una illa molt maca, amb paisatges d’ensomni. Vam dinar a la mateixa plaça del poble principal, prop de la parada del bus, al restaurant Casa Isidoro, a Capri centre, a tocar de la plaça, a Via Roma, 17.  Per tornar al port vam baixar a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Una delicia!.

De tornada fem, de nou, la costiera amalfitana, des de Sorrento a Salerno, parant una estona al bell poble de Positano, amb unes platges molt boniques. Sopar i dormir al Novotel de Salerno.

Arribem al darrer dia. Abans d’abandonar Salerno fem una darrera visita a la ciutat, a la seva catedral, i veiem també unes excavacions arqueològiques molt guapes.

Sortim cap a Roma, cap al port de Civittaveccia, per prendre el vaixell cap a Barcelona. Parem un moment a dinar a Montecassino, l’abadia benedictina. Edifici barroc, molt restaurant, interessant però no bonic. Vam dinar al poble de Cassino, al restaurant de l’Hotel Alba, a l’Antica Trattoria de Mario, a la Via Vagni, just a l’entrada.

Continuem ruta cap al port de Roma però tornant a parar a la bellíssima ciutat medieval d’Anagni, amb una catedral romànica i una cripta plena de frescos, impresionant!.

A la nit vam agafar el vaixell de Grimaldi i, a la tarda del dia següent ja erem a Barcelona!.

Portugal per Nadal 2012

Pel Nadal del 2012 decidírem anar a Portugal. Sortírem de Barcelona cap a Madrid, on dormírem al Novotel Puente de la Paz. Molt bé. Metro una mica lluny. Sopàrem allà mateix. Visitàrem la fira de nadal de la plaça major, xula, com sempre. L’ambient de Madrid, molt divertit. L’endemà anàrem cap a la bellíssima vila de Trujillo, a Cáceres, plena de cases pairals amb escuts, esglésies, un castell i una plaça major molt escenogràfica. Dinàrem a la mateixa plaça, en un bar de tapes, anomenat La Victòria, força bé.

Seguírem cap a Cáceres. La ciutat és preciosa, amb un casc antic medieval immens, ple de monuments, declarat patrimoni de la humanitat. Estava de festes de Nadal, i hi havia una pista de gel instal·lada a la plaça. Férem una visita nocturna, encara és més maca de nit!. Dormírem a l’hotel Barceló V Centenario, fantàstic, un xic allunyat del centre, però molt bé. Dues habitacions comunicades, una passada. Sopàrem allà mateix, molt bé.

L’endemà travessàrem la frontera, parant abans en un centre comercial als afores de Badajoz, i dinàrem a Évora, ciutat medieval i barroca, esplèndida, de les més boniques de Portugal. Carrers blancs, finestres i portes de tons pastel, una catedral guapa, un temple romà, esglésies amb criptes inquietats plenes d’ossos…

Dinàrem al Café Alentejo. No hi ha paraules per descriure el bé que vam menjar aquí. Un local típic, acollidor, servei amable, plats portuguesos, regionals de l’Alentejo, boníssims!. Molt recomanable per quatre cèntims tot plegat. Seguirem ruta cap a Lisboa, on arribàrem al caure de la tarda. Quina emoció veure la ciutat blanca des del pont que creua el Tejo, amb la posta. Bellíssim!. Ens allotjarem al Novotel. Molt bé. Als afores però prop del metro. Sopàrem allà mateix, però abans baixàrem a Lisboa, a veure-la de nit. No ens podíem estar!.

Elevador de Santa Justa, la Baixa… L’endemà fou l’hora de veure-la de dia: tramvia antic, monestir del Jerònims, mar de palla… Quanta bellesa!.

Dinàrem a la Casa regional do Alentejo, al centre de Lisboa, a la Baixa. Mai no dinareu tan bé a Lisboa com aquí. A més és un edifici rònec, un museu. Només cal veure els lavabos!. Aneu-hi abans que ho reformin!. Un teatre polsos, del XIX, un menjador de fusta, antiquíssim, on tot grinyola… Ara bé, quin menjar… pura delícia!.  Per la tarda pujàrem a Alfama, per veure-la des del mirador, amb el riu Tejo rodejant-la. I baixàrem fins la riba del riu pels seus carrers. El sol es ponia, quina meravella.

Sopar i dormir al Novotel i, l’endemà, cap a veure els monestirs del nord de Portugal. Primer Alcobaça fita de l’art cistercenc, patrimoni de la humanitat.

Després el monestir de Batalha, gòtic exuberant, amb les seves famoses capelles incomplertes. Dinàrem a Burro Velho, un restaurant de categoria, a preus molt ajustats, molt bo, el recomanem sense cap mena de dubte.

Tornàrem a Lisboa, però no sense abans passar per Òbidos, un encantador poblet amurallat, molt pintoresc, on fan un mercat de nadal molt maco.

El dia següent fou una jornada marítima. Pujàrem a Sintra, plena de palaus. Baixàrem a la costa, per veure el Cabo da Roca, extrem europeu davant l’Atlàntic, i les platges suaus de Cascais i Estoril.

Dinàrem de nou a Lisboa, al Casal do Alentejo. A la tarda férem cap a l’oceanari, regal de la Expo a la ciutat. Magnífic. Ideal per a la canalla.

El dia següent tocava tornar cap a casa. Sortírem de Lisboa i paràrem a dinar a Mérida, on vàrem visitar el fantàstic museu romà, obra de Moneo.

Dinàrem a un restaurant proper al teatre romà, sense gaire pedigrí, anomenat La Lonja, que ens va agradar. Servicials, baratet, de qualitat i el menú estava molt bé. I d’allà a Madrid, al Novotel Puerta de la Paz, ja de tornada. Sopar a l’hotel, i cap a Barcelona havent dormit.