Aprofitant un dia de les vacances de Cap d’Any del 2004 vam fer una sortida al Montseny amb el nostre fill i l’avi. El massís estava nevat de valent però feia un dia fabulós. Vam dinar al restaurant de l’Hotel Sant Marçal, al coll on neix el Tordera, a mig camí entre Viladrau i Santa Fe. En aquest marc incomparable ja hi havíem dinat i dormit alguna vegada.
Tag Archives: neu
Espot, pont de maig 2018
Pel pont del primer de maig de 2018 vam anar de nou a Espot, a l’Hotel Roca Blanca, fantàstic. Vam arribar a la tarda, sobre les 19 hores, i ja no vam fer res, sinó voltar pel poble. Vam sopar al restaurant Juquim, molt bé, com sempre. Tot estava gemat, havia plogut molt els darrers dies… però no el dissabte en concret. Hi havia lluna plena.
L’endemà sí que plovia. Però ho vam aprofitar per arribar-nos fins l’estació d’Espot Esquí. Bona pensada. Allà nevava! Molt bucòlic!.
Vam dinar a Espot mateix, de tapes i creps al Bistró, pas mal du tout!. A la tarda feia millor temps i vam decidir fer una sortida. Vam anar fins Son, amb la seva església romànica preciosa, i pujar el Port de la Bonaigua. Allà dalt nevava de valent, com en ple hivern. Vam gaudir-ne.
De baixada vam aprofitar per treure el nas a Isil, visitar-lo i anar a veure l’església de Sant Joan, a costat del riu.
I també Esterri d’Àneu, amb el pont medieval, el Museu de les Valls i el casc antic, que no és gran cosa però no està malament.
A la tarda, ja tard, a les 19 hores, en arribar a Espot encara ens vam veure en cor de pujar caminant fins l’estany de Sant Maurici. Fosquejava, estava tot nevat i glaçat. De retorn vam veure un ramat de cèrvols, 15 o 20. Preciosos. A la nit sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca.
L’endemà vam fer un recorregut turístic per la Vall Ferrera, anant fins Àreu, bonic poblet, on hi havia un gran ramat de vaques.
A mig matí vam pujar la Vall de Cardós fins a Tavascan, i més amunt, fins l’estació d’esquí nórdic. Per dinar ho vam fer al restaurant Llacs de Cardós, molt bé.
Havent dinat visitem un parell d’esglésies romàniques molt maques, tancades!. Son les de Ginestarre i Esterri de Cardós. Sort que el paisatge és fabulós, els pobles encantadors i l’arquitectura de primer nivell.
De tornada parem a Berrós Jussà, un poble de pessebre.
En arribar a Espot, vist que son les 18 hores, decidim fer una caminada de tres hores fins Sant Maurici i la cascada de Ratera. Tot ben nevat, hivernal, mut i corprenedor.
Sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca… i l’endemà cap a casa!.
Vallter pel gener de 2011
Pel gener de 2011 vam anar a passar un dia a la neu. Vam pujar fins Ripoll, i d’allà cap a Camprodón per remuntar la vall del Ter. Vam anar fins l’estació d’esquí de Vallter, per poder tocar la neu i, en acabar, vam baixar a dinar a Setcases, a Cal Músiques, bona fonda. Molt bé.
A la tarda, abans que es fes fosc, encara vam tenir temps de visitar el molt pintoresc poblet d’Abella, amb la seva església i les cases enganxades a la penya.
I, abans de tornar a casa, una parada a Llanars per veure la seva església romànica.
Una bonica excursió per gaudir de la neu en un sol dia. 140 kms. des de Barcelona.
Torino i Aosta pel Nadal
Pel Nadal de 2010 vam fer una sortida a la Vall d’Aosta i Torino, molt bonica. La Vall d’Aosta és una regió autònoma italiana, que toca a França i que està situada al cor dels Alps més alts i potents, al peu del Montblanc. Tot i que sembli estrany, només està a 770 kms. de Barcelona. Vam sortir la tarda de Sant Esteve, després d’un dinar familiar, i vam arribar a dormir a Montpellier, al Novotel, on també vam sopar. L’endemà sortírem cap a Torino parant a Orange una estona per veure el seu fantàstic arc romà.
Vam continuar ruta per una carretera panoràmica, per Nyons, Serres, Gap, Briançon i passant el coll de Montgenevre, arribar fins a Torino travessant els Alps. A Gap, on vam dinar al Petit Casino del supermercat Geant, cosa que fèiem habitualment llavors. Seguírem cap a Briançon, i passàrem la frontera pel pas de Montgenevre, totalment gelat.
Arribàrem a la ciutat de Torí, ja fosc. Ens hostajarem al Novotel Giulio Cesare, a l’entrada de Torino. No feien sopars, aquells dies tenien el restaurant tancat. Per això vam anar al centre de Torí, al restaurant Spada Reale, un bon lloc, amb pizzes i altres menjars. La nit accentua la linealitat, les perspectives d’aquesta vila de carrers rectes, neoclàssics.
L’endemà varem pujar cap al Vall d’Aosta. En entrar-hi vam dirigir-nos cap a Breuil-Cervinia, per la quantitat de neu que s’acumula en aquesta estació d’esquí, i per les vistes del Cervino. Si la vall principal és magnífica, ens mancaran les paraules per descriure les valls secundàries, com la de Cervinia, que s’endinsen per atanyer les sobiranes capçaleres del Mont Rosa, del Cerví, o del Montblanc, gegants d’Europa, amb més de 4000 mts. d’alçada. Son valls precioses, escarpades i rialleres, menys severes que la vall mare, més asolellades. N’hi ha una dotzena, totes fantàstiques, ideals per passar un Nadal a la neu.
Seguidament anàrem a la capital de la Vall d’Aosta, Aosta, al mig del vall, que és una capital jove i dinàmica, amb un passat romà esplendorós, amb arc de triomf inclòs, i nombrosos temples medievals, com Sant Orso o el Duomo, una església romànica amb un campanar xulo.
Vam dinar al poble de La Salle, en un restaurant diferent: Pizzeria da Gigi. No us espanteu per la pinta del lloc. Cuina sarda de tota la vida. Demaneu-li a la Valeria quins plats ha fet la seva mare aquell dia. De tornada tornàrem a parar a Aosta, quan ja queia la tarda.
L’endemà sortim ben aviat de l’hotel per anar a la basílica de la Superga, en un matí clar, sec i fred. Vistes fabuloses de la ciutat de Torino i dels Alps nevats.
Acabada la petita excursió a la Superga, continuem de nou cap a la Vall d’Aosta, aquesta vegada per arribar fins Courmayeur, on vam visitar el poble, gaudir de la neu i vam veure el pavelló olímpic.
Per dinar anàrem fins el restaurant de l’hotel Maison Tissiere, al poblet d’Antey-Saint André, fantàstic. I tot seguit ens endinsàrem a la Vall de Cogne, al cor del parc nacional del Grand Paradiso, reserva d’Europa. Cogne, al final de la seva vall, és un poblet de conte de fades, amb restaurants i hotels maravellosos, paisatges idil·lics i una natura verge.
Tornada a Torino, sopar al restaurant de cada nit, dormir al Novotel i despedir-se d’aquesta bella ciutat del nord d’Itàlia.
El dia següent agafem el camí de tornada. Parada a Briançon per veure la ciutat amurallada per Vauban, l’església i les portes defensives.
Continuem cap a Mont Dauphin, una altra vila amurallada per Vauban, plena de neu, on vam dinar a l’estació, en un hotel i restaurant de carretera, però pas mal, Hotel Lacour, on havíem dormit de joves.
Continuem carretera avall, seguint el riu Durance, i parem de nou a Sisteron, ciutat en un congost del riu, amb un castell i església interessants, i un casc antic que està prou bé.
Seguim cap a casa, ja de nit, travessant la Provença, fins arribar a Nîmes on vam dormir al Novotel Atria, al centre, davant mateix del fabulós amfiteatre romà de la ciutat, i no lluny del temple, també romà, magnífic.
Continuem l’endemà cap a Barcelona, amb una parada a Narbonne per veure el seu petit mercat de Nadal, i la Catedral, sempre tancada quan hi arribem. Per dinar, com sempre, a Can Duran, a Figueres. Excel·lent!.
Ruta per Itàlia Nadal 2014
El viatge a Itàlia del Nord va recórrer les carreteres de França, dinant com acostumem al Novotel de Narbonne, fins la vila de Grenoble, on ens hostajarem al Novotel Center, molt bé, al costat de l’estació, força cèntric, tram a la porta. Sopàrem al mateix Novotel. A Grenoble passejarem per la ciutat alpina, nevant, i pujarem amb el telefèric fins el fort de la Bastilla per veure la ciutat de nit als nostres peus.
L’endemà passarem els Alps, tots nevats, per el túnel de Frejús, que està obert tot l’any, amb qualsevol mena de temps. Baixàrem a Torino, ciutat on cal veure el museu egipci, dels millors d’Europa. Allà dinàrem en un petit restaurant pizzeria, molt familiar, senzill, però recomanable: Pizza Piero’s.Ens encanta aquesta ciutat ordenada de carrers rectes i esglésies neoclàssiques.
Seguírem cap a Milano, on ens allotjarem al Novotel poper a l’aeroport de Linate. Bona connexió amb les autopistes i amb el centre de la ciutat amb tram a la porta. Anàrem a passejar per veure la meravellosa catedral gòtica, el gran mercat de Nadal, les botigues i els museus, en una ciutat que l’any 2015 celebrava la seva Expo Universal. Sopàrem al mateix hotel.
Des de Milano, l’endemà, anarem a visitar el llac Maggiore, amb les esplèndides illes Borromees, les viles d’estiueig i els poblets de la rivera. Dinàrem al poblet de Cannero Riviera, al restaurant Piccadilly, perquè la carretera estava tallada. Pas mal du tout!. Tornada a casa rodejant el llac d’Orta, bellíssim.
El següent dia ens vàrem arribar a Bérgamo, ciutat medieval fantàstica, que us recomanem. Amb la seva catedral i la magnífica capella Colleoni, amb la tomba d’aquest condottiero. Els carrers estrets, la piazza cívica, amb el palau comunale… Bé, Itàlia en estat pur.
Deixant la bellíssima ciutat medieval de Bérgamo, anàrem a dinar a la ciutat romana de Brèscia, amb una estranya església romànica rodona, una catedral barroca, una altra piazza cívica, i restes romanes molt interessants. Menjàrem a la vineria Dolcevita, tota mena de plats italians. Us la recomanem.
El dia següent férem cap a la fantàstica Parma, ciutat molt completa i complexa, amb la catedral, el baptisteri i les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure.
Dinàrem a la trattoria Al Corsaro, clàssica, un dels millors llocs on hem dinat. Atenció a la meravella dels postres casolans. Tornàrem a Milano tot fent una parada a la coqueta Pavia, amb els eu castell, la seva universitat, la més antiga d’Itàlia, la catedral del Bramante, increïble, el pont cobert sobre el Ticino i l’església romànica de Sant Miquel.
La tornada va ser per la mateixa ruta, passant per Torino, on tornàrem a dinar al mateix lloc, i dormint a Grenoble, però amb parada a Orange. Allà vàrem fer un descans per admirar el bonic teatre romà i el colossal arc de triomf. D’Orange, dinant al Novotel de Nîmes, cap a Barcelona de nou.