Tag Archives: bistro

Espot, pont de maig 2018

Pel pont del primer de maig de 2018 vam anar de nou a Espot, a l’Hotel Roca Blanca, fantàstic. Vam arribar a la tarda, sobre les 19 hores, i ja no vam fer res, sinó voltar pel poble. Vam sopar al restaurant Juquim, molt bé, com sempre. Tot estava gemat, havia plogut molt els darrers dies… però no el dissabte en concret. Hi havia lluna plena.

L’endemà sí que plovia. Però ho vam aprofitar per arribar-nos fins l’estació d’Espot Esquí. Bona pensada. Allà nevava! Molt bucòlic!.

Vam dinar a Espot mateix, de tapes i creps al Bistró, pas mal du tout!. A la tarda feia millor temps i vam decidir fer una sortida. Vam anar fins Son, amb la seva església romànica preciosa, i pujar el Port de la Bonaigua. Allà dalt nevava de valent, com en ple hivern. Vam gaudir-ne.

De baixada vam aprofitar per treure el nas a Isil, visitar-lo i anar a veure l’església de Sant Joan, a costat del riu.

I també Esterri d’Àneu, amb el pont medieval, el Museu de les Valls i el casc antic, que no és gran cosa però no està malament.

A la tarda, ja tard, a les 19 hores, en arribar a Espot encara ens vam veure en cor de pujar caminant fins l’estany de Sant Maurici. Fosquejava, estava tot nevat i glaçat. De retorn vam veure un ramat de cèrvols, 15 o 20. Preciosos. A la nit sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca.

L’endemà vam fer un recorregut turístic per la Vall Ferrera, anant fins Àreu, bonic poblet, on hi havia un gran ramat de vaques.

A mig matí vam pujar la Vall de Cardós fins a Tavascan, i més amunt, fins l’estació d’esquí nórdic. Per dinar ho vam fer al restaurant Llacs de Cardós, molt bé.

Havent dinat visitem un parell d’esglésies romàniques molt maques, tancades!. Son les de Ginestarre i Esterri de Cardós. Sort que el paisatge és fabulós, els pobles encantadors i l’arquitectura de primer nivell.

De tornada parem a Berrós Jussà, un poble de pessebre.

En arribar a Espot, vist que son les 18 hores, decidim fer una caminada de tres hores fins Sant Maurici i la cascada de Ratera. Tot ben nevat, hivernal, mut i corprenedor.

Sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca… i l’endemà cap a casa!.

Deixa un comentari

Filed under 2018, Catalunya, Espanya

Espot 2017

Pel pont de Maig del 2017, vam fer una sortida a Espot. Vam sortir divendres 11 al matí, i vam parar a dinar, com sempre, esplèndit menú de 12 €, al restaurant Casa Xalets, al bonic poble medieval d’Àger. A la tarda continuàrem camí cap a Espot, on vam allotjar-nos a l’Hotel Roca Blanca, perfecte, com sempre. Familiar, net, bé de preu… molt recomanable. No es pot demanar més.

A la tarda encara va donar temps de pujar fins el meravellós estany de Sant Maurici, pel camí de somni que segueix el riu Escrita, amb la pasarel·la, els ponts, les pletes, el bosc… I vam veure unes daines, unes cèrvoles joves…

El sopar, a Espot, acostumats a anar a Cal Juquim, boníssim restaurant, que estava tancat per vacances aquests dies, el vam fer al Cafe Bistró È Bo, un simpàtic bar de tapes, bé de preu i amb bona teca. Tornarem!.  L’endemà, amb molt bon temps, vam fer una descoberta del Port de la Bonaigua, pas per carretera a més de 2.000 metres d’alçada. Des del port la vista sobre el circ de Saboredo és guapíssima.

Seguírem ruta cap a Baquèira i, d’allà, cap al Pla de Beret, formosa extensió de gespa totalment plana, plena de neu a l’hivern, on neix el riu Garona i la Noguera Pallaressa, a més de 1850 mts.

Des del Pla de Beret ens vam atrevir amb els 9 kms. de pista forestal, prou ample i ben condicionada, que hi ha fins Montgarri, poblet abandonat que no coneixíem. Vam deixar el cotxe en un aparcament habilitat a 1 km. del lloc, i vam caminar a través del bosc, ple de flors, fins arribar a Montgarri. Potser és la manera més bonica de veure’l, amb el campanar de l’església treient el cap entre els arbres. La vista del llogarret, la primera vegada que l’admires, no s’oblida. Com no s’oblida el bosc, les flors, el riu, els prats, la natura o les velles pedres de Montgarri.

Tornem a Beret, a Baquèira, per agafar la carretera cap a Salardú, i cap a Unha, bonics poblets on cerquem alguna cosa per dinar. Tot tancat!. Aprofitem per veure la bonica església romànica d’Unha i baixem cap a Arties.

Arties és un poble gran, fins i tot monumental. Amb la casa forta on va néixer Gaspar de Portolà, l’església fortificada, les cases de pedra amb estranyes escultures a la façana, el riu, o bé cases de colors, que semblen irlandeses!.

A Arties vam dinar al restaurant Taverna Urtau, que sense ser molt bo, no estava malament. En acabar vam baixar fins Vielha per fer una volta, en plan nostàlgic. L’església de Sant Miquel, amb el cap de Crist, romànic, la casa antiga de la Vall…

De tornada, passada de nou la Bonaigua, paràrem al bonic bosc de Gerber. Avets centenaris, bellíssim.

A la tarda, ja ha Espot, fèrem el camí de Roca Blanca, 4km. sense pujada ni baixada, fins arribar al tub que porta l’aigua del riu Escrita a Escaló. Vam veure cavalls i bones vistes, peró no cal fer aquesta excursió. Espot te racons tant o més macos sense caminar tant.

El berenador, indicava la tornada al poble. Sopar al Bar Bistró é Bo, dormir al Roca Blanca i, l’endemà, diumenge, tornada a Barcelona, dinant a Tarragona.

Deixa un comentari

Filed under 2017, Catalunya, Uncategorized

Pont de la Puríssima: Toulouse

tolosa2012

L’any 2012, pel pont de la Puríssima, anàrem a Tolosa de Llenguadoc a veure el seu famós mercat de Nadal. Era el primer cop que el vèiem, aquest mercat tan anomenat. Pujàrem per Berga, cap al túnel del Cadí, i la Cerdanya, i dinàrem, com molts cops ho hem fet, al restaurant de l’Hostal Rusó, a Llívia. Senzill i casolà. Menú bé de preu. Continuàrem cap a Tolosa, on ens vam allotjar, molt bé, molt cèntric, al Novotel de la Plaça Wilson. Tot seguit anàrem cap a la gran plaça del capitoli, on hi ha l’ajuntament, per veure el mercat de Nadal, preciós, increïble. Sopàrem al Pizza Pino, molt bé, delicioses pizzes, just al costat de l’hotel, a la mateixa place Wilson.

IMG_1359IMG_1361IMG_1251

L’endemà, petita excursió per veure la ciutat d’Albí, amb la seva catedral gòtica fabulosa. Plovia força i vam aparcar el cotxe al mercat. Dinàrem en una mena de braseria just als soterranis del propi mercat. Un lloc una mica estrany.

IMG_1269

A la tarda continuàrem la ruta cap a Lautrec, un petit poblet medieval, dels anomenats “Plus Beaux Villages de France”.

IMG_1271

Seguirem cap a la bonica vila de Castres, una ciutat travessada pel riu Agout, en que les cases dels tintorers s’emmirallen en les aigües quietes com en la nostra estimada Girona. Era ja cap al tard i la semblança fou colpidora i molt real. Aquí també fan un mercat de nadal força lluit.

IMG_1281 IMG_1286 IMG_1289

Sopàrem de nou al pizza Pino, i a dormir!. L’endemà visita a Toulouse, llocs que no havíem pogut visitar en altres estades, com ara la magnífica basílica romànica de Sant Serni, joia del romànic europeu.

IMG_1308IMG_1302

Al migdia férem cap a la vila de Montauban, amb la seva plaça de la República i els seus carrers tallats en angle. Te una catedral, força lletja, i un museu Ingres que no vam veure. Dinàrem, molt bé per cert, en un petit bistró proper a la plaça, anomenat Le Contre Filet, al 4 de la Rue de la Princesse. Ocupàrem una taula al galliner.

IMG_1313

AIMG_1317

Retornats a Tolosa, encara vam tenir temps de fer una volta pel museu dels Agustins, un convent, amb la seva església, claustre gòtic i dependències monacals, ple d’obres d’art, tot molt decimonònic, però amb bones pintures i escultures.

IMG_1329IMG_1334

En acabat, el dia següent, tornàrem cap a casa, aquesta vegada via Carcasonne i Narbonne, parant a dinar a l’excel·lent restaurant de Can Duran, a Figueres, una aposta segura de qualitat. Menú a preu molt raonable. En sortir, carretera i cap a casa!.

 

Deixa un comentari

Filed under 2012, França

Viatge a Irlanda a l’estiu 2015

ireland

L’estiu del 2015 varem sortir de Barcelona camí de la República d’Irlanda. La primera nit fou a Clermont Ferrand, al Novotel de la ciutat, prèvia parada a dinar al Novotel de Narbonne. L’endemà vàrem seguir camí amb parada a dinar a Blois, a la terrassa del restaurant Le Clipper.L’estada a Blois, bella vila a tocar del Loire, ens va permetre fer una visita al castell de Francesc I, renaixement pur, molt interessant.

IMG_3226

Continuàrem viatge fins Le Mans, on tornàrem a dormir en un Novotel. D’allà férem cap a Bayeux, bellíssima ciutat de la costa de Normandia, on vàrem poder visitar el museu on es conserva el famós tapís medieval, el casc antic, molt coquetó i la seva catedral.

IMG_3277IMG_3284

A la tarda fou el torn de les famoses platges del desembarcament aliat del dia “D”, Omaha beach i les altres, paisatge molt bonic, i de la visita al gran cementiri nord-americà, on estan enterrades les víctimes d’aquella carnisseria.

IMG_3309IMG_3317

Arribà l’hora d’anar cap a Cherbourg on agafar el vaixell de la companyia Stena Lines que ens havia de portar a Rosslare Harbour, a Irlanda. Ben puntuals sortirem de port i l’endemà el dia, i la mar, es despertà radiant.

IMG_3337IMG_3348

Cap a les tres de la tarda avistàrem la costa i poc després entràvem al port de Rosslare.

IMG_3360

Desembarcats sense problemes prenguérem la direcció de la ciutat de Cork, per acabar dormint a la casa Westwood, una preciosa casa rural, B&B, al bonic poble de Blarney.

IMG_3510

Els mateixos amos ens indicaren un pub proper, el Blair’s Inn, acollidor, on escoltàrem música celta en directe, menjàrem divinament i gaudírem de la bona cervesa irlandesa.

IMG_3377IMG_3372

Des de Blarney, on passàrem tres nits, vàrem visitar el llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita.

IMG_3448IMG_3454

Dinàrem a Kenmare, al ristorante Bella Vita, molt recomanable. A la tarda varem creuar el parc nacional Killarney, amb els seus boscos, llacs i saltants d’aigua. Natura increïble.IMG_3495IMG_3501

El dia següent era l’hora de descobrir la Dingle península, un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, seguint la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. Dinàrem a The Goat, un cafè ara lamentablement tancat. I visitàrem tota la península, inclòs l’oratori de Gallarus, a la foto. IMG_3539

El quart dia a l’illa tocava canvi de residència i partírem nord enllà, camí de Limerick, ciutat cuca, amb el riu, el castell i la catedral. Bonica.

IMG_3558IMG_3566

Més al nord encara trobem la inquieta Galway, la ciutat de la música, el ball i l’art, plena d’actuacions de carrer, de teatre, de vida. La ciutat que mai descansa, amb el seus carrers animats, el port boreal ple de gavines. Aquí dinàrem en un pub immens, The Front Door, una veritable cova d’Ali Babà.

IMG_3585IMG_3587

Des de Galway entràrem a la natura verge de Connemara, la part més extrema de l’illa, natura en estat pur. Llacs, penya-segats, boscos, rius, fiords, platges de roca negra, fins arribar a la bella vila pescadora de Cliffden on, als afores, a tocar de l’Oceà, teniem la nostra casa per tres nits més, l’acollidora Seafield House. A tocar hi havia la illa o península de Ard More, (Armòrica) amb la seva platja màgica i misteriosa: la platja negra de les pedres fetitxe.

IMG_3699IMG_3705IMG_3610

Per sopar baixàrem a Clifden, al restaurant Derryclare. Molt bo. L’endemà agafarem el vaixell que anava a l’illa d’Aran More, darrer reducte de les essències irlandeses.

IMG_3633IMG_3647IMG_3676

Anàrem a veure les foques, passàrem l’estona a les belles platges, i dinàrem al Tí Joe Watty’s Bar, bé. De tornada a Clifden, ja de nit, sopàrem al Mannions Seafood Bar & Restaurant. Molt bé. Música celta cada nit, ambient acollidor. La darrera nit hi tornàrem. L’endemà sortírem cap a una de les fites més ressenyades d’Irlanda, la Kylemore Abbey, que no va ser tan espectacular com esperàvem. Està bé, i prou. Abans d’arribar-hi, però, ens agradà tornar a seguir la Wild Atlantic Road cap a l’illa d’Omey, on de vegades pots passar, i a vegades no. No ens atrevírem a ficar el cotxe per la pista de poc abandonada per les aigües.

IMG_3731

IMG_3747IMG_3794

Dinàrem, molt bé, salmó salvatge fumat de primera, a Letterfrank, al Veldons Seafarer restaurant. Fantàstic. A primera hora de la tarda una caminadeta pel Connemara National Park, amb la muntanya de Diamant.

IMG_3820

A la tarda, una volta de tornada a Clifden passant per les muntanyes Elefant i la costa. Una delícia.

IMG_3868IMG_3837

Sopar al al Mannions Seafood Bar & Restaurant, amb un nou recital de música popular. Xulo. La posta de sol damunt la platja de les pedres fetitxe i Ard More, tancava una estada meravellosa a Connemara.

IMG_3859IMG_3721

L’endemà marxàvem de Clifden camí del nord, cap a Westport, Castlebar, Ballina… fins arribar a Sligo, on vàrem visitar el monestir de Sligo, la Abbey, i la casa de William Butler Yeats. Vam dinar a O’Connor Bros, bé. A la tarda férem cap a una bellíssima platja de Mullaghmore. Finalment, al vespre arribàrem al nostre destí, a Ballibofey, a l’Hotel Villa Rose. fantàstic. Bones habitacions, bon desdejuni, bon restaurant. Ens hi vam quedar tres nits.

IMG_3874IMG_3881

Des de Ballibofey varem anar cap a la illa d’Arran More, travessant la vall del riu Finn. Allà agafarem un petit vaixell vermell fins l’illa. Boniques platges, encara que el temps no acompanyava, i anada fins el far de la fi del mon, enfront la costa d’Estats Units. Penya segats de vertígen. Tornada a l’hotel a la tarda.

IMG_3952IMG_3954IMG_4019IMG_3977IMG_3971

El dia següent un plat fort: Irlanda del Nord, l’Ulster, amb Derry (Londonderry), les romàntiques ruïnes del Dunluce Castle i la Calçada dels Gegants. Tot meravellós, valia el viatge!. Dinàrem, bé, en un restaurant de menjar ràpid a Coleraine, al Bentley’s Cafe. Tornada a Ballibofey travessant els barris catòlics de Derry.

IMG_4060

IMG_4075

L’endemà deixàvem l’Hotel Villa Rose, amb enyorança, travessàvem Irlanda de nou, ara cap a l’est, cap a Dublin. En el camí, però, dues fites que no podíem deixar passar de llarg. El conjunt monàstic de Monasterboice, amb la seva torre, l’església petitona, les seves grans creus celtes i les seves tombes. I, per descomptat, la meravella del túmul megalític de Newgrange, a Brú Na Bóinne. Patrimoni de la humanitat de la Unesco, com la Calçada dels Gegants, per cert… Dinàrem a l’autoservei del centre de visitants de Brú Na Bóinne, no gaire bé, car i dolent. A la nit arribàrem a Dublín, el nostre destí per tres nits més, l’Hotel Crowne Plaza Northwood, bon hotel.

IMG_4102IMG_4103IMG_4137IMG_4131

El primer dia a Dublín visitàrem la ciutat: Trinity College, Museu Arqueològic, Museu d’Art, el castell, oficina de correus… i dinàrem al Cafe Italiano, al sorprenent barri del Temple. Molt recomanable, menjar italià autèntic. Tornarem!.

IMG_4197IMG_4294IMG_4254IMG_4288

El segon dia a Dublín fou el torn de visitar els voltants, com per exemple el conjunt del parc natural de Glendalough, amb el monestir celta de Sant Kevin, les muntanyes, els boscos i el fantàstic llac. Natura verge, fabulosa. Dinàrem al poblet de Rathdrum, al Jacob’s Well restaurant, que també és un B&B molt bonic. Molt bé. Menú del dia per ressenyar.

IMG_4390IMG_4389IMG_4392IMG_4382IMG_4346

De tornada, una parada a la platja de Brittas Bay, xulíssima!.I la darrera volta per Dublin, ara en un bus de dos pisos!.

IMG_4452

IMG_4482

El dia següent sortírem de Dublin, cap al sur, per visitar la ciutat medieval de Kilkenny, amb el seu castell, l’ajuntament, la seva catedral i les esglésies. Tot preciós.

IMG_4493IMG_4501IMG_4525IMG_4534

Seguidament anàrem cap a les ruïnes suggeridores de la Jerpoint Abbey, a tocar del poble de Thomastown, al Sol Bistro, al centre, molt, molt recomanable.

IMG_4552IMG_4557IMG_4564IMG_4568

Finalment, i abans d’anar al vaixell que ens portaria de nou a Cherbourg, França, des de Rosslare Harbour, i que ens allunyaria de la ja nostra estimada Irlanda, vàrem recòrrer la costa sud, des de Waterford fins Durgarvan i el petit poblet pesquer de Ringville, zona gaeltach.

IMG_4662

Aquella nit prenguérem el vaixell de la companyia Stena Lines, i l’endemà ja trepitjàvem terra de Normandia. Per aprofitar la llarga tornada a casa recalàrem al sempre espectacular Mont Saint Michel, i dormírem, i sopàrem, esplèndidament, a l’Auberge de la Baie, que us recomanem de tot cor.

IMG_4696IMG_4708

El següent dia va estar destinat a fer una completa visita a aquesta abadia del Mont Saint Michel, patrimoni de la humanitat de la Unesco, el seu claustre meravellós, la seva església, el paisatge que l’envolta.

IMG_4711IMG_4719IMG_4744IMG_4735IMG_4750

Abans d’arribar a Nantes, destí final d’aquell dia, encara vam poder parar a dos viles medievals guapíssimes, Fougeres i Vitré, castells impressionants, murs poderosos, cases i carrers de pedra, època medieval transportada al segle XXI. Dinàrem al restaurant Le Bistrot, una molt bona pizzeria i trattoria, al centre de la vila antiga de Fougeres.

IMG_4779IMG_4788

A Nantes dormírem al Novotel, als afores, i continuàrem el nostre camí cap al sud, parant al Gois, estret pas per carretera cap a l’illa de Noirmoutier, que de vegades està sec, de vegades amb la marea alta, anegat d’aigua de mar. Així el vam trobar i vam partir sense tornar a veure l’illa, cap al sud. IMG_4812Dinàrem a Luçon, d’on fou bisbe Richelieu, al restaurant Le Bourdeaux, de l’hotel del mateix nom. Molt bon menú!. A més, anàvem tard, plovia i ens acolliren. Reteniu el nom d’aquest hotel!. A latarda visitàrem la ciutat romana de Saintes, amb el seu arc de triomf, l’amfiteatre i la basílica de Saint Eutrope.

IMG_4818IMG_4836IMG_4827

De Saintes, cap a Bourdeaux, a dormir al Novotel Le lac, molt bé. Agafàrem el tramvia per anar a visitar, una vegada més, el centre clàssic de la ciutat, amb la làmina d’aigua de la place de la Bourse, i el Garona arribant al mar. I el centre vila, ple de restaurants, molt animat. L’endemà, cap a Barcelona. Amb parada a Auterive, entre Toulouse i Foix, a l’Hotel Delta. Boníssim menú. I l’hotel gens malament!. S’havia acabat el viatge a Irlanda!.

IMG_4855IMG_4860

 

Deixa un comentari

Filed under 2015, Europa, França, Irlanda