Espot, pont de maig 2018

Pel pont del primer de maig de 2018 vam anar de nou a Espot, a l’Hotel Roca Blanca, fantàstic. Vam arribar a la tarda, sobre les 19 hores, i ja no vam fer res, sinó voltar pel poble. Vam sopar al restaurant Juquim, molt bé, com sempre. Tot estava gemat, havia plogut molt els darrers dies… però no el dissabte en concret. Hi havia lluna plena.

L’endemà sí que plovia. Però ho vam aprofitar per arribar-nos fins l’estació d’Espot Esquí. Bona pensada. Allà nevava! Molt bucòlic!.

Vam dinar a Espot mateix, de tapes i creps al Bistró, pas mal du tout!. A la tarda feia millor temps i vam decidir fer una sortida. Vam anar fins Son, amb la seva església romànica preciosa, i pujar el Port de la Bonaigua. Allà dalt nevava de valent, com en ple hivern. Vam gaudir-ne.

De baixada vam aprofitar per treure el nas a Isil, visitar-lo i anar a veure l’església de Sant Joan, a costat del riu.

I també Esterri d’Àneu, amb el pont medieval, el Museu de les Valls i el casc antic, que no és gran cosa però no està malament.

A la tarda, ja tard, a les 19 hores, en arribar a Espot encara ens vam veure en cor de pujar caminant fins l’estany de Sant Maurici. Fosquejava, estava tot nevat i glaçat. De retorn vam veure un ramat de cèrvols, 15 o 20. Preciosos. A la nit sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca.

L’endemà vam fer un recorregut turístic per la Vall Ferrera, anant fins Àreu, bonic poblet, on hi havia un gran ramat de vaques.

A mig matí vam pujar la Vall de Cardós fins a Tavascan, i més amunt, fins l’estació d’esquí nórdic. Per dinar ho vam fer al restaurant Llacs de Cardós, molt bé.

Havent dinat visitem un parell d’esglésies romàniques molt maques, tancades!. Son les de Ginestarre i Esterri de Cardós. Sort que el paisatge és fabulós, els pobles encantadors i l’arquitectura de primer nivell.

De tornada parem a Berrós Jussà, un poble de pessebre.

En arribar a Espot, vist que son les 18 hores, decidim fer una caminada de tres hores fins Sant Maurici i la cascada de Ratera. Tot ben nevat, hivernal, mut i corprenedor.

Sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca… i l’endemà cap a casa!.

Espot 2012

Pel pont de maig varem anar a Espot, població que no coneixíem. Pujàrem fins a Gerri de la sal, on visitàrem el seu famós monestir romànic i dinàrem al poble de Baro, a la Fonda Farrés, bona cuina i habitacions prou correctes. Passat sort paràrem un moment a Escaló, poblet medieval, on anàrem a veure l’amagat i derruït monestir de Sant Pere del Burgal, una altra joia romànica, mitja hora curta de camí.

Finalment arribàrem al nostre destí, el bonic poble d’Espot, rodejat de natura. Aquest any descobrírem dos valors segurs a Espot: l’hotel Roca Blanca, una delícia, desdejuni excepcional, i els sopars i dinars del restaurant Can Juquim, un restaurant casolà, bona brasa, molt recomanable.

L’endemà sortírem d’Espot en direcció a Son, on visitàrem l’església romànica, preciosa, i l’escola de natura de les planes de Son, on dinàrem.

A la tarda baixàrem cap a Sorpe, Borén, Isil i Alós d’Isil, on visitàrem les seves esglésies romàniques i pujàrem fins el refugi de la Borda Pina. Tornada a Espot.

Com que haviem arribat aviat a l’hotel encara ens va donar temps de pujar fins el llac de Sant Maurici, a peu, i veure caure la nit, i una mica la pluja, als Encantats. De tornada un encontre inesperat: una parella de cérvols, grans, majestuosos. Sopar a Can Juquim i dormir al Roca Blanca.

El dia següent baixàrem a Esterri d’Àneu, a veure el museu de les valls, instal·lat en una bonica casa pairal al centre del poble. I també una església romànica a la sortida, als afores del poble. Dinàrem al costat mateix de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, al restaurant Braseria l’Esquella, molt bé, molt bo. Després, a la tarda, pujàrem fins el poblet de Gavàs, on comprarem un dels famosos formatges de Ca la Roseta.

Abans de tornar a l’hotel encara ens quedaven forces per anar fins el remot i amagat poble de Baiasca on es troben les úniques pintures romàniques autèntiques de tot el Pirineu català. No foren venudes, ni arrencades perquè no les havien descobert. Cal molta fe per pujar a Baiasca, però el premi és gran.

Tornada a l’hotel, sopar a can Juquim. L’endemà tornada cap a casa, no sense abans parar al castell roquer de Mur, que feia temps que volíem veure, amb la seva torre i l’abadia romànica, desgraciadament sense pintures originals.

Dinàrem a l’Hotel Terradets, un bon hotel familiar, que proposa un restaurant self-service, que no ens va acabar de fer el pes. En acabat tornada a casa.

Tavascan 2012

Pel pont de Sant Joan del 2012 anàrem fins el Pallars Sobirà per fer un recorregut de descoberta per la zona. El primer dia fou d’aproximació, amb parada a la bella població medieval de Àger, amb una col·legiata romànica fabulosa que no vam poder visitar, perquè estava tancada. Allà varem dinar a Casa Xalets, un fantàstic restaurant que us recomanem vivament. Seguírem amunt fins a Llavorsí i fins a Espot, on ens allotjarem al meravellós hotel Roca Blanca, un altre destí de fantasia, molt recomanable. L’endemà pujàrem fins Tavascan, bellíssim poblet al capdamunt de la Vall de Cardós, i fins les familiars pistes d’esquí de la Pleta del Prat, amb un refugi de muntanya molt xulo també. Bosc i natura a tope, moltes excursions possibles.

De baixada dinar a l’Hostal Llacs de Cardós, de tota la vida, familiar, bona cuina. Tornada a Espot on vam fer encara una petita excursió pel camí, fàcil, que va de l’aparcament del parc natural, pujant riu Escrita amunt, fins arribar al camí que s’enfila cap al llac de Sant Maurici. Es travessa un bosc molt bonic, uns prats fastuosos, sense caminar gaire. Sovint hi ha cavalls pasturant, bucòlic. Paisatge de primera. Per nens i nenes de qualsevol edat.

Aquella nit sopàrem a Cal Juquim a Espot. Bé de preu, bo, bon servei. No es pot demanar més. Dormir al Roca Blanca, com a casa. Desdejuni espectacular!. L’endemà ruta per la Vall de Cardós i la Vall Ferrera. Primer a veure unes quantes esglésies romàniques que no havíem visitat mai: Esterri de Cardós i el poblet de Ginestarre. Molt bé. També vàrem intentar pujar fins a Tor, poble de contrabandistes. L’estat de la pista de terra, molt dolent, i uns cotxes tirotejats a peu de camí ens van dissuadir. No obstant això la natura seguint el riu de Tort és verge. Per dinar anàrem a un hotel que és un veritable museu: es tracta de l’Hotel Cardós. No hi havia ningú, era massa aviat, i va semblar que obrien la cuina per a nosaltres. Menjar prou bo. Acabàrem el dia en un altre indret plàcid, bucòlic i ben natural: el bosc de Virós, on es fabricava el carbó vegetal que abastia les fargues de la Vallferrera. Hi ha itineraris marcats per a recórrer-lo, bones vistes, espai per còrrer i jugar. Des d’Araós cal agafar la pista forestal que puja fins a l’estació d’esquí nòrdic, el refugi i el bosc de Virós. En bon estat.

Tornada a Espot, on aquella nit feien la revetlla, amb baixada de falles des de la muntanya, molt espectacular, i també una gran foguera. Molt xulo. Sopar al bar de l’Hotel Els Encantats. Cal Juquim estava ple. No em trobava gens bé. Millor no opinem d’un bar on vam pendre uns entrepans amb un peu a l’altre món.

El dia següent, tornada a casa, amb parada a Àger, (la col·legiata continuava tancada, sempre arribem fora d’horari de visita), i dinar, excel·lent com sempre, a Casa Xalets.