Cap de setmana a Lleida

Un cap de setmana de novembre decidim fer una sortida, d’una nit, a Lleida.

Sortim el matí de dissabte i anem cap a Vilabella del Camp, preciós poblet de Tarragona, on dinem. En acabat continuem cap a Lleida, on arribem a la tarda.

Església parroquial de Sant Pere de Vilabella amb l’Abadia al costat

A Lleida ens allotgem a l’hotel Real, un petit hotel de tres estrelles, senzill i còmode, al centre de Lleida. Aprofitem la resta de la tarda per anar a veure el Caixafòrum de la ciutat, on hi ha una exposició, prou interessant sobre Pixar i els seus treballs, i les pel·lícules que ha fet, amb molt material.

Edifici del Caixafòrum de Lleida a la Rambla de Ferran

Tot seguit continuem la nostra ruta visitant el casc antic i el carrer Major, típic carrer comercial de la ciutat, molt animat. Arribem ben aviat al magnífic palau gòtic on te la seva seu l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Bonic pati gòtic de la seu del Estudis Ilerdencs

Dins hi fan exposicions temporals com ara la del pintor lleidatà de Tàrrega, Jaume Minguell, amb obres molt boniques.

Jaume Minguell. Poble prop de Tàrrega.

Sortint pugem les escales de la seu nova, un edifici neoclàssic sense massa glamour ni interès.

Nau central de la Seu Nova de Lleida.

En sortir-ne agafem el carrer Cavallers amunt, parant abans a l’antic convent del Roser de Lleida, actualment parador de turisme. Podeu entrar a veure com ha quedat de bé!

Pati central de l’antic convent del Roser, actualment Parador Nacional

Tot seguit remuntem les escalinates que ens portaran al turó on s’aixeca la impressionant Seu Vella de Lleida, joia del gòtic català. També, a tocar, el castell de la Suda, recentment restaurat. Les vistes sobre la ciutat i els voltants son magnífiques.

EL campanar i un dels grandiosos finestrals del claustre de la Seu Vella de Lleida

Baixem ara cap a l’hotel passant per la plaça de Sant Joan. Per sopar decidim anar al restaurant el Celler del Roser, una gran elecció. Fantàstic!. L’endemà ja marxàvem però encara ens quedà temps de fer una visita al bonic Museu de Lleida, amb la seva esplèndida col·lecció medieval, però també ibera o romana.

Detall d’una taula medieval

De tornada, dinar a Vilabella i cap a Barcelona.

Setmana Santa 2008: La Cerdanya

Per la Setmana Santa del 2008, després d’haver celebrat la palma a Arenys, vam anar tres dies a la Cerdanya. Sortírem el dilluns sant cap a Alp, on vàrem dinar al restaurant Ca l’Eudald, on fan un menú que ens agrada i bé de preu. Seguírem cap a Puigcerdà i travessàrem la frontera per visitar la fortalesa de Mont-Lluís, un poble fortificat d’en Vauban, molt xulo. Uns kms. més enllà, camí de Formigueres, trobareu a mà esquerra la pista en bones condicions que remunta l’alta vall on neix el riu Tet fins l’estany de les Bulloses, un lloc idílic. La carretera asfaltada travessa prats amb el riu que salta. Al final s’arriba a un impressionant circ de muntanyes, que encara era ple de neu, que es reflexen el el llac gelat. Vam jugar una estona i anàrem tot seguit a Puigecerdà on vam passejar per la vora del seu llac. Tot seguit retornàrem cap a Alp per anar a dormir als Apartaments Guitart La Molina, que estaven prou bé.

  

El següent dia vam fer dos llocs que desconeixíem de la Cerdanya, però que son molt bonics: el refugi del Cap de Rec, sobre Martinet, i el santuari de la Mare de Déu de Bastanist, al peu del Cadí. El primer lloc amb un bosc impressionant, un acollidor refugi restaurant, les pistes d’esquí d’Arànser i uns pobles molt bucòlics. El segon una ermita en un prat molt gran envoltada de bosc i muntanya. Fàcil arribada en cotxe. Per dinar anem a l’Hotel dels Banys de Sant Vicenç, que és preciós, romàntic i amb molt d’encant. Està a peu de carretera i té un bon restaurant. També és un balneari reputat, amb una piscina d’aigua sulfurosa calenta. Tornem a dormir a l’apartament. El darrer dia, dimecres Sant, és dia de tornada a casa. Però abans parem a la Seu d’Urgell a veure la magnífica catedral romànica, i el museu diocesà, preciòs. Fem una escapada a les restes del famós monestir romànic de Sant Serni de Tavèrnoles, del que només queden els àbsis de l’església, prou evocadors, a tocar del riu Valira, camí d’Andorra, al costat esquerra de la carretera.

Després anem fins Castellbó, per veure aquest poblet encantador de l’Alt Urgell. Acabem dinant, pas mal, al Club de Golf d’Aravell, vistes esplèndides mentres menges. Bon menú per pocs calers. A la tarda tornada a Barcelona.

Lleida, cap de setmana

Vam anar a Lleida, perquè la mare hi feia una conferència, els primers dies de febrer del 2011. Ens acompanyava una amiga i la seva filla. Van ser un parell de dies, dissabte i diumenge, i ens vam allotjar a l’Hotel AC. Vam aprofitar el cap de setmana per veure les meravelles que la ciutat conserva, com ara l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Seu neoclàssica, la gran i bonica Seu gòtica, dalt del turó de la Suda, o el museu diocesà, ple d’obres d’art romàniques i gòtiques. També vam pujar fins el castell de Gardeny, a veure la fortalesa templera. Per sopar vam anar a la pizzeria Aggio, al carrer dels Templers, 3. Estava molt bé, propera a l’hotel. L’endemà, a l’hora de dinar, ja a punt de començar la ruta de tornada, vam dinar al restaurant Piñana.

Les Bardenes Reales 2016

Sortírem de Barcelona camí de Zaragoza, parant a dinar al restaurant Siskets de Torrent de Cinca. Excel·lent menú de cap de setmana, qualitat a preu una mica alt. Bona acollida i bona cuina. Continuem cap a Zaragoza on ens allotgem a l’Hotel Alfonso, en ple centre, amb piscina climatitzada al soterrani, a l’hivern, i piscina al terrat, amb vistes, a l’estiu. Habitacions petites, però correctes, desdejuni bufet correcte també. A la tarda, visita de la ciutat, Basílica del Pilar, Seo… rua de carnaval i piscina doncs!. Per sopar la canalla demana pizza. Anem a La Mafia, és clar.

L’endemà agafarem l’A-68 en direcció Logroño i Tudela per anar a les Bardenas Reales de Navarra, a tocar d’aquesta darrera població. S’entrà al parc natural per Arguedas, camí de la base militar aèrea. Al km. 6 hi ha un centre d’interpretació, molt modern, on personal amable us donarà les indicacions convenients. Pistes de terra, en bon estat, us permetran l’accés a aquesta fantàstica reserva de la Biosfera. No tenim paraules per descriure aquesta estranya bellesa.

A dinar anàrem a Tudela, ciutat que ens agrada molt i molt. A l’Hostal Remígio, naturalment, tot i que el menú dels festius és car, molt car. El dels laborables molt més econòmic. Matèria prima de primera, verdures de l’horta, servei de luxe… Havent dinat… una volta per la Tudela medieval, call jueu, ciutat àrab, catedral fabulosa… el riu Ebre… Tornarem!. Segur!.

La nit, de nou, Zaragoza, a l’Alfonso i la seva piscina. Caminem per una Zaragoza menys coneguda, l’Ebre, les esglésies mudèjars, el teatre romà… Sopar de tapes, ara manem els grans, a La Pilara. Increible l’ambient i les racions, què bones!.

Retorn a casa el tercer dia, pont de carnestoltes, amb mono de terres àrides. Anem a Alcañiz, vila forta, poderosa. Amb el seu castell calatravo, ple de pintures murals gòtiques, desconegudes. Amb la seva plaça d’España que mereixeria estar a Itàlia, amb la seva col·legiata de planta catedralícia, el Guadalope baixa dormint, encerclant la ciutat.

Continuem per dinar a Mequinensa, pàtria d’en Jesús Montcada, al Royal 2, a tocar del poble vell, just passar el pont, al costat del Museu de la Mina, amb vistes a l’Ebre. Difícil de trobar. Pregunteu: Royal “2”!. Menú cantat, senzill, barat però bo, de qualitat, matèria de primera. Recomanable!. Acabem de veure caure la tarda damunt del riu, de l’aiguabarreig del Cinca, el Segre i l’Ebre, a Mequinensa, quin luxe!.

De Mequinensa a casa per l’autopista A-2, gratuïta, en dues hores a Barcelona.