Tag Archives: 2017

Pont del Pilar 2017: Penyíscola

El Pont del Pilar del 2017 vam anar a Penyíscola, per tornar a veure aquesta fantàstica vila medieval que sembla surar damunt l’aigua blava del mar Mediterrani, passejar pels seus carrers estrets, blancs, admirar el seu castell, les muralles i, com no podia ser d’una altra manera, banyar-nos en la seva platja de sorra fina. El temps acompanyava. Ens vam allotjar a l’hotel Don Carlos, molt bé. Vam sopar i dinar allà mateix, excepte una nit que vam fer-ho al restaurant Mel de Romer, al carrer Major, a tocar de l’església. no ens vam moure de Penyíscola.

 

Deixa un comentari

Filed under 2017, Espanya

Espot 2017

Pel pont de Maig del 2017, vam fer una sortida a Espot. Vam sortir divendres 11 al matí, i vam parar a dinar, com sempre, esplèndit menú de 12 €, al restaurant Casa Xalets, al bonic poble medieval d’Àger. A la tarda continuàrem camí cap a Espot, on vam allotjar-nos a l’Hotel Roca Blanca, perfecte, com sempre. Familiar, net, bé de preu… molt recomanable. No es pot demanar més.

A la tarda encara va donar temps de pujar fins el meravellós estany de Sant Maurici, pel camí de somni que segueix el riu Escrita, amb la pasarel·la, els ponts, les pletes, el bosc… I vam veure unes daines, unes cèrvoles joves…

El sopar, a Espot, acostumats a anar a Cal Juquim, boníssim restaurant, que estava tancat per vacances aquests dies, el vam fer al Cafe Bistró È Bo, un simpàtic bar de tapes, bé de preu i amb bona teca. Tornarem!.  L’endemà, amb molt bon temps, vam fer una descoberta del Port de la Bonaigua, pas per carretera a més de 2.000 metres d’alçada. Des del port la vista sobre el circ de Saboredo és guapíssima.

Seguírem ruta cap a Baquèira i, d’allà, cap al Pla de Beret, formosa extensió de gespa totalment plana, plena de neu a l’hivern, on neix el riu Garona i la Noguera Pallaressa, a més de 1850 mts.

Des del Pla de Beret ens vam atrevir amb els 9 kms. de pista forestal, prou ample i ben condicionada, que hi ha fins Montgarri, poblet abandonat que no coneixíem. Vam deixar el cotxe en un aparcament habilitat a 1 km. del lloc, i vam caminar a través del bosc, ple de flors, fins arribar a Montgarri. Potser és la manera més bonica de veure’l, amb el campanar de l’església treient el cap entre els arbres. La vista del llogarret, la primera vegada que l’admires, no s’oblida. Com no s’oblida el bosc, les flors, el riu, els prats, la natura o les velles pedres de Montgarri.

Tornem a Beret, a Baquèira, per agafar la carretera cap a Salardú, i cap a Unha, bonics poblets on cerquem alguna cosa per dinar. Tot tancat!. Aprofitem per veure la bonica església romànica d’Unha i baixem cap a Arties.

Arties és un poble gran, fins i tot monumental. Amb la casa forta on va néixer Gaspar de Portolà, l’església fortificada, les cases de pedra amb estranyes escultures a la façana, el riu, o bé cases de colors, que semblen irlandeses!.

A Arties vam dinar al restaurant Taverna Urtau, que sense ser molt bo, no estava malament. En acabar vam baixar fins Vielha per fer una volta, en plan nostàlgic. L’església de Sant Miquel, amb el cap de Crist, romànic, la casa antiga de la Vall…

De tornada, passada de nou la Bonaigua, paràrem al bonic bosc de Gerber. Avets centenaris, bellíssim.

A la tarda, ja ha Espot, fèrem el camí de Roca Blanca, 4km. sense pujada ni baixada, fins arribar al tub que porta l’aigua del riu Escrita a Escaló. Vam veure cavalls i bones vistes, peró no cal fer aquesta excursió. Espot te racons tant o més macos sense caminar tant.

El berenador, indicava la tornada al poble. Sopar al Bar Bistró é Bo, dormir al Roca Blanca i, l’endemà, diumenge, tornada a Barcelona, dinant a Tarragona.

Deixa un comentari

Filed under 2017, Catalunya, Uncategorized

El Maestrat pel Pont de Maig, 2017

El Pont de Maig de 2017 vam anar al Maestrat de Terol. Vam sortir de Barcelona, amb parada a dinar al poble de Tarragona, per continuar cap a Morella, Mirambel i Cantavieja, on vam arribar cap al tard, plovent. Però ens allotjàvem en un bon hotel, el Balfagón, i va parar de ploure, fet que ens va permetre una nova descoberta de les bellesses, naturals i patrimonials d’aquesta vila, capital del Maestrat de Terol: la seva plaça porxada, amb la Baylia, l’església, cases blasonades i els espadats on està entronitzada. A la nit, sopar al mateix restaurant de l’Hotel Balfagón, molt bona teca per no gaires calers i a dormir!.

L’endemà ruta per petits poblets del Maestrat de Terol pels que havíem passat moltes vegades sense aturar-nos, anant cap a Terol, cap a Morella… Ara era la seva hora. Fortanete és petit, amb una església graciosa i un parell de cases fortes, però no passa res si no pareu.

Deixàrem Fortanete per continuar cap a Villarroya de los Pinares, una població amb una mica més de gràcia, però molt petita també. Una església molt interessant, divertida a l’hora de trobar l’entrada, el petit riu Guadalope, una torre que havia estat del castell, i un parell de cases nobles.

Vist Villarroya, seguim la nostra ruta ara cap al petit poblet de Miravete de la Sierra, aigües avall del riu Guadalope, a 6km. de Villarroya. La carretera passa per paisatges geològics molt espectaculars, minerals, amb poca vegetació, restes d’un antic mar cretàcic. Però el parc fluvial del Guadalope dona una nota de verd amb la seva vegetació de ribera. Arribem a Miravete, petitó, una cucada, amb la seva església, amb un claustre renaixentista molt maco, la plaça, el riu, el pont, les restes del castell i quatre cases de pedra. Una composició molt rural i molt xula.

Deixem Miravete amb la sensació que hem vist el millor del dia, i agafem cap a Allepuz, poble interessant però que desestimem, per anar cap al cor de la Sierra de Gúdar i Javalambre, amb alçades pel damunt dels 1.500 mts. Pobles ja serrans, com Gúdar, que tampoc visitem, o com Alcalà de la Selva, on ens aturem a dinar. Alcalà, amb el seu castell i les cases blanques, muntanyenques, baixant el turó, amb la seva imponent església i amb els paisatges que l’envolten mereix una visita.

A Alcalà vam dinar a la Fonda Corella, bon menjar aragonès i serrà, un lloc amb gent amable i acollidora, que també te apartaments, si voleu dormir-hi. Molt recomanable. De tornada refèrem el camí de l’anada però no vam parar a Cantavieja perquè era aviat i vam anar fins la joia del Maestrat: Mirambel. Aquest poble murallat ho té tot: un convent de monges agustines amb una torre plena de gelosies calades. Palaus, cases de pedra, una llotja renaixentista, ajuntament i palaus… És premi Europa Nostra de patrimoni i s’entén només veure’l!.

De tornada a Cantavieja, i abans de sopar, fem una volta per sota els espadats que sustenten el poble, amb unes vistes impresionants. I aprofitem per tornar a la plaça porxada, que ens encanta. Sopar, molt bé, al mateix hotel Balfagón, i dormir. L’endemà tornada a Barcelona, prèvia parada a la casa de Tarragona per dinar. Una bonica ruta per les terres ferèsteges i dures del Maestrat, que a la primavera presenten la seva millor cara.

Deixa un comentari

Filed under 2017, aragó, Espanya

Setmana Santa Almeria 2017

almeria

Aquest any 2017 vàrem anar de viatge de Setmana Santa a Almeria, per veure les costes verges del parc natural de Nijar i Cabo de Gata, i també les processons. Vàrem sortir a la tarda i vàrem fer nit a València, a l’Hotel Holiday Inn Express del parc comercial de Bonaire, a Aldaia. Un hotel baratet però interessant, amb bona relació qualitat preu. Vàrem sopar al restaurant la Tagliatella de Bonaire mateix, car, ple de gent i servei deficient. Menjar massa senzill. L’endemà seguírem camí cap a Múrcia.

A Múrcia vam veure la primera processó de Setmana Santa del viatge, molt divertida, amb una mena de trompetes tibetanes.

Vam entrar al Casino, famós edifici neoàrab molt maco.

La Catedral de Múrcia és una joia del barroc, amb una torre molt maca.

Espectacular, darrera la catedral, per dins i per fora, la capella major dels Fajardo, marquesos de los Vélez, gótica florida.

Les portades, gótica la lateral i barroca la principal, son fantàstiques.

Dins la catedral trobareu la capella de la Virgen de la Fuensanta, amb inscripcions en llatí molt interessants.

A Múrcia vam dinar a la pizzeria Imperial, molt bé. Bones pizzes i bones pastes!.

Seguidament vam continuar camí cap a Almeria on ens vam allotjar a l’Hotel NH Ciudad de Almeria, una mica car però amb unes habitacions molt grans, un desdejuni fabulós i ben situat, tot i que no al centre de la ciutat.

A la tarda i la nit primeres processons a Almeria. Sopar en un bar de tapes fantàstic, el Cyrano del Carrer de Méndez Núñez.

L’endemà primera visita a la Costa de Cabo de Gata, a San José i les seves cales meravelloses: Mónsul i los Genoveses, una passada!.

Paisatges extrems, desèrtics, lava a tocar del mar, platges fabuloses, geologia a cel obert…

Dinàrem a la geladeria i pizzeria Vittoria, al passeig marítim de San José. Força bé, malgrat que és un lloc senzill.

A la tarda una visita a Los Escullos, increibles paisatges, i a la Isleta del Moro, el més bonic poblet mariner de la zona.

A la nit, una altra vegada a sopar al Cyrano, ja n’erem addictes, i dormir a l’Hotel NH. I, per descomptat, unes quantes processons més.

El dia següent anàrem a Níjar, bellíssim poble blanc interior, on vam comprar unes típiques jarapes de cotó, alfombres fetes a mà.

Anàrem a les platges del nord d’aquesta població: Las Negras, El Playazo, Rodalquilar, la Isleta del Moro, on vam dinar a La Ola, restaurant de peix, molt bo, i molt bé de preu, mirant el mar.

A la nit més processons, i visita a la Catedral d’Almeria, bella portada renaixentista i torre com d’un castell.

Sopar a Cyrano, como no!.

Darrer dia reservat per les Salines del Cabo de Gata, San Miguel i el far. Banyada a la fabriquilla, aigües de cristall. Dinar a San Miguel, al bar la Playa, bé però senzill i car.

Tornada a Almeria, més processons, i de nou a sopar al Cyrano!.

 

L’endemà, dijous Sant, tocava tornar. Parada a Calpe, per banyar-nos al peu del penyal, guapíssima platja, i dinar a La Picaeta, que ja no és com era abans. No hi tornarem…

Dormir a València, al Holiday Inn Express de Bonaire, i aquesta vegada encertem amb el restaurant. Anem al Sorbi e Morbi, una pizzeria molt original al Centre Comercial.

L’endemà cap a casa, amb parada per dinar i banyar-nos a l’Ametlla de Mar. Dinar al bar Plaça Vella, molt bé.

Deixa un comentari

Filed under 2017, andalucia, Espanya, valencia

Alemania Nadal 2016

stuttgart

Pel Nadal i Cap d’any 2017 vam anar a Stuttgart, a Alemania per fer la zona de la Selva Negra i Baden Wurtemberg. Sortírem de Barcelona el dia 27. Dinàrem, com quasi bé sempre, al Novotel de Narbonne, per continuar viatge fins Avignon. Allà ens hostatjarem al Novotel del centre de la ciutat, molt difícil d’aconseguir en oferta. Feia molt vent, fred i ens vàrem quedar sopar al mateix hotel. Les fires de Nadal ja les havien desmuntat i la pista de gel tancava a les 18:00 hores. Un fiasco!.

selvanegra110 selvanegra111

L’endemà pujàrem cap a Belfort, el nostre destí aquell dia. Dinàrem a la sortida de Lyon, en un Courtepaille, pas mal, i ens van regalar un peluix, en Reny. Arribàrem al Novotel Àtria de Belfort a la tarda, amb temps d’anar a patinar sobre gel i admirar les boniques decoracions de Nadal de la vila. Sopàrem a l’hotel, molt bé.

selvanegra107 selvanegra108 selvanegra109

El dia següent seguírem cap a Baden-Baden, on hi havia un dels mercats de Nadal alemanys que tanquen més tard del 23 de desembre. Preciòs, molt bonic. Dinàrem a l’Osteria Stromboli, bé, sense més.

selvanegra106

A la tarda visita al mercat nadalenc de Baden-Baden, guapíssim i continuem cap a Stuttgart, on arribem a les 20:30 hores, per culpa d’una congestió de trànsit terrible.

selvanegra103 selvanegra104 selvanegra105 selvanegra099

selvanegra102

A Stuttgart ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles, al barri antic de Bad Cannstatt, al costal dels banys termals. Fabulós. Molt bé. Recomanable. Sopem al mateix hotel, al Mike’s Urban Pub. Molt bé també. L’endemà al matí sortim camí de la fantàstica abadia de Maulbronn, patrimoni de la humanitat. Val la pena veure-la.

selvanegra096 selvanegra088selvanegra092 selvanegra095selvanegra093 selvanegra094 selvanegra089 selvanegra090

Continuem viatge cap a Speyer, (Espira), on fan un mercat de Nadal molt bonic i que dura fins el primer diumenge de gener passat Reis. La ciutat val la pena pel seu centre històric, per la seva catedral i per aquest mercat nadalenc tan bonic. Varem dinar al restaurant Zur Alten Munz. Molt bo, molt bé. Us el recomanem.

selvanegra084

selvanegra085 selvanegra086 selvanegra087 selvanegra080 selvanegra081 selvanegra082 selvanegra083 selvanegra077 selvanegra079

selvanegra076

A la nit, fem una passejada per Stuttgart, amb la seva colegiata, la plaça del castell, on encara hi ha restes del mercat de Nadal, i una pista de patinatge sobre gel, admirem la decoració i tornem a l’hotel a sopar i dormir.

selvanegra073 selvanegra074 selvanegra075

El dia següent marxem cap a Würzburg, ciutat barroca i medieval impressionant, amb el seu pont damunt del Main, les esglésies i carrers antics. Dinem al restaurant Alte Mainmülhe, de campanetes, un molí sota el pont. Meravellós.

selvanegra061selvanegra062selvanegra072

selvanegra063

A la tarda, de tornada, visitem la increible població medieval de Rothenburg on der Tauber. Increible a l’hivern en ple Nadal.

selvanegra056 selvanegra057

Tornem a Stuttgart i sopem al restaurant italià del centre de Bad Cannstatt, la Pizzeria San Genaro. Sense història. L’endemà marxem cap a Ulm, per veure la seva magnífica catedral i el barri medieval dels Pescadors, preciós.

selvanegra050 selvanegra051 selvanegra052 selvanegra049 selvanegra043 selvanegra044 selvanegra045 selvanegra046 selvanegra041

selvanegra039

A Ulm vam dinar al restaurant L’Osteria, darrera la catedral. Boníssim, barat i fantàstic menjar italià. De tornada parem a Tübingen, bella vila universitària medieval al costat del riu Neckar. Sopar a l’hotel, a Stuttgart.

selvanegra034selvanegra033

selvanegra032

El darrer dia va nevar. Per això el vam dedicar a visitar Stuttgart. Varem passejar sota la neu, vàrem comprar molt i vam anar a dinar al restaurant Da Maurizio, molt bé. Glamour i luxe. Bona cuina.

selvanegra029 selvanegra025 selvanegra027 selvanegra028 selvanegra019

selvanegra017

A la tarda anada als banys termals de Bad Cannstatt i passejada nocturna per aquest petit poblet annex a Stuttgart.

selvanegra030 selvanegra031

Iniciem la tornada al dia següent parant al cor de la Selva Negra, al llac Titisee, gelat. Paisatges fantàstics.

selvanegra014 selvanegra015 selvanegra013

Parem a visitar la bellíssima vila de Friburg im Brisgau, tota nevada, la seva catedral, l’ajuntament i el barri antic. Dinem al Goldener Engel, pas mal però no el recomanaríem. Potser només per la seva barroca decoració d’angelets.

selvanegra011 selvanegra012 selvanegra007 selvanegra008 selvanegra004 selvanegra005 selvanegra006

Dormim a Beaune, (França), al Novotel. Molt bé. L’endemà llarg viatge de tornada, amb parada a dinar al poblet medieval provençal de Mirmande. Ho vam fer al restaurant Le Margot, xulíssim, fabulós. Molt recomanable.

selvanegra001 selvanegra003

 

Deixa un comentari

Filed under 2016, Alemanya, Europa, França