Maig 2006: La Vall d’Aran

Pel maig de 2006 aprofitant un pont de 4 dies, vam decidir fer una sortida a la Vall d’Aran. Vam pujar per Balaguer i Benavarri fins a Sopeira, on vam dinar en un restaurant d’aquest espectacular poble situat sota una gran penya. Vam veure volar els voltors. Vam visitar, a la tarda, el monestir de Santa Maria d’Alaó, amb el seu bonic romànic.

Seguim cap a Boí, on fem nit a l’Hostal Pey, un bon lloc on dormir i menjar molt bé de preu i amb bona qualitat. Sopem allà també. L’endemà passem el dia a Taüll, visitant el vall, les esglésies romàniques de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, la de Boí, amb el seu museu, i la d’Erill la Vall. Pugem a les pistes d’esquí, ara desertes.

A la tarda seguim cap a l’Aran, fent una petita parada nostàlgica a l’Hospital de Vielha, on de petit havia passat molts estius amb la família. Ara és un refugi per excursionistes.

 

Arribem a Vielha, on dormim a l’Hotel Fontfreda. Allà no fan sopars i per això anem al restaurant Molí de Cano, amb vistes al Riu Nere. Molt bé.

El dia següent pugem pel Riu de Varradós fins la bonica cascada del Saut deth Pish, un lloc idíl·lic, amb salts d’aigua, prats i llacs. Carretera estreta però asfaltada. Dormir al Fontfreda i sopar al restaurant All i Oli, un clàssic on anàvem sovint.

L’endemà anem a la vall de Valarties, que remuntem fins que s’acava la pista transitable. Allà de nou trobem aigua arreu, cascades, cavalls, prats i boscos. Aprofitem per remuntar la carretera de Baquerira fins el Port de la Bonaigua, on encara hi ha clapes de neu. Dormir al Fontfreda i sopar al Molí de Cano, una altra vegada.

Tornem a casa. Parem a dinar al restaurant del Càmping La Noguera, al costat del pantà de Sant Llorenç de Montgai, un lloc amb un menú baratet i bo. I d’allà, cap a Barcelona.

Setmana Santa 2008: La Cerdanya

Per la Setmana Santa del 2008, després d’haver celebrat la palma a Arenys, vam anar tres dies a la Cerdanya. Sortírem el dilluns sant cap a Alp, on vàrem dinar al restaurant Ca l’Eudald, on fan un menú que ens agrada i bé de preu. Seguírem cap a Puigcerdà i travessàrem la frontera per visitar la fortalesa de Mont-Lluís, un poble fortificat d’en Vauban, molt xulo. Uns kms. més enllà, camí de Formigueres, trobareu a mà esquerra la pista en bones condicions que remunta l’alta vall on neix el riu Tet fins l’estany de les Bulloses, un lloc idílic. La carretera asfaltada travessa prats amb el riu que salta. Al final s’arriba a un impressionant circ de muntanyes, que encara era ple de neu, que es reflexen el el llac gelat. Vam jugar una estona i anàrem tot seguit a Puigecerdà on vam passejar per la vora del seu llac. Tot seguit retornàrem cap a Alp per anar a dormir als Apartaments Guitart La Molina, que estaven prou bé.

  

El següent dia vam fer dos llocs que desconeixíem de la Cerdanya, però que son molt bonics: el refugi del Cap de Rec, sobre Martinet, i el santuari de la Mare de Déu de Bastanist, al peu del Cadí. El primer lloc amb un bosc impressionant, un acollidor refugi restaurant, les pistes d’esquí d’Arànser i uns pobles molt bucòlics. El segon una ermita en un prat molt gran envoltada de bosc i muntanya. Fàcil arribada en cotxe. Per dinar anem a l’Hotel dels Banys de Sant Vicenç, que és preciós, romàntic i amb molt d’encant. Està a peu de carretera i té un bon restaurant. També és un balneari reputat, amb una piscina d’aigua sulfurosa calenta. Tornem a dormir a l’apartament. El darrer dia, dimecres Sant, és dia de tornada a casa. Però abans parem a la Seu d’Urgell a veure la magnífica catedral romànica, i el museu diocesà, preciòs. Fem una escapada a les restes del famós monestir romànic de Sant Serni de Tavèrnoles, del que només queden els àbsis de l’església, prou evocadors, a tocar del riu Valira, camí d’Andorra, al costat esquerra de la carretera.

Després anem fins Castellbó, per veure aquest poblet encantador de l’Alt Urgell. Acabem dinant, pas mal, al Club de Golf d’Aravell, vistes esplèndides mentres menges. Bon menú per pocs calers. A la tarda tornada a Barcelona.

Pirineu d’Aragó. Segona pasqua 2018

Pel pont de la segona pasqua, el maig de 2018, vam anar a fer una altra volta pel Pirineu aragonès. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Sempre que podem mengem a la Lonja, bon lloc i bé de preu. Aquesta vegada també ho vam fer. Llàstima que tanquen per obres un any o més. O bé al Di Marco. A la tarda vam continuar fins Sabiñánigo, fins l’Hotel Villa Virgínia, fantàstic, com sempre, amb el seu spa, amb piscina olímpica d’aigua calenta i jacuzzi. Molt recomanable. Sopar al mateix hotel, qualitat extra. Boníssim. Una volta pel poble que no te gaire cosa a veure, el riu Gállego, i a dormir.

L’endemà sortim camí de Jaca i del Pirineu, cap a l’estació d’esquí d’Astún, tancada però encara amb força neu.

Seguim, tot passant el port de Somport, entrant a França. Un espectacle formidable. Boscos tendres i muntanyes plenes de neu.

Seguim fins el poblet d’Urdos, graciós però sense res destacable.

Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.

Tornem per anar a dinar en territori espanyol i acabem a Jaca, al bar de tapes Casa Fau. Vam dinar molt bé. Molt recomanable.

En sortir de dinar vam anar a la catedral, aprofitant que era el dia Europeu dels museus i estava tot obert.

A més del temple vam poder tornar a admirar les meravelloses pintures romàniques del museu diocesà.

I retornem a Sabiñánigo, a l’hotel, on fem tarda a l’spa, nedant. Sopar i dormir. L’endemà toca tornada. Sortim cap a Fiscal, camí del parc natural d’Ordesa, que estava preciós aquesta època de l’any.

Per dinar parem a El Grado, a l’hotel Las Acacias. Menú del dia de patacada, però bo, bé de preu. Finalment tornem cap a Barcelona.

Espot. Segona Pasqua 2014.

Pel pont de la segona pasqua pujarem a Espot, com sempre al magnífic Hotel Roca Blanca. Paràrem a Àger a dinar, com sempre a Casa Xalets, menú fabulós per pocs diners. I per sopar, a Espot, férem cap a Cal Juquim, aposta segura en qualitat i preu.

L’endemà anàrem a la veïna Vall de Cardós, que remuntàrem fins el poble de Tavascan, i encara més amunt, fins la magnífica estació d’esquí de Tavascan, a la Pleta dels Prats, racó de natura envoltat de boscos.

Abans de dinar tornàrem a Tavascan i passarem el temps vora el riu de Lladorre, aigües amunt del poble, seguint el camí de Boaví. Natura i més natura, radiant.

Dinàrem a Tavascan, molt bé, al restaurant Llacs de Cardós, un clàssic de tota la vida. Tornada a Espot. L’endemà tocava ja marxar i deixar enrere el gran Homer i l’hotel. Paràrem però una estona a l’antiquíssim monestir romànic de Sant Pere del Burgal. Excursió fàcil i senzilla, 15 minuts a peu des d’Escaló. El dinar, de nou, a Casa Xalets d’Àger i, cap a Barcelona!.