Category Archives: hotel

Vall de Boí, Castanyada 2021

Mapa de la ruta

Aquest petit cap de setmana de Tots Sants 2021, en que dilluns era festa, vam aprofitar per anar fins la Vall de Boí, on feia temps que no havíem estat. Primer vam parar a dinar a Vilabella, donat que vam sortir una mica tard.

Església de Sant Pere, Vilabella del Camp, Tarragona

Tot seguit vam continuar la ruta fins arribar al Pont de Suert. Ja era fosc. Vam passejar pel seu casc antic medieval, pel carrer Major i anàrem a la plaça del Mercadal, on està situat l’hotel Cotori, on vam estar molt bé. Per sopar vam anar al Albergue de Pas, un petit bar situat en un alberg de joventut. Carta curta però bona teca.

El dia següent, tot i que la nit va ploure, va començar amb un cel amb clarianes. Això ens donà ànims de pujar a Aigües Tortes, un indret meravellós dins el Parc Nacional, on no havíem estat des de feia molts anys. Vam anar fins Boí per agafar un dels taxis que surten de la plaça del poble. No feia fred, ni a dalt del parc tampoc. Una volta inoblidable per aquells indrets de somni. Natura en estat pur.

Tornats a Boí encara donà temps de visitar les esglésies de Boí i de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. La de Boí no és la més lletja de la Vall, declarada patrimoni de la humanitat pels seus monuments romànics, sinó que compta amb unes pintures d’estil bizantí molt guapes. Ens vam deixar pujar al campanar!

Sant Climent de Taüll, amb els seu famós campanar, als afores del poble, i Santa Maria de Taüll, a la plaça Major, son dues de les esglésies capitals de la zona. A Santa Maria les pintures han estat reproduïdes i a Sant Climent les recreen amb l´’us d’un màping de llum molt potent.

Encara va quedar temps d’anar fins el Balneari de Caldes de Boí, quants records d’infància, i recòrrer en silenci els seus bonics jardins plens dels colors de la tardor.

En acabat vam anar a dinar al restaurant Treio, el local de l’hotel Pey, a Boí mateix. Molt bo. Recomanable. A la tarda vam visitar Erill la Vall, un poblet de conte de fades, amb la seva fabulosa església de Santa Eulàlia.

S’anava fent de nit però el magnífic paisatge de tardor amb tota mena de tons de groc, vermell i marró, convidava a seguir la ruta. Per això vam arribar-nos fins el túnel de Vielha, a l’Hospitau de Sant Nicolau on, de petit, havia passat els estius. Estava millor que mai, però sense vida. Una llàstima.

Tornem a l’hotel i fem una passejada quan ja fosqueja per Pont de Suert. Per sopar de nou l’Albergue de Pas. Per dormir, de nou, el Cotori. Com a casa.

El dilluns era el darrer dia. Volíem haver anat a Roda d’Isábena i al monestir d’Obarra, però estava tancat per obres i ho avisaven amb antel·lació. Per això vam desisitir i vam baixar cap a Benavarri per la carretera per on havíem vingut. Vam parar al monestir d’Alaón, que mai no està obert però es molt bonic, romànic, sota una penya, a Sopeira. Després vam parar a Areny de Noguera un poblet amb un casc antic medieval interessant.

Però el millor estava per arribar. Uns kilòmetres més avall vam agafar la desviació cap al poble medieval de Montañana. La millor decisió del viatge. Un poble medieval autèntic, pedra viva, sense artifici. Amb un pont petit i bonic, una torre altenerosa, una ermita romànica molt maca, un riu, carrers costeruts i una església romànica, amb castell adosat, al capdemunt del poble. Increible i meravellós. Una passada. La porta te capitells historiats. Dins hi ha pintures que no vam veure perquè no vam parar a l’oficina de turisme. El millor poble de la Ribagorça aragonesa.

Va acabar el dia a Cervera, on vam dinar al Bar Marinada, molt interessant. En acabat de dinar un volt pel carrer Major fins la plaça de la Paeria i l’església de Santa Maria. I cap a casa amb ganes de tornar a sortir.

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, Catalunya, Espanya, Europa, familia, hotel, restaurant

Menorca, estiu 2021

A finals d’agost de 2021 vam anar amb una amiga de la família i la seva filla a Menorca. Feia 24 anys que no havíem tornat a trepitjar aquesta meravellosa illa que, d’altra banda, era el nostre destí preferit de vacances durant el anys 80 i 90. Hi arribàrem a anar dues vegades l’any. Sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”. Vam entrar al port de Ciutadella al vespre, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també.

L’endemà, passeig matinal per Ciudatella, carrers buits a les vuit del matí. Visitem la catedral, la capella del Sant Crist, Seminari, Ses Voltes, el Roser… Esmorzar a l’hotel i decidim anar fins la platja de Santo Tomás, que es fantástica, tot i no ser una cala. Les cales del sur de Ciutadella estaven petades. No s’hi podia accedir. En canvi Santo Tomás te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte!

A Santo Tomás ens banyem, matí i tarda, en una aigua paradisíaca, i dinem al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja que està força bé. Molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.

A la tarda tornem a Ciutadella. Voltem pels carrers més amagats de Santa Clara fins el port, fugint de les aglomeracions. Sopar al nostre restaurant Don Giacomo, que havíem reservat per totes les nits, donat que Menorca estava absolutament plena i desbordada, i el centre de Ciutadella pitjor.

L’endemà anem a Cala Galdana, amb la intenció de caminar fins Mitjana o Macarella. Però el pàrquing de Cala Mitjana estava sobresaturat. Feina vam tenir de trobar un forat al final del riu de Galdana. Ens vam quedar en aquesta dolça petxina d’aïgues netes i càlides, destrossada per l’hotel que la presideix. Vam dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!

Tarda de passejada a Ciutadella, visitant el palau Olives, el palau Saura-Miret i rondant els carrers més solitaris de la part de Sa Murada, a tocar des Pla del Port. Sopar a Don Giacomo y dormir a l’Hostal Ciutadella…

El dia següent, vist que no hi havia manera que els pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella, Talaier i altres fossin accessibles, decidim anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal repetir sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.

De tornada, com sempre, passeig calmat per Ciutadella, sopar a Don Giacomo i dormir al nostre Hostal Ciutadella.

El dia següent anàrem a Son Bou, travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina.

A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant. A la tarda ens tornarem a banyar en la mateixa platja. En acabat tornada a Ciutadella. Posta de sol al port i a sa murada. Fabulosa. Sopar a Don Giacomo i dormir a l’hostal.

El darrer dia, per aclamació popular, vam decidir repetir la meravellosa platja de Son Xoriguer. Molt aparcament en una illa desbordada per la gentada i el restaurant Ciao Belli, amb la seva esplendorosa cuina italiana, ens van convencer.

Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.

La tarda, la darrera, va ser com sempre. Passejada per Ciutadella i sopar al nostre Don Giacomo i a l’Hostal.

De bon matí, amb la sortida de sol acaronant el teulats de Ciutadella, marxàrem cap al port on, a les 10,30 hores sortia el vaixell de Balearia que ens retornava a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Espanya, Europa, hotel, Menorca, ruta, rutes, Uncategorized

La Cerdanya al mig estiu 2021

Mapa de la sortida

A mig estiu del 2021 ens va venir bé de fer una petita ruta per la Cerdanya i el Pirineu Català. Vam sortir de Barcelona i vam anar fins Castellar d’en Hug per veure les fonts del Llobregat, indret que no per fressat i conegut deixa de ser bonic.

Les Fonts del riu Llobregat

Després d’un passeig per Castellar, vam dinar a l’Hostal Muntanya, molt bé. Molt recomanable.

D’allà, a la tarda, havent dinat, van anar pel coll de la Creueta i l’estació d’esquí de la Molina fins l’hotel de la Collada de Toses. Feia una calor de dimonis i tenien l’Spa tancat per una avaria. L’hotel està bé però necesita una renovació a fons. Vam decidir fer una excursió pels voltants i pujar, malgrat els 32 graus que feia, al Pla de la Bassa i Creu de Meians. Bona decisió, vistes fabuloses al Puigmal, Puig Llançada, Cerdanya i França. Hi havia ramats de vaques i cavalls en llibertat. Bucòlic i bonic.

A la nit vam baixar a sopar al restaurant El Tirol, a la Molina. Gran decisió i gran elecció. Fabulós. Servei atent i bona teca. L’endemà vam tornar a la Molina per pujar amb el telecabina fins el Niu de l’Àliga, el refugi de la Tossa d’Alp, a més de 2500 metres d’alçada. Vam aprofitar per pujar alguns pics sense gaire esforç i poder gaudir d’unes vistes impressionants. Pic de la Tossa, de la Mena i Comabella.

A la tarda, dinar al Tirol, molt bé. I per païr la teca vam anar al poble d’Urus, a la Font Freda. Una tarda apacible, completada amb una visita guiada a diverses esglésies de la Cerdanya:

Sant Pere d’Alp… amb les seves restes de pintura mural, San Joan de Riu, barroca, preciosa…

Sant Julià de Pedra dalt del seu penyal…

i Santa Maria de Talló, anomenada la Catedral de la Cerdanya.

A la nit, sopar al Tirol, dormir a la Collada i preparats per anar a Núria al matí següent. Agafem el carrilet i arribem a Núria. Allà prenem un altre telecabina fins el refugi sota el Pic de l’Àliga. Pugem aquest cim en menys d’una horeta per poder gaudir de vistes fantàstiques damunt Núria i del Puigmal, Noufonts, Nou creus y Torreneules. La vall fins Ribes de Fresser als nostres peus… guapissim!

Dinem a Núria, al self service, i passem la tarda, fins agafar el carrilet a Ribes i el cotxe cap a Barcelona, a l’esplanada de gespa del llac, magnífica, prenent el sol.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Espanya, hotel, lago, restaurant, Uncategorized

Sant Joan a Penyíscola

Penyíscola sembla sortir del mar dalt de la seva roca

Aquesta vegada no cal mapa de ruta. A Penyíscola només vam fer platja. Relax total. Vam marxar un cap de setmana llarg, per Sant Joan, fins la nostra anyorada ciutat del mar. Naturalment previa parada a la bella platja de La Mora, a fer un bany, i a Vilabella per dinar. Tot estava força ple, malgrat la Covid19 i vam haver de reservar un hotel no gaire conegut per nosaltres, i no gaire ben puntuat, un xic allunyat, però que va fer el fet: l’Hotel RH Casablanca & Suites, un típic i tòpic complex de platja, pas mal du tout!

La resta… poca història. Platja al matí i visita a la fabulosa vila bella a la tarda. Descans assegurat. Per dinar vam anar un parell de vegades a la Pizzeria Serredal, que estava propera a l’hotel. Gran encert. Molt bon lloc. Els sopars els vam fer al Buffet lliure del mateix hotel, que era com tots els buffets dels hotels de platja del món sencer.

El darrer dia tornada a casa, amb nova parada a La Mora i, aquesta vegada, dinar al nostre restaurant fetitxe: El racó de la Mora, un clàssic.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Espanya, familia, hotel, restaurant, ruta, rutes, valencia

Pont a Sabiñánigo

Mapa de la ruta

Aprofitant el pont de la Pasqua de Pentacosta, o segona pasqua, vam anar a una de les nostres destinacions més preuades, el Pirnieu d’Osca, i a un dels nostres hotels més carismàtics, l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic de la nostra història. Amb el seu fantàstic Spa, on sempre hem estat de fàbula. Vam arribar-hi a la tarda, després d’un matí de platja a La Mora, a Tarragona, i de dinar a Vilabella. Temps de fer una nova banyada a la piscina climatitzada i de sopar al seu deliciós restaurant La Estiva, fabulós restaurant. El dia següent oportunitat d’or per redescobrir el parc natural d’Ordesa. Aquesta vegada vam pujar riu amunt fins veure les imponents cascades que hi ha. Valia la pena.

En acabat baixàrem fins el bonic poble de Broto on vam dinar al restaurant Casa Joaquin, molt bé. Carn a la brasa molt bona. Després de dinar fem un volt per Broto, església, carrers de pedra estrets i cascada del Sorrosal, espectacular com sempre. Tornada a Sabiñánigo i tarda de Spa. De meravella. A la nit un greu problema. Tot tancat. Acabem a la Pizzeria Italian’s. No hi haguèssim anat mai… però és un lloc molt recomanable. El dia de tornada vam anar molt bé, autopista buida, tant ràpid fèrem el camí que vam arribar a dinar a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, Espanya, hotel, restaurant, ruta, rutes

Espanya i Portugal, estiu 2021

Mapa resum del viatge

L’estiu de 2021, encara amb algunes restriccions Covid19, vam decidir anar de viatge a Portugal, travessant el Cantàbric a l’anada i Castella a la tornada. Vam sortir de Barcelona i vam fer nit a l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic amb Spa, on sempre hem estat de fàbula. No tenien obert el seu deliciós restaurant i per això vam sopar, fantàstic, al restaurant del davant, propietat dels pares de la Virgínia, a l’Hotel Mi Casa.

L’endemà vam continuar la ruta cap a Vitòria, on vam dinar, molt bé, al restaurant Erdizka taberna bar&grill, al carrer Cuchilleria 11, al centre de la ciutat. Un lloc on menjar bé, qualitat i quantitat, per un preu ridícul.

Carrer Cuchilleros a Vitoria

En acabat vam fer un tomb per la vila. Plaça de la Virgen Blanca, catedral… Bonica sense ser esplèndida.

Plaça de la Virgen Blanca

Continuarem viatge fins a Santander, on ens allotjarem al Gran Hotel del Sardinero, a la platja del mateix nom, un bon hotel amb una situació magnífica, al mateix costat del mar. Una experiència decadent i vintage.

Platja del Sardinero amb el Gran Hotel al fons.

Anàrem a sopar a casa d’en Vittorio, de Salerno, no lluny de l’hotel. El senzill establiment amaga una de les millors pizzeries de Santander. Fabulosa!.

El dia següent sortim de Santander en direcció Oviedo. Parem a banyar-nos els peus, feia una mica de fred i estava núvol, a la platja del Merón, fabulosa, a San Vicente de la Barquera, un bonic poble amb una ria molt maca. Bon aparcament pagant.

Platja del Merón

Després de la banyada anem a dinar al restaurant La Tertúlia, al poble de Celorio, als peus de la bonica platja de la Palombina. Un lloc on el peix i marisc fresc son la norma, molt recomanable.

Playa de la Colombina a Celorio, Cantábria

Seguim viatge a Oviedo, capital d’Astúries, on ens allotgem al Gran Hotel La Reconquista, un establiment tipus parador nacional, situat en un bonic palau del XVIII. Pas mal. A la tarda visitem la ciutat, el seu barri vell, la catedral, la cámara santa… i sopem al restaurant el Fondín, un lloc d’alta qualitat, fantástic, molt recomanable.

Catedral de Oviedo
Barri de tapes a Oviedo

Seguim la nostra ruta, al matí següent, anant a Galicia, a Ribadeo, a la seva espectacular platja de “As Catedrais”. Bona organització, párquing gratuït, paratge increible, no es pot deixar de veure.

Platja de les Catedrals, a Ribadeo

Continuant camí de Lugo parem a dinar a Mondoñedo, un pobe antic, de pedra picada, on hi ha una catedral molt bonica. Dinem a un bar del poble, menú del dia, generós: Bodegón A Catedral. A la tarda visitem la catedral, que ens va agradar molt.

Catedral de Mondoñedo

Per dormir hem triat Lugo, ciutat romana que conserva les muralles, amb una bonica catedral y un barri antic molt interessant. L’Hotel Eurostars Lugo está al afores, però no molt allunyat del centre. És convenient.

Catedral de Lugo

Per sopar vam anar de tapes, al restaurant Las Cinco Vigas al centre de Lugo. Molt bo.

El dia segënt vam anar camí de Santiago erò fent la costa nord de Galicia. Feia molta calor i vam anar a la platja de Razo, espectacular!. Aigua fresca i molta calor: dia d’estiu!

Platja de Razo

Allà vam dinar al restaurant “O Cordobés”, un bar de platja típic i tòpic, però amb racions de qualitat. Molt bé.

A la tarda anem camí de Santiago de Compostela, preciosa ciutat barroca, on dormim a l’hotel La herradura, molt bé. Sopem de tapes al restaurant “Tapas Petiscos Do Cardeal”. Tapes i racions de nivell. Molt bo!.

Plaza del Obradoiro

L’endemà, abans de marxar de Santiago, vam poder visitar finalment la catedral, plena a vessar els dies anteriors. I enfilàrem cap a Vigo, no sense abans fer una visita a la illa d’Arousa, preciosa, amb poc sol i gens de ganes de bany.

Illa d’Arousa

Seguírem per dinar a Pontevedra. Ho vam fer al restaurant Nonna Clara Trattoria, un italià molt xulo. En acabat vàrem fer un recorregut per la ciutat, molt interessant tota ella, en especial la escenogràfica esglèsia de La Peregrina.

La Peregrina a Pontevedra

Continuàrem la ruta cap a Vigo, on ens vam hostatjar a l’hotel Occidental d’aquesta ciutat. Molt bé. Per sopar baixàrem al centre, prop de la catedral, on hi havia ambient de tapes. Vam sopar al restaurant El Capitan. Pas mal du tout!

Ambient de nit a la zona de tapes de Vigo

El dia següent tocava vaixell a les illes Cies, des de Vigo. Día núvol, amb fred. Viatge molt agradable i en arribar a l’illa paisatge espectacular. Platges de somni, però ni pensament de banyar-se, ni en broma. Vam dinar al restaurant de càmping, al self-service, molt bé. A la tarda tornada a Vigo, i sopar en un restaurant encantador i fantàstic: Tapas Areal. No només tapes, un veritable restaurant!

Pltja de Rodes a les Illes Cies

El dia seguüent anàrem fins la bonica vila marinera de Sanxenxo per agafar el vaixell cap a la Illa d’Ons. Plovia lleugerament quan hi vam arribar, però es va anar obrint, lentament. Platges i paisatges de maravella pero no vam poder gaudir-los. Feia fred. Vam dinar al poblet de l’illa, quatre cases, al únic restaurant disponible, Casa Acuña, molt normalet. De tornada a Vigo vam repetir amb les Tapas Areal, fenomenal i tornàrem al nostre hotel de la ciutat: l’Occidental Vigo.

Platja a l’illa d’Ons

Tocava ja marxar de Vigo, d’Espanya i de Galicia, camí de Portugal. Vam agafar l’autopista i vam arribar a Braga, encantadora ciutat medieval portuguesa, amb una catedral fantàstica, plena “d’azulejos”, carrers amb cases de pedra, convents i esglésies a dojo.

Catedral de Braga

També vam visitar, en una escapada, la impresionant i escenogràfica església del Bom Jesús do Monte, barroca, als afores de la ciutat. Una passada.

Bom Jesús do Monte

Tornats a Braga, dinàrem al restaurant La Piola, una pizzeria i ristorante que estava molt bé. A la tarda vam anar cap a Guimaraes, una bonica ciutat més al sur de Braga, on diuen que va nèixer Portugal. Com la seva veïna està plena d’esglésies, convents i palaus, plens dels típics azulejos.

Plaça principal de Guimaraes

Seguirem cap a Porto quan la tarda avançava. Ens allotjarem a l’hotel Eurostars Porto Douro, una cucada, davant del riu Douro, amb vistes impagables sobre el pont Lluís I. Encantador.

Vista nocturna del Douro i el Pont lluís I des de l’hotel Porto Douro

Per sopar anarem a la propera Ribera del Douro, molt animada y turística, on trobarem el fantàstic restaurant Postigo do Carvão, un local luxós i vintage, gastronomia portuguesa pura. Molt bo!

Vista de Porto des de Vilanova de Gaia

L’endemà tocava fer la ciutat de Porto, la seva catedral, el palau episcopal, els Clerigos, les esglésies, els convents… Tots fabulosos, plens d’art, en una ciutat decadent, romàntica. Vam passar el pont sobre el Douro i vam dinar a Vilanova de Gaia. Vam dinar a la Taberninha Do Manel. Molt ben puntauada, a nosaltres no ens va acabar de fer el pes.

Vilanova de Gaia vista des de Porto

A la tarde, després de dinar, ens va venir molt de gust agafar un tramvia antic fins la desembocadura del Douro, un passeig molt divertit en una baluerna que semblava preparada per sortir de la via en qualsevol moment.

Tramvia de la línia 1 de Porto

De tornada a la ciutat, havent visitat el meravellós convent de Sant Francesc, ple de mosaics “azulejos”, vam anar a sopar al lloc més entranyable de tota l’excursió. Un local de tapes magnífic: A Bolina!

Catedral d’Oporto. Claustre.

El dia seguënt vam fer una petita excursió pels voltants d’Oporto. De primer Amarante, una encantadora vila amb un pont bonic i una església tancada per obres, mala sort.

Vista d’Amarante sobre el riu Támega

Després baixada a la Vall del Douro, amb les seves vinyes, cases senyorials, pagos i poblets. Paisatge humà grandiós en la seva senzilla utilitat. I, més endavant, cap a Viseu, ciutat episcopal, amb esglésies molt maques, on vam dinar al restaurant Porta 64. Molt bé!

La Misericordia de Viseu

De Viseu varem anar fins Aveiro, petita població marinera situada en una depressió que fou famosa per les seves salines. Els vaixells “Moliceiros” li donen un aire de petita Venecia.

Moliceiros navegant pels canals de Aveiro

A Aveiro vam poder gaudir de la maravella artística del convent de Jesús, un cenobi barroc magnífic.

Refetor del convent de Jesús

De tornada a Porto, anem a l’hotel i tornem a sopar a O Bolina, com sempre fantàstic.

L’endemà és dia de marxa i deixem Portugal. Tenim com a destí León. Passem per Chaves i Verín per acabar dinant a Benavente. Deixem les brumes i boires atlàntiques per passar a l’aire sec i calent de la meseta castellana. Però tenim sort, no fa gaire calor. Benavente te un casc antic medieval bonic i un parell d’esglésies que val la pena veure, d’un romànic pur. En aquesta vila històrica de Castella dinem al restaurant La Taberna de Bode, molt bé, casolà.

Església de Santa Maria del Mercado

Sortim de Benavente i en una hora som a León, on ens allotgem a l’hotel Alfonso V, un clàssic reconvertit, prou bé. Visitarem la capella sixtina romànica de San Isidor, una passada i, per descomptat la seva fabulosa catedral gòtica, amb els vitralls. Els millors d’Espanya, equiparables a Reims o Chartres. Per sopar anàrem al Four Lions Brewery, una cerveseria molt guapa, moderna i informal.

Catedral de Lleó a la nit

El dia següent teníem una cita amb l’art. Vam fer la ruta programada per “Las Edades del Hombre” que aquest any estava dedicada al 800 anys de la primera pedra de la catedral gòtica de Burgos l’any 1221. L’exposició, la XXVena edició, s’anomenava “Lux” i tenia seus a Sahagún, Carrión i Burgos. Així que vam anar fins Sahagún on vam visitar “Lux” a les esglésies de San Tirso i la Peregrina. Xulo de veritat.

Església de San Joan a Sahagún

Seguidament fèrem via cap a La Olmeda, una esplèndida vila romana, perfectament museitzada, als afores de Saldaña, a Palència. Una passada!

Mosaics del segle IV a la villa romana de l’Olmeda

Continuàrem el camí cap a Carrión de los Condes, visitant les esglésies de Santiago i Santa Maria, també seus de “Lux”. Allà dinàrem a l’Hostal Restaurant La Corte, molt bé però molta gent.

Detall del pantocràtor a l’església de Santiago a Carrión de los Condes

Seguim ruta a Burgos on arribem a l’hotel Silken Gran Teatro, perfectament ubicat prop del centre històric. Visitem la darrera etapa de “Lux”, però no la catedral, que està tancada. Tenim hora per l’endemà, dilluns, perquè avui, diumenge, dia de Sant Jaume, estava tancada per un concert. Anem a sopar, de tapes, a un restaurant clàssic: Casa Pancho. Molt bo!

Catedral de Burgos

A Burgos vam passar dos días perquè el diumenge estava tot tancat, menys la catedral, que ho estava el diumenge. I aquell dilluns només quedava oberta la extraordinària Cartuja de Miraflores, i el recòndit i amagat monestir trapenc de San Pedro de Cardeña. Allà vam anar.

Retaure i tomba de Joan II a la Cartoixa de Miraflores

Visita lliure de la Cartuja, impressionant! I visita guiada per un monjo molt xamós del que es pot visitar de San Pedro. Guai!

Ascètica nau cistercenca de San Pedro de Cardeña

Per dinar anàrem fins la bellíssima vila medieval de Covarrubias, kilòmetre zero de la naixença de Castella, a una distància raonable de Burgos. Paisatges fantàstics! Allà dinàrem, de nou, a Casa Galín, a la plaça Major. Un restaurant dels de tota la vida!

Restaurant Casa Galín a la Plaça Major de Covarrubias, Burgos.

Seguim, de tornada a Burgos, el rio Arlanza, que s’engorja en un paisatge típic de Castella. Apareixen les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, avui tancades, al ser dilluns. Continuem fins la carretera general i ens desviem per veure la joia visigòtica de l’església de Quintanilla de las Viñas, sola, isolada, amb la seva extraordinària decoració en pedra.

Detall de la decoració de Quintanilla de las Viñas

Continuem fins Burgos per anar a la visita programada de la catedral, fantàstic edifici gòtic, ple d’art. En acabat tornem a Casa Pancho i al nostre hotel.

Cimborri gòtic del creuer de Burgos, una maravella en pedra.

L’endemà toca ruta. La iniciem anant a Lerma, prodigiosa mostra d’urbanisme del segle XVII a España per gentilessa del Duc de Lerma, valido de Felip III. Visitem el palau ducal però la colegiata estava tancada, tot i ser dimarts a les 11 del matí.

Plaça Major i palau ducal de Lerma

Seguim cap a Santo Domingo de Silos per admirar el fastuós claustre romànic i els seus capitells, filigrana del romànic europeu.

Claustre de Santo Domingo de Silos amb el xiprer que cantà Gerardo Diego.

En acabat anem a Ucero, poble medieval a la boca del fabulós canyó del Rio Lobos, on mai ens cansem de tornar. Tot ple per dinar. Vam acabar en hostal que no coneixíem: El Balcón del Cañón. Pas mal! El millor: les vistes del riu.

Vistes del riu Ucero des del Balcón de Ucero, hostal i restaurant.

La tarda la vam ocupar visitant el canyó del Rio Lobos, un enclau privilegiat que encara estava en plena primavera, ple de flors i papallones, tot i ser ja estiu.

Ermita de San Bartolomé dins el Cañon del Rio Lobos, a Soria.

Caient ja la tarda visitàrem la bonica ciutat del Burgo de Osma, amb la seva magnífica catedral. Estava buida de gent, tot tancat. Feia una mica de pena.

Plaça de la Catedral a El Burgo de Osma, Soria.

Finalitzarem la ruta d’aquell dia a la capital, Soria, una ciutat entranyable on ens agrada sempre tornar. Aquesta vegada dormírem a l’hotel Alfonso VIII, un clàssic de la vila, que ens agradà. Per sopar fèrem cap a Casa Augusto, a la plaça Major, que ha viscut temps millors. S’imposava un passeig per les vores del Duero, que sempre enganxa.

El riu Duero al seu pas per Soria

I una visita al enigmàtic cenobi de San Juan de Duero amb les seves estranyes columnes romàniques.

Columnes romàniques d’influència bizantina a San Juan de Duero, Soria

El dia següent volíem recòrrer una mica la fantàstica serra de Soria. Vam anar primer a Vinuesa i vam pujar fins la Laguna Negra. Paisatge bellíssim, tot i que la laguna, ara, és verda!

La Laguna Negra, Soria

Baixarem a Vinuesa de nou i fèrem ruta a Duruelo de la Sierra, per pujar a Castroviejo, un lloc encantat, amb grans pins i pedres gegantines, una mena de ciutat encantada a Soria.

Castroviejo, Duruelo de la Sierra, Soria

Sense gasolina buscàvem un lloc on repostar i acabàrem a Quintanar de la Sierra, camí de Burgos altra cop. Allà dinàrem al restaurant El Cenador, un lloc bo, estrany… A la tarda pujàrem en cotxe a la llacuna de Niela, encara més estranya… i al naixement del riu Arlanza, un lloc encantador per fer un bon pícnic

Nacimiento del Rio Arlánza, Quintanar de la Sierra, Burgos

De tornada a Soria, un passeig fins San Saturio s’imposava. Sempre reanima i recomforta aquesta ruta machadiana i gerardiana fins l’ermita. En acabat, sopar al bar Herradores, un bar de tapes de tota la vida. I dormir a l’hotel Alfonso VIII, cap problema.

La petita ermita de San Saturio, a Soria, penjada damunt del Duero

El dia de tornada, el darrer dia, al final del viatge, agafarem la carretera de Saragossa, parant al petit i bonic monestir de Veruela, una parada que fem sempre. Podíem haver anat a Tarazona, bonica ciutat, però vam preferir aquest cenobi cistercenc. Per dinar nova parada a Fraga, al bar Borau, un restaurant que no serà la darrera vegada que tindrem en compte per menjar.

Sala capitular del monestir de Veruela

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, castella, Espanya, Europa, familia, hotel, Portugal, ruta, rutes, Uncategorized

Costa Brava, Setmana Santa 2021

La setmana santa confinada de 2021 vàrem poder sortir per Catalunya. Ens feu gràcia tornar a Girona, i fer un volt per la Costa Brava, com ja ho havíem fet per Nadal a l’Alt Empordà des de Figueres. Hi hagué una prèvia, en que visitàrem, el diumenge de Rams, Blanes i Tossa, i dinàrem al restaurant Braseria Pini Pizzeria, que no heu de confondre amb l’altre Pini proper. No hi tornaríem. Una mica de platja, una volta a la Vila Vella i cap a casa.

L’endemà començà la veritable sortida, sense més preàmbuls. Anàrem fins Sant Feliu de Guíxols on ens banyàrem els peus i dinàrem a peu de platja, al port, al restaurant Sa Marinada, un luxe, fantàstic. A la tarda seguírem cap a S’Agaró, per veure la magnífica platja de Sant Pol. Quan queia el sol recuperàrem la ruta per arribar al nostre destí, Girona. Ens allotjàrem a l’hotel Ciutat de Girona, molt bé, idealment situat al centre de la ciutat, prop del pont de ferro. Sopàrem al mateix hotel, al restaurant Blanc, que és tota una delícia, a preus imbatibles. No va mancar la passejada de tarda per la vila medieval, posta de sol inclosa, des de les muralles.

L’endemà sortim camí de les Gavarres per pujar al Santuari del Àngels, meca de tot bon gironí. Vistes increïbles, boira damunt l’Empordà. Tot tancat. Anem després cap a la bonica Monells, poblet rústic encantador, de pessebre que diríem. I d’allà, per carreteres petites, sortim a Cruïlles, amb la seva torre al mig de la plaça, i el seu monestir de Sant Miquel, romànic puríssim, tancat per restauració des de fa ja molts anys. La visió externa és meravellosa. Acabem a Palamós on hem reservat restaurant al port, a La Fàbrica de Gel. Una passada. Molt bé! Acabem el dia a la encantadora Calella de Palafrugell, sense gaire gent. Un luxe! Tornem a Girona, passejada per la força vella fins Galligans i sopar al Blanc i dormir al nostre hotel.

Un nou dia! Baixem avui cap a Celrà, fins a Palagret, per veure la casa familiar, i les altres masies d’aquesta vall, Taverner, Guinard… Continuem cap a Ullastret, per visitar el bonic poblet iber, gran i poderós. Baixem després a la propera Palau Sator, poblet medieval guapíssim que no havíem visitat feia molts anys. Fem final a la platja d’Aiguafreda, una mena de cala nórdica, un fiord, únic lloc del terme marítim de Begur on podem aparcar el cotxe. D’allà recorrem el camí de ronda fins Sa Tuna i tornem. Fa una mica de fred i boira, ara sí, ara no. El sol escalfa. Anem a dinar al Diferent restaurant, al centre de Begur. Fantàstic, fabulós! Seguim cap a Sa Riera, cala de luxe a la Costa Brava. L’aigua no es mou. De tornada fem una parada a Peratallada, un petit passeig. I una gran passejada per Girona, una tarda més. Nit al Blanc i al Ciutat de Girona.

L’endemà sortim cap al nord, amb la vista posada a Empúries. Parem a Verges perquè volíem veure el poble, i parem de nou a Empúries, que havíem visitat feia molt poc, però que ens encanta. Ens banyem els peus a la platja grega, a redós de la muralla, en una aigua que sembla de llac. Dinem a Riells, la gran platja de l’Escala dissortadament ocupada pel turisme. Al restaurant Escala Park. Pas mal. Bona teca. Tornem a remullar-nos a Riells mateix. Tornada a Girona. Passejada de Dijous Sant. Ofici a la catedral amb el Sr. Bisbe. Els temps ho reclamen. Música i encens a dojo. En sortir anem a Sant Feliu, que es obert per la festivitat. Ho aprofitem! Dormir i sopar al lloc de sempre.

Darrer dia. Marxem amb recança. Però dediquem el matí a fer turisme cultural: museu d’art de Girona, petit però contundent. Romànic i gòtic. Un tastet deliciós. Seguim perseguint la infantesa a Caldes de Malavella. Volta pel poble. Fonts i termes. Baixem cap a Tossa. Divendres Sant. Ple com un ou. Blanes encara pitjor. Acabem a Arenys de Munt, al restaurant Subirans, bona brasa de sempre. A la tarda arribem a casa. Fi de festa i fins l’estiu… esperem!

Deixa un comentari

Filed under 2021, Catalunya, hotel, ruta, rutes

Empordà, Cap d’any 2021

Tot just acabava l’any que ja tornàvem a ser camí de l’Empordà. Aquesta vegada no hi anàrem de pet, sinó que vam fer una parada a Girona, per veure aquesta ciutat vestida de Nadal. Girona sempre enamora i aquesta vegada més amb el seu típic mercat nadalenc a la plaça dels cinemes. En aquesta mateixa plaça dinàrem, molt bé, com sempre, a Casa Marieta, un valor segur. Acabat el dinar passejàrem pel barri vell, per la força, pel call. Un regal en temps de pandèmia!

Sortim de Girona camí dels petits poblets amagats de l’Alt Empordà. Visitem Sant Mori, amb el seu castell i palau renaixentista, els seus estrets carrers medievals i l’església de Sant Maurici, que dona nom a la vila.

I continuem cap a Sant Miquel de Fluvia, que conserva les restes del seu gran cenobi, l’església romànica poderosa, i unes columnes d’un evocador claustre, malauradament destruït.

I acabem la ruta a Sant Tomàs de Fluvia, petit lloc on una església romànica guarda unes pintures que no vam poder veure, perquè obre només els primers diumenges de cada mes, per la missa.

El final del nostre perible fou, de nou, el magnífic Hotel Ibis Styles Ronda de Figueres, on vam poder sopar, i dormir, molt bé. Net, polit, còmode i molt bé de preu, necessiteu quelcom més?

L’endemà gran ruta: anar a França, a Cotlliure. Ningú a la frontera. Ningú en lloc. Pobles morts, Cervera, Banyuls, Port-Vendres. Cotlliure a mig gas. Bars i restaurants tancats. Però la vila marinera, amb les seves postals, intacta. L’església, el calvari, el port, el castell… i un mercat dominical, molt mediterrani. I al cementiri la tomba de Machado, una parada “inconturnable”.

Abans de dinar una parada a pendre el sol a la platja de Grifeu, una de les més boniques de la Costa Brava.

El dinar el fèrem a Llançà, al restaurant Can Rafa, un dels millors del poble. Que bé que s’hi menja! La tarda la acabàrem al Port de la Selva, gaudint de la llum de la posta, daurada i acaronadora. Fantàstic poble blanc, mariner i quiet en aquesta tarda blana d’hivern.

Tornada a Figueres, a l’hotel Ronda, sopar i dormir. El dia següent tocava muntanya i semblava que faria fred de veritat. I així fou. El dia era gris, havia nevat la nit anterior a Figueres, i a Maçanet de Cabrenys feia molt fred. Vam poder veure aquest poble de muntanya de l’Alt Empordà, els seus carrers medievals, la plaça on un avantpassat nostre, en Baltasar Molar, feu bastir un local social, la maça d’en Rotllan, l’església romànica.

Pujàrem al poble de La Vajot, petit però interessant, amb una curiosa escala exterior que puja al campanar.

I d’allà uns kilòmetres de pujada fins al Coll de la Manrella, amb el monument a Companys, i als milers d’exil·liats que travessaren la carena per aquest pas, camí de França. Molt emotiu.

Des d’allà dalt vam veure que a Roses, vora el mar, hi tocava el sol. I vam baixar corrent cap al meravellós golf de Roses, on vam passejar vora la platja de l’amplíssima badia, gaudint de la calor amable d’aquest cru hivern. Per dinar anàrem a la pizzeria Marechiaro, un bon italià. Bona teca a preu convenient.

A la tarda anàrem fins l’Almadrava i les Canyelles petites, dues cales que mai no havíem vist. Malgrat l’excesiva edificació de muntanya i mar, encara conserven aquell aire mediterrani que busquem a la nostra Costa Brava.

Encara ens va quedar temps per fer una petita aturada a Fortià, poble de la reina Sibil·la, i al Far d’Empordà, l’església del qual senyoreja l’Empordà des del seu turó fortificat.

Per acabar la jornada tornada a l’hotel Ronda de Figueres, sopar i dormir.

El darrer dia tocava retorn a casa i ho aprofitàrem per fer una ruta pel Empordà, el de dalt i el de baix. La primera parada fou als Aiguamolls, que estaven plens d’aigua i de fauna. Ocells a desdir, braus, cavalls…

Seguírem cap al bellíssim poble medieval de Pals, inabastable en ple estiu, curull de gent i badocs, buit i desolat ara, però sempre fantàstic.

I dinàrem, amb vistes al mar, impagables, al restaurant Can Gelpí, un dels únics que estava obert aquests dies. No és el millor de Calella de Palafrugell, però la seva ubicació, al Port-Bo, davant la platja, ho perdona tot. La passejada prèvia, i posterior, per aquest racó privilegiat de la Costa Brava va ser inoblidable. Més encara sabent que l’endemà passat tornaríem al confinament municipal.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Catalunya, Europa, familia, hotel, ruta

Nadal 2020 a l’Empordà

Per aquest dissortat Nadal de l’any 2020, el de la pandèmia, haguèrem de deixar de banda un viatge a París o una volta per Madrid. El confinament dins Catalunya ens obligà a revisar comarques belles que teniem un xic oblidades. Per això, abandonada la idea del Pallars, on nevava seriosament, decidírem marxar cap a Figueres, la capital de l’Alt Empordà, lloc ideal per visitar aquestes terres fantàstiques.

La primera parada fou Empúries, les platges suaus on els grecs desembarcaren a la nostra terra, i on fundaren la seva bonica ciutat, les ruïnes que admiràrem només arribar.

Tot seguit continuàrem viatge fins Sant Martí d’Empúries, petita joia medieval amagada darrera les seves dunes, amb la seva església gòtica, com un far o un castell, damunt la mar.

En acabat, i donat que tots els restaurants de la petita vila eren plens, ens arribàrem fins el poble de Sant Pere Pescador, on anàrem a raure al bar Ruki, un lloc senzill però molt bo per dinar.

Tot seguit, caient ja la tarda, fèrem cap a Castelló d’Empúries, capital altanera del comtat antic, dominada per la imponent catedral gòtica de Santa Maria. Un didal de carrers, amb places plenes de palaus, una ciutat preciosa.

Finalment vam arribar al destí, l’hotel Ronda de Figueres, un Ibis Styles bonic, net i polit, amb gent amable, un bon restaurant i habitacions a bon preu. Visitàrem Figueres, la basílica de Sant Pere, el Museu Dalí, i el poc conegut Museu de l’Empordà, amb uns quants quadres, pocs, de mèrit: un Dalí, un Nonell i un parell de Mir.

L’endemà agafarem la carretera cap al monestir de Sant Pere de Rodes, penjat dalt del Cap de Creus, una meravella del romànic català, un monestir agreste, de pedra sense polir, amb vistes damunt el mar.

De Sant Pere baixàrem al Port de la Selva, quiet i reposat enmirallat en la seva badia perfecta. Dormit al sol càlid de l’hivern mediterrani.

Seguírem cap a Cadaqués, la magnífica vila pescadora i pirata, arraulida al final de l’ampla badia. Dinàrem a la Gritta, un italià que ens enamora des de fa temps, i recorreguèrem els carrers tranquils i lluminosos amb calma. Donàrem la volta a les Ribes d’en Pitxot i el camí de Caials gaudint de les vistes damunt el poble blanc.

Tornada a Figueres caient la tarda. Plovisqueja mentre passegem per la capital de l’Empordà. Botigues obertes, gent als carrers, l’ajuntament i el castell de Sant Ferran, imponent, ja a les fosques.

El nou dia ofereix la possibilitat de veure l’admirada Canònica de Santa Maria de Vilabertran, fastuosa obra del romànic i el primer gòtic català, poc coneguda, poc visitada. Recorrem amb delit contingut les estances pures, de línies precises i clares.

Seguirem la ruta cap al bonic poble de Peralada, capital del Vescomtat rebel dels Rocabertí. Carrers i places tortuosos. Covents arruinats, decadència d’un passat esponeròs.

Continuem navegant pels camps plans i infinits de l’Empordà, fitant les Alberes que s’estenen al nostre davant, passant petits llocs, fins arribar a Rabós i d’allà, pujant per un camí rural, fem cap a la Vall de Sant Quirze, que senyoregen les ruïnes potents, pedra viva, de l’antic Cenobi de Sant Quirze de Colera.

Seguint la nacional 260 arribem a la Costa Brava més del nord, a tocar de França. Llançà, Garbet, Colera i, finalment, Portbou, amb la badia closa, ferèstega.

Anem a dinar a Llancà, al restaurant de Can Rafa, una troballa de les que cal compartir. Cuina de qualitat a bons preus, tracte amable i familiar. En acabat donàrem una volta pel poble alt, allunyat de la mar, i també pel port de Llançà, abans de tornar a casa, a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2020, Catalunya, Espanya, familia, hotel

Estiu de 2020 a Eivissa

L’estiu de 2020, a pesar del coronavirus, van fer un viatge a Eivissa. Vam sortir des de Vilabella, en direcció a València, amb unes amigues de la família.

Església parroquial de Sant Pere de Vilabella 

Vam banyar-nos a la cala l’Alguer, perquè la de Pixavaques estava molt bruta. S’Alguer no estava gaire millor però vam poder remullar-nos. En acabat vam dinar a l’Ametlla de Mar. Tots els restaurants eren ben plens i per això vam anar a l’Ancla, un bar on, en principi, mai no haguéssim anat. Però no va estar gens malament. Des d’allà vam anar a València, on ens vam allotjar a l’hotel Hotel Malcom and Barret, un bon hotel, una mica als afores. Per sopar vam decidir anar fins el proper barri de Ruzafa, una caminadeta de mitja hora, i probar una pizzeria argentina anomenada Malamia Ruzafa. Fantàstica. Carns i pizzes, fabuloses. Del millor de València.

El dia següent continuem camí cap a Dènia, des d’on surten els vaixells cap a Eivissa. Ens banyem i dinem al mateix port, en un restaurant amb bones vistes, anomenat Pa Picar Algo, menjar correcte, sense més. A la tarda agafem el vaixell i en arribar a l’illa, anem ràpidament cap el nostre hotel, Els Pins Resort & Spa, molt maco, ben situat, a la badia de Sant Antoni de Portmany, amb esplèndides instal·lacions. Aquella nit va ser la primera, però no la darrera, que vam sopar al restaurant Pyrenees, tot un encert.

L’endemà vam anar a banyar-nos a Cala Comta, no lluny de l’hotel, una de les millors platges d’Eivissa, i potser del món. Bon aparcament, aigües turquesa, transparents i roques de formes capricioses.

Per dinar vàrem pujar fins Sant Josep de sa Talaia, un bell poble de l’interior de l’illa. Allà menjàrem al restaurant Es Galliner, al costat de l’ajuntament. Molt bé, molt car. 

A la tarda baixarem a fer un bany a la cala Molins, molt maca, un pel salvatge. Aquella nit anàrem a sopar al restaurant Es Virot, a la mateixa platja, a tocar de l’hotel. Força bé.

El dia següent vam anar a Cala Bassa, feia una mica de núvol i quedava un xic deslluïda. Però va anar millorant. Bon aparcament de pagament que inclou una cervesa de regal. Al migdia tornem a dinar de nou a Sant Josep, aquesta vegada en una pizzeria realment italiana anomenada Pizzico di Pepe. Molt bé!

A la tarda tornada a la platja, de nou a gaudir de Cala Comta. Una posta de sol inoblidable.

L’endemà fou el dia de visitar una de les platges més maques del món, una platja que enllaça Eivissa i Formentera, Ses Salines. Aigua de primera, gran pàrquing, bons restaurants.

Per dinar vam anar a Eivissa ciutat amb ganes de visitar el Dalt la Vila. Feia molta calor i tot estava tancat. Vam acabar al bar Mariano, que nos us recomanem sota cap concepte. Preus altíssims per un menjar horrible i una atenció nefasta.

A la tarda, havent dinat, vam fer una volta pel Dalt la Vila d’Eivissa, amb pujada fins la catedral i el mirador. Molta calor però valia la pena. I, tot seguit vam tornar a Ses Salines, a remullar-nos de nou una estona. Tornada a Sant Antoni, sopar al Pyrenees i dormir a l’hotel. 

El dia següent anàrem, tot creuant els magnífics camps del nord de l’illa, plens de petits poblets de noms ben evocadors, fins la mítica cala de Benirràs, que al matí estava totalment deserta. Aparcament gran i buit.

Per dinar escollirem el poble de Sant Joan de Lebritja, quatre cases blanques i una bonica església fortalesa. Dinàrem al restaurant Vista Alegre, recomanable, senzill i bo.

A la tarda baixàrem a banyar-nos a la cala petita de Portinax, bonica tot i que molt humanitzada i urbanitzada. Bon aparcament. 

Retorn a l’hotel, sopra al Pyrenees i a preparar-se per la tornada a casa.

L’endemà anàrem al port d’Eivissa on vam agafar el vaixell cap a Dènia. Arribada al migdia, a temps per dinar al restaurant Deniarròs del Port. Fantàstic, bé de preu, servei impecable. Molt recomanable. En acabat de dinar fèrem un bany a la platja de Dènia, que estava molt calenta. En acabat sortírem cap a Castelló de la Plana on teniem reservat l’hotel NH Turcosa, al port, una mica envellit, però encara correcte. Vam fer una volta pel port i vam sopar al restaurant Il Solito Posto, al passeig marítim mateix. Molt bones pizzes. 

Port de Castelló

El dia següent era dia de tornada. Vam anar de Castelló fins Penyíscola, una vila on sempre ens agrada tornar, i ens vam banyar en la seva platja llarga i càlida, amb vistes al penyal dins el mar. 

Penyíscola


Platja de Penyíscola

Per dinar vam anar al restaurant Tio Pepe, com sempre, qualitat sense parangó. Molt recomanable. I d’allà, a casa!

Deixa un comentari

Filed under 2020, Espanya, hotel, restaurant, Uncategorized