Tag Archives: figueres

Empordà, Cap d’any 2021

Tot just acabava l’any que ja tornàvem a ser camí de l’Empordà. Aquesta vegada no hi anàrem de pet, sinó que vam fer una parada a Girona, per veure aquesta ciutat vestida de Nadal. Girona sempre enamora i aquesta vegada més amb el seu típic mercat nadalenc a la plaça dels cinemes. En aquesta mateixa plaça dinàrem, molt bé, com sempre, a Casa Marieta, un valor segur. Acabat el dinar passejàrem pel barri vell, per la força, pel call. Un regal en temps de pandèmia!

Sortim de Girona camí dels petits poblets amagats de l’Alt Empordà. Visitem Sant Mori, amb el seu castell i palau renaixentista, els seus estrets carrers medievals i l’església de Sant Maurici, que dona nom a la vila.

I continuem cap a Sant Miquel de Fluvia, que conserva les restes del seu gran cenobi, l’església romànica poderosa, i unes columnes d’un evocador claustre, malauradament destruït.

I acabem la ruta a Sant Tomàs de Fluvia, petit lloc on una església romànica guarda unes pintures que no vam poder veure, perquè obre només els primers diumenges de cada mes, per la missa.

El final del nostre perible fou, de nou, el magnífic Hotel Ibis Styles Ronda de Figueres, on vam poder sopar, i dormir, molt bé. Net, polit, còmode i molt bé de preu, necessiteu quelcom més?

L’endemà gran ruta: anar a França, a Cotlliure. Ningú a la frontera. Ningú en lloc. Pobles morts, Cervera, Banyuls, Port-Vendres. Cotlliure a mig gas. Bars i restaurants tancats. Però la vila marinera, amb les seves postals, intacta. L’església, el calvari, el port, el castell… i un mercat dominical, molt mediterrani. I al cementiri la tomba de Machado, una parada “inconturnable”.

Abans de dinar una parada a pendre el sol a la platja de Grifeu, una de les més boniques de la Costa Brava.

El dinar el fèrem a Llançà, al restaurant Can Rafa, un dels millors del poble. Que bé que s’hi menja! La tarda la acabàrem al Port de la Selva, gaudint de la llum de la posta, daurada i acaronadora. Fantàstic poble blanc, mariner i quiet en aquesta tarda blana d’hivern.

Tornada a Figueres, a l’hotel Ronda, sopar i dormir. El dia següent tocava muntanya i semblava que faria fred de veritat. I així fou. El dia era gris, havia nevat la nit anterior a Figueres, i a Maçanet de Cabrenys feia molt fred. Vam poder veure aquest poble de muntanya de l’Alt Empordà, els seus carrers medievals, la plaça on un avantpassat nostre, en Baltasar Molar, feu bastir un local social, la maça d’en Rotllan, l’església romànica.

Pujàrem al poble de La Vajot, petit però interessant, amb una curiosa escala exterior que puja al campanar.

I d’allà uns kilòmetres de pujada fins al Coll de la Manrella, amb el monument a Companys, i als milers d’exil·liats que travessaren la carena per aquest pas, camí de França. Molt emotiu.

Des d’allà dalt vam veure que a Roses, vora el mar, hi tocava el sol. I vam baixar corrent cap al meravellós golf de Roses, on vam passejar vora la platja de l’amplíssima badia, gaudint de la calor amable d’aquest cru hivern. Per dinar anàrem a la pizzeria Marechiaro, un bon italià. Bona teca a preu convenient.

A la tarda anàrem fins l’Almadrava i les Canyelles petites, dues cales que mai no havíem vist. Malgrat l’excesiva edificació de muntanya i mar, encara conserven aquell aire mediterrani que busquem a la nostra Costa Brava.

Encara ens va quedar temps per fer una petita aturada a Fortià, poble de la reina Sibil·la, i al Far d’Empordà, l’església del qual senyoreja l’Empordà des del seu turó fortificat.

Per acabar la jornada tornada a l’hotel Ronda de Figueres, sopar i dormir.

El darrer dia tocava retorn a casa i ho aprofitàrem per fer una ruta pel Empordà, el de dalt i el de baix. La primera parada fou als Aiguamolls, que estaven plens d’aigua i de fauna. Ocells a desdir, braus, cavalls…

Seguírem cap al bellíssim poble medieval de Pals, inabastable en ple estiu, curull de gent i badocs, buit i desolat ara, però sempre fantàstic.

I dinàrem, amb vistes al mar, impagables, al restaurant Can Gelpí, un dels únics que estava obert aquests dies. No és el millor de Calella de Palafrugell, però la seva ubicació, al Port-Bo, davant la platja, ho perdona tot. La passejada prèvia, i posterior, per aquest racó privilegiat de la Costa Brava va ser inoblidable. Més encara sabent que l’endemà passat tornaríem al confinament municipal.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Catalunya, Europa, familia, hotel, ruta

Nadal 2020 a l’Empordà

Per aquest dissortat Nadal de l’any 2020, el de la pandèmia, haguèrem de deixar de banda un viatge a París o una volta per Madrid. El confinament dins Catalunya ens obligà a revisar comarques belles que teniem un xic oblidades. Per això, abandonada la idea del Pallars, on nevava seriosament, decidírem marxar cap a Figueres, la capital de l’Alt Empordà, lloc ideal per visitar aquestes terres fantàstiques.

La primera parada fou Empúries, les platges suaus on els grecs desembarcaren a la nostra terra, i on fundaren la seva bonica ciutat, les ruïnes que admiràrem només arribar.

Tot seguit continuàrem viatge fins Sant Martí d’Empúries, petita joia medieval amagada darrera les seves dunes, amb la seva església gòtica, com un far o un castell, damunt la mar.

En acabat, i donat que tots els restaurants de la petita vila eren plens, ens arribàrem fins el poble de Sant Pere Pescador, on anàrem a raure al bar Ruki, un lloc senzill però molt bo per dinar.

Tot seguit, caient ja la tarda, fèrem cap a Castelló d’Empúries, capital altanera del comtat antic, dominada per la imponent catedral gòtica de Santa Maria. Un didal de carrers, amb places plenes de palaus, una ciutat preciosa.

Finalment vam arribar al destí, l’hotel Ronda de Figueres, un Ibis Styles bonic, net i polit, amb gent amable, un bon restaurant i habitacions a bon preu. Visitàrem Figueres, la basílica de Sant Pere, el Museu Dalí, i el poc conegut Museu de l’Empordà, amb uns quants quadres, pocs, de mèrit: un Dalí, un Nonell i un parell de Mir.

L’endemà agafarem la carretera cap al monestir de Sant Pere de Rodes, penjat dalt del Cap de Creus, una meravella del romànic català, un monestir agreste, de pedra sense polir, amb vistes damunt el mar.

De Sant Pere baixàrem al Port de la Selva, quiet i reposat enmirallat en la seva badia perfecta. Dormit al sol càlid de l’hivern mediterrani.

Seguírem cap a Cadaqués, la magnífica vila pescadora i pirata, arraulida al final de l’ampla badia. Dinàrem a la Gritta, un italià que ens enamora des de fa temps, i recorreguèrem els carrers tranquils i lluminosos amb calma. Donàrem la volta a les Ribes d’en Pitxot i el camí de Caials gaudint de les vistes damunt el poble blanc.

Tornada a Figueres caient la tarda. Plovisqueja mentre passegem per la capital de l’Empordà. Botigues obertes, gent als carrers, l’ajuntament i el castell de Sant Ferran, imponent, ja a les fosques.

El nou dia ofereix la possibilitat de veure l’admirada Canònica de Santa Maria de Vilabertran, fastuosa obra del romànic i el primer gòtic català, poc coneguda, poc visitada. Recorrem amb delit contingut les estances pures, de línies precises i clares.

Seguirem la ruta cap al bonic poble de Peralada, capital del Vescomtat rebel dels Rocabertí. Carrers i places tortuosos. Covents arruinats, decadència d’un passat esponeròs.

Continuem navegant pels camps plans i infinits de l’Empordà, fitant les Alberes que s’estenen al nostre davant, passant petits llocs, fins arribar a Rabós i d’allà, pujant per un camí rural, fem cap a la Vall de Sant Quirze, que senyoregen les ruïnes potents, pedra viva, de l’antic Cenobi de Sant Quirze de Colera.

Seguint la nacional 260 arribem a la Costa Brava més del nord, a tocar de França. Llançà, Garbet, Colera i, finalment, Portbou, amb la badia closa, ferèstega.

Anem a dinar a Llancà, al restaurant de Can Rafa, una troballa de les que cal compartir. Cuina de qualitat a bons preus, tracte amable i familiar. En acabat donàrem una volta pel poble alt, allunyat de la mar, i també pel port de Llançà, abans de tornar a casa, a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2020, Catalunya, Espanya, familia, hotel

Alps, estiu 2019

L’estiu de 2019 vam fer un petit viatge als Alps francesos. Vam sortir de Barcelona per anar a dinar a Perpimyà, a la pizzeria Le Napoli, un italià molt cèntric, amb aparcament públic a la mateixa plaça de Catalunya de la bonica ciutat de la Catalunya Nord. Havent dinat vam fer un volt per la vila medieval, admirant la llotja, el castellet i el casc antic. Seguidament vam fer cap a Avignon, on vam dormir a l’hotel Ibis Styles Avignon Sud, que ja coneixiem. Sopàrem al restaurant “La Boucherie”, un establiment de cadena, però força bo i recomanable, al costat mateix de l’hotel. L’endemà seguim camí dels Alps, travessant el bonic massís de la Cartoixa, la Chartreuse, i dinant a Saint Laurent du Port, un bell poblet al cor del massís. Plovia a bots i barrals però ens en vam sortir. Vam menjar al restaurant Le Montagnard, molt recomanable.

Continuem camí cap a Chambery per arribar a Aix les Bains, bonica estació termal a la vora del llac du Bourget. Ens allotgem a l’hotel Ibis Styles dins el domini de Marlioz, un fantàstic parc amb piscina climatitzada i spa. Molt bé.

Anem a fer un volt pel centre del poble, admirant els banys, el temple de Diana i l’arc romà. Per sopar anem al Pizza Adria, no lluny de l’hotel. Un local petit, de només pizzes, però molt bones. El dia següent decidim anar a Chamonix per veure el Mont Blanc. Dia cobert de núvols, boira i sense gaire visibilitat, cap esperança de veure el pic més alt d’Europa. Però en pujar a Chamonix, superem la capa de núvols baixos i es mostra el sol i tota la carena en la seva màxima esplendor. El Mont Blanc, la mer de glace, les grandes jurasses, les aguilles vertes i les rouges… Aparquem el cotxe, amb molta sort perquè estava molt ple, i anem a agafar el telefèric del Brevent. Des de dalt vistes aèries damunt Chamonix i el Mont Blanc. Preciós!.

Tornem a Chamonix per anar a dinar a la pizzeria des Moulins, a tocar del centre històric i al costat del riu Arve. Una passada de bona. Molt recomanable.

Tornada cap a Aix, amb passejada de tarda pel centre històric d’Aix i el seu llac. Per sopar vam anar a una pizzeria i restaurant del centre, molt bona, molt interessant. Es diu L’Arbre a Palabres i es menja molt bé.

El dia següent vam decidir anar a Ginebra, a Suïssa. Vam passar mig matí recorrent el llac, les seves vores, veient els vaixells, el jet d’eau i el rellotge de flors.

Com que la vida a Ginebra és molt cara, i el menjar més, vam anar cap al poble medieval francés d’Yvoire, a pocs kms. de Suïssa, a la vora del llac Leman. Amb el seu petit port, el castell, l’església i les cases de pedra amb balcons de fusta florits, aquest poblet és un espectacle preciós. Llàstima que estava molt ple de gent. Va costar trobar lloc per dinar. Ho vam fer en un Bistrot petitó i familiar, portat per una parella de gent gran. Es diu La Terrasse i no va estar pas malament.

A la tarda tornada a Aix les Bains, passeig pel llac i sopar al mateix Arbre a Palabres. Molt bé. El darrer dia als Alps vam decidir veure Annecy, preciosa ciutat medieval, plena de canals, situada al llac del mateix nom, rodejada de muntanyes. La petita Venezia dels Alps, li diuen. Hi havia uns dibuixos fets en paper a les parets de certes cases. Molt curiós. Allà vam dinar a la pizzeria Le Sapaudia, on ja havíem estat una altra vegada a l’hivern. Fantàstica.

A la tarda vam pujar la Semnoz, fins arribar a la Cret de Chatillon, una muntanya des d’on hi ha una vista magnífica de la vall d’Aix i d’Annecy, de l’Alta Savoia en general, i fins del Mont-Blanc. Un lloc pastoral, d’alta muntanya, molt maco.

Tornada a Aix, amb una parada per sorprendre’ns davant el pont de l’Abime, unes gorges espectaculars.

Vam anar a sopar a l’Arbre a Palabres, al centre d’Aix, per tercera vegada. Vam fer una volta de nit, i cap a dormir al nostre hotel Ibis Styles. De tornada vam baixar cap a la Provença, amb ganes de continuar veient muntanyes alpines. Vam travessar el port de muntanya de la Croix Haute, vam trobar molta cua i vam acabar per dinar a Sisteron, en un lloc bo, una mica car, que es diu El Pizzaiolo. No sabem si tornaríem a parar aquí.

Vam continuar fins l’hotel Ibis Styles Avignon Sud, que ja coneixiem de l’anada i d’altres ocasions. Sopàrem al restaurant “La Boucherie”, aquell establiment de cadena, bo i recomanable, al costat mateix de l’hotel, que ja us hem citat a l’anada també. El darrer dia de ruta tocava tornar a casa. Vam parar a dinar a Figueres, a Can Duran, tot un clàssic.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Europa, França, restaurant, ruta, rutes

Cap de Creus a l’hivern 2019

Vam decidir fer un pont d’hivern al Cap de Creus. Poca cosa, sortir dissabte i tornar diumenge. El primer dia vam anar fins a Cadaqués. Estava magnífic. Vam haver d’aparcar fora el poble, a la platja del Ros.

Erem lluny però caminant per la riba vam obtenir vistes impagables de Cadaqués sota el sol de març.

Dinar a la Gritta, un italià molt recomanable, pizza i pasta, però també carn o peix. Barat, molt ple. Visita de la vila, carrers estrets, cases blanques.

Descobrim una cosa que no havíem vist mai: les tapes de l’entrada d’aigua de les cases tenen petits quadres mariners. Una cucada.

A la tarda anem fins a Port Lligat, un entorn molt bonic, amb la casa de Dalí. El port, les barques, el mar quiet… un paradís.

Seguim cap a far de Cap de Creus, paisatge esplèndid, en diuen mineral.

A la nit fem cap a Figueres, on sopem i dormim a l’Hotel Duran, molt bé. Molt recomanable. Fem un volt per la ciutat: museu teatre Dalí, carrers comercials…


L’endemà sortim cap a Sant Pere de Rodes, meravellós monestir romànic penjat damunt Port de la Selva.

Per dinar baixem a Port de la Selva, bonic poble blanc mariner obert a la seva àmplia badia. Fem una estona per la vila i per la seva platja.

Dinem al Port mateix, al restaurant Bellavista. Esperàvem quelcom millor. A la tarda anem a Platja de Garbet, a remullar-nos el peus i ressolar a la sorra. Magnífic.

Al capvespre, tornada a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Catalunya, Espanya, Europa

Maig 2007 a l’Alt Empordà

Un cap de setmana de maig vam anar a fer una volta per l’Alt Empordà. Vam anar de Barcelona fins a Cadaqués, bellíssim poblet turístic i mariner del Cap de Creus, que aquests dies estava molt tranquil. Vam dinar a l’Hostal Vehí, que en aquells temps era restaurant a més de fonda. Ara només ofereixen habitacions amb esmorzar, senzilles però netes i al centre del poble.

Cadaqués

Cadaqués

Cadaqués

A la tarda vam anar fins a Roses, on ens vam allotjar a l’Hotel Mediteraneo Park, un bon hotel familiar, piscina, spa, jardí, no lluny de la platja, on fan bons preus en temporada baixa i ofereixen habitacions familiars. Vam sopar a l’hotel mateix. L’endemà vam anar a Castelló d’Empúries, on vam visitar la magnífica catedral gòtica i el poble medieval, molt bonic. Continuarem fins Vilabertran, on vam anar a veure la seva canònica romànica, església i claustre, a més del museu d’art, molt xulo tot. Vam anar a dinar a Can Duran, a Figueres, un hotel familiar molt bo i un restaurant de campanetes, molt recomanable. Vam aprofitar per arribar-nos fins els aiguamolls de l’Empordà. Retorn a Roses, sopar i dormir.

Castelló d’Empúries, catedral

Vilabertran

El dia següent anàrem a Sant Llorenç de la Muga a veure el riu passar per aquesta bonica zona de l’Empordà. Tot seguit baixàrem cap a Besalú, bella vila medieval fortificada, murallada, plena de palaus i esglésies, amb un pont gòtic meravellós. A la tarda anem fins els aiguamolls de l’Empordà, abans de tornar a Roses, per admirar la natura, arbres, ocells… Sopar i dormir a l’hotel.

Besalú

Aiguamolls de l’Empordà

El darrer dia tornada cap a Barcelona, amb parada a Girona per veure-hi el “Temps de flors”, la fantàstica exposició floral de la ciutat, que es fa cada maig. Vam estar al claustre de la catedral i vam rondar per carrers de la Força.

Claustre de la catedral. Girona

Deixa un comentari

Filed under 2007, Catalunya

Croàcia i Eslovènia, estiu 2017

L’estiu de 2017 vam fer un viatge fins Croàcia i Eslovènia. Vam sortir de Barcelona cap a Montpellier on vam fer nit i sopar a l’hotel Novotel d’aquesta ciutat, a peu d’autopista. Seguírem cap a Grenoble, als Alps francesos, on hi ha un Novotel al mig del camp, a Voreppe. Hotels tots ells molt barats i familiars. Vam sopar al restaurant italià, molt bo, anomenat Carmelina. Molt recomanable. D’allà cap a Milà, a Itàlia, passant pel coll del Mont Cenis, espectacular pas alpí del que no tenim fotos perquè plovia. Dinem en un restaurant d’un hotel xinès d’Avigliana, poble proper a Torí. És diu Vittoria i està davant de l’estació del tren. No vam menjar malament. Menjar xinès, pizza i pasta. Seguim cap a Milà, i ens allotgem i sopem al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. No visitem ni Montpeller, ni Grenoble, ni Milà, viles totes molt xules però molt conegudes. L’endemà marxem cap a Venècia, arribant al migdia a Mestre, on hi ha un bon hotel Novotel. Per dinar anem a un petit restaurant casolà proper a l’hotel. Es diu l’Osteria de Mariano. Menú del dia cantat, pasta fresca sempre, qualitat a preu raonable. Un veritable museu on parlareu amb els amos de què i com voleu menjar i veure. El recomanem. L’endemà recorrem Venècia una altra vegada. I aquesta vegada no hem visitat el pont de Rialto, ni el pont dels sospirs, ni la plaça de Sant Marc perquè era la enèsima vegada que hi anàvem. Ens hem allunyat voluntàriament de la massa humana que deambula seguint la ruta de formiguer entre Piazzale Roma, on us deixen els busos i el modern tram, (una novetat interessant), i hem recorregut coses que no havíem vist, i d’altres que no es veuen gaires vegades. Així la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Acabat de dinar hem anat al Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano. I anar aleshores cap a la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I hem vist també Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, i l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. Venècia ens encanta.

La Basílica Gloriosa dei Frari està repleta d’obres d’art i és poc coneguda i visitada. L’altar major és obra de Tiziano i les capelles laterals acullen talles de diversos artistes, com ara el Sant Joan de Donatello.

A la nit tornem a l’hotel i a sopar anem a un restaurant molt divertit, casual, instal·lat en una antiga fábrica, servit per gent jove: Ae Oche 4 Cantoni. Genial. El dia següent começa l’aventura croata. Croàcia, la península d’Istria, és presenta com una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. Dominen un paisatge verd com ara Escòcia, amb boscos frondosos sota un cel blau. Motovun és un d’aquests pobles.  Travessem Triestre i Eslovènia per arribar-hi. Primera frontera!. Ens allotgem en una casa rural fantástica que hem llogat sencera: Motovun House. Molt maca. Típica, equipada. Dinem en un restaurant abans d’instal·lar-nos: La Kanoba Mondo, al centre del poble, i a la nit ho vam fer sempre al restaurant Pod Voltom, al mirador damunt la vall, sopar amb vistes… molt romàntic. El poble és peatonal però ens van deixar pujar amb cotxe. Dona gust recórrer els carrerons empedrats amb lloses blanques, polides pel pas dels anys. Fer el tomb a la muralla i veure caure la tarda damunt dels camps mentre sopes a la fresca.

Des de Motovun vam anar a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, el temple d’August… i la catedral.

Amfiteatre romà a Pula

Arc dels Sergis

Porta d’Hèrcules i mosaic romà a Pula.

També vam anar a Rovinj, bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. On vam dinar a la Pizzeria da Sergio, només pizzes, però molt bones, al carrer peatonal del poble antic, Grisia.

I a la tarda vam acabar a Porec, a una trentena de kms. de Motovun, a veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO.

El dia següent marxàrem de Motovun camí de Zadar. En el camí paràrem a la ciutat d’Ogulín, en els boscos i muntanyes del nord de Croàcia, on vam veure el castell Francopan. Vam dinar al restaurant de l’hotel Francopan, molt bé i bé de preu.

Seguírem la ruta cap a Zadar on vam allotjar-nos als apartaments Lavandula, molt moderns i molt bonics, a tocar de la platja i a 10 minuts del centre. Encara vam poder anar a la platja, i veure la famosa posta de sol de Zadar, per arribar-nos a sopar al centre, al restaurant 2 Ribara, fantàstic.

La porta d’entrada recorda que Zadar fou també veneciana

La basílica de Sant Donat és una joia pre-romànica bastida damunt del fòrum romà fent servir bases de columnes i temples romans.

L’endemà, des de Zadar vam fer una excursió a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja.

De tornada a Zadar vam dinar al costat dels apartaments en un restaurant típic amb aires de taverna grega: el Kuzina. Molt bo i barat. Tarda de platja i nit a Zadar. Nova passejada pels carrers d’aquesta bella ciutat, entrada a l’església de Sant Donat, guapíssima, visió de la posta de sol i sopar, de nou, al 2 Ribara.

L’endemà marxem de Zadar amb destinació Dubrovnik. L’aduana ens fa perdre una bona estona, i les cues per travessar Naum, un petit enclavament de Bòsnia, encara més. Sortint del mal pas ens dona temps d’anar fins la petita ciutat fortificada de Mali Ston, a dinar al port. Ho fem en el restaurant Kapetanova Kuca, que pertany a l’Hotel Ostrea. Bo, sofisticat, bona relació qualitat preu. Acabat de dinar passegem pel poblet pescador de cases de pedra.

Continuem camí de Dubrovnik on arribem a la tarda. Ens allotgem a l’Hotel Àdria, molt bé. Luxe. Piscina coberta. Tenim mitja pensió. Sopar buffet molt arreglat. Cau el vespre i baixem a la ciutat murallada de Dubrovnik. Aparquem al pàrquing públic, car, i baixem a peu les escales. És Disneylandia. Bonic però massa turístic.

L’endemà intentem entrar a Bòsnia per visitar Mostar. L’aduana estava impracticable. Girem cua, travessem Naum prou bé i arribem a dinar a Baska Voda, un bonic poble de la costa. Ho fem a la konoba Toni, barateta i bon servei. Després anem a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat a tocar de la platja. Bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. La platja de pedres de Baska Voda és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

L’endemà toca una de les perles del viatge, la ciutat de Split, ubicada tota ella en un fastuós i immens palau imperial de Dioclecià. La porta nova o aurea dona accés a l’entramat de carrers medievals bastits dins de les estances del palau. Al peristil convertit en plaça, al mausoleu imperial fet catedral, als soterranis fets basar. Increïble!.

       

A Split dinem prop de la porta aurea a la pizzeria Portas. Bona teca, a bon preu. Bon servei.

Acabem el dia a Trogir, on arribem a la tarda, sempre pendents d’un incendi forestal que ens ha acompanyat des que vam sortir de Baska Voda. Anem de pet a Villa Tudor, on hem llogat unes habitacions amb vistes a la magnífica ciutat amurallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofitem la tarda per anar a la platja de l’illa de Ciovo, a uns kms. de Trogir, molt amable i maca.

Image00001Image00002

El dia següent vam sortir de Trogir cap a Zagreb, per l’interior, per poder visitar els llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on vam passar pràcticament tot el dia fent senderisme, muntats en trens i en vaixells, parc amunt, parc avall. Vam dinar a Korenica, prop de la frontera, en una zona devastada per la guerra. Ho vam fer al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Després, a la tarda, arribàrem a Zàgreb.

Com ja hem dit, havent vist els llacs de Plivitze, seguírem fins a Zagreb, la capital croata, on vam dormir a l’hotel Internacional, allunyat del casc històric, però ben comunicat. Clàssic.

Zagreb te districtes que recorden encara el realisme socialista de Tito, amb blocs per obrers. Però el seu casc antic és bonic, amb la catedral i el castell.

L’endemà vam fer una sortida per visitar la Croàcia interior, més desconeguda. Vam anar a Belec per veure la meravella barroca de l’església de Santa Maria de les Neus. Demaneu la clau a la casa de pagès del davant si la trobeu tancada.

Vista l’església continuem cap a Varazdin, ciutat barroca per excel·lència, plena de palaus i esglésies, amb una catedral bellíssima i un castell molt evocador. Val la pena fer una parada a Varazdin en un viatge a Croàcia. Allà vam dinar a la pizzeria Àngelus, un lloc molt recomanable. Bon menjar pec pocs diners.

A la tarda tornada a Zagreb, amb nova visita a la ciutat antiga. L’endemà abandonem Zagreb per anar cap a Eslovènia. Parem un moment a veure el poble encantador de Somobor abans de creuar la ratlla.

A Eslovènia ens allotjàrem a l’Hotel Radisson Blue de Ljubljana, la capital. Situat lluny del centre però molt luxós. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. A Ljuljana vam dinar, tard i de patacada, en un restaurant d’un centre comercial proper a l’hotel. Per sortir del pas i prou. Es diu Al Capone, una típica pizzeria de cadena. Aquella tarda nit, i l’endemà, visitàrem Ljuljana. A la nit tornàrem a l’hotel a sopar, al bar, gens malament.

Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell, quatre carrers medievals, un riu, uns ponts, el dragó de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó.

Tocava ara descobrir una mica els Apls Julians d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on ens vam banyar, i on vam dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco.

A la tarda tornada a Ljuljana, i sopar al restaurant Marley & Me, l’únic que tenia lloc i que no va estar pas gens malament. El dia següent tocava tornar cap a casa. ho vam fer via Vicenza, on vam parar a visitar la ciutat, renaixentista, preciosa, amb la basílica palladiana, la catedral i les esglésies. Vam dinar, molt bé de veritat, al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

Seguim cap a Milà, i ens allotgem i sopem al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa, on ja vam fer-ho a l’anada. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. L’endemà marxem cap a Grenoble, travessant el Mont Cenís, magnífic pas alpí, de nou amb pluja. I baixem a Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès.

Dinem a Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

Anem a dormir a Grenoble, als Alps francesos, al mateix Novotel que hi ha al mig del camp, a Voreppe. Vam sopar al mateix Novotel. Bé. El nostre preferit, el Carmelina, restaurant molt recomanable, estava tancat aquell dia. I d’allà, l’endemà, cap a casa, amb parada a Figueres per dinar al millor restaurant i hotel de la ciutat, el Can Duran.

Deixa un comentari

Filed under 2017, Europa, França, Itàlia

L’Aveyron, maig 2010

Pel pont de maig del 2010 vam sortir a fer una volta per Occitània, pel departament de l’Aveyron. Vam dinar a Llívia, a l’hostal Rusó. Senzill però bé. Vam anar cap a Toulouse pel coll de Puymorens, i ens vam aturar a dinar a Pamiers, bonica vila occitana on vam veure, encara que tancada, l’escola Calandreta, i el campanar amb la torre de la seva església tolosana de totxo vermell.

Vam anar tot seguit a Tolosa de Llenguadoc on vam sopar i dormir a l’Hotel Novotel de Blagnac. Molt bé. L’endemà una volta per Tolosa, Capitoli, església romànica de Sant Serni, església gòtica dels Jacobins, convent i museu dels Agustins, molt bonics tots!. I, és clar, una visita al parc temàtic Cité de l’Espace, on vam dinar al restaurant. Tornada a l’hotel, sopar i dormir.

El dia següent vam fer una volta per poblets i bastides medievals preciosos de la zona de l’Aveyron, a quin més bonic. Vam començar per Castellnou de Montmirall, molt maco.

Vam continuar pel poblet veí de Puycelsí, molt xulo.

Per seguir després cap a Bruniquel, poble penjat on vam visitar el seu castell, i cap a Penne, un altre poble medieval on vam dinar al restaurant La Terrasse, únic restaurant del poblet. Senzill, fins un xic destartalat, però amb una terrassa, i amb unes vistes… magnífiques. I el menjar prou bo, millor que l’aparença del local. Cuina popular, del país. Menú arreglat.

A la tarda vam continuar la ruta cap a Sant Antonin de Noble Val, una altre vila murallada, bastida medieval.

La perla d’aquest recorregut va ser l’abadia de Beaulieu en Rouergue, art gòtic del Císter, mutilat, però molt bell.

De tornada passàrem pel poble de Varenh, amb un castell i una església romànica molt maca.

Per arribar, al final, a la bellíssima Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, meravellosa.

Tornada a Tolosa, al Novotel, sopar i dormir. L’endemà dia de tornada. Parem un moment per visitar la fantàstica abadia de Fontfreda, a tocar de Narbona. Molt maca.

Retorn cap a Barcelona, parant a Figueres a dinar, naturalment a Can Duran, molt bon restaurant i un hotel molt maco també. Nova parada a Girona, que celebrava el temps de flors. Recorregut per la capital del Ter i tornada a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2010, Europa, França

Estiu 2010 a Itàlia

Unes vacances clàssiques a Itàlia, l’estiu del 2010. Sortim de Barcelona, camí de França, cap a Marsella. Dinar al Casino del supermercat Geant a Narbonne, com sempre. Seguim cap al Novotel Marsella Est, als afores de la ciutat. Sopar al mateix hotel. L’endemà sortim cap a Génova, amb parada a Sant maximin la Santa Bauma, i la fantàstica abadia cistercenca del Thoronet, d’una delicadesa corprenedora.

Dinar en una altra cafeteria Casino, a l’entrada de Cannes, i continuar cap a Génova. Allà vam dormir al Novotel, que va costar de trobar, on també vam sopar. A la tarda piscina, i una visita al port de la ciutat i al carrer dels palaus renaixentistes, una passada de maco.

El dia següent baixem per la costa camí de Lucca, Pisa i Florència. Visitem Lucca, bella ciutat medieval italiana, amb les seves esglésies romàniques i el seu amfiteatre transformat en plaça. Allà vam cercar i vam dinar al càmping Torre Pendente, a Pisa, cercant la pizzeria i la pizza al tonno d’en Michele, que ja no era el mateix.

A Pisa era obligada una visita al campi dei miracoli, amb el seu duomo, el baptisteri i la torre pendente.

Seguim camí de Florència, on ens hostatgem al Novotel als afores de la ciutat, on també vam sopar. Molt bé. L’endemà visita obligada a Florencia.

Duomo, signoria, ponte veccio… dinar a Gli Angeli, un bonic restaurant que ja no existeix. Tornada a l’hotel, piscina, sopar i dormir. El dia següent excursió per la Toscana: anem a Siena.

Encantadora ciutat amb la seva plaça del palio, l’ajuntament, el duomo, tota ella preciosa. De tornada a Florència ens aturem a dinar a Monteriggioni, bonic poblet murallat. Ho fem al ristorante Il Feudo, pas mal.

Visitat Montereggioni, continuem per la meravellosa Toscana cap a Sant Gimignano, esplèndit poblet medieval amb muralles, cases i carrers de pedra, palaus i unes curioses torres feudals defensives, altíssimes.

Tornada a Florència, sopar i dormir al Novotel. L’endemà una volta per la ciutat, admirant nous monuments. La Santa Croce, amb la capella dels Pazzi, per exemple.

El dia següent continuem la nostra ruta per Itàlia, camí de Roma, travessant la Toscana. Anem fins Pienza, la ciutat renaixentista de Pius II, amb el palau Piccolomini o la catedral.

Montepulciano, amb la fabulosa església de Sant Biagio, obra mestra del Sangallo, és una altra parada obligada. Toscana vinícola, desconeguda de les grans masses turístiques.

Continuem cap a Orvieto, cap a Montefiascone, on vam dinar, a la trattoria Borgo Antico, prop de la bella església d’aquesta vila, amb la seva característica cúpula blava.

A la tarda continuem el viatge per arribar a Roma, on ens hostatjarem al Novotel La Rústica, als afores, en ple camp, molt bé. L’endemà visita a Roma. Primer el David de Miquel Àngel, que encara no havíem vist mai, el Coliseum, la Roma barroca amb Piazza Navona, el Vaticà, Castell de Sant’Angelo…

O bé el Pantheon, magnífica cúpula romana, la pompositat de la Fontana di Trevi, o la delicadesa de l’Éxtasi de Santa Teresa de Bernini.

En acabar la visita a Roma iniciem la tornada passant per l’Umbria, la nostra regió predilecta d’Itàlia. Parem a Todi per reveure la increible església renaixentista de la Consolazione, el seu palau comunale, o el Duomo.

Seguim cap a Perugia, la capital umbra, on ens admiren el palau comunale, i la fontana de la plaça. Dinar al cafe di Perugia. Ens allotgem a l’Hotel Brufani, gran luxe ara, llavors no tant. Sopar en un restaurant del carrer Bonazzi, carreró amb voltes sota l’hotel.

El dia següent continuem la nostra ruta per l’Umbria i la Toscana, ara parant a Cortona, on visitem la ciutat i l’església de Santa Maria del Calcinaio, on fem d’interprets de l’anglès pel seu capellà.

Continuem viatge cap a Bolònia, on vam reservar el Novotel de la ciutat.

L’endemà anem cap a Ferrara, després d’haver visitat al matí Bolonya, amb les seves places i edificis civils de color vermell, les torres feudals altíssimes, impossibles, l’església del Sant Sepulcre. A Ferrara dinem al Leon d’Oro, davant de la catedral i, a la tarda passegem pels carrers medievals, admirant el castell i els palaus del Este, com ara la casa dels diamants.

De Ferrara cap a Padova, una altra bonica ciutat medieval.

I, finalment, Venecia, la perla de l’Adriàtic. Vam allotjar-nos i sopar al Novotel de Mestre, i l’endemà vam recórrer la bella ciutat dels canals.

A Venecia vam dinar a la trattoria Agli Artisti da Piero, a la Rugga Giuffa 4836, “pas mal du tout”. Dormir i sopar a l’hotel.

El dia següent vam sortir cap a Cremona, una vila que ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Per dinar anàrem a Latte Lie’r, un bar desenfadat.

A la tarda visita a la Cartoixa de Pavia, tota una troballa, magnífica.

Ja de tornada passem la nit a Torino, al Novotel Julio Cesare, als afores. La ciutat del Po és tan bella com sempre, ordenada, neta… Piazza Sant Carlo… Piazza Vittorio Emmanuelle… Aprofitem l’endemà per visitar el museu Egipci, una passada, el millor d’Europa!.

El dia següent passem els Alps per Briançon, però abans dinem a Lo Zodíaco, a Oulx, una pizzeria que mai no falla. Després baixem la vall de la Durance cap a la Provença francesa. Dormim a Montpellier, al Novotel, on també sopem. L’endemà continuem cap a casa, visitant la bella Sète, la vila costera amb un gran canal al mig. Dinem a Figueres, a Can Duran, un clàssic, bona teca i molt bon servei.

 

Deixa un comentari

Filed under 2010, Europa, França, Itàlia

Les Corberes, pont de desembre 2010

Pel pont de la Puríssima del desembre de 2010 vam anar fins la Catalunya Nord, a fer un recorregut per les Corberes. Sortírem de Barcelona en direcció a Puigcerdà. Vam dinar a Alp, com sempre a Cal Eudald, el restaurant de l’Aero Hotel La Cerdanya, que ens agrada.  Acabat el dinar seguírem a Puigcerdà i, un cop allà, entràrem en territori francès per baixar per la vall del riu Tet fins a Vilafranca de Conflent, preciós poble murallat. Encara ens quedà temps després per visitar el preciós monestir de Cuixà, joia del romànic català i universal, llastimosament mutilat.

Quan el sol ja queia trobàrem temps per fer un volt pel poblet d’Eus, un dels més bonics de França, amb els seus carrers estrets i cases de pedra. Bucòlic.

Seguírem, ja de nit, fins a Perpinyà on ens hostatjarem a l’Hotel Suites Novotel, que estava molt bé, però amb un desdejuni molt justet, per no dir pràcticament inexistent. Per sopar anàrem a la pizzeria Le Nàpoli, molt bona, tot i ser cuina francesa. En tornar a l’hotel una volta pels carrers il·luminats de Nadal de Perpinyà.

L’endemà deixàrem Perpinyà per anar cap al castell de Queribús, un dels castells càtars més bonics de la regió, i endinsar-nos en les Corberes, territori molt poc conegut però molt bonic.

Baixàrem cap a Lagrasse per visitar el poblet medieval, amb la seva abadia. El paratge és idíl·lic, amb el riu, el pont i les cases i la torre del cenobi aixecant-se entre la boira.

A Lagrasse vam dinar en un bon restaurant de cuina regional que també ofereix boniques habitacions. Es tracta de l’Hostellerie des Corbières. Molt bé. De tornada vam parar al castell de Vilaroja de Termens, molt bonic, com tot el poble.

En caure la nit, tornada a Perpinyà, sopar a Le Nàpoli, dormir al Suites Novotel. L’endemà tornada cap a casa parant, això sí, a la magnífica catedral romànica d’Elna, meravellosa.

D’Elna, i el seu romànic, anàrem a una altra joia romànica: l’església de Sant Andreu de Sureda, i a la seva veïna, Sant Genís les Fonts.

Art en el seu esplendor màxim. Passada la frontera acabàrem el viatge amb un bon dinar a l’Hotel Duran, a Figueres, tot un clàssic, on vam aprofitar per veure el Museu Dalí. A la tarda, retorn a casa, a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2010, Catalunya, Europa, França

Torino i Aosta pel Nadal

Pel Nadal de 2010 vam fer una sortida a la Vall d’Aosta i Torino, molt bonica. La Vall d’Aosta és una regió autònoma italiana, que toca a França i que està situada al cor dels Alps més alts i potents, al peu del Montblanc. Tot i que sembli estrany, només està a 770 kms. de Barcelona. Vam sortir la tarda de Sant Esteve, després d’un dinar familiar, i vam arribar a dormir a Montpellier, al Novotel, on també vam sopar. L’endemà sortírem cap a Torino parant a Orange una estona per veure el seu fantàstic arc romà.

Vam continuar ruta per una carretera panoràmica, per Nyons, Serres, Gap, Briançon i passant el coll de Montgenevre, arribar fins a Torino travessant els Alps. A Gap, on vam dinar al Petit Casino del supermercat Geant, cosa que fèiem habitualment llavors. Seguírem cap a Briançon, i passàrem la frontera pel pas de Montgenevre, totalment gelat.

Arribàrem a la ciutat de Torí, ja fosc. Ens hostajarem al Novotel Giulio Cesare, a l’entrada de Torino. No feien sopars, aquells dies tenien el restaurant tancat. Per això vam anar al centre de Torí, al restaurant Spada Reale, un bon lloc, amb pizzes i altres menjars. La nit accentua la linealitat, les perspectives d’aquesta vila de carrers rectes, neoclàssics.

L’endemà varem pujar cap al Vall d’Aosta. En entrar-hi vam dirigir-nos cap a Breuil-Cervinia, per la quantitat de neu que s’acumula en aquesta estació d’esquí, i per les vistes del Cervino. Si la vall principal és magnífica, ens mancaran les paraules per descriure les valls secundàries, com la de Cervinia, que s’endinsen per atanyer les sobiranes capçaleres del Mont Rosa, del Cerví, o del Montblanc, gegants d’Europa, amb més de 4000 mts. d’alçada. Son valls precioses, escarpades i rialleres, menys severes que la vall mare, més asolellades. N’hi ha una dotzena, totes fantàstiques, ideals per passar un Nadal a la neu.

Seguidament anàrem a la capital de la Vall d’Aosta, Aosta, al mig del vall, que és una capital jove i dinàmica, amb un passat romà esplendorós, amb arc de triomf inclòs, i nombrosos temples medievals, com Sant Orso o el Duomo, una església romànica amb un campanar xulo.

Vam dinar al poble de La Salle, en un restaurant diferent: Pizzeria da Gigi. No us espanteu per la pinta del lloc. Cuina sarda de tota la vida. Demaneu-li a la Valeria quins plats ha fet la seva mare aquell dia. De tornada tornàrem a parar a Aosta, quan ja queia la tarda.

L’endemà sortim ben aviat de l’hotel per anar a la basílica de la Superga, en un matí clar, sec i fred. Vistes fabuloses de la ciutat de Torino i dels Alps nevats.

Acabada la petita excursió a la Superga, continuem de nou cap a la Vall d’Aosta, aquesta vegada per arribar fins  Courmayeur, on vam visitar el poble, gaudir de la neu i vam veure el pavelló olímpic.

Per dinar anàrem fins el restaurant de l’hotel Maison Tissiere, al poblet d’Antey-Saint André, fantàstic. I tot seguit ens endinsàrem a la Vall de Cogne, al cor del parc nacional del Grand Paradiso, reserva d’Europa. Cogne, al final de la seva vall, és un poblet de conte de fades, amb restaurants i hotels maravellosos, paisatges idil·lics i una natura verge.

  

Tornada a Torino, sopar al restaurant de cada nit, dormir al Novotel i despedir-se d’aquesta bella ciutat del nord d’Itàlia.

El dia següent agafem el camí de tornada. Parada a Briançon per veure la ciutat amurallada per Vauban, l’església i les portes defensives.

Continuem cap a Mont Dauphin, una altra vila amurallada per Vauban, plena de neu, on vam dinar a l’estació, en un hotel i restaurant de carretera, però pas mal, Hotel Lacour, on havíem dormit de joves.

Continuem carretera avall, seguint el riu Durance, i parem de nou a Sisteron, ciutat en un congost del riu, amb un castell i església interessants, i un casc antic que està prou bé.