Setmana Santa 2008: La Cerdanya

Per la Setmana Santa del 2008, després d’haver celebrat la palma a Arenys, vam anar tres dies a la Cerdanya. Sortírem el dilluns sant cap a Alp, on vàrem dinar al restaurant Ca l’Eudald, on fan un menú que ens agrada i bé de preu. Seguírem cap a Puigcerdà i travessàrem la frontera per visitar la fortalesa de Mont-Lluís, un poble fortificat d’en Vauban, molt xulo. Uns kms. més enllà, camí de Formigueres, trobareu a mà esquerra la pista en bones condicions que remunta l’alta vall on neix el riu Tet fins l’estany de les Bulloses, un lloc idílic. La carretera asfaltada travessa prats amb el riu que salta. Al final s’arriba a un impressionant circ de muntanyes, que encara era ple de neu, que es reflexen el el llac gelat. Vam jugar una estona i anàrem tot seguit a Puigecerdà on vam passejar per la vora del seu llac. Tot seguit retornàrem cap a Alp per anar a dormir als Apartaments Guitart La Molina, que estaven prou bé.

  

El següent dia vam fer dos llocs que desconeixíem de la Cerdanya, però que son molt bonics: el refugi del Cap de Rec, sobre Martinet, i el santuari de la Mare de Déu de Bastanist, al peu del Cadí. El primer lloc amb un bosc impressionant, un acollidor refugi restaurant, les pistes d’esquí d’Arànser i uns pobles molt bucòlics. El segon una ermita en un prat molt gran envoltada de bosc i muntanya. Fàcil arribada en cotxe. Per dinar anem a l’Hotel dels Banys de Sant Vicenç, que és preciós, romàntic i amb molt d’encant. Està a peu de carretera i té un bon restaurant. També és un balneari reputat, amb una piscina d’aigua sulfurosa calenta. Tornem a dormir a l’apartament. El darrer dia, dimecres Sant, és dia de tornada a casa. Però abans parem a la Seu d’Urgell a veure la magnífica catedral romànica, i el museu diocesà, preciòs. Fem una escapada a les restes del famós monestir romànic de Sant Serni de Tavèrnoles, del que només queden els àbsis de l’església, prou evocadors, a tocar del riu Valira, camí d’Andorra, al costat esquerra de la carretera.

Després anem fins Castellbó, per veure aquest poblet encantador de l’Alt Urgell. Acabem dinant, pas mal, al Club de Golf d’Aravell, vistes esplèndides mentres menges. Bon menú per pocs calers. A la tarda tornada a Barcelona.

Lleida, cap de setmana

Vam anar a Lleida, perquè la mare hi feia una conferència, els primers dies de febrer del 2011. Ens acompanyava una amiga i la seva filla. Van ser un parell de dies, dissabte i diumenge, i ens vam allotjar a l’Hotel AC. Vam aprofitar el cap de setmana per veure les meravelles que la ciutat conserva, com ara l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Seu neoclàssica, la gran i bonica Seu gòtica, dalt del turó de la Suda, o el museu diocesà, ple d’obres d’art romàniques i gòtiques. També vam pujar fins el castell de Gardeny, a veure la fortalesa templera. Per sopar vam anar a la pizzeria Aggio, al carrer dels Templers, 3. Estava molt bé, propera a l’hotel. L’endemà, a l’hora de dinar, ja a punt de començar la ruta de tornada, vam dinar al restaurant Piñana.