Maig 2006: La Vall d’Aran

Pel maig de 2006 aprofitant un pont de 4 dies, vam decidir fer una sortida a la Vall d’Aran. Vam pujar per Balaguer i Benavarri fins a Sopeira, on vam dinar en un restaurant d’aquest espectacular poble situat sota una gran penya. Vam veure volar els voltors. Vam visitar, a la tarda, el monestir de Santa Maria d’Alaó, amb el seu bonic romànic.

Seguim cap a Boí, on fem nit a l’Hostal Pey, un bon lloc on dormir i menjar molt bé de preu i amb bona qualitat. Sopem allà també. L’endemà passem el dia a Taüll, visitant el vall, les esglésies romàniques de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, la de Boí, amb el seu museu, i la d’Erill la Vall. Pugem a les pistes d’esquí, ara desertes.

A la tarda seguim cap a l’Aran, fent una petita parada nostàlgica a l’Hospital de Vielha, on de petit havia passat molts estius amb la família. Ara és un refugi per excursionistes.

 

Arribem a Vielha, on dormim a l’Hotel Fontfreda. Allà no fan sopars i per això anem al restaurant Molí de Cano, amb vistes al Riu Nere. Molt bé.

El dia següent pugem pel Riu de Varradós fins la bonica cascada del Saut deth Pish, un lloc idíl·lic, amb salts d’aigua, prats i llacs. Carretera estreta però asfaltada. Dormir al Fontfreda i sopar al restaurant All i Oli, un clàssic on anàvem sovint.

L’endemà anem a la vall de Valarties, que remuntem fins que s’acava la pista transitable. Allà de nou trobem aigua arreu, cascades, cavalls, prats i boscos. Aprofitem per remuntar la carretera de Baquerira fins el Port de la Bonaigua, on encara hi ha clapes de neu. Dormir al Fontfreda i sopar al Molí de Cano, una altra vegada.

Tornem a casa. Parem a dinar al restaurant del Càmping La Noguera, al costat del pantà de Sant Llorenç de Montgai, un lloc amb un menú baratet i bo. I d’allà, cap a Barcelona.

Setmana Santa 2008: La Cerdanya

Per la Setmana Santa del 2008, després d’haver celebrat la palma a Arenys, vam anar tres dies a la Cerdanya. Sortírem el dilluns sant cap a Alp, on vàrem dinar al restaurant Ca l’Eudald, on fan un menú que ens agrada i bé de preu. Seguírem cap a Puigcerdà i travessàrem la frontera per visitar la fortalesa de Mont-Lluís, un poble fortificat d’en Vauban, molt xulo. Uns kms. més enllà, camí de Formigueres, trobareu a mà esquerra la pista en bones condicions que remunta l’alta vall on neix el riu Tet fins l’estany de les Bulloses, un lloc idílic. La carretera asfaltada travessa prats amb el riu que salta. Al final s’arriba a un impressionant circ de muntanyes, que encara era ple de neu, que es reflexen el el llac gelat. Vam jugar una estona i anàrem tot seguit a Puigecerdà on vam passejar per la vora del seu llac. Tot seguit retornàrem cap a Alp per anar a dormir als Apartaments Guitart La Molina, que estaven prou bé.

  

El següent dia vam fer dos llocs que desconeixíem de la Cerdanya, però que son molt bonics: el refugi del Cap de Rec, sobre Martinet, i el santuari de la Mare de Déu de Bastanist, al peu del Cadí. El primer lloc amb un bosc impressionant, un acollidor refugi restaurant, les pistes d’esquí d’Arànser i uns pobles molt bucòlics. El segon una ermita en un prat molt gran envoltada de bosc i muntanya. Fàcil arribada en cotxe. Per dinar anem a l’Hotel dels Banys de Sant Vicenç, que és preciós, romàntic i amb molt d’encant. Està a peu de carretera i té un bon restaurant. També és un balneari reputat, amb una piscina d’aigua sulfurosa calenta. Tornem a dormir a l’apartament. El darrer dia, dimecres Sant, és dia de tornada a casa. Però abans parem a la Seu d’Urgell a veure la magnífica catedral romànica, i el museu diocesà, preciòs. Fem una escapada a les restes del famós monestir romànic de Sant Serni de Tavèrnoles, del que només queden els àbsis de l’església, prou evocadors, a tocar del riu Valira, camí d’Andorra, al costat esquerra de la carretera.

Després anem fins Castellbó, per veure aquest poblet encantador de l’Alt Urgell. Acabem dinant, pas mal, al Club de Golf d’Aravell, vistes esplèndides mentres menges. Bon menú per pocs calers. A la tarda tornada a Barcelona.

Euskadi, estiu 2017

L’estiu de 2017 vam anar amb una amiga de la família i la seva filla a Bilbao, i a fer una volta pel país basc. Vam anar de Barcelona fins a Tudela, forta calor, on vam parar a dinar al restaurant Iruña, on fan un bon menú, bé de preu si el relacionem amb la qualitat. Arribem a Bilbao, a l’hotel Gran Bilbao, a la tarda. L’hotel molt bé. Modern i elegant, situat una mica als afores, bones vistes sobre la ciutat. Temps just de descarregar i baixem a viure la primera tarda de l’Aste Nagusia, la Setmana Gran de Bilbao, amb xaranges, música, folklore i les típiques barraques. Ens movem pel casc antic, la Encarnación, l’església de San Antón, la ria, el mercat de la Ribera, las siete calles… tot ple de gent, molta gent.

A la nit sopar al mateix hotel, carta curta però suficient, menjar que no està pas malament. L’endemà una volta per la costa basca. Lekeitio, que estava que no s’hi cabia!. Impossible aparcar ni anar a la platja. Seguim la costa cap a Ondarroa, bonica població pesquera, on aparquem al port i ens banyem a la seva platja. Molt bé.

Vam dinar al centre d’Ondàrroa, al restaurant Sutargi, cuina vasca casolana, productes de qualitat.

Tornada a Bilbao. Les festes de la Setmana Gran continuen. Sopar a l’hotel.

L’endemà, que amenaçava un dia de pluja vam decidir quedar-nos i fer una visita a Bilbao. Al final no va ploure. Feia una calor formidable. Vam agafar el tramvia i vam anar a veure el Gugenheim, per fora. I també el museu de belles arts, per dins. Vam dinar a una trattoria propera al museu, anomenada La Fontana. Pas mal.

A la tarda vam anar a Plentzia, un poblet pesquer, amb una platja xula. S’hi arriba amb el metro. Ens vam banyar.

El dia següent tocava ruta. Vam anar a Bakio… on ens vam banyar a la seva bonica platja.

Seguidament vam seguir cap a Sant Juan de Gaztelugatxe, amb la seva ermita en una península dins el mar. Estava ple de gent. Impossible aparcar. Fer la foto i seguir.

Parada a Gernika, per veure el roure, la casa de juntas i dinar. Tot com ho esperàvem. Dinem a Casa Boliña el viejo. Menú del dia, barat, honest i ben cuinat. Pocs calers i bon servei.

A la tarda anem fins una platja quasi verge en un paratge natural protegit molt maco. Es tracta de la platja de Laga. Penya-segats impressionants. Bon aparcament.

A la tarda, de nou, volta per Bilbao i sopar a l’hotel.

L’endemà sortim cap a Santander. Cerquem una platja que no trobem, però acabem, de nou, en una zona molt verge, amb una ria plena de corrents marines, molt divertida. Es diu Oriñón.

A dinar vam anar a Castro Urdiales. Va costar molt trobar lloc. Al final ho vam fer al restaurant Colón, al carrer Juan de la Cosa. Una mica car, però bo. A la tarda visita del poble, amb el penyal on hi ha el castell i l’església, molt xula. El port és bonic també. Després banyada a la platja de Brazomar.

A la tarda visita a Bilbao, la darrera, i sopar a l’hotel. L’endemà tornada a casa, amb parada a Saragossa, on vam dinar, per cert molt bé, al Meli del Tubo, un bar de tapes creatives, modern a rabiar, al carrer de la Libertad, al barri de les tapes, al Tubo.

Teruel 2011

Pel pont de Tots Sants vàrem anar de viatge a Saragossa, Terol, Albarracín i Molina de Aragón. El primer dia anada fins Saragossa, on ens vam hostatjar a l’Hotel Rey Fernando, a la zona comercial Plaza, a la sortida de la ciutat. Sopar al mateix hotel. Força bé tot plegat. Tarda visitant Saragossa: el Pilar, la Catedral…

El dia següent anada cap a Teruel, famosa per les seves esglésies “mudéjares”, amb campanars molt macos, per la seva catedral, per la plaça del “Torico”…

Vàrem dinar al restaurant La Torre del Salvador, a costat de l’església del mateix nom, just sota la seva bonica torre. A la tarda vam recòrrer els pocs kms. que separen Teruel i Albarracín, una vila medieval de conte de fades, amb les seves muralles, carrers i una catedral molt espectacular. 

Tornada i sopar a l’hotel. L’endemà fou el torn d’explorar una altra ciutat medieval guapíssima: Daroca, amb les muralles, les portes, les esglésies… fantàstic.

Seguírem carretera endavant cap a una altra fabulosa vila murada, amb palaus preciosos i un nom ben sugerent… Molina de Aragón. Allà vam dinar, era dissabte i hi havia molta gent al carrer, al restaurant del Casino la Amistad, un lloc de patacada, però honest. Barat i sense compliments.

No lluny de Molina heu d’anar a recòrrer una mica el curs alt del rio Gallo, preciós.

De tornada ens aturàrem al castell d’Embid, bonic.

I a la llacuna de Gallocanta, on hi havia moles grulles.

Tornada a l’hotel, sopar i l’endemà retorn a casa, aquesta vegada per Alcañiz i Calaceite, on ens vam aturar a dinar i a veure el poble, que ens agrada molt. El menjar el vam fer a la Fonda Alcalà, molt bé.

Església de Calaceite

Sabiñánigo 2016

Pel pont de la Pasqua de Pentecosta vàrem anar d’excursió al Pirineu Aragonès, una excusa perfecta per fer nit a l’Hotel Villa Virgínia, amb el seu spa al·lucinant, el seu restaurant cuidat i les seves habitacions acollidores. Arribarem a dinar i ho fèrem no a l’hotel, estava ple, sinó a l’hotel Mi Casa, just en front, menú econòmic però de qualitat. Relació amb el preu que en demanen insuperable. I tot seguit registrar-nos al Villa Virgínia per tirar-nos tot seguit a la piscina climatitzada, gaudir dels jacuzzi i relaxar-nos. Sopar de fàbula. L’endemà anàrem cap a Ordesa per la nova carretera de Fiscal. 45 Kms. fàcils de fer. La vall estava estupenda, un punt de neu a la muntanya, verd arreu, florit, ple d’aigua que davallava allà on miraves.

La pradera d’Ordesa esplèndida, el bosc gemat… Una meravella. Seguidament marxàrem cap a San Nicolás de Bujaruelo, en aquesta petita vall ferèstega, paral·lela a Ordesa, on no havíem estat mai. Ja el camí és una joia, amb les cascades, els penya-segats, els boscos. Pista forestal però molt arreglada, ampla, sense problemes. Arribàrem al refugi de Bujaruelo, bon lloc on dinar!, al costat de les ruïnes de l’ermita i del fastuós pont romànic, magnífic en la seva senzillesa. Des d’aquí es poden fer un munt d’excursions i rutes aptes per a tots els peus.

Seguidament baixàrem a dinar a Broto, a la pizzeria La Tea, un molt bon lloc. I havent dinat visitàrem la famosa cascada del Sorrosal, que mai no havíem vist tampoc. Estava molt crescuda i feia molt d’efecte. Impactant.

De tornada, parada en un petit poblet per veure una altra església romànica del Serrablo, la d’Allué, quatre cases malcontades, un temple petitó, sense més.

Tornada a Sabiñánigo, relax a l’spa, sopar i dormir a l’hotel. Fantàstic!. L’endemà tornada. Aprofitem la ruta per parar a visitar Alquezar, meravellós poble medieval, escenogràfic, espectacular, amb la seva colegiata romànica i gòtica, un veritable castell.

Dinem a Cervera, al Grand Café, no hi havia res més, era Pasqua. Bé, però lent, i menú car. Hi entràvem a quarts de tres, en sortien a quarts de cinc!.

 

La Manxa 2016

La Setmana Santa 2016 vam anar a La Manxa, amb una escapada de processons a Córdoba.  Sortírem de Barcelona cap a Castelló, parant a dinar al bar Toni, del poble de Cabanes. Bon lloc, menú bé de preu, amb bona teca. A la tarda continuem cap a Albacete, passant per la bonica ciutat d’Almansa amb el seu castell. A Albacete dormim a l’hotel Los Llanos, un quatre estrelles clàssic, un hotel de tota la vida, no cèntric però tampoc lluny del centre. Net, adequat. Bé. Per sopar vam anar a la pizzeria Dolomiti. Molt bé. Bones pizzes a un preu econòmic. Begudes molt fredes. Passejada per la ciutat, que no te res especialment turístic, i veiem una processó.

L’endemà sortim camí de les llacunes de Ruidera, formós paratge natural. Dissortadament els llacs superiors estaven força baixos i l’aigua no saltava. No hi havia “Ruidera”. Però el lloc és tan bonic com sempre.

Per dinar ens aturàrem a Valdepeñas, a La Venta del Comendador. Tan maco com diuen. Un restaurant amb molt d’encant, en una antiga venta, al mig de la vila. Decoració i servei cuidats. Plats de luxe a preus molt raonables. Menú interessant. La ciutat te una plaça major porxada, pintada de blau, i l’església de l’Asunción.

Seguírem la ruta cap a Córdoba, on arribarem a la tarda. Ens hostatjarem a l’Hotel Center. Un quatre estrelles un xic allunyat del centre, un xic car. Ni bé, ni malament. Vàrem sopar a la Mafia Se Sienta a la Mesa, propera a l’hotel. A la tarda nit passejada per la ciutat, plena de racons molt poètcs, fins el riu.

L’endemà comencem amb Medina Azahara, el famós palau dels califes. El saló del tron estava tancat i no havien dit res. La resta… una mica un mar de runes.

De tornada a Córdoba dinem a Casa Salinas, a la juderia, fantástica taberna de tapes. Molt bé. Recomanable. A la tarda processons i passejada per Córdoba.

L’endemà dia dedicat a la Mesquita. Mil i una vegades vista, mil vegades hi tornaríem. Ens enlluerna tanta bellesa.

A dinar, ja de sortida de la ciutat en direcció a Alcázar de San Juan, dinem al restaurant Navas de Tolosa, a peu d’autopista A4. No per ser un local de carretera és dolent, ben al contrari, una senyora cuina, fins i tot cara. Arribem a Alcázar a la tarda. L’hotel, als afores del poble, és l’Intur. Molt bé. Piscina climatitzada. Net i polit, amb pàrquing gratuït i bon restaurant, on vam sopar. Molt recomanable. Passejada per Alcázar, torre del prior i estació del tren, i banyada a la piscina.

L’endemà sortim cap a Consuegra, per veure el turó dels molins i del castell, un clàssic, que mai no decep.

Tot seguit fem via cap a Almagro, passant per les Tablas de Daimiel, que havíem visitat l’any passat per la mateixa època. La bella ciutat manxega ens rep amb els “Armaos” que desfilen a l’extraordinària plaça major. Visitem esglésies, convents i palaus. Dinem al Callejón de Germán a la Plaza Mayor.

A la tarda, havent dinat, tornada a Alcázar… però no sense abans fer una parada al turó ple de molins de vent de Campo de Criptana. Sol ponent i llum daurada de la tarda… imagineu!.

Abans d’anar a sopar a Alcázar encara dona temps d’arribar-nos a les llacunes que estan fora el poble. Quina sorpresa!. Eren plenes de flamencs, centenars de flamencs!. Més dels que mai hem vist enlloc!. A la nit processó i sopar a la pizzeria Las Cancelas. Increïblement bones pizzes i menjar italià. Un local que és un museu, amb un servei molt amable. El darrer dia no quedava més que tornar cap a casa. Però encara el destí ens tenia preparada una altra sorpresa agradable. En forma de restaurant. es diu el Molí, està a Puçol, al nord de València i fan uns arrossos, unes verdures, i uns postres de somni. Ara bé, no és barat!. Finalment arribàrem a casa, a Barcelona.

Pirineu de Jaca. Estiu 2013

A l’agost ve de gust una escapada al Pirineu d’Osca, a Jaca en concret, per gaudir del clima fresquet i del paisatge. Sortírem de Barcelona, camí de Jaca, parant a dinar a Sabiñánigo, a l’Hotel Mi Casa, menú abundant per quatre cèntims. Recomanable. Férem nit a l’Hotel Reina Felícia, que no està malament, tot i que està als afores i no és el millor hotel de la zona. Per sopar anàrem a Las Tres Ranas de Jaca mateix, de tapes, fantàstic. Però atenció: només tapes, només a la nit!. Si hi aneu a dinar tindreu un desengany. L’endemà sortírem cap a l’estació d’esquí d’Astun, per visitar el llac de las Truchas, gràcies als telecadires oberts a l’estiu. Impressionant panoràmica sobre els cims del Pirineu d’Osca i de França!.

Baixada a dinar a Canfranc Estació. Naturalment a l’Anglassé, un restaurant que recomanem de tot cor. Quin menú!. Visitàrem l’estació internacional, com està manat.

De baixada parada a Villanua per veure la cova de las Güixas, maca. No us la perdeu!.

I com que la nit arriba tard a l’estiu, encara hi hagué temps per remuntar els 20 kms, 10 per carretera regular i 10 per pista força dolenta, tota la vall de la Garcipollera fins la meravella romànica de Santa Maria d’Iguacel, en ple Pirineu, aïllada del món, fantàstica en la seva soledat, amb unes pintures murals bellíssimes.

Tornada a Jaca, sopar a las Tres Ranas i dormir a l’hotel Reina Felicia. El dia següent remuntàrem de nou la vall de Candanchú per girar a l’esquerra cap al poblet de Borau, per pujar, per pista fàcil i en bon estat, fins l’església romànica de San Adrián de Sásabe. Mig inundada i tot feia molta patxoca.

Continuàrem la ruta cap a Aisa, Jasa i Aragües del Puerto, per pujar al refugi de Lizara, per bona carretera. Paisatges d’alta muntanya!.

El poblet d’Aragüés del Puerto també mereix una detallada visita, amb les seves casones de pedra i l’església.

Per dinar, ho teníem molt clar, cap a Casa Blasquico, a Hecho. Cuina de luxe en una caseta de nines. Ja no hi ha la mare, però les filles continuen el seu “savoir faire”.

Passarem la tarda a La Selva de Oza, refrescant-nos, tot i que el riu feia un xic de pena, en ple estiatge, i encara vam tenir temps d’admirar el monestir de San Pedro de Siresa, fabulós tresor romànic d’aquesta vall d’Osca.

Tornada a Jaca, sopar al mateix hotel. L’endemà tocà el torn de fer la mateixa Jaca, la seva esplèndida catedral romànica i el museu diocesà, que ha recollit en un únic espai les pintures murals de les esglésies de la comarca. Semblant al MNAC de Barcelona. Val la pena veureu-ho. Dinar i tarda a la piscina de l’hotel. L’endemà, tornada a Barcelona, amb dinar a Binéfar, a la Llotja Agropecuària.

París, estiu 2014

L’estiu de 2014 vàrem anar a París, a Eurodisney, tot passant per Futuroscope. Sortim de Barcelona i anem a dinar a Llívia, al restaurant Rusó, senzill i casolà, sense pretensions, bon menú, preus d’escàndol. Entrem a França creuant el port de Puymorens, camí de Toulouse, on havíem reservat l’Hotel Novotel prop de l’aeroport de Blagnac, als afores. Sopar al mateix hotel. Bé. L’endemà tornem a la carga, pujant tot dret cap a Poitiers, però amb parada a la bella ciutat medieval de Turenne, dalt el seu turó, i segona parada a la bellíssima i espectacular Collonges la Rouge, on vam dinar, molt bé per cert, en una petita pizzeria anomenada Lou Brasier.

Aquella nit ja dormírem al Novotel de Futuroscope, a tocar del parc d’atraccions, al qual dedicàrem tot el dia. Sopàrem, dues nits al mateix hotel, i dins el parc dinàrem al restaurant Saveurs du Soleil, el més mediterrà que vam trobar!.

El dia següent reprenem la marxa camí de Le Mans, però amb parada a la Vall del Loire per visitar un monestir fabulós: Fontevraud l’Abbaye, lloc on reposen les restes de, per exemple, Ricard Cor de Lleó.

Dinàrem ja a Le Mans, meravellosa ciutat medieval, amb una catedral d’infart, i un casc antic de fàbula, en una pizzeria cèntrica: la Pizzeria Capitole, excel·lent. molt recomanable. Dormírem al Novotel de Le Mans, on també sopàrem.

El següent dia passarem a visitar la catedral de Chartres, camí ja de París. La seva encantadora catedral, amb els seus vitralls, ens sedueix cada vegada que fem aquest camí.

Continuàrem, rodejant París, fins arribar a Marne-la-Vallée, Noisy le Grand, on hi havia el nostre Novotel, on vam dormir i sopar. L’endemà una part del grup va anar a Eurodisney, on va passar el dia, i l’altre va anar a visitar el Museu del Louvre i la basílica de Saint Denis, i va fer un volt per París, dinant al Pizza de l’Arte del Boulevard Saint Michel, al barri llatí. Perfecte!.

El dia següent, aquesta vegada tots plegats, vam anar a fer un tomb pels llocs més emblemàtics de París…

Dinàrem al mateix Pizza del Arte del dia anterior, tornàrem al Novotel de Noisy i, l’endemà, ja en el camí de tornada, deixàrem París. En la nostra ruta cap al Sud ens aturàrem a Bourges, on vam dinar al Pizza del Arte, als afores de la ciutat, i on vam visitar l’esplèndida catedral, la més gran de França, i els carrers antics plens de cases amb pans de fusta.

Seguidament fou el torn d’una altra joia medieval: la fantàstica abadia de Noirlac, a la Borgonya. Simplicitat aclaparadora i bella.

Dormírem a Clermont Ferrand, al Novotel, i allà mateix sopàrem. La ciutat i la seva catedral no la vam tornar a visitar, feia poc ho havíem fet. El dia següent continuàrem la ruta cap a Barcelona, parant al bonic poble medieval de La Couvertoirade, on dinàrem, molt bé, al restaurant L’Hospitalier, en una placeta dins la vila closa i murada.

 

 

 

Soria pel pont de maig 2015

Des de Barcelona anàrem cap a Sòria, parant primer a Bujaraloz, a dinar, com sempre a l’Hostal Las Sabinas. Menú casolà, senzill, preparat allà mateix. I seguir cap a Tarazona per veure la seva meravellosa catedral, tot just restaurada, joia del mudèjar. La ciutat te, a més un bonic casc antic, amb cases penjants com les de Cuenca.

Seguidament férem cap a Sòria, on ens allotjarem a l’Hotel Leonor Centro, molt cèntric, i força bona relació qualitat preu. Per sopar anàrem de tapes al bar de l’Hotel Apolonia, les millors tapes de tot Soria, i l’hotel també està fantàstic. Sòria és preciós amb el monestir de San Juan de Duero, les ermites de San Polo, i de San Saturio, al llarg del passeig a tocar del riu Duero, les esglésies de San Juan de Rabaneda, de Santo Domingo, romàniques puríssimes, els palaus, carrers i places, el parc…

Des de Sòria varem fer una ruta cap als boscos fabulosos del nord, a tocar de Vinuesa, visitant la mítica Laguna Negra, per baixar tot seguit cap al cañon del Rio Lobos, amb la seva misteriosa església templera. Voltors ens acompanyaven el camí pel parc natural. Dinàrem a Ucero, prop del riu, en un restaurant que us recomanem de veritat: La Parrilla de San Bartolo. Sà, bo, contundent…

A la tarda encara ens va donar temps de veure una altra fita d’excepció: la vila de El Burgo de Osma, murallada, amb la seva catedral magnífica, i el carrer major ple de botigues.

L’endemà, de nou des de Sòria capital, baixarem a Berlanga de Duero, no sense abans aturar-nos a visitar la Villa Romana de la Dehesa, que no podíem deixar passar. Berlanga és villa famosa, medieval, amb castell potent, carrers amb soportals, colegiata que casi és catedral, bona gent i bona teca. Prop de Berlanga no us podeu perdre l’ermita de San Baudelio de Casillas, visigoda, amb pintures, i una arquitectura que emociona. Dinàrem a Berlanga, al restaurant Casa Vallecas. Luxe reial a preus d’escàndol per servei i la qualitat que ofereixen.

A la tarda, de tornada a Sòria, encara ens quedà estona per una visita ràpida a la gran fortalessa califal musulmana de Gormaz, el castell poderós d’Espanya, amb la bonica ermita de San Miguel al peu, tota ella plena de pintures murals romàniques. I ja camí de la capital, parada a Catalañazor, poblet medieval autèntic, conservat intacte. Increïble.

Deixàrem Sòria amb recança i tornàrem a Barcelona, no sense parar al camí, als peus del Moncayo, a recòrrer el monestir cistercenc de Veruela, exemple culminant de l’art del Císter a Aragó, amb la seva església de línies pures, la sala capitular, el refetor, el claustre… quina maravella!.

Castres, pont puríssima 2014

Castres, com també les properes ciutats de Toulouse i Albi, celebren un bonic mercat de Nadal. Castres, una ciutat més humil que la seva gran veïna Toulouse, s’assembla molt a Girona. Les cases dels tintorers sobre el riu Agôut, son bessones de les cases de l’Onyar. En resum: una bona ruta de Nadal. Nosaltres la iniciàrem dinant a Carcasonne, ciutat medieval impactant que ja hem visitat altres vegades, però no aquesta. Plovia i vàrem dinar, molt bé a La Grande Bouffe, al 40 de la Route Minervoise. Bona brasa. Seguírem cap a Castres, on sopàrem i ens allotjarem a l’Hotel Eco Sweet, confortable i estrany a la vegada. De nit visitàrem la vila i el seu mercat de Nadal.

L’endemà anàrem a fer un volt per la preciosa ciutat roja d’Albi, amb la seva catedral preciosa, dedicada a Santa Cecília, amb el sostre de frescos blaus, el riu Tarn passant majestuosament vora la vila murada, i el museu Toulouse-Lautrec.

Seguidament férem cap a Toulouse, per veure el seu mercat de Nadal, que és més gran, potser el més gran del sur de França. Allà dinàrem a la pizzeria Pino, a la place Wilson, molt recomanable.

I tornada a Castres per retornar a Barcelona l’endemà, amb parada obligada a Figueres per dinar a Can Duran, menú del dia de luxe, com reis, per només 20 Euros del 2014. Fantàstic.