Nadal i Cap d’Any a Milà i Munic

Ruta del Nadal i Cap d’any 2022

Església de Sant Pere de Figueres

Per Nadal i Cap d’Any, per primera vegada amb el cotxe nou i conduint la nostra filla, vam anar a fer una ruta clàssica per Europa. En sortir tard vàrem parar a dinar a Figueres, com sempre a Can Duran, que aquesta vegada ja no ens va agradar tant. Ha canviat molt. Seguírem cap a França i vam viatjar tota la tarda fins a arribar a Aix en Provença, la capital històrica d’aquelles terres, on encara hi havia un bonic mercat de Nadal, que dura fins al dia de Reis. al gener. Ens allotjarem en l’hotel apartaments Adagio, fantàstics. Per sopar anàrem a Le Four sous le Platane, una trattoria, bistrot, pizzeria, un lloc molt recomanable.

Plaça del Fòrum d”Aix en Provença.

L’endemà decidirem seguir la ruta de la costa, més assolellada, i deixar els Alps per la tornada. Férem tota la Costa Blava, la Ribera dei Fiori, fins parar a dinar a Arma di Taggia, a Itàlia, un poblet a la muntanya però amb una marina prop de l’estació i una platja bonica. Dinàrem al restaurant O Marechiaro, molt bé.

Platja d’Arma di Taggia

Continuem viatge cap a l’interior, cap a Milà. La pluja i la boira fan acte de presència. Arribem a Milà a mitja tarda. En allotgem a l’hotel Ibis Ca Granda. Molt millorable. Per dinar anàrem al ristorante Il Faro, a tocar de l’hotel. Gens malament. Molt familiar. Tarda voltant per Milà, primer contacte amb la ciutat, ambient de Nadal.

Duomo de Milà, amb mercat de Nadal

L’endemà dedicàrem tot el dia a veure Milà. Castell Sforza i museus, carrers del centre, catedral i, per dinar, anàrem a un restaurant molt divertit: l’Orgànic, una pizzeria i trattoria molt diferent, jove i divertida. A la tarda basílica de Sant Ambrosi, nova volta pel mercat de Nadal i, per pura sort, la magnífica galeria i pinacoteca de Brera, molt maca. Sopar a Il Faro i dormir a l’Ibys Ca Granda.

Desposoris de la verge de Rafael a la Pinacoteca de Brera, Milano

L’endemà tocava marxar cap a Innsbruck. Vam trobar moltes cues a l’autopista, tràfic fatal. Vam acabar parant a Vò Sinistro, al poble de Avio, a l’Antica Trattoria Bar Alla Stazione, familiar, menú cantat, molt bé. Seguirem cap a Innsbruck on havíem reservat l’Hotel MEININGER Hotel Innsbruck Zentrum. No ens havien reservat l’habitació. Fatal!. Vam haver de continuar camí fins a Munic, on vam arribar a les nou de la nit, a l’hotel Ibis Muenchen City Arnulfpark. Bon hotel! Varem sopar al restaurant de l’hotel Novotel del costat: The Flave of Munich. Força bé!

Ajuntament de Munic. Autòmats donant les hores.

L’endemà vam fer el dia a la ciutat. Vam comprar un bitllet de grup al metro, va costar!, i vam anar a veure la catedral, Sant Pere, les altres esglésies de Munic i vam acaronar el morró del porc senglar. Vam dinar al mercat, al restaurant Berni’s Nudelbrett, un italià bé de preu. A la tarda vam anar a la Alta Pinacoteca, però estava tancada!. A la nit voliem sopar al mateix restaurant però ens van fallar! Vam acabar en un restaurant bavarès, el Zum Stiftl – am Marienplatz, en una terrassa de la Marienplatz, a l’aire lliure, perquè no feia gens de fred. De tornada a l’hotel Ibis, ja tard, celebració del nou any 2023.

Catedral de Munic

L’endemà vam deixar Munic per anar tornant cap a casa, a Barcelona. Vam arribar-nos fins a Innsbruck per visitar la ciutat on no havíem pogut dormir. Vam visitar el petit mercat de Nadal, la catedral, la capella del palau amb la tomba de Maximilià I, la Residenz, i tot el casc antic amb els carrers de pedra i les cases medievals i renaixentistes. Vam dinar a la Gasthof Goldener Adler, un restaurant d’especialitats tiroleses on han menjat molts famosos i que fa anys que funciona. Molt bonic!

Tomba de l’emperador Maximilià I.

Seguim camí cap a Brescia, ciutat italiana molt poc coneguda, on arribem a la tarda nit. Ens allotgem a l’hotel Novotel Brescia 2, a l’entrada de la ciutat. Anem a sopar a la Osteria L’Oste Sobrio. Fantàstica!

Brescia per Nadal

Continuem viatge, ara cap a Torino, ciutat que ja hem visitat diverses vegades i que ens encanta. En arribar dinem al Ristorante Pollastrini, on també vam sopar. Boníssim! Vam visitar la ciutat al complert: Palaus Reials i els seus museus, molt xulos, Duomo, esglésies, zona romana… tot. Fantástic! Per dormir us recomanem l’Hotel Torino Porta Susa, una passada!

Avinguda del Po a Torino

L’endemà seguirem viatge cap a casa, passant el túnel de Frejús i baixant cap a Grenoble, per uns Alps sense neu. Parada a dinar al poble de Montmelian, a la Savoia Francesa. Ho vam fer al restaurant La Glycine, força bé malgrat ser un bar de patacada. Seguirem autopista avall fins arribar a Montpellier. Vam dormir a l’hotel Ibis Styles Comedie, al centre, molt millorable. Vam sopar al restaurant Casa di Giorgio, ja ho havíem fet abans, rue de la Loge. Pot millorar encara. L’endemà, cap a casa, amb parada a Ca la Marieta, a Girona, fantàstic com sempre!

Nadal 2021 i Cap d’any 2022 a París

Ruta fins París: Figueres – Carcassonne – Suillac – Limoges – Orleans – París

Aquest Nadal del 2021, en plena onada de l’Omicron Covid19, vam decidir anar a París a passar les festes de Cap d’Any. Vam sortir de Barcelona, molt tard, i vam fer parada a dinar al restaurant Can Duran, a Figueres, un clàssic de tota la vida, magnífic. A la tarda continuem viatge cap a Carcassonne, on ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles. Una mica apartat del centre de la ciutat però proper a la vila medieval, “La Cité”, i bé de preu. Personal amable i habitacions bàsiques però còmodes. Per sopar anem a la Divina Comedia, una pizzeria molt interessant, a la ciutat nova. Bona gent i bon menjar.

Imatge de la vila medieval de Carcassonne, La Cité”.

A Carcassonne hi anem sovint per veure el seu bonic mercat de Nadal que dura molts dies, fins passat Cap d’Any, amb atraccions com pistes de gel, roda o paradetes de vi calent. Molt xulo!

Imatge del Marché de Noel de Carcassonne

El dia següent marxem cap a Limoges, la nova etapa del viatge. Plou. Plou tot el dia. No donen gaires ganes de parar enlloc. De tota manera cal dinar i escollim la bonica ciutat de Souillac, a la Dordogne. Tot tancat. Només estava obert “Le Quercy”, pas mal du tout! Continuem ruta fins Llemotges, plovent, i arribem al nostre hotel. És un Ibis vermell, sense pàrquing. Per sort descarreguem davant l’establiment i trobem plaça en un aparcament a l’aire lliure, no lluny de l’hotel. Bones habitacions, estretes, petites però bé. Visitem, plovent, el mercat de Nadal i la pista de gel. Ens xopem però la ciutat medieval és molt bonica i hi ha un màping guai a la façana de l’església de Sant Pere. Llàstima de pluja…. moltes parades estan tancades i ningú no va pel carrer. Vam sopar a la Firenza, una pizzeria molt maca i recomanable, a tocar de l’hotel.

Màping de Nadal a l’església de Sant Pere de Llemotges.

Casc antic medieval de Llemotges: rue de la Boucherie… preciós!

L’endemà, plovent encara, deixem Llemotges i anem camí de París de nou. Parada obligada a Orleans per gaudir del seu casc medieval, la catedral i la seva bona gastronomia. Aparcament fàcil a les Halles. Vam anar aquesta vegada al restaurant l’Escalier. Molt bé. Ja no plovia i vam poder tornar a visitar la meravellosa catedral.

Interior de la catedral d’Orleans

La tarda es va anar obrint i vam arribar a París, a l’hotel Exe Panorama, molt bé, molt cèntric, a tocar del metro i de la rue Lafayette. La primera vegada que ens allotjavem al mig de la ciutat de la llum! Per sopar vam desobrir un italià genial i una mica excèntric, divertit i canalla: la trattoria Libertino, que fa honor al seu nom! Vam fer el primer volt per la ciutat: el gran mercat de Nadal de la Defense, que estava tancant aquell mateix dia.

L’endemà tocava Louvre, el gran museu de París, desordenat, caòtic… però ple d’antiguitats fastuoses.

Detall d’una tomba egípcia al Louvre.

Sortint del museu anem a fer un volt per les ribes de la Seine i a dinar al quartier Latin, a la trattoria i pizzeria Marinara, a la rue Dauphiné. Fantàstic.

Vaixells als quai del Sena

A la tarda una passejada pel París de sempre: Notre Dame, Conciergerie… per acabar als grans magatzems Samaritane, a la Rue de Rivoli i a les botigues de moda del Faubourg Saint Honoré…. Gucci, Versace, Chanel…. I davant del Ritz, a place Vendome!

Interior dels magatzems La Samaritane, per Nadal.

I no oblidar una volta pel bonic mercat de Nadal de les Tulleries, amb les seves atraccions i les casetes de vi calent… A la nit no havíem pogut reservar El Libertino i vam anar a una pizzeria propera a l’hotel: Vittoria, molt familiar i tradicional.

Un parell de convidats especials en un café de la Rue Saint Honoré.

El darrer dia de l’any 2021 vam treure el cotxe del garatge Indigo Montholon, per cert molt bé de preu, molt recomanable, per anar fins a Versailles. El palau i els seus jardins ens van impressionar, com sempre. Feia bon dia.

Jardins de Versailles

Per dinar vam decidir allunyar-nos una mica del turisme internacional i vam acabar al petit poble de Guyancourt, on vam visitar la petita església gòtica de Sant Víctor, i vam dinar al restaurant portuguès Rio Lima, una passada de bo, recomanable!

Església gòtica de Sant Víctor de Guayancourt

La tarda vam tornar a París i vam pujar fins Montmartre, refugi d’artistes, per veure caure la tarda del darrer dia de l’any. Vam passejar pel petit mercat de nadal i pel gran mercat de pintures. Vam comprar els típics macarons i records variats. I vam visitar el Sacré Coeur, dalt del seu turó.

Mercat d’artistes a Montmartre.

A la nit, la darrera de l’any, vam anar al restaurant Vittoria, molt bé. Els focs d’artifici dels Champs Elysées es van suspendre i la policia va tallar el metro a la zona. Veniem de la torre Eiffel i vam caminar llarg per tornar a l’hotel!

La torre Eiffel el darrer dia de l’any 2021 a París

El primer dia de l’any vam anar al Museu Pompidou d’art modern. Era l’únic que acceptava visites sense reserva.

Centre d’art Pompidou

En acabat vam intentar tornar a Pizza Marinara però estava tancat. Vam seguir a peu fins Saint Germain des Pres i vam trobar una pizzeria italiana molt bona: Vesuvio. Sortint vam visitar de nou París, especialment el mercat de Nadal davant l’ajuntament.

Mercat de Nadal a l’ajuntament de París.

A la tarda nit vam arribar-nos fins el museu de Ciències Naturals, on no teníem entrada. Vam haver-nos de conformar amb una visita als jardins, que eren plens d’uns animals del cretaci i del devonià, fets de plàstic a mida natural.

Bitxo prehistòric amb cara d’histèric!

Vam continuar caminant, passant per les vores del Sena, fins al nostre hotel. Aquell dia vam poder tornar a sopar al Libertino. Tan divertit com la primera vegada.

Vista de Notre Dame des d’un pont sobre la Seine.

El darrer dia a París era primer diumenge de mes i tots els museus obrien sense reserva i de forma gratuïta. Ho vam aprofitar per visitar el millor museu de Paris: L’Orsay. Cezanne, Degas, Monet, Manet, Van Gogh, Millet, Renoir… Grans mestres, grans obres.

Les ballarines blaves de Degas.

En sortir vam tornar a dinar al Vesuvio, perfecte. I a la tarda vam intentar visitar el Museu de Ciències Naturals, pensant que ara sí entraríem… però no. Ens vam conformar amb la Galeria d’Anatomia Comparada, del segle XIX, un museu clàssic per on no ha passat el temps.

El dia 3 de gener calia anar tornant. Plovia una mica i vam anar a dinar a la Vall del Loira, al poblet de Romorantin, a un italià anomenat La Scaleta. Familiar, prou bé… A la tarda arribàrem a Sarlat la Caneda, fantàstic poble medieval molt ben conservat. Ens allotjarem a l’hotel Ibis de Sarlat. Molt bé. Vam fer un volt pels carrers deserts. Tot tancat. Dilluns passat festes. Vam sopar al restaurant L’Esprit Sarlat, un francès de certa categoria, obert sempre, a costat de l’hotel on vam dormir, l’Ibis Sarlat, un hotel econòmic molt i molt recomanable.

Ciutat medieval de Sarlat la Caneda

El darrer dia de viatge vam travessar una França tancada, era un dimarts feiner, per anar a dinar, de nou i com sempre, a Can Duran de Figueres, el nostre restaurant a la ciutat.

Toscana, estiu 2018

L’agost de 2018, amb una amiga de la família i la seva filla, vam fer la Toscana. Vam sortir de Barcelona i la primera parada va ser a Narbonne, una bonica ciutat del sud de França que no està malament. El palau dels Vescomtes, la catedral inacabada, el canal del Midi son petites fites que fan de bon veure.

A Narbonne vam dinar, a prop del mercat i a tocar del canal de Midi en un Bistrot de gust típicament francès, una mica car però amb qualitat. Vam continuar cap a Avignon, la ciutat dels papes, on havíem de dormir al Ibis Styles, una mica allunyat del centre. L’hotel estava en obres, i el tramvia que hi ha de portar també. Malgrat això, quan acabin, serà una bona opció familiar per allotjar-se a la ciutat. Vam sopar al restaurant La Boucherie, que està al costat de l’hotel. Força bé. A la tarda visita a Avignon, ciutat antiga, palau dels papes, pont… Tot bonic.

L’endemà sortim cap a Torino, a Itàlia, tot travessant els Alps. La primera parada, per dinar, un cop passat Grenoble, serà al petit poble de Domene, al restaurant pizzeria De Napoli. Fantàstic!.

A la tarda continuem viatge i passem el Coll del Mont-Cenis, Alps en estat pur, camí de Torino. En aquesta ciutat ens allotgem a l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació de Porta Nova. Molt bé, magnífic!. Fem un volt per la ciutat, que sense ser bonica és prou graciosa, amb les seves places escenogràfiques, com ara la de San Carlo, els palaus, com el reial, el duomo o les seves avingudes rectilínies. Anem a sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, proper a l’hotel, molt bé també, recomanable.

El dia següent agafem l’autopista cap a Bolonya i Florència, per arribar a Siena, al cor de la Toscana. Pel camí parem a Parma, bella ciutat padana, amb un duomo magnífic, el baptisteri ple d’art, esglésies i palaus. Dinem allà, al restaurant Al Corsaro, boníssim!.

Continuem la ruta a la tarda, cap a Siena, on arribem a la tarda. Ens hostatgem a l’Hotel Itàlia, no lluny del centre, molt bé. Ja hi havíem estat el passat Nadal i Cap d’any. Fem una visita ràpida a la ciutat, ja de nit, i anem a sopar al restaurant Fonte Giusta, molt recomanable.

L’endemà anada a Florencia per visitar la ciutat i el museu dels Uffizi. Dinar al restaurant La Fettunta, a la Via dei Neri, prop de la signoria. Perfecte.

Tornada a Siena. Visita de tarda, carrers medievals des d’una altra perspectiva, nova, diferent. Trobem una cercavila del barri de Lupa. Han guanyat el palio aquest any. Acabat el passeig, sopar al nostre restaurant de sempre i dormir a l’hotel Italia.

El dia següent toca San Giminianno, la bella vila medieval toscana. Admirem de nou els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels Agustins, les torres, la plaça… impressionant. Tornem a dinar a Siena, al Fonte Giusta.

Després de dinar toca una visita a la catedral de Siena, amb el seu terra de marbre espectacular i la magnífica biblioteca Piccolomini. Fastuós. Nova passejada fins que arriba l’hora de sopar, al Fonte Giusta, i de dormir a l’Hotel Itàlia.

L’endemà abandonem Siena. És dia de tornada. Anem a dinar a Mòdena, bella ciutat padana que no coneixíem i que ens va agradar molt. Vam dinar en un restaurant estrany, diferent. Es diu la Sosta Emiliana i fan unes menes de petits entrepans. En acabar vam veure la catedral, romànica, preciosa. I ens va ploure, molt!.

La jornada va acabar a Torino, altre cop a l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació, magnífic!. Vam tornar a sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, molt proper a l’hotel, molt recomanable. Al matí vam visitar el museu egipci, preciós, molt modern.

Sortim de Torino a les 12 del migdia, i parem a Susa, ciutat alpina, per dinar. Ho fem, molt bé, al restaurant Cantine Meana. Ens va agradar. Travessem de nou el pas de muntanya del Mont Cenis, per arribar a Grenoble, on tenim reservat el Novotel dels afores, a Voreppe. Bé. Anem a sopar al restaurant Le Grillon, a Moirans, un poblet als afores de la ciutat. Molt bé.

L’endemà seguim la ruta cap a casa, a Barcelona, via Montpellier, on ens aturem a dinar. Ho fem al restaurant Casa di Giorgio. Estava molt ple. El menjar va ser bo.

Estiu 2010 a Itàlia

Unes vacances clàssiques a Itàlia, l’estiu del 2010. Sortim de Barcelona, camí de França, cap a Marsella. Dinar al Casino del supermercat Geant a Narbonne, com sempre. Seguim cap al Novotel Marsella Est, als afores de la ciutat. Sopar al mateix hotel. L’endemà sortim cap a Génova, amb parada a Sant maximin la Santa Bauma, i la fantàstica abadia cistercenca del Thoronet, d’una delicadesa corprenedora.

Dinar en una altra cafeteria Casino, a l’entrada de Cannes, i continuar cap a Génova. Allà vam dormir al Novotel, que va costar de trobar, on també vam sopar. A la tarda piscina, i una visita al port de la ciutat i al carrer dels palaus renaixentistes, una passada de maco.

El dia següent baixem per la costa camí de Lucca, Pisa i Florència. Visitem Lucca, bella ciutat medieval italiana, amb les seves esglésies romàniques i el seu amfiteatre transformat en plaça. Allà vam cercar i vam dinar al càmping Torre Pendente, a Pisa, cercant la pizzeria i la pizza al tonno d’en Michele, que ja no era el mateix.

A Pisa era obligada una visita al campi dei miracoli, amb el seu duomo, el baptisteri i la torre pendente.

Seguim camí de Florència, on ens hostatgem al Novotel als afores de la ciutat, on també vam sopar. Molt bé. L’endemà visita obligada a Florencia.

Duomo, signoria, ponte veccio… dinar a Gli Angeli, un bonic restaurant que ja no existeix. Tornada a l’hotel, piscina, sopar i dormir. El dia següent excursió per la Toscana: anem a Siena.

Encantadora ciutat amb la seva plaça del palio, l’ajuntament, el duomo, tota ella preciosa. De tornada a Florència ens aturem a dinar a Monteriggioni, bonic poblet murallat. Ho fem al ristorante Il Feudo, pas mal.

Visitat Montereggioni, continuem per la meravellosa Toscana cap a Sant Gimignano, esplèndit poblet medieval amb muralles, cases i carrers de pedra, palaus i unes curioses torres feudals defensives, altíssimes.

Tornada a Florència, sopar i dormir al Novotel. L’endemà una volta per la ciutat, admirant nous monuments. La Santa Croce, amb la capella dels Pazzi, per exemple.

El dia següent continuem la nostra ruta per Itàlia, camí de Roma, travessant la Toscana. Anem fins Pienza, la ciutat renaixentista de Pius II, amb el palau Piccolomini o la catedral.

Montepulciano, amb la fabulosa església de Sant Biagio, obra mestra del Sangallo, és una altra parada obligada. Toscana vinícola, desconeguda de les grans masses turístiques.

Continuem cap a Orvieto, cap a Montefiascone, on vam dinar, a la trattoria Borgo Antico, prop de la bella església d’aquesta vila, amb la seva característica cúpula blava.

A la tarda continuem el viatge per arribar a Roma, on ens hostatjarem al Novotel La Rústica, als afores, en ple camp, molt bé. L’endemà visita a Roma. Primer el David de Miquel Àngel, que encara no havíem vist mai, el Coliseum, la Roma barroca amb Piazza Navona, el Vaticà, Castell de Sant’Angelo…

O bé el Pantheon, magnífica cúpula romana, la pompositat de la Fontana di Trevi, o la delicadesa de l’Éxtasi de Santa Teresa de Bernini.

En acabar la visita a Roma iniciem la tornada passant per l’Umbria, la nostra regió predilecta d’Itàlia. Parem a Todi per reveure la increible església renaixentista de la Consolazione, el seu palau comunale, o el Duomo.

Seguim cap a Perugia, la capital umbra, on ens admiren el palau comunale, i la fontana de la plaça. Dinar al cafe di Perugia. Ens allotgem a l’Hotel Brufani, gran luxe ara, llavors no tant. Sopar en un restaurant del carrer Bonazzi, carreró amb voltes sota l’hotel.

El dia següent continuem la nostra ruta per l’Umbria i la Toscana, ara parant a Cortona, on visitem la ciutat i l’església de Santa Maria del Calcinaio, on fem d’interprets de l’anglès pel seu capellà.

Continuem viatge cap a Bolònia, on vam reservar el Novotel de la ciutat.

L’endemà anem cap a Ferrara, després d’haver visitat al matí Bolonya, amb les seves places i edificis civils de color vermell, les torres feudals altíssimes, impossibles, l’església del Sant Sepulcre. A Ferrara dinem al Leon d’Oro, davant de la catedral i, a la tarda passegem pels carrers medievals, admirant el castell i els palaus del Este, com ara la casa dels diamants.

De Ferrara cap a Padova, una altra bonica ciutat medieval.

I, finalment, Venecia, la perla de l’Adriàtic. Vam allotjar-nos i sopar al Novotel de Mestre, i l’endemà vam recórrer la bella ciutat dels canals.

A Venecia vam dinar a la trattoria Agli Artisti da Piero, a la Rugga Giuffa 4836, “pas mal du tout”. Dormir i sopar a l’hotel.

El dia següent vam sortir cap a Cremona, una vila que ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Per dinar anàrem a Latte Lie’r, un bar desenfadat.

A la tarda visita a la Cartoixa de Pavia, tota una troballa, magnífica.

Ja de tornada passem la nit a Torino, al Novotel Julio Cesare, als afores. La ciutat del Po és tan bella com sempre, ordenada, neta… Piazza Sant Carlo… Piazza Vittorio Emmanuelle… Aprofitem l’endemà per visitar el museu Egipci, una passada, el millor d’Europa!.

El dia següent passem els Alps per Briançon, però abans dinem a Lo Zodíaco, a Oulx, una pizzeria que mai no falla. Després baixem la vall de la Durance cap a la Provença francesa. Dormim a Montpellier, al Novotel, on també sopem. L’endemà continuem cap a casa, visitant la bella Sète, la vila costera amb un gran canal al mig. Dinem a Figueres, a Can Duran, un clàssic, bona teca i molt bon servei.

 

Torino i Aosta pel Nadal

Pel Nadal de 2010 vam fer una sortida a la Vall d’Aosta i Torino, molt bonica. La Vall d’Aosta és una regió autònoma italiana, que toca a França i que està situada al cor dels Alps més alts i potents, al peu del Montblanc. Tot i que sembli estrany, només està a 770 kms. de Barcelona. Vam sortir la tarda de Sant Esteve, després d’un dinar familiar, i vam arribar a dormir a Montpellier, al Novotel, on també vam sopar. L’endemà sortírem cap a Torino parant a Orange una estona per veure el seu fantàstic arc romà.

Vam continuar ruta per una carretera panoràmica, per Nyons, Serres, Gap, Briançon i passant el coll de Montgenevre, arribar fins a Torino travessant els Alps. A Gap, on vam dinar al Petit Casino del supermercat Geant, cosa que fèiem habitualment llavors. Seguírem cap a Briançon, i passàrem la frontera pel pas de Montgenevre, totalment gelat.

Arribàrem a la ciutat de Torí, ja fosc. Ens hostajarem al Novotel Giulio Cesare, a l’entrada de Torino. No feien sopars, aquells dies tenien el restaurant tancat. Per això vam anar al centre de Torí, al restaurant Spada Reale, un bon lloc, amb pizzes i altres menjars. La nit accentua la linealitat, les perspectives d’aquesta vila de carrers rectes, neoclàssics.

L’endemà varem pujar cap al Vall d’Aosta. En entrar-hi vam dirigir-nos cap a Breuil-Cervinia, per la quantitat de neu que s’acumula en aquesta estació d’esquí, i per les vistes del Cervino. Si la vall principal és magnífica, ens mancaran les paraules per descriure les valls secundàries, com la de Cervinia, que s’endinsen per atanyer les sobiranes capçaleres del Mont Rosa, del Cerví, o del Montblanc, gegants d’Europa, amb més de 4000 mts. d’alçada. Son valls precioses, escarpades i rialleres, menys severes que la vall mare, més asolellades. N’hi ha una dotzena, totes fantàstiques, ideals per passar un Nadal a la neu.

Seguidament anàrem a la capital de la Vall d’Aosta, Aosta, al mig del vall, que és una capital jove i dinàmica, amb un passat romà esplendorós, amb arc de triomf inclòs, i nombrosos temples medievals, com Sant Orso o el Duomo, una església romànica amb un campanar xulo.

Vam dinar al poble de La Salle, en un restaurant diferent: Pizzeria da Gigi. No us espanteu per la pinta del lloc. Cuina sarda de tota la vida. Demaneu-li a la Valeria quins plats ha fet la seva mare aquell dia. De tornada tornàrem a parar a Aosta, quan ja queia la tarda.

L’endemà sortim ben aviat de l’hotel per anar a la basílica de la Superga, en un matí clar, sec i fred. Vistes fabuloses de la ciutat de Torino i dels Alps nevats.

Acabada la petita excursió a la Superga, continuem de nou cap a la Vall d’Aosta, aquesta vegada per arribar fins  Courmayeur, on vam visitar el poble, gaudir de la neu i vam veure el pavelló olímpic.

Per dinar anàrem fins el restaurant de l’hotel Maison Tissiere, al poblet d’Antey-Saint André, fantàstic. I tot seguit ens endinsàrem a la Vall de Cogne, al cor del parc nacional del Grand Paradiso, reserva d’Europa. Cogne, al final de la seva vall, és un poblet de conte de fades, amb restaurants i hotels maravellosos, paisatges idil·lics i una natura verge.

  

Tornada a Torino, sopar al restaurant de cada nit, dormir al Novotel i despedir-se d’aquesta bella ciutat del nord d’Itàlia.

El dia següent agafem el camí de tornada. Parada a Briançon per veure la ciutat amurallada per Vauban, l’església i les portes defensives.

Continuem cap a Mont Dauphin, una altra vila amurallada per Vauban, plena de neu, on vam dinar a l’estació, en un hotel i restaurant de carretera, però pas mal, Hotel Lacour, on havíem dormit de joves.

Continuem carretera avall, seguint el riu Durance, i parem de nou a Sisteron, ciutat en un congost del riu, amb un castell i església interessants, i un casc antic que està prou bé.

Seguim cap a casa, ja de nit, travessant la Provença, fins arribar a Nîmes on vam dormir al Novotel Atria, al centre, davant mateix del fabulós amfiteatre romà de la ciutat, i no lluny del temple, també romà, magnífic.

Continuem l’endemà cap a Barcelona, amb una parada a Narbonne per veure el seu petit mercat de Nadal, i la Catedral, sempre tancada quan hi arribem. Per dinar, com sempre, a Can Duran, a Figueres. Excel·lent!.

Sicilia, estiu 2016

L’estiu de 2016 agafàrem el vaixell de la línia Grimaldi que va a Civittaveccia, prop de Roma, per fer una ruta per Nàpols, Calàbria i Sicília. Sortírem amb molt de retard, i arribàrem a Roma, a l’hotel Novotel la Rústica, encara més tard.

Havíen tancat la cuina i ens vam haver de comformar amb uns entrepans, cars. L’endemà sortírem cap a la bella ciutat normanda de Salerno, on ja havíem estat. Paràrem a dinar a Caserta, just davant del palau reial, a l’antic Jolly Hotel on ja vam dinar el 2009, ara reconvertit en el Hotel Royal Caserta. El cambrer, però, era el mateix, un home amable i el menjar estava molt bé.

El Novotel de Salerno també està molt bé, però una mica als afores. Visitàrem Salerno a la nit i sopàrem a la pizzeria La Smorfia, molt bé, molt recomanable.

El dia següent anàrem a fer un volt per la costa sud de Salerno, cap a les millors ruïnes gregues del món, amb temples més ben conservats que els de la pròpia Grècia: Paestum!.

I en acabar vàrem anar a banyar-nos a Castellabate, vila bellíssima de la comarca del Cilento, on dinàrem al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar, guapíssim, inoblidable. Mireu quin paisatge, mireu quines aigües!.

A la tarda tornada a banyar i de nit retorn a l’hotel Novotel de Salerno. Per sopar, aquesta vegada, un típic ristorante de la Campània, especialitats regionals, fabulòs: l’Angolo Massuccio. I, l’endemà continuem camí, cap a la Calabria. Dinem a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione, bons plats regionals, sobretot peix i marisc, preparat amb cura per la senyora de la casa, una veritable mamma!. Continuem ruta per fer nit a Scilla, un poble dalt d’un penyal, a l’estret de Messina. Aigües blau turquesa, carrers estrets, una delicia intocada pel turisme. L’Hotel Scilla, sense estar malament, no va complir les nostres espectatives. El poble sí!.

El dia següent travessàrem l’estret amb les naus de la companyía Caronte, ràpid i fàcil, i passant per Messina feiem cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i les platges de l’est de Sicília.

A Taormina dinàrem en una trattoria i pizzeria molt moderna, a tocar de la Catedral, molt bé de preu, el Da Cristina, Via Strabone 2. A la tarda arribàrem per fi a la nostra destinació: Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), però no exempt d’encant. L’hotel era l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. A la tarda a la platja, a Capo Moulini, sorra negra, platja popular, un xic bruta la sorra. A la nit anàrem a sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs.

L’endemà visitàrem Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Hores per un parell d’euros en un lloc cèntric, cotxe vigilat. Vam fer la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Migdia visitant l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, per oblidar. Tornada a Acireale i sopar al Veccio Teatro. Per cert, Acirelae estava de festa, amb els carrers il·luminats.

L’endemà sortírem cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visitàrem la catedral, dinàrem, molt bé a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. Havent dinat anàrem a banyar-nos al peu de les muralles.

Aquella nit, de nou a Acireale, vàrem canviar el lloc de sopar en trobar el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable. Un grup folklòric de la terra vingué a les taules. Nit inoblidable.

L’endemà creuàrem l’illa camí de Ragusa Ibla, preciosa vila barroca i també visitàrem Noto, una altra joia del barroc mundial, amb la seva catedral. A la tarda platja a Marina di Noto, tornada a Acireale i nou sopar a U Putussu.

El dia següent deixàrem Acireale per travessar l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar al centre per descobrir la ciutat de Piazza Armerina i les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un trró al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

A Palermo, una ciutat espectacular, varem dormir a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Durant aquella tarda, i l’endemà, tot un dia, ens vam dedicar a recòrrer la bellessa d’aquesta vila única: capella palatina, martorana, oratoris… increible. Art arreu!.

A la tarda varem anar fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. A nit sopàrem al restaurant de l’hotel. Bé, sense més. Les altres nits sopàrem prop de l’hotel, a la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable. L’antiga Foccaceria de San Francesco fou el lloc on vàrem dinar. Un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida per els locals.

Des de Palermo fèrem un parell de sortides interessants cap a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, a Segesta, amb un bonic temple grec, Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim i, a la tarda a la platja de San Vito lo Capo, xula també. Dinàrem a Erice, al Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

L’endemà marxàvem de Palermo camí de Milazzo, però amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Difícil arribar-hi, molt de trànsit, i molta gent. Aparcar impossible. Seguírem camí cap a la meravellosa platja de Tíndari s’estén ben solitària a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. A la tarda, després de la banyada, arribàrem a Milazzo, a l’hotel Le Formiche.

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Nosaltres vàrem anar a Vulcano. Per dinar a Vulcano varem anar a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. Aquellues nit sopàrem bé, al Tritone, una pizzeria, un restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Le Formiche, és un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast.

Era l’hora de deixar Sicília i empendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, dinàrem a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Salerno, on dormirem, de nou, al Novotel. I sopàrem a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, molt bé.

Una visita a Nàpols, cristo velato, Santa Chiara, Gesú Novo, Spaca Napoli… amb dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Tornada a Salerno, amb sopar a la Smorfia, una vegada més, molt bé. I continuem viatge a Roma, on vàrem passar un parell de dies allotjats al Novotel la Rustica, som reincidents!. Era diumenge i vam entrar en cotxe a la ciutat, i aparcàrem bé, sense problemes. Vam dinar a una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica.

L’endemà, amb metro, ens ferem la resta de Roma, dinant al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal. Pas mal!.

De Roma a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona.

Estiu de 2013: Alemania

El viatge a Alemanya de l’estiu de 2013 va començar a Barcelona. Vam pujar cap a Perpinyà i vam dinar a Narbona, al Casino Cafeteria, barat i de patacada. Seguírem fins arribar al Novotel de Valence, als afores de la ciutat francesa. Molt bé. Habitació familiar gran, restaurant agradable en un entorn natural increïble, amb un petit riu al costat, dins el bosc, i gran piscina. Feia molta calor a la vall del Rhône.

L’endemà seguírem cap al nord. Dinàrem a Dôle, antiga capital del Franc Comtat, vila medieval bonica, amb una col·legiata que cal veure.

Continuàrem cap a Friburg im Brisgau, on arribàrem al caure la tarda. Ens allotjàvem al Novotel de la ciutat, cèntric, amb piscina interior coberta. Sopàrem al carrer, perquè era una festa tradicional alemanya, d’aquelles en que una orquestra toca i tothom canta. El menjar te’l busques tu, en les paradetes que hi ha a la plaça. La cervesa va a dojo!. L’endemà visitàrem de bon mati la ciutat. La catedral, el mercat de les flors… molt maco.

Seguírem el nostre camí, ara cap a la ciutat medieval i barroca de Heildelberg, preciosa. Impensable perdre-se-la en un tour per Alemanya, amb el castell, la porta fortificada, les esglésies, el mercat, carrers i places. Dinàrem a l’Osteria Alfredo, en ple centre, una pizzeria prou bona.

Continuàrem cap a Magúncia, Mainz, on estàvem allotjats a l’Hotel Novotel, esplèndid. Per sopar anàrem a la vora de la catedral, en un bar de la mateixa plaça, el Hintz & Kuntz, una estranya cafeteria què, no obstant, estava bé, però no com per tornar-hi. Havent sopat, una vista al magnífic Rhin!.

L’endemà continuem la ruta, ara seguint les petges de Luter i Bach, cap a Eisenach, vila on s’aixeca el castell de Wartbourg, on Luter va traduir la biblia a l’alemany mentre s’amagava de l’emperador, i la casa natal de Bach. Ho vam visitar tot.  Dinàrem a Eisenach mateix, al restaurant La Grappa, al centre de la vila. Bé.

Seguírem fins a la ciutat d’Erfurt, amb la seva plaça, el pont amb cases semblant al ponte veccio de Florència… bonica.

Finalment arribàrem a Gera, una ciutat industrial, bombardejada a la II guerra mundial, destrossada pel comunisme estalinista, on teníem el nostre Novotel. Sopàrem a la pizzeria Toscana. Força bé. Des de Gera férem una escapada a la meravellosa ciutat de Dresden, capital històrica del regne de Saxònia. Una ciutat que impressiona pels seus palaus barrocs increïbles, les seves esglésies fantàstiques, o els museus meravellosos. Però encara impressiona més pel seu ambient, per les seves pedres negres, cremades pels bombardeigs de la RAF a la segona guerra mundial, en revenja dels atacs a Londres, o de Coventry. Dresden era una ciutat bellíssima, i encara ho és, però impressiona la negror de les parets, l’ambient recollit, mut, silenciós. Li diuen la perla de l’Elba, perquè ofereix, com un aparador, totes les seves gràcies, exposades en una corba d’aquest riu. Admireu el seu palau renaixentista italià, el Zwinger, amb entrada gratuïta, i els seus jardins bucòlics, i l’edifici de cortesia. Gaudiu de la catedral nova, del palau dels Ducs de Saxonia, amb la maravellosa i increible boveda verda, que és la cambra del tresor, conservada des del segle XVIII, intacta, tal i com va ser dissenyada. I els museus encantadors i sorprenents, com l’armeria o el museu turc. Vibreu davant la imponent cúpula reconstruïda de la basílica de Nostra Senyora, que va cremar durant 5 dies i va caure. Va ser reconstruïda l’any 1998, com un puzzle gegantí de 51.000 pedres. Vàrem dinar al Gansedieb restaurant, molt bé, recomanable.

Després de visitar Dresden, tornada a Gera, pizzeria Toscana per sopar i Novotel per dormir. El dia següent vàrem anar ja cap a Berlín, però amb parada a Leipzig, la ciutat on Johan Sebastian Bach va compondre les seves obres. Vam veure l’església de Sant Tomàs, on hi ha la seva tomba.

De nou en camí cap a Berlín paràrem a dinar a Wörlitz, on aprofitàrem per passar la tarda al magnífic parc natural.

Seguírem cap a Berlín, on dormíem a l’hotel Novotel del centre. I anàrem a sopar a la trattoria Peretti, prop d’Alexander Platz. Els següents dies foren per Berlin, la capital d’Alemanya, la ciutat més dinàmica i vibrant d’Europa. Berlin te moltes coses: el bust de Nefertiti al Neues Museum, a l’illa dels Museus. La porta de Istar, de Babilonia, amb els seus rajols blaus i els lleons. L’altar de Pèrgam, al Pergamon Museum, al costat del Neues, a l’illa dels museus també. Els edificis de la Postdamer Platz, amb el Sony Center. La torre de la TV de l’Alexander Platz, la més alta d’Europa. O la cúpula del Reichtag de Norman Foster. I què dir de les restes del mur? I ens vam fer una foto amb els soldats falsos del Check Point Charlie. Berlin també son els seus parcs, com el Tiengarden, inmens, o el monument a l’holocaust, laberint de pedra, o la porta de Brandemburg. O Charlottenburg amb el castell Sanssouci, rococó, del reis prusians. I, en acabat de tot això sempre tornar al Novotel Berlin Mitte. Molt bé. Cèntric, a 500 mts d’Alexander Platz i dels museus. I per sopar la pizzeria, bona relació qualitat i preu: Peretti.

Acabada l’estada a Berlín tocava visitar les ciutats del Bàltic, les de la Hansa. Començarem per Schwerin, amb el seu llac i el castell, per anar a la ciutat hanseàtica de Lubeck, rodejada d’aigua, en una illa. Crida ben aviat l’atenció la meravellosa porta medieval, o la plaça del mercat, amb els edificis que la tanquen, renaixement bàltic en estat pur, un dels cascs antics millor conservats d’Europa, amb església de Santa Maria. Per dinar vam anar al tradicional i reconegut Schiffergesellschaft instal·lat en una antiga casa del gremi de mariners.

Per arribar, finalment a la guapíssima Hamburg, ciutat mercantil, vital, amb l’ajuntament gòtic i el port amb els canals i magatzems, ara quiets, plens de vaixells i mercaderies 100 anys endarrere. Aquí dormírem i sopàrem al al Novotel.

I l’endemà, d’Hamburg, ja de tornada, sempre cap el sud, ens trobarem en el camí la formosa vila medieval de Bremen, la dels músics, una vila preciosa que us recomanem. Perquè Bremen és preciosa. Ens vàrem quedar bocabadats davant els monuments de Bremen. La plaça del mercat, amb el seu ajuntament renaixentista, les cases burgeses, o la catedral. No deixeu d’admirar la famosa estatua del cavaller Roland, defensor de les llibertats de la vila.

De Bremen cap a Munster, on dinàrem al restaurant Stuhlmacher, al centre de la ciutat, molt bo, i visitàrem la catedral.

Continuàrem camí cap a Köln, la ciutat on teníem encomanat el Novotel per dormir. Aquesta ciutat, a les vores del vell riu Rhin, ens encanta. Colònia és una fita que cal visitar, sobretot la la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa. A dins hi ha la tomba dels Reis Mags d’Orient. I en pont dels enamorats, tocar del Dom, sobre l’aigua marró del Rhin, amb milers de candaus penjats. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. A la web de turisme  hi ha tota la informació. A Colònia vàrem dinar i sopar en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Perfecte!.

L’endemà anàrem amb tramvia als afores, per visitar el palau Augustusburg  de Bruhl, un palau barroc, una delicia rococó dels princeps arquebisbes de la vila, amb salons maravellosos, i un jardí a la francesa, i un bosc a l’anglesa encantadors.

Al dia següent férem via fins Mainz, de nou la nostra Magúncia, ciutat fabulosa, però sense pujar per la riba del Rhin, bonica però massificada i que ja coneixíem, per parar un moment al monestir de Maria Laach, que no va ser tan bonic com esperàvem, i a Limburg, petita ciutat gòtica, amb una catedral ben divertida. Allà mateix vam dinar al Bella Citta Veccia, una pizzeria molt bona.

La nit la vam passar, per segon cop en aquest viatge a Magúncia, en el seu fantàstic Novotel. I aquesta vegada, que era dia 18, vam decidir sopar en un lloc ben diferent, que us recomanem de tot cor. És fabulós. Es diu Heiliggeist, és increible. És el número 1 del Tripadvisor de Mainz i s’ho mereix. I bé de preu. Bones pizzes!.

L’endemà continuem viatge, ara camí d’Strasbourg, parant a Worms i Speyer, ciutats imperials, amb catedrals divines, (us ensenyem la de Worms per fora, i la d’Speyer per dins). A Speyer (Espira) hi vam dinar, prop de la gran plaça on hi ha la torre medieval, al restaurant Zur Alten Münz, fantàstic, super recomanable!.

Continuem camí cap a Strasbourg, que ja coneixem. Visita de metge. Aparcar i tornar a veure la catedral, només la catedral i el seu entorn. Ja tornarem. Tenim l’hotel a Colmar, un novotel, no el millor. Ara passarà a ser un Ibys Styles. En canvi la petita Venezia de Colmar, la bellíssima ciutat medieval alsaciana, no defrauda mai. Sigui estiu o hivern, sempre guapa.

Sortim de Colmar de tornada ràpida cap a casa. Parada a Tournus, per admirar l’abadia romànica, i dormir i sopar a Lyon, al Novotel. No vam perdonar, però, una visita al centre de Lyon, en tramvia i tornada en bus. Per poc no arribem a l’hotel. Una aventura!.

De baixada parada a dinar a Montpellier, al Novotel. I finalment casa, Barcelona.

 

Nadal 2013: Suïssa

Pel Nadal del 2013 férem una sortida a Suïssa. Eren els primers nadals blancs. De camí dinàrem al Casino Cafeteria de Narbonne, rocade sud. Preus imbatibles per un self-service de patacada. La primera parada fou Grenoble. Ens hostatjàrem al Novotel del centre de la ciutat, a costat de l’estació, no lluny del tramvia. Perfecte. Sopàrem al mateix Novotel. L’endemà nevava una mica. Anàrem cap a Annecy, la meravellosa ciutat del llac, als alps francesos, capital de la Saboia, com Torino o Chambery. Guapíssima. Allà dinàrem en una trattoria i pizzeria boníssima, acollidora, molt recomanable: Le Sapaudia.

D’Annecy seguírem cap a Berna, capital federal de la Confederació Helvètica. Ens estàvem al Novotel de Berna, molt bé. Als afores però excel·lent comunicació amb tramvia. Aquella nit sopàrem al restaurant Da Bucolo, al centre de la ciutat, prop del gran rellotge astronòmic.

L’endemà, passant per paisatges nevats fantàstics, férem via cap a la vall de Frutingen, fins l’estació d’esquí d’Adelboden. Seguírem cap a la Vall de la Jungfrau, dinant a Wilderswil, a la trattoria i pizzeria Luna Piccante, que us recomanem de cor, perquè s’hi menja molt bé. Pujàrem fins Grindelwald. Tornada a Berna, visita nocturna a la ciutat i descoberta d’una magnífica pista de patinatge sobre gel. Molt divertit. Sopar i dormir al Novotel.

El dia següent partírem cap a la increïble i bellíssima ciutat medieval de Luzern, una passada. Amb el seu pont cobert de fusta, el llac, els carrers, les torres, esglésies… Dinàrem als baixos de l’ajuntament, en una gran cerveseria, anomenada, precisament, Rathaus Braueri. Especialitats alemanyes i bona cervesa!. De tornada férem la ruta dels llacs, esplèndida entre muntanyes. Era ja de nit en arribar a Berna. Finalment hotel, sopar i dormir.

El dia següent anàrem a Zürich, bonica ciutat, amb el seu llac, la catedral, casc antic, esglésies… Dinàrem al ristorante Santa Lucia, al centre, perfecte!.

De tornada paràrem a la bonica i petita vila barroca de Solothurn on vam veure la catedral, l’ajuntament i els carrers medievals d’aquesta ciutat murallada. A la nit, Berna, sopar i dormir al Novotel.

L’endemà sortírem cap al sud, cap a Friburg, que no ens va agradar gaire. La Suïssa francesa no és tan espectacular com la alemanya. En canvi Gruyeres amb el seu castell, els carrers i les cases de pedra, és una cucada. Un poblet medieval molt bonic, petit, tot nevat. Dinàrem a La Poya, un hotel amb restaurant, pizzes, amanides, fondues i plats més complicats… Bé.

A la tarda remuntàrem els Alps, plens de neu, pel coll del Jaunpass, on gaudírem una estona de l’hivern, per baixar cap a la zona de la Jungfrau, camí de Thun, ciutat bonica, on ens aturàrem.

Dia de tornada. Al matí una visita a Berna, que només havíem pogut veure de nit. Seguidament camí de Murten, ciutat medieval i barroca, a la vora del llac del mateix nom. I més avall fins Ginebra, ciutat cosmopolita, vora el gran llac Leman, amb el seu jet d’eau, el rellotge de flors, el casc antic medieval. Vam dinar al restaurant La Rotonda, una mica allunyat del centre, però prop del llac. Visitàrem la catedral. Finalment, ja de nit, férem cap a Grenoble, el nostre destí. Al Novotel Centre. Sopar i dormir.

De Grenoble, amb parada al novotel de Nîmes per dinar, cap a Barcelona.

Itàlia a l’estiu 2015

Després de passar Perpignan, i abans d’arribar a Montpellier, vàrem dinar a la simpàtica pizzeria Sari Pizza, al 25 de l’Avenue du 8 Mai 1945, a l’entrada del poble de Bessan, a França. Tel: 33 467 94 14 23. Petita, quatre taules mal comptades, però bones pizzes, amanides a preu ridícul, senzill però amb una amable parella de gent gran que volen quedar bé. Ferem cap a Avignon, la ciutat dels Papes, superba, com sempre, amb el Palau papal, guapo, guapo. Allà dormírem al Novotel, molt bé. L’endemà cap a Briançon, ciutat de Vauban, murallada, que visitàrem. Abans però dinàrem, molt bé, a La Combe d’Or, situat a l’Avenue de la Combe d’Or del poble de Savines-le-Lac, a França. Tel:33 4 92 44 24 30. Pizzeria, trattoria, restaurant, amb servei impecable, preus justos, bona teca. Passarem la frontera, camí de Torino, a Itàlia. Allà ens hostatjarem al Novotel. Fantàstic. Torino te un museu egipci fabulòs, un palau reial bonic, carrers increïblement rectes i la fastuositat i el luxe de la plaça Sant Carles i els carrers adjacents.

Descartant Milano, que ja havíem visitat, fèiem cap a Verona, bellíssima ciutat amb la seva Arena romana, el balcó de Romeo i Julieta, la fastuosa Plaça de les Herbes, amb el palau cívic, les tombes i el castell dels Scaglieri… una vila medieval com poques a Itàlia del Nord.

A Verona vàrem dinar a la Pizzeria Pepperino, fresca, jove, boníssima, recomanable al 100%.  I contínuàrem viatge fins Venezia!. Allà dormírem al Novotel. L’endemà visita a Venezia, inoblidable… sense paraules!.

A Venezia dinàrem a la trattoria Agli Artisti da Piero, a la Rugga Giuffa 4836, “pas mal du tout”. Difícil trobar un bon lloc a la ciutat dels canals. Marxàrem de Venezia, ja de tornada, cap a Bérgamo, vila medieval preciosa, desconeguda, molt recomanable. Carrers estrets, palaus, una catedral, plaça cívica, palau cívic, castell, muralles… de tot i força… però el millor el mausoleu del condottiero Colleoni, i la seva filla Medea. Bocatto di Cardinale!. Dinar al Ristorante da Mimmo. Increible relació qualitat i preu. Un cinc estrelles, luxe a preus assequibles.

D’allà a Torino, una altra volta, i al Novotel de nou. L’endemà passada per la bellíssima Val d’Aosta, compra d’embotits de la terra a Villeneuve , i vista meravellosa del Mont-Blanc, poderòs.

Continuem per passar el Petit Saint Bernat, coll de muntanya alpí a quasi 3000 metres, i parem a La Rosiere, al Petit Saint Bernat Hotel en concret. Dinar en una pizzeria de fàbula, servei magnífic, jove, distesa, divertida, la del mateix hotel. Baixada cap a Grenoble, capital francesa dels Alps, dormint al Novotel. L’endemà seguim cap a Barcelona, parant a dinar a Nîmes, ciutat que ja coneixem, amb el seu temple romà i l’amfiteatre. Mengem plats típics libanesos al meravellós restaurant “Le Mont Liban”, al 15 de la típica Place du Marche. Familiar.