Tag Archives: trattoria

Nadal 2021 i Cap d’any 2022 a París

Ruta fins París: Figueres – Carcassonne – Suillac – Limoges – Orleans – París

Aquest Nadal del 2021, en plena onada de l’Omicron Covid19, vam decidir anar a París a passar les festes de Cap d’Any. Vam sortir de Barcelona, molt tard, i vam fer parada a dinar al restaurant Can Duran, a Figueres, un clàssic de tota la vida, magnífic. A la tarda continuem viatge cap a Carcassonne, on ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles. Una mica apartat del centre de la ciutat però proper a la vila medieval, “La Cité”, i bé de preu. Personal amable i habitacions bàsiques però còmodes. Per sopar anem a la Divina Comedia, una pizzeria molt interessant, a la ciutat nova. Bona gent i bon menjar.

Imatge de la vila medieval de Carcassonne, La Cité”.

A Carcassonne hi anem sovint per veure el seu bonic mercat de Nadal que dura molts dies, fins passat Cap d’Any, amb atraccions com pistes de gel, roda o paradetes de vi calent. Molt xulo!

Imatge del Marché de Noel de Carcassonne

El dia següent marxem cap a Limoges, la nova etapa del viatge. Plou. Plou tot el dia. No donen gaires ganes de parar enlloc. De tota manera cal dinar i escollim la bonica ciutat de Souillac, a la Dordogne. Tot tancat. Només estava obert “Le Quercy”, pas mal du tout! Continuem ruta fins Llemotges, plovent, i arribem al nostre hotel. És un Ibis vermell, sense pàrquing. Per sort descarreguem davant l’establiment i trobem plaça en un aparcament a l’aire lliure, no lluny de l’hotel. Bones habitacions, estretes, petites però bé. Visitem, plovent, el mercat de Nadal i la pista de gel. Ens xopem però la ciutat medieval és molt bonica i hi ha un màping guai a la façana de l’església de Sant Pere. Llàstima de pluja…. moltes parades estan tancades i ningú no va pel carrer. Vam sopar a la Firenza, una pizzeria molt maca i recomanable, a tocar de l’hotel.

Màping de Nadal a l’església de Sant Pere de Llemotges.
Casc antic medieval de Llemotges: rue de la Boucherie… preciós!

L’endemà, plovent encara, deixem Llemotges i anem camí de París de nou. Parada obligada a Orleans per gaudir del seu casc medieval, la catedral i la seva bona gastronomia. Aparcament fàcil a les Halles. Vam anar aquesta vegada al restaurant l’Escalier. Molt bé. Ja no plovia i vam poder tornar a visitar la meravellosa catedral.

Interior de la catedral d’Orleans

La tarda es va anar obrint i vam arribar a París, a l’hotel Exe Panorama, molt bé, molt cèntric, a tocar del metro i de la rue Lafayette. La primera vegada que ens allotjavem al mig de la ciutat de la llum! Per sopar vam desobrir un italià genial i una mica excèntric, divertit i canalla: la trattoria Libertino, que fa honor al seu nom! Vam fer el primer volt per la ciutat: el gran mercat de Nadal de la Defense, que estava tancant aquell mateix dia.

L’endemà tocava Louvre, el gran museu de París, desordenat, caòtic… però ple d’antiguitats fastuoses.

Detall d’una tomba egípcia al Louvre.

Sortint del museu anem a fer un volt per les ribes de la Seine i a dinar al quartier Latin, a la trattoria i pizzeria Marinara, a la rue Dauphiné. Fantàstic.

Vaixells als quai del Sena

A la tarda una passejada pel París de sempre: Notre Dame, Conciergerie… per acabar als grans magatzems Samaritane, a la Rue de Rivoli i a les botigues de moda del Faubourg Saint Honoré…. Gucci, Versace, Chanel…. I davant del Ritz, a place Vendome!

Interior dels magatzems La Samaritane, per Nadal.

I no oblidar una volta pel bonic mercat de Nadal de les Tulleries, amb les seves atraccions i les casetes de vi calent… A la nit no havíem pogut reservar El Libertino i vam anar a una pizzeria propera a l’hotel: Vittoria, molt familiar i tradicional.

Un parell de convidats especials en un café de la Rue Saint Honoré.

El darrer dia de l’any 2021 vam treure el cotxe del garatge Indigo Montholon, per cert molt bé de preu, molt recomanable, per anar fins a Versailles. El palau i els seus jardins ens van impressionar, com sempre. Feia bon dia.

Jardins de Versailles

Per dinar vam decidir allunyar-nos una mica del turisme internacional i vam acabar al petit poble de Guyancourt, on vam visitar la petita església gòtica de Sant Víctor, i vam dinar al restaurant portuguès Rio Lima, una passada de bo, recomanable!

Església gòtica de Sant Víctor de Guayancourt

La tarda vam tornar a París i vam pujar fins Montmartre, refugi d’artistes, per veure caure la tarda del darrer dia de l’any. Vam passejar pel petit mercat de nadal i pel gran mercat de pintures. Vam comprar els típics macarons i records variats. I vam visitar el Sacré Coeur, dalt del seu turó.

Mercat d’artistes a Montmartre.

A la nit, la darrera de l’any, vam anar al restaurant Vittoria, molt bé. Els focs d’artifici dels Champs Elysées es van suspendre i la policia va tallar el metro a la zona. Veniem de la torre Eiffel i vam caminar llarg per tornar a l’hotel!

La torre Eiffel el darrer dia de l’any 2021 a París

El primer dia de l’any vam anar al Museu Pompidou d’art modern. Era l’únic que acceptava visites sense reserva.

Centre d’art Pompidou

En acabat vam intentar tornar a Pizza Marinara però estava tancat. Vam seguir a peu fins Saint Germain des Pres i vam trobar una pizzeria italiana molt bona: Vesuvio. Sortint vam visitar de nou París, especialment el mercat de Nadal davant l’ajuntament.

Mercat de Nadal a l’ajuntament de París.

A la tarda nit vam arribar-nos fins el museu de Ciències Naturals, on no teníem entrada. Vam haver-nos de conformar amb una visita als jardins, que eren plens d’uns animals del cretaci i del devonià, fets de plàstic a mida natural.

Bitxo prehistòric amb cara d’histèric!

Vam continuar caminant, passant per les vores del Sena, fins al nostre hotel. Aquell dia vam poder tornar a sopar al Libertino. Tan divertit com la primera vegada.

Vista de Notre Dame des d’un pont sobre la Seine.

El darrer dia a París era primer diumenge de mes i tots els museus obrien sense reserva i de forma gratuïta. Ho vam aprofitar per visitar el millor museu de Paris: L’Orsay. Cezanne, Degas, Monet, Manet, Van Gogh, Millet, Renoir… Grans mestres, grans obres.

Les ballarines blaves de Degas.

En sortir vam tornar a dinar al Vesuvio, perfecte. I a la tarda vam intentar visitar el Museu de Ciències Naturals, pensant que ara sí entraríem… però no. Ens vam conformar amb la Galeria d’Anatomia Comparada, del segle XIX, un museu clàssic per on no ha passat el temps.

El dia 3 de gener calia anar tornant. Plovia una mica i vam anar a dinar a la Vall del Loira, al poblet de Romorantin, a un italià anomenat La Scaleta. Familiar, prou bé… A la tarda arribàrem a Sarlat la Caneda, fantàstic poble medieval molt ben conservat. Ens allotjarem a l’hotel Ibis de Sarlat. Molt bé. Vam fer un volt pels carrers deserts. Tot tancat. Dilluns passat festes. Vam sopar al restaurant L’Esprit Sarlat, un francès de certa categoria, obert sempre, a costat de l’hotel on vam dormir, l’Ibis Sarlat, un hotel econòmic molt i molt recomanable.

Ciutat medieval de Sarlat la Caneda

El darrer dia de viatge vam travessar una França tancada, era un dimarts feiner, per anar a dinar, de nou i com sempre, a Can Duran de Figueres, el nostre restaurant a la ciutat.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Madrid per la Constitució

Ruta Barcelona a Madrid, amb parada a Saragossa, Medinaceli i Sigüenza.

Aquest pont de la Constitució i la Puríssima vam decidir fer una visita a Madrid, villa i corte. Vam fer una primera parada a Saragossa per no fer la ruta d’una sola tirada. Allà vam dormir a l’Hotel Exe WTC, una mica als afores, molt ben comunicat. Fantàstic i bé de preu. A la nit vam fer un volt per la ciutat i vam anar a sopar a la Taberna 1941, un gallec interessant, molt bon lloc.

L’endemà matí vam seguir la ruta cap a Madrid, parant a dinar a Medinaceli. Podíem haver parat també a Calatayud, ciutat molt bonica, o al fabulós monestir cistercenc de Santa Maria de Huerta, una veritable joia, però feia poc ja les havíem vistes. A Medinaceli vam dinar a El Aljibe, un restaurant molt bo, magnífic. Bona cuina i atenció. Un plaer tornar a passejar pels seus carrers de pedra, veure la seva plaça major, el palau ducal, la colegiata de la Asunción, els convents i cases solars. Vam comprar uns dolços al convent de les Clarisses de Santa Isabel. Boníssims. Està a l’entrada del poble.

Sortírem de Medinaceli i férem els pocs kilòmetres que la separen de la medieval vila de Sigüenza per una carretera local preciosa. Sigüenza és una gran ciutat de l’edat mitjana, amb una catedral molt impressionant, plaça major, carrers costeruts plens de cases nobles i palaus, la casa del Doncel i un castell convertit en parador al cap de munt. Imprescindible parada en el camí a Madrid.

Sortírem de Sigüenza caient ja la nit i arribarem a Madrid. Ens hostatjarem a l’Hotel Claridge. Molt bé. Un molt bon hotel. I per sopar, cada nit, a una trattoria italiana fabulosa: Acqua in Boca, a tocar de l’hotel.

L’endemà, al matí, cap al Museu del Prado. El passeig era encara de tardor. El museu, com sempre, una fita artística, històrica i cultural que no es pot deixar passar. Dinar a Los Cuatro Robles, una taberna prop del carrer Major, de la Puerta del Sol y las Descalzas. Molt bé. Tarda nadalenca: plaça major, Puerta del Sol, Callao…

Els dies que vindran seran de visita cultural al matí: Museu Thyssen, Reina Sofia… i passeig a la tarda, per admirar les llums de Nadal a la capital d’Espanya, que son molt boniques. Tampoc no hi va faltar el Parque del Retiro, també tardoral avançat. Per dinar vam anar un parell de dies a un italià molt rústic i molt recomanable: La Pentola Magica. Sopar a l’Acqua in Boca, dormir al Claridge… de fàbula tot plegat.

El darrer dia fou l’hora del Museu Arqueològic Nacional. Era el brillant final d’un recorregut pels museus de Madrid. La tarda nit fou per a una altra volta entre la decoració del Nadal.

El darrer dia tornada ràpida cap a casa, a Barcelona, amb parada a Saragossa, per veure de nou el Pilar i tornar a dinar a la Taberna 1941.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Toscana, estiu 2018

L’agost de 2018, amb una amiga de la família i la seva filla, vam fer la Toscana. Vam sortir de Barcelona i la primera parada va ser a Narbonne, una bonica ciutat del sud de França que no està malament. El palau dels Vescomtes, la catedral inacabada, el canal del Midi son petites fites que fan de bon veure.

A Narbonne vam dinar, a prop del mercat i a tocar del canal de Midi en un Bistrot de gust típicament francès, una mica car però amb qualitat. Vam continuar cap a Avignon, la ciutat dels papes, on havíem de dormir al Ibis Styles, una mica allunyat del centre. L’hotel estava en obres, i el tramvia que hi ha de portar també. Malgrat això, quan acabin, serà una bona opció familiar per allotjar-se a la ciutat. Vam sopar al restaurant La Boucherie, que està al costat de l’hotel. Força bé. A la tarda visita a Avignon, ciutat antiga, palau dels papes, pont… Tot bonic.

L’endemà sortim cap a Torino, a Itàlia, tot travessant els Alps. La primera parada, per dinar, un cop passat Grenoble, serà al petit poble de Domene, al restaurant pizzeria De Napoli. Fantàstic!.

A la tarda continuem viatge i passem el Coll del Mont-Cenis, Alps en estat pur, camí de Torino. En aquesta ciutat ens allotgem a l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació de Porta Nova. Molt bé, magnífic!. Fem un volt per la ciutat, que sense ser bonica és prou graciosa, amb les seves places escenogràfiques, com ara la de San Carlo, els palaus, com el reial, el duomo o les seves avingudes rectilínies. Anem a sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, proper a l’hotel, molt bé també, recomanable.

El dia següent agafem l’autopista cap a Bolonya i Florència, per arribar a Siena, al cor de la Toscana. Pel camí parem a Parma, bella ciutat padana, amb un duomo magnífic, el baptisteri ple d’art, esglésies i palaus. Dinem allà, al restaurant Al Corsaro, boníssim!.

Continuem la ruta a la tarda, cap a Siena, on arribem a la tarda. Ens hostatgem a l’Hotel Itàlia, no lluny del centre, molt bé. Ja hi havíem estat el passat Nadal i Cap d’any. Fem una visita ràpida a la ciutat, ja de nit, i anem a sopar al restaurant Fonte Giusta, molt recomanable.

L’endemà anada a Florencia per visitar la ciutat i el museu dels Uffizi. Dinar al restaurant La Fettunta, a la Via dei Neri, prop de la signoria. Perfecte.

Tornada a Siena. Visita de tarda, carrers medievals des d’una altra perspectiva, nova, diferent. Trobem una cercavila del barri de Lupa. Han guanyat el palio aquest any. Acabat el passeig, sopar al nostre restaurant de sempre i dormir a l’hotel Italia.

El dia següent toca San Giminianno, la bella vila medieval toscana. Admirem de nou els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels Agustins, les torres, la plaça… impressionant. Tornem a dinar a Siena, al Fonte Giusta.

Després de dinar toca una visita a la catedral de Siena, amb el seu terra de marbre espectacular i la magnífica biblioteca Piccolomini. Fastuós. Nova passejada fins que arriba l’hora de sopar, al Fonte Giusta, i de dormir a l’Hotel Itàlia.

L’endemà abandonem Siena. És dia de tornada. Anem a dinar a Mòdena, bella ciutat padana que no coneixíem i que ens va agradar molt. Vam dinar en un restaurant estrany, diferent. Es diu la Sosta Emiliana i fan unes menes de petits entrepans. En acabar vam veure la catedral, romànica, preciosa. I ens va ploure, molt!.

La jornada va acabar a Torino, altre cop a l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació, magnífic!. Vam tornar a sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, molt proper a l’hotel, molt recomanable. Al matí vam visitar el museu egipci, preciós, molt modern.

Sortim de Torino a les 12 del migdia, i parem a Susa, ciutat alpina, per dinar. Ho fem, molt bé, al restaurant Cantine Meana. Ens va agradar. Travessem de nou el pas de muntanya del Mont Cenis, per arribar a Grenoble, on tenim reservat el Novotel dels afores, a Voreppe. Bé. Anem a sopar al restaurant Le Grillon, a Moirans, un poblet als afores de la ciutat. Molt bé.

L’endemà seguim la ruta cap a casa, a Barcelona, via Montpellier, on ens aturem a dinar. Ho fem al restaurant Casa di Giorgio. Estava molt ple. El menjar va ser bo.

IMG_4513_resultadoIMG_4514_resultadoIMG_4515_resultadoIMG_4517_resultadoIMG_4519_resultado

Deixa un comentari

Filed under 2018, França, Itàlia

Niça pel pont de desembre

Pel pont del desembre de 2017, que era un pont llarg, vam decidir anar a veure uns quants mercats de Nadal a França, en concret els de Montpeller i Niça. Vam sortir camí de la Junquera però hi havia molta retenció. Per això vam decidir passar per Port-Bou, sense problemes. A dinar vam parar a Cotlliure, preciosa població marinera de la Costa Vermella de la Catalunya Nord, ja dins França. Ho vam fer al Café Solà, un lloc molt casual, senzill, amb no gaire glamour, una mica desbordats per la feina que tenien, però on vam menjar prou bé, i bé de preu per ser França. Plats de patacada sense gaire manies. Cotlliure, però continua essent tan màgica i encantadora com sempre.

Vam continuar cap a Montpellier i ens vam allotjar a l’Hotel Citadines Antigone, en aquest complex d’habitatges del centre, obra de Ricard Bofill. Son uns apartaments molt monos, que no estan gens malament. Vam sopar al restaurant Les Anses d’Arlet, proper a l’hotel. Bon lloc, menjar molt bo. Vam visitar, molt poc, no estàvem gaire fins, el mercat de Nadal, amb el seu “patinoire”.

L’endemà sortiem camí de Niça, amb parada a la mítica Saint-Tropez, a la Costa Blava. A l’hiver estava encantador, buit, fàcil aparcar, fàcil menjar, fàcil passejar. Un racó bellíssim de la Mediterrània. Vam dinar al port, en un restaurant italià, el café de la Madeleine, molt bé. Fantàstic.

Vam seguir cap a Niça, on estàvem allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà mateix vam sopar, de tapes. De fàbula!. El dia següent vam anar a descobrir Niça. El casc antic, preciós, el Cours Saleya, amb el mercat de flors, la platja, els carrerons italians amb cases de colors pastel, les esglésies barroques, el port…

Vam dinar al restaurant Acqua e Farina, una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. I en acabar vam anar a veure el mercat de Nadal. Un mercat de Nadal, petitó, que no ens va agradar del tot. De tornada a l’hotel, per sopar, la ciutat il·luminada. Era xula.

L’endemà retorn cap a casa. Parada a Arles, per dinar, al restaurant Le Bistrot des Artistes, un bar café informal, amb bon menjar. I nit a Montpellier. De nou al Citadines Antigone. De nou sopar a Les Anses d’Arlet. I una vistita al mercat de Nadal de Montpellier, molt bonic, a la seva pista de gel i als carrers i places molt ben decorats. Ens va agradar, ara sí, la màgia de Nadal a Montpellier.

L’endemà tornada a Barcelona, amb parada a Girona, per dinar. Ho fem al restaurant Nibble, a la plaça dels cinemes. Local modern, alegre, molt desenfadat. Menjar ràpid de qualitat. Personal super amable, tornarem!. I aquí s’acabà el viatge.

Deixa un comentari

Filed under 2017, Europa, França

Euskadi, estiu 2017

L’estiu de 2017 vam anar amb una amiga de la família i la seva filla a Bilbao, i a fer una volta pel país basc. Vam anar de Barcelona fins a Tudela, forta calor, on vam parar a dinar al restaurant Iruña, on fan un bon menú, bé de preu si el relacionem amb la qualitat. Arribem a Bilbao, a l’hotel Gran Bilbao, a la tarda. L’hotel molt bé. Modern i elegant, situat una mica als afores, bones vistes sobre la ciutat. Temps just de descarregar i baixem a viure la primera tarda de l’Aste Nagusia, la Setmana Gran de Bilbao, amb xaranges, música, folklore i les típiques barraques. Ens movem pel casc antic, la Encarnación, l’església de San Antón, la ria, el mercat de la Ribera, las siete calles… tot ple de gent, molta gent.

A la nit sopar al mateix hotel, carta curta però suficient, menjar que no està pas malament. L’endemà una volta per la costa basca. Lekeitio, que estava que no s’hi cabia!. Impossible aparcar ni anar a la platja. Seguim la costa cap a Ondarroa, bonica població pesquera, on aparquem al port i ens banyem a la seva platja. Molt bé.

Vam dinar al centre d’Ondàrroa, al restaurant Sutargi, cuina vasca casolana, productes de qualitat.

Tornada a Bilbao. Les festes de la Setmana Gran continuen. Sopar a l’hotel.

L’endemà, que amenaçava un dia de pluja vam decidir quedar-nos i fer una visita a Bilbao. Al final no va ploure. Feia una calor formidable. Vam agafar el tramvia i vam anar a veure el Gugenheim, per fora. I també el museu de belles arts, per dins. Vam dinar a una trattoria propera al museu, anomenada La Fontana. Pas mal.

A la tarda vam anar a Plentzia, un poblet pesquer, amb una platja xula. S’hi arriba amb el metro. Ens vam banyar.

El dia següent tocava ruta. Vam anar a Bakio… on ens vam banyar a la seva bonica platja.

Seguidament vam seguir cap a Sant Juan de Gaztelugatxe, amb la seva ermita en una península dins el mar. Estava ple de gent. Impossible aparcar. Fer la foto i seguir.

Parada a Gernika, per veure el roure, la casa de juntas i dinar. Tot com ho esperàvem. Dinem a Casa Boliña el viejo. Menú del dia, barat, honest i ben cuinat. Pocs calers i bon servei.

A la tarda anem fins una platja quasi verge en un paratge natural protegit molt maco. Es tracta de la platja de Laga. Penya-segats impressionants. Bon aparcament.

A la tarda, de nou, volta per Bilbao i sopar a l’hotel.

L’endemà sortim cap a Santander. Cerquem una platja que no trobem, però acabem, de nou, en una zona molt verge, amb una ria plena de corrents marines, molt divertida. Es diu Oriñón.

A dinar vam anar a Castro Urdiales. Va costar molt trobar lloc. Al final ho vam fer al restaurant Colón, al carrer Juan de la Cosa. Una mica car, però bo. A la tarda visita del poble, amb el penyal on hi ha el castell i l’església, molt xula. El port és bonic també. Després banyada a la platja de Brazomar.

A la tarda visita a Bilbao, la darrera, i sopar a l’hotel. L’endemà tornada a casa, amb parada a Saragossa, on vam dinar, per cert molt bé, al Meli del Tubo, un bar de tapes creatives, modern a rabiar, al carrer de la Libertad, al barri de les tapes, al Tubo.

Deixa un comentari

Filed under 2017, aragó, Espanya, Euskadi

Estiu 2010 a Itàlia

Unes vacances clàssiques a Itàlia, l’estiu del 2010. Sortim de Barcelona, camí de França, cap a Marsella. Dinar al Casino del supermercat Geant a Narbonne, com sempre. Seguim cap al Novotel Marsella Est, als afores de la ciutat. Sopar al mateix hotel. L’endemà sortim cap a Génova, amb parada a Sant maximin la Santa Bauma, i la fantàstica abadia cistercenca del Thoronet, d’una delicadesa corprenedora.

Dinar en una altra cafeteria Casino, a l’entrada de Cannes, i continuar cap a Génova. Allà vam dormir al Novotel, que va costar de trobar, on també vam sopar. A la tarda piscina, i una visita al port de la ciutat i al carrer dels palaus renaixentistes, una passada de maco.

El dia següent baixem per la costa camí de Lucca, Pisa i Florència. Visitem Lucca, bella ciutat medieval italiana, amb les seves esglésies romàniques i el seu amfiteatre transformat en plaça. Allà vam cercar i vam dinar al càmping Torre Pendente, a Pisa, cercant la pizzeria i la pizza al tonno d’en Michele, que ja no era el mateix.

A Pisa era obligada una visita al campi dei miracoli, amb el seu duomo, el baptisteri i la torre pendente.

Seguim camí de Florència, on ens hostatgem al Novotel als afores de la ciutat, on també vam sopar. Molt bé. L’endemà visita obligada a Florencia.

Duomo, signoria, ponte veccio… dinar a Gli Angeli, un bonic restaurant que ja no existeix. Tornada a l’hotel, piscina, sopar i dormir. El dia següent excursió per la Toscana: anem a Siena.

Encantadora ciutat amb la seva plaça del palio, l’ajuntament, el duomo, tota ella preciosa. De tornada a Florència ens aturem a dinar a Monteriggioni, bonic poblet murallat. Ho fem al ristorante Il Feudo, pas mal.

Visitat Montereggioni, continuem per la meravellosa Toscana cap a Sant Gimignano, esplèndit poblet medieval amb muralles, cases i carrers de pedra, palaus i unes curioses torres feudals defensives, altíssimes.

Tornada a Florència, sopar i dormir al Novotel. L’endemà una volta per la ciutat, admirant nous monuments. La Santa Croce, amb la capella dels Pazzi, per exemple.

El dia següent continuem la nostra ruta per Itàlia, camí de Roma, travessant la Toscana. Anem fins Pienza, la ciutat renaixentista de Pius II, amb el palau Piccolomini o la catedral.

Montepulciano, amb la fabulosa església de Sant Biagio, obra mestra del Sangallo, és una altra parada obligada. Toscana vinícola, desconeguda de les grans masses turístiques.

Continuem cap a Orvieto, cap a Montefiascone, on vam dinar, a la trattoria Borgo Antico, prop de la bella església d’aquesta vila, amb la seva característica cúpula blava.

A la tarda continuem el viatge per arribar a Roma, on ens hostatjarem al Novotel La Rústica, als afores, en ple camp, molt bé. L’endemà visita a Roma. Primer el David de Miquel Àngel, que encara no havíem vist mai, el Coliseum, la Roma barroca amb Piazza Navona, el Vaticà, Castell de Sant’Angelo…

O bé el Pantheon, magnífica cúpula romana, la pompositat de la Fontana di Trevi, o la delicadesa de l’Éxtasi de Santa Teresa de Bernini.

En acabar la visita a Roma iniciem la tornada passant per l’Umbria, la nostra regió predilecta d’Itàlia. Parem a Todi per reveure la increible església renaixentista de la Consolazione, el seu palau comunale, o el Duomo.

Seguim cap a Perugia, la capital umbra, on ens admiren el palau comunale, i la fontana de la plaça. Dinar al cafe di Perugia. Ens allotgem a l’Hotel Brufani, gran luxe ara, llavors no tant. Sopar en un restaurant del carrer Bonazzi, carreró amb voltes sota l’hotel.

El dia següent continuem la nostra ruta per l’Umbria i la Toscana, ara parant a Cortona, on visitem la ciutat i l’església de Santa Maria del Calcinaio, on fem d’interprets de l’anglès pel seu capellà.

Continuem viatge cap a Bolònia, on vam reservar el Novotel de la ciutat.

L’endemà anem cap a Ferrara, després d’haver visitat al matí Bolonya, amb les seves places i edificis civils de color vermell, les torres feudals altíssimes, impossibles, l’església del Sant Sepulcre. A Ferrara dinem al Leon d’Oro, davant de la catedral i, a la tarda passegem pels carrers medievals, admirant el castell i els palaus del Este, com ara la casa dels diamants.

De Ferrara cap a Padova, una altra bonica ciutat medieval.

I, finalment, Venecia, la perla de l’Adriàtic. Vam allotjar-nos i sopar al Novotel de Mestre, i l’endemà vam recórrer la bella ciutat dels canals.

A Venecia vam dinar a la trattoria Agli Artisti da Piero, a la Rugga Giuffa 4836, “pas mal du tout”. Dormir i sopar a l’hotel.

El dia següent vam sortir cap a Cremona, una vila que ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Per dinar anàrem a Latte Lie’r, un bar desenfadat.

A la tarda visita a la Cartoixa de Pavia, tota una troballa, magnífica.

Ja de tornada passem la nit a Torino, al Novotel Julio Cesare, als afores. La ciutat del Po és tan bella com sempre, ordenada, neta… Piazza Sant Carlo… Piazza Vittorio Emmanuelle… Aprofitem l’endemà per visitar el museu Egipci, una passada, el millor d’Europa!.

El dia següent passem els Alps per Briançon, però abans dinem a Lo Zodíaco, a Oulx, una pizzeria que mai no falla. Després baixem la vall de la Durance cap a la Provença francesa. Dormim a Montpellier, al Novotel, on també sopem. L’endemà continuem cap a casa, visitant la bella Sète, la vila costera amb un gran canal al mig. Dinem a Figueres, a Can Duran, un clàssic, bona teca i molt bon servei.

 

Deixa un comentari

Filed under 2010, Europa, França, Itàlia

Torino i Aosta pel Nadal

Pel Nadal de 2010 vam fer una sortida a la Vall d’Aosta i Torino, molt bonica. La Vall d’Aosta és una regió autònoma italiana, que toca a França i que està situada al cor dels Alps més alts i potents, al peu del Montblanc. Tot i que sembli estrany, només està a 770 kms. de Barcelona. Vam sortir la tarda de Sant Esteve, després d’un dinar familiar, i vam arribar a dormir a Montpellier, al Novotel, on també vam sopar. L’endemà sortírem cap a Torino parant a Orange una estona per veure el seu fantàstic arc romà.

Vam continuar ruta per una carretera panoràmica, per Nyons, Serres, Gap, Briançon i passant el coll de Montgenevre, arribar fins a Torino travessant els Alps. A Gap, on vam dinar al Petit Casino del supermercat Geant, cosa que fèiem habitualment llavors. Seguírem cap a Briançon, i passàrem la frontera pel pas de Montgenevre, totalment gelat.

Arribàrem a la ciutat de Torí, ja fosc. Ens hostajarem al Novotel Giulio Cesare, a l’entrada de Torino. No feien sopars, aquells dies tenien el restaurant tancat. Per això vam anar al centre de Torí, al restaurant Spada Reale, un bon lloc, amb pizzes i altres menjars. La nit accentua la linealitat, les perspectives d’aquesta vila de carrers rectes, neoclàssics.

L’endemà varem pujar cap al Vall d’Aosta. En entrar-hi vam dirigir-nos cap a Breuil-Cervinia, per la quantitat de neu que s’acumula en aquesta estació d’esquí, i per les vistes del Cervino. Si la vall principal és magnífica, ens mancaran les paraules per descriure les valls secundàries, com la de Cervinia, que s’endinsen per atanyer les sobiranes capçaleres del Mont Rosa, del Cerví, o del Montblanc, gegants d’Europa, amb més de 4000 mts. d’alçada. Son valls precioses, escarpades i rialleres, menys severes que la vall mare, més asolellades. N’hi ha una dotzena, totes fantàstiques, ideals per passar un Nadal a la neu.

Seguidament anàrem a la capital de la Vall d’Aosta, Aosta, al mig del vall, que és una capital jove i dinàmica, amb un passat romà esplendorós, amb arc de triomf inclòs, i nombrosos temples medievals, com Sant Orso o el Duomo, una església romànica amb un campanar xulo.

Vam dinar al poble de La Salle, en un restaurant diferent: Pizzeria da Gigi. No us espanteu per la pinta del lloc. Cuina sarda de tota la vida. Demaneu-li a la Valeria quins plats ha fet la seva mare aquell dia. De tornada tornàrem a parar a Aosta, quan ja queia la tarda.

L’endemà sortim ben aviat de l’hotel per anar a la basílica de la Superga, en un matí clar, sec i fred. Vistes fabuloses de la ciutat de Torino i dels Alps nevats.

Acabada la petita excursió a la Superga, continuem de nou cap a la Vall d’Aosta, aquesta vegada per arribar fins  Courmayeur, on vam visitar el poble, gaudir de la neu i vam veure el pavelló olímpic.

Per dinar anàrem fins el restaurant de l’hotel Maison Tissiere, al poblet d’Antey-Saint André, fantàstic. I tot seguit ens endinsàrem a la Vall de Cogne, al cor del parc nacional del Grand Paradiso, reserva d’Europa. Cogne, al final de la seva vall, és un poblet de conte de fades, amb restaurants i hotels maravellosos, paisatges idil·lics i una natura verge.

  

Tornada a Torino, sopar al restaurant de cada nit, dormir al Novotel i despedir-se d’aquesta bella ciutat del nord d’Itàlia.

El dia següent agafem el camí de tornada. Parada a Briançon per veure la ciutat amurallada per Vauban, l’església i les portes defensives.

Continuem cap a Mont Dauphin, una altra vila amurallada per Vauban, plena de neu, on vam dinar a l’estació, en un hotel i restaurant de carretera, però pas mal, Hotel Lacour, on havíem dormit de joves.

Continuem carretera avall, seguint el riu Durance, i parem de nou a Sisteron, ciutat en un congost del riu, amb un castell i església interessants, i un casc antic que està prou bé.

Seguim cap a casa, ja de nit, travessant la Provença, fins arribar a Nîmes on vam dormir al Novotel Atria, al centre, davant mateix del fabulós amfiteatre romà de la ciutat, i no lluny del temple, també romà, magnífic.

Continuem l’endemà cap a Barcelona, amb una parada a Narbonne per veure el seu petit mercat de Nadal, i la Catedral, sempre tancada quan hi arribem. Per dinar, com sempre, a Can Duran, a Figueres. Excel·lent!.

Deixa un comentari

Filed under 2010, Europa, França, Itàlia

Salerno 2011

El curs escolar 2010-2011 el govern va decretar una setmana de festa durant el mes de febrer de 2011. Era la Setmana Blanca. La única que hi ha hagut a Catalunya. Els nens tenien festa i vam marxar a la Campània, a Itàlia, per veure Nàpols i Pompeia. Vam agafar el vaixell de la linia Grimaldi fins a Roma. En arribar vam dormir a l’hotel Novotel Roma La Rústica, a les afores de la ciutat eterna, un bon hotel per a les famílies. L’endemà vam sortir camí de Nàpols. Pel camí vam parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc. I també a Caserta, on vam dinar i vam visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs. Vam dinar al Jolly Hotel, que avui dia és l’Hotel Royal Caserta. S’hi menja bé, amb un menú molt arreglat, preu per qualitat.

De seguida vam arribar a Salerno, una ciutat diferent, moguda, divertida, una mica canalla, que ens encanta. Ens vam allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, modern, bé de preu, habitacions familiars. Vam sopar al mateix hotel. Era fosc i tard. El dia següent el vam dedicar a visitar la meravellosa costiera amalfitana, que és realment tan bonica com diuen. Ciutats com Ravello, amb la catedral normanda i el palau, deliciós per les vistes. O Amalfi, ciutat marinera medieval, amb la seva catedral, el claustre del paradís, romànic exòtic, i el seu casc antic.

Catedral de Ravello. Normanda.

Palau de Ravello. Vistes damunt la Costiera Amalfitana.

Amalfi: catedral, claustre del paradís i vista de la ciutat. A Amalfi vam dinar en una divertida pizzeria i trattoria del poble antic, en un dels carrers blancs de calç, amb voltes i túnels. Es diu Al Teatro. Ens va agradar.

El dia següent vam anar a Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, molt ben conservades, som més que unes simples ruines, com si acabessin de ser destruides pel Vesubi. Vam dinar a Herculano, en una trattoria propera a les excavacions, anomenada Tubba Cattuba, molt bona!.

A la tarda vam anar a Nàpols, una ciutat que enganxa, encara que és plena de brutícia, amb un ambient sòrdit, fins i tot perillòs. Però, a canvi, si sou valents, coneixereu una ciutat molt festiva, mediterrània, diferent, molt original, plena de grans monuments, palaus, esglésies…

Un cop vist Nàpols retornem a l’hotel, al Novotel de Salerno, on vam sopar.

L’endemà marxem camí de Sorrento, on agafem una barca cap a la illa de Capri. Una illa molt maca, amb paisatges d’ensomni. Vam dinar a la mateixa plaça del poble principal, prop de la parada del bus, al restaurant Casa Isidoro, a Capri centre, a tocar de la plaça, a Via Roma, 17.  Per tornar al port vam baixar a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Una delicia!.

De tornada fem, de nou, la costiera amalfitana, des de Sorrento a Salerno, parant una estona al bell poble de Positano, amb unes platges molt boniques. Sopar i dormir al Novotel de Salerno.

Arribem al darrer dia. Abans d’abandonar Salerno fem una darrera visita a la ciutat, a la seva catedral, i veiem també unes excavacions arqueològiques molt guapes.

Sortim cap a Roma, cap al port de Civittaveccia, per prendre el vaixell cap a Barcelona. Parem un moment a dinar a Montecassino, l’abadia benedictina. Edifici barroc, molt restaurant, interessant però no bonic. Vam dinar al poble de Cassino, al restaurant de l’Hotel Alba, a l’Antica Trattoria de Mario, a la Via Vagni, just a l’entrada.

Continuem ruta cap al port de Roma però tornant a parar a la bellíssima ciutat medieval d’Anagni, amb una catedral romànica i una cripta plena de frescos, impresionant!.

A la nit vam agafar el vaixell de Grimaldi i, a la tarda del dia següent ja erem a Barcelona!.

Deixa un comentari

Filed under 2011, Itàlia

Alemania Nadal 2016

stuttgart

Pel Nadal i Cap d’any 2017 vam anar a Stuttgart, a Alemania per fer la zona de la Selva Negra i Baden Wurtemberg. Sortírem de Barcelona el dia 27. Dinàrem, com quasi bé sempre, al Novotel de Narbonne, per continuar viatge fins Avignon. Allà ens hostatjarem al Novotel del centre de la ciutat, molt difícil d’aconseguir en oferta. Feia molt vent, fred i ens vàrem quedar sopar al mateix hotel. Les fires de Nadal ja les havien desmuntat i la pista de gel tancava a les 18:00 hores. Un fiasco!.

selvanegra110 selvanegra111

L’endemà pujàrem cap a Belfort, el nostre destí aquell dia. Dinàrem a la sortida de Lyon, en un Courtepaille, pas mal, i ens van regalar un peluix, en Reny. Arribàrem al Novotel Àtria de Belfort a la tarda, amb temps d’anar a patinar sobre gel i admirar les boniques decoracions de Nadal de la vila. Sopàrem a l’hotel, molt bé.

selvanegra107 selvanegra108 selvanegra109

El dia següent seguírem cap a Baden-Baden, on hi havia un dels mercats de Nadal alemanys que tanquen més tard del 23 de desembre. Preciòs, molt bonic. Dinàrem a l’Osteria Stromboli, bé, sense més.

selvanegra106

A la tarda visita al mercat nadalenc de Baden-Baden, guapíssim i continuem cap a Stuttgart, on arribem a les 20:30 hores, per culpa d’una congestió de trànsit terrible.

selvanegra103 selvanegra104 selvanegra105 selvanegra099

selvanegra102

A Stuttgart ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles, al barri antic de Bad Cannstatt, al costal dels banys termals. Fabulós. Molt bé. Recomanable. Sopem al mateix hotel, al Mike’s Urban Pub. Molt bé també. L’endemà al matí sortim camí de la fantàstica abadia de Maulbronn, patrimoni de la humanitat. Val la pena veure-la.

selvanegra096 selvanegra088selvanegra092 selvanegra095selvanegra093 selvanegra094 selvanegra089 selvanegra090

Continuem viatge cap a Speyer, (Espira), on fan un mercat de Nadal molt bonic i que dura fins el primer diumenge de gener passat Reis. La ciutat val la pena pel seu centre històric, per la seva catedral i per aquest mercat nadalenc tan bonic. Varem dinar al restaurant Zur Alten Munz. Molt bo, molt bé. Us el recomanem.

selvanegra084

selvanegra085 selvanegra086 selvanegra087 selvanegra080 selvanegra081 selvanegra082 selvanegra083 selvanegra077 selvanegra079

selvanegra076

A la nit, fem una passejada per Stuttgart, amb la seva colegiata, la plaça del castell, on encara hi ha restes del mercat de Nadal, i una pista de patinatge sobre gel, admirem la decoració i tornem a l’hotel a sopar i dormir.

selvanegra073 selvanegra074 selvanegra075

El dia següent marxem cap a Würzburg, ciutat barroca i medieval impressionant, amb el seu pont damunt del Main, les esglésies i carrers antics. Dinem al restaurant Alte Mainmülhe, de campanetes, un molí sota el pont. Meravellós.

selvanegra061selvanegra062selvanegra072

selvanegra063

A la tarda, de tornada, visitem la increible població medieval de Rothenburg on der Tauber. Increible a l’hivern en ple Nadal.

selvanegra056 selvanegra057

Tornem a Stuttgart i sopem al restaurant italià del centre de Bad Cannstatt, la Pizzeria San Genaro. Sense història. L’endemà marxem cap a Ulm, per veure la seva magnífica catedral i el barri medieval dels Pescadors, preciós.

selvanegra050 selvanegra051 selvanegra052 selvanegra049 selvanegra043 selvanegra044 selvanegra045 selvanegra046 selvanegra041

selvanegra039

A Ulm vam dinar al restaurant L’Osteria, darrera la catedral. Boníssim, barat i fantàstic menjar italià. De tornada parem a Tübingen, bella vila universitària medieval al costat del riu Neckar. Sopar a l’hotel, a Stuttgart.

selvanegra034selvanegra033

selvanegra032

El darrer dia va nevar. Per això el vam dedicar a visitar Stuttgart. Varem passejar sota la neu, vàrem comprar molt i vam anar a dinar al restaurant Da Maurizio, molt bé. Glamour i luxe. Bona cuina.

selvanegra029 selvanegra025 selvanegra027 selvanegra028 selvanegra019

selvanegra017

A la tarda anada als banys termals de Bad Cannstatt i passejada nocturna per aquest petit poblet annex a Stuttgart.

selvanegra030 selvanegra031

Iniciem la tornada al dia següent parant al cor de la Selva Negra, al llac Titisee, gelat. Paisatges fantàstics.

selvanegra014 selvanegra015 selvanegra013

Parem a visitar la bellíssima vila de Friburg im Brisgau, tota nevada, la seva catedral, l’ajuntament i el barri antic. Dinem al Goldener Engel, pas mal però no el recomanaríem. Potser només per la seva barroca decoració d’angelets.

selvanegra011 selvanegra012 selvanegra007 selvanegra008 selvanegra004 selvanegra005 selvanegra006

Dormim a Beaune, (França), al Novotel. Molt bé. L’endemà llarg viatge de tornada, amb parada a dinar al poblet medieval provençal de Mirmande. Ho vam fer al restaurant Le Margot, xulíssim, fabulós. Molt recomanable.

selvanegra001 selvanegra003

 

Deixa un comentari

Filed under 2016, Alemanya, Europa, França

Sicilia, estiu 2016

sicilia

L’estiu de 2016 agafàrem el vaixell de la línia Grimaldi que va a Civittaveccia, prop de Roma, per fer una ruta per Nàpols, Calàbria i Sicília. Sortírem amb molt de retard, i arribàrem a Roma, a l’hotel Novotel la Rústica, encara més tard.

sicily002

sicily003

Havíen tancat la cuina i ens vam haver de comformar amb uns entrepans, cars. L’endemà sortírem cap a la bella ciutat normanda de Salerno, on ja havíem estat. Paràrem a dinar a Caserta, just davant del palau reial, a l’antic Jolly Hotel on ja vam dinar el 2009, ara reconvertit en el Hotel Royal Caserta. El cambrer, però, era el mateix, un home amable i el menjar estava molt bé.

sicily004

El Novotel de Salerno també està molt bé, però una mica als afores. Visitàrem Salerno a la nit i sopàrem a la pizzeria La Smorfia, molt bé, molt recomanable.

sicily005

sicily006

sicily007

El dia següent anàrem a fer un volt per la costa sud de Salerno, cap a les millors ruïnes gregues del món, amb temples més ben conservats que els de la pròpia Grècia: Paestum!.

sicily008

sicily009

I en acabar vàrem anar a banyar-nos a Castellabate, vila bellíssima de la comarca del Cilento, on dinàrem al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar, guapíssim, inoblidable. Mireu quin paisatge, mireu quines aigües!.

sicily010

sicily011

sicily012

A la tarda tornada a banyar i de nit retorn a l’hotel Novotel de Salerno. Per sopar, aquesta vegada, un típic ristorante de la Campània, especialitats regionals, fabulòs: l’Angolo Massuccio. I, l’endemà continuem camí, cap a la Calabria. Dinem a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione, bons plats regionals, sobretot peix i marisc, preparat amb cura per la senyora de la casa, una veritable mamma!. Continuem ruta per fer nit a Scilla, un poble dalt d’un penyal, a l’estret de Messina. Aigües blau turquesa, carrers estrets, una delicia intocada pel turisme. L’Hotel Scilla, sense estar malament, no va complir les nostres espectatives. El poble sí!.

sicily013sicily014

sicily015

sicily016

El dia següent travessàrem l’estret amb les naus de la companyía Caronte, ràpid i fàcil, i passant per Messina feiem cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i les platges de l’est de Sicília.

sicily017

sicily019

sicily020

A Taormina dinàrem en una trattoria i pizzeria molt moderna, a tocar de la Catedral, molt bé de preu, el Da Cristina, Via Strabone 2. A la tarda arribàrem per fi a la nostra destinació: Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), però no exempt d’encant. L’hotel era l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. A la tarda a la platja, a Capo Moulini, sorra negra, platja popular, un xic bruta la sorra. A la nit anàrem a sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs.

sicily027

L’endemà visitàrem Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Hores per un parell d’euros en un lloc cèntric, cotxe vigilat. Vam fer la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Migdia visitant l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, per oblidar. Tornada a Acireale i sopar al Veccio Teatro. Per cert, Acirelae estava de festa, amb els carrers il·luminats.

sicily029

sicily032

L’endemà sortírem cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visitàrem la catedral, dinàrem, molt bé a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. Havent dinat anàrem a banyar-nos al peu de les muralles.

sicily035

Aquella nit, de nou a Acireale, vàrem canviar el lloc de sopar en trobar el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable. Un grup folklòric de la terra vingué a les taules. Nit inoblidable.

sicily037

L’endemà creuàrem l’illa camí de Ragusa Ibla, preciosa vila barroca i també visitàrem Noto, una altra joia del barroc mundial, amb la seva catedral. A la tarda platja a Marina di Noto, tornada a Acireale i nou sopar a U Putussu.

sicily041

sicily043

sicily044

El dia següent deixàrem Acireale per travessar l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar al centre per descobrir la ciutat de Piazza Armerina i les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un trró al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

sicily047 sicily046

A Palermo, una ciutat espectacular, varem dormir a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Durant aquella tarda, i l’endemà, tot un dia, ens vam dedicar a recòrrer la bellessa d’aquesta vila única: capella palatina, martorana, oratoris… increible. Art arreu!.

sicily057

sicily056 sicily053

A la tarda varem anar fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. A nit sopàrem al restaurant de l’hotel. Bé, sense més. Les altres nits sopàrem prop de l’hotel, a la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable. L’antiga Foccaceria de San Francesco fou el lloc on vàrem dinar. Un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida per els locals.

sicily055
sicily051

Des de Palermo fèrem un parell de sortides interessants cap a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, a Segesta, amb un bonic temple grec, Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim i, a la tarda a la platja de San Vito lo Capo, xula també. Dinàrem a Erice, al Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

sicily061

sicily063

L’endemà marxàvem de Palermo camí de Milazzo, però amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Difícil arribar-hi, molt de trànsit, i molta gent. Aparcar impossible. Seguírem camí cap a la meravellosa platja de Tíndari s’estén ben solitària a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. A la tarda, després de la banyada, arribàrem a Milazzo, a l’hotel Le Formiche.

sicily069

sicily068

sicily067

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Nosaltres vàrem anar a Vulcano. Per dinar a Vulcano varem anar a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. Aquellues nit sopàrem bé, al Tritone, una pizzeria, un restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Le Formiche, és un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast.

sicily071 sicily070

Era l’hora de deixar Sicília i empendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, dinàrem a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Salerno, on dormirem, de nou, al Novotel. I sopàrem a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, molt bé.

sicily073

Una visita a Nàpols, cristo velato, Santa Chiara, Gesú Novo, Spaca Napoli… amb dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Tornada a Salerno, amb sopar a la Smorfia, una vegada més, molt bé. I continuem viatge a Roma, on vàrem passar un parell de dies allotjats al Novotel la Rustica, som reincidents!. Era diumenge i vam entrar en cotxe a la ciutat, i aparcàrem bé, sense problemes. Vam dinar a una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica.

sicily080

sicily081

L’endemà, amb metro, ens ferem la resta de Roma, dinant al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal. Pas mal!.

sicily085

sicily086

sicily087

sicily088

sicily089

De Roma a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona.

sicily090

Deixa un comentari

Filed under 2016, Europa, Itàlia