Tag Archives: unesco

Camí a Grècia, estiu 2018

Aquest estiu vam decidir anar a Grècia, en cotxe, travessant el mar. Vam sortir de Barcelona, en el vaixell Cruise Barcelona, i vam arribar a Civittaveccia, port de Roma, l’endemà a la tarda. Aquesta vegada la piscina era oberta i el viatge es va fer més divertit!

No vam reservar hotel a la ciutat eterna. Vam anar a Frascati, una gran elecció… Està prop de Roma, a 10 km. y molt ben comunicat. A més es troba en una zona muntanyosa, dominant la ciutat papal. Allà fa molta menys calor, es molt més soportable. En el centre d’aquesta vila medieval i renaixentista hi ha l’Hotel Colonna, on vam dormir, just al costat de la catedral. L’estació del tren a Roma está propera i en surt un tren cada hora. Vam sopar a la Trattoria Piave, local senzill, però amb molt bona cuina, que te una terrassa exterior en una plaça. Ideal!. A Frascati no hi ha grans cosesa a veure, però el casc antic te gràcia, amb la catedral, els palaus i els jardins de Vila Torlonia.

L’endemà vam agafar el tren per fer una volta per Roma. Calorosa però gratificant. Vam dinar, una altra vegada, en el restaurant Miscellania, molt bé, i bé de preu. Santa Maria Maggiore, San Pietro in Víncoli, amb el Moises de Miquel Àngel, Coliseu, Arc de Constantí, Columna Trajana, la Roma Barroca també: Piazza Navona…

Tornada a Frascati, sopar a la Trattoria Piave i dormir a l’Hotel Colonna. L’endemà sortirem de Frascati cap a la Puglia. Paràrem a dinar a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguirem fins a la ciutat medieval de Conversano, on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, com tota la regió. Amb una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

A la tarda encara tinguerem temps de baixar fins a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Feia vent i mala mar, llàstima.

Sopàrem a Conversano, al mateix restaurant de l’hotel, a la terrassa, amb vistes. L’endemà sortírem cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos.

Seguirem cap a la platja, feia molta calor i acabàrem a San Petro in Bevagna, al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

Seguidament tornàrem a Conversano, a sopar i dormir al nostre hotel. L’endemà era dia de marxa cap al port de Bríndisi per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa, a Grècia. Sortírem a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi ens va preparar un senzill i suculent sopar grec, quan passaven de les onze. L’allotjament era molt familiar, sense luxes, però net i ens vam sentir com a casa. L’endemà vam decidir explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, on ens vam banyar. El matí va acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia.

Aquí vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. Tornada a la tarda, després d’un altre bany, als apartaments Paradosi, sopar allà mateix. El dia següent marxem cap a Corfú. Agafem el vaixell, sense el cotxe. Arribem al port de l’illa al migdia. Prenem un bus i ens perdem pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure més. A la tarda, havent dinat en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

De tornada a Igoumenitsa vam anar a acabar el dia, i a veure’s pondre el sol, a la magnífica platja de Drepanos. Sopar a l’hotel i dormir.

El dia que seguia era el del comiat del senyor Pablo i els seus fills. L’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Vam travessar la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, i vam dinar a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travessàrem el pont de Antirio i vam arribar al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

Vam sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. L’endemà vam anar a l’illa de Zakynthos, Zante i vam cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar-hi. Els esforços vam ser recompensats amb la troballa de la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge. I era des d’aquesta cala des d’on surten els vaixells al naufragi, però no va fer cap falta anar-hi. Era el paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar, així com la catedral de Zante.

De tornada encara ens va donar temps de fer una remullada a la platja llarga de Loutra Killinis, espai natural verge, on la sorra és tan fina que vaig poder fer un “mómio”.

Dormir al resort Ionion Beach i sopar a la taberna del càmping veï. L’endemà tocava un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. No ens va decebre. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles.

Per dinar vam buscar lloc al pintoresc port de Katakolo, on atraquen els creuers per anar a Olímpia, però estava sobresaturat de gent, i era molt turístic. Vam allunyar-nos d’allà i, finalment, trobarem un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Vam banyar-nos abans i després de dinar.

I de tornada, abans de sopar i dormir, una nova banyada a la platja del Ionian Beach mentre el sol anava a la posta, pura fantasia!.

Tornava a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Vam creuar-lo per anar a Loutra Elenis, prop de Corint. Però abans vam desviar-nos una mica per visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. Feia molta calor, 39 graus, però es va suportar i ens va meravellar.

Vam arribar a destí a l’hora de dinar. Ho ferem a la platja del poble, al restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

A la tarda vam anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Banyada a la petita cala, sopar al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant els peus i dormir. El dia següent marxàvem cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre i cap a l’illa de Poros. El teatre valia la pena. Cal veure’l. També hi ha un petit museu, molt antiquat en les formes!.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. Vam banyar-nos en una platgeta petitona i vam agafar el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar vam fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Arribats a l’hotel encara va donar temps d’una nova capbusada en les aigües cristal·lines.

Sopar al mateix restaurant de sempre, dormir al Mirella Studios i pensar que, l’endemà, havíem d’anar a Atenes!. I vam anar en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa. Vam intentar pujar a l’Acròpolis però hi havia molta cua per treure els tiquets i vam renunciar. Vam veure l’església de la Metamòrfosi. En passar per l’antiga àgora, al museu, vam veure un bitllet combinat i el vam comprar. Així ens vam estalviar la cua!. L’Acròpolis, com sempre, impressionant.

Per dinar vam baixar a Plaka. Vam agafar taula al restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki!. A la tarda visita al Theseion, bonic temple grec ben conservat i a Plaka: mercat, mesquita, esglésies i catedral. Tornada en tren.

Ens banyarem de nou a la nostra cala, baixarem al poble a sopar arran de mar, i ens acomiadàrem de Loutra Elenis. Marxàvem cap a Igoumenitsa de nou, a cercar el vaixell d’Itàlia.

El dia següent creuàrem de nou Grècia, travessàrem el canal de Corint i el pont de Rio per anar a Ioanina, bella ciutat, en mig de muntanyes, a tocar d’un llac, capital de l’Èpir. Dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Havent dinat visita a la ciutadella turca, amb la mesquita d’Aslan Patxà.

Abans d’anar a Igoumenitsa va donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

I també vam poder tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Embarcarem cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i vam arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

Acabats de desembarcar ens dirigim cap a Lecce, meravellosa ciutat barroca de la Puglia. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Anem ara cap al mar, a banyar-nos una mica i a dinar. Ho fem a la platja del Canne, bellíssima, a Gallípoli. Anem a menjar a l’Ulivo Bianco, bonic restaurant. A la tarda repetim remullada abans de marxar cap a la vila de Matera, a la Basilicata, el nostre destí.

A Matera ens esperaven ja els propietaris del Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, vam tornar a recòrrer els carrers de la vila.

Vam deixar Matera per anar-nos apropant de nou a Frascati, a Roma i al vaixell de tornada a casa. Vam parar a dinar a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, on hem estat altres vegades. Ho vam fer a l’Angolo Massuccio, restaurant de cuidada cuina. A Frascati vam dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

L’endemà vam deixar Frascati per exhaurir el nostre darrer dia a Itàlia, i a les vacances. Pujàrem cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Dinàrem a Viterbo mateix, a la Taberna Etrusca, bon restaurant. A la tarda encara tinguèrem temps d’anar a la platja, a Tarquínia, a veure si fèiem una darrera banyada al mar Tirrè, però l’aigua estava molt bruta i revoltada, havia plogut a la nit i feia molt vent. Així que decidírem voltar per la Tarquínia medieval, bonica.

A la nit vam agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Deixa un comentari

Filed under 2018, Grècia, Itàlia

La Toscana. Nadal 2017

toscana2017

Aquest any 2017, per Nadal i Cap d’any hem anat a la Toscana, a la part més desconeguda. Vam començar per arribar-nos a Arles, a la Provença, ciutat romana, amb el seu teatre, l’amfiteatre i les restes escampades pel casc antic. La catedral de Sainte Trophine, romànica, és preciosa.

Image00001Image00002

Vam dormir a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I vam sopar al restaurant Le comptoir d’Italia, una petita pizzeria, molt bona. L’endemà continuem camí cap a Génova, parant a dinar a Niça, a la costa blava. El restaurant escollit, de nou, va ser L’Aqua e Farina, una trattoria i pizzeria genial.

Image00003

Vam continuar viatge fins a Génova, on estavem allotjats al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Vam fer una volta de nit per la ciutat, tot i que vam acabar sopant a l’hotel mateix, no gaire bé. El port, decorat per Nadal, el casc antic amb els patis dels palaus il·luminats, tot preciós.

Image00004Image00005Image00006Image00007

El dia següent vam tornar a veure Gènova, ara de dia. L’esglesia de l’Annunciata, barroca, el casc antic ple de palaus, la catedral, il Gesu, el palau ducal amb un petit mercat de Nadal…

Image00008Image00009Image00010Image00011Image00012Image00013Image00014Image00015Image00016

Continuàrem cap a la Toscana, amb parada a Sarzana, un poble amb un centre medieval xulo. Vam dinar al restaurant Osteria dei Sani, perfecte, molt recomanable. La vila te un castell i carrers bonics.

Image00017Image00018Image00019Image00020

Finalment arribàrem a Siena, la capital de la Toscana del Sur, on ens allotjarem a l’Hotel Italia, fantàstic, i sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé. Aprofitàrem la nit per recòrrer, per primera vegada, els carrers guarnits de Nadal de la bella ciutat.

Image00021Image00022Image00023

L’endemà teniem hora reservada als Uffizi de Florència, esplèndid museu. Vam veure obres d’art increïbles.

Image00024Image00025Image00026Image00027Image00028Image00029Image00030Image00031Image00032Image00033Image00034Image00035Image00036Image00037Image00038Image00039Image00040Image00041Image00042Image00043Image00044Image00045

I, en sortir, dinar al popular restaurant La Fettunta, menjar ràpid de qualitat. I una volta per la fabulosa ciutat del renaixement. Obres d’art a cada cantonada.

Image00046Image00047Image00048Image00049Image00050Image00051Image00052

L’endemà anada a San Gimignano, la ciutat de les torres, medieval a plaer. El primer que vam anar a veure va ser l’església de Sant Agustí, amb els frescos de la vida del bisbe d’Hipona, fets pel Benozzo Gozzoli… una passada.

Image00053Image00054Image00055Image00056Image00057Image00058Image00059Image00060

Després volta pel casc antic. Increible.

Image00061Image00062Image00063Image00064

Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.

Image00065Image00066Image00067Image00068

Encara queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.

Image00069Image00070Image00071

De nit, una nova volta per Siena, abans de sopar, de Cap d’Any, un magnífic menjar preparat que vam comprar a Te Ke Voi, menjar ràpid de qualitat. El recomanem. L’endemà ruta llarga per la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.

Image00072Image00073Image00074Image00075

Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.

Image00077Image00078Image00079

Tornem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…

Image00080Image00081Image00082

Sortint de Montalcino anem cap a Pienza, vila renaixentista. Està tan ple que no podem aparcar i segui ruta cap a Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada. I, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

Image00083Image00084Image00085Image00086Image00087Image00088

Tornem a Siena, a rondar per la vila de nit i a sopar, avui sí, a la Trattoria Fonte Giusta. L’endemà toca Siena. De dia!. La bella piazza de Il Campo, el palau comunal, els palaus…

Image00115Image00114Image00113Image00112Image00111Image00105Image00089Image00090Image00091

I la catedral, superba, amb el terra de marbre, com un poema en pedra, ple de Sibíl·les…

Image00093Image00094Image00095Image00096Image00097Image00098Image00099Image00100

 

I la meravella de la Biblioteca Piccolomini, amb els frescos sobre la vida del papa Silvio Eneas Piccolomini, Sixte II, pintats magistralment pel Pinturriccio.

Image00101Image00102Image00103Image00104

I les de l’Hospital de l’Scala, també molt boniques, si bé no valen el que costa l’entrada.

Image00106Image00107Image00108Image00109Image00110

Per dinar ens escapem al bonic poblet murallat de Monteriggioni, a tocar de Siena. Ho fem al restaurant Il Feudo. No el recomanem, n’hi ha de millors a la plaça.

Image00116Image00117

Tornem a Siena per fer una darrera volta abans de marxar cap a casa, a Barcelona.

Image00118

Sortim cap a Niça, on hem de dormir, no sense abans parar de nou a l’Osteria dei Seni, a Sarzana.

Image00119Image00120

Arribem a Niça a la tarda, i dormim al Novotel Suites Arenas, molt bé. Sopem en un restaurant de patacada, al costat de l’hotel mateix, que es diu Horizon i no va estar malament.

L’endemà sortim cap a Montpellier. Pel camí parem al monestir del Thoronet, a la Provença, una joia de l’art cistercenc, línies imperturbables, pedra sola, nua.

Image00121Image00122Image00123Image00124Image00125Image00126Image00127Image00128Image00129

Parem a dinar a Aix en Provence, una vila gran, bonica, provençal. Places, carrers i una catedral amb un triptic que no està gens malament. Dinem al restaurant pizzeria La Famiglia. Molt bé.

Image00130Image00131Image00132Image00133Image00134Image00135Image00136

A Montpellier ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles Comedie, a la plaça del mateix nom, en ple centre. Anem a sopar a Ma Première Cantine. Car però bo. Passegem pel la ciutat il·luminada de Nadal.

Image00137Image00138Image00139Image00140Image00141

Acabem el viatge, de retorn a Catalunya, dinant a la nostra estimada Girona, a Ca la Marieta, el nostre restaurant preferit a la capital del Ter. I el dia acompanya per unes fotos de l’Onyar.

IMG_6017IMG_6022IMG_6034

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2017, Europa, França, Itàlia

Croàcia i Eslovènia, estiu 2017

L’estiu de 2017 vam fer un viatge fins Croàcia i Eslovènia. Vam sortir de Barcelona cap a Montpellier on vam fer nit i sopar a l’hotel Novotel d’aquesta ciutat, a peu d’autopista. Seguírem cap a Grenoble, als Alps francesos, on hi ha un Novotel al mig del camp, a Voreppe. Hotels tots ells molt barats i familiars. Vam sopar al restaurant italià, molt bo, anomenat Carmelina. Molt recomanable. D’allà cap a Milà, a Itàlia, passant pel coll del Mont Cenis, espectacular pas alpí del que no tenim fotos perquè plovia. Dinem en un restaurant d’un hotel xinès d’Avigliana, poble proper a Torí. És diu Vittoria i està davant de l’estació del tren. No vam menjar malament. Menjar xinès, pizza i pasta. Seguim cap a Milà, i ens allotgem i sopem al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. No visitem ni Montpeller, ni Grenoble, ni Milà, viles totes molt xules però molt conegudes. L’endemà marxem cap a Venècia, arribant al migdia a Mestre, on hi ha un bon hotel Novotel. Per dinar anem a un petit restaurant casolà proper a l’hotel. Es diu l’Osteria de Mariano. Menú del dia cantat, pasta fresca sempre, qualitat a preu raonable. Un veritable museu on parlareu amb els amos de què i com voleu menjar i veure. El recomanem. L’endemà recorrem Venècia una altra vegada. I aquesta vegada no hem visitat el pont de Rialto, ni el pont dels sospirs, ni la plaça de Sant Marc perquè era la enèsima vegada que hi anàvem. Ens hem allunyat voluntàriament de la massa humana que deambula seguint la ruta de formiguer entre Piazzale Roma, on us deixen els busos i el modern tram, (una novetat interessant), i hem recorregut coses que no havíem vist, i d’altres que no es veuen gaires vegades. Així la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Acabat de dinar hem anat al Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano. I anar aleshores cap a la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I hem vist també Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, i l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. Venècia ens encanta.

La Basílica Gloriosa dei Frari està repleta d’obres d’art i és poc coneguda i visitada. L’altar major és obra de Tiziano i les capelles laterals acullen talles de diversos artistes, com ara el Sant Joan de Donatello.

A la nit tornem a l’hotel i a sopar anem a un restaurant molt divertit, casual, instal·lat en una antiga fábrica, servit per gent jove: Ae Oche 4 Cantoni. Genial. El dia següent começa l’aventura croata. Croàcia, la península d’Istria, és presenta com una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. Dominen un paisatge verd com ara Escòcia, amb boscos frondosos sota un cel blau. Motovun és un d’aquests pobles.  Travessem Triestre i Eslovènia per arribar-hi. Primera frontera!. Ens allotgem en una casa rural fantástica que hem llogat sencera: Motovun House. Molt maca. Típica, equipada. Dinem en un restaurant abans d’instal·lar-nos: La Kanoba Mondo, al centre del poble, i a la nit ho vam fer sempre al restaurant Pod Voltom, al mirador damunt la vall, sopar amb vistes… molt romàntic. El poble és peatonal però ens van deixar pujar amb cotxe. Dona gust recórrer els carrerons empedrats amb lloses blanques, polides pel pas dels anys. Fer el tomb a la muralla i veure caure la tarda damunt dels camps mentre sopes a la fresca.

Des de Motovun vam anar a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, el temple d’August… i la catedral.

Amfiteatre romà a Pula

Arc dels Sergis

Porta d’Hèrcules i mosaic romà a Pula.

També vam anar a Rovinj, bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. On vam dinar a la Pizzeria da Sergio, només pizzes, però molt bones, al carrer peatonal del poble antic, Grisia.

I a la tarda vam acabar a Porec, a una trentena de kms. de Motovun, a veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO.

El dia següent marxàrem de Motovun camí de Zadar. En el camí paràrem a la ciutat d’Ogulín, en els boscos i muntanyes del nord de Croàcia, on vam veure el castell Francopan. Vam dinar al restaurant de l’hotel Francopan, molt bé i bé de preu.

Seguírem la ruta cap a Zadar on vam allotjar-nos als apartaments Lavandula, molt moderns i molt bonics, a tocar de la platja i a 10 minuts del centre. Encara vam poder anar a la platja, i veure la famosa posta de sol de Zadar, per arribar-nos a sopar al centre, al restaurant 2 Ribara, fantàstic.

La porta d’entrada recorda que Zadar fou també veneciana

La basílica de Sant Donat és una joia pre-romànica bastida damunt del fòrum romà fent servir bases de columnes i temples romans.

L’endemà, des de Zadar vam fer una excursió a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja.

De tornada a Zadar vam dinar al costat dels apartaments en un restaurant típic amb aires de taverna grega: el Kuzina. Molt bo i barat. Tarda de platja i nit a Zadar. Nova passejada pels carrers d’aquesta bella ciutat, entrada a l’església de Sant Donat, guapíssima, visió de la posta de sol i sopar, de nou, al 2 Ribara.

L’endemà marxem de Zadar amb destinació Dubrovnik. L’aduana ens fa perdre una bona estona, i les cues per travessar Naum, un petit enclavament de Bòsnia, encara més. Sortint del mal pas ens dona temps d’anar fins la petita ciutat fortificada de Mali Ston, a dinar al port. Ho fem en el restaurant Kapetanova Kuca, que pertany a l’Hotel Ostrea. Bo, sofisticat, bona relació qualitat preu. Acabat de dinar passegem pel poblet pescador de cases de pedra.

Continuem camí de Dubrovnik on arribem a la tarda. Ens allotgem a l’Hotel Àdria, molt bé. Luxe. Piscina coberta. Tenim mitja pensió. Sopar buffet molt arreglat. Cau el vespre i baixem a la ciutat murallada de Dubrovnik. Aparquem al pàrquing públic, car, i baixem a peu les escales. És Disneylandia. Bonic però massa turístic.

L’endemà intentem entrar a Bòsnia per visitar Mostar. L’aduana estava impracticable. Girem cua, travessem Naum prou bé i arribem a dinar a Baska Voda, un bonic poble de la costa. Ho fem a la konoba Toni, barateta i bon servei. Després anem a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat a tocar de la platja. Bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. La platja de pedres de Baska Voda és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

L’endemà toca una de les perles del viatge, la ciutat de Split, ubicada tota ella en un fastuós i immens palau imperial de Dioclecià. La porta nova o aurea dona accés a l’entramat de carrers medievals bastits dins de les estances del palau. Al peristil convertit en plaça, al mausoleu imperial fet catedral, als soterranis fets basar. Increïble!.

       

A Split dinem prop de la porta aurea a la pizzeria Portas. Bona teca, a bon preu. Bon servei.

Acabem el dia a Trogir, on arribem a la tarda, sempre pendents d’un incendi forestal que ens ha acompanyat des que vam sortir de Baska Voda. Anem de pet a Villa Tudor, on hem llogat unes habitacions amb vistes a la magnífica ciutat amurallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofitem la tarda per anar a la platja de l’illa de Ciovo, a uns kms. de Trogir, molt amable i maca.

Image00001Image00002

El dia següent vam sortir de Trogir cap a Zagreb, per l’interior, per poder visitar els llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on vam passar pràcticament tot el dia fent senderisme, muntats en trens i en vaixells, parc amunt, parc avall. Vam dinar a Korenica, prop de la frontera, en una zona devastada per la guerra. Ho vam fer al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Després, a la tarda, arribàrem a Zàgreb.

Com ja hem dit, havent vist els llacs de Plivitze, seguírem fins a Zagreb, la capital croata, on vam dormir a l’hotel Internacional, allunyat del casc històric, però ben comunicat. Clàssic.

Zagreb te districtes que recorden encara el realisme socialista de Tito, amb blocs per obrers. Però el seu casc antic és bonic, amb la catedral i el castell.

L’endemà vam fer una sortida per visitar la Croàcia interior, més desconeguda. Vam anar a Belec per veure la meravella barroca de l’església de Santa Maria de les Neus. Demaneu la clau a la casa de pagès del davant si la trobeu tancada.

Vista l’església continuem cap a Varazdin, ciutat barroca per excel·lència, plena de palaus i esglésies, amb una catedral bellíssima i un castell molt evocador. Val la pena fer una parada a Varazdin en un viatge a Croàcia. Allà vam dinar a la pizzeria Àngelus, un lloc molt recomanable. Bon menjar pec pocs diners.

A la tarda tornada a Zagreb, amb nova visita a la ciutat antiga. L’endemà abandonem Zagreb per anar cap a Eslovènia. Parem un moment a veure el poble encantador de Somobor abans de creuar la ratlla.

A Eslovènia ens allotjàrem a l’Hotel Radisson Blue de Ljubljana, la capital. Situat lluny del centre però molt luxós. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. A Ljuljana vam dinar, tard i de patacada, en un restaurant d’un centre comercial proper a l’hotel. Per sortir del pas i prou. Es diu Al Capone, una típica pizzeria de cadena. Aquella tarda nit, i l’endemà, visitàrem Ljuljana. A la nit tornàrem a l’hotel a sopar, al bar, gens malament.

Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell, quatre carrers medievals, un riu, uns ponts, el dragó de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó.

Tocava ara descobrir una mica els Apls Julians d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on ens vam banyar, i on vam dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco.

A la tarda tornada a Ljuljana, i sopar al restaurant Marley & Me, l’únic que tenia lloc i que no va estar pas gens malament. El dia següent tocava tornar cap a casa. ho vam fer via Vicenza, on vam parar a visitar la ciutat, renaixentista, preciosa, amb la basílica palladiana, la catedral i les esglésies. Vam dinar, molt bé de veritat, al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

Seguim cap a Milà, i ens allotgem i sopem al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa, on ja vam fer-ho a l’anada. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. L’endemà marxem cap a Grenoble, travessant el Mont Cenís, magnífic pas alpí, de nou amb pluja. I baixem a Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès.

Dinem a Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

Anem a dormir a Grenoble, als Alps francesos, al mateix Novotel que hi ha al mig del camp, a Voreppe. Vam sopar al mateix Novotel. Bé. El nostre preferit, el Carmelina, restaurant molt recomanable, estava tancat aquell dia. I d’allà, l’endemà, cap a casa, amb parada a Figueres per dinar al millor restaurant i hotel de la ciutat, el Can Duran.

Deixa un comentari

Filed under 2017, Europa, França, Itàlia

Europa de l’est, estiu 2011

L’estiu del 2011 vam agafar el vaixell de la companya Grimaldi per anar de Barcelona a Florencia. Vam sortir a les 12,30 hores passades de la nit, i vam arribar a al port de Livorno sobre les 20:30 hores de l’endemà. Aquella nit vam dormir al Novotel de Florencia, molt bé. Sortírem ben aviat al matí cap a Ravenna, on vam dinar al restaurant de l’Albergo Cappello, molt bé. A la tarda vam visitar els monuments bizantins de la ciutat, preciosos, amb els seus mosaics daurats.

Sortírem cap a Venecia, on dormírem a l’hotel Novotel de Mestre, molt bé. En aquesta ocasió no visitàrem la ciutat dels canals perquè hi havia pressa per entrar a Austria i voltar pel centre d’Europa. La primera ciutat austriaca que vam visitar va ser Villach, bonica sense estridències, i allà vam dinar al restaurant del Romantik Hotel Post, al centre de la ciutat. Varem seguir fins Graz, amb una finestra del cotxe espatllada. Graz és una ciutat molt bonica. Vam visitar l’arsenal, la tomba imperial, el nou kursaal, la ciutat antiga… Ens varem hostatjar a l’Hotel Gollner, molt bé, preciosos apartaments i molt bon desdejuni. Vam sopar al restaurant Glöcklbräu, una cervesia molt maca, en una plaça molt típica i acollidora.

L’endemà, després d’una matinal de visita a Graz, enprenem camí cap a Viena, parant al bonic poble de Hartberg a dinar. Ho vam fer al restaurant Die Sonne, molt bé. El poble, com tots els de Centreuropa te una columna de la pesta, dedicada a Maria i una bonica església barroca.

Aquell dia arribarem a Viena, ciutat on vam estar un parell de dies allotjats al Novotel Suites Viena City Donau, molt bé, prop del metro. Vam visitar tota la ciutat: catedral, palaus, museus… de dia i de nit.

Catedral de Sant Esteve

Palau Imperial

Església barroca de Sant Carles, de nit.

Dalt i baix, vistes del palau Schömbrunn a Viena

Després de visitar Viena entrarem a la República Txeca en direcció a Brno, però la policia ens va parar i multar per no portar la vinyeta… Però Brno era molt maca!.

A Brno vam dinar al mateix centre la ciutat al bar Itàlia, que en realitat és una pizzeria i restaurant italià barat i molt xulo. Vam menjar molt bé.

Seguírem cap a la frontera polaca i després cap a Cracovia, la bellíssima ciutat medieval del sur de Polònia, on vam dormir, tres nits, al Novotel Cracovia city west, molt bé. Cracovia és molt maca, amb la seva plaça Rinek, la catedral, el castell i els carrers medievals. Per dinar vam anar a l’antic barri jueu, evocador, on van rodar la “Llista de Schindler”. Allà hi ha un bar restaurant informal portat per gent jove, el Warsztat Avocado, amb molt bona taula. Al carrer Bozego Ciala 1, Kazimierz.

Des de Cracovia vam anar a veure les mines de sal de Wieliczka, impressionant!.

També vam arribar-nos fins el camp de concentració nazi de Birkenau, molt corprenedor, molt trist, molt alliçonador.

Sortint de Birkenau anàrem a visitar la ciutat de Pszczyna, amb un castell i un parc molt bonics, i diverses esglésies i edificis barrocs. Vam dinar a la gelateria Dolce Vita, moderna i agradable, plats preparats i menú. Bé.

Seguirem, en mig d’una formidable tempesta, fins la ciutat de Wroclaw, l’antiga Breslau alemana, una vila medieval encantadora i molt bonica, amb els carrers plens de nans, edificis de maó vist, gòtics, un convent i universitat jesuita, i una catedral situada en una illa al mig del riu Oder, anomenada l’illa de sorra.

De Wroclaw vam anar cap al sud, camí de la república Txeca, parant a veure la famosa església de fusta de Jawor, una obra mestra declarada patrimoni de la humanitat.

Per dinar paràrem al poble de Jalenia Gora, una bella vila barroca en mig de les muntanyes Tatra. Aquí nosaltres vàrem dinar al Metafora, una mena de pub on també serveixen menjar tradicional, amb una bonica terrassa que dona al Rinek.

D’allà travessarem la frontera i arribàrem a Praga, la capital txeca, on dormírem a l’Hotel Novotel. Esplèndit!. A la ciutat visitàrem tot el que cal: Mala Strana, Catedral, carreró d’or, Thin, rellotge, pont Carles…

De Praga vam seguir cap al sud, cap a Ceské Budejovice, la ciutat de la cervesa Budweiser, on vam admirar la seva plaça major barroca i vam dinar al restaurant Vendetta, a la plaça mateix. Segur que n’hi han de millors.

Sortint de Ceske Budejovice en pocs minuts s’arriba a la increible ciutat medieval de Cesky Krumlov, una passada. Envoltada per un riu, i per muralles, amb un castell fantàstic, carrers estrets… com un decorat de teatre.

Passàrem la frontera amb Austria per anar a dormir a Linz, al Ibys Styles, força bé. Visitàrem Linz, que és petita però bonica.

Des de Linz anàrem al monestir de Sankt Florian, obra barroca preciosa. Per dinar anàrem al poble de Mathausen a la vora del riu Danubi, al restaurant Zu Traube.

A la tarda visitàrem el camp de concentració de Mauthausen, un lloc de record, terrible.

Tornada a l’hotel, sopar a l’hotel i l’endemà seguírem cap a Sud per arribar a Innsbruck, capital del Tirol. De sempre ens hem allotjat a l’Hotel Kranebitterhof, als afores de la ciutat, que no és luxós però no està malament.

Innsbruck ens va rebre amb pluja, cosa habitual. Però vam poder sentir un concert a l’ajuntament, passejar pels carrers comercials, veure la casa de la teulada d’or, i la tomba de Maximilià I.

L’endemà sortim cap a Itàlia, passant el Brenner Pass, i parem a la bella Bolzano, Bolzen en alemany, a veure l’home de gel, l’Otzi, impactant, perfectament conservat. Dinem al restaurant  del cafe Sportler, a la Silvergasse,