L’estiu de 2021, encara amb algunes restriccions Covid19, vam decidir anar de viatge a Portugal, travessant el Cantàbric a l’anada i Castella a la tornada. Vam sortir de Barcelona i vam fer nit a l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic amb Spa, on sempre hem estat de fàbula. No tenien obert el seu deliciós restaurant i per això vam sopar, fantàstic, al restaurant del davant, propietat dels pares de la Virgínia, a l’Hotel Mi Casa.
L’endemà vam continuar la ruta cap a Vitòria, on vam dinar, molt bé, al restaurant Erdizka taberna bar&grill, al carrer Cuchilleria 11, al centre de la ciutat. Un lloc on menjar bé, qualitat i quantitat, per un preu ridícul.
En acabat vam fer un tomb per la vila. Plaça de la Virgen Blanca, catedral… Bonica sense ser esplèndida.
Continuarem viatge fins a Santander, on ens allotjarem al Gran Hotel del Sardinero, a la platja del mateix nom, un bon hotel amb una situació magnífica, al mateix costat del mar. Una experiència decadent i vintage.
Anàrem a sopar a casa d’en Vittorio, de Salerno, no lluny de l’hotel. El senzill establiment amaga una de les millors pizzeries de Santander. Fabulosa!.
El dia següent sortim de Santander en direcció Oviedo. Parem a banyar-nos els peus, feia una mica de fred i estava núvol, a la platja del Merón, fabulosa, a San Vicente de la Barquera, un bonic poble amb una ria molt maca. Bon aparcament pagant.
Després de la banyada anem a dinar al restaurant La Tertúlia, al poble de Celorio, als peus de la bonica platja de la Palombina. Un lloc on el peix i marisc fresc son la norma, molt recomanable.
Seguim viatge a Oviedo, capital d’Astúries, on ens allotgem al Gran Hotel La Reconquista, un establiment tipus parador nacional, situat en un bonic palau del XVIII. Pas mal. A la tarda visitem la ciutat, el seu barri vell, la catedral, la cámara santa… i sopem al restaurant el Fondín, un lloc d’alta qualitat, fantástic, molt recomanable.
Seguim la nostra ruta, al matí següent, anant a Galicia, a Ribadeo, a la seva espectacular platja de “As Catedrais”. Bona organització, párquing gratuït, paratge increible, no es pot deixar de veure.
Continuant camí de Lugo parem a dinar a Mondoñedo, un pobe antic, de pedra picada, on hi ha una catedral molt bonica. Dinem a un bar del poble, menú del dia, generós: Bodegón A Catedral. A la tarda visitem la catedral, que ens va agradar molt.
Per dormir hem triat Lugo, ciutat romana que conserva les muralles, amb una bonica catedral y un barri antic molt interessant. L’Hotel Eurostars Lugo está al afores, però no molt allunyat del centre. És convenient.
Per sopar vam anar de tapes, al restaurant Las Cinco Vigas al centre de Lugo. Molt bo.
El dia segënt vam anar camí de Santiago erò fent la costa nord de Galicia. Feia molta calor i vam anar a la platja de Razo, espectacular!. Aigua fresca i molta calor: dia d’estiu!
Allà vam dinar al restaurant “O Cordobés”, un bar de platja típic i tòpic, però amb racions de qualitat. Molt bé.
A la tarda anem camí de Santiago de Compostela, preciosa ciutat barroca, on dormim a l’hotel La herradura, molt bé. Sopem de tapes al restaurant “Tapas Petiscos Do Cardeal”. Tapes i racions de nivell. Molt bo!.
L’endemà, abans de marxar de Santiago, vam poder visitar finalment la catedral, plena a vessar els dies anteriors. I enfilàrem cap a Vigo, no sense abans fer una visita a la illa d’Arousa, preciosa, amb poc sol i gens de ganes de bany.
Seguírem per dinar a Pontevedra. Ho vam fer al restaurant Nonna Clara Trattoria, un italià molt xulo. En acabat vàrem fer un recorregut per la ciutat, molt interessant tota ella, en especial la escenogràfica esglèsia de La Peregrina.
Continuàrem la ruta cap a Vigo, on ens vam hostatjar a l’hotel Occidental d’aquesta ciutat. Molt bé. Per sopar baixàrem al centre, prop de la catedral, on hi havia ambient de tapes. Vam sopar al restaurant El Capitan. Pas mal du tout!
El dia següent tocava vaixell a les illes Cies, des de Vigo. Día núvol, amb fred. Viatge molt agradable i en arribar a l’illa paisatge espectacular. Platges de somni, però ni pensament de banyar-se, ni en broma. Vam dinar al restaurant de càmping, al self-service, molt bé. A la tarda tornada a Vigo, i sopar en un restaurant encantador i fantàstic: Tapas Areal. No només tapes, un veritable restaurant!
El dia seguüent anàrem fins la bonica vila marinera de Sanxenxo per agafar el vaixell cap a la Illa d’Ons. Plovia lleugerament quan hi vam arribar, però es va anar obrint, lentament. Platges i paisatges de maravella pero no vam poder gaudir-los. Feia fred. Vam dinar al poblet de l’illa, quatre cases, al únic restaurant disponible, Casa Acuña, molt normalet. De tornada a Vigo vam repetir amb les Tapas Areal, fenomenal i tornàrem al nostre hotel de la ciutat: l’Occidental Vigo.
Tocava ja marxar de Vigo, d’Espanya i de Galicia, camí de Portugal. Vam agafar l’autopista i vam arribar a Braga, encantadora ciutat medieval portuguesa, amb una catedral fantàstica, plena “d’azulejos”, carrers amb cases de pedra, convents i esglésies a dojo.
També vam visitar, en una escapada, la impresionant i escenogràfica església del Bom Jesús do Monte, barroca, als afores de la ciutat. Una passada.
Tornats a Braga, dinàrem al restaurant La Piola, una pizzeria i ristorante que estava molt bé. A la tarda vam anar cap a Guimaraes, una bonica ciutat més al sur de Braga, on diuen que va nèixer Portugal. Com la seva veïna està plena d’esglésies, convents i palaus, plens dels típics azulejos.
Seguirem cap a Porto quan la tarda avançava. Ens allotjarem a l’hotel Eurostars Porto Douro, una cucada, davant del riu Douro, amb vistes impagables sobre el pont Lluís I. Encantador.
Per sopar anarem a la propera Ribera del Douro, molt animada y turística, on trobarem el fantàstic restaurant Postigo do Carvão, un local luxós i vintage, gastronomia portuguesa pura. Molt bo!
L’endemà tocava fer la ciutat de Porto, la seva catedral, el palau episcopal, els Clerigos, les esglésies, els convents… Tots fabulosos, plens d’art, en una ciutat decadent, romàntica. Vam passar el pont sobre el Douro i vam dinar a Vilanova de Gaia. Vam dinar a la Taberninha Do Manel. Molt ben puntauada, a nosaltres no ens va acabar de fer el pes.
A la tarde, després de dinar, ens va venir molt de gust agafar un tramvia antic fins la desembocadura del Douro, un passeig molt divertit en una baluerna que semblava preparada per sortir de la via en qualsevol moment.
De tornada a la ciutat, havent visitat el meravellós convent de Sant Francesc, ple de mosaics “azulejos”, vam anar a sopar al lloc més entranyable de tota l’excursió. Un local de tapes magnífic: A Bolina!
El dia seguënt vam fer una petita excursió pels voltants d’Oporto. De primer Amarante, una encantadora vila amb un pont bonic i una església tancada per obres, mala sort.
Després baixada a la Vall del Douro, amb les seves vinyes, cases senyorials, pagos i poblets. Paisatge humà grandiós en la seva senzilla utilitat. I, més endavant, cap a Viseu, ciutat episcopal, amb esglésies molt maques, on vam dinar al restaurant Porta 64. Molt bé!
De Viseu varem anar fins Aveiro, petita població marinera situada en una depressió que fou famosa per les seves salines. Els vaixells “Moliceiros” li donen un aire de petita Venecia.
A Aveiro vam poder gaudir de la maravella artística del convent de Jesús, un cenobi barroc magnífic.
De tornada a Porto, anem a l’hotel i tornem a sopar a O Bolina, com sempre fantàstic.
L’endemà és dia de marxa i deixem Portugal. Tenim com a destí León. Passem per Chaves i Verín per acabar dinant a Benavente. Deixem les brumes i boires atlàntiques per passar a l’aire sec i calent de la meseta castellana. Però tenim sort, no fa gaire calor. Benavente te un casc antic medieval bonic i un parell d’esglésies que val la pena veure, d’un romànic pur. En aquesta vila històrica de Castella dinem al restaurant La Taberna de Bode, molt bé, casolà.
Sortim de Benavente i en una hora som a León, on ens allotgem a l’hotel Alfonso V, un clàssic reconvertit, prou bé. Visitarem la capella sixtina romànica de San Isidor, una passada i, per descomptat la seva fabulosa catedral gòtica, amb els vitralls. Els millors d’Espanya, equiparables a Reims o Chartres. Per sopar anàrem al Four Lions Brewery, una cerveseria molt guapa, moderna i informal.
El dia següent teníem una cita amb l’art. Vam fer la ruta programada per “Las Edades del Hombre” que aquest any estava dedicada al 800 anys de la primera pedra de la catedral gòtica de Burgos l’any 1221. L’exposició, la XXVena edició, s’anomenava “Lux” i tenia seus a Sahagún, Carrión i Burgos. Així que vam anar fins Sahagún on vam visitar “Lux” a les esglésies de San Tirso i la Peregrina. Xulo de veritat.
Seguidament fèrem via cap a La Olmeda, una esplèndida vila romana, perfectament museitzada, als afores de Saldaña, a Palència. Una passada!
Continuàrem el camí cap a Carrión de los Condes, visitant les esglésies de Santiago i Santa Maria, també seus de “Lux”. Allà dinàrem a l’Hostal Restaurant La Corte, molt bé però molta gent.
Seguim ruta a Burgos on arribem a l’hotel Silken Gran Teatro, perfectament ubicat prop del centre històric. Visitem la darrera etapa de “Lux”, però no la catedral, que està tancada. Tenim hora per l’endemà, dilluns, perquè avui, diumenge, dia de Sant Jaume, estava tancada per un concert. Anem a sopar, de tapes, a un restaurant clàssic: Casa Pancho. Molt bo!
A Burgos vam passar dos días perquè el diumenge estava tot tancat, menys la catedral, que ho estava el diumenge. I aquell dilluns només quedava oberta la extraordinària Cartuja de Miraflores, i el recòndit i amagat monestir trapenc de San Pedro de Cardeña. Allà vam anar.
Visita lliure de la Cartuja, impressionant! I visita guiada per un monjo molt xamós del que es pot visitar de San Pedro. Guai!
Per dinar anàrem fins la bellíssima vila medieval de Covarrubias, kilòmetre zero de la naixença de Castella, a una distància raonable de Burgos. Paisatges fantàstics! Allà dinàrem, de nou, a Casa Galín, a la plaça Major. Un restaurant dels de tota la vida!
Seguim, de tornada a Burgos, el rio Arlanza, que s’engorja en un paisatge típic de Castella. Apareixen les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, avui tancades, al ser dilluns. Continuem fins la carretera general i ens desviem per veure la joia visigòtica de l’església de Quintanilla de las Viñas, sola, isolada, amb la seva extraordinària decoració en pedra.
Continuem fins Burgos per anar a la visita programada de la catedral, fantàstic edifici gòtic, ple d’art. En acabat tornem a Casa Pancho i al nostre hotel.
L’endemà toca ruta. La iniciem anant a Lerma, prodigiosa mostra d’urbanisme del segle XVII a España per gentilessa del Duc de Lerma, valido de Felip III. Visitem el palau ducal però la colegiata estava tancada, tot i ser dimarts a les 11 del matí.
Seguim cap a Santo Domingo de Silos per admirar el fastuós claustre romànic i els seus capitells, filigrana del romànic europeu.
En acabat anem a Ucero, poble medieval a la boca del fabulós canyó del Rio Lobos, on mai ens cansem de tornar. Tot ple per dinar. Vam acabar en hostal que no coneixíem: El Balcón del Cañón. Pas mal! El millor: les vistes del riu.
La tarda la vam ocupar visitant el canyó del Rio Lobos, un enclau privilegiat que encara estava en plena primavera, ple de flors i papallones, tot i ser ja estiu.
Caient ja la tarda visitàrem la bonica ciutat del Burgo de Osma, amb la seva magnífica catedral. Estava buida de gent, tot tancat. Feia una mica de pena.
Finalitzarem la ruta d’aquell dia a la capital, Soria, una ciutat entranyable on ens agrada sempre tornar. Aquesta vegada dormírem a l’hotel Alfonso VIII, un clàssic de la vila, que ens agradà. Per sopar fèrem cap a Casa Augusto, a la plaça Major, que ha viscut temps millors. S’imposava un passeig per les vores del Duero, que sempre enganxa.
I una visita al enigmàtic cenobi de San Juan de Duero amb les seves estranyes columnes romàniques.
El dia següent volíem recòrrer una mica la fantàstica serra de Soria. Vam anar primer a Vinuesa i vam pujar fins la Laguna Negra. Paisatge bellíssim, tot i que la laguna, ara, és verda!
Baixarem a Vinuesa de nou i fèrem ruta a Duruelo de la Sierra, per pujar a Castroviejo, un lloc encantat, amb grans pins i pedres gegantines, una mena de ciutat encantada a Soria.
Sense gasolina buscàvem un lloc on repostar i acabàrem a Quintanar de la Sierra, camí de Burgos altra cop. Allà dinàrem al restaurant El Cenador, un lloc bo, estrany… A la tarda pujàrem en cotxe a la llacuna de Niela, encara més estranya… i al naixement del riu Arlanza, un lloc encantador per fer un bon pícnic
De tornada a Soria, un passeig fins San Saturio s’imposava. Sempre reanima i recomforta aquesta ruta machadiana i gerardiana fins l’ermita. En acabat, sopar al bar Herradores, un bar de tapes de tota la vida. I dormir a l’hotel Alfonso VIII, cap problema.
El dia de tornada, el darrer dia, al final del viatge, agafarem la carretera de Saragossa, parant al petit i bonic monestir de Veruela, una parada que fem sempre. Podíem haver anat a Tarazona, bonica ciutat, però vam preferir aquest cenobi cistercenc. Per dinar nova parada a Fraga, al bar Borau, un restaurant que no serà la darrera vegada que tindrem en compte per menjar.
