Aquest any vàrem fer el pont de la Puríssima escollint-lo més aviat que el de la Constitució, i això ens va portar a un temps meteorològic advers. Plovent vam sortir de casa i plovent vam arribar a Vilabella del Camp, on vam dinar. Seguidament, vam continuar fins a Saragossa, on no plovia. Ens vam allotjar a l’hotel EXE WTC, situat als afores, però en una zona ben comunicada, al costat del centre comercial “Gran Casa”.
Vam anar caminant al centre de Saragossa, a la plaça del Pilar, on hi havia un bonic mercat de Nadal, amb una pista de gel i moltes activitats per a tothom. De tornada vam agafar el tramvia. Per sopar anàrem al restaurant la Garnacha, prop de l’hotel, un asador típic, molt bo. Hi vam acabar sopant totes tres nits.
L’endemà vam sortir en direcció al bonic monestir de Veruela, a la zona del parc natural del Moncayo. Parem sovint en aquest cenobi amb una església cistercenca preciosa.
En acabar la visita vàrem enfilar cap al parc del Moncayo, i vam fer una passejada pels boscos de roure i pi, encara tardorals. No plovia encara.
Seguidament, baixarem a dinar a Tarazona, una bella ciutat medieval amb cases penjades, un nucli històric bonic, una plaça de braus del segle XVIII i una catedral mudèjar molt maca. Aquí vam dinar al restaurant La Merced de la Concordia, situat a l’hotel del mateix nom. Força bé. Menú del dia.
A la tarda, plovent, vam anar a veure la bonica catedral de Santa Maria de la Huerta de Tarazona, meravella del gòtic mudèjar. Una passada de maca. Tornada a Saragossa, plovent, i una volta pel centre de la ciutat, Basílica del Pilar, Museu Goya Ibercaja, la Lonja amb una exposició de Zuloaga… Sopar a La Garnacha, dormir a l’hotel Exe.
El següent dia vam anar pel camí de Tudela, a Navarra, per veure les Barcenas Reales. Increïble espai natural. Feia un sol esplèndid, però totes les Bardenas regalimaven aigua dels dies anteriors. Fang arreu.
Després una visita a Tudela i a dinar al restaurant Pichorradicas, molt bé! Tornada a Saragossa, no plovia, perquè la catedral de Tudela estava tancada els dissabtes a la tarda. Aprofitem per visitar la Seo de Saragossa, espectacular i el museu de la ciutat, amb bones obres d’art. Ambient de Nadal a la plaça, i tramvies que no van perquè Marroc s’ha classificat i han tallat el trànsit. Sopar al mateix lloc de sempre i al nostre hotel Exe.
L’endemà, ja de tornada, parem de nou a Vilabella a dinar i… viatge acabat!
Ruta fins París: Figueres – Carcassonne – Suillac – Limoges – Orleans – París
Aquest Nadal del 2021, en plena onada de l’Omicron Covid19, vam decidir anar a París a passar les festes de Cap d’Any. Vam sortir de Barcelona, molt tard, i vam fer parada a dinar al restaurant Can Duran, a Figueres, un clàssic de tota la vida, magnífic. A la tarda continuem viatge cap a Carcassonne, on ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles. Una mica apartat del centre de la ciutat però proper a la vila medieval, “La Cité”, i bé de preu. Personal amable i habitacions bàsiques però còmodes. Per sopar anem a la Divina Comedia, una pizzeria molt interessant, a la ciutat nova. Bona gent i bon menjar.
Imatge de la vila medieval de Carcassonne, La Cité”.
A Carcassonne hi anem sovint per veure el seu bonic mercat de Nadal que dura molts dies, fins passat Cap d’Any, amb atraccions com pistes de gel, roda o paradetes de vi calent. Molt xulo!
Imatge del Marché de Noel de Carcassonne
El dia següent marxem cap a Limoges, la nova etapa del viatge. Plou. Plou tot el dia. No donen gaires ganes de parar enlloc. De tota manera cal dinar i escollim la bonica ciutat de Souillac, a la Dordogne. Tot tancat. Només estava obert “Le Quercy”, pas mal du tout! Continuem ruta fins Llemotges, plovent, i arribem al nostre hotel. És un Ibis vermell, sense pàrquing. Per sort descarreguem davant l’establiment i trobem plaça en un aparcament a l’aire lliure, no lluny de l’hotel. Bones habitacions, estretes, petites però bé. Visitem, plovent, el mercat de Nadal i la pista de gel. Ens xopem però la ciutat medieval és molt bonica i hi ha un màping guai a la façana de l’església de Sant Pere. Llàstima de pluja…. moltes parades estan tancades i ningú no va pel carrer. Vam sopar a la Firenza, una pizzeria molt maca i recomanable, a tocar de l’hotel.
Màping de Nadal a l’església de Sant Pere de Llemotges.Casc antic medieval de Llemotges: rue de la Boucherie… preciós!
L’endemà, plovent encara, deixem Llemotges i anem camí de París de nou. Parada obligada a Orleans per gaudir del seu casc medieval, la catedral i la seva bona gastronomia. Aparcament fàcil a les Halles. Vam anar aquesta vegada al restaurant l’Escalier. Molt bé. Ja no plovia i vam poder tornar a visitar la meravellosa catedral.
Interior de la catedral d’Orleans
La tarda es va anar obrint i vam arribar a París, a l’hotel Exe Panorama, molt bé, molt cèntric, a tocar del metro i de la rue Lafayette. La primera vegada que ens allotjavem al mig de la ciutat de la llum! Per sopar vam desobrir un italià genial i una mica excèntric, divertit i canalla: la trattoria Libertino, que fa honor al seu nom! Vam fer el primer volt per la ciutat: el gran mercat de Nadal de la Defense, que estava tancant aquell mateix dia.
L’endemà tocava Louvre, el gran museu de París, desordenat, caòtic… però ple d’antiguitats fastuoses.
A la tarda una passejada pel París de sempre: Notre Dame, Conciergerie… per acabar als grans magatzems Samaritane, a la Rue de Rivoli i a les botigues de moda del Faubourg Saint Honoré…. Gucci, Versace, Chanel…. I davant del Ritz, a place Vendome!
Un parell de convidats especials en un café de la Rue Saint Honoré.
El darrer dia de l’any 2021 vam treure el cotxe del garatge Indigo Montholon, per cert molt bé de preu, molt recomanable, per anar fins a Versailles. El palau i els seus jardins ens van impressionar, com sempre. Feia bon dia.
La tarda vam tornar a París i vam pujar fins Montmartre, refugi d’artistes, per veure caure la tarda del darrer dia de l’any. Vam passejar pel petit mercat de nadal i pel gran mercat de pintures. Vam comprar els típics macarons i records variats. I vam visitar el Sacré Coeur, dalt del seu turó.
Mercat d’artistes a Montmartre.
A la nit, la darrera de l’any, vam anar al restaurant Vittoria, molt bé. Els focs d’artifici dels Champs Elysées es van suspendre i la policia va tallar el metro a la zona. Veniem de la torre Eiffel i vam caminar llarg per tornar a l’hotel!
La torre Eiffel el darrer dia de l’any 2021 a París
El primer dia de l’any vam anar al Museu Pompidou d’art modern. Era l’únic que acceptava visites sense reserva.
Centre d’art Pompidou
En acabat vam intentar tornar a Pizza Marinara però estava tancat. Vam seguir a peu fins Saint Germain des Pres i vam trobar una pizzeria italiana molt bona: Vesuvio. Sortint vam visitar de nou París, especialment el mercat de Nadal davant l’ajuntament.
Mercat de Nadal a l’ajuntament de París.
A la tarda nit vam arribar-nos fins el museu de Ciències Naturals, on no teníem entrada. Vam haver-nos de conformar amb una visita als jardins, que eren plens d’uns animals del cretaci i del devonià, fets de plàstic a mida natural.
Bitxo prehistòric amb cara d’histèric!
Vam continuar caminant, passant per les vores del Sena, fins al nostre hotel. Aquell dia vam poder tornar a sopar al Libertino. Tan divertit com la primera vegada.
Vista de Notre Dame des d’un pont sobre la Seine.
El darrer dia a París era primer diumenge de mes i tots els museus obrien sense reserva i de forma gratuïta. Ho vam aprofitar per visitar el millor museu de Paris: L’Orsay. Cezanne, Degas, Monet, Manet, Van Gogh, Millet, Renoir… Grans mestres, grans obres.
Les ballarines blaves de Degas.
En sortir vam tornar a dinar al Vesuvio, perfecte. I a la tarda vam intentar visitar el Museu de Ciències Naturals, pensant que ara sí entraríem… però no. Ens vam conformar amb la Galeria d’Anatomia Comparada, del segle XIX, un museu clàssic per on no ha passat el temps.
El dia 3 de gener calia anar tornant. Plovia una mica i vam anar a dinar a la Vall del Loira, al poblet de Romorantin, a un italià anomenat La Scaleta. Familiar, prou bé… A la tarda arribàrem a Sarlat la Caneda, fantàstic poble medieval molt ben conservat. Ens allotjarem a l’hotel Ibis de Sarlat. Molt bé. Vam fer un volt pels carrers deserts. Tot tancat. Dilluns passat festes. Vam sopar al restaurant L’Esprit Sarlat, un francès de certa categoria, obert sempre, a costat de l’hotel on vam dormir, l’Ibis Sarlat, un hotel econòmic molt i molt recomanable.
Ciutat medieval de Sarlat la Caneda
El darrer dia de viatge vam travessar una França tancada, era un dimarts feiner, per anar a dinar, de nou i com sempre, a Can Duran de Figueres, el nostre restaurant a la ciutat.
Ruta Barcelona a Madrid, amb parada a Saragossa, Medinaceli i Sigüenza.
Aquest pont de la Constitució i la Puríssima vam decidir fer una visita a Madrid, villa i corte. Vam fer una primera parada a Saragossa per no fer la ruta d’una sola tirada. Allà vam dormir a l’Hotel Exe WTC, una mica als afores, molt ben comunicat. Fantàstic i bé de preu. A la nit vam fer un volt per la ciutat i vam anar a sopar a la Taberna 1941, un gallec interessant, molt bon lloc.
Zaragoza: el Pilar de nit
L’endemà matí vam seguir la ruta cap a Madrid, parant a dinar a Medinaceli. Podíem haver parat també a Calatayud, ciutat molt bonica, o al fabulós monestir cistercenc de Santa Maria de Huerta, una veritable joia, però feia poc ja les havíem vistes. A Medinaceli vam dinar a El Aljibe, un restaurant molt bo, magnífic. Bona cuina i atenció. Un plaer tornar a passejar pels seus carrers de pedra, veure la seva plaça major, el palau ducal, la colegiata de la Asunción, els convents i cases solars. Vam comprar uns dolços al convent de les Clarisses de Santa Isabel. Boníssims. Està a l’entrada del poble.
Algunes imatges de Medinaceli, la vila ducal de Soria
Sortírem de Medinaceli i férem els pocs kilòmetres que la separen de la medieval vila de Sigüenza per una carretera local preciosa. Sigüenza és una gran ciutat de l’edat mitjana, amb una catedral molt impressionant, plaça major, carrers costeruts plens de cases nobles i palaus, la casa del Doncel i un castell convertit en parador al cap de munt. Imprescindible parada en el camí a Madrid.
L’endemà, al matí, cap al Museu del Prado. El passeig era encara de tardor. El museu, com sempre, una fita artística, històrica i cultural que no es pot deixar passar. Dinar a Los Cuatro Robles, una taberna prop del carrer Major, de la Puerta del Sol y las Descalzas. Molt bé. Tarda nadalenca: plaça major, Puerta del Sol, Callao…
Els dies que vindran seran de visita cultural al matí: Museu Thyssen, Reina Sofia… i passeig a la tarda, per admirar les llums de Nadal a la capital d’Espanya, que son molt boniques. Tampoc no hi va faltar el Parque del Retiro, també tardoral avançat. Per dinar vam anar un parell de dies a un italià molt rústic i molt recomanable: La Pentola Magica. Sopar a l’Acqua in Boca, dormir al Claridge… de fàbula tot plegat.
El darrer dia fou l’hora del Museu Arqueològic Nacional. Era el brillant final d’un recorregut pels museus de Madrid. La tarda nit fou per a una altra volta entre la decoració del Nadal.
El darrer dia tornada ràpida cap a casa, a Barcelona, amb parada a Saragossa, per veure de nou el Pilar i tornar a dinar a la Taberna 1941.
Pel pont del desembre de 2017, que era un pont llarg, vam decidir anar a veure uns quants mercats de Nadal a França, en concret els de Montpeller i Niça. Vam sortir camí de la Junquera però hi havia molta retenció. Per això vam decidir passar per Port-Bou, sense problemes. A dinar vam parar a Cotlliure, preciosa població marinera de la Costa Vermella de la Catalunya Nord, ja dins França. Ho vam fer al Café Solà, un lloc molt casual, senzill, amb no gaire glamour, una mica desbordats per la feina que tenien, però on vam menjar prou bé, i bé de preu per ser França. Plats de patacada sense gaire manies. Cotlliure, però continua essent tan màgica i encantadora com sempre.
Vam continuar cap a Montpellier i ens vam allotjar a l’Hotel Citadines Antigone, en aquest complex d’habitatges del centre, obra de Ricard Bofill. Son uns apartaments molt monos, que no estan gens malament. Vam sopar al restaurant Les Anses d’Arlet, proper a l’hotel. Bon lloc, menjar molt bo. Vam visitar, molt poc, no estàvem gaire fins, el mercat de Nadal, amb el seu “patinoire”.
L’endemà sortiem camí de Niça, amb parada a la mítica Saint-Tropez, a la Costa Blava. A l’hiver estava encantador, buit, fàcil aparcar, fàcil menjar, fàcil passejar. Un racó bellíssim de la Mediterrània. Vam dinar al port, en un restaurant italià, el café de la Madeleine, molt bé. Fantàstic.
Vam seguir cap a Niça, on estàvem allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà mateix vam sopar, de tapes. De fàbula!. El dia següent vam anar a descobrir Niça. El casc antic, preciós, el Cours Saleya, amb el mercat de flors, la platja, els carrerons italians amb cases de colors pastel, les esglésies barroques, el port…
Vam dinar al restaurant Acqua e Farina, una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. I en acabar vam anar a veure el mercat de Nadal. Un mercat de Nadal, petitó, que no ens va agradar del tot. De tornada a l’hotel, per sopar, la ciutat il·luminada. Era xula.
L’endemà retorn cap a casa. Parada a Arles, per dinar, al restaurant Le Bistrot des Artistes, un bar café informal, amb bon menjar. I nit a Montpellier. De nou al Citadines Antigone. De nou sopar a Les Anses d’Arlet. I una vistita al mercat de Nadal de Montpellier, molt bonic, a la seva pista de gel i als carrers i places molt ben decorats. Ens va agradar, ara sí, la màgia de Nadal a Montpellier.
L’endemà tornada a Barcelona, amb parada a Girona, per dinar. Ho fem al restaurant Nibble, a la plaça dels cinemes. Local modern, alegre, molt desenfadat. Menjar ràpid de qualitat. Personal super amable, tornarem!. I aquí s’acabà el viatge.
Pel Nadal i Cap d’any 2017 vam anar a Stuttgart, a Alemania per fer la zona de la Selva Negra i Baden Wurtemberg. Sortírem de Barcelona el dia 27. Dinàrem, com quasi bé sempre, al Novotel de Narbonne, per continuar viatge fins Avignon. Allà ens hostatjarem al Novotel del centre de la ciutat, molt difícil d’aconseguir en oferta. Feia molt vent, fred i ens vàrem quedar sopar al mateix hotel. Les fires de Nadal ja les havien desmuntat i la pista de gel tancava a les 18:00 hores. Un fiasco!.
L’endemà pujàrem cap a Belfort, el nostre destí aquell dia. Dinàrem a la sortida de Lyon, en un Courtepaille, pas mal, i ens van regalar un peluix, en Reny. Arribàrem al Novotel Àtria de Belfort a la tarda, amb temps d’anar a patinar sobre gel i admirar les boniques decoracions de Nadal de la vila. Sopàrem a l’hotel, molt bé.
El dia següent seguírem cap a Baden-Baden, on hi havia un dels mercats de Nadal alemanys que tanquen més tard del 23 de desembre. Preciòs, molt bonic. Dinàrem a l’Osteria Stromboli, bé, sense més.
A la tarda visita al mercat nadalenc de Baden-Baden, guapíssim i continuem cap a Stuttgart, on arribem a les 20:30 hores, per culpa d’una congestió de trànsit terrible.
A Stuttgart ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles, al barri antic de Bad Cannstatt, al costal dels banys termals. Fabulós. Molt bé. Recomanable. Sopem al mateix hotel, al Mike’s Urban Pub. Molt bé també. L’endemà al matí sortim camí de la fantàstica abadia de Maulbronn, patrimoni de la humanitat. Val la pena veure-la.
Continuem viatge cap a Speyer, (Espira), on fan un mercat de Nadal molt bonic i que dura fins el primer diumenge de gener passat Reis. La ciutat val la pena pel seu centre històric, per la seva catedral i per aquest mercat nadalenc tan bonic. Varem dinar al restaurant Zur Alten Munz. Molt bo, molt bé. Us el recomanem.
A la nit, fem una passejada per Stuttgart, amb la seva colegiata, la plaça del castell, on encara hi ha restes del mercat de Nadal, i una pista de patinatge sobre gel, admirem la decoració i tornem a l’hotel a sopar i dormir.
El dia següent marxem cap a Würzburg, ciutat barroca i medieval impressionant, amb el seu pont damunt del Main, les esglésies i carrers antics. Dinem al restaurant Alte Mainmülhe, de campanetes, un molí sota el pont. Meravellós.
A la tarda, de tornada, visitem la increible població medieval de Rothenburg on der Tauber. Increible a l’hivern en ple Nadal.
Tornem a Stuttgart i sopem al restaurant italià del centre de Bad Cannstatt, la Pizzeria San Genaro. Sense història. L’endemà marxem cap a Ulm, per veure la seva magnífica catedral i el barri medieval dels Pescadors, preciós.
A Ulm vam dinar al restaurant L’Osteria, darrera la catedral. Boníssim, barat i fantàstic menjar italià. De tornada parem a Tübingen, bella vila universitària medieval al costat del riu Neckar. Sopar a l’hotel, a Stuttgart.
El darrer dia va nevar. Per això el vam dedicar a visitar Stuttgart. Varem passejar sota la neu, vàrem comprar molt i vam anar a dinar al restaurant Da Maurizio, molt bé. Glamour i luxe. Bona cuina.
A la tarda anada als banys termals de Bad Cannstatt i passejada nocturna per aquest petit poblet annex a Stuttgart.
Iniciem la tornada al dia següent parant al cor de la Selva Negra, al llac Titisee, gelat. Paisatges fantàstics.
Parem a visitar la bellíssima vila de Friburg im Brisgau, tota nevada, la seva catedral, l’ajuntament i el barri antic. Dinem al Goldener Engel, pas mal però no el recomanaríem. Potser només per la seva barroca decoració d’angelets.
Dormim a Beaune, (França), al Novotel. Molt bé. L’endemà llarg viatge de tornada, amb parada a dinar al poblet medieval provençal de Mirmande. Ho vam fer al restaurant Le Margot, xulíssim, fabulós. Molt recomanable.
L’any 2012, pel pont de la Puríssima, anàrem a Tolosa de Llenguadoc a veure el seu famós mercat de Nadal. Era el primer cop que el vèiem, aquest mercat tan anomenat. Pujàrem per Berga, cap al túnel del Cadí, i la Cerdanya, i dinàrem, com molts cops ho hem fet, al restaurant de l’Hostal Rusó, a Llívia. Senzill i casolà. Menú bé de preu. Continuàrem cap a Tolosa, on ens vam allotjar, molt bé, molt cèntric, al Novotel de la Plaça Wilson. Tot seguit anàrem cap a la gran plaça del capitoli, on hi ha l’ajuntament, per veure el mercat de Nadal, preciós, increïble. Sopàrem al Pizza Pino, molt bé, delicioses pizzes, just al costat de l’hotel, a la mateixa place Wilson.
L’endemà, petita excursió per veure la ciutat d’Albí, amb la seva catedral gòtica fabulosa. Plovia força i vam aparcar el cotxe al mercat. Dinàrem en una mena de braseria just als soterranis del propi mercat. Un lloc una mica estrany.
A la tarda continuàrem la ruta cap a Lautrec, un petit poblet medieval, dels anomenats “Plus Beaux Villages de France”.
Seguirem cap a la bonica vila de Castres, una ciutat travessada pel riu Agout, en que les cases dels tintorers s’emmirallen en les aigües quietes com en la nostra estimada Girona. Era ja cap al tard i la semblança fou colpidora i molt real. Aquí també fan un mercat de nadal força lluit.
Sopàrem de nou al pizza Pino, i a dormir!. L’endemà visita a Toulouse, llocs que no havíem pogut visitar en altres estades, com ara la magnífica basílica romànica de Sant Serni, joia del romànic europeu.
Al migdia férem cap a la vila de Montauban, amb la seva plaça de la República i els seus carrers tallats en angle. Te una catedral, força lletja, i un museu Ingres que no vam veure. Dinàrem, molt bé per cert, en un petit bistró proper a la plaça, anomenat Le Contre Filet, al 4 de la Rue de la Princesse. Ocupàrem una taula al galliner.
Retornats a Tolosa, encara vam tenir temps de fer una volta pel museu dels Agustins, un convent, amb la seva església, claustre gòtic i dependències monacals, ple d’obres d’art, tot molt decimonònic, però amb bones pintures i escultures.
En acabat, el dia següent, tornàrem cap a casa, aquesta vegada via Carcasonne i Narbonne, parant a dinar a l’excel·lent restaurant de Can Duran, a Figueres, una aposta segura de qualitat. Menú a preu molt raonable. En sortir, carretera i cap a casa!.
El pont de la Puríssima i de la Constitució de l’any 2013 el vam passar a Toulouse, en la primera visita a fons que fèiem a la ciutat. Sortírem de Barcelona camí de Girona i Perpinyà fins arribar a Carcassona, on vam dinar a la ciutat alta, la Cité, la medieval, en un restaurant anomenat Les Terrasses de la Cité, una pizzeria molt bona, bé.
Continuàrem camí de Toulouse, on vam dormir al Novotel de la Place Wilson, al centre de la ciutat. Aprofitàrem aquella tarda i nit per gaudir del magnífic mercat de Nadal de Tolosa de Llenguadoc, dels més bonics i grans d’Europa, que te lloc a la impressionant i escenogràfica plaça del Capitoli.
L’endemà era l’hora de veure els monuments de Tolosa, com ara els Jacobins, esplèndida mostra d’art gótic, o el romànic pletòric de la basílica de Sant Serni. O de passejar vora el Garona, sota la boira hivernal. I descobrir els tresors que amaga el convent dels Agustins, segon museu d’art de França, darrera, molt darrera, del Louvre.
I encara ens va quedar la tarda, després de dinar al Pizza Pino de la Place de Wilson, per arribar-nos, tot bordejant el riu, fins la catedral i fins el modern i molt interessant museu de Ciències Naturals, una visita que ens va agradar i que recomanem molt vivament.
Entonant l’au revoire deixàrem Tolosa per tornar a casa, a Barcelona. Adéu!.
El mercat de Nadal a Toulouse, ciutat francesa molt propera a Barcelona, capital d’Occitània, és realment espectacular. Ocupa la gran plaça del Capitoli, joia neoclàssica de la ciutat, amb més de 300 parades de gastronomia i artesania. A Toulouse ens agrada sopar i dinar a Pizza Pino, a la place Wilson.
El dia següent vàrem anar a veure Cordes sur Ciel, un bonic poblet medieval penjat dalt d’un turó, murallat i ple de palaus quasi florentins. A l’hivern tot està tancat i barrat, desert. A l’estiu no pots ni caminar. Dinàrem en el millor lloc possible: Le Bistrot Cordais. Quines pizzes!.
A la tornada hi hagué temps per arribar fins a Albí, amb la seva imponent catedral de Santa Cecília, el museu Toulouse-Lautrec i les cases de totxo vermell.
També vàrem visitar, en aquest mateix viatge, la propera ciutat de Montauban, amb la seva plaça National, i el museu Ingres. Montauban monta un diminut mercat nadalenc, res a veure amb Toulouse, i una divertida pista de gel.
El viatge a Alsàcia i Lorena tenia com objectiu veure els tradicionals mercats de Nadal alemanys. Dissortadament però, tots tancaven el 24 de desembre, excepte el de Baden-Baden i algun altre més. Però a la part alemanya de França, que conserva l’essència dels veritables mercats germànics de Nadal, els de Colmar, Eguisheim o Metz estaven oberts fins l’1 de gener o més. Aquest any, amb motiu dels atemptats terroristes de París, el gran mercat d’Strasbourg estava tancat.
La primera nit vam dormir a Nîmes, la gran ciutat del sur de França, a 400 kms. de Barcelona, al Novotel Atria, molt bé, en ple centre.
És bonic el seu amfiteatre, (a la foto), i el seu temple romà, (a la foto). Vàrem sopar a Piazza Papa, molt bé.
L’endemà pujarem fins a Belfort, fent parada a la bonica ciutat romana de Vienne, amb el seu temple i el seu teatre, entre altres monuments. Allà vàrem dinar al restaurant Al Dente, fantàstic.
A Belfort ens allotjarem al Novotel Atria, confortable, cèntric, i visitàrem la ciutat, dissenyada pel gran Vauban. Per nadal munten una pista de patinatge sobre gel i hi ha un petit mercat.
Des de Belfort vam arribar-nos a Eguisheim, un poblet molt cuco de l’Alsàcia, a tocar de Colmar, on hi ha un mercat de Nadal, petit i bonic.
És curiós veure com decoren les cases amb tota mena de garlandes, i també amb pelutxos. Seguidament anàrem a Colmar, que te no un, sinó cinc mercats de Nadal, i un casc antic que recorda Venècia amb els seus canals.
Visitàrem les esglésies, plenes d’art.
El següent dia tocava anar cap a Metz. Pel camí visitàrem la meravellosa església de Ronchamp, obra de Le Corbusier, íntima i espiritual.
I anàrem a Nancy, amb la seva bellíssima plaça Stanislas.
Seguirem a Metz, on ens allotjarem al Novotel Centre. Ben situat, còmode. Des de l’habitació es veia ja la gran roda i la fastuosa catedral, la més alta de França.
La ciutat te molts atractius i, entre ells, destacarem el mercat de Nadal, la pista de gel i el Disneyland Ice, molt interessant, sobretot per a la canalla.
De Metz anàrem a Strasbourg, el millor mercat de Nadal d’Europa, segons diuen, però aquest any tancat.
De tota manera, la bonica catedral i el casc antic amb cases d’entramat de fusta mereixen una visita tot l’any.
L’endemà fou el torn de la bellíssima Riquewirh, una vila medieval única al món, guapíssima, tota decorada. Comprarem un formatge Munster, riquíssim, potent. La nit ens agafà a Belfort de nou. El dia següent entrarem a Suïssa, a Basilea, ciutat espartana vora el Rhin, però amb un casc antic bonic, sever, silenciós.
La catedral, les fonts, l’ajuntament vermell i per dinar, buscant bons preus, férem cap al poblet francés de Hésingue, a la fabulosa trattoria Salerno, on vam menjar de fábula.
També ens vam deturar a Mulhouse, la ciutat amb el millor museu de trens d’Europa, i el millor museu de cotxes. La plaça de la reunió, amb l’ajuntament medieval és bonica.
L’endemà, de retorn a casa, vam parar a veure la petita i modesta abadia de Ambronay, i dinàrem al mateix poble, a l’Octroi, un restaurant molt i molt senzill, molt i molt petit, que no ens atrevim a recomanar-vos. La tornada fou via Nîmes de nou, dormint al Novotel Atria.
Castres, com també les properes ciutats de Toulouse i Albi, celebren un bonic mercat de Nadal. Castres, una ciutat més humil que la seva gran veïna Toulouse, s’assembla molt a Girona. Les cases dels tintorers sobre el riu Agôut, son bessones de les cases de l’Onyar. En resum: una bona ruta de Nadal. Nosaltres la iniciàrem dinant a Carcasonne, ciutat medieval impactant que ja hem visitat altres vegades, però no aquesta. Plovia i vàrem dinar, molt bé a La Grande Bouffe, al 40 de la Route Minervoise. Bona brasa. Seguírem cap a Castres, on sopàrem i ens allotjarem a l’Hotel Eco Sweet, confortable i estrany a la vegada. De nit visitàrem la vila i el seu mercat de Nadal.
L’endemà anàrem a fer un volt per la preciosa ciutat roja d’Albi, amb la seva catedral preciosa, dedicada a Santa Cecília, amb el sostre de frescos blaus, el riu Tarn passant majestuosament vora la vila murada, i el museu Toulouse-Lautrec.
Seguidament férem cap a Toulouse, per veure el seu mercat de Nadal, que és més gran, potser el més gran del sur de França. Allà dinàrem a la pizzeria Pino, a la place Wilson, molt recomanable.
I tornada a Castres per retornar a Barcelona l’endemà, amb parada obligada a Figueres per dinar a Can Duran, menú del dia de luxe, com reis, per només 20 Euros del 2014. Fantàstic.
Grans rutes i viatges 