La Setmana Santa del 2023 vam anar de viatge, només la família, i encara un bon tros sense la filla. Primer vam fer ruta cap a Saragossa, on vam dinar al magnífic asador la Garnacha, un lloc molt bo i molt recomanable. Continuarem cap a Soria, una ciutat que ens encanta. Allà ens allotjarem a l’hotel Alfonso VIII, un hotel clàssic, de sempre, antic però molt net. Desdejuni servit, a la carta. Tarda de sol i sombra, pluja a la tarda que ens va agafar a l’aire lliure. Però vam poder tornar a veure Sant Juan de Duero, i el riu. Suficient. Sopar al restaurant La Gastro Tasquita. Tot un encert. Fantàstic!
L’endemà, amb molt bon temps, seguim la nostra ruta. Passem de llarg Catalañazor, un poblet medieval molt bonic, que ja hem visitat moltes vegades, i també El Burgo de Osma, amb la seva catedral fabulosa. Deixem allà la possibilitat de visitar el Cañon del Rio Lobos, i més aquí la de veure de nou la fortalessa califal de Gormaz. Tot increible, però ja vist abans. Passem de llarg San Esteban de Gormaz, poble medieval penjat sobre el Duero, amb unes boniques esglésies romàniques. Tenim pressa per arribar a Ayllón, ja a la província de Segovia, un bonic poble murallat, amb una plaça major molt xula, que no haviem visitat mai abans. Val la pena.
Seguim ruta cap a Segovia, deixant les hoces del Duratón, Pedraza i Sepúlveda al nord. La ciutat de l’aqueducte està de setmana santa. Costa aparcar. Anem ràpid a dinar al restaurant El Sitio. Un encert, com sempre. Veiem la catedral, comprem artesania, fem una volta per la ciutat i cap a Ávila. Arribem a aquesta ciutat a mitja tarda. Tenim reservat l’hotel Exe Reina Isabel. No és el millor de la cadena. Està una mica lluny del centre. Però hi estem prou bé. Tarda de visita a Ávila i sopar al restaurant La Taberna de los Verdugo, molt bé.
El dia següent vam visitar Ávila al complert: Catedral, San Vicente, murallas, Santo Tomás… matí i tarda. Tot molt xulo. Dinar a la Taverna de los Verdugo de nou. A la nit, tancaven, vam anar al Gloria Bendita, als afores. Impressionant vista de les muralles de nit des de la taula!. La tornada, a peu, cansada, ens va permetre veure un parell de processons.
L’endemà seguim ruta cap al bonic valle del Jerte, que estava en flor. Aquest any sí! Bellíssim!. I baixem cap a Plasència, la bella capital del nord de Cáceres, amb la seva catedral, tancada a l’hora de dinar, els palaus, les places, els carrers… Dinem, com l’altra vegada que hi vam ser, al restaurant Succo, en un carrer a tocar de la Plaça Major. Fantàstic! En acabat seguim cap a Toledo, a l’estació de tren, a buscar la resta de la família. Havíem reservat l’hotel Eurostars Toledo, molt bé, lluny del centre però molt nou i net. Per sopar anem a una taberna anomenada Fábula, al centre de la ciutat vella. Molt bé! En acabat vam poder veure una única processó, molt solemne i castellana.
Tot el dia següent el vam dedicar a veure Toledo y els seus monuments més importants: catedral, sinagogas, palaus, museus… i a recórrer els seus laberíntics carrers. Vam tornar, a dinar i a sopar, a la taberna Fábula. A la nit, al nostre hotel Eurostars. Aquella nit no vam poder veure cap processó. Les feien tard i lluny.
L’endemà tocava retornar. Vam anar cap a Barcelona passant per Madrid, Guadalajara, Alcolea, sense parar, fins arribar a la bellíssima vila de Medinaceli, on sempre que podem parem, anada i tornada a Madrid, per dinar al restaurant El Aljibe, una aposta segura sempre, y visitar la Plaça Major, amb el palau ducal y la colegiata de la Asunción, molt maca. Vam continuar la ruta cap a Calatayud, on havíem reservat l’hotel Globales Castillo de Ayub, per a passar la nit. Molt bé. Vam poder veure les fantàstiques esglésies, molt desconegudes, que te aquesta important ciutat aragonesa, i també boniques processons de Setmana Santa, amb molt de bombo i tambor, com a tot Aragó. Per sopar vam fer-ho a una fantàstica cerveseria, anomenada Antonio. Fabulosa! I de Calatayud retorn cap a Barcelona. Setmana Santa acabada.
