Per les festes de maig vam anar un cap de setmana fins a Jaca per gaudir del Pirineu Aragonès. Vam sortir de Barcelona, amb parada a Vilabella, en un ambient que amenaçava tempesta i molts pronòstics meteorològics perquè es fes real. Però no va ploure. Acabats de dinar vam seguir cap a Lleida, Osca, Sabiñánigo i Jaca, ciutat a la que vam arribar força tard, a quarts de nou. Per sort teníem hotel reservat, el magnífic imodern Eurostars Reina Felicia, als afores de Jaca, molt bé, i també restaurant reservat, el bar L’Acherito al casc antic. Fantàstic! L’endemà vam sortir cap a San Juan de la Peña, volíem tornar a visitar aquest magnífic cenobi romànic, amb cel clar i molt de fred. Vam veure primer Santa Cruz de la Serós amb les seves esglésies de Santa Maria, gran i bonica, i San Carpasio, una petita joia. Després el monestir vell, increïble, i el nou, amb la seva magnífica pradera al voltant.
Tot seguit vam tornar a Jaca on vam dinar al restaurant de l’Hotel Jaqués, pas mal. Tornada a l’hotel, una migdiada i anada de nou a Jaca per visitar el museu diocesà, fabulós, ple d’art per tot arreu, pintura romànica de primer ordre. A la tarda, a l’esplanada de la Ciutadella de Jaca, esperem una recreació històrica que es va endarrerir massa. A la nit, de nou, l’Archerito y el hotel Reina Felicia. Molt bé!
El diumenge tocava tornar a casa. Parada a Vilabella, encara amb sol, refent la ruta del divendres, i anada cap a Barcelona, amb ganes de més!
Recreació històrica de les guerres napoleòniques a la Ciutadella de Jaca. Maig 2023
La Setmana Santa del 2023 vam anar de viatge, només la família, i encara un bon tros sense la filla. Primer vam fer ruta cap a Saragossa, on vam dinar al magnífic asador la Garnacha, un lloc molt bo i molt recomanable. Continuarem cap a Soria, una ciutat que ens encanta. Allà ens allotjarem a l’hotel Alfonso VIII, un hotel clàssic, de sempre, antic però molt net. Desdejuni servit, a la carta. Tarda de sol i sombra, pluja a la tarda que ens va agafar a l’aire lliure. Però vam poder tornar a veure Sant Juan de Duero, i el riu. Suficient. Sopar al restaurant La Gastro Tasquita. Tot un encert. Fantàstic!
San Juan de Duero. Claustro. Soria. Castilla y León
L’endemà, amb molt bon temps, seguim la nostra ruta. Passem de llarg Catalañazor, un poblet medieval molt bonic, que ja hem visitat moltes vegades, i també El Burgo de Osma, amb la seva catedral fabulosa. Deixem allà la possibilitat de visitar el Cañon del Rio Lobos, i més aquí la de veure de nou la fortalessa califal de Gormaz. Tot increible, però ja vist abans. Passem de llarg San Esteban de Gormaz, poble medieval penjat sobre el Duero, amb unes boniques esglésies romàniques. Tenim pressa per arribar a Ayllón, ja a la província de Segovia, un bonic poble murallat, amb una plaça major molt xula, que no haviem visitat mai abans. Val la pena.
Plaza Mayor de Ayllón, a la provincia de Segovia.
Seguim ruta cap a Segovia, deixant les hoces del Duratón, Pedraza i Sepúlveda al nord. La ciutat de l’aqueducte està de setmana santa. Costa aparcar. Anem ràpid a dinar al restaurant El Sitio. Un encert, com sempre. Veiem la catedral, comprem artesania, fem una volta per la ciutat i cap a Ávila. Arribem a aquesta ciutat a mitja tarda. Tenim reservat l’hotel Exe Reina Isabel. No és el millor de la cadena. Està una mica lluny del centre. Però hi estem prou bé. Tarda de visita a Ávila i sopar al restaurant La Taberna de los Verdugo, molt bé.
Puerta de la muralla de Ávila.
El dia següent vam visitar Ávila al complert: Catedral, San Vicente, murallas, Santo Tomás… matí i tarda. Tot molt xulo. Dinar a la Taverna de los Verdugo de nou. A la nit, tancaven, vam anar al Gloria Bendita, als afores. Impressionant vista de les muralles de nit des de la taula!. La tornada, a peu, cansada, ens va permetre veure un parell de processons.
Dimarts Sant a Ávila. Trobada del Crist i la Mare de Déu de l’Esperança.
Tot el dia següent el vam dedicar a veure Toledo y els seus monuments més importants: catedral, sinagogas, palaus, museus… i a recórrer els seus laberíntics carrers. Vam tornar, a dinar i a sopar, a la taberna Fábula. A la nit, al nostre hotel Eurostars. Aquella nit no vam poder veure cap processó. Les feien tard i lluny.
Vista del barri de San Justo de Toledo des d’una de les torres de l’Alcázar.
L’endemà tocava retornar. Vam anar cap a Barcelona passant per Madrid, Guadalajara, Alcolea, sense parar, fins arribar a la bellíssima vila de Medinaceli, on sempre que podem parem, anada i tornada a Madrid, per dinar al restaurant El Aljibe, una aposta segura sempre, y visitar la Plaça Major, amb el palau ducal y la colegiata de la Asunción, molt maca. Vam continuar la ruta cap a Calatayud, on havíem reservat l’hotel Globales Castillo de Ayub, per a passar la nit. Molt bé. Vam poder veure les fantàstiques esglésies, molt desconegudes, que te aquesta important ciutat aragonesa, i també boniques processons de Setmana Santa, amb molt de bombo i tambor, com a tot Aragó. Per sopar vam fer-ho a una fantàstica cerveseria, anomenada Antonio. Fabulosa! I de Calatayud retorn cap a Barcelona. Setmana Santa acabada.
Processó de Setmana Santa a Calatayud, a la plaça de l’església colegiata de Santa Maria la Mayor, portada plateresca.
Per Carnestoltes teníem un dilluns lliure. Ho vam aprofitar per anar fins Zaragoza, al nostre hotel de sempre, l’Exe WTC, fantàstic. Vam parar a dinar a Vilabella, maca com sempre, ametllers florits i margarides per primavera, i a la capital aragonesa vam sopar a la Garnacha, el nostre restaurant de sempre, magnífic, com sempre. A Zaragoza hi havia un carnaval senzill, com de poble gran, però divertit.
L’endemà vam anar en direcció Daroca, una meravellosa vila medieval, plena de palaus i esglésies, la majoria romàniques, i amb una juderia i una moreria. Però ens interessava molt veure per dins la basílica de los Santos Corporales. I la vam veure i no ens va decebre pas. Plena d’obres d’art, tot i que molt oblidada, com la resta de Daroca, que no sembla una ciutat del segle XXI.
Vista Daroca vam continuar cap a la llacuna de Gallocanta, on hi havia molts ànecs però cap altre volàtil. Ni flamencs, ni grues ni res més. Això sí, el dia era esplèndid! Continuem camí i fem una parada al petit poble d’Embid, que posseeix un castell, restaurat el 2021, molt bonic. L’exemple típic de castell medieval que tots esperem. Una nevera i una petita església, quatre cases velles, completen el quadre. Val la pena aturar-s’hi.
Finalment arribem a la imponent Molina d’Aragón, una altra vila medieval poderosa, coronada pel seu altiu castell. Dinem, molt bé, a la Taverna Catacaldos. Molt bon menjar. Una volta pel poble, quan ja cau la tarda i amenaça tempesta i retorn a Zaragoza. Allà dormim a l’Exe, però sopem a la pizzeria Sorrentoz, perquè la Garnacha està tancada els diumenges. Gran descoberta. Molt bé.
L’endemà toca tornar a casa, parant de nou a Vilabella. Una petita escapada però molt aprofitada.
Aquest pont de la Castanyada, o de Tots Sants, vam sortir de Barcelona i vam fer cap a l’Ametlla de Mar, un poblet mariner que ens agrada visitar sovint i on sovint parem, a dinar o a banya-nos. Aquesta vegada vam fer ambdues coses, tot i que el dia era ben rúfol. Vam dinar al restaurant La Serra. Bona cuina, molt bé.
Platja de S’Alguer a l’Ametlla de Mar. Foto: Joan Molar
Després de dinar vam seguir cap a Terol, on vam arribar, ja de nit, al nostre hotel, el Botánicos, que està molt bé. Volta per la ciutat nocturna, on vam trobar una mena d’auto sacramental, caça de bruixes la nit de Halloween. Vam sopar, molt bé, al restaurant La Torre del Salvador, al costat d’aquesta església. molt bé. L’endemà tancava per ser festiu.
Halloween a Terol. Foto: Joan Molar
El dia següent vam anar a Albarrasí, sense parar en aquesta ciutat, per travessar la Serrania d’Albarrasí o de Conca. No vam parar fins arribar a Tragacete, on vam anar a fer un cafè i continuar fins al naixement del rio Cuervo, un lloc magnífic, amb aigua arreu, però aquesta vegada completament sec. Quina pena que feia!
Naixement del rio Cuervo. Foto: Joan Molar
Vam baixar a Cuenca, on vam dinar només arribar, al restaurant Nazareno y Oro, molt bé. En acabat vam pujar a peu fins el casc antic, per visitar la catedral, molt maca, renovada, y las casas colgantes. Una meravella.
Cuenca. Carrer d’Alfons VIII. Foto: Joan MolarCuenca. Catedral. Foto: Joan MolarCuenca. Casas colgantes. Foto: Joan Molar
Tornada a Terol per la nacional. Arribem de nit. Visitem la ciutat, animada, però sense cap museu o església oberta. Anem a sopar a un bar de tapes, molt interessant, que es diu Pura Cepa Vermú, molt bo!
Torre mudèjar de la catedral. Nit a Terol. Foto: Joan Molar
L’endemà marxem, ara sí, a veure i visitar Alabarracín. Estava petat, a tope, ple de gom a gom. Intentem aparcar al párking municipal. Es necessita ser enginyer per obtenir el tiquet de la màquina expenedora. Aparquem finalment a la “quinta forca” al costat d’una gasolinera.
Carrer medieval d’Albarrassí. Foto: Joan Molar
Visitem la magnífica ciutat medieval, la catedral, guapíssima, i marxem de nou a Teruel, a dinar, incapaços de trobar un restaurant, decent i amb places.
Catedral d’Albarrassí. Foto: Joan Molar
A Terol dinem al restaurant Portal de Guadalaviar, molt bé. Bon lloc. En acabar tenim tota la tarda per a veure, ara sí, Terol, la catedral, fantàstic sostre, el seu museu, i el museu provincial, una joia!. Veiem caure la nit i repetim la taberna Pura Cepa vermú, que ens va agradar molt la nit anterior. Hotel i dormir.
Torre mudèjar de San Esteban a Teruel. Foto: Joan MolarLa catedral, vista nocturna des de la Loggia del Museu Provincial a Teruel. Foto: Joan Molar
El darrer dia hem de tornar, molt a pesar nostre. Parem a fer una banyada a Peníscola. Fa una tardor que és un estiu allargat: 23 graus a 1 de novembre, increible! A Peníscola només trobem un restaurant obert amb places per dinar, mai no l’hauríem triat: El Portón. Però vam menjar acceptablement bé. En acabat, cap a casa!
La platja gran de Peníscola el dia 1 de novembre de 2022. Calor i banyada. Foto: Joan Molar
A finals d’estiu de 2022 vam agafar el vaixell de Balearia que va a Alcúdia, prèvia parada a Ciutadella de Menorca. Fàcil, ràpid, amb el propi cotxe. Vam arribar al port d’Alcúdia, on teníem l’hotel i ens hi vam allotjar. Era el JS Sol de Alcúdia, un hotel molt bo, buffet fantàstic, molt bé de preu. Tot i que fora d’hores, era molt tard a la nit, amb el menjador tancat, ens van fer un sopar fred, molt bo.
Cap de Formentor. Foto: Joan Molar
L’endemà vam sortir cap a Formentor. Multa per pujar sense demanar hora, amb el cotxe, condonada per haver fet una consumició en un bar de la zona. (Gràcies a la senyora del xiringuito del mirador). Baixada amb cua cap al pàrquing de la platja de Formentor, una hora llarga.
Platja de Formentor. Foto: Joan Molar
Aparcar i gaudir de l’aigua blava, cristal·lina, de Formentor. Dinar a l’Espigó Beach Bar, segons Tripadvisor el pitjor restaurant de Pollença. Però l’únic a la platja. Pagar per menjar de patacada.
Alcúdia. Foto: Joan Molar
A la tarda vam anar a fer un volt pel poble antic d’Alcúdia, amb les seves muralles i carrers de cases baixes de pedra, plens de botigues. Molt bonic! Tornada a Port de Pollença, sopar a l’hotel i passeig fins la platja de nit.
Cala Mesquida. Foto: Joan Molar
L’endemà marxàvem cap a Cala Mesquida, una de les més boniques de Mallorca, prop de Capdepera. Aigües fantàstiques. Dinem en el xiringuito de platja anomenat Mirablau. Llarga cua però es menja bé. De tornada, ja tard, passejada per la vora del mar a Alcúdia, sopar i dormir.
Port d’Alcúdia, platja. Foto: Joan Molar
L’endemà decidim quedar-nos a la platja mateix del Port d’Alcúdia, on hi havia l’hotel. Platja sorrenca, neta, però poc lluïda. Dinem al restaurant S’Amfora, allà mateix. Bé.
Tarda de passeig per Ciutat de Palma, la capital, a veure monuments. Passeig pel centre. Gelat i granissat a la plaça de l’ajuntament. Visita al palau de l’Almudaina, de miracle. Catedral tancada. Tornada al Port d’Alcúdia. Sopar i dormir a l’hotel.
Catedral de Palma de Mallorca. Foto: Joan Molar
El dia següent anem fer la típica volta per la costa nord de l’Illa: Valldemossa, que estava totalment petada, Deià, impossible parar, pàrquings plens i una cua bestial a la carretera. Finalment Soller, i el Port de Soller, on ens vam banyar, molt bé, aigua molt neta, poca gent, on vam dinar a la pizzeria Sirocco. De tornada, passejada pel port d’Alcúdia.
Port de Soller. Foto: Joan Molar
Continuem el viatge per Mallorca anant a Cala Sant Vicenç. Al matí varem banyar-nos a Cala Molins, un dels sectors d’aquesta platja. Molt bé. Per dinar vam anar al restaurant Marinas. Casolà. Bé. Tarda a Pollença, visitant aquesta meravellosa població. Pujada al calvari obligatòria. Piló d’escalons.
Calvari de Pollença. Foto: Joan Molar
L’endemà agafar el vaixell cap a Barcelona. Dinar al mateix vaixell, bocates preparats al desdejuni de l’hotel. Arribada a la tarda, una mica caòtica. Molts camions.
Ruta des de Barcelona a Civitaveccia, en vaixell, i posteriorment a Roma, Palermo i Nàpols.
L’estiu de 2022, ja sense restriccions, vàrem anar a Itàlia, a Calabria, Sicília i Nàpols. Era el segon estiu que hi anàvem però aquesta vegada volíem veure allò que no vam visitar el primer viatge. Sortírem de Barcelona amb un vaixell de Grimaldi i arrivàrem a Civitaveccia l’endemà a la tarda-nit. Continuàrem ruta fins Roma on ens hostatjarem, molt bé, a l’hotel Rome Airport Inn, un petit B&B, un hotelet amb molt d’encant. Per sopar anàrem al restaurant l’osteria DER Pajata, a la Via del Faro, 234, a Fiumicino mateix. Un local senzill i molt casolà, sense luxes, però on es menja molt bé. Pizza i pasta. Al matí següent iniciàvem una de les etapes més llargues del viatge. Deixant de banda Roma, ja visitada moltes vegades, avancem cap a Salerno on arrivem a l’hora de dinar. Ho fem al centre de la ciutat, en una pizzeria de cadena, anomenada Enrico Porzio. Tot i ser un establiment de cadena, com hem dit, pas mal! En acabat un bany a la platja lliure de la sortida de Salerno… i cap a l’hotel. El nostre hotel a Salerno, com sempre, el Novotel Arechi, molt bé. L’endemà continuem ruta per arribar a Calabria. Dinem, de nou, a Falerna Marina, a l’estació del tren, en un restaurant familiar molt bo: Alla Stazione. Continuem camí cap a Tropea, una vila que ens va encantar. Ens va recordar Ciutadella de Menorca. Carrers estrets de pedra, amb esglésies i palaus. Una platja d’ensomni, amb sorra blancas i aigües turquesa, transparents. Situada damunt un penyal, dominant el mar, amb vsites a Stromboli. Rodejada d’una costa fabulosa, la Riviera de Capo Vaticano, amb cales i platjes de gran luxe, poc visitades.
Tropea platja. Foto: joanmolar
A Tropea vam dormir al B&B Don Carlo, al mig de la ciutat, molt bon lloc. I per sopar vam anar al Ristorante Pizzeria Porta Nova, també una molt bona opció. Allà ens varem quedar un parell de dies, necessaris per recòrrer els carrers amb encant del casc antic, visitar la catedral, o banyar-nos en aquelles platges cristal·lines.
Seguirem el nostre viatge cap al sur anat fins Villa San Giovanni per agafar el vaixell i passar a Sicília. Varem parar a dinar a la platja de Taormina. Vam obviar la ciutat i el seu teatre, bellissima, perquè feia uns anys la vàrem veure de dalt a baix. Optàrem per baixar a la platja de Mazzarò, banyar-nos a la seva zona lliure, petita fins a ser ridícula, i dinar al Lido La Pigna, molt digne per ser un lloc de platja. Continuem fins a Noto, bellíssima vila barroca que haviem vist de passada. Aquí ens allotjem tres nits a l’hotel Netum, un lloc fantàstic! S’imposava una visita nocturna a la ciutat, bellament il·luminada, i sopar al carrer, romántic,, a la Trattoria La Carretteria, la primera nit, o davant l’escenogràfic convent de Sant Francesco alla Immacolata, a la trattoria Giufà, les altres nits, A tots dos llocs bon menjar, molt recomanables.
Noto de nit. Foto: joanmolar
El matí següent vam fer una volta per les ciutats barroques del sud de Sicília: Ispica, Mòdica i Scicli. A Ragusa Ibla ja hi havíem anat uns anys abans. La que més ens va agradar fou Mòdica. Al migdia vam fer una banyada a la platja de Cava d’Aliga, preciosa. I per dinar, a la mateixa platja, al xiringuito Maracaibo, força bé. Nit a Noto, sopar a la Giufà, perfecte.
Mòdica. Foto: joanmolar
L’endemà anem cap a Siracusa. Ja l’havíem visitat però és una ciutat tan maca que val la pena veure-la diverses vegades. Vam dinar a la trattoria Il Cenacolo, al bell mig d’Ortígia, casc antic de Siracusa. No és el millor lloc però tampoc el pitjor. Tornada a Noto, sopar al Giufà i hotel.
Siracusa platja greco-romana. Foto: joanmolar
Tot seguit vam continuar el nostre viatge anant cap a Agrigento, per visitar els seus temples, preciosos. Aquell dia vam poder dinar i banyar-nos a la platja de San Leone. I allà mateix vam dinar al Xiringuito Bellavista, molt bé. Continuem la ruta fins arribar a Sciacca, el nostre destí. Per dormir hem escollit l’hotel Vittorio Emmanuelle. Molt bé, molt maco. Sciacca també és preciós, molt rural, antic, vintage. Per sopar vam anar a La Trattoria Vecchia Conza. Increiblement bona. Una passada.
Temple d’Agrigento. Foto: joanmolar
Des d’Sciacca vam decidir baixar fins Selinunte, per veure les restes arqueològiques… error greu. Allunyades, cares… vam marxar cap a la platja de la Pineta, bonica platja i bon restaurant a la mateixa sorra, del mateix nom. Vam intentar-ho per la costa. Massa lluny. Per l’interior, massa pols… al final ho vam aconseguir per la zona natural Foce Belice. Molt bé. El restaurant Pineta molt bo també. A la tarda tornada a Sciacca, amb llarga visita a la vila, esglèsies, museus…
Selinunte, platja de la Pineta. Foto: joanmolar
Deixem Sciacca el dia següent per anar a la capital de Sicília, Palermo. Ja hi havíem estat abans però no ens fa res tornar-hi una i altra vegada. És una ciutat que enganxa. Al matí vam anar a banyar-nos a la bonica platja urbana de Mondello. Fàcil aparcament en els garatges a l’aire lliure, pagant per dia. Dinar a un restaurant proper a la platja, a la zona antiga de pescadors, que es diu Marino. A Palermo ens allotjàrem a l’hotel Mercure.
Nàpols, quatro canti. Foto: joanmolar
Tots els dies següents els dedicarem a visitar aquesta bellíssima ciutat. Catedral, Martorana, Eremiti… un no acabar de fantàstiques esglésies, palaus, places, convents, oratoris… Vam dinar, i sopar, al restaurant Il Mirto e la Rosa. Fabulós!
En deixar Palerm fem via cap a Cefalú, una bellíssima ciutat medieval, amb una platja encantadora, y una catedral normanda amb mosaics molt bonics. Ens banyem i anem a dinar al restaurant Al Gabbiano, a peu de platja, molt bo! Continuem per anar cap a Messina i passar l’estret camí de Calabria i la seva capital Reggio.
Cefalu´ platja. Foto: Joan Molar
A Reggio Calabria vam reservar l’Hotel Mendiblu. Un gran encert. Al mig de la ciutat. Un encant. Després de visitar la ciutat vam anar a sopar a una pizzeria molt xula, Fratelli la Bufala Reggio, pizza boníssima. Havíem reservat un altre lloc, prop del mar, però feia molt vent i ens van donar una taula horribe. L’endemà vam fer una sortida a visitar la bonica ciutat medieval de Scilla, magnífica, on ja havíem estat i dormit, amb una platja guapíssima, de picons. Però estava tot petat. No hi havia aparcament. Per això vam continuar fins el petit poblet de Favazzina, a tocar. Vam aparcar, ens vam banyar en una platja molt neta i vam dinar, bé, en un xiringuito de platja, el Lido Nausica. Tornada a Reggio, a l’hotel, al restaurant Fratelli…
Spiaggia di Favazzina. Foto: Joan Molar
El dia següent calia anar retornant cap al nord. Vam agafar l’autopista, amb molta calor, i vam pujar fins arribar a prop de Salerno, a Battipaglia, a la platja, a banyar-nos i dinar al restaurant del Lido El Sombrero. De patacada, de platja, però acceptable. Vam seguir cap a Nàpols, on havíem encarregat una habitació a la Dimora El Duomo, un B&B, bonic i cuidat, al bell mig de la ciutat.
Després d’aparcar el cotxe lluny, i de passejar per la ciutat, vam acabar sopant en una pizzeria fantàstica, Imperatore 1906. Tant ens va agradar que hi vam tornar cada nit.
Pròcida port. Foto: Joan Molar
L’endemà vam anar d’excursió a les illes. Primer a Pròcida, i després a Ischia. Pròcida és bellíssima, amb les seves cases de colors. Petita i assequible. Vam banyar-nos en una platja no gaire bonica. Per dinar vam anar a Ischia. Ho vam fer al port, al Ristorante Pizzeria Fratelli La Bufala by Giardini di Enzo. Força bé. En acabat vam voler agafar un bus per anar a veure el bonic Castello Aragonese d’Ischia. No vam baixar on tocava i vam fer una volta en bus. Tornada a Nàpols, estada a la Dimora Duomo y sopar a l’Imperatore 1906.
Carrer a Spacca Nàpoli. Foto: Joan Molar
L’endemà tocava Nàpols mateix, que no te l’acabes. Museu Arqueològic, una passada, esglésies, convents… Vam dinar al famós restaurant Januarius, que a nosaltres no ens va agradar gaire. Tarda de continuar visites fins esgotar-nos. Dormir al Dimora, sopar al Imperatore.
Spiaggia di Sant Agostino a Gaeta. Foto: Joan Molar
Sortim de Nàpols camí del Port de Civittaveccia. El viatge s’ha acabat. Però encara volem fer una darrera banyada en terres italianes. Fa molta calor. Parem, prop de Roma, a la magnífica platja de Sant Agostino, ja passat Fòrmia i Gaeta. Allà vam aparcar el cotxe sota l’ombra dels pins del Pinea Park i vam banyar-nos a les aigües ben netes de Sant Agostino. Per dinar, a la mateixa platja, davant el mar, vam escollir un xiringuito vingut a més: Usodimare & Mino on The Beach. Tornada al pàrking Pinea Park, una dutxa calenta i cap al port a cercar el vaixell. Escollim la ruta més llarga, pels Castelli Romani. Hi ha temps. Carreteres suggerents i bonics pobles. L’any que hi haura un altre estiu!
Per l’abril del 2022, amb una amiga de la família i la seva filla, vam decidir anar a Granada, viatge que va quedar pendent, per culpa del Coronavirus, el març de 2020. El primer que vàrem fer va ser arribar-nos fins Miami Platja, perquè havíem sortit molt tard de Barcelona, a dinar. Ho vam fer al restaurant braseria Balmar, un lloc molt senzill pel que no apostaríeu en un principi, però on es menja molt bé i on el servei et fa sentir a casa. Vam continuar la ruta cap a València, on ens vam hostatjar a l’hotel Oceànic, afiliat a la cadena Melià. Un establiment de tall clàssic situat a la Ciutat de les Arts. Ja te un anys però està ben atès i conservat. Vam fer una volta, molt agradable, pels jardins de les Arts. Xulo.
Ciutat de les Arts a valència
L’endemà vam seguir la ruta cap a Granada, el nostre destí. Vam parar a dinar a Alhama de Murcia, a la cerveseria La Abadia, tota una troballa. Ideal. Fantàstica! Continuem cap a la ciutat nazarí arribant a mitja tarda a l’hotel Catalonia, un molt bon hotel, molt recomanable. Encara ens va donar temps de veure un parell de processons d’aquesta bellíssima ciutat andalusa. Dues de les quatre possibles!
A la nit vam anar a sopar al restaurant El Bistro del Mundo, al carrer San Juan de Dios, al davant d’aquesta església. Especial però gens malament. Tornada a l’hotel i a dormir.
Església de San Juan de Dios, Granada
L’endemà tocava voltar pels carrers del casc antic de Granada. Vam començar pel monestir de San Jeronimo, obra mestra del renaixement. Fabulós!
San Jerónimo
Continuàrem cap a la Catedral, preciosa també, i fèrem una volta per l’alcaiceria, antic mercat de la seda.
Catedral de Granada
Per entrar a la Capella Reial hi havia molta cua i, per això, vam decidir entrar a la Carrera del Darro i enfilar l’Albaycín amunt. Carrers estrets, blancs, pujades, llimoners i tarongers. Dinàrem al restaurant el Trillo,al mig del barri àrab. Molt bé, amb el seu pati andalús, amb la remor constant de l’aigua. Feia molta xafogor.
Albaycín
A la tarda baixàrem de nou a Granada i, aquesta vegada sí, vam poder entrar a la Capella Reial on hi ha enterrats els Reis Catòlics, Felip el formós i Joana la Boja. Esplèndida arquitectura i escultura, i també un notable museu de pintura flamenca. Va acabar el dia amb un parell de processons molt boniques. Sopar de nou a El Bistró del Mundo i cap a l’hotel.
El dimarts va començar xafogós. Part de la família es va quedar a l’hotel a treballar i, la resta de l’expedició, vam anar fins la Cartoixa de Granada, situada als afores. Esplendor del barroc granadí, apoteosi del guix i l’or.
En sortir baixarem de nou a la ciutat, parant a l’antic hospital, ara rectorat de la universitat. Per casualitat hi havia allà una exposició de Zuloaga, molt interessant.
Aquí vam perdre una altra part de l’equip i continuàrem, els que quedaven, cap a l’església de San Juan de Dios, decorat barroc increible, teatral.
Vam anar a dinar al restaurant Los Manueles, una mica de patacada, tapes interessants. I, tot seguit, pujàrem a l’Alhambra, on teníem hora reservada. Després d’una nefasta experiència burocràtica, i d’anar d’Herodes a Pilat, vam aconseguir entrar a aquest bellíssim palau nazarí.
Seguidament entràrem als jardins fantàstics del Generalife, a l’abril plens de flors, plens de jocs d’aigua.
En sortir vam baixar a Granada, esperant veure alguna processó, i va començar la pluja que havia estat amenaçant tot el dia. Vam còrrer a l’hotel. A la nit anàrem a un nou restaurant, més proper. L’italià Altamura, un bon lloc.
L’endemà tornà a lluir el sol i vam dividir el grup. Els menys cansats vam anar a recòrrer l’Albaycín, el barri àrab de Granada, i vam gaudir dels carrers en pujada, cases blanques i el perfum de les flors. Seguírem fins el Sacromonte, amb les seves coves, i fins i tot ens atrevírem a arribar-nos fins la llunyana abadia.
Per dinar baixàrem de nou al centre de Granada, al Darro, on topàrem amb el via crucis del Crist del Salvador, que anava a Sant Pere. Dinàrem, de nou, a los Manueles, bé. A la tarda vàrem veure sortir dues processons, malgrat l’amenaça de pluja: la dels estudiants, i la dels Gitanos, amb el famós crist.
A la nit, tornar a sopar a l’Altamura i a dormir, perquè el dijous sant era dia de tornada. Anàvem de nou a València. I per descomptat vàrem parar a dinar a l’Abadia, a Alhama de Múrcia. Aquesta vegada èrem al mig de València, al centre. A l’hotel RH Sorolla Valencia Centro, un tres estrelles amb categoria de quatre. Varem fer un volt per la ciutat, plena de gent, acolorida i mediterrània. Sopàrem a la taverna los Gómez, bé.
L’endemà continuàrem fins Barcelona, parant a dinar al restaurant Cervelló, de Fontscaldes, prop de Valls, un lloc fantàstic que us recomanem de tot cor.
A finals d’agost de 2021 vam anar amb una amiga de la família i la seva filla a Menorca. Feia 24 anys que no havíem tornat a trepitjar aquesta meravellosa illa que, d’altra banda, era el nostre destí preferit de vacances durant el anys 80 i 90. Hi arribàrem a anar dues vegades l’any. Sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”. Vam entrar al port de Ciutadella al vespre, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també.
L’endemà, passeig matinal per Ciudatella, carrers buits a les vuit del matí. Visitem la catedral, la capella del Sant Crist, Seminari, Ses Voltes, el Roser… Esmorzar a l’hotel i decidim anar fins la platja de Santo Tomás, que es fantástica, tot i no ser una cala. Les cales del sur de Ciutadella estaven petades. No s’hi podia accedir. En canvi Santo Tomás te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte!
A Santo Tomás ens banyem, matí i tarda, en una aigua paradisíaca, i dinem al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja que està força bé. Molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.
A la tarda tornem a Ciutadella. Voltem pels carrers més amagats de Santa Clara fins el port, fugint de les aglomeracions. Sopar al nostre restaurant Don Giacomo, que havíem reservat per totes les nits, donat que Menorca estava absolutament plena i desbordada, i el centre de Ciutadella pitjor.
L’endemà anem a Cala Galdana, amb la intenció de caminar fins Mitjana o Macarella. Però el pàrquing de Cala Mitjana estava sobresaturat. Feina vam tenir de trobar un forat al final del riu de Galdana. Ens vam quedar en aquesta dolça petxina d’aïgues netes i càlides, destrossada per l’hotel que la presideix. Vam dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!
Tarda de passejada a Ciutadella, visitant el palau Olives, el palau Saura-Miret i rondant els carrers més solitaris de la part de Sa Murada, a tocar des Pla del Port. Sopar a Don Giacomo y dormir a l’Hostal Ciutadella…
El dia següent, vist que no hi havia manera que els pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella, Talaier i altres fossin accessibles, decidim anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal repetir sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.
De tornada, com sempre, passeig calmat per Ciutadella, sopar a Don Giacomo i dormir al nostre Hostal Ciutadella.
El dia següent anàrem a Son Bou, travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina.
A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant. A la tarda ens tornarem a banyar en la mateixa platja. En acabat tornada a Ciutadella. Posta de sol al port i a sa murada. Fabulosa. Sopar a Don Giacomo i dormir a l’hostal.
El darrer dia, per aclamació popular, vam decidir repetir la meravellosa platja de Son Xoriguer. Molt aparcament en una illa desbordada per la gentada i el restaurant Ciao Belli, amb la seva esplendorosa cuina italiana, ens van convencer.
Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.
La tarda, la darrera, va ser com sempre. Passejada per Ciutadella i sopar al nostre Don Giacomo i a l’Hostal.
De bon matí, amb la sortida de sol acaronant el teulats de Ciutadella, marxàrem cap al port on, a les 10,30 hores sortia el vaixell de Balearia que ens retornava a Barcelona.
Penyíscola sembla sortir del mar dalt de la seva roca
Aquesta vegada no cal mapa de ruta. A Penyíscola només vam fer platja. Relax total. Vam marxar un cap de setmana llarg, per Sant Joan, fins la nostra anyorada ciutat del mar. Naturalment previa parada a la bella platja de La Mora, a fer un bany, i a Vilabella per dinar. Tot estava força ple, malgrat la Covid19 i vam haver de reservar un hotel no gaire conegut per nosaltres, i no gaire ben puntuat, un xic allunyat, però que va fer el fet: l’Hotel RH Casablanca & Suites, un típic i tòpic complex de platja, pas mal du tout!
La resta… poca història. Platja al matí i visita a la fabulosa vila bella a la tarda. Descans assegurat. Per dinar vam anar un parell de vegades a la Pizzeria Serredal, que estava propera a l’hotel. Gran encert. Molt bon lloc. Els sopars els vam fer al Buffet lliure del mateix hotel, que era com tots els buffets dels hotels de platja del món sencer.
Aprofitant el pont de la Pasqua de Pentacosta, o segona pasqua, vam anar a una de les nostres destinacions més preuades, el Pirnieu d’Osca, i a un dels nostres hotels més carismàtics, l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic de la nostra història. Amb el seu fantàstic Spa, on sempre hem estat de fàbula. Vam arribar-hi a la tarda, després d’un matí de platja a La Mora, a Tarragona, i de dinar a Vilabella. Temps de fer una nova banyada a la piscina climatitzada i de sopar al seu deliciós restaurant La Estiva, fabulós restaurant. El dia següent oportunitat d’or per redescobrir el parc natural d’Ordesa. Aquesta vegada vam pujar riu amunt fins veure les imponents cascades que hi ha. Valia la pena.
En acabat baixàrem fins el bonic poble de Broto on vam dinar al restaurant Casa Joaquin, molt bé. Carn a la brasa molt bona. Després de dinar fem un volt per Broto, església, carrers de pedra estrets i cascada del Sorrosal, espectacular com sempre. Tornada a Sabiñánigo i tarda de Spa. De meravella. A la nit un greu problema. Tot tancat. Acabem a la Pizzeria Italian’s. No hi haguèssim anat mai… però és un lloc molt recomanable. El dia de tornada vam anar molt bé, autopista buida, tant ràpid fèrem el camí que vam arribar a dinar a casa.
Grans rutes i viatges 