Tag Archives: basilica

Setmana Santa 2019 a Múrcia

Aquesta Setmana Santa tardana, era a mitjans abril, vam decidir anar a la platja i, per això, vam escollir Múrcia. A més, en aquesta desconeguda capital llevantina hi fan unes processons molt divertides que ja havíem viscut abans. Sortírem de Barcelona i paràrem a dinar a l’Ametlla de Mar, al gastrobar Sal Moreno, un bar de tapes d’autor al costat de la cala S’Alguer, al centre del poble. Molt bé. Feia dia de platja. I la de l’Ametlla estava guapíssima.

Seguírem fins a València on dormírem, com sempre, al Holiday Inn Express Bonaire, al centre comercial. Senzill, barat i convenient. Tarda de botigues. Sopar al restaurant Sorsi e Morsi, al mateix centre comercial Bonaire. Bona pasta i bones pizzes. No falla. L’endemà continuàrem cap a Múrcia via Yecla i Jumilla. Arribàrem a la ciutat a mig matí, i anàrem a dinar a la Imperial, un restaurant italià molt bo. Tarda de turisme, amb una primera processó. La catedral, preciosa. El Casino mudéjar guapíssim, teatre Romea, carrers… tot bonic!

Ens allotjarem a l’Hotel Siete Coronas, molt bé, el millor de Múrcia. I la primera processó, molt xula. Sopar a la Taberna La Parranda, la petita, no la gran de la plaça de Sant Joan. Bé, el primer dia, malament el segon. De tornada, una petita visita a la ciutat de nit.

L’endemà sortim cap a Elx, que no visitem, per anar cap a Santa Pola i embarcar per l’illa de Tabarca. No habvíem tornat a aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant des de feia molts anys. Val a dir que està igual de maca o més. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, passem vora el mar i les salines de Torrevella, on hi havia flamencs, per anar fins Guardamar. I tornem a Múrcia. Visitem el pati del palau episcopal que estava obert, la catedral de nou i veiem passar la processó. Per sopar anem al restaurant Taberna La Parranda, per segona nit consecutiva. Aquesta vegada no va anar bé. Van trigar molt a servir-nos.

El dia següent, dimarts sant, anem fins a Águilas, i passem a Almería, cap a Pulpí per anar a la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. Ens banyem a la cala Carolina, just al costat. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

En acabar la banyada anem a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, tornem a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente, on tornem a banyar-nos.

Tornem a Múrcia, per veure la processó que surt de Sant Joan, al costat de l’hotel i la de Sant Joan de Déu, no gaire més lluny. Sopar a la pizzeria la Imperial. Fantàstic com sempre. Volta per Múrcia de nit i tornada a l’hotel.

Darrer dia a Múrcia i decidim fer una visita a Cartagena. No fa bon dia com els anteriors i no podrem banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Seguim per anar fins el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que fa pinta de ser molt bonica. Però avui no fa bon dia, el vent bufa fort i l’aigua està remenada. La manga aixeca el nas al fons.

Abans de dinar treiem el nas en un altre paratge natural impressionant, Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià. Fa molt mal temps i el mar està revoltat de veritat.

Anem a dinar al Cabo de Palos, al petit port d’aquest poblet. Ho fem al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegem pel port i per la mar de ponent.

Abans de tornar ala cotxe fem una petita caminada vora la mar de Llevant, molt esverada. Veiem, a la dreta, el far del Cap de Palos. A l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Tornem a Múrcia a temps de veure la processó de dimecres sant. Sopem al restaurant La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Dijous Sant, dia de marxa. Sortim amb cel amenaçador. Plourà tot el dia a partir de Yecla, i a Múrcia s’acabaran les processons per aquest any, sota una forta pedregada. L’autopista està tallada i fem una hijuela per l’horta d’Alberic. Arribem plovent a València, on dinem a la Tagliatella del Centre Comercial Bonaire. Ens allotgem de nou al Holiday Inn Express. A la tarda, tot i plovent, agafem el bus 160 cap a València. Per sort del destí feien portes obertes al palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art.

Sortim i, nova sort, una coral canta angelicalment a la Basílica dels Desemparats… fantàstic!.

Travessem la plaça i entrem a la catedral, on sort del destí, hi ha ofici solemne presidit pel cardenal Cañizares i processó amb el Sant Grial.

Tornem a l’hotel amb bus. Diluvia. Xops anem al restaurant, molt bo de nou. És el Sorsi e Morsi, un valor segur. L’endemà retorn a casa. El cotxe d’uns amics punxa una roda. La Guàrdia Civil l’auxilia. Perdem unes hores, en una tornada lenta a Barcelona, a 80 per hora. Dinem a l’Ametlla de Mar. Tot ple. Anem a un bar de tapes, anomenat Pica-Pica, fabulós, una troballa. molt recomanable.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Espanya, Europa, murcia

Croàcia i Eslovènia, estiu 2017

L’estiu de 2017 vam fer un viatge fins Croàcia i Eslovènia. Vam sortir de Barcelona cap a Montpellier on vam fer nit i sopar a l’hotel Novotel d’aquesta ciutat, a peu d’autopista. Seguírem cap a Grenoble, als Alps francesos, on hi ha un Novotel al mig del camp, a Voreppe. Hotels tots ells molt barats i familiars. Vam sopar al restaurant italià, molt bo, anomenat Carmelina. Molt recomanable. D’allà cap a Milà, a Itàlia, passant pel coll del Mont Cenis, espectacular pas alpí del que no tenim fotos perquè plovia. Dinem en un restaurant d’un hotel xinès d’Avigliana, poble proper a Torí. És diu Vittoria i està davant de l’estació del tren. No vam menjar malament. Menjar xinès, pizza i pasta. Seguim cap a Milà, i ens allotgem i sopem al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. No visitem ni Montpeller, ni Grenoble, ni Milà, viles totes molt xules però molt conegudes. L’endemà marxem cap a Venècia, arribant al migdia a Mestre, on hi ha un bon hotel Novotel. Per dinar anem a un petit restaurant casolà proper a l’hotel. Es diu l’Osteria de Mariano. Menú del dia cantat, pasta fresca sempre, qualitat a preu raonable. Un veritable museu on parlareu amb els amos de què i com voleu menjar i veure. El recomanem. L’endemà recorrem Venècia una altra vegada. I aquesta vegada no hem visitat el pont de Rialto, ni el pont dels sospirs, ni la plaça de Sant Marc perquè era la enèsima vegada que hi anàvem. Ens hem allunyat voluntàriament de la massa humana que deambula seguint la ruta de formiguer entre Piazzale Roma, on us deixen els busos i el modern tram, (una novetat interessant), i hem recorregut coses que no havíem vist, i d’altres que no es veuen gaires vegades. Així la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Acabat de dinar hem anat al Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano. I anar aleshores cap a la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I hem vist també Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, i l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. Venècia ens encanta.

La Basílica Gloriosa dei Frari està repleta d’obres d’art i és poc coneguda i visitada. L’altar major és obra de Tiziano i les capelles laterals acullen talles de diversos artistes, com ara el Sant Joan de Donatello.

A la nit tornem a l’hotel i a sopar anem a un restaurant molt divertit, casual, instal·lat en una antiga fábrica, servit per gent jove: Ae Oche 4 Cantoni. Genial. El dia següent começa l’aventura croata. Croàcia, la península d’Istria, és presenta com una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. Dominen un paisatge verd com ara Escòcia, amb boscos frondosos sota un cel blau. Motovun és un d’aquests pobles.  Travessem Triestre i Eslovènia per arribar-hi. Primera frontera!. Ens allotgem en una casa rural fantástica que hem llogat sencera: Motovun House. Molt maca. Típica, equipada. Dinem en un restaurant abans d’instal·lar-nos: La Kanoba Mondo, al centre del poble, i a la nit ho vam fer sempre al restaurant Pod Voltom, al mirador damunt la vall, sopar amb vistes… molt romàntic. El poble és peatonal però ens van deixar pujar amb cotxe. Dona gust recórrer els carrerons empedrats amb lloses blanques, polides pel pas dels anys. Fer el tomb a la muralla i veure caure la tarda damunt dels camps mentre sopes a la fresca.

Des de Motovun vam anar a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, el temple d’August… i la catedral.

Amfiteatre romà a Pula

Arc dels Sergis

Porta d’Hèrcules i mosaic romà a Pula.

També vam anar a Rovinj, bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. On vam dinar a la Pizzeria da Sergio, només pizzes, però molt bones, al carrer peatonal del poble antic, Grisia.

I a la tarda vam acabar a Porec, a una trentena de kms. de Motovun, a veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO.

El dia següent marxàrem de Motovun camí de Zadar. En el camí paràrem a la ciutat d’Ogulín, en els boscos i muntanyes del nord de Croàcia, on vam veure el castell Francopan. Vam dinar al restaurant de l’hotel Francopan, molt bé i bé de preu.

Seguírem la ruta cap a Zadar on vam allotjar-nos als apartaments Lavandula, molt moderns i molt bonics, a tocar de la platja i a 10 minuts del centre. Encara vam poder anar a la platja, i veure la famosa posta de sol de Zadar, per arribar-nos a sopar al centre, al restaurant 2 Ribara, fantàstic.

La porta d’entrada recorda que Zadar fou també veneciana

La basílica de Sant Donat és una joia pre-romànica bastida damunt del fòrum romà fent servir bases de columnes i temples romans.

L’endemà, des de Zadar vam fer una excursió a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja.

De tornada a Zadar vam dinar al costat dels apartaments en un restaurant típic amb aires de taverna grega: el Kuzina. Molt bo i barat. Tarda de platja i nit a Zadar. Nova passejada pels carrers d’aquesta bella ciutat, entrada a l’església de Sant Donat, guapíssima, visió de la posta de sol i sopar, de nou, al 2 Ribara.

L’endemà marxem de Zadar amb destinació Dubrovnik. L’aduana ens fa perdre una bona estona, i les cues per travessar Naum, un petit enclavament de Bòsnia, encara més. Sortint del mal pas ens dona temps d’anar fins la petita ciutat fortificada de Mali Ston, a dinar al port. Ho fem en el restaurant Kapetanova Kuca, que pertany a l’Hotel Ostrea. Bo, sofisticat, bona relació qualitat preu. Acabat de dinar passegem pel poblet pescador de cases de pedra.

Continuem camí de Dubrovnik on arribem a la tarda. Ens allotgem a l’Hotel Àdria, molt bé. Luxe. Piscina coberta. Tenim mitja pensió. Sopar buffet molt arreglat. Cau el vespre i baixem a la ciutat murallada de Dubrovnik. Aparquem al pàrquing públic, car, i baixem a peu les escales. És Disneylandia. Bonic però massa turístic.

L’endemà intentem entrar a Bòsnia per visitar Mostar. L’aduana estava impracticable. Girem cua, travessem Naum prou bé i arribem a dinar a Baska Voda, un bonic poble de la costa. Ho fem a la konoba Toni, barateta i bon servei. Després anem a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat a tocar de la platja. Bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. La platja de pedres de Baska Voda és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

L’endemà toca una de les perles del viatge, la ciutat de Split, ubicada tota ella en un fastuós i immens palau imperial de Dioclecià. La porta nova o aurea dona accés a l’entramat de carrers medievals bastits dins de les estances del palau. Al peristil convertit en plaça, al mausoleu imperial fet catedral, als soterranis fets basar. Increïble!.

       

A Split dinem prop de la porta aurea a la pizzeria Portas. Bona teca, a bon preu. Bon servei.

Acabem el dia a Trogir, on arribem a la tarda, sempre pendents d’un incendi forestal que ens ha acompanyat des que vam sortir de Baska Voda. Anem de pet a Villa Tudor, on hem llogat unes habitacions amb vistes a la magnífica ciutat amurallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofitem la tarda per anar a la platja de l’illa de Ciovo, a uns kms. de Trogir, molt amable i maca.

Image00001Image00002

El dia següent vam sortir de Trogir cap a Zagreb, per l’interior, per poder visitar els llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on vam passar pràcticament tot el dia fent senderisme, muntats en trens i en vaixells, parc amunt, parc avall. Vam dinar a Korenica, prop de la frontera, en una zona devastada per la guerra. Ho vam fer al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Després, a la tarda, arribàrem a Zàgreb.

Com ja hem dit, havent vist els llacs de Plivitze, seguírem fins a Zagreb, la capital croata, on vam dormir a l’hotel Internacional, allunyat del casc històric, però ben comunicat. Clàssic.

Zagreb te districtes que recorden encara el realisme socialista de Tito, amb blocs per obrers. Però el seu casc antic és bonic, amb la catedral i el castell.

L’endemà vam fer una sortida per visitar la Croàcia interior, més desconeguda. Vam anar a Belec per veure la meravella barroca de l’església de Santa Maria de les Neus. Demaneu la clau a la casa de pagès del davant si la trobeu tancada.

Vista l’església continuem cap a Varazdin, ciutat barroca per excel·lència, plena de palaus i esglésies, amb una catedral bellíssima i un castell molt evocador. Val la pena fer una parada a Varazdin en un viatge a Croàcia. Allà vam dinar a la pizzeria Àngelus, un lloc molt recomanable. Bon menjar pec pocs diners.

A la tarda tornada a Zagreb, amb nova visita a la ciutat antiga. L’endemà abandonem Zagreb per anar cap a Eslovènia. Parem un moment a veure el poble encantador de Somobor abans de creuar la ratlla.

A Eslovènia ens allotjàrem a l’Hotel Radisson Blue de Ljubljana, la capital. Situat lluny del centre però molt luxós. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. A Ljuljana vam dinar, tard i de patacada, en un restaurant d’un centre comercial proper a l’hotel. Per sortir del pas i prou. Es diu Al Capone, una típica pizzeria de cadena. Aquella tarda nit, i l’endemà, visitàrem Ljuljana. A la nit tornàrem a l’hotel a sopar, al bar, gens malament.

Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell, quatre carrers medievals, un riu, uns ponts, el dragó de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó.

Tocava ara descobrir una mica els Apls Julians d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on ens vam banyar, i on vam dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco.

A la tarda tornada a Ljuljana, i sopar al restaurant Marley & Me, l’únic que tenia lloc i que no va estar pas gens malament. El dia següent tocava tornar cap a casa. ho vam fer via Vicenza, on vam parar a visitar la ciutat, renaixentista, preciosa, amb la basílica palladiana, la catedral i les esglésies. Vam dinar, molt bé de veritat, al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

Seguim cap a Milà, i ens allotgem i sopem al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa, on ja vam fer-ho a l’anada. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. L’endemà marxem cap a Grenoble, travessant el Mont Cenís, magnífic pas alpí, de nou amb pluja. I baixem a Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès.

Dinem a Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

Anem a dormir a Grenoble, als Alps francesos, al mateix Novotel que hi ha al mig del camp, a Voreppe. Vam sopar al mateix Novotel. Bé. El nostre preferit, el Carmelina, restaurant molt recomanable, estava tancat aquell dia. I d’allà, l’endemà, cap a casa, amb parada a Figueres per dinar al millor restaurant i hotel de la ciutat, el Can Duran.

Deixa un comentari

Filed under 2017, Europa, França, Itàlia

Torino i Aosta pel Nadal

Pel Nadal de 2010 vam fer una sortida a la Vall d’Aosta i Torino, molt bonica. La Vall d’Aosta és una regió autònoma italiana, que toca a França i que està situada al cor dels Alps més alts i potents, al peu del Montblanc. Tot i que sembli estrany, només està a 770 kms. de Barcelona. Vam sortir la tarda de Sant Esteve, després d’un dinar familiar, i vam arribar a dormir a Montpellier, al Novotel, on també vam sopar. L’endemà sortírem cap a Torino parant a Orange una estona per veure el seu fantàstic arc romà.

Vam continuar ruta per una carretera panoràmica, per Nyons, Serres, Gap, Briançon i passant el coll de Montgenevre, arribar fins a Torino travessant els Alps. A Gap, on vam dinar al Petit Casino del supermercat Geant, cosa que fèiem habitualment llavors. Seguírem cap a Briançon, i passàrem la frontera pel pas de Montgenevre, totalment gelat.

Arribàrem a la ciutat de Torí, ja fosc. Ens hostajarem al Novotel Giulio Cesare, a l’entrada de Torino. No feien sopars, aquells dies tenien el restaurant tancat. Per això vam anar al centre de Torí, al restaurant Spada Reale, un bon lloc, amb pizzes i altres menjars. La nit accentua la linealitat, les perspectives d’aquesta vila de carrers rectes, neoclàssics.

L’endemà varem pujar cap al Vall d’Aosta. En entrar-hi vam dirigir-nos cap a Breuil-Cervinia, per la quantitat de neu que s’acumula en aquesta estació d’esquí, i per les vistes del Cervino. Si la vall principal és magnífica, ens mancaran les paraules per descriure les valls secundàries, com la de Cervinia, que s’endinsen per atanyer les sobiranes capçaleres del Mont Rosa, del Cerví, o del Montblanc, gegants d’Europa, amb més de 4000 mts. d’alçada. Son valls precioses, escarpades i rialleres, menys severes que la vall mare, més asolellades. N’hi ha una dotzena, totes fantàstiques, ideals per passar un Nadal a la neu.

Seguidament anàrem a la capital de la Vall d’Aosta, Aosta, al mig del vall, que és una capital jove i dinàmica, amb un passat romà esplendorós, amb arc de triomf inclòs, i nombrosos temples medievals, com Sant Orso o el Duomo, una església romànica amb un campanar xulo.

Vam dinar al poble de La Salle, en un restaurant diferent: Pizzeria da Gigi. No us espanteu per la pinta del lloc. Cuina sarda de tota la vida. Demaneu-li a la Valeria quins plats ha fet la seva mare aquell dia. De tornada tornàrem a parar a Aosta, quan ja queia la tarda.

L’endemà sortim ben aviat de l’hotel per anar a la basílica de la Superga, en un matí clar, sec i fred. Vistes fabuloses de la ciutat de Torino i dels Alps nevats.

Acabada la petita excursió a la Superga, continuem de nou cap a la Vall d’Aosta, aquesta vegada per arribar fins  Courmayeur, on vam visitar el poble, gaudir de la neu i vam veure el pavelló olímpic.

Per dinar anàrem fins el restaurant de l’hotel Maison Tissiere, al poblet d’Antey-Saint André, fantàstic. I tot seguit ens endinsàrem a la Vall de Cogne, al cor del parc nacional del Grand Paradiso, reserva d’Europa. Cogne, al final de la seva vall, és un poblet de conte de fades, amb restaurants i hotels maravellosos, paisatges idil·lics i una natura verge.

  

Tornada a Torino, sopar al restaurant de cada nit, dormir al Novotel i despedir-se d’aquesta bella ciutat del nord d’Itàlia.

El dia següent agafem el camí de tornada. Parada a Briançon per veure la ciutat amurallada per Vauban, l’església i les portes defensives.

Continuem cap a Mont Dauphin, una altra vila amurallada per Vauban, plena de neu, on vam dinar a l’estació, en un hotel i restaurant de carretera, però pas mal, Hotel Lacour, on havíem dormit de joves.

Continuem carretera avall, seguint el riu Durance, i parem de nou a Sisteron, ciutat en un congost del riu, amb un castell i església interessants, i un casc antic que està prou bé.

Seguim cap a casa, ja de nit, travessant la Provença, fins arribar a Nîmes on vam dormir al Novotel Atria, al centre, davant mateix del fabulós amfiteatre romà de la ciutat, i no lluny del temple, també romà, magnífic.

Continuem l’endemà cap a Barcelona, amb una parada a Narbonne per veure el seu petit mercat de Nadal, i la Catedral, sempre tancada quan hi arribem. Per dinar, com sempre, a Can Duran, a Figueres. Excel·lent!.

Deixa un comentari

Filed under 2010, Europa, França, Itàlia

Pont de la Puríssima: Toulouse

tolosa2012

L’any 2012, pel pont de la Puríssima, anàrem a Tolosa de Llenguadoc a veure el seu famós mercat de Nadal. Era el primer cop que el vèiem, aquest mercat tan anomenat. Pujàrem per Berga, cap al túnel del Cadí, i la Cerdanya, i dinàrem, com molts cops ho hem fet, al restaurant de l’Hostal Rusó, a Llívia. Senzill i casolà. Menú bé de preu. Continuàrem cap a Tolosa, on ens vam allotjar, molt bé, molt cèntric, al Novotel de la Plaça Wilson. Tot seguit anàrem cap a la gran plaça del capitoli, on hi ha l’ajuntament, per veure el mercat de Nadal, preciós, increïble. Sopàrem al Pizza Pino, molt bé, delicioses pizzes, just al costat de l’hotel, a la mateixa place Wilson.

IMG_1359IMG_1361IMG_1251

L’endemà, petita excursió per veure la ciutat d’Albí, amb la seva catedral gòtica fabulosa. Plovia força i vam aparcar el cotxe al mercat. Dinàrem en una mena de braseria just als soterranis del propi mercat. Un lloc una mica estrany.

IMG_1269

A la tarda continuàrem la ruta cap a Lautrec, un petit poblet medieval, dels anomenats “Plus Beaux Villages de France”.

IMG_1271

Seguirem cap a la bonica vila de Castres, una ciutat travessada pel riu Agout, en que les cases dels tintorers s’emmirallen en les aigües quietes com en la nostra estimada Girona. Era ja cap al tard i la semblança fou colpidora i molt real. Aquí també fan un mercat de nadal força lluit.

IMG_1281 IMG_1286 IMG_1289

Sopàrem de nou al pizza Pino, i a dormir!. L’endemà visita a Toulouse, llocs que no havíem pogut visitar en altres estades, com ara la magnífica basílica romànica de Sant Serni, joia del romànic europeu.

IMG_1308IMG_1302

Al migdia férem cap a la vila de Montauban, amb la seva plaça de la República i els seus carrers tallats en angle. Te una catedral, força lletja, i un museu Ingres que no vam veure. Dinàrem, molt bé per cert, en un petit bistró proper a la plaça, anomenat Le Contre Filet, al 4 de la Rue de la Princesse. Ocupàrem una taula al galliner.

IMG_1313

AIMG_1317

Retornats a Tolosa, encara vam tenir temps de fer una volta pel museu dels Agustins, un convent, amb la seva església, claustre gòtic i dependències monacals, ple d’obres d’art, tot molt decimonònic, però amb bones pintures i escultures.

IMG_1329IMG_1334

En acabat, el dia següent, tornàrem cap a casa, aquesta vegada via Carcasonne i Narbonne, parant a dinar a l’excel·lent restaurant de Can Duran, a Figueres, una aposta segura de qualitat. Menú a preu molt raonable. En sortir, carretera i cap a casa!.

 

Deixa un comentari

Filed under 2012, França

Estiu de 2013: Alemania

alemania1alemania2

El viatge a Alemanya de l’estiu de 2013 va començar a Barcelona. Vam pujar cap a Perpinyà i vam dinar a Narbona, al Casino Cafeteria, barat i de patacada. Seguírem fins arribar al Novotel de Valence, als afores de la ciutat francesa. Molt bé. Habitació familiar gran, restaurant agradable en un entorn natural increïble, amb un petit riu al costat, dins el bosc, i gran piscina. Feia molta calor a la vall del Rhône.

IMG_0041

L’endemà seguírem cap al nord. Dinàrem a Dôle, antiga capital del Franc Comtat, vila medieval bonica, amb una col·legiata que cal veure.

IMG_0045

Continuàrem cap a Friburg im Brisgau, on arribàrem al caure la tarda. Ens allotjàvem al Novotel de la ciutat, cèntric, amb piscina interior coberta. Sopàrem al carrer, perquè era una festa tradicional alemanya, d’aquelles en que una orquestra toca i tothom canta. El menjar te’l busques tu, en les paradetes que hi ha a la plaça. La cervesa va a dojo!. L’endemà visitàrem de bon mati la ciutat. La catedral, el mercat de les flors… molt maco.

IMG_0049

Seguírem el nostre camí, ara cap a la ciutat medieval i barroca de Heildelberg, preciosa. Impensable perdre-se-la en un tour per Alemanya, amb el castell, la porta fortificada, les esglésies, el mercat, carrers i places. Dinàrem a l’Osteria Alfredo, en ple centre, una pizzeria prou bona.

IMG_0070

Continuàrem cap a Magúncia, Mainz, on estàvem allotjats a l’Hotel Novotel, esplèndid. Per sopar anàrem a la vora de la catedral, en un bar de la mateixa plaça, el Hintz & Kuntz, una estranya cafeteria què, no obstant, estava bé, però no com per tornar-hi. Havent sopat, una vista al magnífic Rhin!.

IMG_0082IMG_0086

L’endemà continuem la ruta, ara seguint les petges de Luter i Bach, cap a Eisenach, vila on s’aixeca el castell de Wartbourg, on Luter va traduir la biblia a l’alemany mentre s’amagava de l’emperador, i la casa natal de Bach. Ho vam visitar tot.  Dinàrem a Eisenach mateix, al restaurant La Grappa, al centre de la vila. Bé.

IMG_0096

Seguírem fins a la ciutat d’Erfurt, amb la seva plaça, el pont amb cases semblant al ponte veccio de Florència… bonica.

IMG_0112IMG_0106

Finalment arribàrem a Gera, una ciutat industrial, bombardejada a la II guerra mundial, destrossada pel comunisme estalinista, on teníem el nostre Novotel. Sopàrem a la pizzeria Toscana. Força bé. Des de Gera férem una escapada a la meravellosa ciutat de Dresden, capital històrica del regne de Saxònia. Una ciutat que impressiona pels seus palaus barrocs increïbles, les seves esglésies fantàstiques, o els museus meravellosos. Però encara impressiona més pel seu ambient, per les seves pedres negres, cremades pels bombardeigs de la RAF a la segona guerra mundial, en revenja dels atacs a Londres, o de Coventry. Dresden era una ciutat bellíssima, i encara ho és, però impressiona la negror de les parets, l’ambient recollit, mut, silenciós. Li diuen la perla de l’Elba, perquè ofereix, com un aparador, totes les seves gràcies, exposades en una corba d’aquest riu. Admireu el seu palau renaixentista italià, el Zwinger, amb entrada gratuïta, i els seus jardins bucòlics, i l’edifici de cortesia. Gaudiu de la catedral nova, del palau dels Ducs de Saxonia, amb la maravellosa i increible boveda verda, que és la cambra del tresor, conservada des del segle XVIII, intacta, tal i com va ser dissenyada. I els museus encantadors i sorprenents, com l’armeria o el museu turc. Vibreu davant la imponent cúpula reconstruïda de la basílica de Nostra Senyora, que va cremar durant 5 dies i va caure. Va ser reconstruïda l’any 1998, com un puzzle gegantí de 51.000 pedres. Vàrem dinar al Gansedieb restaurant, molt bé, recomanable.

IMG_0121IMG_0135IMG_0128IMG_0114IMG_0150

Després de visitar Dresden, tornada a Gera, pizzeria Toscana per sopar i Novotel per dormir. El dia següent vàrem anar ja cap a Berlín, però amb parada a Leipzig, la ciutat on Johan Sebastian Bach va compondre les seves obres. Vam veure l’església de Sant Tomàs, on hi ha la seva tomba.

IMG_0161IMG_0163 IMG_0165

De nou en camí cap a Berlín paràrem a dinar a Wörlitz, on aprofitàrem per passar la tarda al magnífic parc natural.

IMG_0169

Seguírem cap a Berlín, on dormíem a l’hotel Novotel del centre. I anàrem a sopar a la trattoria Peretti, prop d’Alexander Platz. Els següents dies foren per Berlin, la capital d’Alemanya, la ciutat més dinàmica i vibrant d’Europa. Berlin te moltes coses: el bust de Nefertiti al Neues Museum, a l’illa dels Museus. La porta de Istar, de Babilonia, amb els seus rajols blaus i els lleons. L’altar de Pèrgam, al Pergamon Museum, al costat del Neues, a l’illa dels museus també. Els edificis de la Postdamer Platz, amb el Sony Center. La torre de la TV de l’Alexander Platz, la més alta d’Europa. O la cúpula del Reichtag de Norman Foster. I què dir de les restes del mur? I ens vam fer una foto amb els soldats falsos del Check Point Charlie. Berlin també son els seus parcs, com el Tiengarden, inmens, o el monument a l’holocaust, laberint de pedra, o la porta de Brandemburg. O Charlottenburg amb el castell Sanssouci, rococó, del reis prusians. I, en acabat de tot això sempre tornar al Novotel Berlin Mitte. Molt bé. Cèntric, a 500 mts d’Alexander Platz i dels museus. I per sopar la pizzeria, bona relació qualitat i preu: Peretti.

IMG_0195IMG_0199IMG_0204IMG_0216IMG_0224IMG_0226IMG_0235IMG_0246IMG_0252IMG_0256IMG_0267

Acabada l’estada a Berlín tocava visitar les ciutats del Bàltic, les de la Hansa. Començarem per Schwerin, amb el seu llac i el castell, per anar a la ciutat hanseàtica de Lubeck, rodejada d’aigua, en una illa. Crida ben aviat l’atenció la meravellosa porta medieval, o la plaça del mercat, amb els edificis que la tanquen, renaixement bàltic en estat pur, un dels cascs antics millor conservats d’Europa, amb església de Santa Maria. Per dinar vam anar al tradicional i reconegut Schiffergesellschaft instal·lat en una antiga casa del gremi de mariners.

IMG_0315IMG_0362IMG_0360

Per arribar, finalment a la guapíssima Hamburg, ciutat mercantil, vital, amb l’ajuntament gòtic i el port amb els canals i magatzems, ara quiets, plens de vaixells i mercaderies 100 anys endarrere. Aquí dormírem i sopàrem al al Novotel.

IMG_0393IMG_0378IMG_0380IMG_0392

I l’endemà, d’Hamburg, ja de tornada, sempre cap el sud, ens trobarem en el camí la formosa vila medieval de Bremen, la dels músics, una vila preciosa que us recomanem. Perquè Bremen és preciosa. Ens vàrem quedar bocabadats davant els monuments de Bremen. La plaça del mercat, amb el seu ajuntament renaixentista, les cases burgeses, o la catedral. No deixeu d’admirar la famosa estatua del cavaller Roland, defensor de les llibertats de la vila.

IMG_0399IMG_0401

De Bremen cap a Munster, on dinàrem al restaurant Stuhlmacher, al centre de la ciutat, molt bo, i visitàrem la catedral.

IMG_0422

Continuàrem camí cap a Köln, la ciutat on teníem encomanat el Novotel per dormir. Aquesta ciutat, a les vores del vell riu Rhin, ens encanta. Colònia és una fita que cal visitar, sobretot la la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa. A dins hi ha la tomba dels Reis Mags d’Orient. I en pont dels enamorats, tocar del Dom, sobre l’aigua marró del Rhin, amb milers de candaus penjats. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. A la web de turisme  hi ha tota la informació. A Colònia vàrem dinar i sopar en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Perfecte!.

IMG_0432IMG_0429IMG_0442IMG_0444IMG_0449

L’endemà anàrem amb tramvia als afores, per visitar el palau Augustusburg  de Bruhl, un palau barroc, una delicia rococó dels princeps arquebisbes de la vila, amb salons maravellosos, i un jardí a la francesa, i un bosc a l’anglesa encantadors.

IMG_0464

Al dia següent férem via fins Mainz, de nou la nostra Magúncia, ciutat fabulosa, però sense pujar per la riba del Rhin, bonica però massificada i que ja coneixíem, per parar un moment al monestir de Maria Laach, que no va ser tan bonic com esperàvem, i a Limburg, petita ciutat gòtica, amb una catedral ben divertida. Allà mateix vam dinar al Bella Citta Veccia, una pizzeria molt bona.

IMG_0479IMG_0492IMG_0482IMG_0499

La nit la vam passar, per segon cop en aquest viatge a Magúncia, en el seu fantàstic Novotel. I aquesta vegada, que era dia 18, vam decidir sopar en un lloc ben diferent, que us recomanem de tot cor. És fabulós. Es diu Heiliggeist, és increible. És el número 1 del Tripadvisor de Mainz i s’ho mereix. I bé de preu. Bones pizzes!.

IMG_0509

L’endemà continuem viatge, ara camí d’Strasbourg, parant a Worms i Speyer, ciutats imperials, amb catedrals divines, (us ensenyem la de Worms per fora, i la d’Speyer per dins). A Speyer (Espira) hi vam dinar, prop de la gran plaça on hi ha la torre medieval, al restaurant Zur Alten Münz, fantàstic, super recomanable!.

IMG_0521IMG_0525IMG_0522

Continuem camí cap a Strasbourg, que ja coneixem. Visita de metge. Aparcar i tornar a veure la catedral, només la catedral i el seu entorn. Ja tornarem. Tenim l’hotel a Colmar, un novotel, no el millor. Ara passarà a ser un Ibys Styles. En canvi la petita Venezia de Colmar, la bellíssima ciutat medieval alsaciana, no defrauda mai. Sigui estiu o hivern, sempre guapa.

IMG_0549IMG_0558

Sortim de Colmar de tornada ràpida cap a casa. Parada a Tournus, per admirar l’abadia romànica, i dormir i sopar a Lyon, al Novotel. No vam perdonar, però, una visita al centre de Lyon, en tramvia i tornada en bus. Per poc no arribem a l’hotel. Una aventura!.

IMG_0561IMG_0570IMG_0573

De baixada parada a dinar a Montpellier, al Novotel. I finalment casa, Barcelona.

 

Deixa un comentari

Filed under 2013, Alemanya, Europa, França

París, estiu 2014

paris2014

L’estiu de 2014 vàrem anar a París, a Eurodisney, tot passant per Futuroscope. Sortim de Barcelona i anem a dinar a Llívia, al restaurant Rusó, senzill i casolà, sense pretensions, bon menú, preus d’escàndol. Entrem a França creuant el port de Puymorens, camí de Toulouse, on havíem reservat l’Hotel Novotel prop de l’aeroport de Blagnac, als afores. Sopar al mateix hotel. Bé. L’endemà tornem a la carga, pujant tot dret cap a Poitiers, però amb parada a la bella ciutat medieval de Turenne, dalt el seu turó, i segona parada a la bellíssima i espectacular Collonges la Rouge, on vam dinar, molt bé per cert, en una petita pizzeria anomenada Lou Brasier.

IMG_3317IMG_3338IMG_3356

Aquella nit ja dormírem al Novotel de Futuroscope, a tocar del parc d’atraccions, al qual dedicàrem tot el dia. Sopàrem, dues nits al mateix hotel, i dins el parc dinàrem al restaurant Saveurs du Soleil, el més mediterrà que vam trobar!.

IMG_3358

El dia següent reprenem la marxa camí de Le Mans, però amb parada a la Vall del Loire per visitar un monestir fabulós: Fontevraud l’Abbaye, lloc on reposen les restes de, per exemple, Ricard Cor de Lleó.

IMG_3386IMG_3374IMG_3373

Dinàrem ja a Le Mans, meravellosa ciutat medieval, amb una catedral d’infart, i un casc antic de fàbula, en una pizzeria cèntrica: la Pizzeria Capitole, excel·lent. molt recomanable. Dormírem al Novotel de Le Mans, on també sopàrem.

IMG_3394IMG_3397IMG_3398

El següent dia passarem a visitar la catedral de Chartres, camí ja de París. La seva encantadora catedral, amb els seus vitralls, ens sedueix cada vegada que fem aquest camí.

IMG_3418IMG_3412IMG_3410

Continuàrem, rodejant París, fins arribar a Marne-la-Vallée, Noisy le Grand, on hi havia el nostre Novotel, on vam dormir i sopar. L’endemà una part del grup va anar a Eurodisney, on va passar el dia, i l’altre va anar a visitar el Museu del Louvre i la basílica de Saint Denis, i va fer un volt per París, dinant al Pizza de l’Arte del Boulevard Saint Michel, al barri llatí. Perfecte!.

IMG_3495IMG_3497

El dia següent, aquesta vegada tots plegats, vam anar a fer un tomb pels llocs més emblemàtics de París…

IMG_3439IMG_3458

Dinàrem al mateix Pizza del Arte del dia anterior, tornàrem al Novotel de Noisy i, l’endemà, ja en el camí de tornada, deixàrem París. En la nostra ruta cap al Sud ens aturàrem a Bourges, on vam dinar al Pizza del Arte, als afores de la ciutat, i on vam visitar l’esplèndida catedral, la més gran de França, i els carrers antics plens de cases amb pans de fusta.

IMG_3511IMG_3521

Seguidament fou el torn d’una altra joia medieval: la fantàstica abadia de Noirlac, a la Borgonya. Simplicitat aclaparadora i bella.

IMG_3530IMG_3536

Dormírem a Clermont Ferrand, al Novotel, i allà mateix sopàrem. La ciutat i la seva catedral no la vam tornar a visitar, feia poc ho havíem fet. El dia següent continuàrem la ruta cap a Barcelona, parant al bonic poble medieval de La Couvertoirade, on dinàrem, molt bé, al restaurant L’Hospitalier, en una placeta dins la vila closa i murada.

IMG_3588

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2014, Europa, França

Les Bardenes Reales 2016

bardenas

Sortírem de Barcelona camí de Zaragoza, parant a dinar al restaurant Siskets de Torrent de Cinca. Excel·lent menú de cap de setmana, qualitat a preu una mica alt. Bona acollida i bona cuina. Continuem cap a Zaragoza on ens allotgem a l’Hotel Alfonso, en ple centre, amb piscina climatitzada al soterrani, a l’hivern, i piscina al terrat, amb vistes, a l’estiu. Habitacions petites, però correctes, desdejuni bufet correcte també. A la tarda, visita de la ciutat, Basílica del Pilar, Seo… rua de carnaval i piscina doncs!. Per sopar la canalla demana pizza. Anem a La Mafia, és clar.

IMG_8608

IMG_8611

L’endemà agafarem l’A-68 en direcció Logroño i Tudela per anar a les Bardenas Reales de Navarra, a tocar d’aquesta darrera població. S’entrà al parc natural per Arguedas, camí de la base militar aèrea. Al km. 6 hi ha un centre d’interpretació, molt modern, on personal amable us donarà les indicacions convenients. Pistes de terra, en bon estat, us permetran l’accés a aquesta fantàstica reserva de la Biosfera. No tenim paraules per descriure aquesta estranya bellesa.

IMG_8510IMG_8517IMG_8547IMG_8559IMG_8576IMG_8577

A dinar anàrem a Tudela, ciutat que ens agrada molt i molt. A l’Hostal Remígio, naturalment, tot i que el menú dels festius és car, molt car. El dels laborables molt més econòmic. Matèria prima de primera, verdures de l’horta, servei de luxe… Havent dinat… una volta per la Tudela medieval, call jueu, ciutat àrab, catedral fabulosa… el riu Ebre… Tornarem!. Segur!.

IMG_8590IMG_8591IMG_8581

La nit, de nou, Zaragoza, a l’Alfonso i la seva piscina. Caminem per una Zaragoza menys coneguda, l’Ebre, les esglésies mudèjars, el teatre romà… Sopar de tapes, ara manem els grans, a La Pilara. Increible l’ambient i les racions, què bones!.

IMG_8628IMG_8607IMG_8603IMG_8645

Retorn a casa el tercer dia, pont de carnestoltes, amb mono de terres àrides. Anem a Alcañiz, vila forta, poderosa. Amb el seu castell calatravo, ple de pintures murals gòtiques, desconegudes. Amb la seva plaça d’España que mereixeria estar a Itàlia, amb la seva col·legiata de planta catedralícia, el Guadalope baixa dormint, encerclant la ciutat.

IMG_8690IMG_8687IMG_8680IMG_8694IMG_8696

Continuem per dinar a Mequinensa, pàtria d’en Jesús Montcada, al Royal 2, a tocar del poble vell, just passar el pont, al costat del Museu de la Mina, amb vistes a l’Ebre. Difícil de trobar. Pregunteu: Royal “2”!. Menú cantat, senzill, barat però bo, de qualitat, matèria de primera. Recomanable!. Acabem de veure caure la tarda damunt del riu, de l’aiguabarreig del Cinca, el Segre i l’Ebre, a Mequinensa, quin luxe!.

IMG_8713IMG_8698IMG_8707

De Mequinensa a casa per l’autopista A-2, gratuïta, en dues hores a Barcelona.

 

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under 2016, Espanya