Pont de març 2014 a la Camarga

Pel pont de Carnestoltes vàrem anar a La Camarga, a França. Sortírem de Barcelona i dinàrem a Perpinyà, a la pizzeria Le Napoli, força recomanable. Seguírem, per la costa, camí de Séte, per la platja i les dunes mentre vàrem poder. I, cap al tard, arribàrem al Mercure de La Grande Motte, on ens allotjàrem. Bon hotel, un xic envellit, però les vistes del port des de la finestra de l’habitació valen la pena. Per sopar anàrem al port, a la pizzeria Cosa Nostra, pas mal. Recomanable.

L’endemà anàrem a la Camarga. Primer la increïble ciutat amurallada de Aigües Mortes, un veritable museu a l’aire lliure. Després pas de barca del Rhône, gran riu, per anar fins Saintes Maries la Mer, amb la seva església forta. Allà dinàrem a Chez Vito, bona teca en un local atípic, amb un patró ben atípic, acollidor, original i una mica friki. Però bé.

Havent dinat una excursió per les llacunes a la cerca dels flamencs. I vam tenir sort. En vam veure dues grans colònies!.

Continuem cap a Arles, ciutat romana i medieval esplèndida, amb la seva catedral, les seves Arenes romanes, el riu… quina mà d’art. Quina bellesa. Després tornada a La Grande Motte, i l’endemà, cap a casa, no sense abans parar a dinar a Figueres, a Can Duran, naturalment… Cuina de luxe per un preu molt raonable!.

Setmana Santa a Castella 2014

La Setmana Santa del 2014 la vam passar a Valladolid, fent excursions per tota Castella. Vam sortir de Barcelona per anar a dinar a Calatayud, com sempre al restaurant de l’Hotel Fornos. Menú diari bo, barat i de qualitat, no es pot demanar més. Continuàrem cap a Almazán, el Burgo de Osma i Aranda de Duero. Paràrem a visitar Peñaranda de Duero, un bonic poblet medieval molt i molt maco.

Finalment arribàrem a Valladolid, on ens allotjàrem al Novotel. Molt bé. Aquella mateixa tarda ja vàrem poder veure sortir la primera processó. Molt guapa i emotiva.

L’endemà primera ruta des de Valladolid cap a Ávila, poderosa ciutat murallada, preciosa, amb els seus temples romànics, la seva catedral, els palaus…

Dinàrem al restaurant de l’Hotel Arco de San Vicente, un bon dues estrelles, amb molt d’encant. Es diu la Taverna del Verdugo, i és un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. De tornada paràrem a la “mi villa de Arévalo” que deia la reina Isabel la Católica. Impressionant la seva riquesa en monuments, esglésies precioses i diferents, un castell potent, però tot un xic descuidat, lamentablement.

I abans de tornar a Valladolid encara quedà una mica de temps per una parada a la villa de Olmedo, amb una església bonica i unes cigonyes juganeres.

En arribar a Valladolid ens esperava una altra de les solemnes procesons de Castella, severes, silencioses i punyents.

L’endemà férem ruta cap a Lleó, ciutat moderna i dinàmica, però amb una catedral gòtica fabulosa, de regust francès i uns vitralls meravellosos, amb San Isidoro, fantàstic. Dinàrem al Cenador Rua Nova, molt bé. Menú molt bo per pocs calers.

De tornada vam fer una petita desviació per treure el nas per Urueña, la villa del libro d’Espanya, molt bonica però molt abandonada. I seguidament veure la meravella visigoda de San Cebrián de Mazote. I, finalment el castell gloriós  de Torrelobatón, bressol de les llibertats de Castella.

L’endemà tocava un plat fort, Segóvia, però abans paràrem en una altra destinació ineludible, la villa romana de Almenara-Puras. Quina esplendor de mosaics, i quina pedagogia la casa romana reconstruïda!.

Seguírem cap a Segóvia, visitant l’aqüeducte, la catedral, els palaus, les esglésies romàniques, l’alcázar, la fuensanta… carrers i places… Dinàrem al restaurant El Patio de la Catedral, local petit, una mica contracultural, però amb bona teca informal, tapes, amanides…

De tornada a Valladolid encara vam poder parar a visitar el castell de Coca, obra mestra de l’arquitectura mudejar a Castella. Imprescindible.

Però per meravelles mudèjars les que vam veure el dia següent a Cuellar, ciutat amb altiu castell i bellíssimes esglésies àrabs.

De Cuellar a la impressionant Sepúlveda, vila medieval penjada damunt les Hoces del riu Duratón, reserva natural, paradís dels voltors i les àguiles, natura en estat pur, al·lucinant!. Dinàrem al restaurant Palacio de Sepúlveda, un antic palau reconvertit, on fan unes tapes de luxe.

Tornàrem a Valladolid seguint el riu Duratón fins Peñafiel, on desemboca al Duero, i aprofitàrem per visitar l’abadia de Santa Maria de Valbuena de Duero, císter bonic.

La tarda i nit, a Valladolid, fou pròdiga en processons de Setmana Santa, que tant ens agraden.

Divendres Sant ens quedarem a la capital de Castella i Lleó per veure els seus monuments, fabulosos, con ara el museu nacional d’escultura, el convent de San Pablo, Santa Maria la Antígua… i per assistir al sermón de las 7 palabras.

De tornada a Barcelona paràrem un moment, abans de deixar les boniques terres de Castella, a Morón de Almazán per admirar la seva plaça i l’església, i el rotllo de la justícia. I també al poble medieval de Monteagudo de las Vicarias, per veure’n la seva església i el castell. Dinar al restaurant de l’Hotel Fornós, a Calatayud, igual que férem a l’anada, i cap a casa.

Roses i l’Empordà 2014

La primavera del 2014 varem anar, com moltes altres vegades, a la ciutat de Roses, prop del mar, on hi ha un dels nostres hotels familiars preferits, el Mediterraneo Park, amb unes piscines de somni, climatitzada l’interior, habitacions perfectes, un gran parc amb tota mena de pistes esportives i una cuina, buffet lliure, però cuidada.

L’endemà férem una bonica ruta per llocs amagats i desconeguts de l’Empordà, com ara el monestir de Sant Quirze de Colera, romànic pur en un entorn quasi bé alpí, de muntanya, a tocar de la plana empordanesa.

L’excursió continuà cap al castell de Requesens, sobre la Jonquera. Un castell més aviat ruïnós, reformat, malmès, fins i tot una mica lleig, envoltat de nou per un paisatge increïble de boscos d’alzina primigenis. Dinàrem al poble de sota el castell, a Cantallops, al restaurant Tomàs. Bé, però prou.

De tornada a Roses encara ens va donar temps de visitar la ciutadella d’aquesta vila, on dormíem. Una sorpresa agradable. És gran i bonica, ben museïtzada, un conjunt monumental molt interessant.

Restes romanes i gregues, una església romànica… bonic. El dia següent era de tornada. El pont s’havia acabat!.

 

 

Serrablo. Maig 2014

Pel pont de maig de 2014 tornàrem al nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Per dinar en ruta paràrem a Binéfar, a la Lonja Agropecuària, on fan un menú especialment bo i barat. Per sopar, com ja hem dit, el Villa Virgínia mateix. L’endemà vàrem sortir per fer les bellíssimes esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. Vàrem visitar diverses esglésies, entre les quals Satué, San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada.

Continuàrem amunt camí de França, per rondar una mica el Pirineu francès. Vàrem pujar el port de Portalet, més enllà de Formigal, i baixar cap a Bielle, on van prendre la carretera cap a Escot pel bellíssim col de Marie Blanque, on vam veure un cérvol.

Parada al poble de Sarrance per admirar l’església.

I al de Bedós amb un conjunt de cases fortes.

Passar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Tornada a Sabiñánigo, via Jaca, per sopar i dormir, després de fer una mica de relax a l’spa. L’endemà tornem a travessar el túnel per descobrir una mica més del Pirineu francès i aragonès. Ara pugem des de Bedús cap a l’estació d’esquí de la Pierre Saint Martin, i creuem el fantàstic coll de Larrau. Vistes de fàbula. Baixem cap a Isaba entre caos de roques i els boscos increibles de Belagua. Dinar a Isaba, a Casa Lola. Hotelet rural amb encant i restaurant que no està malament.

Per anar a raure al poble navarrés de Burgui, al vall del Roncal, on feien la festa dels “Almandieros”, el raiers. Folklore en estat pur.

Tornada a Sabiñánigo via Jaca. I l’endemà cap a casa, per la nova carretera que uneix aquesta localitat amb la de Fiscal i Boltaña. Seguim cap a Ainsa i cap a Barbastro, on visitem la catedral, molt xula. En acabat, cap a Barcelona.

 

Espot. Segona Pasqua 2014.

Pel pont de la segona pasqua pujarem a Espot, com sempre al magnífic Hotel Roca Blanca. Paràrem a Àger a dinar, com sempre a Casa Xalets, menú fabulós per pocs diners. I per sopar, a Espot, férem cap a Cal Juquim, aposta segura en qualitat i preu.

L’endemà anàrem a la veïna Vall de Cardós, que remuntàrem fins el poble de Tavascan, i encara més amunt, fins la magnífica estació d’esquí de Tavascan, a la Pleta dels Prats, racó de natura envoltat de boscos.

Abans de dinar tornàrem a Tavascan i passarem el temps vora el riu de Lladorre, aigües amunt del poble, seguint el camí de Boaví. Natura i més natura, radiant.

Dinàrem a Tavascan, molt bé, al restaurant Llacs de Cardós, un clàssic de tota la vida. Tornada a Espot. L’endemà tocava ja marxar i deixar enrere el gran Homer i l’hotel. Paràrem però una estona a l’antiquíssim monestir romànic de Sant Pere del Burgal. Excursió fàcil i senzilla, 15 minuts a peu des d’Escaló. El dinar, de nou, a Casa Xalets d’Àger i, cap a Barcelona!.

Espot. Juny de 2014

Anàrem a Espot, com sempre a l’Hotel Roca Blanca, fantàstic, desdejuni increïble i atenció personal i familiar, amb els avis. Sortírem un divendres a la tarda inventant-nos un pont que no existia. Per sopar acudírem, com és ben natural, al millor restaurant del poble: Cal Juquim. Qualitat, quantitat i preu. L’endemà pujàrem a l’estany de Sant Maurici, no per vist menys bell.

La tornada ens permeté una visita a la bella població medieval d’Àger, amb la seva canònica, i una nova ocasió de dinar a Casa Xalets, un boníssim restaurant, casolà però amb gràcia, que us recomanem molt.

Estiu 2014: Països Baixos

L’estiu de 2014 férem un viatge a França, Bèlgica i Holanda. El primer dia anàrem fins Montpellier, on ens allotjàrem al Ibys Styles de la Place de la Comedie. El mal fat, però, determinà que un accident a l’autopista ens tingues tres hores retinguts. Ens n’escapàrem con poguérem, anant a sopar a Pézenas, on hi havia una fira gastronòmica d’estiu. Continuàrem fins Montpellier on, després de moltes aventures nocturnes arribàrem a l’hotel a quarts de dues de la matinada. L’endemà sortírem cap a Clermont Ferrand, dinant a Severac le Chateau, a una pizzeria just a tocar de l’estació de tren, anomenada Croqu’o pizza. Molt bé, molt barat!. En ruta paràrem a Issoire, per veure l’abadia romànica de Saint Austremoine d’Issoire, de la que només queda l’església amb unes interessants pintures murals que la recobreixen totalment.

A la fi arribàrem al Novotel de Clermont Ferrand. A la tarda visitàrem aquesta ciutat, amb la seva magnífica catedral de lava volcànica, negra, amb bonics vitralls, i les esglésies romàniques auverneses. Sopàrem al Pizza dell’Arte a tocar de l’hotel. Molt bé.

L’endemà seguirem cap al nord, parant a La Charité Sur Loire per veure’n la fantàstica església abacial, impressionant. Dinàrem allà mateix, a la Brasserie du Centre, pas mal, però al poble n’hi ha de millors, que estaven plens.

Finalment arribàrem a París on ens hostatjarem al Novotel Saclay, molt bé. Un parell de nits per fer una ullada a París, que de fet ja coneixiem. Tot i aixì el Louvre sempre atrau!.

Continuàrem nord enllà parant a Senlis per veure la seva bonica catedral.

I continuàrem cap a Laon, on veiérem una altra catedral ben bonica. Dinàrem al restaurant La Dolce Vita, una fantàstica pizzeria no lluny de la catedral.

Seguidament continuàrem viatge i passarem la frontera belga, anant cap a Brussel·les. Ens hostatjàrem al Novotel proper a l’aeroport. Bé. L’endemà férem una de les excursions típiques des de Brussel·les, la que porta a les fabuloses viles medievals de Bruges i Gant. No hi ha paraules per descriure tanta bellesa. Primer Brugge, on dinàrem a la Trattoria Trium, al mateix centre. Us la recomanem.

I a la tarda Gant, potser no tan maca com Brugge… però esplèndida també.

El dia següent el vàrem dedicar el matí a visitar Brussel·les, la capital i la ciutat on residíem. L’ajuntamet, la Grande Place… el nen que fa pipí… l’Atòmium…

A mig matí començàrem una escapada a Anvers, la ciutat de l’Escalda, on vam dinar al restaurant La Ruche, una mena de bar de tapes, proper a un parking, proper al centre. Força bé.

El dia següent anàrem cap a Malines, bellíssima ciutat medieval, seu de l’arquebisbat i capital religiosa de Flandes.

I a la tarda a la bellíssima Lovaina, amb el seu ajuntament preciós… el beginatge tranquil que ara és residència universitària. Dinàrem al restaurant Casa Mia, al carrer quiet que hi ha just al darrere de l’ajuntament.

L’endemà deixàrem Brussel·les per anar encara més al nord, camí d’Holanda. La primera ciutat holandesa on recalàrem fou La Haya, Den Haag, on dinàrem en el restaurant Pastanini, molt bé, excel·lent, recomanable. Hi vam dinar i sopar tots els dies que vam ser a Den Haag. Després de dinar vam anar a veure la platja de la ciutat: senzillament pútrida, bruta, asquerosa i plena de gent. Un fàstic. Aparcament impossible, a més!.

Decebuts cercàrem la bellesa de la ciutat de Delft i els seus meravellosos canals, una fita que mai falla.

L’endemà, fent base a Den Haag, visitàrem Amsterdam, la capital del país. Amb el famós Rijksmuseum, ple de pintures meravelloses.

I els canals del centre, i el seu barri vermell on les dones de companyia i la droga campen pels carrers… Dinàrem a Pastabar, un italià prou bo, hi tornaríem.

Abandonàrem Den Haag per anar ja de tornada cap a Barcelona. La primera ciutat visitada fou Utrecht, capital religiosa d’Holanda.

Seguirem cap a la vora del gran riu Rhin, a la ciutat de Nimega, amb el seu ajuntament i la plaça del mercat, en un restaurant de la qual dinàrem, a la terrassa del café de l’Hotel Atlanta. Ni fu ni fa.

A la tarda continuem cap a Maastricht, la ciutat que domina el riu Mosa, on dormirem dos nits a l’hotel Novotel. Per sopar anàrem al centre de la vila, prop de l’estació de tren, al restaurant Cucina 50, menjars italians, molt bons, recomanable.

Des de Maastricht, el dia següent, férem una incursió en terres alemanyes per visitar la capital de Carlemany, la medieval Aquisgrà, Aachen, amb la capella i el palau palatins, i de tornada un poblet preciós, molt bonic i ben típic: Monschau, i dinàrem al restaurant Flosdorff, cuina alemanya molt ben cuidada. El poblet és molt bonic. No us perdeu la Rotten Haus, la casa roja.

L’endemà continuem el camí cap a casa, ara via Trèveris, la gran ciutat romana d’Alemanya, la Trier actual. Que bella la Porta Nigra, la catedral, el casc antic medieval, la basílica, les restes romanes. Que bé que vam menjar a la pizzeria Pellolito, fantàstica, quin art culinari!.

I d’allà, pujant el riu Mosela, entre vinyes daurades de riesling, varem fer cap a la ciutat francesa de Metz, amb una catedral espectacular, altíssima, amb uns vitralls fabulosos.

Ens allotjarem a l’Hotel Novotel Saint Georges, en ple centre, molt bé. I sopàrem a la trattoria Toscana, clàssica, pizza de llenya, molt bé també. Tot i que en altres viatges hem dinat i sopat al costat, a la pizzeria La Storia, fantàstica de veritat. De Metz anàrem a veure els memorial de Verdún, on en la primera guerra mundial tingué lloc la batalla més famosa de la història.

I continuarem cap al sud, anat a dinar a Bar le Duc, bonica població renaixentista a la col·legiata de la qual hi ha el famós sepulcre de l’esquelet. Dinàrem al restaurant Bernanos, eviteu-lo, no el recomanaríem pas a ningú.

A la tarda visitàrem l’Abadia de Fontenay, Císter bellíssim, patrimoni de la humanitat.

Passàrem per Samur en Auxois, poble medieval guapíssim que us recomanem que visiteu amb qualsevol excusa, ens perdérem pels camps de la Borgonya i, finalment arribarem a Beaune, al Novotel, on teníem reserva per dormir. Sopàrem al mateix hotel.

L’endemà continuàrem ruta cap al sud, parant a Tournus per veure la bonica abadia romànica, molt bonica.

Entrant a Lyon gran cua a l’autopista, bouchon monumental. Ens desviem, ens perdem, voltem i anem a petar a un petit poble, Saint Jean de Bournay, on vam dinar de petacada, i encara gràcies, a la Ferme a André. Tenim una foto de record de l’ajuntament del poble.

Seguirem sud avall, cap a Montpellier, no sense abans perdre’ns per culpa d’un altre “bouchon” descomunal pels voltants d’Avignon. Finalment arribàrem al Novotel de Montpellier, on anàvem. L’endemà, cap a casa, de Montpellier a Barcelona, dinant, com sempre, al boníssim restaurant de l’Hotel Duran, a Figueres.

París, estiu 2014

L’estiu de 2014 vàrem anar a París, a Eurodisney, tot passant per Futuroscope. Sortim de Barcelona i anem a dinar a Llívia, al restaurant Rusó, senzill i casolà, sense pretensions, bon menú, preus d’escàndol. Entrem a França creuant el port de Puymorens, camí de Toulouse, on havíem reservat l’Hotel Novotel prop de l’aeroport de Blagnac, als afores. Sopar al mateix hotel. Bé. L’endemà tornem a la carga, pujant tot dret cap a Poitiers, però amb parada a la bella ciutat medieval de Turenne, dalt el seu turó, i segona parada a la bellíssima i espectacular Collonges la Rouge, on vam dinar, molt bé per cert, en una petita pizzeria anomenada Lou Brasier.

Aquella nit ja dormírem al Novotel de Futuroscope, a tocar del parc d’atraccions, al qual dedicàrem tot el dia. Sopàrem, dues nits al mateix hotel, i dins el parc dinàrem al restaurant Saveurs du Soleil, el més mediterrà que vam trobar!.

El dia següent reprenem la marxa camí de Le Mans, però amb parada a la Vall del Loire per visitar un monestir fabulós: Fontevraud l’Abbaye, lloc on reposen les restes de, per exemple, Ricard Cor de Lleó.

Dinàrem ja a Le Mans, meravellosa ciutat medieval, amb una catedral d’infart, i un casc antic de fàbula, en una pizzeria cèntrica: la Pizzeria Capitole, excel·lent. molt recomanable. Dormírem al Novotel de Le Mans, on també sopàrem.

El següent dia passarem a visitar la catedral de Chartres, camí ja de París. La seva encantadora catedral, amb els seus vitralls, ens sedueix cada vegada que fem aquest camí.

Continuàrem, rodejant París, fins arribar a Marne-la-Vallée, Noisy le Grand, on hi havia el nostre Novotel, on vam dormir i sopar. L’endemà una part del grup va anar a Eurodisney, on va passar el dia, i l’altre va anar a visitar el Museu del Louvre i la basílica de Saint Denis, i va fer un volt per París, dinant al Pizza de l’Arte del Boulevard Saint Michel, al barri llatí. Perfecte!.

El dia següent, aquesta vegada tots plegats, vam anar a fer un tomb pels llocs més emblemàtics de París…

Dinàrem al mateix Pizza del Arte del dia anterior, tornàrem al Novotel de Noisy i, l’endemà, ja en el camí de tornada, deixàrem París. En la nostra ruta cap al Sud ens aturàrem a Bourges, on vam dinar al Pizza del Arte, als afores de la ciutat, i on vam visitar l’esplèndida catedral, la més gran de França, i els carrers antics plens de cases amb pans de fusta.

Seguidament fou el torn d’una altra joia medieval: la fantàstica abadia de Noirlac, a la Borgonya. Simplicitat aclaparadora i bella.

Dormírem a Clermont Ferrand, al Novotel, i allà mateix sopàrem. La ciutat i la seva catedral no la vam tornar a visitar, feia poc ho havíem fet. El dia següent continuàrem la ruta cap a Barcelona, parant al bonic poble medieval de La Couvertoirade, on dinàrem, molt bé, al restaurant L’Hospitalier, en una placeta dins la vila closa i murada.

 

 

 

Castres, pont puríssima 2014

Castres, com també les properes ciutats de Toulouse i Albi, celebren un bonic mercat de Nadal. Castres, una ciutat més humil que la seva gran veïna Toulouse, s’assembla molt a Girona. Les cases dels tintorers sobre el riu Agôut, son bessones de les cases de l’Onyar. En resum: una bona ruta de Nadal. Nosaltres la iniciàrem dinant a Carcasonne, ciutat medieval impactant que ja hem visitat altres vegades, però no aquesta. Plovia i vàrem dinar, molt bé a La Grande Bouffe, al 40 de la Route Minervoise. Bona brasa. Seguírem cap a Castres, on sopàrem i ens allotjarem a l’Hotel Eco Sweet, confortable i estrany a la vegada. De nit visitàrem la vila i el seu mercat de Nadal.

L’endemà anàrem a fer un volt per la preciosa ciutat roja d’Albi, amb la seva catedral preciosa, dedicada a Santa Cecília, amb el sostre de frescos blaus, el riu Tarn passant majestuosament vora la vila murada, i el museu Toulouse-Lautrec.

Seguidament férem cap a Toulouse, per veure el seu mercat de Nadal, que és més gran, potser el més gran del sur de França. Allà dinàrem a la pizzeria Pino, a la place Wilson, molt recomanable.

I tornada a Castres per retornar a Barcelona l’endemà, amb parada obligada a Figueres per dinar a Can Duran, menú del dia de luxe, com reis, per només 20 Euros del 2014. Fantàstic.