Category Archives: valencia

Sant Joan a Penyíscola

Penyíscola sembla sortir del mar dalt de la seva roca

Aquesta vegada no cal mapa de ruta. A Penyíscola només vam fer platja. Relax total. Vam marxar un cap de setmana llarg, per Sant Joan, fins la nostra anyorada ciutat del mar. Naturalment previa parada a la bella platja de La Mora, a fer un bany, i a Vilabella per dinar. Tot estava força ple, malgrat la Covid19 i vam haver de reservar un hotel no gaire conegut per nosaltres, i no gaire ben puntuat, un xic allunyat, però que va fer el fet: l’Hotel RH Casablanca & Suites, un típic i tòpic complex de platja, pas mal du tout!

La resta… poca història. Platja al matí i visita a la fabulosa vila bella a la tarda. Descans assegurat. Per dinar vam anar un parell de vegades a la Pizzeria Serredal, que estava propera a l’hotel. Gran encert. Molt bon lloc. Els sopars els vam fer al Buffet lliure del mateix hotel, que era com tots els buffets dels hotels de platja del món sencer.

El darrer dia tornada a casa, amb nova parada a La Mora i, aquesta vegada, dinar al nostre restaurant fetitxe: El racó de la Mora, un clàssic.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Espanya, familia, hotel, restaurant, ruta, rutes, valencia

València per tots Sants

El pont de Tots Sants, curtet aquest any 2019, ens va portar a València. Vam sortir de Barcelona al matí i vam parar a banyar-nos a la platja de la Mora, prop de Tarragona. L’aigua estava prou calenta per ser novembre i hi havia poca gent. Vam dinar a Vilabella i vam continuar cap a València. Arribàrem allà vora quarts de vuit de la tarda. Ens allotjarem a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. L’endemà vam anar a València per veure l’Oceanogràfic. Ens va agradar molt. Primer no hi havia gaire públic però al migdia ja estava petat.

Tornada a l’hotel i dinar al centre comercial Bonaire, al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. A la tarda vam agafar el bus 160 que porta al centre de València. Passejada per la ciutat, visitant les torres de Quart, Generalitat, Basílica dels Desemparats, Catedral, Santa Caterina, Plaça Rodona, Llotja de la Seda, Mercat Central i Sant Nicolau. Tornada a l’hotel, sopar al Sorsi e Morsi.

La tornada, el dia següent, fou ventosa. Parada a dinar a Vilabella i cap a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2019, Espanya, valencia

Penyíscola 2004, pont de Carnestoltes

Pel pont de Carnestoltes, el mes de febrer de 2004, vam anar amb el nostre fill a Penyíscola. Vam fer nit a Vilabella del Camp, al Tarragonès, en la casa rural. L’endemà vam seguir fins la bella ciutat on vam passar el dia, per tornar a la tarda a Vilabella. Vam dinar, com sempre, a Casa Vicent, ara tancat de manera definitiva, on feien un suquet de rap boníssim. Vam veure el port i poble vell. De Vilabella, passada la segona nit, retornàrem a Barcelona

Deixa un comentari

Filed under 2004, Espanya, valencia

Setmana Santa al Maestrat

Aquell any vam decidir passar la Setmana Santa al Maestrat de Castelló i Terol, una zona molt bonica i força desconeguda. Vam marxar de Barcelona cap a Vilabella, on vam dinar, i seguir cap a Gandesa i des d’allà fins a Vallderoures. Vam sopar i dormir a l’hotel El Salt, molt bé. L’endemà vam visitar Vallderoures mateix, amb el seu castell esplèndid dominant el poble, la seva església gòtica, molt maca, el pont sobre el riu Matarranya, els carrers estrets plens de cases medievals. Dinar a Vallderoures, a la Fonda la Plaza, bona teca i habitacions ben parades.

Armadura al castell de Vallderores

Castell de Vallderoures

Castell

Església de Vallderoures

Pont fortificat damunt el riu Matarranya

L’endemà vam anar a Alcanyís, una vila fortificada de Terol, capital d’un ampli territori. Vam visitar el castell, parador nacional, amb una part gòtica amb unes pintures excepcionals. També la plaça de l’Ajuntament, molt escenogràfica, i la seva immensa col·legiata. De tornada una parada al poble de La Fresneda, pintoresc, amb palaus gòtics, carrers amb arcades i ermites. Sopar i dormir a l’hotel El Salt.

Plaça Espanya d’Alcanyís

La Fresneda

Ajuntament de La Fresneda

El dia següent anem cap a Peñaroja de Tastavins, on visitem l’ermita de la Virgen de la Fuente, als afores del poble, amb la font i l’artesonat mudèjar del sostre, una preciositat. Continuem cap a Herbers i Morella, magnífica ciutat murallada, capital del Maestrat de Castelló. Admirem la seva església parroquial gòtica, amb la trona decorada, la portada i la plaça. També el seu castell i els carrers porxats, que ens transporten a una altra època.

Font

Artesonat Mudèjar

Entrada gòtica

Ermita de la Virgen de la Fuente a Peñarroya de Tastavins

Morella portada de l’església

Trona

Portada gòtica

Carrers de Morella

De tornada parem a Penyíscola, la ciutat del Papa Lluna, amb el seu penyal damunt del mar, les muralles, la platja i els carrers blancs, mediterranis. Seguim per arribar a dinar a Vilabella i ens quedem allà a passar la resta de les vacances.

Carrers de Penyíscola

Vista des del Castell

Far

Vista de Penyíscola

Deixa un comentari

Filed under 2007, aragó, Espanya, terol, valencia

Setmana Santa Almeria 2017

almeria

Aquest any 2017 vàrem anar de viatge de Setmana Santa a Almeria, per veure les costes verges del parc natural de Nijar i Cabo de Gata, i també les processons. Vàrem sortir a la tarda i vàrem fer nit a València, a l’Hotel Holiday Inn Express del parc comercial de Bonaire, a Aldaia. Un hotel baratet però interessant, amb bona relació qualitat preu. Vàrem sopar al restaurant la Tagliatella de Bonaire mateix, car, ple de gent i servei deficient. Menjar massa senzill. L’endemà seguírem camí cap a Múrcia.

A Múrcia vam veure la primera processó de Setmana Santa del viatge, molt divertida, amb una mena de trompetes tibetanes.

Vam entrar al Casino, famós edifici neoàrab molt maco.

La Catedral de Múrcia és una joia del barroc, amb una torre molt maca.

Espectacular, darrera la catedral, per dins i per fora, la capella major dels Fajardo, marquesos de los Vélez, gótica florida.

Les portades, gótica la lateral i barroca la principal, son fantàstiques.

Dins la catedral trobareu la capella de la Virgen de la Fuensanta, amb inscripcions en llatí molt interessants.

A Múrcia vam dinar a la pizzeria Imperial, molt bé. Bones pizzes i bones pastes!.

Seguidament vam continuar camí cap a Almeria on ens vam allotjar a l’Hotel NH Ciudad de Almeria, una mica car però amb unes habitacions molt grans, un desdejuni fabulós i ben situat, tot i que no al centre de la ciutat.

A la tarda i la nit primeres processons a Almeria. Sopar en un bar de tapes fantàstic, el Cyrano del Carrer de Méndez Núñez.

L’endemà primera visita a la Costa de Cabo de Gata, a San José i les seves cales meravelloses: Mónsul i los Genoveses, una passada!.

Paisatges extrems, desèrtics, lava a tocar del mar, platges fabuloses, geologia a cel obert…

Dinàrem a la geladeria i pizzeria Vittoria, al passeig marítim de San José. Força bé, malgrat que és un lloc senzill.

A la tarda una visita a Los Escullos, increibles paisatges, i a la Isleta del Moro, el més bonic poblet mariner de la zona.

A la nit, una altra vegada a sopar al Cyrano, ja n’erem addictes, i dormir a l’Hotel NH. I, per descomptat, unes quantes processons més.

El dia següent anàrem a Níjar, bellíssim poble blanc interior, on vam comprar unes típiques jarapes de cotó, alfombres fetes a mà.

Anàrem a les platges del nord d’aquesta població: Las Negras, El Playazo, Rodalquilar, la Isleta del Moro, on vam dinar a La Ola, restaurant de peix, molt bo, i molt bé de preu, mirant el mar.

A la nit més processons, i visita a la Catedral d’Almeria, bella portada renaixentista i torre com d’un castell.

Sopar a Cyrano, como no!.

Darrer dia reservat per les Salines del Cabo de Gata, San Miguel i el far. Banyada a la fabriquilla, aigües de cristall. Dinar a San Miguel, al bar la Playa, bé però senzill i car.

Tornada a Almeria, més processons, i de nou a sopar al Cyrano!.

 

L’endemà, dijous Sant, tocava tornar. Parada a Calpe, per banyar-nos al peu del penyal, guapíssima platja, i dinar a La Picaeta, que ja no és com era abans. No hi tornarem…

Dormir a València, al Holiday Inn Express de Bonaire, i aquesta vegada encertem amb el restaurant. Anem al Sorbi e Morbi, una pizzeria molt original al Centre Comercial.

L’endemà cap a casa, amb parada per dinar i banyar-nos a l’Ametlla de Mar. Dinar al bar Plaça Vella, molt bé.

Deixa un comentari

Filed under 2017, andalucia, Espanya, valencia

Maestrat, juny de 2011

Pel pont de la Pasqua Granada del juny de 2011 vam fer una volta pel Maestrat de Castelló i de Terol, veient pobles molt bonics, medievals, poc visitats, d’una arquitectura ferrenya, en un paisatge grandiós, monumental per ell mateix, com les viles que amaga.

La nostra ruta pel Maestrat comença a la part de Castelló d’aquesta bellíssima regió natural i cultural, en concret a la vila murada de Morella, on vam dinar a Casa Roque, un lloc a recomanar. Continuem la ruta, havent dinat, cap al preciòs poblet de Mirambel, que sembla extret de l’edat mitjana. Guapíssim, autèntic. Admireu els seus balcons, el seu ajuntament, carrers i cases de pedra.

 

Continuem cap a Cantavieja, caient ja la nit, on tenim reservada habitació al magnífic Hotel Balfagón, on dormireu i menjareu molt bé i per no gaires diners, en relació a la quantitat i la qualitat del que us oferiran. Hotel molt recomanable!. Aquella tarda una volta al poble, cases de pedra, ajuntament, plaça porxada, església… i a dormir.

L’endemà fem camí cap a Villarluengo de las Truchas, poble desconegut, penjat dalt del seu penyal, i baixem cap a Pitarque, poble encara més desconegut, a la vall del seu nom, passat un espectacular congost. Remuntem a peu, des del poble, el riu d’aquesta vall oblidada per veure’n el naixement, del que ens diuen meravelles. Però el camí és llarg, els nens son petits i abandonem a mig camí. La vall i el riu, però, ens deparen paisatges fabulosos, verges, intocats pel turisme.

Villarluengo, amb la seva església de dos campanars!.

Riu Pitarque.

Pitarque poble.

Seguim carretera endevant cap a Ejulve, el poble dels pernils. L’aire fa olor ja abans d’arribar-hi. Per la ruta trobem els famosos órganos de Montoro. Carreteres sense pobles, paisatges grandiosos però molt despoblats.

Órganos de Montoro

Ejulve, carrer i església.

Continuem cap a Molinos, on arribem a l’hora de dinar. Ho fem al Bar el Fontanal, a la mateixa plaça major del poble. Molt bé. Dinar senzill, bo i barat. Fantàstic. A la tarda anem a veure les famoses coves de Molinos, les “Cuevas de Cristal”. Una passada. Guapíssimes.

Tornem a Cantavieja per una ruta molt bonica, paisatges bonics: Castellote, Bordón, Olocau del Rey…  Abans d’anar a sopar i dormir a l’Hotel Balfagon, fem una nova volta per Cantavieja: ajuntament, carrers, església…

Al matí del dilluns de Pasqüa Granada tornem cap a casa. La tornada la fem per la Iglesuela del Cid, un poble molt bonic del Maestrat de Castelló, amb palaus, església, muralles, cases de pedra i carrers medievals, com quasi tots els d’aquesta zona que hem visitat.

Una parada també a Ares del Maestre, espectacular poble medieval penjat d’un turó de vertígen, just quan la carretera abandona el Maestrat per caure sobre el litoral de Castelló. Darrera parada abans de tornar a casa al restaurant Diego, a Santa Bárbara, poble de l’Ebre, un lloc molt recomanable, gastronomia de qualitat. També tenen habitacions.

I s’ha acabat!

Deixa un comentari

Filed under 2011, aragó, Espanya, terol, valencia