Category Archives: restaurant

Nadal i Cap d’Any a Milà i Munic

Ruta del Nadal i Cap d’any 2022
Església de Sant Pere de Figueres

Per Nadal i Cap d’Any, per primera vegada amb el cotxe nou i conduint la nostra filla, vam anar a fer una ruta clàssica per Europa. En sortir tard vàrem parar a dinar a Figueres, com sempre a Can Duran, que aquesta vegada ja no ens va agradar tant. Ha canviat molt. Seguírem cap a França i vam viatjar tota la tarda fins a arribar a Aix en Provença, la capital històrica d’aquelles terres, on encara hi havia un bonic mercat de Nadal, que dura fins al dia de Reis. al gener. Ens allotjarem en l’hotel apartaments Adagio, fantàstics. Per sopar anàrem a Le Four sous le Platane, una trattoria, bistrot, pizzeria, un lloc molt recomanable.

Plaça del Fòrum d”Aix en Provença.

L’endemà decidirem seguir la ruta de la costa, més assolellada, i deixar els Alps per la tornada. Férem tota la Costa Blava, la Ribera dei Fiori, fins parar a dinar a Arma di Taggia, a Itàlia, un poblet a la muntanya però amb una marina prop de l’estació i una platja bonica. Dinàrem al restaurant O Marechiaro, molt bé.

Platja d’Arma di Taggia

Continuem viatge cap a l’interior, cap a Milà. La pluja i la boira fan acte de presència. Arribem a Milà a mitja tarda. En allotgem a l’hotel Ibis Ca Granda. Molt millorable. Per dinar anàrem al ristorante Il Faro, a tocar de l’hotel. Gens malament. Molt familiar. Tarda voltant per Milà, primer contacte amb la ciutat, ambient de Nadal.

Duomo de Milà, amb mercat de Nadal

L’endemà dedicàrem tot el dia a veure Milà. Castell Sforza i museus, carrers del centre, catedral i, per dinar, anàrem a un restaurant molt divertit: l’Orgànic, una pizzeria i trattoria molt diferent, jove i divertida. A la tarda basílica de Sant Ambrosi, nova volta pel mercat de Nadal i, per pura sort, la magnífica galeria i pinacoteca de Brera, molt maca. Sopar a Il Faro i dormir a l’Ibys Ca Granda.

Desposoris de la verge de Rafael a la Pinacoteca de Brera, Milano

L’endemà tocava marxar cap a Innsbruck. Vam trobar moltes cues a l’autopista, tràfic fatal. Vam acabar parant a Vò Sinistro, al poble de Avio, a l’Antica Trattoria Bar Alla Stazione, familiar, menú cantat, molt bé. Seguirem cap a Innsbruck on havíem reservat l’Hotel MEININGER Hotel Innsbruck Zentrum. No ens havien reservat l’habitació. Fatal!. Vam haver de continuar camí fins a Munic, on vam arribar a les nou de la nit, a l’hotel Ibis Muenchen City Arnulfpark. Bon hotel! Varem sopar al restaurant de l’hotel Novotel del costat: The Flave of Munich. Força bé!

Ajuntament de Munic. Autòmats donant les hores.

L’endemà vam fer el dia a la ciutat. Vam comprar un bitllet de grup al metro, va costar!, i vam anar a veure la catedral, Sant Pere, les altres esglésies de Munic i vam acaronar el morró del porc senglar. Vam dinar al mercat, al restaurant Berni’s Nudelbrett, un italià bé de preu. A la tarda vam anar a la Alta Pinacoteca, però estava tancada!. A la nit voliem sopar al mateix restaurant però ens van fallar! Vam acabar en un restaurant bavarès, el Zum Stiftl – am Marienplatz, en una terrassa de la Marienplatz, a l’aire lliure, perquè no feia gens de fred. De tornada a l’hotel Ibis, ja tard, celebració del nou any 2023.

Catedral de Munic

L’endemà vam deixar Munic per anar tornant cap a casa, a Barcelona. Vam arribar-nos fins a Innsbruck per visitar la ciutat on no havíem pogut dormir. Vam visitar el petit mercat de Nadal, la catedral, la capella del palau amb la tomba de Maximilià I, la Residenz, i tot el casc antic amb els carrers de pedra i les cases medievals i renaixentistes. Vam dinar a la Gasthof Goldener Adler, un restaurant d’especialitats tiroleses on han menjat molts famosos i que fa anys que funciona. Molt bonic!

Tomba de l’emperador Maximilià I.

Seguim camí cap a Brescia, ciutat italiana molt poc coneguda, on arribem a la tarda nit. Ens allotgem a l’hotel Novotel Brescia 2, a l’entrada de la ciutat. Anem a sopar a la Osteria L’Oste Sobrio. Fantàstica!

Brescia per Nadal

Continuem viatge, ara cap a Torino, ciutat que ja hem visitat diverses vegades i que ens encanta. En arribar dinem al Ristorante Pollastrini, on també vam sopar. Boníssim! Vam visitar la ciutat al complert: Palaus Reials i els seus museus, molt xulos, Duomo, esglésies, zona romana… tot. Fantástic! Per dormir us recomanem l’Hotel Torino Porta Susa, una passada!

Avinguda del Po a Torino

L’endemà seguirem viatge cap a casa, passant el túnel de Frejús i baixant cap a Grenoble, per uns Alps sense neu. Parada a dinar al poble de Montmelian, a la Savoia Francesa. Ho vam fer al restaurant La Glycine, força bé malgrat ser un bar de patacada. Seguirem autopista avall fins arribar a Montpellier. Vam dormir a l’hotel Ibis Styles Comedie, al centre, molt millorable. Vam sopar al restaurant Casa di Giorgio, ja ho havíem fet abans, rue de la Loge. Pot millorar encara. L’endemà, cap a casa, amb parada a Ca la Marieta, a Girona, fantàstic com sempre!

Deixa un comentari

Filed under 2022, Alemanya, Europa, França, hotel, Itàlia, restaurant, ruta

Pont de la Puríssima 2022: Saragossa

Mapa de la ruta

Aquest any vàrem fer el pont de la Puríssima escollint-lo més aviat que el de la Constitució, i això ens va portar a un temps meteorològic advers. Plovent vam sortir de casa i plovent vam arribar a Vilabella del Camp, on vam dinar. Seguidament, vam continuar fins a Saragossa, on no plovia. Ens vam allotjar a l’hotel EXE WTC, situat als afores, però en una zona ben comunicada, al costat del centre comercial “Gran Casa”.

Vam anar caminant al centre de Saragossa, a la plaça del Pilar, on hi havia un bonic mercat de Nadal, amb una pista de gel i moltes activitats per a tothom. De tornada vam agafar el tramvia. Per sopar anàrem al restaurant la Garnacha, prop de l’hotel, un asador típic, molt bo. Hi vam acabar sopant totes tres nits.

L’endemà vam sortir en direcció al bonic monestir de Veruela, a la zona del parc natural del Moncayo. Parem sovint en aquest cenobi amb una església cistercenca preciosa.

En acabar la visita vàrem enfilar cap al parc del Moncayo, i vam fer una passejada pels boscos de roure i pi, encara tardorals. No plovia encara.

Seguidament, baixarem a dinar a Tarazona, una bella ciutat medieval amb cases penjades, un nucli històric bonic, una plaça de braus del segle XVIII i una catedral mudèjar molt maca. Aquí vam dinar al restaurant La Merced de la Concordia, situat a l’hotel del mateix nom. Força bé. Menú del dia.

A la tarda, plovent, vam anar a veure la bonica catedral de Santa Maria de la Huerta de Tarazona, meravella del gòtic mudèjar. Una passada de maca. Tornada a Saragossa, plovent, i una volta pel centre de la ciutat, Basílica del Pilar, Museu Goya Ibercaja, la Lonja amb una exposició de Zuloaga… Sopar a La Garnacha, dormir a l’hotel Exe.

El següent dia vam anar pel camí de Tudela, a Navarra, per veure les Barcenas Reales. Increïble espai natural. Feia un sol esplèndid, però totes les Bardenas regalimaven aigua dels dies anteriors. Fang arreu.

Després una visita a Tudela i a dinar al restaurant Pichorradicas, molt bé! Tornada a Saragossa, no plovia, perquè la catedral de Tudela estava tancada els dissabtes a la tarda. Aprofitem per visitar la Seo de Saragossa, espectacular i el museu de la ciutat, amb bones obres d’art. Ambient de Nadal a la plaça, i tramvies que no van perquè Marroc s’ha classificat i han tallat el trànsit. Sopar al mateix lloc de sempre i al nostre hotel Exe.

L’endemà, ja de tornada, parem de nou a Vilabella a dinar i… viatge acabat!

Deixa un comentari

Filed under 2022, aragó, Espanya, familia, hotel, navarra, restaurant, ruta, Uncategorized

Pont de Tots Sants: Terol

La ruta de Barcelona a Terol i excursions

Aquest pont de la Castanyada, o de Tots Sants, vam sortir de Barcelona i vam fer cap a l’Ametlla de Mar, un poblet mariner que ens agrada visitar sovint i on sovint parem, a dinar o a banya-nos. Aquesta vegada vam fer ambdues coses, tot i que el dia era ben rúfol. Vam dinar al restaurant La Serra. Bona cuina, molt bé.

Platja de S’Alguer a l’Ametlla de Mar. Foto: Joan Molar

Després de dinar vam seguir cap a Terol, on vam arribar, ja de nit, al nostre hotel, el Botánicos, que està molt bé. Volta per la ciutat nocturna, on vam trobar una mena d’auto sacramental, caça de bruixes la nit de Halloween. Vam sopar, molt bé, al restaurant La Torre del Salvador, al costat d’aquesta església. molt bé. L’endemà tancava per ser festiu.

Halloween a Terol. Foto: Joan Molar

El dia següent vam anar a Albarrasí, sense parar en aquesta ciutat, per travessar la Serrania d’Albarrasí o de Conca. No vam parar fins arribar a Tragacete, on vam anar a fer un cafè i continuar fins al naixement del rio Cuervo, un lloc magnífic, amb aigua arreu, però aquesta vegada completament sec. Quina pena que feia!

Naixement del rio Cuervo. Foto: Joan Molar

Vam baixar a Cuenca, on vam dinar només arribar, al restaurant Nazareno y Oro, molt bé. En acabat vam pujar a peu fins el casc antic, per visitar la catedral, molt maca, renovada, y las casas colgantes. Una meravella.

Cuenca. Carrer d’Alfons VIII. Foto: Joan Molar
Cuenca. Catedral. Foto: Joan Molar
Cuenca. Casas colgantes. Foto: Joan Molar

Tornada a Terol per la nacional. Arribem de nit. Visitem la ciutat, animada, però sense cap museu o església oberta. Anem a sopar a un bar de tapes, molt interessant, que es diu Pura Cepa Vermú, molt bo!

Torre mudèjar de la catedral. Nit a Terol. Foto: Joan Molar

L’endemà marxem, ara sí, a veure i visitar Alabarracín. Estava petat, a tope, ple de gom a gom. Intentem aparcar al párking municipal. Es necessita ser enginyer per obtenir el tiquet de la màquina expenedora. Aparquem finalment a la “quinta forca” al costat d’una gasolinera.

Carrer medieval d’Albarrassí. Foto: Joan Molar

Visitem la magnífica ciutat medieval, la catedral, guapíssima, i marxem de nou a Teruel, a dinar, incapaços de trobar un restaurant, decent i amb places.

Catedral d’Albarrassí. Foto: Joan Molar

A Terol dinem al restaurant Portal de Guadalaviar, molt bé. Bon lloc. En acabar tenim tota la tarda per a veure, ara sí, Terol, la catedral, fantàstic sostre, el seu museu, i el museu provincial, una joia!. Veiem caure la nit i repetim la taberna Pura Cepa vermú, que ens va agradar molt la nit anterior. Hotel i dormir.

Torre mudèjar de San Esteban a Teruel. Foto: Joan Molar
La catedral, vista nocturna des de la Loggia del Museu Provincial a Teruel. Foto: Joan Molar

El darrer dia hem de tornar, molt a pesar nostre. Parem a fer una banyada a Peníscola. Fa una tardor que és un estiu allargat: 23 graus a 1 de novembre, increible! A Peníscola només trobem un restaurant obert amb places per dinar, mai no l’hauríem triat: El Portón. Però vam menjar acceptablement bé. En acabat, cap a casa!

La platja gran de Peníscola el dia 1 de novembre de 2022. Calor i banyada. Foto: Joan Molar

Deixa un comentari

Filed under 2022, Espanya, hotel, restaurant, ruta, rutes, terol

Mallorca, estiu de 2022

A finals d’estiu de 2022 vam agafar el vaixell de Balearia que va a Alcúdia, prèvia parada a Ciutadella de Menorca. Fàcil, ràpid, amb el propi cotxe. Vam arribar al port d’Alcúdia, on teníem l’hotel i ens hi vam allotjar. Era el JS Sol de Alcúdia, un hotel molt bo, buffet fantàstic, molt bé de preu. Tot i que fora d’hores, era molt tard a la nit, amb el menjador tancat, ens van fer un sopar fred, molt bo.

Cap de Formentor. Foto: Joan Molar

L’endemà vam sortir cap a Formentor. Multa per pujar sense demanar hora, amb el cotxe, condonada per haver fet una consumició en un bar de la zona. (Gràcies a la senyora del xiringuito del mirador). Baixada amb cua cap al pàrquing de la platja de Formentor, una hora llarga.

Platja de Formentor. Foto: Joan Molar

Aparcar i gaudir de l’aigua blava, cristal·lina, de Formentor. Dinar a l’Espigó Beach Bar, segons Tripadvisor el pitjor restaurant de Pollença. Però l’únic a la platja. Pagar per menjar de patacada.

Alcúdia. Foto: Joan Molar

A la tarda vam anar a fer un volt pel poble antic d’Alcúdia, amb les seves muralles i carrers de cases baixes de pedra, plens de botigues. Molt bonic! Tornada a Port de Pollença, sopar a l’hotel i passeig fins la platja de nit.

Cala Mesquida. Foto: Joan Molar

L’endemà marxàvem cap a Cala Mesquida, una de les més boniques de Mallorca, prop de Capdepera. Aigües fantàstiques. Dinem en el xiringuito de platja anomenat Mirablau. Llarga cua però es menja bé. De tornada, ja tard, passejada per la vora del mar a Alcúdia, sopar i dormir.

Port d’Alcúdia, platja. Foto: Joan Molar

L’endemà decidim quedar-nos a la platja mateix del Port d’Alcúdia, on hi havia l’hotel. Platja sorrenca, neta, però poc lluïda. Dinem al restaurant S’Amfora, allà mateix. Bé.

Tarda de passeig per Ciutat de Palma, la capital, a veure monuments. Passeig pel centre. Gelat i granissat a la plaça de l’ajuntament. Visita al palau de l’Almudaina, de miracle. Catedral tancada. Tornada al Port d’Alcúdia. Sopar i dormir a l’hotel.

Catedral de Palma de Mallorca. Foto: Joan Molar

El dia següent anem fer la típica volta per la costa nord de l’Illa: Valldemossa, que estava totalment petada, Deià, impossible parar, pàrquings plens i una cua bestial a la carretera. Finalment Soller, i el Port de Soller, on ens vam banyar, molt bé, aigua molt neta, poca gent, on vam dinar a la pizzeria Sirocco. De tornada, passejada pel port d’Alcúdia.

Port de Soller. Foto: Joan Molar

Continuem el viatge per Mallorca anant a Cala Sant Vicenç. Al matí varem banyar-nos a Cala Molins, un dels sectors d’aquesta platja. Molt bé. Per dinar vam anar al restaurant Marinas. Casolà. Bé. Tarda a Pollença, visitant aquesta meravellosa població. Pujada al calvari obligatòria. Piló d’escalons.

Calvari de Pollença. Foto: Joan Molar

L’endemà agafar el vaixell cap a Barcelona. Dinar al mateix vaixell, bocates preparats al desdejuni de l’hotel. Arribada a la tarda, una mica caòtica. Molts camions.

Deixa un comentari

Filed under 2022, Espanya, hotel, restaurant, ruta, rutes, Uncategorized

Sicília, Calabria i Nàpols, estiu 2022

Ruta des de Barcelona a Civitaveccia, en vaixell, i posteriorment a Roma, Palermo i Nàpols.

L’estiu de 2022, ja sense restriccions, vàrem anar a Itàlia, a Calabria, Sicília i Nàpols. Era el segon estiu que hi anàvem però aquesta vegada volíem veure allò que no vam visitar el primer viatge. Sortírem de Barcelona amb un vaixell de Grimaldi i arrivàrem a Civitaveccia l’endemà a la tarda-nit. Continuàrem ruta fins Roma on ens hostatjarem, molt bé, a l’hotel Rome Airport Inn, un petit B&B, un hotelet amb molt d’encant. Per sopar anàrem al restaurant l’osteria DER Pajata, a la Via del Faro, 234, a Fiumicino mateix. Un local senzill i molt casolà, sense luxes, però on es menja molt bé. Pizza i pasta. Al matí següent iniciàvem una de les etapes més llargues del viatge. Deixant de banda Roma, ja visitada moltes vegades, avancem cap a Salerno on arrivem a l’hora de dinar. Ho fem al centre de la ciutat, en una pizzeria de cadena, anomenada Enrico Porzio. Tot i ser un establiment de cadena, com hem dit, pas mal! En acabat un bany a la platja lliure de la sortida de Salerno… i cap a l’hotel. El nostre hotel a Salerno, com sempre, el Novotel Arechi, molt bé. L’endemà continuem ruta per arribar a Calabria. Dinem, de nou, a Falerna Marina, a l’estació del tren, en un restaurant familiar molt bo: Alla Stazione. Continuem camí cap a Tropea, una vila que ens va encantar. Ens va recordar Ciutadella de Menorca. Carrers estrets de pedra, amb esglésies i palaus. Una platja d’ensomni, amb sorra blancas i aigües turquesa, transparents. Situada damunt un penyal, dominant el mar, amb vsites a Stromboli. Rodejada d’una costa fabulosa, la Riviera de Capo Vaticano, amb cales i platjes de gran luxe, poc visitades.

Tropea platja. Foto: joanmolar

A Tropea vam dormir al B&B Don Carlo, al mig de la ciutat, molt bon lloc. I per sopar vam anar al Ristorante Pizzeria Porta Nova, també una molt bona opció. Allà ens varem quedar un parell de dies, necessaris per recòrrer els carrers amb encant del casc antic, visitar la catedral, o banyar-nos en aquelles platges cristal·lines.

Seguirem el nostre viatge cap al sur anat fins Villa San Giovanni per agafar el vaixell i passar a Sicília. Varem parar a dinar a la platja de Taormina. Vam obviar la ciutat i el seu teatre, bellissima, perquè feia uns anys la vàrem veure de dalt a baix. Optàrem per baixar a la platja de Mazzarò, banyar-nos a la seva zona lliure, petita fins a ser ridícula, i dinar al Lido La Pigna, molt digne per ser un lloc de platja. Continuem fins a Noto, bellíssima vila barroca que haviem vist de passada. Aquí ens allotjem tres nits a l’hotel Netum, un lloc fantàstic! S’imposava una visita nocturna a la ciutat, bellament il·luminada, i sopar al carrer, romántic,, a la Trattoria La Carretteria, la primera nit, o davant l’escenogràfic convent de Sant Francesco alla Immacolata, a la trattoria Giufà, les altres nits, A tots dos llocs bon menjar, molt recomanables.

Noto de nit. Foto: joanmolar

El matí següent vam fer una volta per les ciutats barroques del sud de Sicília: Ispica, Mòdica i Scicli. A Ragusa Ibla ja hi havíem anat uns anys abans. La que més ens va agradar fou Mòdica. Al migdia vam fer una banyada a la platja de Cava d’Aliga, preciosa. I per dinar, a la mateixa platja, al xiringuito Maracaibo, força bé. Nit a Noto, sopar a la Giufà, perfecte.

Mòdica. Foto: joanmolar

L’endemà anem cap a Siracusa. Ja l’havíem visitat però és una ciutat tan maca que val la pena veure-la diverses vegades. Vam dinar a la trattoria Il Cenacolo, al bell mig d’Ortígia, casc antic de Siracusa. No és el millor lloc però tampoc el pitjor. Tornada a Noto, sopar al Giufà i hotel.

Siracusa platja greco-romana. Foto: joanmolar

Tot seguit vam continuar el nostre viatge anant cap a Agrigento, per visitar els seus temples, preciosos. Aquell dia vam poder dinar i banyar-nos a la platja de San Leone. I allà mateix vam dinar al Xiringuito Bellavista, molt bé. Continuem la ruta fins arribar a Sciacca, el nostre destí. Per dormir hem escollit l’hotel Vittorio Emmanuelle. Molt bé, molt maco. Sciacca també és preciós, molt rural, antic, vintage. Per sopar vam anar a La Trattoria Vecchia Conza. Increiblement bona. Una passada.

Temple d’Agrigento. Foto: joanmolar

Des d’Sciacca vam decidir baixar fins Selinunte, per veure les restes arqueològiques… error greu. Allunyades, cares… vam marxar cap a la platja de la Pineta, bonica platja i bon restaurant a la mateixa sorra, del mateix nom. Vam intentar-ho per la costa. Massa lluny. Per l’interior, massa pols… al final ho vam aconseguir per la zona natural Foce Belice. Molt bé. El restaurant Pineta molt bo també. A la tarda tornada a Sciacca, amb llarga visita a la vila, esglèsies, museus…

Selinunte, platja de la Pineta. Foto: joanmolar

Deixem Sciacca el dia següent per anar a la capital de Sicília, Palermo. Ja hi havíem estat abans però no ens fa res tornar-hi una i altra vegada. És una ciutat que enganxa. Al matí vam anar a banyar-nos a la bonica platja urbana de Mondello. Fàcil aparcament en els garatges a l’aire lliure, pagant per dia. Dinar a un restaurant proper a la platja, a la zona antiga de pescadors, que es diu Marino. A Palermo ens allotjàrem a l’hotel Mercure.

Nàpols, quatro canti. Foto: joanmolar

Tots els dies següents els dedicarem a visitar aquesta bellíssima ciutat. Catedral, Martorana, Eremiti… un no acabar de fantàstiques esglésies, palaus, places, convents, oratoris… Vam dinar, i sopar, al restaurant Il Mirto e la Rosa. Fabulós!

En deixar Palerm fem via cap a Cefalú, una bellíssima ciutat medieval, amb una platja encantadora, y una catedral normanda amb mosaics molt bonics. Ens banyem i anem a dinar al restaurant Al Gabbiano, a peu de platja, molt bo! Continuem per anar cap a Messina i passar l’estret camí de Calabria i la seva capital Reggio.

Cefalu´ platja. Foto: Joan Molar

A Reggio Calabria vam reservar l’Hotel Mendiblu. Un gran encert. Al mig de la ciutat. Un encant. Després de visitar la ciutat vam anar a sopar a una pizzeria molt xula, Fratelli la Bufala Reggio, pizza boníssima. Havíem reservat un altre lloc, prop del mar, però feia molt vent i ens van donar una taula horribe. L’endemà vam fer una sortida a visitar la bonica ciutat medieval de Scilla, magnífica, on ja havíem estat i dormit, amb una platja guapíssima, de picons. Però estava tot petat. No hi havia aparcament. Per això vam continuar fins el petit poblet de Favazzina, a tocar. Vam aparcar, ens vam banyar en una platja molt neta i vam dinar, bé, en un xiringuito de platja, el Lido Nausica. Tornada a Reggio, a l’hotel, al restaurant Fratelli…

Spiaggia di Favazzina. Foto: Joan Molar

El dia següent calia anar retornant cap al nord. Vam agafar l’autopista, amb molta calor, i vam pujar fins arribar a prop de Salerno, a Battipaglia, a la platja, a banyar-nos i dinar al restaurant del Lido El Sombrero. De patacada, de platja, però acceptable. Vam seguir cap a Nàpols, on havíem encarregat una habitació a la Dimora El Duomo, un B&B, bonic i cuidat, al bell mig de la ciutat.

Després d’aparcar el cotxe lluny, i de passejar per la ciutat, vam acabar sopant en una pizzeria fantàstica, Imperatore 1906. Tant ens va agradar que hi vam tornar cada nit.

Pròcida port. Foto: Joan Molar

L’endemà vam anar d’excursió a les illes. Primer a Pròcida, i després a Ischia. Pròcida és bellíssima, amb les seves cases de colors. Petita i assequible. Vam banyar-nos en una platja no gaire bonica. Per dinar vam anar a Ischia. Ho vam fer al port, al Ristorante Pizzeria Fratelli La Bufala by Giardini di Enzo. Força bé. En acabat vam voler agafar un bus per anar a veure el bonic Castello Aragonese d’Ischia. No vam baixar on tocava i vam fer una volta en bus. Tornada a Nàpols, estada a la Dimora Duomo y sopar a l’Imperatore 1906.

Carrer a Spacca Nàpoli. Foto: Joan Molar

L’endemà tocava Nàpols mateix, que no te l’acabes. Museu Arqueològic, una passada, esglésies, convents… Vam dinar al famós restaurant Januarius, que a nosaltres no ens va agradar gaire. Tarda de continuar visites fins esgotar-nos. Dormir al Dimora, sopar al Imperatore.

Spiaggia di Sant Agostino a Gaeta. Foto: Joan Molar

Sortim de Nàpols camí del Port de Civittaveccia. El viatge s’ha acabat. Però encara volem fer una darrera banyada en terres italianes. Fa molta calor. Parem, prop de Roma, a la magnífica platja de Sant Agostino, ja passat Fòrmia i Gaeta. Allà vam aparcar el cotxe sota l’ombra dels pins del Pinea Park i vam banyar-nos a les aigües ben netes de Sant Agostino. Per dinar, a la mateixa platja, davant el mar, vam escollir un xiringuito vingut a més: Usodimare & Mino on The Beach. Tornada al pàrking Pinea Park, una dutxa calenta i cap al port a cercar el vaixell. Escollim la ruta més llarga, pels Castelli Romani. Hi ha temps. Carreteres suggerents i bonics pobles. L’any que hi haura un altre estiu!

Deixa un comentari

Filed under 2022, Europa, familia, Itàlia, restaurant, ruta, rutes

Vall de Boí, Castanyada 2021

Mapa de la ruta

Aquest petit cap de setmana de Tots Sants 2021, en que dilluns era festa, vam aprofitar per anar fins la Vall de Boí, on feia temps que no havíem estat. Primer vam parar a dinar a Vilabella, donat que vam sortir una mica tard.

Església de Sant Pere, Vilabella del Camp, Tarragona

Tot seguit vam continuar la ruta fins arribar al Pont de Suert. Ja era fosc. Vam passejar pel seu casc antic medieval, pel carrer Major i anàrem a la plaça del Mercadal, on està situat l’hotel Cotori, on vam estar molt bé. Per sopar vam anar al Albergue de Pas, un petit bar situat en un alberg de joventut. Carta curta però bona teca.

El dia següent, tot i que la nit va ploure, va començar amb un cel amb clarianes. Això ens donà ànims de pujar a Aigües Tortes, un indret meravellós dins el Parc Nacional, on no havíem estat des de feia molts anys. Vam anar fins Boí per agafar un dels taxis que surten de la plaça del poble. No feia fred, ni a dalt del parc tampoc. Una volta inoblidable per aquells indrets de somni. Natura en estat pur.

Tornats a Boí encara donà temps de visitar les esglésies de Boí i de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. La de Boí no és la més lletja de la Vall, declarada patrimoni de la humanitat pels seus monuments romànics, sinó que compta amb unes pintures d’estil bizantí molt guapes. Ens vam deixar pujar al campanar!

Sant Climent de Taüll, amb els seu famós campanar, als afores del poble, i Santa Maria de Taüll, a la plaça Major, son dues de les esglésies capitals de la zona. A Santa Maria les pintures han estat reproduïdes i a Sant Climent les recreen amb l´’us d’un màping de llum molt potent.

Encara va quedar temps d’anar fins el Balneari de Caldes de Boí, quants records d’infància, i recòrrer en silenci els seus bonics jardins plens dels colors de la tardor.

En acabat vam anar a dinar al restaurant Treio, el local de l’hotel Pey, a Boí mateix. Molt bo. Recomanable. A la tarda vam visitar Erill la Vall, un poblet de conte de fades, amb la seva fabulosa església de Santa Eulàlia.

S’anava fent de nit però el magnífic paisatge de tardor amb tota mena de tons de groc, vermell i marró, convidava a seguir la ruta. Per això vam arribar-nos fins el túnel de Vielha, a l’Hospitau de Sant Nicolau on, de petit, havia passat els estius. Estava millor que mai, però sense vida. Una llàstima.

Tornem a l’hotel i fem una passejada quan ja fosqueja per Pont de Suert. Per sopar de nou l’Albergue de Pas. Per dormir, de nou, el Cotori. Com a casa.

El dilluns era el darrer dia. Volíem haver anat a Roda d’Isábena i al monestir d’Obarra, però estava tancat per obres i ho avisaven amb antel·lació. Per això vam desisitir i vam baixar cap a Benavarri per la carretera per on havíem vingut. Vam parar al monestir d’Alaón, que mai no està obert però es molt bonic, romànic, sota una penya, a Sopeira. Després vam parar a Areny de Noguera un poblet amb un casc antic medieval interessant.

Però el millor estava per arribar. Uns kilòmetres més avall vam agafar la desviació cap al poble medieval de Montañana. La millor decisió del viatge. Un poble medieval autèntic, pedra viva, sense artifici. Amb un pont petit i bonic, una torre altenerosa, una ermita romànica molt maca, un riu, carrers costeruts i una església romànica, amb castell adosat, al capdemunt del poble. Increible i meravellós. Una passada. La porta te capitells historiats. Dins hi ha pintures que no vam veure perquè no vam parar a l’oficina de turisme. El millor poble de la Ribagorça aragonesa.

Va acabar el dia a Cervera, on vam dinar al Bar Marinada, molt interessant. En acabat de dinar un volt pel carrer Major fins la plaça de la Paeria i l’església de Santa Maria. I cap a casa amb ganes de tornar a sortir.

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, Catalunya, Espanya, Europa, familia, hotel, restaurant

La Cerdanya al mig estiu 2021

Mapa de la sortida

A mig estiu del 2021 ens va venir bé de fer una petita ruta per la Cerdanya i el Pirineu Català. Vam sortir de Barcelona i vam anar fins Castellar d’en Hug per veure les fonts del Llobregat, indret que no per fressat i conegut deixa de ser bonic.

Les Fonts del riu Llobregat

Després d’un passeig per Castellar, vam dinar a l’Hostal Muntanya, molt bé. Molt recomanable.

D’allà, a la tarda, havent dinat, van anar pel coll de la Creueta i l’estació d’esquí de la Molina fins l’hotel de la Collada de Toses. Feia una calor de dimonis i tenien l’Spa tancat per una avaria. L’hotel està bé però necesita una renovació a fons. Vam decidir fer una excursió pels voltants i pujar, malgrat els 32 graus que feia, al Pla de la Bassa i Creu de Meians. Bona decisió, vistes fabuloses al Puigmal, Puig Llançada, Cerdanya i França. Hi havia ramats de vaques i cavalls en llibertat. Bucòlic i bonic.

A la nit vam baixar a sopar al restaurant El Tirol, a la Molina. Gran decisió i gran elecció. Fabulós. Servei atent i bona teca. L’endemà vam tornar a la Molina per pujar amb el telecabina fins el Niu de l’Àliga, el refugi de la Tossa d’Alp, a més de 2500 metres d’alçada. Vam aprofitar per pujar alguns pics sense gaire esforç i poder gaudir d’unes vistes impressionants. Pic de la Tossa, de la Mena i Comabella.

A la tarda, dinar al Tirol, molt bé. I per païr la teca vam anar al poble d’Urus, a la Font Freda. Una tarda apacible, completada amb una visita guiada a diverses esglésies de la Cerdanya:

Sant Pere d’Alp… amb les seves restes de pintura mural, San Joan de Riu, barroca, preciosa…

Sant Julià de Pedra dalt del seu penyal…

i Santa Maria de Talló, anomenada la Catedral de la Cerdanya.

A la nit, sopar al Tirol, dormir a la Collada i preparats per anar a Núria al matí següent. Agafem el carrilet i arribem a Núria. Allà prenem un altre telecabina fins el refugi sota el Pic de l’Àliga. Pugem aquest cim en menys d’una horeta per poder gaudir de vistes fantàstiques damunt Núria i del Puigmal, Noufonts, Nou creus y Torreneules. La vall fins Ribes de Fresser als nostres peus… guapissim!

Dinem a Núria, al self service, i passem la tarda, fins agafar el carrilet a Ribes i el cotxe cap a Barcelona, a l’esplanada de gespa del llac, magnífica, prenent el sol.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Espanya, hotel, lago, restaurant, Uncategorized

Sant Joan a Penyíscola

Penyíscola sembla sortir del mar dalt de la seva roca

Aquesta vegada no cal mapa de ruta. A Penyíscola només vam fer platja. Relax total. Vam marxar un cap de setmana llarg, per Sant Joan, fins la nostra anyorada ciutat del mar. Naturalment previa parada a la bella platja de La Mora, a fer un bany, i a Vilabella per dinar. Tot estava força ple, malgrat la Covid19 i vam haver de reservar un hotel no gaire conegut per nosaltres, i no gaire ben puntuat, un xic allunyat, però que va fer el fet: l’Hotel RH Casablanca & Suites, un típic i tòpic complex de platja, pas mal du tout!

La resta… poca història. Platja al matí i visita a la fabulosa vila bella a la tarda. Descans assegurat. Per dinar vam anar un parell de vegades a la Pizzeria Serredal, que estava propera a l’hotel. Gran encert. Molt bon lloc. Els sopars els vam fer al Buffet lliure del mateix hotel, que era com tots els buffets dels hotels de platja del món sencer.

El darrer dia tornada a casa, amb nova parada a La Mora i, aquesta vegada, dinar al nostre restaurant fetitxe: El racó de la Mora, un clàssic.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Espanya, familia, hotel, restaurant, ruta, rutes, valencia

Pont a Sabiñánigo

Mapa de la ruta

Aprofitant el pont de la Pasqua de Pentacosta, o segona pasqua, vam anar a una de les nostres destinacions més preuades, el Pirnieu d’Osca, i a un dels nostres hotels més carismàtics, l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic de la nostra història. Amb el seu fantàstic Spa, on sempre hem estat de fàbula. Vam arribar-hi a la tarda, després d’un matí de platja a La Mora, a Tarragona, i de dinar a Vilabella. Temps de fer una nova banyada a la piscina climatitzada i de sopar al seu deliciós restaurant La Estiva, fabulós restaurant. El dia següent oportunitat d’or per redescobrir el parc natural d’Ordesa. Aquesta vegada vam pujar riu amunt fins veure les imponents cascades que hi ha. Valia la pena.

En acabat baixàrem fins el bonic poble de Broto on vam dinar al restaurant Casa Joaquin, molt bé. Carn a la brasa molt bona. Després de dinar fem un volt per Broto, església, carrers de pedra estrets i cascada del Sorrosal, espectacular com sempre. Tornada a Sabiñánigo i tarda de Spa. De meravella. A la nit un greu problema. Tot tancat. Acabem a la Pizzeria Italian’s. No hi haguèssim anat mai… però és un lloc molt recomanable. El dia de tornada vam anar molt bé, autopista buida, tant ràpid fèrem el camí que vam arribar a dinar a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, Espanya, hotel, restaurant, ruta, rutes

Estiu de 2020 a Eivissa

L’estiu de 2020, a pesar del coronavirus, van fer un viatge a Eivissa. Vam sortir des de Vilabella, en direcció a València, amb unes amigues de la família.

Església parroquial de Sant Pere de Vilabella 

Vam banyar-nos a la cala l’Alguer, perquè la de Pixavaques estava molt bruta. S’Alguer no estava gaire millor però vam poder remullar-nos. En acabat vam dinar a l’Ametlla de Mar. Tots els restaurants eren ben plens i per això vam anar a l’Ancla, un bar on, en principi, mai no haguéssim anat. Però no va estar gens malament. Des d’allà vam anar a València, on ens vam allotjar a l’hotel Hotel Malcom and Barret, un bon hotel, una mica als afores. Per sopar vam decidir anar fins el proper barri de Ruzafa, una caminadeta de mitja hora, i probar una pizzeria argentina anomenada Malamia Ruzafa. Fantàstica. Carns i pizzes, fabuloses. Del millor de València.

El dia següent continuem camí cap a Dènia, des d’on surten els vaixells cap a Eivissa. Ens banyem i dinem al mateix port, en un restaurant amb bones vistes, anomenat Pa Picar Algo, menjar correcte, sense més. A la tarda agafem el vaixell i en arribar a l’illa, anem ràpidament cap el nostre hotel, Els Pins Resort & Spa, molt maco, ben situat, a la badia de Sant Antoni de Portmany, amb esplèndides instal·lacions. Aquella nit va ser la primera, però no la darrera, que vam sopar al restaurant Pyrenees, tot un encert.

L’endemà vam anar a banyar-nos a Cala Comta, no lluny de l’hotel, una de les millors platges d’Eivissa, i potser del món. Bon aparcament, aigües turquesa, transparents i roques de formes capricioses.

Per dinar vàrem pujar fins Sant Josep de sa Talaia, un bell poble de l’interior de l’illa. Allà menjàrem al restaurant Es Galliner, al costat de l’ajuntament. Molt bé, molt car. 

A la tarda baixarem a fer un bany a la cala Molins, molt maca, un pel salvatge. Aquella nit anàrem a sopar al restaurant Es Virot, a la mateixa platja, a tocar de l’hotel. Força bé.

El dia següent vam anar a Cala Bassa, feia una mica de núvol i quedava un xic deslluïda. Però va anar millorant. Bon aparcament de pagament que inclou una cervesa de regal. Al migdia tornem a dinar de nou a Sant Josep, aquesta vegada en una pizzeria realment italiana anomenada Pizzico di Pepe. Molt bé!

A la tarda tornada a la platja, de nou a gaudir de Cala Comta. Una posta de sol inoblidable.

L’endemà fou el dia de visitar una de les platges més maques del món, una platja que enllaça Eivissa i Formentera, Ses Salines. Aigua de primera, gran pàrquing, bons restaurants.

Per dinar vam anar a Eivissa ciutat amb ganes de visitar el Dalt la Vila. Feia molta calor i tot estava tancat. Vam acabar al bar Mariano, que nos us recomanem sota cap concepte. Preus altíssims per un menjar horrible i una atenció nefasta.

A la tarda, havent dinat, vam fer una volta pel Dalt la Vila d’Eivissa, amb pujada fins la catedral i el mirador. Molta calor però valia la pena. I, tot seguit vam tornar a Ses Salines, a remullar-nos de nou una estona. Tornada a Sant Antoni, sopar al Pyrenees i dormir a l’hotel. 

El dia següent anàrem, tot creuant els magnífics camps del nord de l’illa, plens de petits poblets de noms ben evocadors, fins la mítica cala de Benirràs, que al matí estava totalment deserta. Aparcament gran i buit.

Per dinar escollirem el poble de Sant Joan de Lebritja, quatre cases blanques i una bonica església fortalesa. Dinàrem al restaurant Vista Alegre, recomanable, senzill i bo.

A la tarda baixàrem a banyar-nos a la cala petita de Portinax, bonica tot i que molt humanitzada i urbanitzada. Bon aparcament. 

Retorn a l’hotel, sopra al Pyrenees i a preparar-se per la tornada a casa.

L’endemà anàrem al port d’Eivissa on vam agafar el vaixell cap a Dènia. Arribada al migdia, a temps per dinar al restaurant Deniarròs del Port. Fantàstic, bé de preu, servei impecable. Molt recomanable. En acabat de dinar fèrem un bany a la platja de Dènia, que estava molt calenta. En acabat sortírem cap a Castelló de la Plana on teniem reservat l’hotel NH Turcosa, al port, una mica envellit, però encara correcte. Vam fer una volta pel port i vam sopar al restaurant Il Solito Posto, al passeig marítim mateix. Molt bones pizzes. 

Port de Castelló

El dia següent era dia de tornada. Vam anar de Castelló fins Penyíscola, una vila on sempre ens agrada tornar, i ens vam banyar en la seva platja llarga i càlida, amb vistes al penyal dins el mar. 

Penyíscola


Platja de Penyíscola

Per dinar vam anar al restaurant Tio Pepe, com sempre, qualitat sense parangó. Molt recomanable. I d’allà, a casa!

Deixa un comentari

Filed under 2020, Espanya, hotel, restaurant, Uncategorized