Tag Archives: ruta

Vall de Boí, Castanyada 2021

Mapa de la ruta

Aquest petit cap de setmana de Tots Sants 2021, en que dilluns era festa, vam aprofitar per anar fins la Vall de Boí, on feia temps que no havíem estat. Primer vam parar a dinar a Vilabella, donat que vam sortir una mica tard.

Església de Sant Pere, Vilabella del Camp, Tarragona

Tot seguit vam continuar la ruta fins arribar al Pont de Suert. Ja era fosc. Vam passejar pel seu casc antic medieval, pel carrer Major i anàrem a la plaça del Mercadal, on està situat l’hotel Cotori, on vam estar molt bé. Per sopar vam anar al Albergue de Pas, un petit bar situat en un alberg de joventut. Carta curta però bona teca.

El dia següent, tot i que la nit va ploure, va començar amb un cel amb clarianes. Això ens donà ànims de pujar a Aigües Tortes, un indret meravellós dins el Parc Nacional, on no havíem estat des de feia molts anys. Vam anar fins Boí per agafar un dels taxis que surten de la plaça del poble. No feia fred, ni a dalt del parc tampoc. Una volta inoblidable per aquells indrets de somni. Natura en estat pur.

Tornats a Boí encara donà temps de visitar les esglésies de Boí i de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. La de Boí no és la més lletja de la Vall, declarada patrimoni de la humanitat pels seus monuments romànics, sinó que compta amb unes pintures d’estil bizantí molt guapes. Ens vam deixar pujar al campanar!

Sant Climent de Taüll, amb els seu famós campanar, als afores del poble, i Santa Maria de Taüll, a la plaça Major, son dues de les esglésies capitals de la zona. A Santa Maria les pintures han estat reproduïdes i a Sant Climent les recreen amb l´’us d’un màping de llum molt potent.

Encara va quedar temps d’anar fins el Balneari de Caldes de Boí, quants records d’infància, i recòrrer en silenci els seus bonics jardins plens dels colors de la tardor.

En acabat vam anar a dinar al restaurant Treio, el local de l’hotel Pey, a Boí mateix. Molt bo. Recomanable. A la tarda vam visitar Erill la Vall, un poblet de conte de fades, amb la seva fabulosa església de Santa Eulàlia.

S’anava fent de nit però el magnífic paisatge de tardor amb tota mena de tons de groc, vermell i marró, convidava a seguir la ruta. Per això vam arribar-nos fins el túnel de Vielha, a l’Hospitau de Sant Nicolau on, de petit, havia passat els estius. Estava millor que mai, però sense vida. Una llàstima.

Tornem a l’hotel i fem una passejada quan ja fosqueja per Pont de Suert. Per sopar de nou l’Albergue de Pas. Per dormir, de nou, el Cotori. Com a casa.

El dilluns era el darrer dia. Volíem haver anat a Roda d’Isábena i al monestir d’Obarra, però estava tancat per obres i ho avisaven amb antel·lació. Per això vam desisitir i vam baixar cap a Benavarri per la carretera per on havíem vingut. Vam parar al monestir d’Alaón, que mai no està obert però es molt bonic, romànic, sota una penya, a Sopeira. Després vam parar a Areny de Noguera un poblet amb un casc antic medieval interessant.

Però el millor estava per arribar. Uns kilòmetres més avall vam agafar la desviació cap al poble medieval de Montañana. La millor decisió del viatge. Un poble medieval autèntic, pedra viva, sense artifici. Amb un pont petit i bonic, una torre altenerosa, una ermita romànica molt maca, un riu, carrers costeruts i una església romànica, amb castell adosat, al capdemunt del poble. Increible i meravellós. Una passada. La porta te capitells historiats. Dins hi ha pintures que no vam veure perquè no vam parar a l’oficina de turisme. El millor poble de la Ribagorça aragonesa.

Va acabar el dia a Cervera, on vam dinar al Bar Marinada, molt interessant. En acabat de dinar un volt pel carrer Major fins la plaça de la Paeria i l’església de Santa Maria. I cap a casa amb ganes de tornar a sortir.

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, Catalunya, Espanya, Europa, familia, hotel, restaurant

Menorca, estiu 2021

A finals d’agost de 2021 vam anar amb una amiga de la família i la seva filla a Menorca. Feia 24 anys que no havíem tornat a trepitjar aquesta meravellosa illa que, d’altra banda, era el nostre destí preferit de vacances durant el anys 80 i 90. Hi arribàrem a anar dues vegades l’any. Sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”. Vam entrar al port de Ciutadella al vespre, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també.

L’endemà, passeig matinal per Ciudatella, carrers buits a les vuit del matí. Visitem la catedral, la capella del Sant Crist, Seminari, Ses Voltes, el Roser… Esmorzar a l’hotel i decidim anar fins la platja de Santo Tomás, que es fantástica, tot i no ser una cala. Les cales del sur de Ciutadella estaven petades. No s’hi podia accedir. En canvi Santo Tomás te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte!

A Santo Tomás ens banyem, matí i tarda, en una aigua paradisíaca, i dinem al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja que està força bé. Molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.

A la tarda tornem a Ciutadella. Voltem pels carrers més amagats de Santa Clara fins el port, fugint de les aglomeracions. Sopar al nostre restaurant Don Giacomo, que havíem reservat per totes les nits, donat que Menorca estava absolutament plena i desbordada, i el centre de Ciutadella pitjor.

L’endemà anem a Cala Galdana, amb la intenció de caminar fins Mitjana o Macarella. Però el pàrquing de Cala Mitjana estava sobresaturat. Feina vam tenir de trobar un forat al final del riu de Galdana. Ens vam quedar en aquesta dolça petxina d’aïgues netes i càlides, destrossada per l’hotel que la presideix. Vam dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!

Tarda de passejada a Ciutadella, visitant el palau Olives, el palau Saura-Miret i rondant els carrers més solitaris de la part de Sa Murada, a tocar des Pla del Port. Sopar a Don Giacomo y dormir a l’Hostal Ciutadella…

El dia següent, vist que no hi havia manera que els pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella, Talaier i altres fossin accessibles, decidim anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal repetir sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.

De tornada, com sempre, passeig calmat per Ciutadella, sopar a Don Giacomo i dormir al nostre Hostal Ciutadella.

El dia següent anàrem a Son Bou, travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina.

A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant. A la tarda ens tornarem a banyar en la mateixa platja. En acabat tornada a Ciutadella. Posta de sol al port i a sa murada. Fabulosa. Sopar a Don Giacomo i dormir a l’hostal.

El darrer dia, per aclamació popular, vam decidir repetir la meravellosa platja de Son Xoriguer. Molt aparcament en una illa desbordada per la gentada i el restaurant Ciao Belli, amb la seva esplendorosa cuina italiana, ens van convencer.

Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.

La tarda, la darrera, va ser com sempre. Passejada per Ciutadella i sopar al nostre Don Giacomo i a l’Hostal.

De bon matí, amb la sortida de sol acaronant el teulats de Ciutadella, marxàrem cap al port on, a les 10,30 hores sortia el vaixell de Balearia que ens retornava a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Espanya, Europa, hotel, Menorca, ruta, rutes, Uncategorized

La Cerdanya al mig estiu 2021

Mapa de la sortida

A mig estiu del 2021 ens va venir bé de fer una petita ruta per la Cerdanya i el Pirineu Català. Vam sortir de Barcelona i vam anar fins Castellar d’en Hug per veure les fonts del Llobregat, indret que no per fressat i conegut deixa de ser bonic.

Les Fonts del riu Llobregat

Després d’un passeig per Castellar, vam dinar a l’Hostal Muntanya, molt bé. Molt recomanable.

D’allà, a la tarda, havent dinat, van anar pel coll de la Creueta i l’estació d’esquí de la Molina fins l’hotel de la Collada de Toses. Feia una calor de dimonis i tenien l’Spa tancat per una avaria. L’hotel està bé però necesita una renovació a fons. Vam decidir fer una excursió pels voltants i pujar, malgrat els 32 graus que feia, al Pla de la Bassa i Creu de Meians. Bona decisió, vistes fabuloses al Puigmal, Puig Llançada, Cerdanya i França. Hi havia ramats de vaques i cavalls en llibertat. Bucòlic i bonic.

A la nit vam baixar a sopar al restaurant El Tirol, a la Molina. Gran decisió i gran elecció. Fabulós. Servei atent i bona teca. L’endemà vam tornar a la Molina per pujar amb el telecabina fins el Niu de l’Àliga, el refugi de la Tossa d’Alp, a més de 2500 metres d’alçada. Vam aprofitar per pujar alguns pics sense gaire esforç i poder gaudir d’unes vistes impressionants. Pic de la Tossa, de la Mena i Comabella.

A la tarda, dinar al Tirol, molt bé. I per païr la teca vam anar al poble d’Urus, a la Font Freda. Una tarda apacible, completada amb una visita guiada a diverses esglésies de la Cerdanya:

Sant Pere d’Alp… amb les seves restes de pintura mural, San Joan de Riu, barroca, preciosa…

Sant Julià de Pedra dalt del seu penyal…

i Santa Maria de Talló, anomenada la Catedral de la Cerdanya.

A la nit, sopar al Tirol, dormir a la Collada i preparats per anar a Núria al matí següent. Agafem el carrilet i arribem a Núria. Allà prenem un altre telecabina fins el refugi sota el Pic de l’Àliga. Pugem aquest cim en menys d’una horeta per poder gaudir de vistes fantàstiques damunt Núria i del Puigmal, Noufonts, Nou creus y Torreneules. La vall fins Ribes de Fresser als nostres peus… guapissim!

Dinem a Núria, al self service, i passem la tarda, fins agafar el carrilet a Ribes i el cotxe cap a Barcelona, a l’esplanada de gespa del llac, magnífica, prenent el sol.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Espanya, hotel, lago, restaurant, Uncategorized

Sant Joan a Penyíscola

Penyíscola sembla sortir del mar dalt de la seva roca

Aquesta vegada no cal mapa de ruta. A Penyíscola només vam fer platja. Relax total. Vam marxar un cap de setmana llarg, per Sant Joan, fins la nostra anyorada ciutat del mar. Naturalment previa parada a la bella platja de La Mora, a fer un bany, i a Vilabella per dinar. Tot estava força ple, malgrat la Covid19 i vam haver de reservar un hotel no gaire conegut per nosaltres, i no gaire ben puntuat, un xic allunyat, però que va fer el fet: l’Hotel RH Casablanca & Suites, un típic i tòpic complex de platja, pas mal du tout!

La resta… poca història. Platja al matí i visita a la fabulosa vila bella a la tarda. Descans assegurat. Per dinar vam anar un parell de vegades a la Pizzeria Serredal, que estava propera a l’hotel. Gran encert. Molt bon lloc. Els sopars els vam fer al Buffet lliure del mateix hotel, que era com tots els buffets dels hotels de platja del món sencer.

El darrer dia tornada a casa, amb nova parada a La Mora i, aquesta vegada, dinar al nostre restaurant fetitxe: El racó de la Mora, un clàssic.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Espanya, familia, hotel, restaurant, ruta, rutes, valencia

Pont a Sabiñánigo

Mapa de la ruta

Aprofitant el pont de la Pasqua de Pentacosta, o segona pasqua, vam anar a una de les nostres destinacions més preuades, el Pirnieu d’Osca, i a un dels nostres hotels més carismàtics, l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic de la nostra història. Amb el seu fantàstic Spa, on sempre hem estat de fàbula. Vam arribar-hi a la tarda, després d’un matí de platja a La Mora, a Tarragona, i de dinar a Vilabella. Temps de fer una nova banyada a la piscina climatitzada i de sopar al seu deliciós restaurant La Estiva, fabulós restaurant. El dia següent oportunitat d’or per redescobrir el parc natural d’Ordesa. Aquesta vegada vam pujar riu amunt fins veure les imponents cascades que hi ha. Valia la pena.

En acabat baixàrem fins el bonic poble de Broto on vam dinar al restaurant Casa Joaquin, molt bé. Carn a la brasa molt bona. Després de dinar fem un volt per Broto, església, carrers de pedra estrets i cascada del Sorrosal, espectacular com sempre. Tornada a Sabiñánigo i tarda de Spa. De meravella. A la nit un greu problema. Tot tancat. Acabem a la Pizzeria Italian’s. No hi haguèssim anat mai… però és un lloc molt recomanable. El dia de tornada vam anar molt bé, autopista buida, tant ràpid fèrem el camí que vam arribar a dinar a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, Espanya, hotel, restaurant, ruta, rutes

Espanya i Portugal, estiu 2021

Mapa resum del viatge

L’estiu de 2021, encara amb algunes restriccions Covid19, vam decidir anar de viatge a Portugal, travessant el Cantàbric a l’anada i Castella a la tornada. Vam sortir de Barcelona i vam fer nit a l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic amb Spa, on sempre hem estat de fàbula. No tenien obert el seu deliciós restaurant i per això vam sopar, fantàstic, al restaurant del davant, propietat dels pares de la Virgínia, a l’Hotel Mi Casa.

L’endemà vam continuar la ruta cap a Vitòria, on vam dinar, molt bé, al restaurant Erdizka taberna bar&grill, al carrer Cuchilleria 11, al centre de la ciutat. Un lloc on menjar bé, qualitat i quantitat, per un preu ridícul.

Carrer Cuchilleros a Vitoria

En acabat vam fer un tomb per la vila. Plaça de la Virgen Blanca, catedral… Bonica sense ser esplèndida.

Plaça de la Virgen Blanca

Continuarem viatge fins a Santander, on ens allotjarem al Gran Hotel del Sardinero, a la platja del mateix nom, un bon hotel amb una situació magnífica, al mateix costat del mar. Una experiència decadent i vintage.

Platja del Sardinero amb el Gran Hotel al fons.

Anàrem a sopar a casa d’en Vittorio, de Salerno, no lluny de l’hotel. El senzill establiment amaga una de les millors pizzeries de Santander. Fabulosa!.

El dia següent sortim de Santander en direcció Oviedo. Parem a banyar-nos els peus, feia una mica de fred i estava núvol, a la platja del Merón, fabulosa, a San Vicente de la Barquera, un bonic poble amb una ria molt maca. Bon aparcament pagant.

Platja del Merón

Després de la banyada anem a dinar al restaurant La Tertúlia, al poble de Celorio, als peus de la bonica platja de la Palombina. Un lloc on el peix i marisc fresc son la norma, molt recomanable.

Playa de la Colombina a Celorio, Cantábria

Seguim viatge a Oviedo, capital d’Astúries, on ens allotgem al Gran Hotel La Reconquista, un establiment tipus parador nacional, situat en un bonic palau del XVIII. Pas mal. A la tarda visitem la ciutat, el seu barri vell, la catedral, la cámara santa… i sopem al restaurant el Fondín, un lloc d’alta qualitat, fantástic, molt recomanable.

Catedral de Oviedo
Barri de tapes a Oviedo

Seguim la nostra ruta, al matí següent, anant a Galicia, a Ribadeo, a la seva espectacular platja de “As Catedrais”. Bona organització, párquing gratuït, paratge increible, no es pot deixar de veure.

Platja de les Catedrals, a Ribadeo

Continuant camí de Lugo parem a dinar a Mondoñedo, un pobe antic, de pedra picada, on hi ha una catedral molt bonica. Dinem a un bar del poble, menú del dia, generós: Bodegón A Catedral. A la tarda visitem la catedral, que ens va agradar molt.

Catedral de Mondoñedo

Per dormir hem triat Lugo, ciutat romana que conserva les muralles, amb una bonica catedral y un barri antic molt interessant. L’Hotel Eurostars Lugo está al afores, però no molt allunyat del centre. És convenient.

Catedral de Lugo

Per sopar vam anar de tapes, al restaurant Las Cinco Vigas al centre de Lugo. Molt bo.

El dia segënt vam anar camí de Santiago erò fent la costa nord de Galicia. Feia molta calor i vam anar a la platja de Razo, espectacular!. Aigua fresca i molta calor: dia d’estiu!

Platja de Razo

Allà vam dinar al restaurant “O Cordobés”, un bar de platja típic i tòpic, però amb racions de qualitat. Molt bé.

A la tarda anem camí de Santiago de Compostela, preciosa ciutat barroca, on dormim a l’hotel La herradura, molt bé. Sopem de tapes al restaurant “Tapas Petiscos Do Cardeal”. Tapes i racions de nivell. Molt bo!.

Plaza del Obradoiro

L’endemà, abans de marxar de Santiago, vam poder visitar finalment la catedral, plena a vessar els dies anteriors. I enfilàrem cap a Vigo, no sense abans fer una visita a la illa d’Arousa, preciosa, amb poc sol i gens de ganes de bany.

Illa d’Arousa

Seguírem per dinar a Pontevedra. Ho vam fer al restaurant Nonna Clara Trattoria, un italià molt xulo. En acabat vàrem fer un recorregut per la ciutat, molt interessant tota ella, en especial la escenogràfica esglèsia de La Peregrina.

La Peregrina a Pontevedra

Continuàrem la ruta cap a Vigo, on ens vam hostatjar a l’hotel Occidental d’aquesta ciutat. Molt bé. Per sopar baixàrem al centre, prop de la catedral, on hi havia ambient de tapes. Vam sopar al restaurant El Capitan. Pas mal du tout!

Ambient de nit a la zona de tapes de Vigo

El dia següent tocava vaixell a les illes Cies, des de Vigo. Día núvol, amb fred. Viatge molt agradable i en arribar a l’illa paisatge espectacular. Platges de somni, però ni pensament de banyar-se, ni en broma. Vam dinar al restaurant de càmping, al self-service, molt bé. A la tarda tornada a Vigo, i sopar en un restaurant encantador i fantàstic: Tapas Areal. No només tapes, un veritable restaurant!

Pltja de Rodes a les Illes Cies

El dia seguüent anàrem fins la bonica vila marinera de Sanxenxo per agafar el vaixell cap a la Illa d’Ons. Plovia lleugerament quan hi vam arribar, però es va anar obrint, lentament. Platges i paisatges de maravella pero no vam poder gaudir-los. Feia fred. Vam dinar al poblet de l’illa, quatre cases, al únic restaurant disponible, Casa Acuña, molt normalet. De tornada a Vigo vam repetir amb les Tapas Areal, fenomenal i tornàrem al nostre hotel de la ciutat: l’Occidental Vigo.

Platja a l’illa d’Ons

Tocava ja marxar de Vigo, d’Espanya i de Galicia, camí de Portugal. Vam agafar l’autopista i vam arribar a Braga, encantadora ciutat medieval portuguesa, amb una catedral fantàstica, plena “d’azulejos”, carrers amb cases de pedra, convents i esglésies a dojo.

Catedral de Braga

També vam visitar, en una escapada, la impresionant i escenogràfica església del Bom Jesús do Monte, barroca, als afores de la ciutat. Una passada.

Bom Jesús do Monte

Tornats a Braga, dinàrem al restaurant La Piola, una pizzeria i ristorante que estava molt bé. A la tarda vam anar cap a Guimaraes, una bonica ciutat més al sur de Braga, on diuen que va nèixer Portugal. Com la seva veïna està plena d’esglésies, convents i palaus, plens dels típics azulejos.

Plaça principal de Guimaraes

Seguirem cap a Porto quan la tarda avançava. Ens allotjarem a l’hotel Eurostars Porto Douro, una cucada, davant del riu Douro, amb vistes impagables sobre el pont Lluís I. Encantador.

Vista nocturna del Douro i el Pont lluís I des de l’hotel Porto Douro

Per sopar anarem a la propera Ribera del Douro, molt animada y turística, on trobarem el fantàstic restaurant Postigo do Carvão, un local luxós i vintage, gastronomia portuguesa pura. Molt bo!

Vista de Porto des de Vilanova de Gaia

L’endemà tocava fer la ciutat de Porto, la seva catedral, el palau episcopal, els Clerigos, les esglésies, els convents… Tots fabulosos, plens d’art, en una ciutat decadent, romàntica. Vam passar el pont sobre el Douro i vam dinar a Vilanova de Gaia. Vam dinar a la Taberninha Do Manel. Molt ben puntauada, a nosaltres no ens va acabar de fer el pes.

Vilanova de Gaia vista des de Porto

A la tarde, després de dinar, ens va venir molt de gust agafar un tramvia antic fins la desembocadura del Douro, un passeig molt divertit en una baluerna que semblava preparada per sortir de la via en qualsevol moment.

Tramvia de la línia 1 de Porto

De tornada a la ciutat, havent visitat el meravellós convent de Sant Francesc, ple de mosaics “azulejos”, vam anar a sopar al lloc més entranyable de tota l’excursió. Un local de tapes magnífic: A Bolina!

Catedral d’Oporto. Claustre.

El dia seguënt vam fer una petita excursió pels voltants d’Oporto. De primer Amarante, una encantadora vila amb un pont bonic i una església tancada per obres, mala sort.

Vista d’Amarante sobre el riu Támega

Després baixada a la Vall del Douro, amb les seves vinyes, cases senyorials, pagos i poblets. Paisatge humà grandiós en la seva senzilla utilitat. I, més endavant, cap a Viseu, ciutat episcopal, amb esglésies molt maques, on vam dinar al restaurant Porta 64. Molt bé!

La Misericordia de Viseu

De Viseu varem anar fins Aveiro, petita població marinera situada en una depressió que fou famosa per les seves salines. Els vaixells “Moliceiros” li donen un aire de petita Venecia.

Moliceiros navegant pels canals de Aveiro

A Aveiro vam poder gaudir de la maravella artística del convent de Jesús, un cenobi barroc magnífic.

Refetor del convent de Jesús

De tornada a Porto, anem a l’hotel i tornem a sopar a O Bolina, com sempre fantàstic.

L’endemà és dia de marxa i deixem Portugal. Tenim com a destí León. Passem per Chaves i Verín per acabar dinant a Benavente. Deixem les brumes i boires atlàntiques per passar a l’aire sec i calent de la meseta castellana. Però tenim sort, no fa gaire calor. Benavente te un casc antic medieval bonic i un parell d’esglésies que val la pena veure, d’un romànic pur. En aquesta vila històrica de Castella dinem al restaurant La Taberna de Bode, molt bé, casolà.

Església de Santa Maria del Mercado

Sortim de Benavente i en una hora som a León, on ens allotgem a l’hotel Alfonso V, un clàssic reconvertit, prou bé. Visitarem la capella sixtina romànica de San Isidor, una passada i, per descomptat la seva fabulosa catedral gòtica, amb els vitralls. Els millors d’Espanya, equiparables a Reims o Chartres. Per sopar anàrem al Four Lions Brewery, una cerveseria molt guapa, moderna i informal.

Catedral de Lleó a la nit

El dia següent teníem una cita amb l’art. Vam fer la ruta programada per “Las Edades del Hombre” que aquest any estava dedicada al 800 anys de la primera pedra de la catedral gòtica de Burgos l’any 1221. L’exposició, la XXVena edició, s’anomenava “Lux” i tenia seus a Sahagún, Carrión i Burgos. Així que vam anar fins Sahagún on vam visitar “Lux” a les esglésies de San Tirso i la Peregrina. Xulo de veritat.

Església de San Joan a Sahagún

Seguidament fèrem via cap a La Olmeda, una esplèndida vila romana, perfectament museitzada, als afores de Saldaña, a Palència. Una passada!

Mosaics del segle IV a la villa romana de l’Olmeda

Continuàrem el camí cap a Carrión de los Condes, visitant les esglésies de Santiago i Santa Maria, també seus de “Lux”. Allà dinàrem a l’Hostal Restaurant La Corte, molt bé però molta gent.

Detall del pantocràtor a l’església de Santiago a Carrión de los Condes

Seguim ruta a Burgos on arribem a l’hotel Silken Gran Teatro, perfectament ubicat prop del centre històric. Visitem la darrera etapa de “Lux”, però no la catedral, que està tancada. Tenim hora per l’endemà, dilluns, perquè avui, diumenge, dia de Sant Jaume, estava tancada per un concert. Anem a sopar, de tapes, a un restaurant clàssic: Casa Pancho. Molt bo!

Catedral de Burgos

A Burgos vam passar dos días perquè el diumenge estava tot tancat, menys la catedral, que ho estava el diumenge. I aquell dilluns només quedava oberta la extraordinària Cartuja de Miraflores, i el recòndit i amagat monestir trapenc de San Pedro de Cardeña. Allà vam anar.

Retaure i tomba de Joan II a la Cartoixa de Miraflores

Visita lliure de la Cartuja, impressionant! I visita guiada per un monjo molt xamós del que es pot visitar de San Pedro. Guai!

Ascètica nau cistercenca de San Pedro de Cardeña

Per dinar anàrem fins la bellíssima vila medieval de Covarrubias, kilòmetre zero de la naixença de Castella, a una distància raonable de Burgos. Paisatges fantàstics! Allà dinàrem, de nou, a Casa Galín, a la plaça Major. Un restaurant dels de tota la vida!

Restaurant Casa Galín a la Plaça Major de Covarrubias, Burgos.

Seguim, de tornada a Burgos, el rio Arlanza, que s’engorja en un paisatge típic de Castella. Apareixen les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, avui tancades, al ser dilluns. Continuem fins la carretera general i ens desviem per veure la joia visigòtica de l’església de Quintanilla de las Viñas, sola, isolada, amb la seva extraordinària decoració en pedra.

Detall de la decoració de Quintanilla de las Viñas

Continuem fins Burgos per anar a la visita programada de la catedral, fantàstic edifici gòtic, ple d’art. En acabat tornem a Casa Pancho i al nostre hotel.

Cimborri gòtic del creuer de Burgos, una maravella en pedra.

L’endemà toca ruta. La iniciem anant a Lerma, prodigiosa mostra d’urbanisme del segle XVII a España per gentilessa del Duc de Lerma, valido de Felip III. Visitem el palau ducal però la colegiata estava tancada, tot i ser dimarts a les 11 del matí.

Plaça Major i palau ducal de Lerma

Seguim cap a Santo Domingo de Silos per admirar el fastuós claustre romànic i els seus capitells, filigrana del romànic europeu.

Claustre de Santo Domingo de Silos amb el xiprer que cantà Gerardo Diego.

En acabat anem a Ucero, poble medieval a la boca del fabulós canyó del Rio Lobos, on mai ens cansem de tornar. Tot ple per dinar. Vam acabar en hostal que no coneixíem: El Balcón del Cañón. Pas mal! El millor: les vistes del riu.

Vistes del riu Ucero des del Balcón de Ucero, hostal i restaurant.

La tarda la vam ocupar visitant el canyó del Rio Lobos, un enclau privilegiat que encara estava en plena primavera, ple de flors i papallones, tot i ser ja estiu.

Ermita de San Bartolomé dins el Cañon del Rio Lobos, a Soria.

Caient ja la tarda visitàrem la bonica ciutat del Burgo de Osma, amb la seva magnífica catedral. Estava buida de gent, tot tancat. Feia una mica de pena.

Plaça de la Catedral a El Burgo de Osma, Soria.

Finalitzarem la ruta d’aquell dia a la capital, Soria, una ciutat entranyable on ens agrada sempre tornar. Aquesta vegada dormírem a l’hotel Alfonso VIII, un clàssic de la vila, que ens agradà. Per sopar fèrem cap a Casa Augusto, a la plaça Major, que ha viscut temps millors. S’imposava un passeig per les vores del Duero, que sempre enganxa.

El riu Duero al seu pas per Soria

I una visita al enigmàtic cenobi de San Juan de Duero amb les seves estranyes columnes romàniques.

Columnes romàniques d’influència bizantina a San Juan de Duero, Soria

El dia següent volíem recòrrer una mica la fantàstica serra de Soria. Vam anar primer a Vinuesa i vam pujar fins la Laguna Negra. Paisatge bellíssim, tot i que la laguna, ara, és verda!

La Laguna Negra, Soria

Baixarem a Vinuesa de nou i fèrem ruta a Duruelo de la Sierra, per pujar a Castroviejo, un lloc encantat, amb grans pins i pedres gegantines, una mena de ciutat encantada a Soria.

Castroviejo, Duruelo de la Sierra, Soria

Sense gasolina buscàvem un lloc on repostar i acabàrem a Quintanar de la Sierra, camí de Burgos altra cop. Allà dinàrem al restaurant El Cenador, un lloc bo, estrany… A la tarda pujàrem en cotxe a la llacuna de Niela, encara més estranya… i al naixement del riu Arlanza, un lloc encantador per fer un bon pícnic

Nacimiento del Rio Arlánza, Quintanar de la Sierra, Burgos

De tornada a Soria, un passeig fins San Saturio s’imposava. Sempre reanima i recomforta aquesta ruta machadiana i gerardiana fins l’ermita. En acabat, sopar al bar Herradores, un bar de tapes de tota la vida. I dormir a l’hotel Alfonso VIII, cap problema.

La petita ermita de San Saturio, a Soria, penjada damunt del Duero

El dia de tornada, el darrer dia, al final del viatge, agafarem la carretera de Saragossa, parant al petit i bonic monestir de Veruela, una parada que fem sempre. Podíem haver anat a Tarazona, bonica ciutat, però vam preferir aquest cenobi cistercenc. Per dinar nova parada a Fraga, al bar Borau, un restaurant que no serà la darrera vegada que tindrem en compte per menjar.

Sala capitular del monestir de Veruela

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, castella, Espanya, Europa, familia, hotel, Portugal, ruta, rutes, Uncategorized

Costa Brava, Setmana Santa 2021

La setmana santa confinada de 2021 vàrem poder sortir per Catalunya. Ens feu gràcia tornar a Girona, i fer un volt per la Costa Brava, com ja ho havíem fet per Nadal a l’Alt Empordà des de Figueres. Hi hagué una prèvia, en que visitàrem, el diumenge de Rams, Blanes i Tossa, i dinàrem al restaurant Braseria Pini Pizzeria, que no heu de confondre amb l’altre Pini proper. No hi tornaríem. Una mica de platja, una volta a la Vila Vella i cap a casa.

L’endemà començà la veritable sortida, sense més preàmbuls. Anàrem fins Sant Feliu de Guíxols on ens banyàrem els peus i dinàrem a peu de platja, al port, al restaurant Sa Marinada, un luxe, fantàstic. A la tarda seguírem cap a S’Agaró, per veure la magnífica platja de Sant Pol. Quan queia el sol recuperàrem la ruta per arribar al nostre destí, Girona. Ens allotjàrem a l’hotel Ciutat de Girona, molt bé, idealment situat al centre de la ciutat, prop del pont de ferro. Sopàrem al mateix hotel, al restaurant Blanc, que és tota una delícia, a preus imbatibles. No va mancar la passejada de tarda per la vila medieval, posta de sol inclosa, des de les muralles.

L’endemà sortim camí de les Gavarres per pujar al Santuari del Àngels, meca de tot bon gironí. Vistes increïbles, boira damunt l’Empordà. Tot tancat. Anem després cap a la bonica Monells, poblet rústic encantador, de pessebre que diríem. I d’allà, per carreteres petites, sortim a Cruïlles, amb la seva torre al mig de la plaça, i el seu monestir de Sant Miquel, romànic puríssim, tancat per restauració des de fa ja molts anys. La visió externa és meravellosa. Acabem a Palamós on hem reservat restaurant al port, a La Fàbrica de Gel. Una passada. Molt bé! Acabem el dia a la encantadora Calella de Palafrugell, sense gaire gent. Un luxe! Tornem a Girona, passejada per la força vella fins Galligans i sopar al Blanc i dormir al nostre hotel.

Un nou dia! Baixem avui cap a Celrà, fins a Palagret, per veure la casa familiar, i les altres masies d’aquesta vall, Taverner, Guinard… Continuem cap a Ullastret, per visitar el bonic poblet iber, gran i poderós. Baixem després a la propera Palau Sator, poblet medieval guapíssim que no havíem visitat feia molts anys. Fem final a la platja d’Aiguafreda, una mena de cala nórdica, un fiord, únic lloc del terme marítim de Begur on podem aparcar el cotxe. D’allà recorrem el camí de ronda fins Sa Tuna i tornem. Fa una mica de fred i boira, ara sí, ara no. El sol escalfa. Anem a dinar al Diferent restaurant, al centre de Begur. Fantàstic, fabulós! Seguim cap a Sa Riera, cala de luxe a la Costa Brava. L’aigua no es mou. De tornada fem una parada a Peratallada, un petit passeig. I una gran passejada per Girona, una tarda més. Nit al Blanc i al Ciutat de Girona.

L’endemà sortim cap al nord, amb la vista posada a Empúries. Parem a Verges perquè volíem veure el poble, i parem de nou a Empúries, que havíem visitat feia molt poc, però que ens encanta. Ens banyem els peus a la platja grega, a redós de la muralla, en una aigua que sembla de llac. Dinem a Riells, la gran platja de l’Escala dissortadament ocupada pel turisme. Al restaurant Escala Park. Pas mal. Bona teca. Tornem a remullar-nos a Riells mateix. Tornada a Girona. Passejada de Dijous Sant. Ofici a la catedral amb el Sr. Bisbe. Els temps ho reclamen. Música i encens a dojo. En sortir anem a Sant Feliu, que es obert per la festivitat. Ho aprofitem! Dormir i sopar al lloc de sempre.

Darrer dia. Marxem amb recança. Però dediquem el matí a fer turisme cultural: museu d’art de Girona, petit però contundent. Romànic i gòtic. Un tastet deliciós. Seguim perseguint la infantesa a Caldes de Malavella. Volta pel poble. Fonts i termes. Baixem cap a Tossa. Divendres Sant. Ple com un ou. Blanes encara pitjor. Acabem a Arenys de Munt, al restaurant Subirans, bona brasa de sempre. A la tarda arribem a casa. Fi de festa i fins l’estiu… esperem!

Deixa un comentari

Filed under 2021, Catalunya, hotel, ruta, rutes

Estiu 2020 a Sardenya

A l’estiu del 2020 vam anar de vacances a Sardenya, aprofitant la línia de Grimaldi que va a Roma. Vàrem sortir del port de Barcelona amb molt retard, cap a les 12 de la nit, una cosa força típica dels vaixells de Grimaldi que enllacen la nostra ciutat amb Civitaveccia.

Això va provocar que l’arribada a Porto Torres fora, no a les 10 del matí, com estava previst, sinó a les dues del migdia. Vam haver de dinar al vaixell, que no està malament però no era el que volíem. Un clàssic de Grimaldi.

En arribar, només desembarcats, varem anar cap a l’hotel Carlo Felice, a la ciutat de Sàssari, que seria el nostre centre d’activitats al nord de l’illa. És un hotel una mica vell, amb habitacions desgastades pel pas del temps, però la neteja és fantàstica i el personal molt amable. Sempre hi ha lloc i no és gens car. Molt recomanable. En acabar d’instal·lar-nos varem baixar a fer un volt per la ciutat. És bonica però sense grans atractius. Places i carrers típics, i una catedral barroca, petita.

A la nit vam sopar, molt bé, en un restaurant de cuina sarda, molt bé, molt bo. Recomanable. Es diu Le 2 Lanterne i està en una plaça molt animada del centre de Sàssari, amb animació musical. En acabat cap a l’hotel per afrontar en nou dia!

L’endemà sortim cap a l’Alguer, la vila catalana de Cerdenya. Abans, però, ens parem a fer una remullada a la platja de Maria Pia, de les millors de l’illa. Aigües transparents, darrera unes dunes cuidades i bon aparcament, lliure o de pagament.

Des de la platja es veu l’Alguer a l’horitzó i fem camí cap a la ciutat quan la calor apreta.

Aparquem a sota la plaça del mercat i anem fins el restaurant Al Reffetorio, que no va resultar ser el millor de l’Alguer. Però estava sota un arc, amb bona sombra. En acabar de dinar fem una volta per la part antiga, que és molt bonica. Catedral, muralles, port, carrets estrets… la millor ciutat de Sardenya.

Tornem a tenir ganes de veure l’illa i anem cap a Capo Caccia, un mirador excepcional sobre la costa oest de Sardenya. Des d’allà podeu visitar la famosa grotta de Neptuno, una cova molt interessant però que requereix baixar 645 escalons des de l’aparcament del Capo Caccia, i tornar a pujar-los. No teniem vocació ni de herois ni de màrtirs i vam decidir anar a la platja!

La cala escollida va ser la meravellosa spiagga di Mugoni, pàrquing de pagament a l’ombra i tota mena de facilitats per un racó de paradís. Sorra blanca i aigües turquesa, cristal·lines i molt fredes.

El dia acabava i tornem a Sàssari, a sopar, aquesta vegada a la pizzeria Il Terzo Tempo, un lloc excepcional. Pizzes d’alta qualitat, forn de llenya, i preus super baixos. Increïble.  Tornada a l’hotel Carlo Felice per començar una nova aventura. El dia següent anàvem a veure una de les millors platges del món: La Pelosa. I vam poder veure-la, però no banyar-nos-hi. Estava tot el pàrquing ple. Un munt de gent.

Realment bonica!. Però per pura sort, reculant uns kilòmetres, vam descobrir una petita platja, amb bon aparcament: Les Salines. Res a envejar a la Pelosa. Aigua fantàstica, sorra blanquíssima i grans de quars blancs com perles. Quasi ningú a la vista. Una passada!

A l’hora de dinar vam decidir arribar-nos fins la propera Porto Torres, el port on havíem desembarcat, per menjar al restaurant San Gavino, a tocar de la basílica d’aquest mateix nom. Fantàstic! A la tarda vam fer una visita a l’església romànica de Sant Gavino, una preciositat. Patrimoni de la humanitat!

I com que encara apretava la calor vam seguir cap a la platja de Marina di Sorso, al bell mig del golf de l’Asinara, Una platja llarga, neta i bonica, però molt remoguda pel vent que bufava.

Tornada a Sàssari, dutxa a l’hotel i sopar de nou a la magnífica pizzeria Terzo Tempo!

L’endemà vam sortir en direcció a Castelsardo, una mena de Penyíscola sarda, un poble fortificat dalt d’un turó batut pel mar. Molt bonic!. Difícil trobar una platja allà. Ho vam acabar fent a la cala de l’entrada del poble, que no era la més bonica de l’illa, com podeu imaginar.

A Castellsardo vam dinar al restaurant La Schizzula, pas mal. En acabar una passejada pel poble, que és molt autèntic i bonic, i a la tarda a la platja, a Platamona, de nou remoguda pel vent del nord, però neta.

Tornada a Sàssari, hotel i sortida a sopar. Donat que era diumenge estaven tancats la majoria de restaurants de la ciutat i vam anar a parar al Tola Bistrot, un restaurant alternatiu, amb una carta molt especial. El dia següent varem anar a la ciutat de Bosa, una vila molt maca, molt típica, realment sarda de veritat. En arribar anàrem directament a la platja de Bosa Marina, situada a 4 km. de Bosa ciutat. Una bonica platja d’aigües molt netes, bon aparcament i molta sorra.

Per dinar tornàrem a Bosa, i menjàrem al restaurant Típico, en una plaça ben típica, al centre de la ciutat. En acabat fèrem una volta per Bosa, amb els seus carrers típis, el riu, el pont, la catedral, el castell i els magatzems.

De tornada a Sàssari escollírem la carretera costanera de Bosa a l’Alguer, amb fabuloses vistes de tota la costa occidental de Sardenya. Paràrem a fer una banyada a la cala Poglina, una bella platja d’aigua neta i blanca.

Passàrem de nou per l’Alguer i cap a l’hotel. A la nit sopar a Sàssari, vam tornar a la pizzeria Terzo Tempo, que no decepciona mai.

El dia següent calia deixar l’hotel i la ciutat de Sàssari per anar a Cagliari, al sud de Sardenya. Vam sortir i ens encaminàrem a la platja de As Arutas, propera a Oristano. Aquesta platja és increible amb la seva sorra de quars blanc i les aigües d’un blau estratosfèric. Hi ha dutxes i un parell de xiringuitos, també un càmping. I molt d’aparcament. Això la fa un lloc molt recomanable per pendre un bon bany sense massa preocupacions, fins i tot a l’agost!

Per dinar vam anar fins la propera població de Sant Joan de Sinis, on vam dinar al restaurant Tharrae, prop de la platja, bon aparcament, bon peix i marisc, preus molt raonables. A la tarda varem fer una banyada a la platja de Sinis, a tocar de les ruïnes de la ciutat púnica de Tharros. Bona platja!

Ja cap al tard vam fer cap a Cagliari, on estavem allotjats a l’hotel T, un dels millors de la ciutat. Luxe. Bones habitacions, tot i que la piscina i l’spa estaven tancats pel coronavirus, a preus una mica cars. Varem sopar al centre de Cagliari, amb un ambient nocturn brutal, a la Grotta di Marcello, un curiós restaurant, dins unes coves sota la vila vella, que ens va agradar i que vam repetir nit darrera nit.

L’endemà primera excursió per la costa sud. Anàvem a Turredda, una de les millors platges d’Europa, segons diuen. Estava plena, petada, impossible possar-hi un peu. Aconsellats per gent de l’illa seguim uns 5 kms. més cap a Teulada, a l’Oest. I arribem a Piscinì, una cala genial, amb aigües transparents, bon aparcament i poca gent, una passada!

Per dinar refem una mica de camí, fins Chia, on hi ha el restaurant Crar’e Luna, fantàstic! A la tarda banyada a l’espectacular platja anomenada Spiaggia Su Giudeu, una cinta de sorra carbassa amb un mar maragda, increïble.

Nit a Cagliari, hotel T i restaurant la Grotta di Marcello, com totes les nits a aquesta ciutat. Passeig pel bastió!

El dia següent tocava explorar la costa Sud-Est camí de Villasimius, una costa amb platges de fàbula. Vam anar al final a Cala Sinzias, bon aparcament i poca gent. Una platja molt bonica.

Dinàrem a Villasimius, al restaurant Il Salvagente, l’únic obert aquell dia, senzill però bé. A la tarda vam arribar-nos a una altra platja mítica, la famosa Spiaggia di Porto Giunco, amb bon aparcament. Llàstima d’onatge i vent de tarda, que havien remogut l’aigua.

Nit a la Grotta i al T-hotel i preparats per començar una nova jornada amb la visita matinal a Cagliari. Carrers estrets, muralles i bastions, pujades, placetes, una catedral magnífica amb una cripta impressionant, palaus vinguts a menys… atractiva en la seva relativa decadència.

El dia va continuar amb una banyada a la Spiaggia di Nora, a tocar de les ruïnes d’aquesta vila púnica. No era la millor platja possible, però se’ns feia tard!. A la tarda nova anada a posar-nos en remull a la cala Piscinì, ens vam fer fans d’aquesta platja, i un nou dinar al restaurant Crar’e Luna, de nou fantàstic! Tornada a Cagliari. Sopar a la Grotta i dormir al T Hotel.

L’endemà era dia de retorn a Sàssari, cap al nord de nou, per anar preparant l’embarcament cap a Barcelona des de Porto Torres. Vam refer la ruta. Parada de nou a Is Arutas, que ara estava més moguda però igual de meravellosa, dinar a al restaurant Tharrae de Sant Joan de Sinis. Però amb unes parades noves en la ruta: el nuraghe de Santu Antine, preciosa construcció prehistòrica de l’edat del ferro. Una ciutadella increïble de pedra, i l’església romànica de la Santíssima Trinità de Saccargia, fastuosa edificació. A la nit sopar a Sàssari, tornada a la pizzeria Terzo Tempo, que ens va acollir tot i que estava tot resrervat!

L’endemà vàrem decidir tornar a les belles platges que s’obren al nord de l’Alguer, cap al capo Caccia. Vam escollir la cala del Lazzareto, una platja fantàstica, d’aigües blau turquesa, transparents.

Per dinar anàrem a la ciutat de l’Alguer, al restaurant Al Vecchio Mulino, un lloc on es menja de fàbula, i aprofitàrem per fer una volta pels seus carrers medievals, que enyorem.

A la tarda decidírem fer una ullada a Porto Ferro, una platja verge del nord, darrer reducte dels hippies de l’illa. Feia molt vent i estava remenada, però era bonica.

Amb la pizzeria Terzo Tempo tancada perquè era festiu, la Mare de Déu d’Agost, vam haver d’investigar nous llocs per fer el darrer sopar a Sàssari. Vam acabar en una braseria i pizzeria gens dolenta, que es diu Gallura, en un carreró de la ciutat, força bé! I d’aquí al port de Porto Torres per agafar el vaixell cap a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2020, Europa, hotel, Itàlia

Nadal i Cap d’Any a Flandes

El Nadal 2019, i Cap d’any 2020, vam fer una ruta fins a Flandes. Vam sortir de Barcelona en direcció Narbonne, on vam dinar al Bella Napoli, pizzeria molt cèntrica, que no està gens malament, i ja coneguda. Bona pasta, bona pizza a bons preus. Vam visitar el palau arquebisbal, la catedral, el mercat de Nadal i les vores del canal de Midi. Tot molt bonic.

Seguírem cap a Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Mercure Centre Jaude, molt bé, bé de preu, cèntric, el millor de la ciutat. Vam sopar, fantàstic, a la Braserie Madeleine, a la plaça de la catedral, on hi havia el mercat de Nadal, petit i bonic, situat just al costat de la catedral, que és de lava negra, gòtica, molt maca. També vam passejar per la ciutat medieval i la moderna, gaudint de les llums de Nadal i les atraccions instal·lades a la place Jaude.

L’endemà vam seguir cap a París, amb parada a Bourges per dinar. Vam aprofitar per veure la seva imponent catedral gòtica, una de les més grans de tot França, amb uns vitralls fabulosos, del segle XIII.  Vam dinar en un petit restaurant del casc antic, prop de la catedral, que es diu “Le Louis XI”. Es tracta d’un petit bistrot, especialitzat en carns, pas mal. Molt recomanable. Havent dinat, una passejada abans d’anar a la capital de França.

A la tarda vam arribar a París. Vam hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Porte d’Orleans, dins la ciutat mateix, a peu de metro i de peripherique. Molt bé. No vam poder anar a veure res de París, cap mercat de Nadal. Tot estava parat, vaga de metro i bus. Vam anar a peu fins la torre Montparnasse. Per sopar anàrem al restaurant Le Cesar, una pizzeria a Montrouge, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

El dia següent vam anar cap a Arras, on vam dinar. Allà vam poder veure un bonic mercat de Nadal instal·lat en la Grande Place, tot damunt d’una alfombra vermella preciosa, voltat de cases del segle XVII, una preciositat. A més gaudírem de l’arquitectura fastuosa de la place des Heros, una altra bonica plaça repleta de cases barroques flamenques i amb un ajuntament guapíssim. Per dinar vam descobrir el restaurant Viviani, un italià molt bo, bona teca i bons vins i cerveses.

Tot seguit, i ja fosc, continuem viatge cap a Lille, la ciutat on passaríem els nostres dies de vacances. Ens vam allotjar a l’Hotel Ibis de Lomme, molt bé, bé de preu, ben comunicat, habitacions familiars. Vam fer un volt per Lille, el seu mercat de Nadal, la roda i el mercat de llibres de vell, situat al bellíssim palau Riourh, renaixentista, preciós. Per sopar anàrem al Delices, un wok xinès situat molt a prop de l’hotel. Car però bona qualitat.

L’endemà anàrem cap a la primera ciutat de Bèlgica, la magnífica Bruges, amb uns mercats de Nadal molt bonics, els seus canals, el seu begginage, el llac de l’amor, ela palaus, la grande place… una meravella. Vam dinar al restaurant Delice, un bon italià, recomanable.

A la tarda, ja fosc, una parada a Kortrijk, que no ens va agradar gaire i tornada a l’hotel de Lomme, a Lille. Sopar al wok xinès i una nova volta per la Lille nocturna, molt guapa, amb parada especial a Euralille, gran centre d’oci.

L’endemà, sota una espesa boira, vam fer cap a Gant, una preciosa ciutat medieval, amb bonics mercats de Nadal. Vam visitar la catedral de Sant Bavó, amb el seu famós políptic de l’anyell, els molls, les cases gòtiques, la grand place, l’ajuntament i el Beffroi, el castell feudal dels comtes de Flandes… molt bonic tot!. Per dinar escollirem el restaurant De Graslei, situat als molls medievals. Boníssim, una passada, el recomanem!.

Tornada a Lille, i sopar de cap d’any al restaurant La Chicorée, una brasseria al centre de la ciutat, molt bé, cap problema. Dormir i celebrar el nou any a l’hotel Ibis de Lomme.

El primer dia del 2020 el vam passar a Brussel·les, una ciutat imposant, amb un passat romà i medieval esplendorós, una grand place fabulosa, plena de cases de mercaders renaixentistes, ajuntament gòtic, beffroi… La seva catedral gòtica de Santa Gúdula, el mercat de Nadal, la seu d’Europa… què més podem dir de Brussel·les?. Vam dinar al restaurant Ommegang Brasserie, força bé.

De tornada a Lille vam parar a la bonica vila medieval de Tournai, quan ja queia la nit. La gran catedral romànica estava tancada, era festa, però la plaça major gòtica era un encant. Tornarem!

L’endemà era el dia de dir adeu a Flandes i agafar la ruta de París. I vam arribar d’hora, vam dinar al restaurant Bocca, no lluny de l’Hotel Mercure Alesia, on vam dormir. Ni bé, ni malament, res a dir: pasta i pizza. A la tarda vam poder anar a veure els mercats de Nadal de les Tulleries, molt gran i bonic, a l’alçada de la capital de França, i el més íntim de Saint Germain des Pres. Tot funcionava, més o menys. Vam acabar a Les Halles, gran mercat!. Vam veure les esglésies de Saint Eustache, Saint Germain l’Auxerrois i Saint Germain des Pres. També el Louvre, la place de la Concorde, les Champs Elysees, la tour Eiffel i el Sena… París, inoblidable!.

Per sopar vam anar al millor italià de París, el Monterrosso. Una passada de bo, quina cuina, quina qualitat. Fantàstic!

L’endemà calia anar tornant a Barcelona. Primer parada a dinar a Nevers, bella vila ducal, amb el palau dels Gonzaga, la catedral i un barri antic molt xulo. Dinem a la pizzeria Sant Remo, molt bé.

Continuem viatge cap a Clermont Ferrand de nou. Ja no hi ha hi ha mercat de Nadal però la seva esplèndida catedral de lava negra està oberta, i també Notre Dame du Port, esplèndida esglèsia romànica. Donem una volta pel barri antic i la plaça Jaude, amb els llums nadalencs. Tot continua al seu lloc. Dormim de nou al Mercure Jaude, tot un luxe, i sopem al Bistrot Venetien, molt bé.

El dia següent, darrer dia de la nostra ruta per França i Flandes, baixem cap al Mediterràni en mig de bonic boscos, tot travessant l’Auvèrnia. Parem a dinar a Lodève, una vila medieval amb una catedral bonica, gòtica meridional. Ho fem al restaurant “Le Minuscule”, molt bo i acollidor, tota una troballa.

I aquí s’acaba el viatge! Fins l’any vinent.

 

Deixa un comentari

Filed under 2020, Bèlgica, Europa, familia, flandes, França, hotel, restaurant, ruta, rutes

Scotland 2019

L’estiu de 2019 vam sortir de Barcelona amb destinació Escòcia. La primera parada fou Narbonne. Vam dinar al Bella Napoli, pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus.

Seguírem cap a Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Vam sopar, fantàstic, allà mateix. Vam tornar a veure, per fora, la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. També vam passejar per la ciutat medieval i la moderna: la place Jaude.

El dia següent vam continuar la ruta cap a París, amb parada a Orleans per dinar. Vam fer-ho en un restaurant italià del casc antic, a tocar de l’aparcament. Es diu Volpone i és una pizzeria. No és el millor restaurant on haguem estat però va fer el fet. Vam visitar de nou el casc antic, i la bonica catedral gòtica.

Per dormir ho vam fer a l’Hotel Ibis Styles a Massy, prop de París, en un barri amb molta immigració que feia una mica de basarda. Vam anar a passar la tarda a la capital de França fent servir el RER. Vam caminar un munt, de Notre Dame, cremada, a les Invalides, i la Tour Eiffel, i tornada!. Sopar al mateix hotel, gens malament.

L’endemà sortim de París cap a Calais on van agafar el vaixell fins a Dover. Dinar al mateix vaixell. Molta cua per arribar al nostre hotel, l’Ibis Styles london Excel, un hotel de la cadena francesa, molt ben situat davant del metro. Tarda de passeig a Londres. Sopar a l’hotel, al seu pub, que està molt bé.

El dia següent continuem la ruta cap a Peterborough, una bonica vila medieval amb una catedral preciosa. Vam dinar a la pizzeria Pizza Parlour, molt bé. Molt recomanable.

A la tarda seguim viatge cap a Lincoln, bella ciutat medieval anglesa amb un casc antic preciós i una altra catedral de somni. Assistim a les vespres, Evensong, cantades pel cor de la catedral. La pell de gallina. Quanta bellessa! Dormim als afores en un Ibis de colo vermell, molt bé. Bon hotel. Sopem al costat en un típic pub anglés, fantástic. Es diu Windmill farm i també és un hotel.