Monthly Archives: Octubre 2020

Pont de tardor per Catalunya

Aquest cap de setmana llarg del pont de tardor de l’octubre vam decidir recórrer Catalunya. El dissabte vam sortir de Barcelona, en un dia ben rúfol i vam anar fins el Brull, magnífica plana del Montseny, amb una església romànica molt bonica, tancada, i una oficina de turisme.

També hi ha un bar a peu de carretera, un molt bon restaurant, al costat de les restes del castell, ambdós ben oberts. Camp per còrrer, boscos i un poblat ibèric interessant i desconegut, ara mateix tancat per la Covid.

Des de El Brull vam anar cap al poble veí de Seva, una petita població que passa desapercebuda i que mereix una visita pel seu casc antic medieval i coquetó, i pel campanar romànic de l’església parroquial.

I de Seva a Viladrau, per una de les carreteres més boniques que travessen el Montseny. A Viladrau vam anar a la font de l’Oreneta, a tocar de la vila, molt bucòlica, mentre feiem temps per dinar.

Menjàrem a Can Bofill, un hostal dels de sempre, en un edifici modernista preciós. Cuina casolana, ambient familiar, lloc molt recomanable, bé de preu, plats senzills.

Havent dinat marxàrem camí de Sant Marçal del Montseny, un dels indrets més bells del massís, amb la seva església, l’hostal amb bon restaurant i hotel amb encant, centre de bones excursions, com ara la pujada al cim del Mata-galls pel Coll Pregó. El dia, que havia estat prou assolellat fins llavors, s’ompli d’una misteriosa boira.

Sota l’ermita, baixant per una pista, a escassos cent metres trobareu la Font Bona, un indret màgic, on neix el riu Tordera, rodejat per una fageda de somni.

Seguirem endavant cap a la Vall de Santa Fe, parant abans a l’indret anomenat Passavets, des d’on baixa de les Agudes un torrent saltiró i on trobareu una font regalada. Aquí de nou la fageda senyoreja acompanyada, aquí i allà, per avetosa. En un racó, entre la fullaraca, una salamandra treia el cap.

Acabàrem el dia a Santa Fe, fent l’itinerari fins a Can Lleonart, amb el centre de visitants i el seu magnífic audiovisual tancat, l’hotel caient a trossos i la natura regnant arreu. Hora de tornar a casa!

L’endemà tocava la Garrotxa, els seus poblets, els volcans i el paisatge encisador d’aquesta comarca del nord. Vam anar-hi per Anglès i Amer, arribant fins a la Vall d’en Bas. Tots els restaurants coneguts eren ben plens, però vam tenir la sort de poder dinar al bar l’Estrada, a tocar del pavelló municipal i camp de futbol de Sant Esteve d’en Bas. Quin gran encert! Cuina de cinc estrelles en un local senzill, un bar de piscina. Chapeau!

Acabat de dinar, i un cop esvaïda la congestió de tràfic, anàrem a veure la fageda d’en Jordà i els volcans. Missió impossible. No vam poder aparcar enlloc, tot ple, tot ocupat, munts de gent arreu! Seguírem cap a Castellfollit de la Roca per admirar la columnata basàltica on s’assenta el poble. Molt millor.

I endavant cap a Besalú, la bellíssima vila medieval, amb les seves esglésies i monestirs romànics, els carrers plens d’art, els palaus, la cúria, els banys jueus i el seu mític pont. Vam poder aparcar i passejar sense angunies, tot i que hi havia molta gent.

I per finir el dia i la ruta visitarem Porqueres, al costat del llac de Banyoles, amb la seva església d’un romànic puríssim.

Una passejada per la riba de l’estany, amb les seves famoses pesqueres, mentre el sol anava a la posta, va cloure una jornada meravellosa.

El darrer dia del pont vam anar a la Costa Brava. Abans de res vam parar a Peratallada, poble bellíssim de l’Empodanet, que estava ple de gent, però no sobresaturat. Admiràrem els seus carrers i cases de pedra, el palau dels Cruïlles, l’església i muralles.

En acabat anàrem a Tamariu, dolça cala de Palafrugell. Costà trobar aparcament però ho aconseguírem. Férem cap al nostre restaurant preferit, El Clot dels Mussols, davant del mar. Pertany a l’hotel Tamariu, un bon establiment. No ens vàrem banyar perquè vam ser poc agosarats, perquè el dia era esplèndid i l’aigua no estava freda, tot i ser plena tardor.

A la tarda visita al far de Sant Sebastià, amb les seves magnífiques vistes damunt el mar, l’Empordà, Llafranc i Calella de Palafrugell. Allà acomiadàrem el pont i el dia. Un cap de setmana llarg i fabulós!

Deixa un comentari

Filed under 2020, Catalunya, familia, rutes, Uncategorized

Estiu de 2020 a Eivissa

L’estiu de 2020, a pesar del coronavirus, van fer un viatge a Eivissa. Vam sortir des de Vilabella, en direcció a València, amb unes amigues de la família.

Església parroquial de Sant Pere de Vilabella 

Vam banyar-nos a la cala l’Alguer, perquè la de Pixavaques estava molt bruta. S’Alguer no estava gaire millor però vam poder remullar-nos. En acabat vam dinar a l’Ametlla de Mar. Tots els restaurants eren ben plens i per això vam anar a l’Ancla, un bar on, en principi, mai no haguéssim anat. Però no va estar gens malament. Des d’allà vam anar a València, on ens vam allotjar a l’hotel Hotel Malcom and Barret, un bon hotel, una mica als afores. Per sopar vam decidir anar fins el proper barri de Ruzafa, una caminadeta de mitja hora, i probar una pizzeria argentina anomenada Malamia Ruzafa. Fantàstica. Carns i pizzes, fabuloses. Del millor de València.

El dia següent continuem camí cap a Dènia, des d’on surten els vaixells cap a Eivissa. Ens banyem i dinem al mateix port, en un restaurant amb bones vistes, anomenat Pa Picar Algo, menjar correcte, sense més. A la tarda agafem el vaixell i en arribar a l’illa, anem ràpidament cap el nostre hotel, Els Pins Resort & Spa, molt maco, ben situat, a la badia de Sant Antoni de Portmany, amb esplèndides instal·lacions. Aquella nit va ser la primera, però no la darrera, que vam sopar al restaurant Pyrenees, tot un encert.

L’endemà vam anar a banyar-nos a Cala Comta, no lluny de l’hotel, una de les millors platges d’Eivissa, i potser del món. Bon aparcament, aigües turquesa, transparents i roques de formes capricioses.

Per dinar vàrem pujar fins Sant Josep de sa Talaia, un bell poble de l’interior de l’illa. Allà menjàrem al restaurant Es Galliner, al costat de l’ajuntament. Molt bé, molt car. 

A la tarda baixarem a fer un bany a la cala Molins, molt maca, un pel salvatge. Aquella nit anàrem a sopar al restaurant Es Virot, a la mateixa platja, a tocar de l’hotel. Força bé.

El dia següent vam anar a Cala Bassa, feia una mica de núvol i quedava un xic deslluïda. Però va anar millorant. Bon aparcament de pagament que inclou una cervesa de regal. Al migdia tornem a dinar de nou a Sant Josep, aquesta vegada en una pizzeria realment italiana anomenada Pizzico di Pepe. Molt bé!

A la tarda tornada a la platja, de nou a gaudir de Cala Comta. Una posta de sol inoblidable.

L’endemà fou el dia de visitar una de les platges més maques del món, una platja que enllaça Eivissa i Formentera, Ses Salines. Aigua de primera, gran pàrquing, bons restaurants.

Per dinar vam anar a Eivissa ciutat amb ganes de visitar el Dalt la Vila. Feia molta calor i tot estava tancat. Vam acabar al bar Mariano, que nos us recomanem sota cap concepte. Preus altíssims per un menjar horrible i una atenció nefasta.

A la tarda, havent dinat, vam fer una volta pel Dalt la Vila d’Eivissa, amb pujada fins la catedral i el mirador. Molta calor però valia la pena. I, tot seguit vam tornar a Ses Salines, a remullar-nos de nou una estona. Tornada a Sant Antoni, sopar al Pyrenees i dormir a l’hotel. 

El dia següent anàrem, tot creuant els magnífics camps del nord de l’illa, plens de petits poblets de noms ben evocadors, fins la mítica cala de Benirràs, que al matí estava totalment deserta. Aparcament gran i buit.

Per dinar escollirem el poble de Sant Joan de Lebritja, quatre cases blanques i una bonica església fortalesa. Dinàrem al restaurant Vista Alegre, recomanable, senzill i bo.

A la tarda baixàrem a banyar-nos a la cala petita de Portinax, bonica tot i que molt humanitzada i urbanitzada. Bon aparcament. 

Retorn a l’hotel, sopra al Pyrenees i a preparar-se per la tornada a casa.

L’endemà anàrem al port d’Eivissa on vam agafar el vaixell cap a Dènia. Arribada al migdia, a temps per dinar al restaurant Deniarròs del Port. Fantàstic, bé de preu, servei impecable. Molt recomanable. En acabat de dinar fèrem un bany a la platja de Dènia, que estava molt calenta. En acabat sortírem cap a Castelló de la Plana on teniem reservat l’hotel NH Turcosa, al port, una mica envellit, però encara correcte. Vam fer una volta pel port i vam sopar al restaurant Il Solito Posto, al passeig marítim mateix. Molt bones pizzes. 

Port de Castelló

El dia següent era dia de tornada. Vam anar de Castelló fins Penyíscola, una vila on sempre ens agrada tornar, i ens vam banyar en la seva platja llarga i càlida, amb vistes al penyal dins el mar. 

Penyíscola


Platja de Penyíscola

Per dinar vam anar al restaurant Tio Pepe, com sempre, qualitat sense parangó. Molt recomanable. I d’allà, a casa!

Deixa un comentari

Filed under 2020, Espanya, hotel, restaurant, Uncategorized