Tag Archives: cotxe

Espot, pont de maig 2018

Pel pont del primer de maig de 2018 vam anar de nou a Espot, a l’Hotel Roca Blanca, fantàstic. Vam arribar a la tarda, sobre les 19 hores, i ja no vam fer res, sinó voltar pel poble. Vam sopar al restaurant Juquim, molt bé, com sempre. Tot estava gemat, havia plogut molt els darrers dies… però no el dissabte en concret. Hi havia lluna plena.

L’endemà sí que plovia. Però ho vam aprofitar per arribar-nos fins l’estació d’Espot Esquí. Bona pensada. Allà nevava! Molt bucòlic!.

Vam dinar a Espot mateix, de tapes i creps al Bistró, pas mal du tout!. A la tarda feia millor temps i vam decidir fer una sortida. Vam anar fins Son, amb la seva església romànica preciosa, i pujar el Port de la Bonaigua. Allà dalt nevava de valent, com en ple hivern. Vam gaudir-ne.

De baixada vam aprofitar per treure el nas a Isil, visitar-lo i anar a veure l’església de Sant Joan, a costat del riu.

I també Esterri d’Àneu, amb el pont medieval, el Museu de les Valls i el casc antic, que no és gran cosa però no està malament.

A la tarda, ja tard, a les 19 hores, en arribar a Espot encara ens vam veure en cor de pujar caminant fins l’estany de Sant Maurici. Fosquejava, estava tot nevat i glaçat. De retorn vam veure un ramat de cèrvols, 15 o 20. Preciosos. A la nit sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca.

L’endemà vam fer un recorregut turístic per la Vall Ferrera, anant fins Àreu, bonic poblet, on hi havia un gran ramat de vaques.

A mig matí vam pujar la Vall de Cardós fins a Tavascan, i més amunt, fins l’estació d’esquí nórdic. Per dinar ho vam fer al restaurant Llacs de Cardós, molt bé.

Havent dinat visitem un parell d’esglésies romàniques molt maques, tancades!. Son les de Ginestarre i Esterri de Cardós. Sort que el paisatge és fabulós, els pobles encantadors i l’arquitectura de primer nivell.

De tornada parem a Berrós Jussà, un poble de pessebre.

En arribar a Espot, vist que son les 18 hores, decidim fer una caminada de tres hores fins Sant Maurici i la cascada de Ratera. Tot ben nevat, hivernal, mut i corprenedor.

Sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca… i l’endemà cap a casa!.

Deixa un comentari

Filed under 2018, Catalunya, Espanya

Setmana Santa a Extremadura i Castella

Aquest any 2018 vam anar a fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, un viatge molt bonic. Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara, però aquesta vegada estava ple.

Per això vam acabar a Casa Emilio, bé sense més. Vam continuar camí de Guadalajara, en un dia molt plujós, des de la sortida. A Guadalajara ens vam hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. Vam sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats. L’endemà vam continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on vam arribar al migdia. Vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la plaça major, molt bonica, abans d’anar a dinar, vam veure passar la processó del diumenge de rams, “la borriquilla”.

Aquella tarda vam visitar la ciutat, la plaça major molt bonica, els palaus i concents.

I, més tard, les catedrals de Plasencia, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’anava menjant com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, ple de bonics palaus, l’eclesiàstic amb les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia.

A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

L’endemà vam anar cap al parc nacional de Monfragüe, on vam poder gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant, al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Seguidament vam anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. No vam poder dinar allà perquè no vam poder aparcar.

Finalment, al migdia, vam arribar a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Vam dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

A la tarda, tornada a Plasencia i passeig per les vores del riu Jerte, que baixava molt ple, sopar al restaurant Español, a la plaça major, i processó, molt bonica, a la nit.

Després d’esmorzar a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que te una bona vista damunt la catedral de Plasencia, agafem el cotxe per pujar el vall del Jerte. Però els cirerers no estaven florits, faltaven deu dies o més.

Arribem al Barco de Ávila, anem a Bejar, i pugem cap a La Alberca, bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, fet tot el de pedra granítica, impactant.

 

Des de La Alberca anem cap a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Allà ens allotgem al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

La catedral, des del riu Tormes.

La plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

La façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!.

L’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuites.

A Salamanca vam sopar tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Havent sopat visitem la ciutat de nit i veiem passar una processó, molt solemne, com totes les de Castella.

Dormir a l’Hotel Tryp Montalvo i, l’endemà, una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques i una catedral xula, tancada perquè feien missa.

El bonic palau dels “Monos”

Seguim cap a la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma, que no vam poder admirar aquesta vegada, perquè estava tancada. Dinem al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

A la tarda tornada a Salamanca, on aprofitem per veure les dues catedrals, la romànica, preciosa, amb el seu retaure major de Nicolau Florentí, les pintures i tombes murals… I la catedral nova, plateresca.

     

A la nit tornem a sopar a I pan I vino, que ens va agradar molt. I de nou veiem una altra bonica processó i podem gaudir de la nit il·luminada a la nit.

El dia següent marxem de Salamanca cap a Guadalajara, ja de tornada a casa. Aprofitem per parar, passar el matí, i dinar a Ávila, on visitem les muralles, la catedral, preciosa, i per fer un volt per la ciutat.

Dinem a la pizzeria la Barcaccia, que no estava del tot malament tampoc. I, en acabar, travessem la sierra de Guadarrama, baixem a Madrid i anem a Guadalajara, on ens tornem a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé.

A la ciutat fem un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

Aquí vam poder veure una bonica processó de tarda.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara va donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Ho vam intentar al Meli del Tubo, ple per poc, i vam anar a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En sortir encara vam tenir temps de veure passar una bonica processó, a l’estil d’Aragó, amb tambors com els de Calanda. Impactant!. En acabar, carretera i cap a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, castella, Espanya, Extremadura

Benasque, abril del 2009

Per aprofitar un pont primaveral vam anar al Pirineu d’Aragó, a Benasque. Vam sortir de Barcelona, camí de Lleida, i cap a Binéfar, on vam dinar al restaurant Ordesa, no gaire bé. D’allà vam anar cap a Fonz, i cap a Graus. A l’anada no vam parar enlloc, però si gaudir del paisatge de gorges per on passa la carretera. Benasque és un poble molt típic, amb cases de pedra i algun palau fins i tot. El rodeja un paisatge d’alta muntanya fabulós.

A Benasque vam allotjar-nos a l’Aparthotel San Marsial, quan encara no l’havien renovat. Ara és preciós!. Per dinar i sopar vam anar al restaurant de l’hotel Solana, molt bon menjar i bon hotel també. Des de Benasque vam recórrer tota la vall, anant a l’Hospital de Banasque, Cerler i diversos pobles, com Vilanova, on feien una bonica festa infantil, i altres paratges naturals. 

Acomiadant-nos de Benasque a la nit, l’endemà vam tornar a casa, aixó si, fent parada a la bella vila de Graus, que compta amb un magnífic i espectacular santuari excavat a la roca: la Virgen de la Peña, gòtic, fastuós. I un casc antic amb molt de caràcter i casones aragoneses amb façanes i alers de fusta pintats, i bon embotit!.

Deixa un comentari

Filed under 2009, aragó, Espanya

La Rioja i Sòria, desembre 2009

Pel pont de la Puríssima del desembre de 2019 vam anar de ruta per la Rioja i Sòria, fent centre a la ciutat de Tudela.

Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Bujaraloz, com sempre a l’Hostal Las Sabinas, casolà i senzill, però molt bo. Vam continuar ruta cap a Tudela on ens vam allotjar a l’hotel AC Ciudad de Tudela, situat en un bonic palau. Un bon lloc on descansar. Vam anar a sopar a Casa Remigio, hostal de molta qualitat, unas verduras de la huerta riquíssimes!. 

L’endemà vam fer la primera sortida des de Tudela, camí de Logroño, per anar a visitar el monestir de Santa Maria la Real de Nájera, císter bellíssim.

Seguidament vam anar fins el monestir gòtic de Cañas, una joia desconeguda, molt proper a Nájera, i no lluny de l’abadia de San Millán de la Cogolla, i els temples de Suso i Yuso, que ja havíem visitat però que son molt macos.

A continuació vam entrar a la Rioja Alavesa per veure Laguardia, poble murallat molt bonic, amb una església gòtica que te una portada molt espectacular!. Vam dinar a La Posada Mayor de Migueloa, un antic palau reconvertit en hostal i restaurant de luxe, fantàstic.

A la tarda, tot tornant, una parada a Logroño, per passejar pel seu carrer comercial i veure la catedral barroca.

El dia següent agafem la carretera cap a Sòria, on vam arribar a mig matí. Vam anar a veure el bellíssim claustre romànic de la concatedral de San Pedro i el casc antic, amb el palau dels Gomara i l’església de San Juan de Rabaneda, romànic molt pur. Vam dinar a Casa Augusto, a la plaça Major de Sòria, un restaurant avui tristament desaparegut!.

A la tarda el nostre passeig preferit quan som a Sòria. Camí del riu Duero. Aparcar a San Juan de Duero, romànic increible i espectacular, una veritable meravella aquest claustre, i aquests capitells, per pujar cap a San Polo i San Saturio, a peu, al costat del Duero… no us ho perdeu!.

Tornada a Tudela, caient la nit, per dormir al AC i sopar al restaurant Iruña, perquè el Remigio feia festa setmanal. Però l’Iruña també és molt bo!.

El dia següent tocava tornar i ho vam fer via Saragossa, on vam parar a veure, aquesta vegada, els pavellons de l’Expo. En particular el que quedava de la Xina. Dinar de nou a Las Sabinas de Bujaraloz i cap a Barcelona!.

 

Deixa un comentari

Filed under 2009, Espanya

Espot 2012

espot

Pel pont de maig varem anar a Espot, població que no coneixíem. Pujàrem fins a Gerri de la sal, on visitàrem el seu famós monestir romànic i dinàrem al poble de Baro, a la Fonda Farrés, bona cuina i habitacions prou correctes. Passat sort paràrem un moment a Escaló, poblet medieval, on anàrem a veure l’amagat i derruït monestir de Sant Pere del Burgal, una altra joia romànica, mitja hora curta de camí.

IMG_0005 IMG_0008 IMG_0013

Finalment arribàrem al nostre destí, el bonic poble d’Espot, rodejat de natura. Aquest any descobrírem dos valors segurs a Espot: l’hotel Roca Blanca, una delícia, desdejuni excepcional, i els sopars i dinars del restaurant Can Juquim, un restaurant casolà, bona brasa, molt recomanable.

IMG_0127IMG_0048

L’endemà sortírem d’Espot en direcció a Son, on visitàrem l’església romànica, preciosa, i l’escola de natura de les planes de Son, on dinàrem.

IMG_0049

A la tarda baixàrem cap a Sorpe, Borén, Isil i Alós d’Isil, on visitàrem les seves esglésies romàniques i pujàrem fins el refugi de la Borda Pina. Tornada a Espot.

IMG_0059 IMG_0066 IMG_0068 IMG_0072

Com que haviem arribat aviat a l’hotel encara ens va donar temps de pujar fins el llac de Sant Maurici, a peu, i veure caure la nit, i una mica la pluja, als Encantats. De tornada un encontre inesperat: una parella de cérvols, grans, majestuosos. Sopar a Can Juquim i dormir al Roca Blanca.

IMG_0032

El dia següent baixàrem a Esterri d’Àneu, a veure el museu de les valls, instal·lat en una bonica casa pairal al centre del poble. I també una església romànica a la sortida, als afores del poble. Dinàrem al costat mateix de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, al restaurant Braseria l’Esquella, molt bé, molt bo. Després, a la tarda, pujàrem fins el poblet de Gavàs, on comprarem un dels famosos formatges de Ca la Roseta.

IMG_0078 IMG_0079 IMG_0086

Abans de tornar a l’hotel encara ens quedaven forces per anar fins el remot i amagat poble de Baiasca on es troben les úniques pintures romàniques autèntiques de tot el Pirineu català. No foren venudes, ni arrencades perquè no les havien descobert. Cal molta fe per pujar a Baiasca, però el premi és gran.

IMG_0118

IMG_0104IMG_0097 IMG_0106

IMG_0100

Tornada a l’hotel, sopar a can Juquim. L’endemà tornada cap a casa, no sense abans parar al castell roquer de Mur, que feia temps que volíem veure, amb la seva torre i l’abadia romànica, desgraciadament sense pintures originals.

IMG_0129 IMG_0135 IMG_0137 IMG_0138 IMG_0143

Dinàrem a l’Hotel Terradets, un bon hotel familiar, que proposa un restaurant self-service, que no ens va acabar de fer el pes. En acabat tornada a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2012, Catalunya

Milano Maig 2012

milano

Aprofitant el pont de maig del 2012, i que nostre fill cantava en una coral, el vam acompanyar a Milà. El viatge fou en avió i, en arribar, llogàrem un cotxe. Estàvem al Novotel Milano Malpensa, prop de l’aeroport. Allà dormirem les dues nits. El primer dia anàrem a Cremona, ciutat que ja coneixíem del viatge de l’estiu de 2010.

Cremona ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Per dinar anàrem a Latte Lie’r, un bar desenfadat, avui més aviat una botiga de moda amb saló de te. No ens agradà tant com la primera vegada que hi haviem estat. A la tarda viatjarem a Piacenza, bellíssima ciutat també.

Piacenza no és molt gran. És una ciutat mitjana. No està entre les millors ciutats italianes. No és Florència, Venècia o Roma. Ni tan sols és Milà. És una petita ciutat. Però a Itàlia totes les ciutats mereixen una visita. Piacenza però te monuments suficients per merèixer la nostra atenció: el seu famós “Gotico”, el palau comunal. Un edifici bonic, imponent, amb les dues estàtues dels Farnese, senyors feudals de la ciutat, fets en bronze per Leone Leoni. Varem sopar al costat de la basílica de Sant Antonino, en un restaurant que us recomanem vivament. Fan unes pizzes boníssimes, una pasta deliciosa, uns plats fantàstics. Està en un semisòtan, baixant unes escales. És grandiós. I cap molta gent, però cal reservar. Sempre és ple a tope. Anoteu-vos bé el nom: Taverna In. Piazza di Sant Antonino, 8. Tel: 0523 335785. Els preus són escandalósament tirats, i el menjar maravellós. A la nit, tornada a Milà, al Novotel de Malpensa. L’endemà darrer dia a Itàlia. Decidírem fer els llacs: el Maggiore i el d’Orta.

I, al mig del Llac Maggiore, davant de la bellíssima població de Stresa, vam albirar a l’horitzó les decadents i romàntiques illes Borromees. Tota la riva del llac sembla extreta d’un altre temps. D’un temps de festes i balls, de balnearis, i de estiueig. Tots els pobles del llac tenen aquest aire retro. Amb els grans hotels, les villes amb jardí, els parcs, les zones de bany reservades… De tornada, camí de l’aeroport varem dinar al Novotel Malpensa, el mateix on haviem dormit, i altra vegada en avió, fins a casa!.

Deixa un comentari

Filed under 2012, Itàlia

Saragossa 2012

saragossa

Pel pont de Pasqua de Pentecosta de l’any 2012 varem fer una sortida per Aragó, fent base a Saragossa, a l’Hotel Alfonso, en el carrer Coso, el pur centre de la ciutat, un establiment recomanable. Sortírem de Barcelona per acabar dinant a Bujaraloz, a l’Hostal Las Sabinas, un lloc senzill i casolà, de menú únic per quatre calerons. A la tarda arribada a Saragossa, volta per la ciutat. Sopar a La Mafia. Dormir a l’hotel.

IMG_0349

L’endemà anàrem cap a Veruela, el fantàstic monestir als peus del Moncayo.

IMG_0350 IMG_0362 IMG_0364 IMG_0370

Dinar al restaurant que hi ha a prop del propi cenobi, un xic més amunt, anomenat El Molino de Berola. No és el millor restaurant que hem provat, ni el millor de la zona. A la tarda feien jornada de portes obertes al palau de l’Alfanjeria, seu de les corts aragoneses, un meravellós exemple d’arquitectura àrab a Espanya. Una passada!.

IMG_0333 IMG_0335

Sopar a la Mafia, de nou, i dormir al nostre hotel. I per la tornada una ruta per no perdre el dia. Amb el dinar encarregat prèviament a Las Sabinas de Bujaraloz, visitàrem el monestir cistercenc de Rueda, prop de Sástago, a la vora de l’Ebre, guapíssim.

IMG_0393 IMG_0394 IMG_0395 IMG_0396 IMG_0399 IMG_0402

I, en acabar, ja en ruta cap a Bujaraloz, les llacunes salines de La Salada, en mig dels Monegros. Paisatge desèrtic, guix arreu.

IMG_0411

Havent dinat, a la tarda, a Lleida, una parada a l’estany d’Ivars d’Urgell i Vilasana, paradís de les aus. I cap a casa!.

IMG_0421 IMG_0430

Deixa un comentari

Filed under 2012, aragó, Catalunya

Casserres 2013

casserres

De cara al bon temps, un diumenge d’abril férem una excursió per visitar el bonic monestir medieval de Sant Pere de Casserres, a tocar de Vic i del pantà de Sau. Anàrem fins a Vic, després per la C-25 i finalment per la carretera del parador de Sau fins el final, per agafar allà el camí fins l’aparcament del monestir. Seguidament cal caminar uns 800 mts. El cenobi de Sant Pere està situat en una península envoltat pel riu Ter amb boniques vistes. Te un claustre petit i una gran església romànica molt arcaica.

IMG_0353

IMG_0349IMG_0354IMG_0356IMG_0357

Per dinar anàrem fins Tavèrnoles. A l’entrada d’aquest poble hi ha Cal Janot, o Can Colomer, un bon restaurant rústic, tradicional. A la tarda temps per a visitar la misteriosa i estranya pedra, gran, molt gran, on diuen que s’hi feien sacrificis humans. El lloc és molt inquietant i interessant.

IMG_0363

Tot seguit baixàrem fins Vilanova de Sau i fins la presa del mateix nom, per arribar a la zona de pícnic de l’altra costat del pantà, just davant de l’església submergida de Sant Romà, un lloc molt adient per fer una barbacoa amb la canalla. I s’acabà el dia tornant a Barcelona.

 

Deixa un comentari

Filed under 2013, Catalunya

Soria pel pont de maig 2015

soria

Des de Barcelona anàrem cap a Sòria, parant primer a Bujaraloz, a dinar, com sempre a l’Hostal Las Sabinas. Menú casolà, senzill, preparat allà mateix. I seguir cap a Tarazona per veure la seva meravellosa catedral, tot just restaurada, joia del mudèjar. La ciutat te, a més un bonic casc antic, amb cases penjants com les de Cuenca.

IMG_1501IMG_1502

Seguidament férem cap a Sòria, on ens allotjarem a l’Hotel Leonor Centro, molt cèntric, i força bona relació qualitat preu. Per sopar anàrem de tapes al bar de l’Hotel Apolonia, les millors tapes de tot Soria, i l’hotel també està fantàstic. Sòria és preciós amb el monestir de San Juan de Duero, les ermites de San Polo, i de San Saturio, al llarg del passeig a tocar del riu Duero, les esglésies de San Juan de Rabaneda, de Santo Domingo, romàniques puríssimes, els palaus, carrers i places, el parc…

IMG_1514IMG_1563IMG_1639

Des de Sòria varem fer una ruta cap als boscos fabulosos del nord, a tocar de Vinuesa, visitant la mítica Laguna Negra, per baixar tot seguit cap al cañon del Rio Lobos, amb la seva misteriosa església templera. Voltors ens acompanyaven el camí pel parc natural. Dinàrem a Ucero, prop del riu, en un restaurant que us recomanem de veritat: La Parrilla de San Bartolo. Sà, bo, contundent…

IMG_1549

A la tarda encara ens va donar temps de veure una altra fita d’excepció: la vila de El Burgo de Osma, murallada, amb la seva catedral magnífica, i el carrer major ple de botigues.

IMG_1561

L’endemà, de nou des de Sòria capital, baixarem a Berlanga de Duero, no sense abans aturar-nos a visitar la Villa Romana de la Dehesa, que no podíem deixar passar. Berlanga és villa famosa, medieval, amb castell potent, carrers amb soportals, colegiata que casi és catedral, bona gent i bona teca. Prop de Berlanga no us podeu perdre l’ermita de San Baudelio de Casillas, visigoda, amb pintures, i una arquitectura que emociona. Dinàrem a Berlanga, al restaurant Casa Vallecas. Luxe reial a preus d’escàndol per servei i la qualitat que ofereixen.

IMG_1592IMG_1594IMG_1588

IMG_1581

IMG_1576

A la tarda, de tornada a Sòria, encara ens quedà estona per una visita ràpida a la gran fortalessa califal musulmana de Gormaz, el castell poderós d’Espanya, amb la bonica ermita de San Miguel al peu, tota ella plena de pintures murals romàniques. I ja camí de la capital, parada a Catalañazor, poblet medieval autèntic, conservat intacte. Increïble.

IMG_1609IMG_1624IMG_1617

IMG_1631

Deixàrem Sòria amb recança i tornàrem a Barcelona, no sense parar al camí, als peus del Moncayo, a recòrrer el monestir cistercenc de Veruela, exemple culminant de l’art del Císter a Aragó, amb la seva església de línies pures, la sala capitular, el refetor, el claustre… quina maravella!.

IMG_1663IMG_1676IMG_1658IMG_1682

Deixa un comentari

Filed under 2015, Espanya