Camí a Grècia, estiu 2018

Aquest estiu vam decidir anar a Grècia, en cotxe, travessant el mar. Vam sortir de Barcelona, en el vaixell Cruise Barcelona, i vam arribar a Civittaveccia, port de Roma, l’endemà a la tarda. Aquesta vegada la piscina era oberta i el viatge es va fer més divertit!

No vam reservar hotel a la ciutat eterna. Vam anar a Frascati, una gran elecció… Està prop de Roma, a 10 km. y molt ben comunicat. A més es troba en una zona muntanyosa, dominant la ciutat papal. Allà fa molta menys calor, es molt més soportable. En el centre d’aquesta vila medieval i renaixentista hi ha l’Hotel Colonna, on vam dormir, just al costat de la catedral. L’estació del tren a Roma está propera i en surt un tren cada hora. Vam sopar a la Trattoria Piave, local senzill, però amb molt bona cuina, que te una terrassa exterior en una plaça. Ideal!. A Frascati no hi ha grans cosesa a veure, però el casc antic te gràcia, amb la catedral, els palaus i els jardins de Vila Torlonia.

L’endemà vam agafar el tren per fer una volta per Roma. Calorosa però gratificant. Vam dinar, una altra vegada, en el restaurant Miscellania, molt bé, i bé de preu. Santa Maria Maggiore, San Pietro in Víncoli, amb el Moises de Miquel Àngel, Coliseu, Arc de Constantí, Columna Trajana, la Roma Barroca també: Piazza Navona…

Tornada a Frascati, sopar a la Trattoria Piave i dormir a l’Hotel Colonna. L’endemà sortirem de Frascati cap a la Puglia. Paràrem a dinar a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguirem fins a la ciutat medieval de Conversano, on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, com tota la regió. Amb una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

A la tarda encara tinguerem temps de baixar fins a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Feia vent i mala mar, llàstima.

Sopàrem a Conversano, al mateix restaurant de l’hotel, a la terrassa, amb vistes. L’endemà sortírem cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos.

Seguirem cap a la platja, feia molta calor i acabàrem a San Petro in Bevagna, al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

Seguidament tornàrem a Conversano, a sopar i dormir al nostre hotel. L’endemà era dia de marxa cap al port de Bríndisi per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa, a Grècia. Sortírem a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi ens va preparar un senzill i suculent sopar grec, quan passaven de les onze. L’allotjament era molt familiar, sense luxes, però net i ens vam sentir com a casa. L’endemà vam decidir explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, on ens vam banyar. El matí va acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia.

Aquí vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. Tornada a la tarda, després d’un altre bany, als apartaments Paradosi, sopar allà mateix. El dia següent marxem cap a Corfú. Agafem el vaixell, sense el cotxe. Arribem al port de l’illa al migdia. Prenem un bus i ens perdem pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure més. A la tarda, havent dinat en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

De tornada a Igoumenitsa vam anar a acabar el dia, i a veure’s pondre el sol, a la magnífica platja de Drepanos. Sopar a l’hotel i dormir.

El dia que seguia era el del comiat del senyor Pablo i els seus fills. L’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Vam travessar la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, i vam dinar a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travessàrem el pont de Antirio i vam arribar al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

Vam sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. L’endemà vam anar a l’illa de Zakynthos, Zante i vam cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar-hi. Els esforços vam ser recompensats amb la troballa de la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge. I era des d’aquesta cala des d’on surten els vaixells al naufragi, però no va fer cap falta anar-hi. Era el paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar, així com la catedral de Zante.

De tornada encara ens va donar temps de fer una remullada a la platja llarga de Loutra Killinis, espai natural verge, on la sorra és tan fina que vaig poder fer un “mómio”.

Dormir al resort Ionion Beach i sopar a la taberna del càmping veï. L’endemà tocava un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. No ens va decebre. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles.

Per dinar vam buscar lloc al pintoresc port de Katakolo, on atraquen els creuers per anar a Olímpia, però estava sobresaturat de gent, i era molt turístic. Vam allunyar-nos d’allà i, finalment, trobarem un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Vam banyar-nos abans i després de dinar.

I de tornada, abans de sopar i dormir, una nova banyada a la platja del Ionian Beach mentre el sol anava a la posta, pura fantasia!.

Tornava a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Vam creuar-lo per anar a Loutra Elenis, prop de Corint. Però abans vam desviar-nos una mica per visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. Feia molta calor, 39 graus, però es va suportar i ens va meravellar.

Vam arribar a destí a l’hora de dinar. Ho ferem a la platja del poble, al restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

A la tarda vam anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Banyada a la petita cala, sopar al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant els peus i dormir. El dia següent marxàvem cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre i cap a l’illa de Poros. El teatre valia la pena. Cal veure’l. També hi ha un petit museu, molt antiquat en les formes!.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. Vam banyar-nos en una platgeta petitona i vam agafar el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar vam fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Arribats a l’hotel encara va donar temps d’una nova capbusada en les aigües cristal·lines.

Sopar al mateix restaurant de sempre, dormir al Mirella Studios i pensar que, l’endemà, havíem d’anar a Atenes!. I vam anar en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa. Vam intentar pujar a l’Acròpolis però hi havia molta cua per treure els tiquets i vam renunciar. Vam veure l’església de la Metamòrfosi. En passar per l’antiga àgora, al museu, vam veure un bitllet combinat i el vam comprar. Així ens vam estalviar la cua!. L’Acròpolis, com sempre, impressionant.

Per dinar vam baixar a Plaka. Vam agafar taula al restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki!. A la tarda visita al Theseion, bonic temple grec ben conservat i a Plaka: mercat, mesquita, esglésies i catedral. Tornada en tren.

Ens banyarem de nou a la nostra cala, baixarem al poble a sopar arran de mar, i ens acomiadàrem de Loutra Elenis. Marxàvem cap a Igoumenitsa de nou, a cercar el vaixell d’Itàlia.

El dia següent creuàrem de nou Grècia, travessàrem el canal de Corint i el pont de Rio per anar a Ioanina, bella ciutat, en mig de muntanyes, a tocar d’un llac, capital de l’Èpir. Dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Havent dinat visita a la ciutadella turca, amb la mesquita d’Aslan Patxà.

Abans d’anar a Igoumenitsa va donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

I també vam poder tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Embarcarem cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i vam arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

Acabats de desembarcar ens dirigim cap a Lecce, meravellosa ciutat barroca de la Puglia. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Anem ara cap al mar, a banyar-nos una mica i a dinar. Ho fem a la platja del Canne, bellíssima, a Gallípoli. Anem a menjar a l’Ulivo Bianco, bonic restaurant. A la tarda repetim remullada abans de marxar cap a la vila de Matera, a la Basilicata, el nostre destí.

A Matera ens esperaven ja els propietaris del Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, vam tornar a recòrrer els carrers de la vila.

Vam deixar Matera per anar-nos apropant de nou a Frascati, a Roma i al vaixell de tornada a casa. Vam parar a dinar a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, on hem estat altres vegades. Ho vam fer a l’Angolo Massuccio, restaurant de cuidada cuina. A Frascati vam dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

L’endemà vam deixar Frascati per exhaurir el nostre darrer dia a Itàlia, i a les vacances. Pujàrem cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Dinàrem a Viterbo mateix, a la Taberna Etrusca, bon restaurant. A la tarda encara tinguèrem temps d’anar a la platja, a Tarquínia, a veure si fèiem una darrera banyada al mar Tirrè, però l’aigua estava molt bruta i revoltada, havia plogut a la nit i feia molt vent. Així que decidírem voltar per la Tarquínia medieval, bonica.

A la nit vam agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

La Toscana. Nadal 2017

Aquest any 2017, per Nadal i Cap d’any hem anat a la Toscana, a la part més desconeguda. Vam començar per arribar-nos a Arles, a la Provença, ciutat romana, amb el seu teatre, l’amfiteatre i les restes escampades pel casc antic. La catedral de Sainte Trophine, romànica, és preciosa.

Vam dormir a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I vam sopar al restaurant Le comptoir d’Italia, una petita pizzeria, molt bona. L’endemà continuem camí cap a Génova, parant a dinar a Niça, a la costa blava. El restaurant escollit, de nou, va ser L’Aqua e Farina, una trattoria i pizzeria genial.

Vam continuar viatge fins a Génova, on estavem allotjats al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Vam fer una volta de nit per la ciutat, tot i que vam acabar sopant a l’hotel mateix, no gaire bé. El port, decorat per Nadal, el casc antic amb els patis dels palaus il·luminats, tot preciós.

El dia següent vam tornar a veure Gènova, ara de dia. L’esglesia de l’Annunciata, barroca, el casc antic ple de palaus, la catedral, il Gesu, el palau ducal amb un petit mercat de Nadal…

Continuàrem cap a la Toscana, amb parada a Sarzana, un poble amb un centre medieval xulo. Vam dinar al restaurant Osteria dei Sani, perfecte, molt recomanable. La vila te un castell i carrers bonics.

Finalment arribàrem a Siena, la capital de la Toscana del Sur, on ens allotjarem a l’Hotel Italia, fantàstic, i sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé. Aprofitàrem la nit per recòrrer, per primera vegada, els carrers guarnits de Nadal de la bella ciutat.

L’endemà teniem hora reservada als Uffizi de Florència, esplèndid museu. Vam veure obres d’art increïbles.

I, en sortir, dinar al popular restaurant La Fettunta, menjar ràpid de qualitat. I una volta per la fabulosa ciutat del renaixement. Obres d’art a cada cantonada.

L’endemà anada a San Gimignano, la ciutat de les torres, medieval a plaer. El primer que vam anar a veure va ser l’església de Sant Agustí, amb els frescos de la vida del bisbe d’Hipona, fets pel Benozzo Gozzoli… una passada.

Després volta pel casc antic. Increible.

Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.

Encara queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.

De nit, una nova volta per Siena, abans de sopar, de Cap d’Any, un magnífic menjar preparat que vam comprar a Te Ke Voi, menjar ràpid de qualitat. El recomanem. L’endemà ruta llarga per la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.

Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.

Tornem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…

Sortint de Montalcino anem cap a Pienza, vila renaixentista. Està tan ple que no podem aparcar i segui ruta cap a Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada. I, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

Tornem a Siena, a rondar per la vila de nit i a sopar, avui sí, a la Trattoria Fonte Giusta. L’endemà toca Siena. De dia!. La bella piazza de Il Campo, el palau comunal, els palaus…

I la catedral, superba, amb el terra de marbre, com un poema en pedra, ple de Sibíl·les…

 

I la meravella de la Biblioteca Piccolomini, amb els frescos sobre la vida del papa Silvio Eneas Piccolomini, Sixte II, pintats magistralment pel Pinturriccio.

I les de l’Hospital de l’Scala, també molt boniques, si bé no valen el que costa l’entrada.

Per dinar ens escapem al bonic poblet murallat de Monteriggioni, a tocar de Siena. Ho fem al restaurant Il Feudo. No el recomanem, n’hi ha de millors a la plaça.

Tornem a Siena per fer una darrera volta abans de marxar cap a casa, a Barcelona.

Sortim cap a Niça, on hem de dormir, no sense abans parar de nou a l’Osteria dei Seni, a Sarzana.

Arribem a Niça a la tarda, i dormim al Novotel Suites Arenas, molt bé. Sopem en un restaurant de patacada, al costat de l’hotel mateix, que es diu Horizon i no va estar malament.

L’endemà sortim cap a Montpellier. Pel camí parem al monestir del Thoronet, a la Provença, una joia de l’art cistercenc, línies imperturbables, pedra sola, nua.

Parem a dinar a Aix en Provence, una vila gran, bonica, provençal. Places, carrers i una catedral amb un triptic que no està gens malament. Dinem al restaurant pizzeria La Famiglia. Molt bé.

A Montpellier ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles Comedie, a la plaça del mateix nom, en ple centre. Anem a sopar a Ma Première Cantine. Car però bo. Passegem pel la ciutat il·luminada de Nadal.

Acabem el viatge, de retorn a Catalunya, dinant a la nostra estimada Girona, a Ca la Marieta, el nostre restaurant preferit a la capital del Ter. I el dia acompanya per unes fotos de l’Onyar.

 

 

Europa de l’est, estiu 2011

L’estiu del 2011 vam agafar el vaixell de la companya Grimaldi per anar de Barcelona a Florencia. Vam sortir a les 12,30 hores passades de la nit, i vam arribar a al port de Livorno sobre les 20:30 hores de l’endemà. Aquella nit vam dormir al Novotel de Florencia, molt bé. Sortírem ben aviat al matí cap a Ravenna, on vam dinar al restaurant de l’Albergo Cappello, molt bé. A la tarda vam visitar els monuments bizantins de la ciutat, preciosos, amb els seus mosaics daurats.

Sortírem cap a Venecia, on dormírem a l’hotel Novotel de Mestre, molt bé. En aquesta ocasió no visitàrem la ciutat dels canals perquè hi havia pressa per entrar a Austria i voltar pel centre d’Europa. La primera ciutat austriaca que vam visitar va ser Villach, bonica sense estridències, i allà vam dinar al restaurant del Romantik Hotel Post, al centre de la ciutat. Varem seguir fins Graz, amb una finestra del cotxe espatllada. Graz és una ciutat molt bonica. Vam visitar l’arsenal, la tomba imperial, el nou kursaal, la ciutat antiga… Ens varem hostatjar a l’Hotel Gollner, molt bé, preciosos apartaments i molt bon desdejuni. Vam sopar al restaurant Glöcklbräu, una cervesia molt maca, en una plaça molt típica i acollidora.

L’endemà, després d’una matinal de visita a Graz, enprenem camí cap a Viena, parant al bonic poble de Hartberg a dinar. Ho vam fer al restaurant Die Sonne, molt bé. El poble, com tots els de Centreuropa te una columna de la pesta, dedicada a Maria i una bonica església barroca.

Aquell dia arribarem a Viena, ciutat on vam estar un parell de dies allotjats al Novotel Suites Viena City Donau, molt bé, prop del metro. Vam visitar tota la ciutat: catedral, palaus, museus… de dia i de nit.

Catedral de Sant Esteve

Palau Imperial

Església barroca de Sant Carles, de nit.

Dalt i baix, vistes del palau Schömbrunn a Viena

Després de visitar Viena entrarem a la República Txeca en direcció a Brno, però la policia ens va parar i multar per no portar la vinyeta… Però Brno era molt maca!.

A Brno vam dinar al mateix centre la ciutat al bar Itàlia, que en realitat és una pizzeria i restaurant italià barat i molt xulo. Vam menjar molt bé.

Seguírem cap a la frontera polaca i després cap a Cracovia, la bellíssima ciutat medieval del sur de Polònia, on vam dormir, tres nits, al Novotel Cracovia city west, molt bé. Cracovia és molt maca, amb la seva plaça Rinek, la catedral, el castell i els carrers medievals. Per dinar vam anar a l’antic barri jueu, evocador, on van rodar la “Llista de Schindler”. Allà hi ha un bar restaurant informal portat per gent jove, el Warsztat Avocado, amb molt bona taula. Al carrer Bozego Ciala 1, Kazimierz.

Des de Cracovia vam anar a veure les mines de sal de Wieliczka, impressionant!.

També vam arribar-nos fins el camp de concentració nazi de Birkenau, molt corprenedor, molt trist, molt alliçonador.

Sortint de Birkenau anàrem a visitar la ciutat de Pszczyna, amb un castell i un parc molt bonics, i diverses esglésies i edificis barrocs. Vam dinar a la gelateria Dolce Vita, moderna i agradable, plats preparats i menú. Bé.

Seguirem, en mig d’una formidable tempesta, fins la ciutat de Wroclaw, l’antiga Breslau alemana, una vila medieval encantadora i molt bonica, amb els carrers plens de nans, edificis de maó vist, gòtics, un convent i universitat jesuita, i una catedral situada en una illa al mig del riu Oder, anomenada l’illa de sorra.

De Wroclaw vam anar cap al sud, camí de la república Txeca, parant a veure la famosa església de fusta de Jawor, una obra mestra declarada patrimoni de la humanitat.

Per dinar paràrem al poble de Jalenia Gora, una bella vila barroca en mig de les muntanyes Tatra. Aquí nosaltres vàrem dinar al Metafora, una mena de pub on també serveixen menjar tradicional, amb una bonica terrassa que dona al Rinek.

D’allà travessarem la frontera i arribàrem a Praga, la capital txeca, on dormírem a l’Hotel Novotel. Esplèndit!. A la ciutat visitàrem tot el que cal: Mala Strana, Catedral, carreró d’or, Thin, rellotge, pont Carles…

De Praga vam seguir cap al sud, cap a Ceské Budejovice, la ciutat de la cervesa Budweiser, on vam admirar la seva plaça major barroca i vam dinar al restaurant Vendetta, a la plaça mateix. Segur que n’hi han de millors.

Sortint de Ceske Budejovice en pocs minuts s’arriba a la increible ciutat medieval de Cesky Krumlov, una passada. Envoltada per un riu, i per muralles, amb un castell fantàstic, carrers estrets… com un decorat de teatre.

Passàrem la frontera amb Austria per anar a dormir a Linz, al Ibys Styles, força bé. Visitàrem Linz, que és petita però bonica.

Des de Linz anàrem al monestir de Sankt Florian, obra barroca preciosa. Per dinar anàrem al poble de Mathausen a la vora del riu Danubi, al restaurant Zu Traube.

A la tarda visitàrem el camp de concentració de Mauthausen, un lloc de record, terrible.

Tornada a l’hotel, sopar a l’hotel i l’endemà seguírem cap a Sud per arribar a Innsbruck, capital del Tirol. De sempre ens hem allotjat a l’Hotel Kranebitterhof, als afores de la ciutat, que no és luxós però no està malament.

Innsbruck ens va rebre amb pluja, cosa habitual. Però vam poder sentir un concert a l’ajuntament, passejar pels carrers comercials, veure la casa de la teulada d’or, i la tomba de Maximilià I.

L’endemà sortim cap a Itàlia, passant el Brenner Pass, i parem a la bella Bolzano, Bolzen en alemany, a veure l’home de gel, l’Otzi, impactant, perfectament conservat. Dinem al restaurant  del cafe Sportler, a la Silvergasse, força bé. Continuem cap a Florència, on vam arribar a la nit. Dormim, com a l’anada, a l’hotel Novotel. Fantàstic. L’endemà volem anar a visitar la ciutat però no podem aparcar enlloc. Ple de gent tot!. Marxem a dinar a Colle di Val d’Elsa, una bonica ciutat toscana, al bar Santa Caterina, on fan unes pizzes delicioses al forn de llenya.

A la tarda fem la ruta cap a Volterra, bellíssima i desconeguda ciutat de la Toscana profunda, amb carrers medievals, muralles, esglésies, duomo, palau del poble… tot el que cal.

A la tarda nit, amb el sol ja caient, abans d’anar al port de Livorno a buscar el vaixell Grimaldi de tornada a Barcelona, fem una parada a Pisa per admirar a sol ponent la magnificència de la seva catedral, la torre campanar i el seu baptisteri.

 

Alemania Nadal 2016

Pel Nadal i Cap d’any 2017 vam anar a Stuttgart, a Alemania per fer la zona de la Selva Negra i Baden Wurtemberg. Sortírem de Barcelona el dia 27. Dinàrem, com quasi bé sempre, al Novotel de Narbonne, per continuar viatge fins Avignon. Allà ens hostatjarem al Novotel del centre de la ciutat, molt difícil d’aconseguir en oferta. Feia molt vent, fred i ens vàrem quedar sopar al mateix hotel. Les fires de Nadal ja les havien desmuntat i la pista de gel tancava a les 18:00 hores. Un fiasco!.

L’endemà pujàrem cap a Belfort, el nostre destí aquell dia. Dinàrem a la sortida de Lyon, en un Courtepaille, pas mal, i ens van regalar un peluix, en Reny. Arribàrem al Novotel Àtria de Belfort a la tarda, amb temps d’anar a patinar sobre gel i admirar les boniques decoracions de Nadal de la vila. Sopàrem a l’hotel, molt bé.

El dia següent seguírem cap a Baden-Baden, on hi havia un dels mercats de Nadal alemanys que tanquen més tard del 23 de desembre. Preciòs, molt bonic. Dinàrem a l’Osteria Stromboli, bé, sense més.

A la tarda visita al mercat nadalenc de Baden-Baden, guapíssim i continuem cap a Stuttgart, on arribem a les 20:30 hores, per culpa d’una congestió de trànsit terrible.

A Stuttgart ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles, al barri antic de Bad Cannstatt, al costal dels banys termals. Fabulós. Molt bé. Recomanable. Sopem al mateix hotel, al Mike’s Urban Pub. Molt bé també. L’endemà al matí sortim camí de la fantàstica abadia de Maulbronn, patrimoni de la humanitat. Val la pena veure-la.

Continuem viatge cap a Speyer, (Espira), on fan un mercat de Nadal molt bonic i que dura fins el primer diumenge de gener passat Reis. La ciutat val la pena pel seu centre històric, per la seva catedral i per aquest mercat nadalenc tan bonic. Varem dinar al restaurant Zur Alten Munz. Molt bo, molt bé. Us el recomanem.

A la nit, fem una passejada per Stuttgart, amb la seva colegiata, la plaça del castell, on encara hi ha restes del mercat de Nadal, i una pista de patinatge sobre gel, admirem la decoració i tornem a l’hotel a sopar i dormir.

El dia següent marxem cap a Würzburg, ciutat barroca i medieval impressionant, amb el seu pont damunt del Main, les esglésies i carrers antics. Dinem al restaurant Alte Mainmülhe, de campanetes, un molí sota el pont. Meravellós.

A la tarda, de tornada, visitem la increible població medieval de Rothenburg on der Tauber. Increible a l’hivern en ple Nadal.

Tornem a Stuttgart i sopem al restaurant italià del centre de Bad Cannstatt, la Pizzeria San Genaro. Sense història. L’endemà marxem cap a Ulm, per veure la seva magnífica catedral i el barri medieval dels Pescadors, preciós.

A Ulm vam dinar al restaurant L’Osteria, darrera la catedral. Boníssim, barat i fantàstic menjar italià. De tornada parem a Tübingen, bella vila universitària medieval al costat del riu Neckar. Sopar a l’hotel, a Stuttgart.

El darrer dia va nevar. Per això el vam dedicar a visitar Stuttgart. Varem passejar sota la neu, vàrem comprar molt i vam anar a dinar al restaurant Da Maurizio, molt bé. Glamour i luxe. Bona cuina.

A la tarda anada als banys termals de Bad Cannstatt i passejada nocturna per aquest petit poblet annex a Stuttgart.

Iniciem la tornada al dia següent parant al cor de la Selva Negra, al llac Titisee, gelat. Paisatges fantàstics.

Parem a visitar la bellíssima vila de Friburg im Brisgau, tota nevada, la seva catedral, l’ajuntament i el barri antic. Dinem al Goldener Engel, pas mal però no el recomanaríem. Potser només per la seva barroca decoració d’angelets.

Dormim a Beaune, (França), al Novotel. Molt bé. L’endemà llarg viatge de tornada, amb parada a dinar al poblet medieval provençal de Mirmande. Ho vam fer al restaurant Le Margot, xulíssim, fabulós. Molt recomanable.

 

Portugal per Nadal 2012

Pel Nadal del 2012 decidírem anar a Portugal. Sortírem de Barcelona cap a Madrid, on dormírem al Novotel Puente de la Paz. Molt bé. Metro una mica lluny. Sopàrem allà mateix. Visitàrem la fira de nadal de la plaça major, xula, com sempre. L’ambient de Madrid, molt divertit. L’endemà anàrem cap a la bellíssima vila de Trujillo, a Cáceres, plena de cases pairals amb escuts, esglésies, un castell i una plaça major molt escenogràfica. Dinàrem a la mateixa plaça, en un bar de tapes, anomenat La Victòria, força bé.

Seguírem cap a Cáceres. La ciutat és preciosa, amb un casc antic medieval immens, ple de monuments, declarat patrimoni de la humanitat. Estava de festes de Nadal, i hi havia una pista de gel instal·lada a la plaça. Férem una visita nocturna, encara és més maca de nit!. Dormírem a l’hotel Barceló V Centenario, fantàstic, un xic allunyat del centre, però molt bé. Dues habitacions comunicades, una passada. Sopàrem allà mateix, molt bé.

L’endemà travessàrem la frontera, parant abans en un centre comercial als afores de Badajoz, i dinàrem a Évora, ciutat medieval i barroca, esplèndida, de les més boniques de Portugal. Carrers blancs, finestres i portes de tons pastel, una catedral guapa, un temple romà, esglésies amb criptes inquietats plenes d’ossos…

Dinàrem al Café Alentejo. No hi ha paraules per descriure el bé que vam menjar aquí. Un local típic, acollidor, servei amable, plats portuguesos, regionals de l’Alentejo, boníssims!. Molt recomanable per quatre cèntims tot plegat. Seguirem ruta cap a Lisboa, on arribàrem al caure de la tarda. Quina emoció veure la ciutat blanca des del pont que creua el Tejo, amb la posta. Bellíssim!. Ens allotjarem al Novotel. Molt bé. Als afores però prop del metro. Sopàrem allà mateix, però abans baixàrem a Lisboa, a veure-la de nit. No ens podíem estar!.

Elevador de Santa Justa, la Baixa… L’endemà fou l’hora de veure-la de dia: tramvia antic, monestir del Jerònims, mar de palla… Quanta bellesa!.

Dinàrem a la Casa regional do Alentejo, al centre de Lisboa, a la Baixa. Mai no dinareu tan bé a Lisboa com aquí. A més és un edifici rònec, un museu. Només cal veure els lavabos!. Aneu-hi abans que ho reformin!. Un teatre polsos, del XIX, un menjador de fusta, antiquíssim, on tot grinyola… Ara bé, quin menjar… pura delícia!.  Per la tarda pujàrem a Alfama, per veure-la des del mirador, amb el riu Tejo rodejant-la. I baixàrem fins la riba del riu pels seus carrers. El sol es ponia, quina meravella.

Sopar i dormir al Novotel i, l’endemà, cap a veure els monestirs del nord de Portugal. Primer Alcobaça fita de l’art cistercenc, patrimoni de la humanitat.

Després el monestir de Batalha, gòtic exuberant, amb les seves famoses capelles incomplertes. Dinàrem a Burro Velho, un restaurant de categoria, a preus molt ajustats, molt bo, el recomanem sense cap mena de dubte.

Tornàrem a Lisboa, però no sense abans passar per Òbidos, un encantador poblet amurallat, molt pintoresc, on fan un mercat de nadal molt maco.

El dia següent fou una jornada marítima. Pujàrem a Sintra, plena de palaus. Baixàrem a la costa, per veure el Cabo da Roca, extrem europeu davant l’Atlàntic, i les platges suaus de Cascais i Estoril.

Dinàrem de nou a Lisboa, al Casal do Alentejo. A la tarda férem cap a l’oceanari, regal de la Expo a la ciutat. Magnífic. Ideal per a la canalla.

El dia següent tocava tornar cap a casa. Sortírem de Lisboa i paràrem a dinar a Mérida, on vàrem visitar el fantàstic museu romà, obra de Moneo.

Dinàrem a un restaurant proper al teatre romà, sense gaire pedigrí, anomenat La Lonja, que ens va agradar. Servicials, baratet, de qualitat i el menú estava molt bé. I d’allà a Madrid, al Novotel Puerta de la Paz, ja de tornada. Sopar a l’hotel, i cap a Barcelona havent dormit.

Estiu 2014: Països Baixos

L’estiu de 2014 férem un viatge a França, Bèlgica i Holanda. El primer dia anàrem fins Montpellier, on ens allotjàrem al Ibys Styles de la Place de la Comedie. El mal fat, però, determinà que un accident a l’autopista ens tingues tres hores retinguts. Ens n’escapàrem con poguérem, anant a sopar a Pézenas, on hi havia una fira gastronòmica d’estiu. Continuàrem fins Montpellier on, després de moltes aventures nocturnes arribàrem a l’hotel a quarts de dues de la matinada. L’endemà sortírem cap a Clermont Ferrand, dinant a Severac le Chateau, a una pizzeria just a tocar de l’estació de tren, anomenada Croqu’o pizza. Molt bé, molt barat!. En ruta paràrem a Issoire, per veure l’abadia romànica de Saint Austremoine d’Issoire, de la que només queda l’església amb unes interessants pintures murals que la recobreixen totalment.

A la fi arribàrem al Novotel de Clermont Ferrand. A la tarda visitàrem aquesta ciutat, amb la seva magnífica catedral de lava volcànica, negra, amb bonics vitralls, i les esglésies romàniques auverneses. Sopàrem al Pizza dell’Arte a tocar de l’hotel. Molt bé.

L’endemà seguirem cap al nord, parant a La Charité Sur Loire per veure’n la fantàstica església abacial, impressionant. Dinàrem allà mateix, a la Brasserie du Centre, pas mal, però al poble n’hi ha de millors, que estaven plens.

Finalment arribàrem a París on ens hostatjarem al Novotel Saclay, molt bé. Un parell de nits per fer una ullada a París, que de fet ja coneixiem. Tot i aixì el Louvre sempre atrau!.

Continuàrem nord enllà parant a Senlis per veure la seva bonica catedral.

I continuàrem cap a Laon, on veiérem una altra catedral ben bonica. Dinàrem al restaurant La Dolce Vita, una fantàstica pizzeria no lluny de la catedral.

Seguidament continuàrem viatge i passarem la frontera belga, anant cap a Brussel·les. Ens hostatjàrem al Novotel proper a l’aeroport. Bé. L’endemà férem una de les excursions típiques des de Brussel·les, la que porta a les fabuloses viles medievals de Bruges i Gant. No hi ha paraules per descriure tanta bellesa. Primer Brugge, on dinàrem a la Trattoria Trium, al mateix centre. Us la recomanem.

I a la tarda Gant, potser no tan maca com Brugge… però esplèndida també.

El dia següent el vàrem dedicar el matí a visitar Brussel·les, la capital i la ciutat on residíem. L’ajuntamet, la Grande Place… el nen que fa pipí… l’Atòmium…

A mig matí començàrem una escapada a Anvers, la ciutat de l’Escalda, on vam dinar al restaurant La Ruche, una mena de bar de tapes, proper a un parking, proper al centre. Força bé.

El dia següent anàrem cap a Malines, bellíssima ciutat medieval, seu de l’arquebisbat i capital religiosa de Flandes.

I a la tarda a la bellíssima Lovaina, amb el seu ajuntament preciós… el beginatge tranquil que ara és residència universitària. Dinàrem al restaurant Casa Mia, al carrer quiet que hi ha just al darrere de l’ajuntament.

L’endemà deixàrem Brussel·les per anar encara més al nord, camí d’Holanda. La primera ciutat holandesa on recalàrem fou La Haya, Den Haag, on dinàrem en el restaurant Pastanini, molt bé, excel·lent, recomanable. Hi vam dinar i sopar tots els dies que vam ser a Den Haag. Després de dinar vam anar a veure la platja de la ciutat: senzillament pútrida, bruta, asquerosa i plena de gent. Un fàstic. Aparcament impossible, a més!.

Decebuts cercàrem la bellesa de la ciutat de Delft i els seus meravellosos canals, una fita que mai falla.

L’endemà, fent base a Den Haag, visitàrem Amsterdam, la capital del país. Amb el famós Rijksmuseum, ple de pintures meravelloses.

I els canals del centre, i el seu barri vermell on les dones de companyia i la droga campen pels carrers… Dinàrem a Pastabar, un italià prou bo, hi tornaríem.

Abandonàrem Den Haag per anar ja de tornada cap a Barcelona. La primera ciutat visitada fou Utrecht, capital religiosa d’Holanda.

Seguirem cap a la vora del gran riu Rhin, a la ciutat de Nimega, amb el seu ajuntament i la plaça del mercat, en un restaurant de la qual dinàrem, a la terrassa del café de l’Hotel Atlanta. Ni fu ni fa.

A la tarda continuem cap a Maastricht, la ciutat que domina el riu Mosa, on dormirem dos nits a l’hotel Novotel. Per sopar anàrem al centre de la vila, prop de l’estació de tren, al restaurant Cucina 50, menjars italians, molt bons, recomanable.

Des de Maastricht, el dia següent, férem una incursió en terres alemanyes per visitar la capital de Carlemany, la medieval Aquisgrà, Aachen, amb la capella i el palau palatins, i de tornada un poblet preciós, molt bonic i ben típic: Monschau, i dinàrem al restaurant Flosdorff, cuina alemanya molt ben cuidada. El poblet és molt bonic. No us perdeu la Rotten Haus, la casa roja.

L’endemà continuem el camí cap a casa, ara via Trèveris, la gran ciutat romana d’Alemanya, la Trier actual. Que bella la Porta Nigra, la catedral, el casc antic medieval, la basílica, les restes romanes. Que bé que vam menjar a la pizzeria Pellolito, fantàstica, quin art culinari!.

I d’allà, pujant el riu Mosela, entre vinyes daurades de riesling, varem fer cap a la ciutat francesa de Metz, amb una catedral espectacular, altíssima, amb uns vitralls fabulosos.