Tag Archives: son

Menorca, estiu 2021

A finals d’agost de 2021 vam anar amb una amiga de la família i la seva filla a Menorca. Feia 24 anys que no havíem tornat a trepitjar aquesta meravellosa illa que, d’altra banda, era el nostre destí preferit de vacances durant el anys 80 i 90. Hi arribàrem a anar dues vegades l’any. Sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”. Vam entrar al port de Ciutadella al vespre, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també.

L’endemà, passeig matinal per Ciudatella, carrers buits a les vuit del matí. Visitem la catedral, la capella del Sant Crist, Seminari, Ses Voltes, el Roser… Esmorzar a l’hotel i decidim anar fins la platja de Santo Tomás, que es fantástica, tot i no ser una cala. Les cales del sur de Ciutadella estaven petades. No s’hi podia accedir. En canvi Santo Tomás te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte!

A Santo Tomás ens banyem, matí i tarda, en una aigua paradisíaca, i dinem al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja que està força bé. Molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.

A la tarda tornem a Ciutadella. Voltem pels carrers més amagats de Santa Clara fins el port, fugint de les aglomeracions. Sopar al nostre restaurant Don Giacomo, que havíem reservat per totes les nits, donat que Menorca estava absolutament plena i desbordada, i el centre de Ciutadella pitjor.

L’endemà anem a Cala Galdana, amb la intenció de caminar fins Mitjana o Macarella. Però el pàrquing de Cala Mitjana estava sobresaturat. Feina vam tenir de trobar un forat al final del riu de Galdana. Ens vam quedar en aquesta dolça petxina d’aïgues netes i càlides, destrossada per l’hotel que la presideix. Vam dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!

Tarda de passejada a Ciutadella, visitant el palau Olives, el palau Saura-Miret i rondant els carrers més solitaris de la part de Sa Murada, a tocar des Pla del Port. Sopar a Don Giacomo y dormir a l’Hostal Ciutadella…

El dia següent, vist que no hi havia manera que els pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella, Talaier i altres fossin accessibles, decidim anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal repetir sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.

De tornada, com sempre, passeig calmat per Ciutadella, sopar a Don Giacomo i dormir al nostre Hostal Ciutadella.

El dia següent anàrem a Son Bou, travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina.

A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant. A la tarda ens tornarem a banyar en la mateixa platja. En acabat tornada a Ciutadella. Posta de sol al port i a sa murada. Fabulosa. Sopar a Don Giacomo i dormir a l’hostal.

El darrer dia, per aclamació popular, vam decidir repetir la meravellosa platja de Son Xoriguer. Molt aparcament en una illa desbordada per la gentada i el restaurant Ciao Belli, amb la seva esplendorosa cuina italiana, ens van convencer.

Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.

La tarda, la darrera, va ser com sempre. Passejada per Ciutadella i sopar al nostre Don Giacomo i a l’Hostal.

De bon matí, amb la sortida de sol acaronant el teulats de Ciutadella, marxàrem cap al port on, a les 10,30 hores sortia el vaixell de Balearia que ens retornava a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Espanya, Europa, hotel, Menorca, ruta, rutes, Uncategorized

Espot, pont de maig 2018

Pel pont del primer de maig de 2018 vam anar de nou a Espot, a l’Hotel Roca Blanca, fantàstic. Vam arribar a la tarda, sobre les 19 hores, i ja no vam fer res, sinó voltar pel poble. Vam sopar al restaurant Juquim, molt bé, com sempre. Tot estava gemat, havia plogut molt els darrers dies… però no el dissabte en concret. Hi havia lluna plena.

L’endemà sí que plovia. Però ho vam aprofitar per arribar-nos fins l’estació d’Espot Esquí. Bona pensada. Allà nevava! Molt bucòlic!.

Vam dinar a Espot mateix, de tapes i creps al Bistró, pas mal du tout!. A la tarda feia millor temps i vam decidir fer una sortida. Vam anar fins Son, amb la seva església romànica preciosa, i pujar el Port de la Bonaigua. Allà dalt nevava de valent, com en ple hivern. Vam gaudir-ne.

De baixada vam aprofitar per treure el nas a Isil, visitar-lo i anar a veure l’església de Sant Joan, a costat del riu.

I també Esterri d’Àneu, amb el pont medieval, el Museu de les Valls i el casc antic, que no és gran cosa però no està malament.

A la tarda, ja tard, a les 19 hores, en arribar a Espot encara ens vam veure en cor de pujar caminant fins l’estany de Sant Maurici. Fosquejava, estava tot nevat i glaçat. De retorn vam veure un ramat de cèrvols, 15 o 20. Preciosos. A la nit sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca.

L’endemà vam fer un recorregut turístic per la Vall Ferrera, anant fins Àreu, bonic poblet, on hi havia un gran ramat de vaques.

A mig matí vam pujar la Vall de Cardós fins a Tavascan, i més amunt, fins l’estació d’esquí nórdic. Per dinar ho vam fer al restaurant Llacs de Cardós, molt bé.

Havent dinat visitem un parell d’esglésies romàniques molt maques, tancades!. Son les de Ginestarre i Esterri de Cardós. Sort que el paisatge és fabulós, els pobles encantadors i l’arquitectura de primer nivell.

De tornada parem a Berrós Jussà, un poble de pessebre.

En arribar a Espot, vist que son les 18 hores, decidim fer una caminada de tres hores fins Sant Maurici i la cascada de Ratera. Tot ben nevat, hivernal, mut i corprenedor.

Sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca… i l’endemà cap a casa!.

Deixa un comentari

Filed under 2018, Catalunya, Espanya

Espot 2012

espot

Pel pont de maig varem anar a Espot, població que no coneixíem. Pujàrem fins a Gerri de la sal, on visitàrem el seu famós monestir romànic i dinàrem al poble de Baro, a la Fonda Farrés, bona cuina i habitacions prou correctes. Passat sort paràrem un moment a Escaló, poblet medieval, on anàrem a veure l’amagat i derruït monestir de Sant Pere del Burgal, una altra joia romànica, mitja hora curta de camí.

IMG_0005 IMG_0008 IMG_0013

Finalment arribàrem al nostre destí, el bonic poble d’Espot, rodejat de natura. Aquest any descobrírem dos valors segurs a Espot: l’hotel Roca Blanca, una delícia, desdejuni excepcional, i els sopars i dinars del restaurant Can Juquim, un restaurant casolà, bona brasa, molt recomanable.

IMG_0127IMG_0048

L’endemà sortírem d’Espot en direcció a Son, on visitàrem l’església romànica, preciosa, i l’escola de natura de les planes de Son, on dinàrem.

IMG_0049

A la tarda baixàrem cap a Sorpe, Borén, Isil i Alós d’Isil, on visitàrem les seves esglésies romàniques i pujàrem fins el refugi de la Borda Pina. Tornada a Espot.

IMG_0059 IMG_0066 IMG_0068 IMG_0072

Com que haviem arribat aviat a l’hotel encara ens va donar temps de pujar fins el llac de Sant Maurici, a peu, i veure caure la nit, i una mica la pluja, als Encantats. De tornada un encontre inesperat: una parella de cérvols, grans, majestuosos. Sopar a Can Juquim i dormir al Roca Blanca.

IMG_0032

El dia següent baixàrem a Esterri d’Àneu, a veure el museu de les valls, instal·lat en una bonica casa pairal al centre del poble. I també una església romànica a la sortida, als afores del poble. Dinàrem al costat mateix de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, al restaurant Braseria l’Esquella, molt bé, molt bo. Després, a la tarda, pujàrem fins el poblet de Gavàs, on comprarem un dels famosos formatges de Ca la Roseta.

IMG_0078 IMG_0079 IMG_0086

Abans de tornar a l’hotel encara ens quedaven forces per anar fins el remot i amagat poble de Baiasca on es troben les úniques pintures romàniques autèntiques de tot el Pirineu català. No foren venudes, ni arrencades perquè no les havien descobert. Cal molta fe per pujar a Baiasca, però el premi és gran.

IMG_0118

IMG_0104IMG_0097 IMG_0106

IMG_0100

Tornada a l’hotel, sopar a can Juquim. L’endemà tornada cap a casa, no sense abans parar al castell roquer de Mur, que feia temps que volíem veure, amb la seva torre i l’abadia romànica, desgraciadament sense pintures originals.

IMG_0129 IMG_0135 IMG_0137 IMG_0138 IMG_0143

Dinàrem a l’Hotel Terradets, un bon hotel familiar, que proposa un restaurant self-service, que no ens va acabar de fer el pes. En acabat tornada a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2012, Catalunya