Jaca per les festes de maig

Per les festes de maig vam anar un cap de setmana fins a Jaca per gaudir del Pirineu Aragonès. Vam sortir de Barcelona, amb parada a Vilabella, en un ambient que amenaçava tempesta i molts pronòstics meteorològics perquè es fes real. Però no va ploure. Acabats de dinar vam seguir cap a Lleida, Osca, Sabiñánigo i Jaca, ciutat a la que vam arribar força tard, a quarts de nou. Per sort teníem hotel reservat, el magnífic imodern Eurostars Reina Felicia, als afores de Jaca, molt bé, i també restaurant reservat, el bar L’Acherito al casc antic. Fantàstic! L’endemà vam sortir cap a San Juan de la Peña, volíem tornar a visitar aquest magnífic cenobi romànic, amb cel clar i molt de fred. Vam veure primer Santa Cruz de la Serós amb les seves esglésies de Santa Maria, gran i bonica, i San Carpasio, una petita joia. Després el monestir vell, increïble, i el nou, amb la seva magnífica pradera al voltant.

Tot seguit vam tornar a Jaca on vam dinar al restaurant de l’Hotel Jaqués, pas mal. Tornada a l’hotel, una migdiada i anada de nou a Jaca per visitar el museu diocesà, fabulós, ple d’art per tot arreu, pintura romànica de primer ordre. A la tarda, a l’esplanada de la Ciutadella de Jaca, esperem una recreació històrica que es va endarrerir massa. A la nit, de nou, l’Archerito y el hotel Reina Felicia. Molt bé!

El diumenge tocava tornar a casa. Parada a Vilabella, encara amb sol, refent la ruta del divendres, i anada cap a Barcelona, amb ganes de més!

Recreació històrica de les guerres napoleòniques a la Ciutadella de Jaca. Maig 2023

Primer de Maig al Sobrarbe

El dia 1 de maig s’esqueia l’any 2023 en dilluns i donava pas a un pont interessant. Vam escollir l’Hotel Bielsa, a la població aragonesa d’aquest mateix nom, per anar a passar uns dies. Ja hi havíem estat feia molts anys, en concret el 2009 i és un hotel que sempre ens ha agradat. Hi havia risc de pluja i per això anàvem preparats pel pitjor, cosa que no va passar. La primera parada fou a Vilabella del Camp, per dinar. Seguirem fins Lleida i després fins Barbastre, per pujar cap a l’Ainsa i arribar a Bielsa. L’hotel estava molt poc reformat, però era ben net i polit. Vam sopar al mateix hotel, un menú prou bo. Res a dir. A la tarda, i a la nit, passejada per la població pirinenca, que no és gaire bonica, tot i que te un palau notable, ara ajuntament i una església interessant.

L’endemà vam pujar a veure el magnífic vall de Pineta, amb el massís imponent del Mont Perdut. Poca aigua i poca neu, molta sequera, però preciós. Vam tenir temps també per fer una volta pel vall de Chistau, visitant Plan, Sant Chuan de Plan i Gistain. Ben bonic tot plegat. Per dinar fèrem cap al poble de A Buerba, no lluny de l’Ainsa. Allà menjàrem a la Fonda Carrera, una fonda de tota la vida, amb bona teca aragonesa. Esplèndit dinar! A la tarda, feia molta calor, vam voler anar al Canyó d’Añísclo. Però la carretera estava tallada i vam haver de donar una gran volta fins a Buerba i Vió. Paisatges increibles i molt torturats. L’església romànica de Vió una cucada. I el mirador damunt del canyó d’Añísclo una passada. Llàstima la volta i la carretera, pèsima. En acabat, tornada a l’hotel i passejada de tarda cap al bosc de Parzán i el poble de Javierre. Sopar a l’hotel i passeig nocturn per un Bielsa mort.

L’endemà baixada cap a casa, amb parada a Vilabella, procurant no anar massa tard perquè l’operació tornada prometia. Per això vam acabar per agafar els túnels del Garraf, molt menys congestionats. Una bella sortida de tres dies.

França pel pont de maig 1995

Vam sortir de casa el dia 10 de maig de 1995, a la tarda i vam seguir fins arribar a Port la Nouvelle, no lluny de Narbonne, un poble portuari, d’encant limitat, on vam sopar i dormir a l’Hotel du Port, senzill però molt renovat i net.

Vista de l’hotel del Port, a Port la Nouvelle

L’endemà, dia de Sant Anastasi, 11 de maig, vam pujar cap a la vall del Tarn, on vam dinar a l’Hotel Chateau de La Malène, Manoir de Montesquiou, un hotel amb caràcter en un edifici que és un castell renaixentista. Està situat al poble del mateix nom, a les superbes gorges del riu. Vam seguir riu amunt fins a Sainte Enimie, un altre poblet encantador del Tarn, per anar després cap a La Canourgue, on vam baixar per la vall del riu Lot, plena de paisatge i poblets d’ensomni.

Dues vistes del Chateau de la Malène, que és el castell del poble i un hotel

A la tarda arribàrem a la bella vila d’Espalion, al cor de la vall del riu Lot, una vila amb un pont medieval evocador i unes cases renaixentistes a flor d’aigua. Aquí vam sopar i dormir anar a l’Hotel l’Eau Vive, preciós, encantador, però tancat lamentablement hores d’ara.

El dia 12 vam sortir de Espalion, cap a Estaing, un altre preciós poble del Lot, i encara Entreaygües sur Truyère, un altre poble bonic. D’allà vam anar cap a Conques, per veure la seva abadia romànica, fantàstica. Vam dinar all restaurant Le Parvis, molt bé.

A dalt el poble medieval d’Estaing. A sota Entreaygues sur Tryuère.

A sota, el poblet i l’abadia de Conques.

Seguirem cap a Villefranche de Rouergue, encantadora bastida medieval, i després cap a Najac, amb el seu castell i el poblet als seus peus. Acabàrem a la impressionant Cordes sur Ciel, dormint en un hotel amb encant, ara ja tancat també, anomenat Le Grand Ecuyer.

A dalt la plaça del Mercat a Villefranche de Rouergue. A sota Najac i el seu castell.

Cordes sur Ciel, vila medieval d’aspecte italià.

L’endemà, dissabte, vam veure la magnífica catedral d’Albi i, travessant la Muntanya Negra, vam anar fins Carcasonne, que vam visitar. A la tarda vam anar a sopar i dormir a Quillan, a l’Hotel La Chaumière.

Exterior i interior de la superba catedral de Santa Cecília d’Albí.

Vista exterior de l’hotel La Chaumière de Quillan.

El darrer dia, diumenge 14 de maig, vam fer la ruta fins a Perpinyà, que vam visitar, i travessàrem de nou la frontera per anar a dinar a Girona, al restaurant el Museu del Vi, senzill, carn i botifarra amb patates, que aquells anys freqüentàvem sovint.

D’allà, cap a Barcelona, final de trajecte!

Maig 2007 a l’Alt Empordà

Un cap de setmana de maig vam anar a fer una volta per l’Alt Empordà. Vam anar de Barcelona fins a Cadaqués, bellíssim poblet turístic i mariner del Cap de Creus, que aquests dies estava molt tranquil. Vam dinar a l’Hostal Vehí, que en aquells temps era restaurant a més de fonda. Ara només ofereixen habitacions amb esmorzar, senzilles però netes i al centre del poble.

Cadaqués

Cadaqués

Cadaqués

A la tarda vam anar fins a Roses, on ens vam allotjar a l’Hotel Mediteraneo Park, un bon hotel familiar, piscina, spa, jardí, no lluny de la platja, on fan bons preus en temporada baixa i ofereixen habitacions familiars. Vam sopar a l’hotel mateix. L’endemà vam anar a Castelló d’Empúries, on vam visitar la magnífica catedral gòtica i el poble medieval, molt bonic. Continuarem fins Vilabertran, on vam anar a veure la seva canònica romànica, església i claustre, a més del museu d’art, molt xulo tot. Vam anar a dinar a Can Duran, a Figueres, un hotel familiar molt bo i un restaurant de campanetes, molt recomanable. Vam aprofitar per arribar-nos fins els aiguamolls de l’Empordà. Retorn a Roses, sopar i dormir.

Castelló d’Empúries, catedral

Vilabertran

El dia següent anàrem a Sant Llorenç de la Muga a veure el riu passar per aquesta bonica zona de l’Empordà. Tot seguit baixàrem cap a Besalú, bella vila medieval fortificada, murallada, plena de palaus i esglésies, amb un pont gòtic meravellós. A la tarda anem fins els aiguamolls de l’Empordà, abans de tornar a Roses, per admirar la natura, arbres, ocells… Sopar i dormir a l’hotel.

Besalú

Aiguamolls de l’Empordà

El darrer dia tornada cap a Barcelona, amb parada a Girona per veure-hi el “Temps de flors”, la fantàstica exposició floral de la ciutat, que es fa cada maig. Vam estar al claustre de la catedral i vam rondar per carrers de la Força.

Claustre de la catedral. Girona

Espot, pont de maig 2018

Pel pont del primer de maig de 2018 vam anar de nou a Espot, a l’Hotel Roca Blanca, fantàstic. Vam arribar a la tarda, sobre les 19 hores, i ja no vam fer res, sinó voltar pel poble. Vam sopar al restaurant Juquim, molt bé, com sempre. Tot estava gemat, havia plogut molt els darrers dies… però no el dissabte en concret. Hi havia lluna plena.

L’endemà sí que plovia. Però ho vam aprofitar per arribar-nos fins l’estació d’Espot Esquí. Bona pensada. Allà nevava! Molt bucòlic!.

Vam dinar a Espot mateix, de tapes i creps al Bistró, pas mal du tout!. A la tarda feia millor temps i vam decidir fer una sortida. Vam anar fins Son, amb la seva església romànica preciosa, i pujar el Port de la Bonaigua. Allà dalt nevava de valent, com en ple hivern. Vam gaudir-ne.

De baixada vam aprofitar per treure el nas a Isil, visitar-lo i anar a veure l’església de Sant Joan, a costat del riu.

I també Esterri d’Àneu, amb el pont medieval, el Museu de les Valls i el casc antic, que no és gran cosa però no està malament.

A la tarda, ja tard, a les 19 hores, en arribar a Espot encara ens vam veure en cor de pujar caminant fins l’estany de Sant Maurici. Fosquejava, estava tot nevat i glaçat. De retorn vam veure un ramat de cèrvols, 15 o 20. Preciosos. A la nit sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca.

L’endemà vam fer un recorregut turístic per la Vall Ferrera, anant fins Àreu, bonic poblet, on hi havia un gran ramat de vaques.

A mig matí vam pujar la Vall de Cardós fins a Tavascan, i més amunt, fins l’estació d’esquí nórdic. Per dinar ho vam fer al restaurant Llacs de Cardós, molt bé.

Havent dinat visitem un parell d’esglésies romàniques molt maques, tancades!. Son les de Ginestarre i Esterri de Cardós. Sort que el paisatge és fabulós, els pobles encantadors i l’arquitectura de primer nivell.

De tornada parem a Berrós Jussà, un poble de pessebre.

En arribar a Espot, vist que son les 18 hores, decidim fer una caminada de tres hores fins Sant Maurici i la cascada de Ratera. Tot ben nevat, hivernal, mut i corprenedor.

Sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca… i l’endemà cap a casa!.

Priorat, maig 2008

Pel maig de 2008 vam fer un recorregut pel Priorat i la Conca de Barberà, molt bonic. Vam anar a Tarragona, i després cap a Reus, per pujar cap a L’Alforja, pujant el coll, i d’allà cap a Poboleda per les carreteres locals interiors, molt boniques. De Poboleda vam anar cap a la Cartoixa d’Escala Dei, fantàstica, tot i que encara en ruines.

Havent visitat la cartoixa, i els cellers Müller, que estan propers, vam anar fins a Poboleda, on vam dinar al restaurant Popoletus, magnífic.

A la tarda vam pujar fins el poble medieval de Suirana, enlairat dalt d’un penyal de vertígen, amb fabulosas vistes.

Acabada aquesta visita vam continuar fins a Prades, on no vam parar, perquè ja la coneixíem, i vam baixar pels magnífics boscos de Poblet fins el monestir, on vam sentir vespres. En acabat, cap a casa.

L’Aveyron, maig 2010

Pel pont de maig del 2010 vam sortir a fer una volta per Occitània, pel departament de l’Aveyron. Vam dinar a Llívia, a l’hostal Rusó. Senzill però bé. Vam anar cap a Toulouse pel coll de Puymorens, i ens vam aturar a dinar a Pamiers, bonica vila occitana on vam veure, encara que tancada, l’escola Calandreta, i el campanar amb la torre de la seva església tolosana de totxo vermell.

Vam anar tot seguit a Tolosa de Llenguadoc on vam sopar i dormir a l’Hotel Novotel de Blagnac. Molt bé. L’endemà una volta per Tolosa, Capitoli, església romànica de Sant Serni, església gòtica dels Jacobins, convent i museu dels Agustins, molt bonics tots!. I, és clar, una visita al parc temàtic Cité de l’Espace, on vam dinar al restaurant. Tornada a l’hotel, sopar i dormir.

El dia següent vam fer una volta per poblets i bastides medievals preciosos de la zona de l’Aveyron, a quin més bonic. Vam començar per Castellnou de Montmirall, molt maco.

Vam continuar pel poblet veí de Puycelsí, molt xulo.

Per seguir després cap a Bruniquel, poble penjat on vam visitar el seu castell, i cap a Penne, un altre poble medieval on vam dinar al restaurant La Terrasse, únic restaurant del poblet. Senzill, fins un xic destartalat, però amb una terrassa, i amb unes vistes… magnífiques. I el menjar prou bo, millor que l’aparença del local. Cuina popular, del país. Menú arreglat.

A la tarda vam continuar la ruta cap a Sant Antonin de Noble Val, una altre vila murallada, bastida medieval.

La perla d’aquest recorregut va ser l’abadia de Beaulieu en Rouergue, art gòtic del Císter, mutilat, però molt bell.

De tornada passàrem pel poble de Varenh, amb un castell i una església romànica molt maca.

Per arribar, al final, a la bellíssima Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, meravellosa.

Tornada a Tolosa, al Novotel, sopar i dormir. L’endemà dia de tornada. Parem un moment per visitar la fantàstica abadia de Fontfreda, a tocar de Narbona. Molt maca.

Retorn cap a Barcelona, parant a Figueres a dinar, naturalment a Can Duran, molt bon restaurant i un hotel molt maco també. Nova parada a Girona, que celebrava el temps de flors. Recorregut per la capital del Ter i tornada a casa.

Espot 2017

Pel pont de Maig del 2017, vam fer una sortida a Espot. Vam sortir divendres 11 al matí, i vam parar a dinar, com sempre, esplèndit menú de 12 €, al restaurant Casa Xalets, al bonic poble medieval d’Àger. A la tarda continuàrem camí cap a Espot, on vam allotjar-nos a l’Hotel Roca Blanca, perfecte, com sempre. Familiar, net, bé de preu… molt recomanable. No es pot demanar més.

A la tarda encara va donar temps de pujar fins el meravellós estany de Sant Maurici, pel camí de somni que segueix el riu Escrita, amb la pasarel·la, els ponts, les pletes, el bosc… I vam veure unes daines, unes cèrvoles joves…

El sopar, a Espot, acostumats a anar a Cal Juquim, boníssim restaurant, que estava tancat per vacances aquests dies, el vam fer al Cafe Bistró È Bo, un simpàtic bar de tapes, bé de preu i amb bona teca. Tornarem!.  L’endemà, amb molt bon temps, vam fer una descoberta del Port de la Bonaigua, pas per carretera a més de 2.000 metres d’alçada. Des del port la vista sobre el circ de Saboredo és guapíssima.

Seguírem ruta cap a Baquèira i, d’allà, cap al Pla de Beret, formosa extensió de gespa totalment plana, plena de neu a l’hivern, on neix el riu Garona i la Noguera Pallaressa, a més de 1850 mts.

Des del Pla de Beret ens vam atrevir amb els 9 kms. de pista forestal, prou ample i ben condicionada, que hi ha fins Montgarri, poblet abandonat que no coneixíem. Vam deixar el cotxe en un aparcament habilitat a 1 km. del lloc, i vam caminar a través del bosc, ple de flors, fins arribar a Montgarri. Potser és la manera més bonica de veure’l, amb el campanar de l’església treient el cap entre els arbres. La vista del llogarret, la primera vegada que l’admires, no s’oblida. Com no s’oblida el bosc, les flors, el riu, els prats, la natura o les velles pedres de Montgarri.

Tornem a Beret, a Baquèira, per agafar la carretera cap a Salardú, i cap a Unha, bonics poblets on cerquem alguna cosa per dinar. Tot tancat!. Aprofitem per veure la bonica església romànica d’Unha i baixem cap a Arties.

Arties és un poble gran, fins i tot monumental. Amb la casa forta on va néixer Gaspar de Portolà, l’església fortificada, les cases de pedra amb estranyes escultures a la façana, el riu, o bé cases de colors, que semblen irlandeses!.

A Arties vam dinar al restaurant Taverna Urtau, que sense ser molt bo, no estava malament. En acabar vam baixar fins Vielha per fer una volta, en plan nostàlgic. L’església de Sant Miquel, amb el cap de Crist, romànic, la casa antiga de la Vall…

De tornada, passada de nou la Bonaigua, paràrem al bonic bosc de Gerber. Avets centenaris, bellíssim.

A la tarda, ja ha Espot, fèrem el camí de Roca Blanca, 4km. sense pujada ni baixada, fins arribar al tub que porta l’aigua del riu Escrita a Escaló. Vam veure cavalls i bones vistes, peró no cal fer aquesta excursió. Espot te racons tant o més macos sense caminar tant.

El berenador, indicava la tornada al poble. Sopar al Bar Bistró é Bo, dormir al Roca Blanca i, l’endemà, diumenge, tornada a Barcelona, dinant a Tarragona.

El Maestrat pel Pont de Maig, 2017

El Pont de Maig de 2017 vam anar al Maestrat de Terol. Vam sortir de Barcelona, amb parada a dinar al poble de Tarragona, per continuar cap a Morella, Mirambel i Cantavieja, on vam arribar cap al tard, plovent. Però ens allotjàvem en un bon hotel, el Balfagón, i va parar de ploure, fet que ens va permetre una nova descoberta de les bellesses, naturals i patrimonials d’aquesta vila, capital del Maestrat de Terol: la seva plaça porxada, amb la Baylia, l’església, cases blasonades i els espadats on està entronitzada. A la nit, sopar al mateix restaurant de l’Hotel Balfagón, molt bona teca per no gaires calers i a dormir!.

L’endemà ruta per petits poblets del Maestrat de Terol pels que havíem passat moltes vegades sense aturar-nos, anant cap a Terol, cap a Morella… Ara era la seva hora. Fortanete és petit, amb una església graciosa i un parell de cases fortes, però no passa res si no pareu.

Deixàrem Fortanete per continuar cap a Villarroya de los Pinares, una població amb una mica més de gràcia, però molt petita també. Una església molt interessant, divertida a l’hora de trobar l’entrada, el petit riu Guadalope, una torre que havia estat del castell, i un parell de cases nobles.

Vist Villarroya, seguim la nostra ruta ara cap al petit poblet de Miravete de la Sierra, aigües avall del riu Guadalope, a 6km. de Villarroya. La carretera passa per paisatges geològics molt espectaculars, minerals, amb poca vegetació, restes d’un antic mar cretàcic. Però el parc fluvial del Guadalope dona una nota de verd amb la seva vegetació de ribera. Arribem a Miravete, petitó, una cucada, amb la seva església, amb un claustre renaixentista molt maco, la plaça, el riu, el pont, les restes del castell i quatre cases de pedra. Una composició molt rural i molt xula.

Deixem Miravete amb la sensació que hem vist el millor del dia, i agafem cap a Allepuz, poble interessant però que desestimem, per anar cap al cor de la Sierra de Gúdar i Javalambre, amb alçades pel damunt dels 1.500 mts. Pobles ja serrans, com Gúdar, que tampoc visitem, o com Alcalà de la Selva, on ens aturem a dinar. Alcalà, amb el seu castell i les cases blanques, muntanyenques, baixant el turó, amb la seva imponent església i amb els paisatges que l’envolten mereix una visita.

A Alcalà vam dinar a la Fonda Corella, bon menjar aragonès i serrà, un lloc amb gent amable i acollidora, que també te apartaments, si voleu dormir-hi. Molt recomanable. De tornada refèrem el camí de l’anada però no vam parar a Cantavieja perquè era aviat i vam anar fins la joia del Maestrat: Mirambel. Aquest poble murallat ho té tot: un convent de monges agustines amb una torre plena de gelosies calades. Palaus, cases de pedra, una llotja renaixentista, ajuntament i palaus… És premi Europa Nostra de patrimoni i s’entén només veure’l!.

De tornada a Cantavieja, i abans de sopar, fem una volta per sota els espadats que sustenten el poble, amb unes vistes impresionants. I aprofitem per tornar a la plaça porxada, que ens encanta. Sopar, molt bé, al mateix hotel Balfagón, i dormir. L’endemà tornada a Barcelona, prèvia parada a la casa de Tarragona per dinar. Una bonica ruta per les terres ferèsteges i dures del Maestrat, que a la primavera presenten la seva millor cara.