L’estiu de 2001, sense poder fer grans viatges, feiem escapades a la casa rural de Vilabella del Camp, a Tarragona, des d’on és molt fàcil anar fins a llocs tan bonics com el monestir cistercenc de Santes Creus, joia del Císter català i Europeu. A més del monestir, preciós, prop de l’abadia passa el riu Gaià i hi creix una frondosa albereda. En aquest entorn natural hi ha una font, taules per fer pícnic i lloc on coure una bona carn a la brasa, a més d’un bar.
Filed under 2001
El mes de setembre de 2001, amb el nostre fill ben petit, vam aprofitar un petit pont per fer una ruta de tres dies pels castells càtars. Vam sortir de Barcelona, camí de Puigcerdà. Com sempre vam parar a dinar a l’Hostal Rusó de Llívia, senzill i bo. Vam continuar passant el port de Puimorens fins arribar a Ax les Termes, on vam remullar els peus a la famosa piscina medieval d’aigua calenta.
Seguim carretera avall fins arribar a Foix, bonica ciutat medieval, amb el castell de Gastó Febus, que serà el nostre centre de viatge. Dormim i sopem a l’Hotel Lons, un clàssic, molt d’estètica i gust francès.
L’endemà sortim per anar a veure el primer castell. Les ruines de Rocafixada, en un petit poblet isolat al que arribem per una carretera molt estreta, amb bones vistes damunt la vall.
Seguim cap al fons de la vall cercant la carretera que porta a Montsegur, entre boscos espesos. Arribem al prat dels cremats, però no pugem a la fortalesa. Massa camí per una criatura petita.
Baixem cap a poblet de Montsegur i seguim cap a Belesta, parant abans al curiós fenomen natural de la font de Fontestorbes, una deu d’aigua intermitent, un riu subterrani fascinant.
Continuem cap al castell de Puiverd, bonica fortalesa ben conservada, amb una torre de l’homenatge preciosa. Al poble dinem al restaurant du Lac, amb vistes al llac de Puiverd.
A la tarda retornem a Foix, on passegem per la vila, visitem el castell i tornem a sopar a l’Hotel Lons. L’endemà, dia de tornada, marxem cap a Perpinyà, parant a veure el castell de Puilaurens, bellíssim dalt del seu turó. No baixem del cotxe, admirem de lluny la seva penya.
Seguim cap a Sant Pau de Fenollet i, en aquest poble, abandonem la carretera general per travessar les imponents Gorges de Galamús, per una carretera estreta i penjada a mig aire del barranc. Fa por.
Arribem tot seguit al poblet de Cucugnan, res a veure-hi. Dinem al restaurant de l’Hotel l’Auberge du Vigneron, l’únic obert aquell dia. Molt bé.
Continuem cap a Perpinyà remuntant el coll de Queribus on ens aturem a veure el castell, des de fora, no el visitem.
Seguim fins Perpinyà, deixant altres castells que visitarem més endavant o que ja hem visitat abans. No hi ha temps per a més. Agafem l’autopista i anem cap a Barcelona.
Grans rutes i viatges 