Tag Archives: aneu

Espot, pont de maig 2018

Pel pont del primer de maig de 2018 vam anar de nou a Espot, a l’Hotel Roca Blanca, fantàstic. Vam arribar a la tarda, sobre les 19 hores, i ja no vam fer res, sinó voltar pel poble. Vam sopar al restaurant Juquim, molt bé, com sempre. Tot estava gemat, havia plogut molt els darrers dies… però no el dissabte en concret. Hi havia lluna plena.

L’endemà sí que plovia. Però ho vam aprofitar per arribar-nos fins l’estació d’Espot Esquí. Bona pensada. Allà nevava! Molt bucòlic!.

Vam dinar a Espot mateix, de tapes i creps al Bistró, pas mal du tout!. A la tarda feia millor temps i vam decidir fer una sortida. Vam anar fins Son, amb la seva església romànica preciosa, i pujar el Port de la Bonaigua. Allà dalt nevava de valent, com en ple hivern. Vam gaudir-ne.

De baixada vam aprofitar per treure el nas a Isil, visitar-lo i anar a veure l’església de Sant Joan, a costat del riu.

I també Esterri d’Àneu, amb el pont medieval, el Museu de les Valls i el casc antic, que no és gran cosa però no està malament.

A la tarda, ja tard, a les 19 hores, en arribar a Espot encara ens vam veure en cor de pujar caminant fins l’estany de Sant Maurici. Fosquejava, estava tot nevat i glaçat. De retorn vam veure un ramat de cèrvols, 15 o 20. Preciosos. A la nit sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca.

L’endemà vam fer un recorregut turístic per la Vall Ferrera, anant fins Àreu, bonic poblet, on hi havia un gran ramat de vaques.

A mig matí vam pujar la Vall de Cardós fins a Tavascan, i més amunt, fins l’estació d’esquí nórdic. Per dinar ho vam fer al restaurant Llacs de Cardós, molt bé.

Havent dinat visitem un parell d’esglésies romàniques molt maques, tancades!. Son les de Ginestarre i Esterri de Cardós. Sort que el paisatge és fabulós, els pobles encantadors i l’arquitectura de primer nivell.

De tornada parem a Berrós Jussà, un poble de pessebre.

En arribar a Espot, vist que son les 18 hores, decidim fer una caminada de tres hores fins Sant Maurici i la cascada de Ratera. Tot ben nevat, hivernal, mut i corprenedor.

Sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca… i l’endemà cap a casa!.

Deixa un comentari

Filed under 2018, Catalunya, Espanya

Espot 2012

espot

Pel pont de maig varem anar a Espot, població que no coneixíem. Pujàrem fins a Gerri de la sal, on visitàrem el seu famós monestir romànic i dinàrem al poble de Baro, a la Fonda Farrés, bona cuina i habitacions prou correctes. Passat sort paràrem un moment a Escaló, poblet medieval, on anàrem a veure l’amagat i derruït monestir de Sant Pere del Burgal, una altra joia romànica, mitja hora curta de camí.

IMG_0005 IMG_0008 IMG_0013

Finalment arribàrem al nostre destí, el bonic poble d’Espot, rodejat de natura. Aquest any descobrírem dos valors segurs a Espot: l’hotel Roca Blanca, una delícia, desdejuni excepcional, i els sopars i dinars del restaurant Can Juquim, un restaurant casolà, bona brasa, molt recomanable.

IMG_0127IMG_0048

L’endemà sortírem d’Espot en direcció a Son, on visitàrem l’església romànica, preciosa, i l’escola de natura de les planes de Son, on dinàrem.

IMG_0049

A la tarda baixàrem cap a Sorpe, Borén, Isil i Alós d’Isil, on visitàrem les seves esglésies romàniques i pujàrem fins el refugi de la Borda Pina. Tornada a Espot.

IMG_0059 IMG_0066 IMG_0068 IMG_0072

Com que haviem arribat aviat a l’hotel encara ens va donar temps de pujar fins el llac de Sant Maurici, a peu, i veure caure la nit, i una mica la pluja, als Encantats. De tornada un encontre inesperat: una parella de cérvols, grans, majestuosos. Sopar a Can Juquim i dormir al Roca Blanca.

IMG_0032

El dia següent baixàrem a Esterri d’Àneu, a veure el museu de les valls, instal·lat en una bonica casa pairal al centre del poble. I també una església romànica a la sortida, als afores del poble. Dinàrem al costat mateix de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, al restaurant Braseria l’Esquella, molt bé, molt bo. Després, a la tarda, pujàrem fins el poblet de Gavàs, on comprarem un dels famosos formatges de Ca la Roseta.

IMG_0078 IMG_0079 IMG_0086

Abans de tornar a l’hotel encara ens quedaven forces per anar fins el remot i amagat poble de Baiasca on es troben les úniques pintures romàniques autèntiques de tot el Pirineu català. No foren venudes, ni arrencades perquè no les havien descobert. Cal molta fe per pujar a Baiasca, però el premi és gran.

IMG_0118

IMG_0104IMG_0097 IMG_0106

IMG_0100

Tornada a l’hotel, sopar a can Juquim. L’endemà tornada cap a casa, no sense abans parar al castell roquer de Mur, que feia temps que volíem veure, amb la seva torre i l’abadia romànica, desgraciadament sense pintures originals.

IMG_0129 IMG_0135 IMG_0137 IMG_0138 IMG_0143

Dinàrem a l’Hotel Terradets, un bon hotel familiar, que proposa un restaurant self-service, que no ens va acabar de fer el pes. En acabat tornada a casa.

Deixa un comentari

Filed under 2012, Catalunya