Benasque, abril del 2009

Per aprofitar un pont primaveral vam anar al Pirineu d’Aragó, a Benasque. Vam sortir de Barcelona, camí de Lleida, i cap a Binéfar, on vam dinar al restaurant Ordesa, no gaire bé. D’allà vam anar cap a Fonz, i cap a Graus. A l’anada no vam parar enlloc, però si gaudir del paisatge de gorges per on passa la carretera. Benasque és un poble molt típic, amb cases de pedra i algun palau fins i tot. El rodeja un paisatge d’alta muntanya fabulós.

A Benasque vam allotjar-nos a l’Aparthotel San Marsial, quan encara no l’havien renovat. Ara és preciós!. Per dinar i sopar vam anar al restaurant de l’hotel Solana, molt bon menjar i bon hotel també. Des de Benasque vam recórrer tota la vall, anant a l’Hospital de Banasque, Cerler i diversos pobles, com Vilanova, on feien una bonica festa infantil, i altres paratges naturals. 

Acomiadant-nos de Benasque a la nit, l’endemà vam tornar a casa, aixó si, fent parada a la bella vila de Graus, que compta amb un magnífic i espectacular santuari excavat a la roca: la Virgen de la Peña, gòtic, fastuós. I un casc antic amb molt de caràcter i casones aragoneses amb façanes i alers de fusta pintats, i bon embotit!.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under 2009, aragó, Espanya

Pont del Pilar 2017: Penyíscola

El Pont del Pilar del 2017 vam anar a Penyíscola, per tornar a veure aquesta fantàstica vila medieval que sembla surar damunt l’aigua blava del mar Mediterrani, passejar pels seus carrers estrets, blancs, admirar el seu castell, les muralles i, com no podia ser d’una altra manera, banyar-nos en la seva platja de sorra fina. El temps acompanyava. Ens vam allotjar a l’hotel Don Carlos, molt bé. Vam sopar i dinar allà mateix, excepte una nit que vam fer-ho al restaurant Mel de Romer, al carrer Major, a tocar de l’església. no ens vam moure de Penyíscola.

 

Deixa un comentari

Filed under 2017, Espanya

Santa Cristina, octubre 2017

Un cap de setmana d’octubre vam anar a la meravellosa cala Santa Cristina, situada a la Costa Brava, entre Lloret i Blanes. L’aparcament és de pagament, però això garanteix bona ombra, accés privilegiat a la cala i plaça pel cotxe, perquè hi ha molt d’espai. La platja de Santa Cristina està situada just sota l’ermita, que és bonica de visitar, en un entorn natural privilegiat, malgrat l’hotel i les construccions. És una cala doble, comunicada amb la Cala Treumal, més petita i agrest. Podeu dinar al xiringito però és car, força car. L’Hotel Santa Marta ho és encara més, és clar!. L’aigua és sempre transparent, la sorra gruixuda, i no és gaire freda per ser Girona.

dav

Deixa un comentari

Filed under 2017, Catalunya

Tamariu 2017

Un cap de setmana de setembre de 2017 vam arribar-nos fins la bella Tamariu, una cala amb quatre cases que depenen del municipi de Palafrugell, a la Costa Brava de Girona. Roques, arbres, aigua cristal·lina… Ens vam allotjar, sopar i dinar a l’Hotel Tamariu, als apartaments Can Nissos, fantàstics. Els àpats es fan al Clot dels Mussols, bona cuina a bon preu. No ens vam moure de Tamariu. Un petit paradís.

Deixa un comentari

Filed under 2017, Catalunya

Euskadi, estiu 2017

L’estiu de 2017 vam anar amb una amiga de la família i la seva filla a Bilbao, i a fer una volta pel país basc. Vam anar de Barcelona fins a Tudela, forta calor, on vam parar a dinar al restaurant Iruña, on fan un bon menú, bé de preu si el relacionem amb la qualitat. Arribem a Bilbao, a l’hotel Gran Bilbao, a la tarda. L’hotel molt bé. Modern i elegant, situat una mica als afores, bones vistes sobre la ciutat. Temps just de descarregar i baixem a viure la primera tarda de l’Aste Nagusia, la Setmana Gran de Bilbao, amb xaranges, música, folklore i les típiques barraques. Ens movem pel casc antic, la Encarnación, l’església de San Antón, la ria, el mercat de la Ribera, las siete calles… tot ple de gent, molta gent.

A la nit sopar al mateix hotel, carta curta però suficient, menjar que no està pas malament. L’endemà una volta per la costa basca. Lekeitio, que estava que no s’hi cabia!. Impossible aparcar ni anar a la platja. Seguim la costa cap a Ondarroa, bonica població pesquera, on aparquem al port i ens banyem a la seva platja. Molt bé.

Vam dinar al centre d’Ondàrroa, al restaurant Sutargi, cuina vasca casolana, productes de qualitat.

Tornada a Bilbao. Les festes de la Setmana Gran continuen. Sopar a l’hotel.

L’endemà, que amenaçava un dia de pluja vam decidir quedar-nos i fer una visita a Bilbao. Al final no va ploure. Feia una calor formidable. Vam agafar el tramvia i vam anar a veure el Gugenheim, per fora. I també el museu de belles arts, per dins. Vam dinar a una trattoria propera al museu, anomenada La Fontana. Pas mal.

A la tarda vam anar a Plentzia, un poblet pesquer, amb una platja xula. S’hi arriba amb el metro. Ens vam banyar.

El dia següent tocava ruta. Vam anar a Bakio… on ens vam banyar a la seva bonica platja.

Seguidament vam seguir cap a Sant Juan de Gaztelugatxe, amb la seva ermita en una península dins el mar. Estava ple de gent. Impossible aparcar. Fer la foto i seguir.

Parada a Gernika, per veure el roure, la casa de juntas i dinar. Tot com ho esperàvem. Dinem a Casa Boliña el viejo. Menú del dia, barat, honest i ben cuinat. Pocs calers i bon servei.

A la tarda anem fins una platja quasi verge en un paratge natural protegit molt maco. Es tracta de la platja de Laga. Penya-segats impressionants. Bon aparcament.

A la tarda, de nou, volta per Bilbao i sopar a l’hotel.

L’endemà sortim cap a Santander. Cerquem una platja que no trobem, però acabem, de nou, en una zona molt verge, amb una ria plena de corrents marines, molt divertida. Es diu Oriñón.

A dinar vam anar a Castro Urdiales. Va costar molt trobar lloc. Al final ho vam fer al restaurant Colón, al carrer Juan de la Cosa. Una mica car, però bo. A la tarda visita del poble, amb el penyal on hi ha el castell i l’església, molt xula. El port és bonic també. Després banyada a la platja de Brazomar.

A la tarda visita a Bilbao, la darrera, i sopar a l’hotel. L’endemà tornada a casa, amb parada a Saragossa, on vam dinar, per cert molt bé, al Meli del Tubo, un bar de tapes creatives, modern a rabiar, al carrer de la Libertad, al barri de les tapes, al Tubo.

Deixa un comentari

Filed under 2017, aragó, Espanya, Euskadi

Croàcia i Eslovènia, estiu 2017

L’estiu de 2017 vam fer un viatge fins Croàcia i Eslovènia. Vam sortir de Barcelona cap a Montpellier on vam fer nit i sopar a l’hotel Novotel d’aquesta ciutat, a peu d’autopista. Seguírem cap a Grenoble, als Alps francesos, on hi ha un Novotel al mig del camp, a Voreppe. Hotels tots ells molt barats i familiars. Vam sopar al restaurant italià, molt bo, anomenat Carmelina. Molt recomanable. D’allà cap a Milà, a Itàlia, passant pel coll del Mont Cenis, espectacular pas alpí del que no tenim fotos perquè plovia. Dinem en un restaurant d’un hotel xinès d’Avigliana, poble proper a Torí. És diu Vittoria i està davant de l’estació del tren. No vam menjar malament. Menjar xinès, pizza i pasta. Seguim cap a Milà, i ens allotgem i sopem al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. No visitem ni Montpeller, ni Grenoble, ni Milà, viles totes molt xules però molt conegudes. L’endemà marxem cap a Venècia, arribant al migdia a Mestre, on hi ha un bon hotel Novotel. Per dinar anem a un petit restaurant casolà proper a l’hotel. Es diu l’Osteria de Mariano. Menú del dia cantat, pasta fresca sempre, qualitat a preu raonable. Un veritable museu on parlareu amb els amos de què i com voleu menjar i veure. El recomanem. L’endemà recorrem Venècia una altra vegada. I aquesta vegada no hem visitat el pont de Rialto, ni el pont dels sospirs, ni la plaça de Sant Marc perquè era la enèsima vegada que hi anàvem. Ens hem allunyat voluntàriament de la massa humana que deambula seguint la ruta de formiguer entre Piazzale Roma, on us deixen els busos i el modern tram, (una novetat interessant), i hem recorregut coses que no havíem vist, i d’altres que no es veuen gaires vegades. Així la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Acabat de dinar hem anat al Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano. I anar aleshores cap a la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I hem vist també Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, i l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. Venècia ens encanta.

La Basílica Gloriosa dei Frari està repleta d’obres d’art i és poc coneguda i visitada. L’altar major és obra de Tiziano i les capelles laterals acullen talles de diversos artistes, com ara el Sant Joan de Donatello.

A la nit tornem a l’hotel i a sopar anem a un restaurant molt divertit, casual, instal·lat en una antiga fábrica, servit per gent jove: Ae Oche 4 Cantoni. Genial. El dia següent começa l’aventura croata. Croàcia, la península d’Istria, és presenta com una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. Dominen un paisatge verd com ara Escòcia, amb boscos frondosos sota un cel blau. Motovun és un d’aquests pobles.  Travessem Triestre i Eslovènia per arribar-hi. Primera frontera!. Ens allotgem en una casa rural fantástica que hem llogat sencera: Motovun House. Molt maca. Típica, equipada. Dinem en un restaurant abans d’instal·lar-nos: La Kanoba Mondo, al centre del poble, i a la nit ho vam fer sempre al restaurant Pod Voltom, al mirador damunt la vall, sopar amb vistes… molt romàntic. El poble és peatonal però ens van deixar pujar amb cotxe. Dona gust recórrer els carrerons empedrats amb lloses blanques, polides pel pas dels anys. Fer el tomb a la muralla i veure caure la tarda damunt dels camps mentre sopes a la fresca.

Des de Motovun vam anar a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, el temple d’August… i la catedral.

Amfiteatre romà a Pula

Arc dels Sergis

Porta d’Hèrcules i mosaic romà a Pula.

També vam anar a Rovinj, bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. On vam dinar a la Pizzeria da Sergio, només pizzes, però molt bones, al carrer peatonal del poble antic, Grisia.

I a la tarda vam acabar a Porec, a una trentena de kms. de Motovun, a veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO.

El dia següent marxàrem de Motovun camí de Zadar. En el camí paràrem a la ciutat d’Ogulín, en els boscos i muntanyes del nord de Croàcia, on vam veure el castell Francopan. Vam dinar al restaurant de l’hotel Francopan, molt bé i bé de preu.

Seguírem la ruta cap a Zadar on vam allotjar-nos als apartaments Lavandula, molt moderns i molt bonics, a tocar de la platja i a 10 minuts del centre. Encara vam poder anar a la platja, i veure la famosa posta de sol de Zadar, per arribar-nos a sopar al centre, al restaurant 2 Ribara, fantàstic.

La porta d’entrada recorda que Zadar fou també veneciana

La basílica de Sant Donat és una joia pre-romànica bastida damunt del fòrum romà fent servir bases de columnes i temples romans.

L’endemà, des de Zadar vam fer una excursió a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja.

De tornada a Zadar vam dinar al costat dels apartaments en un restaurant típic amb aires de taverna grega: el Kuzina. Molt bo i barat. Tarda de platja i nit a Zadar. Nova passejada pels carrers d’aquesta bella ciutat, entrada a l’església de Sant Donat, guapíssima, visió de la posta de sol i sopar, de nou, al 2 Ribara.

L’endemà marxem de Zadar amb destinació Dubrovnik. L’aduana ens fa perdre una bona estona, i les cues per travessar Naum, un petit enclavament de Bòsnia, encara més. Sortint del mal pas ens dona temps d’anar fins la petita ciutat fortificada de Mali Ston, a dinar al port. Ho fem en el restaurant Kapetanova Kuca, que pertany a l’Hotel Ostrea. Bo, sofisticat, bona relació qualitat preu. Acabat de dinar passegem pel poblet pescador de cases de pedra.

Continuem camí de Dubrovnik on arribem a la tarda. Ens allotgem a l’Hotel Àdria, molt bé. Luxe. Piscina coberta. Tenim mitja pensió. Sopar buffet molt arreglat. Cau el vespre i baixem a la ciutat murallada de Dubrovnik. Aparquem al pàrquing públic, car, i baixem a peu les escales. És Disneylandia. Bonic però massa turístic.

L’endemà intentem entrar a Bòsnia per visitar Mostar. L’aduana estava impracticable. Girem cua, travessem Naum prou bé i arribem a dinar a Baska Voda, un bonic poble de la costa. Ho fem a la konoba Toni, barateta i bon servei. Després anem a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat a tocar de la platja. Bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. La platja de pedres de Baska Voda és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

L’endemà toca una de les perles del viatge, la ciutat de Split, ubicada tota ella en un fastuós i immens palau imperial de Dioclecià. La porta nova o aurea dona accés a l’entramat de carrers medievals bastits dins de les estances del palau. Al peristil convertit en plaça, al mausoleu imperial fet catedral, als soterranis fets basar. Increïble!.

       

A Split dinem prop de la porta aurea a la pizzeria Portas. Bona teca, a bon preu. Bon servei.

Acabem el dia a Trogir, on arribem a la tarda, sempre pendents d’un incendi forestal que ens ha acompanyat des que vam sortir de Baska Voda. Anem de pet a Villa Tudor, on hem llogat unes habitacions amb vistes a la magnífica ciutat amurallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofitem la tarda per anar a la platja de l’illa de Ciovo, a uns kms. de Trogir, molt amable i maca.

Image00001Image00002

El dia següent vam sortir de Trogir cap a Zagreb, per l’interior, per poder visitar els llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on vam passar pràcticament tot el dia fent senderisme, muntats en trens i en vaixells, parc amunt, parc avall. Vam dinar a Korenica, prop de la frontera, en una zona devastada per la guerra. Ho vam fer al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Després, a la tarda, arribàrem a Zàgreb.

Com ja hem dit, havent vist els llacs de Plivitze, seguírem fins a Zagreb, la capital croata, on vam dormir a l’hotel Internacional, allunyat del casc històric, però ben comunicat. Clàssic.

Zagreb te districtes que recorden encara el realisme socialista de Tito, amb blocs per obrers. Però el seu casc antic és bonic, amb la catedral i el castell.

L’endemà vam fer una sortida per visitar la Croàcia interior, més desconeguda. Vam anar a Belec per veure la meravella barroca de l’església de Santa Maria de les Neus. Demaneu la clau a la casa de pagès del davant si la trobeu tancada.

Vista l’església continuem cap a Varazdin, ciutat barroca per excel·lència, plena de palaus i esglésies, amb una catedral bellíssima i un castell molt evocador. Val la pena fer una parada a Varazdin en un viatge a Croàcia. Allà vam dinar a la pizzeria Àngelus, un lloc molt recomanable. Bon menjar pec pocs diners.

A la tarda tornada a Zagreb, amb nova visita a la ciutat antiga. L’endemà abandonem Zagreb per anar cap a Eslovènia. Parem un moment a veure el poble encantador de Somobor abans de creuar la ratlla.

A Eslovènia ens allotjàrem a l’Hotel Radisson Blue de Ljubljana, la capital. Situat lluny del centre però molt luxós. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. A Ljuljana vam dinar, tard i de patacada, en un restaurant d’un centre comercial proper a l’hotel. Per sortir del pas i prou. Es diu Al Capone, una típica pizzeria de cadena. Aquella tarda nit, i l’endemà, visitàrem Ljuljana. A la nit tornàrem a l’hotel a sopar, al bar, gens malament.

Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell, quatre carrers medievals, un riu, uns ponts, el dragó de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó.

Tocava ara descobrir una mica els Apls Julians d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on ens vam banyar, i on vam dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco.

A la tarda tornada a Ljuljana, i sopar al restaurant Marley & Me, l’únic que tenia lloc i que no va estar pas gens malament. El dia següent tocava tornar cap a casa. ho vam fer via Vicenza, on vam parar a visitar la ciutat, renaixentista, preciosa, amb la basílica palladiana, la catedral i les esglésies. Vam dinar, molt bé de veritat, al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

Seguim cap a Milà, i ens allotgem i sopem al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa, on ja vam fer-ho a l’anada. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. L’endemà marxem cap a Grenoble, travessant el Mont Cenís, magnífic pas alpí, de nou amb pluja. I baixem a Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès.

Dinem a Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

Anem a dormir a Grenoble, als Alps francesos, al mateix Novotel que hi ha al mig del camp, a Voreppe. Vam sopar al mateix Novotel. Bé. El nostre preferit, el Carmelina, restaurant molt recomanable, estava tancat aquell dia. I d’allà, l’endemà, cap a casa, amb parada a Figueres per dinar al millor restaurant i hotel de la ciutat, el Can Duran.

Deixa un comentari

Filed under 2017, Europa, França, Itàlia

Setmana Santa a La Rioja

La Setmana Santa del 2009 la vam passar a Tudela i fent voltes per Navarra i La Rioja. Vam sortir de Barcelona, amb parada per dinar a Saragossa, a una pizzeria del centre, prop del Pilar, que ara ja està tancada i que pertanyia a la cadena Gino’s. Globus pels nens i nenes, molt bé. Bé de preu. Petita passejada pel centre de Saragossa i seguírem cap a Tudela.

El Pilar a Saragossa

Arribats a Tudela ens hostatjarem a l’Hotel AC Ciudad de Tudela, fantàstic, en un antic palau.  Encara hi hagué temps de fer una volta pel casc antic i veure la fabulosa portada de la catedral. Anàrem a sopar al restaurant de l’Hostal Remigio, tot un clàssic. Boníssm. Verdures de l’horta!.

Portada de la catedral de Tudela

L’endemà una primera volta per la zona. D’inici al monestir de Tulebras, que ja no guarda quasi bé res del seu art i la seva glòria passades. Una petita decepció!.

A dalt i a baix imatges del monestir de Tulebras

Seguim camí del monestir de Veruela, passant per Tarazona, bella ciutat que ja coneixíem. Prop del monestir dinem al restaurant El Molino de Berola, que podia estar millor. 

Monestir de Veruela.

Continuem la ruta cap al monestir de Fítero, tancat i barrat, i cap a la bella vila de Corella, amb els seus palaus i església.

Imatges del monestir romànic de Fítero

Corella: església, interior i exterior

Corella

Palau a Corella.

Tornada cap a Tudela, dormir al AC i sopar a Casa Remigio. El dia següent sortim cap al nord, camí de Navarra. Primera parada el monestir cistercenc de la Oliva, preciós, amb vida monacal encara.

Façana, a dalt, i claustre, a sota.

Dinem en un restaurant, un bar de fet, molt senzill, al poblet de Mélida: es deia Melide Asador, i ara ja han tancat. A la tarda visitem el poble medieval abandonat de Rada, una gran vila de l’edat mitjana que va quedar deserta, com fòssil, fa 500 anys. Increible. Estava tancada i sense visita però amb la tanca oberta vam poder passejar-hi. Xula.

Vila medieval de Rada

A la tornada aprofitem per una parada a las Bardenas Reales, per admirar un dels famosos “cabezos”.

Cabezo a las Bardenas Reales

En arribar a Tudela vam fer una volta nocturna per la ciutat, vam veure passar una processó i vam anar a sopar a un restaurant nou: El Treinta y Tres, molt a prop de l’església on sortia la processó.

Plaça Major, o de los Fueros,

DIGITAL CAMERA

Processó amb tambors a Tudela

L’endemà, potser el dia més bonic de tota l’excursió, ens adentrem en La Rioja buscant rastres dels dinosaures que van dominar aquestes terres fa milions d’anys. Petjades i reproduccions en fibra de vidre d’aquells animals, tot plegat molt bonic. Vam anar primer cap a Calahorra, on vam parar a veure la catedral.

Catedral de Calahorra

Tot seguit anem cap a Arnedo, i fins a Enciso, on hi ha un bonic museu i moltes petjades de dinosaures pels voltants. Enciso te un casc antic bonic i una església fortificada.

Enciso, el riu.

Reproducció de dinosaure

El riu

Església d’Enciso

A aquest poble dinem al restaurant La Fábrica de Harinas, un vell moli fariner, vora el riu, que conserva tota la maquinària original. Era molt bo, ara sembla haver decaigut una mica.

De tornada a Tudela, aprofitem que hem arribat aviat per fer una visita a la catedral, guapíssima, el museu, increible i a la ciutat. Baixem al riu a veure passar l’Ebre. Sopar al Remigio.

Catedral, portada

Catedral, interior barroc.

Absis principal romànic

Portada.

El dia següent era dia de tornada. Parem al monasterio de Rueda, bellíssim exemple d’art del Císter a Aragó, no lluny de Saragossa. Dinem al restaurant del Club Naútic d’Escatrón, bé.

Monestir cistercenc de Rueda, façana, a dalt, i claustre, a sota.

Esplèndida església cistercenca de Rueda

La roda de molí fluvial que dona nom al cenobi de Rueda

Continuem cap a Tarragona. Ens allotgem en una casa de Vilabella del Camp, un poblet aixerit a tocar de Valls i de Tarragona ciutat. El camp està ple de margarides silvestres. L’endemà anem a veure la processó de Divendres Sant a la vila romana de Tàrraco. Molt maca. Sopar, dormir a la casa rural. Tornada a Barcelona. S’ha acabat la ruta!.

Camp d’ametllers amb margarides silvestres florides

Catedral de Tarragona

Processó de Divendres Sant

Processó a Tarragona

Processó.

 

Deixa un comentari

Filed under 2009, aragó, Espanya, navarra