Pont de Tots Sants: Terol

La ruta de Barcelona a Terol i excursions

Aquest pont de la Castanyada, o de Tots Sants, vam sortir de Barcelona i vam fer cap a l’Ametlla de Mar, un poblet mariner que ens agrada visitar sovint i on sovint parem, a dinar o a banya-nos. Aquesta vegada vam fer ambdues coses, tot i que el dia era ben rúfol. Vam dinar al restaurant La Serra. Bona cuina, molt bé.

Platja de S’Alguer a l’Ametlla de Mar. Foto: Joan Molar

Després de dinar vam seguir cap a Terol, on vam arribar, ja de nit, al nostre hotel, el Botánicos, que està molt bé. Volta per la ciutat nocturna, on vam trobar una mena d’auto sacramental, caça de bruixes la nit de Halloween. Vam sopar, molt bé, al restaurant La Torre del Salvador, al costat d’aquesta església. molt bé. L’endemà tancava per ser festiu.

Halloween a Terol. Foto: Joan Molar

El dia següent vam anar a Albarrasí, sense parar en aquesta ciutat, per travessar la Serrania d’Albarrasí o de Conca. No vam parar fins arribar a Tragacete, on vam anar a fer un cafè i continuar fins al naixement del rio Cuervo, un lloc magnífic, amb aigua arreu, però aquesta vegada completament sec. Quina pena que feia!

Naixement del rio Cuervo. Foto: Joan Molar

Vam baixar a Cuenca, on vam dinar només arribar, al restaurant Nazareno y Oro, molt bé. En acabat vam pujar a peu fins el casc antic, per visitar la catedral, molt maca, renovada, y las casas colgantes. Una meravella.

Cuenca. Carrer d’Alfons VIII. Foto: Joan Molar
Cuenca. Catedral. Foto: Joan Molar
Cuenca. Casas colgantes. Foto: Joan Molar

Tornada a Terol per la nacional. Arribem de nit. Visitem la ciutat, animada, però sense cap museu o església oberta. Anem a sopar a un bar de tapes, molt interessant, que es diu Pura Cepa Vermú, molt bo!

Torre mudèjar de la catedral. Nit a Terol. Foto: Joan Molar

L’endemà marxem, ara sí, a veure i visitar Alabarracín. Estava petat, a tope, ple de gom a gom. Intentem aparcar al párking municipal. Es necessita ser enginyer per obtenir el tiquet de la màquina expenedora. Aparquem finalment a la “quinta forca” al costat d’una gasolinera.

Carrer medieval d’Albarrassí. Foto: Joan Molar

Visitem la magnífica ciutat medieval, la catedral, guapíssima, i marxem de nou a Teruel, a dinar, incapaços de trobar un restaurant, decent i amb places.

Catedral d’Albarrassí. Foto: Joan Molar

A Terol dinem al restaurant Portal de Guadalaviar, molt bé. Bon lloc. En acabar tenim tota la tarda per a veure, ara sí, Terol, la catedral, fantàstic sostre, el seu museu, i el museu provincial, una joia!. Veiem caure la nit i repetim la taberna Pura Cepa vermú, que ens va agradar molt la nit anterior. Hotel i dormir.

Torre mudèjar de San Esteban a Teruel. Foto: Joan Molar
La catedral, vista nocturna des de la Loggia del Museu Provincial a Teruel. Foto: Joan Molar

El darrer dia hem de tornar, molt a pesar nostre. Parem a fer una banyada a Peníscola. Fa una tardor que és un estiu allargat: 23 graus a 1 de novembre, increible! A Peníscola només trobem un restaurant obert amb places per dinar, mai no l’hauríem triat: El Portón. Però vam menjar acceptablement bé. En acabat, cap a casa!

La platja gran de Peníscola el dia 1 de novembre de 2022. Calor i banyada. Foto: Joan Molar

Deixa un comentari

Filed under 2022, Espanya, hotel, restaurant, ruta, rutes, terol

Mallorca, estiu de 2022

A finals d’estiu de 2022 vam agafar el vaixell de Balearia que va a Alcúdia, prèvia parada a Ciutadella de Menorca. Fàcil, ràpid, amb el propi cotxe. Vam arribar al port d’Alcúdia, on teníem l’hotel i ens hi vam allotjar. Era el JS Sol de Alcúdia, un hotel molt bo, buffet fantàstic, molt bé de preu. Tot i que fora d’hores, era molt tard a la nit, amb el menjador tancat, ens van fer un sopar fred, molt bo.

Cap de Formentor. Foto: Joan Molar

L’endemà vam sortir cap a Formentor. Multa per pujar sense demanar hora, amb el cotxe, condonada per haver fet una consumició en un bar de la zona. (Gràcies a la senyora del xiringuito del mirador). Baixada amb cua cap al pàrquing de la platja de Formentor, una hora llarga.

Platja de Formentor. Foto: Joan Molar

Aparcar i gaudir de l’aigua blava, cristal·lina, de Formentor. Dinar a l’Espigó Beach Bar, segons Tripadvisor el pitjor restaurant de Pollença. Però l’únic a la platja. Pagar per menjar de patacada.

Alcúdia. Foto: Joan Molar

A la tarda vam anar a fer un volt pel poble antic d’Alcúdia, amb les seves muralles i carrers de cases baixes de pedra, plens de botigues. Molt bonic! Tornada a Port de Pollença, sopar a l’hotel i passeig fins la platja de nit.

Cala Mesquida. Foto: Joan Molar

L’endemà marxàvem cap a Cala Mesquida, una de les més boniques de Mallorca, prop de Capdepera. Aigües fantàstiques. Dinem en el xiringuito de platja anomenat Mirablau. Llarga cua però es menja bé. De tornada, ja tard, passejada per la vora del mar a Alcúdia, sopar i dormir.

Port d’Alcúdia, platja. Foto: Joan Molar

L’endemà decidim quedar-nos a la platja mateix del Port d’Alcúdia, on hi havia l’hotel. Platja sorrenca, neta, però poc lluïda. Dinem al restaurant S’Amfora, allà mateix. Bé.

Tarda de passeig per Ciutat de Palma, la capital, a veure monuments. Passeig pel centre. Gelat i granissat a la plaça de l’ajuntament. Visita al palau de l’Almudaina, de miracle. Catedral tancada. Tornada al Port d’Alcúdia. Sopar i dormir a l’hotel.

Catedral de Palma de Mallorca. Foto: Joan Molar

El dia següent anem fer la típica volta per la costa nord de l’Illa: Valldemossa, que estava totalment petada, Deià, impossible parar, pàrquings plens i una cua bestial a la carretera. Finalment Soller, i el Port de Soller, on ens vam banyar, molt bé, aigua molt neta, poca gent, on vam dinar a la pizzeria Sirocco. De tornada, passejada pel port d’Alcúdia.

Port de Soller. Foto: Joan Molar

Continuem el viatge per Mallorca anant a Cala Sant Vicenç. Al matí varem banyar-nos a Cala Molins, un dels sectors d’aquesta platja. Molt bé. Per dinar vam anar al restaurant Marinas. Casolà. Bé. Tarda a Pollença, visitant aquesta meravellosa població. Pujada al calvari obligatòria. Piló d’escalons.

Calvari de Pollença. Foto: Joan Molar

L’endemà agafar el vaixell cap a Barcelona. Dinar al mateix vaixell, bocates preparats al desdejuni de l’hotel. Arribada a la tarda, una mica caòtica. Molts camions.

Deixa un comentari

Filed under 2022, Espanya, hotel, restaurant, ruta, rutes, Uncategorized

Sicília, Calabria i Nàpols, estiu 2022

Ruta des de Barcelona a Civitaveccia, en vaixell, i posteriorment a Roma, Palermo i Nàpols.

L’estiu de 2022, ja sense restriccions, vàrem anar a Itàlia, a Calabria, Sicília i Nàpols. Era el segon estiu que hi anàvem però aquesta vegada volíem veure allò que no vam visitar el primer viatge. Sortírem de Barcelona amb un vaixell de Grimaldi i arrivàrem a Civitaveccia l’endemà a la tarda-nit. Continuàrem ruta fins Roma on ens hostatjarem, molt bé, a l’hotel Rome Airport Inn, un petit B&B, un hotelet amb molt d’encant. Per sopar anàrem al restaurant l’osteria DER Pajata, a la Via del Faro, 234, a Fiumicino mateix. Un local senzill i molt casolà, sense luxes, però on es menja molt bé. Pizza i pasta. Al matí següent iniciàvem una de les etapes més llargues del viatge. Deixant de banda Roma, ja visitada moltes vegades, avancem cap a Salerno on arrivem a l’hora de dinar. Ho fem al centre de la ciutat, en una pizzeria de cadena, anomenada Enrico Porzio. Tot i ser un establiment de cadena, com hem dit, pas mal! En acabat un bany a la platja lliure de la sortida de Salerno… i cap a l’hotel. El nostre hotel a Salerno, com sempre, el Novotel Arechi, molt bé. L’endemà continuem ruta per arribar a Calabria. Dinem, de nou, a Falerna Marina, a l’estació del tren, en un restaurant familiar molt bo: Alla Stazione. Continuem camí cap a Tropea, una vila que ens va encantar. Ens va recordar Ciutadella de Menorca. Carrers estrets de pedra, amb esglésies i palaus. Una platja d’ensomni, amb sorra blancas i aigües turquesa, transparents. Situada damunt un penyal, dominant el mar, amb vsites a Stromboli. Rodejada d’una costa fabulosa, la Riviera de Capo Vaticano, amb cales i platjes de gran luxe, poc visitades.

Tropea platja. Foto: joanmolar

A Tropea vam dormir al B&B Don Carlo, al mig de la ciutat, molt bon lloc. I per sopar vam anar al Ristorante Pizzeria Porta Nova, també una molt bona opció. Allà ens varem quedar un parell de dies, necessaris per recòrrer els carrers amb encant del casc antic, visitar la catedral, o banyar-nos en aquelles platges cristal·lines.

Seguirem el nostre viatge cap al sur anat fins Villa San Giovanni per agafar el vaixell i passar a Sicília. Varem parar a dinar a la platja de Taormina. Vam obviar la ciutat i el seu teatre, bellissima, perquè feia uns anys la vàrem veure de dalt a baix. Optàrem per baixar a la platja de Mazzarò, banyar-nos a la seva zona lliure, petita fins a ser ridícula, i dinar al Lido La Pigna, molt digne per ser un lloc de platja. Continuem fins a Noto, bellíssima vila barroca que haviem vist de passada. Aquí ens allotjem tres nits a l’hotel Netum, un lloc fantàstic! S’imposava una visita nocturna a la ciutat, bellament il·luminada, i sopar al carrer, romántic,, a la Trattoria La Carretteria, la primera nit, o davant l’escenogràfic convent de Sant Francesco alla Immacolata, a la trattoria Giufà, les altres nits, A tots dos llocs bon menjar, molt recomanables.

Noto de nit. Foto: joanmolar

El matí següent vam fer una volta per les ciutats barroques del sud de Sicília: Ispica, Mòdica i Scicli. A Ragusa Ibla ja hi havíem anat uns anys abans. La que més ens va agradar fou Mòdica. Al migdia vam fer una banyada a la platja de Cava d’Aliga, preciosa. I per dinar, a la mateixa platja, al xiringuito Maracaibo, força bé. Nit a Noto, sopar a la Giufà, perfecte.

Mòdica. Foto: joanmolar

L’endemà anem cap a Siracusa. Ja l’havíem visitat però és una ciutat tan maca que val la pena veure-la diverses vegades. Vam dinar a la trattoria Il Cenacolo, al bell mig d’Ortígia, casc antic de Siracusa. No és el millor lloc però tampoc el pitjor. Tornada a Noto, sopar al Giufà i hotel.

Siracusa platja greco-romana. Foto: joanmolar

Tot seguit vam continuar el nostre viatge anant cap a Agrigento, per visitar els seus temples, preciosos. Aquell dia vam poder dinar i banyar-nos a la platja de San Leone. I allà mateix vam dinar al Xiringuito Bellavista, molt bé. Continuem la ruta fins arribar a Sciacca, el nostre destí. Per dormir hem escollit l’hotel Vittorio Emmanuelle. Molt bé, molt maco. Sciacca també és preciós, molt rural, antic, vintage. Per sopar vam anar a La Trattoria Vecchia Conza. Increiblement bona. Una passada.

Temple d’Agrigento. Foto: joanmolar

Des d’Sciacca vam decidir baixar fins Selinunte, per veure les restes arqueològiques… error greu. Allunyades, cares… vam marxar cap a la platja de la Pineta, bonica platja i bon restaurant a la mateixa sorra, del mateix nom. Vam intentar-ho per la costa. Massa lluny. Per l’interior, massa pols… al final ho vam aconseguir per la zona natural Foce Belice. Molt bé. El restaurant Pineta molt bo també. A la tarda tornada a Sciacca, amb llarga visita a la vila, esglèsies, museus…

Selinunte, platja de la Pineta. Foto: joanmolar

Deixem Sciacca el dia següent per anar a la capital de Sicília, Palermo. Ja hi havíem estat abans però no ens fa res tornar-hi una i altra vegada. És una ciutat que enganxa. Al matí vam anar a banyar-nos a la bonica platja urbana de Mondello. Fàcil aparcament en els garatges a l’aire lliure, pagant per dia. Dinar a un restaurant proper a la platja, a la zona antiga de pescadors, que es diu Marino. A Palermo ens allotjàrem a l’hotel Mercure.

Nàpols, quatro canti. Foto: joanmolar

Tots els dies següents els dedicarem a visitar aquesta bellíssima ciutat. Catedral, Martorana, Eremiti… un no acabar de fantàstiques esglésies, palaus, places, convents, oratoris… Vam dinar, i sopar, al restaurant Il Mirto e la Rosa. Fabulós!

En deixar Palerm fem via cap a Cefalú, una bellíssima ciutat medieval, amb una platja encantadora, y una catedral normanda amb mosaics molt bonics. Ens banyem i anem a dinar al restaurant Al Gabbiano, a peu de platja, molt bo! Continuem per anar cap a Messina i passar l’estret camí de Calabria i la seva capital Reggio.

Cefalu´ platja. Foto: Joan Molar

A Reggio Calabria vam reservar l’Hotel Mendiblu. Un gran encert. Al mig de la ciutat. Un encant. Després de visitar la ciutat vam anar a sopar a una pizzeria molt xula, Fratelli la Bufala Reggio, pizza boníssima. Havíem reservat un altre lloc, prop del mar, però feia molt vent i ens van donar una taula horribe. L’endemà vam fer una sortida a visitar la bonica ciutat medieval de Scilla, magnífica, on ja havíem estat i dormit, amb una platja guapíssima, de picons. Però estava tot petat. No hi havia aparcament. Per això vam continuar fins el petit poblet de Favazzina, a tocar. Vam aparcar, ens vam banyar en una platja molt neta i vam dinar, bé, en un xiringuito de platja, el Lido Nausica. Tornada a Reggio, a l’hotel, al restaurant Fratelli…

Spiaggia di Favazzina. Foto: Joan Molar

El dia següent calia anar retornant cap al nord. Vam agafar l’autopista, amb molta calor, i vam pujar fins arribar a prop de Salerno, a Battipaglia, a la platja, a banyar-nos i dinar al restaurant del Lido El Sombrero. De patacada, de platja, però acceptable. Vam seguir cap a Nàpols, on havíem encarregat una habitació a la Dimora El Duomo, un B&B, bonic i cuidat, al bell mig de la ciutat.

Després d’aparcar el cotxe lluny, i de passejar per la ciutat, vam acabar sopant en una pizzeria fantàstica, Imperatore 1906. Tant ens va agradar que hi vam tornar cada nit.

Pròcida port. Foto: Joan Molar

L’endemà vam anar d’excursió a les illes. Primer a Pròcida, i després a Ischia. Pròcida és bellíssima, amb les seves cases de colors. Petita i assequible. Vam banyar-nos en una platja no gaire bonica. Per dinar vam anar a Ischia. Ho vam fer al port, al Ristorante Pizzeria Fratelli La Bufala by Giardini di Enzo. Força bé. En acabat vam voler agafar un bus per anar a veure el bonic Castello Aragonese d’Ischia. No vam baixar on tocava i vam fer una volta en bus. Tornada a Nàpols, estada a la Dimora Duomo y sopar a l’Imperatore 1906.

Carrer a Spacca Nàpoli. Foto: Joan Molar

L’endemà tocava Nàpols mateix, que no te l’acabes. Museu Arqueològic, una passada, esglésies, convents… Vam dinar al famós restaurant Januarius, que a nosaltres no ens va agradar gaire. Tarda de continuar visites fins esgotar-nos. Dormir al Dimora, sopar al Imperatore.

Spiaggia di Sant Agostino a Gaeta. Foto: Joan Molar

Sortim de Nàpols camí del Port de Civittaveccia. El viatge s’ha acabat. Però encara volem fer una darrera banyada en terres italianes. Fa molta calor. Parem, prop de Roma, a la magnífica platja de Sant Agostino, ja passat Fòrmia i Gaeta. Allà vam aparcar el cotxe sota l’ombra dels pins del Pinea Park i vam banyar-nos a les aigües ben netes de Sant Agostino. Per dinar, a la mateixa platja, davant el mar, vam escollir un xiringuito vingut a més: Usodimare & Mino on The Beach. Tornada al pàrking Pinea Park, una dutxa calenta i cap al port a cercar el vaixell. Escollim la ruta més llarga, pels Castelli Romani. Hi ha temps. Carreteres suggerents i bonics pobles. L’any que hi haura un altre estiu!

Deixa un comentari

Filed under 2022, Europa, familia, Itàlia, restaurant, ruta, rutes

Granada, Setmana Santa 2022

Per l’abril del 2022, amb una amiga de la família i la seva filla, vam decidir anar a Granada, viatge que va quedar pendent, per culpa del Coronavirus, el març de 2020. El primer que vàrem fer va ser arribar-nos fins Miami Platja, perquè havíem sortit molt tard de Barcelona, a dinar. Ho vam fer al restaurant braseria Balmar, un lloc molt senzill pel que no apostaríeu en un principi, però on es menja molt bé i on el servei et fa sentir a casa. Vam continuar la ruta cap a València, on ens vam hostatjar a l’hotel Oceànic, afiliat a la cadena Melià. Un establiment de tall clàssic situat a la Ciutat de les Arts. Ja te un anys però està ben atès i conservat. Vam fer una volta, molt agradable, pels jardins de les Arts. Xulo.

Ciutat de les Arts a valència

L’endemà vam seguir la ruta cap a Granada, el nostre destí. Vam parar a dinar a Alhama de Murcia, a la cerveseria La Abadia, tota una troballa. Ideal. Fantàstica! Continuem cap a la ciutat nazarí arribant a mitja tarda a l’hotel Catalonia, un molt bon hotel, molt recomanable. Encara ens va donar temps de veure un parell de processons d’aquesta bellíssima ciutat andalusa. Dues de les quatre possibles!

A la nit vam anar a sopar al restaurant El Bistro del Mundo, al carrer San Juan de Dios, al davant d’aquesta església. Especial però gens malament. Tornada a l’hotel i a dormir.

Església de San Juan de Dios, Granada

L’endemà tocava voltar pels carrers del casc antic de Granada. Vam començar pel monestir de San Jeronimo, obra mestra del renaixement. Fabulós!

San Jerónimo

Continuàrem cap a la Catedral, preciosa també, i fèrem una volta per l’alcaiceria, antic mercat de la seda.

Catedral de Granada

Per entrar a la Capella Reial hi havia molta cua i, per això, vam decidir entrar a la Carrera del Darro i enfilar l’Albaycín amunt. Carrers estrets, blancs, pujades, llimoners i tarongers. Dinàrem al restaurant el Trillo,al mig del barri àrab. Molt bé, amb el seu pati andalús, amb la remor constant de l’aigua. Feia molta xafogor.

Albaycín

A la tarda baixàrem de nou a Granada i, aquesta vegada sí, vam poder entrar a la Capella Reial on hi ha enterrats els Reis Catòlics, Felip el formós i Joana la Boja. Esplèndida arquitectura i escultura, i també un notable museu de pintura flamenca. Va acabar el dia amb un parell de processons molt boniques. Sopar de nou a El Bistró del Mundo i cap a l’hotel.

El dimarts va començar xafogós. Part de la família es va quedar a l’hotel a treballar i, la resta de l’expedició, vam anar fins la Cartoixa de Granada, situada als afores. Esplendor del barroc granadí, apoteosi del guix i l’or.

En sortir baixarem de nou a la ciutat, parant a l’antic hospital, ara rectorat de la universitat. Per casualitat hi havia allà una exposició de Zuloaga, molt interessant.

Aquí vam perdre una altra part de l’equip i continuàrem, els que quedaven, cap a l’església de San Juan de Dios, decorat barroc increible, teatral.

Vam anar a dinar al restaurant Los Manueles, una mica de patacada, tapes interessants. I, tot seguit, pujàrem a l’Alhambra, on teníem hora reservada. Després d’una nefasta experiència burocràtica, i d’anar d’Herodes a Pilat, vam aconseguir entrar a aquest bellíssim palau nazarí.

Seguidament entràrem als jardins fantàstics del Generalife, a l’abril plens de flors, plens de jocs d’aigua.

En sortir vam baixar a Granada, esperant veure alguna processó, i va començar la pluja que havia estat amenaçant tot el dia. Vam còrrer a l’hotel. A la nit anàrem a un nou restaurant, més proper. L’italià Altamura, un bon lloc.

L’endemà tornà a lluir el sol i vam dividir el grup. Els menys cansats vam anar a recòrrer l’Albaycín, el barri àrab de Granada, i vam gaudir dels carrers en pujada, cases blanques i el perfum de les flors. Seguírem fins el Sacromonte, amb les seves coves, i fins i tot ens atrevírem a arribar-nos fins la llunyana abadia.

Per dinar baixàrem de nou al centre de Granada, al Darro, on topàrem amb el via crucis del Crist del Salvador, que anava a Sant Pere. Dinàrem, de nou, a los Manueles, bé. A la tarda vàrem veure sortir dues processons, malgrat l’amenaça de pluja: la dels estudiants, i la dels Gitanos, amb el famós crist.

A la nit, tornar a sopar a l’Altamura i a dormir, perquè el dijous sant era dia de tornada. Anàvem de nou a València. I per descomptat vàrem parar a dinar a l’Abadia, a Alhama de Múrcia. Aquesta vegada èrem al mig de València, al centre. A l’hotel RH Sorolla Valencia Centro, un tres estrelles amb categoria de quatre. Varem fer un volt per la ciutat, plena de gent, acolorida i mediterrània. Sopàrem a la taverna los Gómez, bé.

L’endemà continuàrem fins Barcelona, parant a dinar al restaurant Cervelló, de Fontscaldes, prop de Valls, un lloc fantàstic que us recomanem de tot cor.

Deixa un comentari

Filed under 2022, andalucia, Espanya, familia, hotel, murcia, ruta, rutes, Uncategorized, valencia

Nadal 2021 i Cap d’any 2022 a París

Ruta fins París: Figueres – Carcassonne – Suillac – Limoges – Orleans – París

Aquest Nadal del 2021, en plena onada de l’Omicron Covid19, vam decidir anar a París a passar les festes de Cap d’Any. Vam sortir de Barcelona, molt tard, i vam fer parada a dinar al restaurant Can Duran, a Figueres, un clàssic de tota la vida, magnífic. A la tarda continuem viatge cap a Carcassonne, on ens allotgem a l’Hotel Ibis Styles. Una mica apartat del centre de la ciutat però proper a la vila medieval, “La Cité”, i bé de preu. Personal amable i habitacions bàsiques però còmodes. Per sopar anem a la Divina Comedia, una pizzeria molt interessant, a la ciutat nova. Bona gent i bon menjar.

Imatge de la vila medieval de Carcassonne, La Cité”.

A Carcassonne hi anem sovint per veure el seu bonic mercat de Nadal que dura molts dies, fins passat Cap d’Any, amb atraccions com pistes de gel, roda o paradetes de vi calent. Molt xulo!

Imatge del Marché de Noel de Carcassonne

El dia següent marxem cap a Limoges, la nova etapa del viatge. Plou. Plou tot el dia. No donen gaires ganes de parar enlloc. De tota manera cal dinar i escollim la bonica ciutat de Souillac, a la Dordogne. Tot tancat. Només estava obert “Le Quercy”, pas mal du tout! Continuem ruta fins Llemotges, plovent, i arribem al nostre hotel. És un Ibis vermell, sense pàrquing. Per sort descarreguem davant l’establiment i trobem plaça en un aparcament a l’aire lliure, no lluny de l’hotel. Bones habitacions, estretes, petites però bé. Visitem, plovent, el mercat de Nadal i la pista de gel. Ens xopem però la ciutat medieval és molt bonica i hi ha un màping guai a la façana de l’església de Sant Pere. Llàstima de pluja…. moltes parades estan tancades i ningú no va pel carrer. Vam sopar a la Firenza, una pizzeria molt maca i recomanable, a tocar de l’hotel.

Màping de Nadal a l’església de Sant Pere de Llemotges.
Casc antic medieval de Llemotges: rue de la Boucherie… preciós!

L’endemà, plovent encara, deixem Llemotges i anem camí de París de nou. Parada obligada a Orleans per gaudir del seu casc medieval, la catedral i la seva bona gastronomia. Aparcament fàcil a les Halles. Vam anar aquesta vegada al restaurant l’Escalier. Molt bé. Ja no plovia i vam poder tornar a visitar la meravellosa catedral.

Interior de la catedral d’Orleans

La tarda es va anar obrint i vam arribar a París, a l’hotel Exe Panorama, molt bé, molt cèntric, a tocar del metro i de la rue Lafayette. La primera vegada que ens allotjavem al mig de la ciutat de la llum! Per sopar vam desobrir un italià genial i una mica excèntric, divertit i canalla: la trattoria Libertino, que fa honor al seu nom! Vam fer el primer volt per la ciutat: el gran mercat de Nadal de la Defense, que estava tancant aquell mateix dia.

L’endemà tocava Louvre, el gran museu de París, desordenat, caòtic… però ple d’antiguitats fastuoses.

Detall d’una tomba egípcia al Louvre.

Sortint del museu anem a fer un volt per les ribes de la Seine i a dinar al quartier Latin, a la trattoria i pizzeria Marinara, a la rue Dauphiné. Fantàstic.

Vaixells als quai del Sena

A la tarda una passejada pel París de sempre: Notre Dame, Conciergerie… per acabar als grans magatzems Samaritane, a la Rue de Rivoli i a les botigues de moda del Faubourg Saint Honoré…. Gucci, Versace, Chanel…. I davant del Ritz, a place Vendome!

Interior dels magatzems La Samaritane, per Nadal.

I no oblidar una volta pel bonic mercat de Nadal de les Tulleries, amb les seves atraccions i les casetes de vi calent… A la nit no havíem pogut reservar El Libertino i vam anar a una pizzeria propera a l’hotel: Vittoria, molt familiar i tradicional.

Un parell de convidats especials en un café de la Rue Saint Honoré.

El darrer dia de l’any 2021 vam treure el cotxe del garatge Indigo Montholon, per cert molt bé de preu, molt recomanable, per anar fins a Versailles. El palau i els seus jardins ens van impressionar, com sempre. Feia bon dia.

Jardins de Versailles

Per dinar vam decidir allunyar-nos una mica del turisme internacional i vam acabar al petit poble de Guyancourt, on vam visitar la petita església gòtica de Sant Víctor, i vam dinar al restaurant portuguès Rio Lima, una passada de bo, recomanable!

Església gòtica de Sant Víctor de Guayancourt

La tarda vam tornar a París i vam pujar fins Montmartre, refugi d’artistes, per veure caure la tarda del darrer dia de l’any. Vam passejar pel petit mercat de nadal i pel gran mercat de pintures. Vam comprar els típics macarons i records variats. I vam visitar el Sacré Coeur, dalt del seu turó.

Mercat d’artistes a Montmartre.

A la nit, la darrera de l’any, vam anar al restaurant Vittoria, molt bé. Els focs d’artifici dels Champs Elysées es van suspendre i la policia va tallar el metro a la zona. Veniem de la torre Eiffel i vam caminar llarg per tornar a l’hotel!

La torre Eiffel el darrer dia de l’any 2021 a París

El primer dia de l’any vam anar al Museu Pompidou d’art modern. Era l’únic que acceptava visites sense reserva.

Centre d’art Pompidou

En acabat vam intentar tornar a Pizza Marinara però estava tancat. Vam seguir a peu fins Saint Germain des Pres i vam trobar una pizzeria italiana molt bona: Vesuvio. Sortint vam visitar de nou París, especialment el mercat de Nadal davant l’ajuntament.

Mercat de Nadal a l’ajuntament de París.

A la tarda nit vam arribar-nos fins el museu de Ciències Naturals, on no teníem entrada. Vam haver-nos de conformar amb una visita als jardins, que eren plens d’uns animals del cretaci i del devonià, fets de plàstic a mida natural.

Bitxo prehistòric amb cara d’histèric!

Vam continuar caminant, passant per les vores del Sena, fins al nostre hotel. Aquell dia vam poder tornar a sopar al Libertino. Tan divertit com la primera vegada.

Vista de Notre Dame des d’un pont sobre la Seine.

El darrer dia a París era primer diumenge de mes i tots els museus obrien sense reserva i de forma gratuïta. Ho vam aprofitar per visitar el millor museu de Paris: L’Orsay. Cezanne, Degas, Monet, Manet, Van Gogh, Millet, Renoir… Grans mestres, grans obres.

Les ballarines blaves de Degas.

En sortir vam tornar a dinar al Vesuvio, perfecte. I a la tarda vam intentar visitar el Museu de Ciències Naturals, pensant que ara sí entraríem… però no. Ens vam conformar amb la Galeria d’Anatomia Comparada, del segle XIX, un museu clàssic per on no ha passat el temps.

El dia 3 de gener calia anar tornant. Plovia una mica i vam anar a dinar a la Vall del Loira, al poblet de Romorantin, a un italià anomenat La Scaleta. Familiar, prou bé… A la tarda arribàrem a Sarlat la Caneda, fantàstic poble medieval molt ben conservat. Ens allotjarem a l’hotel Ibis de Sarlat. Molt bé. Vam fer un volt pels carrers deserts. Tot tancat. Dilluns passat festes. Vam sopar al restaurant L’Esprit Sarlat, un francès de certa categoria, obert sempre, a costat de l’hotel on vam dormir, l’Ibis Sarlat, un hotel econòmic molt i molt recomanable.

Ciutat medieval de Sarlat la Caneda

El darrer dia de viatge vam travessar una França tancada, era un dimarts feiner, per anar a dinar, de nou i com sempre, a Can Duran de Figueres, el nostre restaurant a la ciutat.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Madrid per la Constitució

Ruta Barcelona a Madrid, amb parada a Saragossa, Medinaceli i Sigüenza.

Aquest pont de la Constitució i la Puríssima vam decidir fer una visita a Madrid, villa i corte. Vam fer una primera parada a Saragossa per no fer la ruta d’una sola tirada. Allà vam dormir a l’Hotel Exe WTC, una mica als afores, molt ben comunicat. Fantàstic i bé de preu. A la nit vam fer un volt per la ciutat i vam anar a sopar a la Taberna 1941, un gallec interessant, molt bon lloc.

L’endemà matí vam seguir la ruta cap a Madrid, parant a dinar a Medinaceli. Podíem haver parat també a Calatayud, ciutat molt bonica, o al fabulós monestir cistercenc de Santa Maria de Huerta, una veritable joia, però feia poc ja les havíem vistes. A Medinaceli vam dinar a El Aljibe, un restaurant molt bo, magnífic. Bona cuina i atenció. Un plaer tornar a passejar pels seus carrers de pedra, veure la seva plaça major, el palau ducal, la colegiata de la Asunción, els convents i cases solars. Vam comprar uns dolços al convent de les Clarisses de Santa Isabel. Boníssims. Està a l’entrada del poble.

Sortírem de Medinaceli i férem els pocs kilòmetres que la separen de la medieval vila de Sigüenza per una carretera local preciosa. Sigüenza és una gran ciutat de l’edat mitjana, amb una catedral molt impressionant, plaça major, carrers costeruts plens de cases nobles i palaus, la casa del Doncel i un castell convertit en parador al cap de munt. Imprescindible parada en el camí a Madrid.

Sortírem de Sigüenza caient ja la nit i arribarem a Madrid. Ens hostatjarem a l’Hotel Claridge. Molt bé. Un molt bon hotel. I per sopar, cada nit, a una trattoria italiana fabulosa: Acqua in Boca, a tocar de l’hotel.

L’endemà, al matí, cap al Museu del Prado. El passeig era encara de tardor. El museu, com sempre, una fita artística, històrica i cultural que no es pot deixar passar. Dinar a Los Cuatro Robles, una taberna prop del carrer Major, de la Puerta del Sol y las Descalzas. Molt bé. Tarda nadalenca: plaça major, Puerta del Sol, Callao…

Els dies que vindran seran de visita cultural al matí: Museu Thyssen, Reina Sofia… i passeig a la tarda, per admirar les llums de Nadal a la capital d’Espanya, que son molt boniques. Tampoc no hi va faltar el Parque del Retiro, també tardoral avançat. Per dinar vam anar un parell de dies a un italià molt rústic i molt recomanable: La Pentola Magica. Sopar a l’Acqua in Boca, dormir al Claridge… de fàbula tot plegat.

El darrer dia fou l’hora del Museu Arqueològic Nacional. Era el brillant final d’un recorregut pels museus de Madrid. La tarda nit fou per a una altra volta entre la decoració del Nadal.

El darrer dia tornada ràpida cap a casa, a Barcelona, amb parada a Saragossa, per veure de nou el Pilar i tornar a dinar a la Taberna 1941.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Vall de Boí, Castanyada 2021

Mapa de la ruta

Aquest petit cap de setmana de Tots Sants 2021, en que dilluns era festa, vam aprofitar per anar fins la Vall de Boí, on feia temps que no havíem estat. Primer vam parar a dinar a Vilabella, donat que vam sortir una mica tard.

Església de Sant Pere, Vilabella del Camp, Tarragona

Tot seguit vam continuar la ruta fins arribar al Pont de Suert. Ja era fosc. Vam passejar pel seu casc antic medieval, pel carrer Major i anàrem a la plaça del Mercadal, on està situat l’hotel Cotori, on vam estar molt bé. Per sopar vam anar al Albergue de Pas, un petit bar situat en un alberg de joventut. Carta curta però bona teca.

El dia següent, tot i que la nit va ploure, va començar amb un cel amb clarianes. Això ens donà ànims de pujar a Aigües Tortes, un indret meravellós dins el Parc Nacional, on no havíem estat des de feia molts anys. Vam anar fins Boí per agafar un dels taxis que surten de la plaça del poble. No feia fred, ni a dalt del parc tampoc. Una volta inoblidable per aquells indrets de somni. Natura en estat pur.

Tornats a Boí encara donà temps de visitar les esglésies de Boí i de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. La de Boí no és la més lletja de la Vall, declarada patrimoni de la humanitat pels seus monuments romànics, sinó que compta amb unes pintures d’estil bizantí molt guapes. Ens vam deixar pujar al campanar!

Sant Climent de Taüll, amb els seu famós campanar, als afores del poble, i Santa Maria de Taüll, a la plaça Major, son dues de les esglésies capitals de la zona. A Santa Maria les pintures han estat reproduïdes i a Sant Climent les recreen amb l´’us d’un màping de llum molt potent.

Encara va quedar temps d’anar fins el Balneari de Caldes de Boí, quants records d’infància, i recòrrer en silenci els seus bonics jardins plens dels colors de la tardor.

En acabat vam anar a dinar al restaurant Treio, el local de l’hotel Pey, a Boí mateix. Molt bo. Recomanable. A la tarda vam visitar Erill la Vall, un poblet de conte de fades, amb la seva fabulosa església de Santa Eulàlia.

S’anava fent de nit però el magnífic paisatge de tardor amb tota mena de tons de groc, vermell i marró, convidava a seguir la ruta. Per això vam arribar-nos fins el túnel de Vielha, a l’Hospitau de Sant Nicolau on, de petit, havia passat els estius. Estava millor que mai, però sense vida. Una llàstima.

Tornem a l’hotel i fem una passejada quan ja fosqueja per Pont de Suert. Per sopar de nou l’Albergue de Pas. Per dormir, de nou, el Cotori. Com a casa.

El dilluns era el darrer dia. Volíem haver anat a Roda d’Isábena i al monestir d’Obarra, però estava tancat per obres i ho avisaven amb antel·lació. Per això vam desisitir i vam baixar cap a Benavarri per la carretera per on havíem vingut. Vam parar al monestir d’Alaón, que mai no està obert però es molt bonic, romànic, sota una penya, a Sopeira. Després vam parar a Areny de Noguera un poblet amb un casc antic medieval interessant.

Però el millor estava per arribar. Uns kilòmetres més avall vam agafar la desviació cap al poble medieval de Montañana. La millor decisió del viatge. Un poble medieval autèntic, pedra viva, sense artifici. Amb un pont petit i bonic, una torre altenerosa, una ermita romànica molt maca, un riu, carrers costeruts i una església romànica, amb castell adosat, al capdemunt del poble. Increible i meravellós. Una passada. La porta te capitells historiats. Dins hi ha pintures que no vam veure perquè no vam parar a l’oficina de turisme. El millor poble de la Ribagorça aragonesa.

Va acabar el dia a Cervera, on vam dinar al Bar Marinada, molt interessant. En acabat de dinar un volt pel carrer Major fins la plaça de la Paeria i l’església de Santa Maria. I cap a casa amb ganes de tornar a sortir.

Deixa un comentari

Filed under 2021, aragó, Catalunya, Espanya, Europa, familia, hotel, restaurant

Menorca, estiu 2021

A finals d’agost de 2021 vam anar amb una amiga de la família i la seva filla a Menorca. Feia 24 anys que no havíem tornat a trepitjar aquesta meravellosa illa que, d’altra banda, era el nostre destí preferit de vacances durant el anys 80 i 90. Hi arribàrem a anar dues vegades l’any. Sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”. Vam entrar al port de Ciutadella al vespre, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també.

L’endemà, passeig matinal per Ciudatella, carrers buits a les vuit del matí. Visitem la catedral, la capella del Sant Crist, Seminari, Ses Voltes, el Roser… Esmorzar a l’hotel i decidim anar fins la platja de Santo Tomás, que es fantástica, tot i no ser una cala. Les cales del sur de Ciutadella estaven petades. No s’hi podia accedir. En canvi Santo Tomás te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte!

A Santo Tomás ens banyem, matí i tarda, en una aigua paradisíaca, i dinem al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja que està força bé. Molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.

A la tarda tornem a Ciutadella. Voltem pels carrers més amagats de Santa Clara fins el port, fugint de les aglomeracions. Sopar al nostre restaurant Don Giacomo, que havíem reservat per totes les nits, donat que Menorca estava absolutament plena i desbordada, i el centre de Ciutadella pitjor.

L’endemà anem a Cala Galdana, amb la intenció de caminar fins Mitjana o Macarella. Però el pàrquing de Cala Mitjana estava sobresaturat. Feina vam tenir de trobar un forat al final del riu de Galdana. Ens vam quedar en aquesta dolça petxina d’aïgues netes i càlides, destrossada per l’hotel que la presideix. Vam dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!

Tarda de passejada a Ciutadella, visitant el palau Olives, el palau Saura-Miret i rondant els carrers més solitaris de la part de Sa Murada, a tocar des Pla del Port. Sopar a Don Giacomo y dormir a l’Hostal Ciutadella…

El dia següent, vist que no hi havia manera que els pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella, Talaier i altres fossin accessibles, decidim anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal repetir sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.

De tornada, com sempre, passeig calmat per Ciutadella, sopar a Don Giacomo i dormir al nostre Hostal Ciutadella.

El dia següent anàrem a Son Bou, travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina.

A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant. A la tarda ens tornarem a banyar en la mateixa platja. En acabat tornada a Ciutadella. Posta de sol al port i a sa murada. Fabulosa. Sopar a Don Giacomo i dormir a l’hostal.

El darrer dia, per aclamació popular, vam decidir repetir la meravellosa platja de Son Xoriguer. Molt aparcament en una illa desbordada per la gentada i el restaurant Ciao Belli, amb la seva esplendorosa cuina italiana, ens van convencer.

Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.

La tarda, la darrera, va ser com sempre. Passejada per Ciutadella i sopar al nostre Don Giacomo i a l’Hostal.

De bon matí, amb la sortida de sol acaronant el teulats de Ciutadella, marxàrem cap al port on, a les 10,30 hores sortia el vaixell de Balearia que ens retornava a Barcelona.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Espanya, Europa, hotel, Menorca, ruta, rutes, Uncategorized

La Cerdanya al mig estiu 2021

Mapa de la sortida

A mig estiu del 2021 ens va venir bé de fer una petita ruta per la Cerdanya i el Pirineu Català. Vam sortir de Barcelona i vam anar fins Castellar d’en Hug per veure les fonts del Llobregat, indret que no per fressat i conegut deixa de ser bonic.

Les Fonts del riu Llobregat

Després d’un passeig per Castellar, vam dinar a l’Hostal Muntanya, molt bé. Molt recomanable.

D’allà, a la tarda, havent dinat, van anar pel coll de la Creueta i l’estació d’esquí de la Molina fins l’hotel de la Collada de Toses. Feia una calor de dimonis i tenien l’Spa tancat per una avaria. L’hotel està bé però necesita una renovació a fons. Vam decidir fer una excursió pels voltants i pujar, malgrat els 32 graus que feia, al Pla de la Bassa i Creu de Meians. Bona decisió, vistes fabuloses al Puigmal, Puig Llançada, Cerdanya i França. Hi havia ramats de vaques i cavalls en llibertat. Bucòlic i bonic.

A la nit vam baixar a sopar al restaurant El Tirol, a la Molina. Gran decisió i gran elecció. Fabulós. Servei atent i bona teca. L’endemà vam tornar a la Molina per pujar amb el telecabina fins el Niu de l’Àliga, el refugi de la Tossa d’Alp, a més de 2500 metres d’alçada. Vam aprofitar per pujar alguns pics sense gaire esforç i poder gaudir d’unes vistes impressionants. Pic de la Tossa, de la Mena i Comabella.

A la tarda, dinar al Tirol, molt bé. I per païr la teca vam anar al poble d’Urus, a la Font Freda. Una tarda apacible, completada amb una visita guiada a diverses esglésies de la Cerdanya:

Sant Pere d’Alp… amb les seves restes de pintura mural, San Joan de Riu, barroca, preciosa…

Sant Julià de Pedra dalt del seu penyal…

i Santa Maria de Talló, anomenada la Catedral de la Cerdanya.

A la nit, sopar al Tirol, dormir a la Collada i preparats per anar a Núria al matí següent. Agafem el carrilet i arribem a Núria. Allà prenem un altre telecabina fins el refugi sota el Pic de l’Àliga. Pugem aquest cim en menys d’una horeta per poder gaudir de vistes fantàstiques damunt Núria i del Puigmal, Noufonts, Nou creus y Torreneules. La vall fins Ribes de Fresser als nostres peus… guapissim!

Dinem a Núria, al self service, i passem la tarda, fins agafar el carrilet a Ribes i el cotxe cap a Barcelona, a l’esplanada de gespa del llac, magnífica, prenent el sol.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Espanya, hotel, lago, restaurant, Uncategorized

Sant Joan a Penyíscola

Penyíscola sembla sortir del mar dalt de la seva roca

Aquesta vegada no cal mapa de ruta. A Penyíscola només vam fer platja. Relax total. Vam marxar un cap de setmana llarg, per Sant Joan, fins la nostra anyorada ciutat del mar. Naturalment previa parada a la bella platja de La Mora, a fer un bany, i a Vilabella per dinar. Tot estava força ple, malgrat la Covid19 i vam haver de reservar un hotel no gaire conegut per nosaltres, i no gaire ben puntuat, un xic allunyat, però que va fer el fet: l’Hotel RH Casablanca & Suites, un típic i tòpic complex de platja, pas mal du tout!

La resta… poca història. Platja al matí i visita a la fabulosa vila bella a la tarda. Descans assegurat. Per dinar vam anar un parell de vegades a la Pizzeria Serredal, que estava propera a l’hotel. Gran encert. Molt bon lloc. Els sopars els vam fer al Buffet lliure del mateix hotel, que era com tots els buffets dels hotels de platja del món sencer.

El darrer dia tornada a casa, amb nova parada a La Mora i, aquesta vegada, dinar al nostre restaurant fetitxe: El racó de la Mora, un clàssic.

Deixa un comentari

Filed under 2021, Espanya, familia, hotel, restaurant, ruta, rutes, valencia