Londres, Cap d’any 2019

El Nadal 2018, i Cap d’any 2019, vam fer una ruta fins a Londres. Vam sortir de Barcelona en direcció Narbonne, on vam dinar al Bella Napoli, pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. Seguírem cap a Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Vam sopar, fantàstic, allà mateix. Aquella tarda visitàrem el seu mercat de Nadal, petit i bonic, al peu de la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. També vam passejar per la ciutat medieval i la moderna, gaudint de les llums de Nadal i les atraccions ibstal·lades a la place Jaude.

L’endemà vam seguir cap a París, amb parada a Orleans per dinar. Vam fer-ho en un petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Es diu “Les pieds dans le plat”, i és molt recomanable. Havent dinat, una passejada.

A la tarda vam arribar a París. Vam hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Vam anar a veure dos mercats de Nadal. El que estava parat a La Defense, immens, i el més coquetó que estava als peus de la torre Eiffel. Molt bonic. Boira i fred, però no pluja. Vam sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

El dia següent tocava anar a Anglaterra. Vam sortir de París en direcció Calais per agafar el tren, el tren sota el canal de la Manega. Cosa de ciència ficció. Com 2001!. El cotxe dins d’una mena de nau espacial.

En arribar a Folkestone, territori anglès ja, vam baixar al port per dinar en el millor restaurant del poble: “The Harbour Inn”. Fabulós!. I el poblet una monada. Bonic de veritat.

Havent dinat seuim cap a Londres. Ens allotgem a Plumstead, un barri dels afores, tranquil. En una casa que hem llogat al carrer Alabama, molt bé. Un autobús, el 53, ens porta en una hora a Westminster o Whitehall, tot un luxe. Sopem a la mateixa casa. Res de restaurants aquesta vegada!.

Matí a Londres. Visita turistica estàndard, amb guàrdia a cavall, Trafalgar Square, Westminster i la National Gallery, plena de pintures increibles.

img_5913_resultado

Sortint del museu veiem els preparatius i l’animació prèvia a la gran desfilada de cap d’any. Xulo. Dinem en un pub molt divertit i conegut: el Silver Cross, a Whitehall. A la tarda travessem Londres en bus pels carrers més ben il·luminats: Oxford Street, Regent’s Street, i pugem a Hyde Park on hi ha el gran mercat de Nadal de Winter Wonderland, una passada, amb atraccions, parades i pista de gel.

L’endemà, una altra vegada cap a Londres amb el bus 53. Ara toca el British Museum, amb les seves col·leccions increïbles d’art antic.

Anem a dinar a un restaurant turc, molt bo, de gran categoria, anomenat TAS. En sortir una passejada pels animats carrers del Soho, plens de teatres, amb una parada especial al petit i encantador mercat de Nadal de Leicester Square. Després agafem metro i bus per anar a Mayfair, Bon Street i Oxford Street, a veure magatzems de grans marques i comprar alguna cosa. Tornada a la nostra casa del carrer Alabama havent passat pel tradicional i pintoresc Xinatown, el barri xinès de Londres.

Començava el primer dia de l’any a Plumstead. Carrers deserts. Parcs sense públic. El darrer dia a Londres vam anar a veure la parada de Cap d’Any. Vam baixar abans del bus 53. Tot estava tallat!. Caminat vam arribar al London Eye, la gran roda, i vam visitar el petit mercat de Nadal de Southbank. En sortir travessàrem el pont Victòria fins a Trafalgar Square. Tot estava ple de gent. Massa públic per a nosaltres. Vam decidir anar a veure el Covent Garden amb el seu mercat, molt bonic. I seguírem fins Somerset House on hi havia una esplèndida pista de gel.

Per dinar vam anar a un pub molt maco i acollidor, el Welligton, a tocar de la Somerset House. A la tarda vam voler anar a veure la casa del detectiu Sherlok Holmes. A la porta hi havia un policia amb males puces, que ordenava la gent. Interessant. De tornada una passejada de nit per Westminster i Sant James Park fins a Buckingham palace i tornada a Trafalgar Square per agafar el bus 53 fins a Plumstead.

L’endemà era el dia de dir adeu a Londres i agafar el tren cap a Calais.  En aquest poble francès vam haver de dinar en un bar d’un polígon comercial, anomenat “Au Calais”. Bé dins la senzillesa. Retorn a Paris, al nostre hotel Ibis Styles Marcel Sembat. Sopar a “Le Belvedere”, bona pasta i bona pizza. A la tarda vam anar a veure el mercat de Nadal a les Tulleries, gran, molt gran, a l’alçada de la capital de França.

El dia següent anem ja de tornada cap a Barcelona. Parem a dinar a Nevers, bella vila ducal, amb el palau dels Gonzaga, la catedral i un barri antic molt xulo. Dinem a la pizzeria Sant Remo, molt bé.

De Nevers anem cap a Moulins, una altra vila històrica amb una catedral i un barri gòtic impressionant. Destaquen els vitralls renaixentistes de la seu, i el “Jaquemart” de la plaça.

Continuem cap a Souvigny, una abadia cistercenca on estan enterrats diversos membres de la família Bourbon. El mal gust ha fet pintar de groc i blanc una nau preciosa del císter més pur. Increïble.

Acabem el dia a Clermont Ferrand de nou. No hi ha mercat de Nadal i la seva esplèndida catedral de lava negra està tancada, però el barri antic i la plaça Jaude, amb els llums nadalencs continua al seu lloc. Dormim i sopem, molt bé, a l’Ibis Styles Republique de Clermont.

L’endemà, darrer dia de la nostra ruta per França i Anglaterra, baixem cap al Mediterràni en mig de bonic boscos nevats i gebrats, travessant l’Auvèrnia. Parem a dinar a Lodève, una vila medieval amb una catedral bonica, gòtica meridional. Ho fem al restaurant “Le Minuscule”, molt bo i acollidor, tota una troballa.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under 2019, Anglaterra, Europa, França

Avignon, desembre 2018

Pel pont de la Puríssima del 2018 vam decidir anar a Avignon amb una família amiga. La primera parada fou a Narbonne, a dinar. Feia calor i bon dia. Hi havia una fira de Nadal petita, amb quatre casetes vora el canal de Midi. La torre dels Vescomtes estava decorada amb un gran llaç vermell de gust francès. Vam dinar a la Bella Itàlia, una pizzeria força bona. Pasta ben feta també. Preus moderats.

Vam continuar cap a Avignon, on vam arribar a darrera hora de la tarda. L’hotel escollit era el Novotel del centre, molt bé. Una volta per la ciutat engalanada de Nadal i sopar al restaurant l’Osteria, pizza i pasta molt bones. Molt recomanable.

El dia següent, malgrat els piquets de les Gilets Jaunes, que protestaven per diverses bones raons, i tallaven autopistes i carreteres, vam arribar sense problemes a la Fontaine de Vaucluse, magnífic fenòmen natural. L’aigua de la Sorgue surt del fons del seu canyó de forma molt espectacular. Bonic poblet provençal, ara molt calmat, a l’estiu impossible de turistes, bars i botigues de records.

Continuem per veure el típic poblet provençal de cases baixes pintades de colors d’ocre i terrosos amb finestres de color pastel. A l’estiu impossible ni tan sols pensar en aparcar. Al sol de l’hivern, buit i desert, Preciós. Vam fer un volt admirant cada racó.

Per dinar anem fins a Gordes, un altre bonic poble provençal, enlairat dalt son penyal, amb el castell presidint les cases de pedra i els carrers costeruts. Una delícia. Dinem al restaurant La Bastide des Pierres. Un italià fabulós. Un lloc molt recomanable. Cuina d’alta qualitat.

Tornada a Avignon on passem la tarda descobrint els racons més amagats d’aquesta ciutat patrimoni de la humanitat. Per desgràcia el palau dels papes estava ja tancat, però els carrers i l’ambient de Nadal no tanquen. Sopar a l’Osteria, molt bé, i dormir al Novotel.

L’endemà tocava visitar Avignon de dia. Museus, esglésies i el palau dels papes. Ara si!.

El palau dels papes mereix una referència a banda. Quin edifici més fantàstic!

Dinar al restaurant La Maison Nani, carns i plats francesos. Pas mal du tout!. I, a la tarda, una volta per l’Avignon més recòndit, sense tenir por de les manifestacions dels Gilets Jaunes, uns cavallers, ni de la policia francesa, totalment democràtica.

Sopar a l’Osteria i dormir a l’hotel. El dia següent tornada cap a casa, amb parada a dinar de nou a Narbonne, a la Bella Nàpoli.

Deixa un comentari

Filed under 2018, Europa, França

Empordà, estiu de 2006

L’estiu de 2006 vam anar amb els nostres cosins d’Arenys a l’Empordà. Vam sortir de Barcelona, amb parada a Arenys, per continuar fins l’Hotel Gri-mar, un molt bon hotel. Bon menjar també. Dinar i sopar a l’hotel, amb matí i tarda de platja i piscina.

L’endemà vam anar a recórrer els bonics poblets de la Costa Nord de l’Empordà, entre Llança i Portbou. Vam parar a Platja de Garbet a fer un bany, i a Colera. Finalment vam dinar a Portbou, on vam visitar l’estació de tren.

Portbou

Portbou

Portbou

Tarda de platja i piscina, sopar i dormir a l’hotel. L’endemà vam anar al Centre de Recuperació de Tortugues de l’Albera, al bonic poble de Rabós d’Empordà. Molt instructiu.

Rabós

En acabat vam anar a visitar al monestir romànic de Sant Quirze de Colera, una joia del romànic català, abandonat al mig de l’Albera, al Pirineu. Un lloc indescriptible, d’una bellesa salvatge. Allà mateix vam dinar, al restaurant el Corral de Sant Quirze, bona carn a la brasa.

Tornada a l’hotel Gri-Mar, platja i piscina. Sopar i a dormir. L’endemà vam anar a veure l’extraordinari monestir romànic de Sant Pere de Rodes, sobre el Port de la Selva, i vam pujar fins el castell de Saverdera, esplèndides de tot l’Empordà i el Cap de Creus. Vam dinar al restaurant del mateix monestir, modern. Bé.

Tornada a l’hotel tot baixant a Port de la Selva, on vam passejar vora el mar i pel poble vell, piscina al Gri-Mar, sopar i dormir. El dia de tornada encara vàrem tenir temps d’aturar-nos a Perelada per fer una visita al castell, amb el museu i la biblioteca, molt bonics.

Perelada. Biblioteca del castell

Deixa un comentari

Filed under 2006

Maig 2007 a l’Alt Empordà

Un cap de setmana de maig vam anar a fer una volta per l’Alt Empordà. Vam anar de Barcelona fins a Cadaqués, bellíssim poblet turístic i mariner del Cap de Creus, que aquests dies estava molt tranquil. Vam dinar a l’Hostal Vehí, que en aquells temps era restaurant a més de fonda. Ara només ofereixen habitacions amb esmorzar, senzilles però netes i al centre del poble.

Cadaqués

Cadaqués

Cadaqués

A la tarda vam anar fins a Roses, on ens vam allotjar a l’Hotel Mediteraneo Park, un bon hotel familiar, piscina, spa, jardí, no lluny de la platja, on fan bons preus en temporada baixa i ofereixen habitacions familiars. Vam sopar a l’hotel mateix. L’endemà vam anar a Castelló d’Empúries, on vam visitar la magnífica catedral gòtica i el poble medieval, molt bonic. Continuarem fins Vilabertran, on vam anar a veure la seva canònica romànica, església i claustre, a més del museu d’art, molt xulo tot. Vam anar a dinar a Can Duran, a Figueres, un hotel familiar molt bo i un restaurant de campanetes, molt recomanable. Vam aprofitar per arribar-nos fins els aiguamolls de l’Empordà. Retorn a Roses, sopar i dormir.

Castelló d’Empúries, catedral

Vilabertran

El dia següent anàrem a Sant Llorenç de la Muga a veure el riu passar per aquesta bonica zona de l’Empordà. Tot seguit baixàrem cap a Besalú, bella vila medieval fortificada, murallada, plena de palaus i esglésies, amb un pont gòtic meravellós. A la tarda anem fins els aiguamolls de l’Empordà, abans de tornar a Roses, per admirar la natura, arbres, ocells… Sopar i dormir a l’hotel.

Besalú

Aiguamolls de l’Empordà

El darrer dia tornada cap a Barcelona, amb parada a Girona per veure-hi el “Temps de flors”, la fantàstica exposició floral de la ciutat, que es fa cada maig. Vam estar al claustre de la catedral i vam rondar per carrers de la Força.

Claustre de la catedral. Girona

Deixa un comentari

Filed under 2007, Catalunya

Setmana Santa al Maestrat

Aquell any vam decidir passar la Setmana Santa al Maestrat de Castelló i Terol, una zona molt bonica i força desconeguda. Vam marxar de Barcelona cap a Vilabella, on vam dinar, i seguir cap a Gandesa i des d’allà fins a Vallderoures. Vam sopar i dormir a l’hotel El Salt, molt bé. L’endemà vam visitar Vallderoures mateix, amb el seu castell esplèndid dominant el poble, la seva església gòtica, molt maca, el pont sobre el riu Matarranya, els carrers estrets plens de cases medievals. Dinar a Vallderoures, a la Fonda la Plaza, bona teca i habitacions ben parades.

Armadura al castell de Vallderores

Castell de Vallderoures

Castell

Església de Vallderoures

Pont fortificat damunt el riu Matarranya

L’endemà vam anar a Alcanyís, una vila fortificada de Terol, capital d’un ampli territori. Vam visitar el castell, parador nacional, amb una part gòtica amb unes pintures excepcionals. També la plaça de l’Ajuntament, molt escenogràfica, i la seva immensa col·legiata. De tornada una parada al poble de La Fresneda, pintoresc, amb palaus gòtics, carrers amb arcades i ermites. Sopar i dormir a l’hotel El Salt.

Plaça Espanya d’Alcanyís

La Fresneda

Ajuntament de La Fresneda

El dia següent anem cap a Peñaroja de Tastavins, on visitem l’ermita de la Virgen de la Fuente, als afores del poble, amb la font i l’artesonat mudèjar del sostre, una preciositat. Continuem cap a Herbers i Morella, magnífica ciutat murallada, capital del Maestrat de Castelló. Admirem la seva església parroquial gòtica, amb la trona decorada, la portada i la plaça. També el seu castell i els carrers porxats, que ens transporten a una altra època.

Font

Artesonat Mudèjar

Entrada gòtica

Ermita de la Virgen de la Fuente a Peñarroya de Tastavins

Morella portada de l’església

Trona

Portada gòtica

Carrers de Morella

De tornada parem a Penyíscola, la ciutat del Papa Lluna, amb el seu penyal damunt del mar, les muralles, la platja i els carrers blancs, mediterranis. Seguim per arribar a dinar a Vilabella i ens quedem allà a passar la resta de les vacances.

Carrers de Penyíscola

Vista des del Castell

Far

Vista de Penyíscola

Deixa un comentari

Filed under 2007, aragó, Espanya, terol, valencia

Europa, estiu de 2006

A mitjans de juliol vam sortir de Barcelona, camí de Narbona on vam dinar a la Cafeteria Casino del supermercat Geant de l’entrada sud, un lloc habitual nostre. Un self service barat i bo. Apanyat i bé de preu. Self-service. Vam seguir per dormir a Avignon, a l’hotel B&B a Le Pontet.

També molt bé. L’endemà vam continuar fins el poblet d’Arbois, on vam sopar al restaurant Le Bistronome, al costat del riu i dormir al càmping.

El dia 18 de juliol vam seguir endavant amb la ruta fins a Mulhouse, bonica ciutat alsaciana, on vam dinar en un Casino Cafeteria als afores. A la tarda vam visitar Colmar i vam arribar-nos a Strasbourg, que també vam visitar i on vam dormir en un altre hotel B&B.

El 19 de juliol passarem a Alemanya travessant la Selva Negra. Paràrem a Überlingen, preciosa població a la riba del llac Bodensee. Allà vàrem dinar en un NordSee, cadena de restaurants de peix. Barat i bo. A la tarda vam anar fins a Lindau, meravellosa vila medieval del mateix llac.

Vam dormir a Isny, a l’hotel Gasthof Hirsch. Tot i que molt senzill no vam estar malament. El dia 20 vam anar a Fussen, als Alps, per veure els castells del rei Lluís de Baviera. El de Neuschwanstein estava ple i vam visitar el de Hohenschwangau, que no és el més turístic.

A l’hora de dinar vam anar a l’església de Wies, barroc d’alta qualitat.

Vam menjar al restaurant de l’aparcament, el Moser. A la tarda vam anar a navegar pel llac Eibsee, on Hitler havia tingut el seu refugi, al peu del Zuggspite als Alps de Baviera. Per dormir vam anar a l’Hotel Guggemos, a la vora del llac Tegernsee, meravellós, avui dissortadament tancat. L’endemà vam anar cap al llac Koningsee, on vam agafar una barca fins la Kirche St. Bartholomä, bonica capella al mig del llac i al peu de les muntanyes. Allà vam dinar al restaurant de la mateixa capella.

Vam anar a dormir a Salzburg, a l’hotel Junior. Vam baixar en trolebús a sopar. Ho vam fer en un altre NordSee, i vam assistir a un fantàstic concert de música barroca en una església del centre de Salzburg. Bé de preu, senzill però molt agradable.

Un cop visitada la bella ciutat natal de Mozart marxàrem cap a Innsbruck, parant a dinar a Sankt Johann in Tirol, al cor dels Alps austríacs, al restaurant de l’Hotel Post, un lloc de luxe, a la plaça major del poble. Després d’admirar l’església, barroca i bonica, baixàrem cap a Innsbruck, on sopàrem i fèrem nit a l’Hotel Kranebitterhof, als afores, molt bé.

El dia següent sortim d’Innsbruck cap a Suíssa, parant a la magnífica abadia de Stams, on dinem en el restaurant del costat.

Seguim cap a Feldkirch, bonic poble medieval austríac, on visitem la plaça major. Passem la frontera i visitem l’abadia barroca de Sankt Gallen, i anem a dormir a Alemanya, a la ciutat d’Allensbach am Bodensee, a l’Hotel garni Amsee, bé, senzill.

L’endemà anem a veure les impressionants cataractes del Rhin, espectaculars, i seguim cap al llac Titisee, al cor de la Selva Negra.

Baixem Friburg i travessem la frontera francesa, en direcció Besançon, per acabar dormint al poblet de Maîche, al costat de la frontera Suíssa de nou, en un càmping anomenat Le Saint Michel, molt maco. Va ser la darrera vegada que hem anat en tenda de campanya pel món. El dia següent passem a Suissa i anem a Lausanne, on visitem la catedral. Continuem cap a Martigny per entrar de nou a França camí de Chamonix. Dormim a l’Hotel les Lanchers, molt bé. A Chamonix vam estar-hi dues nits. Vam aprofitar el dia de descans per agafar el tren i arribar-nos Vallorcine on vam dinar al restaurant de l’estació, dit L’Arrêt Bougnette, molt bo i recomanable.

El darrer dia vam fer la ruta Chamonix a Barcelona tot dret de tornada.

Deixa un comentari

Filed under 2006, Alemanya, Europa, França

Pirineu d’Aragó i Navarra, tots sants.

Pel pont de Tots Sants del 2018 vam anar a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, a Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Vam sortir de Barcelona i vam parar a dinar a Binéfar. Tot estava ple i vam haver d’anar al bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar, ocupar l’habitació i tarda a l’spa, relaxant. L’endemà remuntem la Vall d’Hecho fins la Selva de Oza, una meravella, una simfonia de colors de tardor.

Seguim cap a la Vall d’Anso, remuntant el riu Veral fins el circ glaciar de Zuriza, on pastaven els cavalls sota una fina pluja, bucòlic a més no poder.

Dinar a Isaba, al restaurant Tapia, fantàstic com sempre, i tornada a l’hotel per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

L’endemà sortim en direcció Pamplona per girar cap a Lumbier, Aoiz i acabar a Ochagavia. La Selva d’Irati, que era el nostre destí, tenia el pàrquing tancat degut a la gran afluència de públic. Vam visitar el poble.

En acabat vam continuar cap a Isaba, perquè no hi havia cap restaurant amb taules lliures. En vam trobar al restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. Havent dinat vam fer un volt pel poble.

Con que ens havia agradat molt vam refer la ruta del dia anterior, ara ja sense pluja, pujant fins el circ natural de Zuriza, amb sol i sense cavalls, i baixant el riu Veral cap a Ansó. Tarda a l’spa de l’hotel Villa Virginia i sopar al seu restaurant.

El dia de tornada no volíem tornar gaire tard. Vam desestimar Ordesa, que havíem vist feia poc, i vam baixar ràpid cap a Lleida, per visitar el bonic poble medieval de Guimerà, que feia uns anys que no veiem. Vam visitar-lo.

Per dinar anem cap a Ciutadilla, un altre bonic poble medieval de la zona, on mengem a Ca l’Avi Ciscu, magnífic restaurant, amb cuina casolana molt cuidada. Molt recomanable. Tornem a Barcelona passant cap a Montblanc per agafar l’autopista, sense contratemps.

Deixa un comentari

Filed under 2018, aragó, Catalunya, Espanya, Europa, navarra