Espot, pont de maig 2018

Pel pont del primer de maig de 2018 vam anar de nou a Espot, a l’Hotel Roca Blanca, fantàstic. Vam arribar a la tarda, sobre les 19 hores, i ja no vam fer res, sinó voltar pel poble. Vam sopar al restaurant Juquim, molt bé, com sempre. Tot estava gemat, havia plogut molt els darrers dies… però no el dissabte en concret. Hi havia lluna plena.

L’endemà sí que plovia. Però ho vam aprofitar per arribar-nos fins l’estació d’Espot Esquí. Bona pensada. Allà nevava! Molt bucòlic!.

Vam dinar a Espot mateix, de tapes i creps al Bistró, pas mal du tout!. A la tarda feia millor temps i vam decidir fer una sortida. Vam anar fins Son, amb la seva església romànica preciosa, i pujar el Port de la Bonaigua. Allà dalt nevava de valent, com en ple hivern. Vam gaudir-ne.

De baixada vam aprofitar per treure el nas a Isil, visitar-lo i anar a veure l’església de Sant Joan, a costat del riu.

I també Esterri d’Àneu, amb el pont medieval, el Museu de les Valls i el casc antic, que no és gran cosa però no està malament.

A la tarda, ja tard, a les 19 hores, en arribar a Espot encara ens vam veure en cor de pujar caminant fins l’estany de Sant Maurici. Fosquejava, estava tot nevat i glaçat. De retorn vam veure un ramat de cèrvols, 15 o 20. Preciosos. A la nit sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca.

L’endemà vam fer un recorregut turístic per la Vall Ferrera, anant fins Àreu, bonic poblet, on hi havia un gran ramat de vaques.

A mig matí vam pujar la Vall de Cardós fins a Tavascan, i més amunt, fins l’estació d’esquí nórdic. Per dinar ho vam fer al restaurant Llacs de Cardós, molt bé.

Havent dinat visitem un parell d’esglésies romàniques molt maques, tancades!. Son les de Ginestarre i Esterri de Cardós. Sort que el paisatge és fabulós, els pobles encantadors i l’arquitectura de primer nivell.

De tornada parem a Berrós Jussà, un poble de pessebre.

En arribar a Espot, vist que son les 18 hores, decidim fer una caminada de tres hores fins Sant Maurici i la cascada de Ratera. Tot ben nevat, hivernal, mut i corprenedor.

Sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca… i l’endemà cap a casa!.

Espot 2017

Pel pont de Maig del 2017, vam fer una sortida a Espot. Vam sortir divendres 11 al matí, i vam parar a dinar, com sempre, esplèndit menú de 12 €, al restaurant Casa Xalets, al bonic poble medieval d’Àger. A la tarda continuàrem camí cap a Espot, on vam allotjar-nos a l’Hotel Roca Blanca, perfecte, com sempre. Familiar, net, bé de preu… molt recomanable. No es pot demanar més.

A la tarda encara va donar temps de pujar fins el meravellós estany de Sant Maurici, pel camí de somni que segueix el riu Escrita, amb la pasarel·la, els ponts, les pletes, el bosc… I vam veure unes daines, unes cèrvoles joves…

El sopar, a Espot, acostumats a anar a Cal Juquim, boníssim restaurant, que estava tancat per vacances aquests dies, el vam fer al Cafe Bistró È Bo, un simpàtic bar de tapes, bé de preu i amb bona teca. Tornarem!.  L’endemà, amb molt bon temps, vam fer una descoberta del Port de la Bonaigua, pas per carretera a més de 2.000 metres d’alçada. Des del port la vista sobre el circ de Saboredo és guapíssima.

Seguírem ruta cap a Baquèira i, d’allà, cap al Pla de Beret, formosa extensió de gespa totalment plana, plena de neu a l’hivern, on neix el riu Garona i la Noguera Pallaressa, a més de 1850 mts.

Des del Pla de Beret ens vam atrevir amb els 9 kms. de pista forestal, prou ample i ben condicionada, que hi ha fins Montgarri, poblet abandonat que no coneixíem. Vam deixar el cotxe en un aparcament habilitat a 1 km. del lloc, i vam caminar a través del bosc, ple de flors, fins arribar a Montgarri. Potser és la manera més bonica de veure’l, amb el campanar de l’església treient el cap entre els arbres. La vista del llogarret, la primera vegada que l’admires, no s’oblida. Com no s’oblida el bosc, les flors, el riu, els prats, la natura o les velles pedres de Montgarri.

Tornem a Beret, a Baquèira, per agafar la carretera cap a Salardú, i cap a Unha, bonics poblets on cerquem alguna cosa per dinar. Tot tancat!. Aprofitem per veure la bonica església romànica d’Unha i baixem cap a Arties.

Arties és un poble gran, fins i tot monumental. Amb la casa forta on va néixer Gaspar de Portolà, l’església fortificada, les cases de pedra amb estranyes escultures a la façana, el riu, o bé cases de colors, que semblen irlandeses!.

A Arties vam dinar al restaurant Taverna Urtau, que sense ser molt bo, no estava malament. En acabar vam baixar fins Vielha per fer una volta, en plan nostàlgic. L’església de Sant Miquel, amb el cap de Crist, romànic, la casa antiga de la Vall…

De tornada, passada de nou la Bonaigua, paràrem al bonic bosc de Gerber. Avets centenaris, bellíssim.

A la tarda, ja ha Espot, fèrem el camí de Roca Blanca, 4km. sense pujada ni baixada, fins arribar al tub que porta l’aigua del riu Escrita a Escaló. Vam veure cavalls i bones vistes, peró no cal fer aquesta excursió. Espot te racons tant o més macos sense caminar tant.

El berenador, indicava la tornada al poble. Sopar al Bar Bistró é Bo, dormir al Roca Blanca i, l’endemà, diumenge, tornada a Barcelona, dinant a Tarragona.